CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Immigració

xerradaensorremfronteres.jpg
agenda

Xerrada de presentació del grup ‘Ensorrem fronteres’ de la CGT de Catalunya, el 7 de juny a Barcelona

Xerrada de presentació del grup ‘Ensorrem fronteres’ de la CGT de Catalunya, el dijous 7 de juny a les 18h a Barcelona, al local de la CGT de Catalunya (c/Burgos 59 baixos, Sants) per donar a conèixer el projecte i nodrir-se d’experiències existents a les diferents federacions de la CGT.

Ensorrem Fronteres – CGT s’encarrega de donar suport a grups de persones migrades i de fer transversal el missatge antiracista, i per tant, internacionalista.

Llegir més »

El racisme ens tanca

El racisme ens tanca, lluita pels drets de les persones migrants

Les persones migrants han començat una nova acció de lluita, amb una tancada a Barcelona, per reivindicar drets i denunciar el racisme institucional i social amb que diàriament s’enfronten.

La tancada es deriva d’assemblees i debats que es venen tenint des del gener d’enguany, quan es va commemorar a l’Església del Pi els 17 anys de les tancades de 2001. En aquell moment una vaga de fam de centenars de persones migrants, tancades a l’Església del Pi durant 47 dies, va acabar amb la regularització de les que van participar a la protesta, i, posteriorment, amb les tancades de 2005, 2013 i la de 2017 a Santa Anna, es va seguir reivindicant papers, habitatge i drets per a les persones migrants.

Més de 17 anys després, hi ha un consens de que la situació és pitjor, en un context de fronteres externes més militaritzades, lleis racistes, expulsions i més precarietat laboral, gentrificació i encariment de l’habitatge, desnonaments i prestacions socials insuficients, el que ha portat a renovar i intensificar les protestes.

Durant aquests anys la lluita no s’ha aturat i han estat moltes les assemblees, concentracions, manifestacions, manifestos, reunions… que han fet les persones migrants en defensa dels seus drets, a través de diferents col·lectius i plataformes. Però el sentiment general és de manca de visibilització i d’impacte d’aquestes, i és que la invisibilitat forma part també del racisme institucional i social exercit per governs i grans mitjansde comunicació.

Llegir més »

UCFR convoca manifestació el 17 de març a Barcelona: Drets civils i socials per a tothom

MANIFESTACIÓ #17M: DRETS CIVILS I SOCIALS PER A TOTHOM
Unim-nos contra el feixisme, el racisme i la islamofòbia
Manifestació: Dissabte 17 de març · 12h · Nou Barris
12h: Parc Josep Serra Martí (Canyelles L3) · 13h: Plaça República · 14h: Virrei Amat

https://www.facebook.com/events/132232140940321/

Des de fa força anys, se celebren protestes unitàries amb motiu de la jornada internacional contra el racisme i el feixisme a cada vegada més ciutats arreu del món. Aquest 17 de març es preveuen mobilitzacions a ciutats com: Amsterdam; Atenes; Barcelona; Berlín; Cardiff; Copenhaguen; Dublín; Glasgow; Istanbul; Londres; Melbourne; Nicòsia; París; Praga; Tessalònica; Varsòvia; Viena; Zürich…

El racisme institucional manifestat a l’Estat espanyol en la Llei d’estrangeria i a Europa en polítiques com l’acord amb Turquia i l’aixecament per tot arreu de murs i tanques, esveu ara reforçat per la política antimigratoria de Donald Trump.

Llegir més »

Participació als actes pels 5 anys dels fets del Tarajal

Des de CGT Ensorrem fronteres estem organitzant una delegació de Catalunya a Ceuta per sumar-nos a les mobilitzacions del cap de setmana del 3 i 4 de febrer en protesta per la mort fa 4 anys d’almenys 15 persones a la platja del Tarajal quan intentaven arribar nedant a l’estat espanyol, com a conseqüència de les bombes de fum i bales de goma que la Guardia Civil va llençar contra les persones que es trobaven al mar, i en protesta, també, per l’existència mateixa de la frontera sud, un espai de violència contra les persones migrants, d’explotació i de vulneració de tot tipus de drets (des dels assentaments on malviuen i són perseguits al Marroc fins a la tanca que separa ambdós països, la repressió, les deportacions, i el racisme i confinament a les ciutats de Ceuta i Melilla on continuen atrapades en CETIs, als carrers…)

CGT Ensorrem fronteres vam participar aquest juliol passat a la Caravana Obrim fronteres a Melilla, i creiem important seguir posant el focus en la vergonya de la nostra frontera sud pel que us proposem participar a la manifestació que hi haurà el dissabte 3 de febrer a Ceuta en commemoració dels fets de Tarajal, a més d’altres mobilitzacions el mateix cap de setmana a CIEs d’Andalusia, organitzades per diverses entitats.

Llegir més »

Solidaritat amb les migrants en vaga de fam a Grècia

Des de CGT-Ensorrem fronteres ens solidaritzem amb les persones en vaga de fam a Atenes per demanar l’agilització del procés de reagrupament familiar i l’obertura dels processos d’asil.

La lentitud en els processos de reagrupament de les persones que es troben a Grècia i tenen familiars a països europeus,- amb falses promeses i llargues esperes, fins i tot per aquelles que ja tenen el permís concedit- és una forma més de negar via burocràcia els minsos drets que tenen les persones refugiades.

4.500 persones es troben a Grècia esperant viatjar a Alemanya i 1.500 ja tenen el procés acceptat des de fa més de 6 mesos. A moltes altres ni tan sols els han acceptat la petició de reagrupament i moltes més ni tan sols tenen dret a demanar l’asil.

La situació s’ha fet desesperant per a moltes famílies atrapades a Atenes que
malviuen en camps de refugiats des de fa més de dos anys. Una vegada més, la lluita és el camí que emprenen per reclamar drets reals, no sobre paper, i després de moltes protestes, van començar una vaga de fam a Atenes el passat 1 de novembre.

Les vagues de fam a Grècia, no només a Atenes, sinó també a Mitilene, a Lesbos, on hi ha milers de persones atrapades sense cap possibilitat de demanar asil, formen part de la lluita invisibilitzada de les persones migrants per a poder viure amb dignitat, llibertat de moviment i igualtat de drets. Una lluita de resistència quotidiana i de desafiament al poder de l’Europa fortalesa i neocolonial. I volem fer-les visibles, solidaritzar-nos, però sobretot lluitar amb elles per l’abolició de les fronteres, així com dels acords entre Europa i els països fronterers per al “control” de persones, i de les polítiques racistes i d’explotació cap a les persones migrants.

Llegir més »

Migrants i refugiades a Catalunya

Ja fa temps que les persones demandants d’asil a Catalunya han alertat de les dificultats que afronten en el procés anomenat d’acollida. Els discursos de benvinguda cap a les persones refugiades xoquen amb una realitat més dura que passa per l’abandonament, el control, la infantilització i la falta de comprensió de moltes de les realitats i situacions de les persones que demanen asil. Sense oblidar les moltes que queden fora del procés perquè se les considera immigrants econòmiques, el que crea una divisió entre les persones que migren; reforça el poder dels estats europeus a decidir qui té dret o no a migrar; invisibilitza conflictes i en visibilitza d’altres; i amaga l’origen de la necessitat econòmica de migrar sovint associada a processos de colonialisme. Davant d’aquesta realitat i de l’insignificant nombre de reubicacions en relació a les necessitats reals, les administracions catalanes es limiten a executar el programa estatal que, no només és insuficient sinó que, com veurem més avall, dificulta l’acollida real de les persones que sol·liciten asil.

Llegir més »

Caravana a la Frontera Sud

Què som la Caravana i qui hi ha participat?

La caravana Obrint fronteres a Melilla és la continuació de la protesta contra el que representa la fortalesa europea. L’any passat a Grècia, aquest any a la frontera sud, del 14 al 22 de juliol.

Unes 200 organitzacions d’Euskal Herria, País Valencià, Madrid, Castella – Lleó, Catalunya i Andalusia han preparat durant mesos aquesta mobilització. Si ha estat complicat moure i allotjar a les 450 persones que hem baixat a Melilla des de diferents punts de l’estat, també ha suposat un esforç consensuar accions per fer visible la vergonya del mur i la negació dels drets humans més elementals a les persones que intenten travessar-lo.

Llegir més »

Caravana Sud a Melilla: Informació i inscripcions

Caravana Obrint Fronteres a Melilla

El 14 de juliol la Caravana Obrint Fronteres començarà la seva marxa amb autobusos que sortiran des de més d’una vintena de punts de l’Estat espanyol fins arribar a la Frontera Sud.

Fa un any es va realitzar la primera Caravana Obrint Fronteres a Grècia, una activitat que va ser el punt de partida d’una mobilització de denúncia de les polítiques migratòries i del control fronterer europeu que, enguany, vol visibilitzar que la frontera sud europea és una, des de l’Egeu fins a l’estret de Gibraltar, i les seves conseqüències ensconcerneixen directament.

Llegir més »

Caravana Obrint Fronteres 2017, del 14 al 21 de juliol anem a la Frontera Sud

Més de 100 col·lectius preparen una caravana a Melilla per denunciar les polítiques migratòries

El divendres 14 de juliol de 2017, la Caravana “Obrint Fronteres” partirà des de diferents punts de l’estat espanyol i viatjarà durant una setmana cap a la Frontera Sud.

Es preveu que els autobusos que conformen la nova Caravana surtin des de més d’una vintena de llocs de tot l’estat espanyol. Centenars de persones de diversos col·lectius participaran en les activitats que es realitzaran abansi durant la marxa reivindicativa.

Llegir més »

Manifestació contra el racisme el 18 de març al Vendrell

18M, JORNADA INTERNACIONAL DE LLUITA CONTRA EL RACISME

El dissabte 18 de març, a les 18:00h a la Rambla del Vendrell, Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) ha convocat una manifestació contra el racisme.

Aquesta manifestació s’emmarca en una jornada de lluita internacional convocada a ciutats com Londres, Atenes, Glasgow, Berlin, París, Viena, Amsterdam, Copenhaguen, Zurich, Varsòvia, Nicòsia, Noca York, Sydney, Toronto, Seül… A Catalunya es convoquen concentracions durant el matí a Molins de Rei, Manresa, Olot, Pineda de Mar. I per la tarda a Lleida hi ha una convocatòria proposada per Lleida Lliure de Franquisme i la convocatòria del Vendrell.

Llegir més »

Refugiats, fronteres i negocis

“Allau de refugiats”; “Arribada massiva de refugiats mai vista des de la Segona Guerra Mundial”… No són titulars dels darrers mesos, sinó de fa més de dues dècades, quan les guerres de l’antiga Iugoslàvia, la descomposició del bloc soviètic i els conflictes de l’Àfrica van empènyer centenars de milers de persones a buscar asil a Europa. Segons dades de l’ACNUR, el 1992, any àlgid d’aquell èxode, 438.000 persones van demanar refugi a Alemanya (697.085 a tot Europa). L’any següent se n’hi van sumar 200.000 més i Alemanya va arribar a acumular 1.418.000 refugiats.

Llegir més »

Per una acollida amb plens drets i sense Llei d’Estrangeria

ACOLLIDA AMB PLENS DRETS I SENSE LLEI D’ESTRANGERIA

Les persones i organitzacions que subscrivim aquest escrit fem nostre el clam popular per l’acolliment en condicions dignes i iguals de totes les persones que impulsades per la guerra, la persecució política, policial, religiosa, sexual, causa mediambiental o de qualsevol altre tipus o la pobresa i falta de perspectives d’una vida digna, vulguin assentar-se en aquestes terres. És per això que hem decidit treballar unitàriament dins de la campanya Casa Nostra-Casa Vostra defensant els següents plantejaments:

Considerem que les persones immigrades, els refugiats que ja viuen aquí, i els refugiats que acaben d’arribar han de tenir un perfil propi en aquesta campanya. No som un sector més de la població que reclama acollir. Som el subjecte a ser acollit i que realment no ho ha estat.

Llegir més »

Reunió el 25 de gener a Barcelona per crear un Grup de Fronteres de la CGT de Catalunya

Unes quantes afiliades volem muntar un grup per pensar i actuar en contra de les fronteres amb el punt de mira a la lliure circulació de les persones però també tenint en compte allò que origina la necessitat de migrar i de demanar refugi, així com les fronteres quotidianes que es troben a la nostra ciutat o entorn (CIE, deportacions, racisme, explotacions…)

Hi ha molta feina per endavant i com més siguem millor. Si tens ganes d’implicar-te et convoquem a una reunió en la que intentarem definir-nos trobant respostes a:

Què som?

Llegir més »

Encausats quatre antifeixistes del Baix Penedès per manifestar-se contra la creació de la federació d’extrema dreta Respeto

Fa pocs dies vam saber que quatre persones, que són i han sigut veïnes del Vendrell i de la comarca, han estat denunciades per August Armengol, dirigent de PxC i regidor de l’Ajuntament del Vendrell. Sembla ser que la causa seria la seva suposada participació en unes convocatòries fetes el passat mes d’abril de 2016 per part d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme al Baix Penedès per tal de mostrar rebuig envers la celebració del congrés fundacional de Respeto.

Per a posar en antecedents, el passat 23 d’abril es va dur a terme al Vendrell la presentació de la federació Respeto, que agrupava les formacions d’extrema dreta Plataforma per Catalunya (PxC), Espanya2000 i Partido por la Libertad (PxL). En aquest acte fundacional també hi participà una dirigent del moviment xenòfob alemany Pegida, un fet que mostra l’estret vincle entre la federació Respeto i l’extrema dreta europea.

Llegir més »

Entrevista a Lola Gutiérrez, educadora social i sindicalista de la CGT: “M’he trobat unes dones que arriben a Grècia amb el somni d’Europa i de cop estan en una presó”

Lola Gutiérrez, l’educadora social i sindicalista de la CGT que ha passat uns quants dies tancada en un CIE d’Atenes, explica per primer cop la seva vivència

Lola Gutiérrez és educadora social i treballa com a tècnica del servei d’acció social a la Diputació de Barcelona. També és delegada sindical de la CGT en aquesta institució. Aquest dijous va arribar a Barcelona, procedent d’Atenes, on va ser rebuda afectuosament per familiars i companyes de feina i militància. Gutiérrez havia passat deu dies detinguda a Atenes –primer en una comissaria policial, després al centre d’internament per a dones estrangeres d’Elliniko– en ser descoberta intentant ajudar un menor refugiat d’origen kurd a viatjar a Barcelona, fent-lo passar per fill seu. En aquesta conversa, explica per primer cop la vivència.

Llegir més »

El sindicat del carrer: Reorganitzant el treball informal

Cristòfor Colom s’alça sobre Barcelona, assenyalant cap a enfora, més enllà del port. A sota d’ell, tallat en pedra, un indígena s’agenolla davant d’un capellà, cap cot, evitant amb els ulls la mirada del sant baró. Construït el 1888, per a la primera Fira Internacional que es va realitzar a Espanya, aquest monument al colonialisme es troba situat a la cruïlla en la qual el port es fon amb les Rambles, el bulevard que Orwell va descriure com l’”artèria central” de la ciutat catalana. Es commemoren allà els fets de sang que van inaugurar el domini occidental sobre l’economia global. I avui en dia és un punt crític de la lluita entre la vida, la propietat i el Sobirà.

Aquest és un dels primers llocs que els turistes albiren quan baixen dels vaixells de luxe i s’endinsen en la capital europea dels creuers. En totes les direccions, el camí es troba configurat pel comerç. Música salsa sorollosa es barreja dolçament amb l’enrenou, mentre músics de carrer, venedors i artesans competeixen per l’atenció dels visitants amb restaurants de preus excessius, bars de copes de mal gust i centres comercials corporatius. Però de tant en tant la festa s’interromp de forma violenta. En un esforç coordinat per a expulsar-los dels carrers, les forces policials de tres autoritats diferents –local, regional i portuària– carreguen contra els venedors ambulants de pell fosca, colpejant-los l’esquena i les extremitats amb porres extensibles d’acer. És un espectacle inquietant, però cada cop més habitual en una ciutat que ha arribat a simbolitzar les esperances de l’esquerra europea per un model laboral emancipador.

El treball informal mai no ha acabat d’encaixar del tot en les categories de l’esquerra. Mentre a l’esquerra governamental hi ha la tendència a veure’l com un espai a regular, en els cercles més anarquistes sovint es tracta amb desconfiança, contemplant-lo com un camp dominat pels valors capitalistes. Per a les organitzacions hegemòniques dins del moviment obrer, el treball informal és només una forma més d’explotació que afecta especialment les dones, els migrants i altres grups vulnerables. L’Organització Internacional del Treball (OIT), per exemple, en defineix els trets característics en els següents termes: Manca de protecció contra l’impagament de salaris, hores extres o torns extres obligatoris, acomiadaments sense avís previ o sense indemnització, condicions de treball insegures, i absència total de protecció social (pensions, prestacions per malaltia, cobertura sanitària…)

Evidentment, no hi ha res de fals en tot això. Però les característiques assenyalades per l’OIT depenen de les expectatives definides pels drets socials específics dels Estats del benestar occidentals. En aquest sentit, es troben ancorades en una idea concreta del treball, construïda en el marc d’un conjunt específic de relacions de poder –aquell representat, precisament, en el monument a Colom. El fet que es persegueixi rutinàriament treballadors informals africans i asiàtics a tocar d’escenes que simbolitzen allò que Marx anomenà “els moments principals de l’acumulació primitiva” conté una certa veritat poètica. Descomprimir aquesta imatge és desvetllar un dels antagonismes crítics que estroben en el cor mateix del comerç mundial.

Llegir més »

Entrevista al periodista marroquí Ali Lmrabet: ‘Al Marroc hi ha tres temes tabú: la monarquia, el Sàhara i la religió’

– Quan van començar els teus problemes amb el govern marroquí?

Jo vaig arribar aquí fa deu anys, després que em prohibissin exercir el periodisme al meu país. Des de llavors, viu a cavall entre Barcelona i el Marroc però, en realitat, els meus problemes amb el govern van començar molt abans. Les primeres censures es remunten a 1997, quan treballava en una revista que es deia Li Journal. Llavors encara regnava Hassan II. Són gairebé vint anys de censures, assetjament, judicis… Al final, un arriba a acostumar-se…

– Tancament de revistes, presó, multes, inhabilitació professional… Coneixent el teu cas i la persecució que has sofert, un té la impressió de que al Marroc existeix un control total de la informació. Ésaixí?

Llegir més »

Comunicat de la CGT de Lleida davant la situació dels treballadors temporers

VOLEM FRUITA AMB JUSTÍCIA SOCIAL

Un any més per aquestes dates tornem a trobar treballadors temporers dormint als carrers de la nostra ciutat i en diversos assentaments de poblacions dels voltants, i treballant en unes condicions laborals properes a l’esclavatge.

Com a l’estiu passat i en anys anteriors, en que diferents col•lectius com la Crida per Lleida, ARRAN o Papers i Drets per a Tothom vam denunciar la situació dels campaments a la ciutat, els abusos laborals, la desatenció per part de l’administració, i en alguns casos, la violència institucional. La CGT de Lleida torna a denunciar la situació en què es troba aquest col•lectiu de treballadors. Una anys després de la creació del grup de treball que en teoria havia de solucionar una situació que porta donant-se des dels últims 20 anys, arribat al moment de la veritat, la situació continua sent la mateixa. L’arribada tardana, i en menys quantitat que altres anys d’aquests treballadors, no ha pogut dissimular la nul•la voluntat política per eradicar una situació que enshauria de fer vergonya.

Llegir més »

Fruita amb justícia social!

Fruita amb justícia social!

El sector de la fruita dolça a la plana de Lleida ocupa cada any unes 22.000 persones en la collita. D’aquestes, unes 2000 treballen i viuen durant tres mesos en condicions de misèria: dormen en carrers i places, cases i torres abandonades de l’horta, etc. Alguns amb contracte de feina però amb un salari que no permet l’accés a un habitatge; altres sense contracte. Tots ells tenen múltiples dificultats d’accés a aigua potable, aliments i atenció sociosanitària. La majoria dels aliments i atenció que reben és a través del Tercer Sector. L’administració i els ocupadors se’n desentenen.

Llegir més »