Les administracions catalanes han adjudicat contractes per gairebé 800 milions a Telefónica els darrers quatre anys
La Generalitat concentra el 97% de l’import adjudicat a la multinacional i és la institució amb més força per exigir el compliment del ‘Compromís de les Escales’
Els mals pressagis s’han acomplert. Tal i com ja hem denunciat la CGT de Catalunya en dues ocasions el febrer i el maig, s’ha consumat el principi de destrucció del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. Finalment avui CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han signat el III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva.
A l’espera d’analitzar amb detall tots els punts d’aquest acord, hi ha un aspecte que es confirma: la desvinculació de salaris i preus. És a dir, CCOO i UGT han cedit davant una pretensió antiga de la patronal i han acceptat que a partir d’ara l’evolució dels nostres salaris no es relacioni amb l’encariment de la vida. Tot d’una i a cop d’acord, renuncien a un principi del moviment obrer, que és que els salaris es mesuren en funció dels béns als que podem accedir i de les necessitats (alimentació, habitatge, abric, oci, educació, sanitat, etc.) que podem cobrir amb ells.
L’acord al que han arribat, de manera resumida, diu que els salaris pujaran fins un màxim d’un 1% enguany i, en funció de l’evolució del PIB, fins un 1,5% l’any 2016. Ara bé, el topall màxim no garanteix que aquestes mateixes centrals, CCOO i UGT, l’exigeixin en els convenis sectorials i d’empresa, com ja estem veient en molts casos, on defensen pujades salarials encara per sota d’aquests llindars.
Un sostre de deute impossible
Espanya haurà d’ajornar fins al 2025 l’objectiu de reduir el deute públic al 60% del PIB
La reforma de la Constitució el 2011 per incloure-hi l’estabilitat als comptes és paper mullat
Leo Messi, el futbolista més ben pagat del món, trigaria 16.215 anys a retornar el deute públic espanyol. I Isak Andic, el català més ric segons Forbes, fundador de Mango, necessitaria 292 fortunes com la seva per poder tapar el forat. Amb el bilió d’euros que deu, l’Estat podria fer 58.555 quilòmetres de TAV, una línia d’alta velocitat prou llarga per fer una volta i mitja al món. Construir 329 terminals com la 1 de l’aeroport del Prat (sobrecost inclòs). O rescatar Bankia 47 vegades. És un secret de domini públic que Grècia mai no aconseguirà reemborsar el seu deute, que després de cinc anys de rescats s’ha disparat fins al 180% del PIB. Però Espanya, serà algun dia capaç de retornar el seu, que voreja la barrera del 100%?
EPA primer trimestre 2015: El sofriment que pateixen les persones, la majoria social, per culpa de la gran estafa dels poders econòmics i polítics
La EPA corresponent al primer trimestre del 2015, no fa sinó punxar el globus mediàtic dels poderosos (polítics, empresaris, FMI, Comissió Europea i BCE) sobre la recuperació i sortida de la crisi, a causa de les polítiques suïcides i criminals de retallades i robatoris.
L’ocupació (persones amb ocupació) descendeix en 114.300 persones és a dir, es destrueix ocupació, situant-se el total d’ocupats i ocupades en 17.454.800 persones. El sector privat ha baixat l’ocupació en 143.500 persones i el públic l’ha augmentat en 29.200.
Paradoxalment l’atur disminueix en 13.100 persones en aquest trimestre, però en canvi la taxa d’atur augmenta en set centèsimes, situant-se en el 23,78%, és a dir, 5.444.600 persones. L’explicació d’aquesta paradoxa és molt senzilla: disminueix la població activa en 127.400 persones i baixa la taxa d’activitat en 32 centèsimes, situant-se en el 59,45%. Centenars de milers de persones, bé per edat (majors de 64 anys), bé per emigració, deixen de pertànyer a la població activa.
L’ocupació a temps complet baixa aquest trimestre en 130.600 persones, mentre que l’ocupació a temps parcial continua el seu creixement (16.300). Alhora el nombre de persones assalariades segueix la seva carrera cap a la baixa: 89.200 persones assalariades menys en aquest trimestre.
El dolor i el sofriment augmenta encara més, quantitativament i amb major intensitat (és a dir menys recursos encara) i així, el nombre de llars que tenen a tots els seus membres en atur augmenten en 27.300, fins a situar-se en 1.793.600 llars.
La sèrie de la EPA sobre els fluxos de persones que troben una ocupació i que la perden cada trimestre, des del 2008 fins al 2015, no deixa lloc a dubtes, cada trimestre la perden moltes més persones que la troben. Aquest mite del “nou-vell miracle de l’economia espanyola com la que més creix…” ni tan sols se sustenta numèricament: més atur, menys ocupacions, més migracions, major pobresa i amb més intensitat en cada vegada més llars, menys ocupacions de qualitat i a temps complet, menors ingressos salarials (tots els nous contractes realitzats en el 2014 i principis del 2015, es fan amb salaris dels anys 80)…
Aquesta retòrica dels poderosos: polítics, empresaris, FMI, Comissió Europea i BCE, mostra el menyspreu més absolut per les persones, a més d’insultar-nos de manera constant i quotidiana. Pretenen fer bona la nostra submissió per autoritarisme i, a més que diguem allò de Pessoa…”Es pixen sobre nosaltres i hem de dir que està plovent”.
Solament pararem la barbàrie si ens enfrontem i no ens resignem.
LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ
23 d’Abril de 2015
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
Attached documents
Cambrera de pis d’hotel, una feina cada dia amb més precarietat laboral
Les retallades de plantilles i el recurs a empreses subcontractades està provocant un greu enduriment en les condicions laborals del servei d’habitacions a l’hostaleria
“Jo tinc assignades 26 habitacions entre dues plantes. Hi ha cops que només amb cinc habitacions de sortida ja vas de puto cul” diu l’Ana Belén
Un any de mossegades a l’escola en valencià
El treball de les cambreres de pis és essencial per al funcionament dels hotels. Es tracta d’una feina feta només per dones, que es dediquen a netejar les habitacions dels establiments i, en la majoria de casos les seves àrees comunes, com la recepció, les escales, les sales o els banys d’ús públic. Habitualment constitueixen entre un 20% i un 25% de les plantilles laborals del sector. La seva funció és una de les que més tenen en compte els clients, pels quals és essencial l’exigència que habitacions estiguin netes i endreçades. I malgrat la seva importància, són pràcticament invisibles per a la majoria dels hostesi de la població en general.
Al maig de 2014 va sortir als carrers el llibre ‘Subversión feminista de la economia. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida’ (Traficantes de Sueños) escrit per Amaia Pérez Orozco, doctora en economia i activista en moviments socials i feministes.
Aquest llibre pot interessar a qui participant en lluites socials no les volem circumscriure a la mirada “productivista”, això és, al conflicte capital-treball, ja que entenem el conjunt de l’activisme antagonista no com un agregat de lluites al conflicte esmentat. Anar més enllà és apostar per visibilizar i construir el conflicte capital-vida. La concepció tradicional de les lluites anticapitalistes va invisibilitzar, i en bona mesura segueix menyspreant, les mirades feministes i la crítica ecologista. D’alguns d’aquests assumptes que apareixen en el seu llibre anem a conversar amb Amaia.
– Ens dius que vivim un procés de fort augment de la desigualtat i que aquest no és “net”. Quins segments socials són els quals sofrixen aquest procés disímil d’exclusió i precarietat?
El 15% dels treballadors catalans són pobres
L’informe sobre exclusió de Foessa evidencia que tenir feina no és garantia de poder viure amb dignitat
Només el 33% dels catalans estan en situació d’inclusió plena
Nou de cada deu famílies vulnerables no poden garantir la qualitat i la quantitat del menjar als fills
1,8 milions de catalans estaven l’any 2013 en exclusió social. 200.000, en exclusió severa.
Les Marxes de la Dignitat, en les quals participa la Confederació General del Treball juntament amb multitud d’organitzacions sindicals, socials i polítiques, tornen el 21 de març a Madrid per a seguir reivindicant, a un any de la històrica manifestació del 22M de 2014 “Pa, Treball, Sostre i Dignitat”.
Un any després de la multitudinària manifestació celebrada el 22 de març de l’any passat, la situació social lluny de millorar ha empitjorat amb un enorme augment de la repressió per a mantenir la política de saqueig del públic que la troica defineix hipòcritament com austeritat.
Des de tots els punts de l’Estat espanyol persones treballadores es mobilitzaran per a defensar les propostes reflectides en la plataforma de reivindicacions del moviment 22M, com pas previ a la convocatòria d’una mobilització general concretada en una vaga general laboral, de consum i social.
La mobilització del pròxim dissabte constarà de deu marxes que partiran des de diferents punts de la Comunitat de Madrid per a confluir a les 18:00 hores a la Plaça de Colón on se celebrarà l’acte central.
El sindicat CGT considera que és necessari seguir protestant en els carrers, al marge de les nombroses propostes electorals i de qui governi després de les eleccions, des del convenciment que “la lluita és l’únic camí” per a recuperar drets i llibertats arravassades.
CGT fa una crida a les persones treballadores per a omplir de dignitat novament el 21 de març els carrers de Madrid i expressar amb determinació i de forma pacífica el rebuig a la situació d’emergència social en la qual es troba atrapada la majoria social.
Rutes de les Marxes de la Dignitat el 21 de març:
http://www.rojoynegro.info/articulo/agitaci%C3%B3n/rutas-las-marchas-la-dignidad-del-21-marzo
GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE CGT
Comunicat del SP Confederal de la CGT davant les dades de l’atur del mes febrer del SEPE a nivell estatal.
“L’atur registrat en els Serveis Públics d’Ocupació (SEPE), no baixa de 4,5 milions a nivell del conjunt de l’estat espanyol, alhora que la taxa de cobertura per atur cau fins al 52%. Les ocupacions que es creen són el 92% temporals, per hores, d’aprenentatge, de pràctiques i de formació…”escombraries laborals”.
No tenen cap vergonya en dir-nos que “la crisi s’ha acabat”. Per a la CGT, igual que per a la immensa majoria de les persones de l’estat espanyol (el 80% segons l’última enquesta del CIS), les mentides del Govern i de la Troica europea sobre la nostra situació social i material simplement són despreciables i representen una infàmia contra la majoria de la població.
Tant les ocupacions creades (13.500), com l’afiliació a la Seguretat Social (97.000), només obeïxen a dos factors: segueix caient el nombre de persones de la població activa, bé per migracions (la majoria), bé perquè simplement deixen de constar com demandants d’ocupació.
La “creació d’ocupació i l’augment en l’afiliació a la seguretat social” es fa, no pel fet que existeixin més hores de treball, sinó tot el contrari, es reparteix el treball en ocupacions de només unes hores, continuant la pèrdua de milions d’hores de treball a la setmana.
De l’ocupació creada, es distribueix de la manera següent: la contractació indefinida al febrer, no va arribar al 10%, és a dir 120.000 contractes i, per contra, amb la contractació temporal es van realitzar la xifra de 1.100.000 contractes, amb augments espectaculars dels contractes per hores i tota la contractació “escombraria” (aprenentatge, formació i pràctiques). A més, s’amaga de manera perversa i intencionada que la contractació indefinida, bé a jornada completa (els menys), bé a jornada parcial (els més), solament suposen entre el 8% i el 10%, estant farcida de reduccions en les cotitzacions patronals, per la tarifa plana de 100€ fins al 1 de març, o perquè ara en tots els contractes no haurien de cotitzar res fins als 500 €.
La situació d’emergència social, el drama creat per obra i gràcia dels nostres governants i de la Troica, segueix sent agreujada per a les persones amb majors necessitats, els desocupats i desocupades. La Taxa de cobertura d’atur, en les seves dues modalitats, contributiva i assistencial, solament arriba ja al 50% de tota la població parada i, per a major burla i escarni, les quantitats que es perceben segueixen baixant fins a menys dels 680€ de mitjana mensual.
De les 925.342 persones parades que viuen en llars sense ingressos, o en les quals solament hi ha un ingrés corresponent a un treball inferior a 20 hores setmanals, solament 70.000 es beneficiaran de l’anomenada “ajuda d’activació”: els 420 € d’emergència per 6 mesos que es van inventar com “beneficència i caritat” per als exclosos i excloses d’un sistema cada vegada menys protector i més injust.
Des de CGT insistim en una idea bàsica: de la seva crisi-estafa solament sortirem amb un pla d’emergència on el PA, TREBALL, SOSTRE, RENDA BÀSICA, LLIBERTAT i DIGNITAT sigui per a tots i totes i, perquè això sigui una realitat i no simplement un desig, la pressió en el carrer, la MOBILITZACIÓ, de manera contínua, és l’única garantia.
EL 21 DE MARÇ del 2015 tornem a Madrid: Milions i milions de persones, aquest 80% que no creiem en les seves mentides i sofrim els desnonaments, els acomiadaments, la repressió, les imputacions per a empresonar-nos per manifestar la nostra oposició a aquesta barbàrie; les persones que necessitem medicines i atenció sanitària per a poder seguir vius; els joves, nens, que volem una educació lliure, universal i gratuïta; les dones que són ignorades doblement, d’una banda en el seu dret a decidir sobre si volen ser mares o no i, per una altra, en el seu dret a no ser discriminades salarial i socialment; les persones grans que estem fartes de no ser cuidades i ens “maten” tant per falta de cures com per falta de recursos…
TOTS I TOTES A MADRID el 21 de Març per a seguir demostrant que tenim DIGNITAT…
Madrid, 5 de Març de 2015
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
Attached documents
COMUNICAT DE L’ASSEMBLEA DE DOCENTS EN CONTRA DELS PRESENTS PRESSUPOSTOS 2015 I CONVOCATÒRIA 4M AL PARLAMENT
En un context de deteriorament constant de la educació pública i de la pròpia situació econòmica i social de milers de persones i famílies provocat per les retallades dels darrers anys i les constants mesures antisocials, ens volen vendre els pressupostos del 2015 com els de la “recuperació” o els de la “despesa social” però ésmentida.
ES PREPARA UN NOU ATAC CONTRA ELS SALARIS
Comunicat davant l’imminent pacte CCOO, UGT, CEOE i CEPYME
Aquesta setmana diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò d’una informació que si es confirma és altament preocupant i una mala notícia pel conjunt de la classe treballadora: els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i CEPYME estan tancant un acord pel qual desvinculen l’actualització dels salaris de l’evolució del cost de la vida (IPC) i el vinculen, per primer cop a l’Estat espanyol, a l’evolució del PIB. El possible acord, segons ha transcendit, forma part de l’acord de negociació col·lectiva (2015-2017) que aquests dos sindicats estan a punt de tancar amb la patronal. Planteja augments d’un 1% dels salaris en el cas que el PIB creixi per sota el 2% l’any 2015 (l’escenari més probable) i de l’1,5% en el cas hipotètic que el creixement del PIB sigui superior.
Avui 17 de febrer he tingut un intercanvi de missatges a través del tuitter. El motiu té a veure amb aquesta notícia que ha publicat El País, referent als milions d’€ que l’antiga Federació de Banca de CCOO va gastar amb viatges, dietes i incentius diversos. De fet, ja ahir el mateix diari havia tret un altre reportatge sobre aquest tema i el seu contingut m’havia sorprès. No tant pel que s’hi deia, sinó per la contundència d’aquest mitjà amb un sindicat del que, en teoria, no està massa allunyat en els períodes en que el PSOE no governa. Ahir no vaig voler entrar a manifestar-me públicament sobre aquest tema. Per una banda, perquè preferia que ho fes el meu sindicat que, de ben segur, hauria reflectit la meva opinió. Per l’altra, perquè no volia esplaiar-me massa en parlar de si hi havia hagut o no corrupció o si algú s’havia venut. Com deia, la notícia tampoc m’havia sobtat massa i, haig de reconèixer-ho, era diumenge i volia estar amb la meva família i amb un grup d’amics.
Xerrada: Què és el TTIP i com ens afecta?
Divendres 20 de febrer 18.30h al local de la CGT, Via Laietana 18, 9è Barcelona.
Intervindràn:
Desiderio Martín, Secretari de Formació del Comitè Confederal de la CGT
Juan García, afiliat de CGT Barcelona
Organitza: CGT Barcelona
https://www.facebook.com/events/333113910216506/
Més informació:
Generació becària
Els vincles entre empreses i centres formatius emmascaren l’explotació laboral de les estudiants
Ser jove amb estudis superiors i desenvolupar feines qualificades per empreses i institucions públiques.
L’Estat Espanyol arriba al màxim de persones que són pobres i en risc d’exclusió social:12.866.431 persones
La taxa AROPE suma a les persones amb renda per sota de 8.100 euros/any, les que tenen baixa qualitat d´ocupació i problemes de consum bàsics.
“El dia 8 de gener, quan tornàvem de les vacances de Nadal, l’Institut estava gelat i la calefacció no funcionava. Vam fer classes a 9º C, mentre la direcció treia ferro a l’assumpte i relativitzava el problema dient que els termòmetres no eren fiables” Així s’explicaven professors del Ramon Berenguer IV, centre de secundària, situat al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, el dia 6 de febrer de 2015. En aquest espai de temps els problemes s’havien agreujat.
“La recuperació de la qual parla Rajoy és certa. Els rics, els banquers i les grans corporacions, s’han posat les botes amb els milions d’euros robats de les arques públiques”
CGT denuncia la gran estafa que el govern del PP i la Troica estan portant a terme des de l’inici de la “gran crisi”, a costa de la majoria social, a la qual se’ls deixa morir per no poder pagar un medicament, com en els casos de l’hepatitis C.
CGT denuncia que hi ha centenars de milers de persones, immigrants, a les quals se’ls nega l’assistència sanitària, morts produïdes per no tenir persones professionals formades i suficients en les Urgències, milers de persones desnonades de les seves cases, milions de treballadors i treballadores sense cap tipus de protecció, per estar desocupades en contra de la seva voluntat.
CGT denuncia també que es dediquin milers de milions per a les Forces de Seguretat, amb l’única fi que, per mitjà d’una llei lliberticida com és “la Llei Mordassa”, assegurin els negocis, criminalitzant a qui protesti per ser acomiadat/da o desnonat/da, violant el dret fonamental de tot ésser humà (dret a sostre) o, simplement protesti perquè no vol morir (hepatitis C, Urgències, etc.), havent-hi medicaments i coneixements suficients per a tenir una salut i una vida digna.
CGT denuncia la desvergonya de tots els governs de la troica que han possibilitat que en el 2014, els cinc grans bancs espanyols (Santander, BBVA, Caixabank, Sabadell i Popular) hagin augmentat els seus beneficis en aquest any en un 27,1%, el que en termes absoluts suposa 10.000 milions d’euros.
El sistema financer ha rebut de l’estat, és a dir, de tots nosaltres, de manera directa, prop de 100.000 milions i, de manera indirecta (avals, garanties, etc.), fins a 300.000 milions, des dels inicis de la seva gran “crisi-estafa”. El Banc Santander, ell solet, ha obtingut en el 2014 la barbaritat de 5.816 milions d’euros de beneficis, el 39% més que en l’exercici anterior; el BBVA 2.618 milions, el 27,1% més que en el 2013; Caixabank 620 milions, un 23,2% més; el Popular 330,4 milions, un 31,4% més; el Sabadell 371,7 milions, un 50% més.
El mes de gener, en termes d’ocupació, atur i afiliacions a la seguretat social, torna a punxar el “gran globus mediàtic de la recuperació del PP i de la troica”, es van destruir 200.000 llocs de treball a tot l’estat espanyol. Els contractes realitzats en el mes de gener van ascendir a 1,36 milions, dels quals solament el 8,8% van ser contractes indefinits (120.239), la resta, és a dir, 1.239.761, van ser temporals, de tot tipus però temporals, amb un increment dels contractes a temps parcial del 27%.
L’atur registrat en els Serveis Públics d’Ocupació va augmentar en 77.980 persones, situant l’atur registrat en 4.525.691 persones, a 31 de gener de 2015. La EPA dóna un milió més, és a dir fins als 5,5 milions de persones parades.
Són temps de recuperació de la “gran vida d’empresaris, banquers i oligarquia política”, els quals cada vegada roben més i les lleis els atorguen major impunitat, alhora són els temps que, les persones treballadores, desocupades, dones, migrants, les persones més conscients, lluitadores, en definitiva, la majoria social, SEGUIREM EN MARXA per PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT, és a dir, en lluita per la LLIBERTAT. Per això tornarem a Madrid el 21 de Març de 2015.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Attached documents
EL TTIP I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES PER A L’OCUPACIÓ I ELS DRETS LABORALS
1. El Context General
2. Els principals instruments de poder i control del Capital
3. El TTIP
4. Conseqüències per a l’Ocupació i els Drets Laborals
5. Prioritat de les llibertats econòmiques enfront dels Drets Laborals
Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-146.pdf
Attached documents
Butlletí Informatiu 146. EL TTIP i les seves conseqüències per a l’ocupació i els drets laborals
Suïssa, Luxemburg, Andorra, els Països Baixos o Irlanda són països coneguts pels pocs impostos que fan pagar a les grans empreses transnacionals. Però el que no se sap tant és que l’Estat espanyol s’ha convertit de facto en una mena de paradís fiscal per a la inversió estrangera. Des del 1995, els governs del PSOE i del PP han promogut l’arribada de capital forà a través de les entitats de tinença de valors estrangers (ETVE), un instrument molt beneficiós per a grans corporacions que les eximeix gairebé al 100% del pagament d’impostos. La majoria de la població desconeix aquest instrument fiscal. Tanmateix, la seva existència obre la porta del frau fiscal.
Nous documents filtrats sobre les negociacions del tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA revelen la intenció d’establir un mecanisme que garantiria la participació dels grans grups de pressió en el disseny i creació de la regulació que els afecta.
L’opacitat és la norma en les negociacions que la Unió Europea i els Estats Units mantenen al voltant del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions –conegut per les seves sigles en anglès, TTIP. Les poques filtracions que hi ha hagut semblen confirmar els temors dels grups opositors que el macroacord comercial per establir la zona de lliure comerç més gran del món suposarà una privatització ferotge dels serveis públics i una rebaixa en la protecció mediambiental o en els drets laborals. La setmana vinent se celebrarà a Brussel·les la vuitena ronda de negociacions del TTIP –que van començar a mitjans de 2013– i la Directa ha tingut accés al document amb la proposta prèvia que la Comissió Europea (CE) farà arribar demà als Estats Units sobre la cooperació reguladora, un aspecte clau del tractat.
“La desesperació de les persones parades, precàries i ningunejades en els seus drets laborals i el trepitjament de la dignitat humana per part del Govern espanyol”
Les persones aturades contra la seva voluntat, desnonades de les seves ocupacions per la violència dels actes unilaterals dels empresaris, segueixen sent 5.457.700 a la fi de 2014. Massa desesperació com per a suportar la burla dels missatges “del país de les meravelles de Rajoy” i de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea), que auguren per a l’Estat Espanyol el major creixement del món de l’economia per al 2015, conjuntament amb EEUU.
L’EPA, referent a tot l’any 2014, no només són números estadístics amb diferents variables econòmiques referides al mercat de treball. L’EPA mostra que a aquesta “economia del creixement dels governs de la troica” li importen una merda les persones, aquestes que diàriament han de treballar o no; que cada dia han de guanyar-se el pa i depenen de contractes per hores i de salaris cada vegada més disminuïts o de prestacions d’atur cada vegada més retallades, o simplement de “beneficència”, com ajuda única extraordinària de 426€ durant sis mesos, si es tenen càrregues familiars i absència d’ingressos per sota dels mínims vitals.
Els 433.900 llocs de treball nets creats durant tot el 2014, són ocupacions precàries, fràgils, subvencionades amb la Caixa Comuna de la Seguretat Social, que exoneren als empresaris de cotitzar. A més, ocupacions on els contractes (bé indefinits, bé temporals, dóna igual doncs poden ser acomiadats per qualsevol causa i en qualsevol moment a voluntat de l’empresari), són contractes a temps parcial, als quals se’ls paga per mitja jornada, per hores i, se’ls fa treballar el doble o durant 9 hores seguides de dilluns a diumenge sense descansos per 500€, és a dir, sense drets.
La creació de nous llocs de treball només es produeix a costa de precaritzar les condicions i qualitat dels mateixos. Els contractes que s’han generat, segons l’EPA, tenen un salari amb un poder adquisitiu equivalent als salaris de principis dels anys noranta. Els salaris dels nous llocs de treball han retrocedit més de vint anys!
Els Empresaris han assolit, a través de legislacions laborals lliberticides, desreguladores i espoliadores dels drets bàsics humans, la tempesta perfecta: la combinació d’un salari per hora baix i de poques hores de treball “legal”. Aquesta és la realitat creada pels poders polítics i els poders econòmics:
Les persones treballadores, més tard que d’hora, estarem “empleades i amb rendes”, això sí, instal·lats i instal·lades en aquest club de la pobresa. “Club de la Pobresa i l’Exclusió”, que cada vegada té més socis i sòcies: 5,5 milions de desocupats/des, dels quals solament reben alguna prestació d’atur un terç de les mateixes; més del 34% de la Població Activa Ocupada, és a dir, gairebé 6 milions de persones, perceben salaris mensuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (648,60€); 1.766.300 llars on tots els seus membres estan en l’atur; les taxes d’atur juvenil se situen per sobre de la “tragèdia grega”, el 57% de les persones joves no poden treballar; el drama dels desocupats i desocupades de llarga durada, copeja especialment a les persones majors de 45 anys i, igual que a les generacions joves, se’ls nega qualsevol futur; el 28% de la població total és pobra.
L’actual situació de precarietat laboral i social, no és conjuntural, ha vingut per a quedar-se i convertir-se en estructural. Aquesta és la gran victòria del capitalisme i dels seus representants polítics, els governs neoliberals de la troica. El govern i l’oligarquia financera i econòmica, trepitgen diàriament la dignitat humana de la majoria social. Les seves lleis lliberticides no només emmordassen la llibertat de milions i milions de persones treballadores, sinó que garanteixen l’ordre segur dels Negocis: els seus excedents bruts d’explotació van creixent i creixent.
La desigualtat social ja és insuportable. Solament 3 individus en l’estat espanyol tenen més riquesa (robada i espoliada) que el 20% d’aquesta població (més de 8 milions de persones).
En temps d’enganys, estafes, mentides i injustícia social, SOLAMENT LA DIGNITAT de les persones EN EL CARRER, serà capaç de parar aquesta barbàrie.
Madrid, 22 de Gener de 2015
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
Attached documents
De què va la UE?
Qui pren les decisions en la UE?
És legítim el deute de la UE?
Què tenen a veure les reformes laborals amb la UE?
És la UE el paladín de la lluita contra el canvi climàtic?
Saps quant inverteix la UE en defensa i qui esbeneficia d’això?
Des dels seus orígens, any 1957, la CEE té com ideal “un mercat comú”, per a garantir la lliure circulació de persones, serveis i capitals, on la llibertat absoluta del mercat en aquest joc de l’oferta i la demanda, sigui “una llibertat fonamental”, on la “qüestió social”, no interfereixi en aquest mercat comú i, siguin els propis estats qui resolguin aquesta qüestió social.
Ens trobem, des del principi davant una paradoxa: un repartiment competencial, on l’àmbit econòmic era patrimoni regulatori des d’Europa i, els estats nacionals s’ocupaven de la legislació social i laboral. L’evolució d’aquesta paradoxa s’ha resolt plegant legislacions laborals i socials, als criteris economicistes del mercat, resultant molt danyades legislacions més o menys garantistes dels “estats assistencials o de benestar”.
L’evolució d’aquest “mercat comú” expandeix i imposa els principis de llibertat de circulació dels capitals i la llibertat de competència empresarial, la qual cosa qüestiona i escanya les legislacions socials i laborals, així com totes les polítiques públiques dels estats nacionals.
El Tractat de Maastricht que entra en vigor el 1 de gener de 1993, amb els criteris de convergència (mesures monetàries i econòmiques defineixen la convergència), sobretot els límits al dèficit públic, condicionen la capacitat de decisió dels estats nacionals a l’hora d’implementar les seves polítiques socials, resolent el conflicte clarament del costat del poder econòmic.
El Tractat d’Amsterdam de 1997, dona a llum el Pacte d’Estabilitat i Creixement, sent un mecanisme de disciplina fiscal que inclou la supervisió per part de la Comissió, de les seves polítiques fiscals i en conseqüència econòmiques, laborals i socials, amb mecanismes penalitzadors per a assegurar el seu compliment.
El Tractat de Lisboa de 2007, un mini tractat del que en el seu moment va ser el Projecte de Constitució Europea i alhora una reforma del Tractat de la UE en vigor fixat a Niça 2000-. En aquest mateix temps, s’anuncia la signatura d’un principi d’acord sobre la flexiseguretat en l’àmbit de la UE, entre la Confederació Europea Sindical (CES) i la patronal europea.
Ambdós Acords, Tractat de la UE (es denominarà el Tractat de Lisboa) i Flexiseguretat, tracten de donar sortides (polítiques) a la realitat material de la UE en els contextos de globalització i competitivitat en aquest ordre social mundial. Els estats membres reben Informes des de la Comissió, sobre la seva “situació nacional” alhora que Recomanacions sobre els seus programes nacionals de “reforma”, així com Informes que es deriven de la supervisió del compliment dels “programes d’estabilitat i convergència”.
Sobre programa Nacional de Reformes 2014 i l’actualització del Programa d’Estabilitat 2014-2017 del PP: Hem de partir del vigent Tractat de Lisboa de desembre del 2007, i sobretot, del Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Gobernança (TECG) i el Tractat Constitutiu del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), ambdós del 2012 i que van significar, en la practica i en la teoria, la radicalització neoliberal dels anteriors tractats i, el que és molt més greu, la legalització d’un Estat d’Excepció que esdevé en permanent.
Les dades bàsiques d’aquests tractats no haurien d’oblidar-se, assenyalen un punt de no tornada, per a liquidar drets socials, sindicals i laborals i posar fi a l’Estat Social. Aquests tractats, en síntesis imposen a cadascun dels estats, i a la sobirania popular, un conjunt de regles “permanents” i “obligatòries”, entre elles les següents:
1. Els pressupostos haurien d’estar equilibrats, o amb superàvit. Aquesta regla, es considerarà respectada si el dèficit estructural no supera el 0,5% del PIB.
2. Tots els Estats han d’introduir en la seva constitució aquesta regla d’or, i establir mecanismes de correcció automàtics.
3. Quan els Estats no compleixen els criteris abans anunciats se sotmeten a un Procediment de Dèficit Excessiu, havent de presentar un conjunt de programa de reformes estructurals a la Comissió i al Consell, que ho aprovaran si escau i faran seguiment rigorós de al seva engegada.
4. S’estableixen un conjunt de sancions gairebé automàtiques per a tots els països que incompleixin les regles establertes.
La Comissió Europea i el Tribunal de Justícia de la UE reforcen considerablement el seu paper com garants que les regles neoliberals es compleixen rigorosament. En aquest marc formal jurídic de supervisió del compliment dels “programes d’estabilitat i convergència”, és on emmarquem el Programa d’estabilitat 2014 – 2017, remès a Brussel·les el 30 d’abril 2014, que fixa les Projeccions pressupostàries de la despesa pública a Espanya 2013-2017.
Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-143.pdf
Attached documents
Butlletí Informatiu 143. No a aquesta U€. Programa d’estabilitat 2014-2017
Los diferents sindicats i col·lectius socials que actualment integrem el Bloc Combatiu i de Classe, manifestem que:
– Les organitzacions sindicals han d’estar només al servei dels/les treballadors/es (en actiu, aturats/des, precaris/es, estudiants, jubilats/des…), dels seus interessos com classe social i actuant al marge de favors econòmics i d’ingerències polítiques alienes al món del treball. El seu àmbit de lluita i lloc natural d’acció està en el plànol econòmic, en els talls, enfrontant-se a la precarietat, l’atur, la pèrdua de drets laborals, oposant-se a l’empitjorament de les condicions de vida dels/les treballadors/es.
– Entenent que les persones no som meres productores-consumidores, hem de solidaritzar-nos i confluir en les lluites amb els moviments socials que defensin tot allò que ens és necessari i comú com classe: sanitat, educació, serveis socials, protecció del medi ambient, dret a l’habitatge, a l’avortament lliure i gratuït… i construir així un corrent de suport mutu en la contestació social.
– Els serveis públics i socials no són una donació caritativa sinó el fruit de l’obtingut a conseqüència de les lluites dels/les treballadors/es que ens van precedir. Són conquestes de la classe obrera a les quals no podem renunciar. Hem de preservar i enfortir aquests drets i reclamar la nostra participació en la seva gestió com treballadors/es i usuaris/es.
La Confederació General del Treball ha ingressat l’import de 20.000 €, exigit pel jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional, per poder personar-se en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular.
El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com a treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.
