A l’inici del coronavirus ens van voler vendre que ens afectava a tothom per igual, una mentida interessada que ben aviat es va desemmascarar fent visible les situacions d’infrahabitatge, de precarietat laboral, d’ERTOs il•legals, de falta de mesures de seguretat en els llocs de treball, dels barris més pobres amb més prevalença de la malaltia…

I en tot això la pitjor part se l’enduen les persones migrants, sobretot les sense papers, perquè la pròpia llei d’estrangeria les posa en una situació de discriminació que fa que hagin de fer les feines més invisibles i explotades; que hagin de viure al carrer o en condicions d’amuntegament inhumà en pisos en condicions nefastes; que hagin de viure en la seva pell, el racisme, les batudes o agressions policials, o el tancament en CIEs i les expulsions. Tot això ha empitjorat amb la Covid-19 que està mostrant les vergonyes del capitalisme patriarcal i colonial.

Les persones migrants són les que tenen més precarietat i inestabilitat laboral, les primeres expulsades del mercat de treball o sobreexplotades quan hi ha crisi; les que sostenen la vida amb feines al camp o de cures invisibilitzades; les que si no tenen “papers” no poden accedir a l’ingrés mínim vital, ni als escassos subsidis i ajudes socials, ni tan sols als ERTOS; les que sent treballadores de la llar i de la cura no poden demanar el subsidi recentment creat després de molt reivindicar que aquestes treballadores no es quedessin fora de les mesures estatals per la Covid-19, i de tants anys de lluita per equiparar els drets laborals d’aquest col•lectiu. Però les dones migrades sense papers no s’hi poden acollir.

Les persones migrants “sense papers”, de fet, no apareixen en les mesures del govern de suport a la crisi de la Covid19. Per a l’estat només existeixen quan interessen com a mà d’obra barata al camp o a la sanitat, d’usar i llençar. Ni tant sols hi ha hagut cap regularització per a persones migrants per a la campanya de recollida agrícola, sinó que s’ha concedit un permís de treball exclusivament durant el període de la campanya per als joves migrants de 18 a 21 anys extutelats que en arribar als 18 tenen un permís de residència (fins als 21) però no de treball, cosa que els aboca a la marginalitat. I el permís específic per recollir el que serà el nostre menjar durant la crisi del Coronavirus no els canviarà la situació.

Aquests dies han sortit una mica més a la llum les situacions en què viuen els temporers migrants, que fa anys que es denuncien des de molts col•lectius. La patronal, que per llei hauria de facilitar-los un allotjament, rarament ho fa, i el més habitual és que els temporers s’organitzin en campaments improvisats amb unes condicions higièniques deplorables i que, enmig d’aquesta pandèmia, haurien de ser considerades com a criminals. És a dir, no es permet regularitzar persones, però sí explotar-les al camp en un règim de semiesclavatge.