CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Situació econòmica

Ens estan enganyant, defensem les pensions

Una nova agressió contra els interessos de la gran majoria de la població s’està preparant. Com qui cuina un plat a foc lent, des de fa mesos els mitjans de comunicació (que depenen de grans empreses) i el govern central estan filtrant, dia rere dia, informacions sobre la insostenibilitat de l’actual sistema de pensions. Ens diuen que hi ha un dèficit de 16.000 milions d’€ a la Seguretat Social, que hi ha un envelliment de la població i que ambdós factors obliguen a modificar quines pensions cobrarem en jubilar-nos i el temps que haurem d’estar treballant per a poder-ne rebre. I poc a poc van apuntant les seves mesures que, curiosament, van en la direcció d’atacar directament les nostres condicions de vida. De manera resumida, el que plantegen és

1- Fomentar un treball cada vegada més precari. Ho estem patint ja en carn pròpia: les successives reformes laborals faciliten els acomiadaments, fan més fàcil empitjorar les nostres condicions laborals, augmenten l’ús discrecional dels nostres horaris per part de l’empresari, estenen encara més els contractes temporals, a temps parcial i els «mini jobs» i ens fan baixar els salaris a una majoria. Ser treballador/a i ser pobre és cada vegada més habitual, especialment si som joves, dones o migrants.

Llegir més »

Endinsant-nos en l’elusió fiscal

El sistema tributari és una peça fonamental de redistribució de la riquesa. Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’economista repassa els enginys legals que permeten els grans capitals beneficiar-se d’exempcions tributàries.

Llegir més »

Barcelona: un creixement desigual

Fa poc dies es publicava l’informe la “Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per Càpita a Barcelona” de l’any 2015. En aquest informe, es presenta un creixement del PIB de la ciutat del 3,2% que, tot i mostrar unes dades similars a les del context de l’Estat (3,2%) i lleugerament inferiors a les del conjunt de Catalunya (3,4%), estimaven un canvi de tendència i de creixement econòmic de la ciutat.

Llegir més »

La CGT HP lliura 700 quilos d’aliments a les PAH de Sabadell, Rubí i Badia del Vallès

El passat 20 de gener des de la secció sindical de la CGT a HP vam fer lliurament de 700 quilos d’aliments a representants de les PAH de Badia del Vallès, Rubí i Sabadell, ciutats del cinturó industrial de Barcelona, fortament castigades per la crisi econòmica. Les aportacions han estat possibles gràcies a la solidaritat de la plantilla en la 8a campanya de recollida organitzada per la CGT.

Llegir més »

Les pensions tornen a perdre poder adquisitiu al 2017 per sisè any consecutiu

Comença l’any i com ja és costum, tot o casi tot puja de preu, o si més no fem balanç de preus apujats els darrers 365 dies. Una de les coses que puja de manera irrisòria son les pensions de la nostra gent gran, els subsidis de jubilació que en temps de crisi econòmica son puntal de moltes famílies o la contribució imprescindible per a poder atendre les cures de les persones de més edat de la nostra societat. És per això que hem demanat al veï del barri, Alex Tisminetsky, advocat laboralista i responsable de salut laboral de la CGT que ens expliqui com queden les pensionsdel 2017.

Llegir més »

El rostre del capitalisme distòpic que arriba

El rostre del capitalisme distòpic que arriba

L’autor agrupa els principals trets de la transformació del capitalisme contemporani. Enfront de la sinistra silueta de la distopia generalitzada, Iglesias reivindica la necessitat d’un llenguatge i coneixement al servei de la praxi utòpica

Una vegada desaparegudes les experiències del socialisme, abandonats els programes de transformació del sistema per bona part dels partits, sindicats, cooperatives, mútues i col·lectius afins que encara habiten l’univers de les esquerres… Els anomenats “monopolis generalitzats” no troben resistències per imposar la seva lògica predatòria a tot el planeta.

Llegir més »

Governabilitat i pressupostos

Una organització que pretén ser revolucionària en cap cas es pot sentir interpel·lada per la governabilitat capitalista. I això és aplicable a molts nivells, a molts plànols diferents de la realitat. Un exemple el podem trobar en el món sindical. De vegades he vist com quan una secció sindical entra a un comitè d’empresa, i especialment quan ho fa en majoria, se sent imbuïda d’una espècie de responsabilitat respecte la mateixa empresa. La distància amb l’empresari disminueix perquè, es clar, cal resoldre problemes amb els que ell es troba: com afrontar oscil·lacions en la demanda de productes que motiven pics de treball en determinats moments, com resoldre una reducció de les transferències públiques (en l’àmbit de l’administració) que afecta directament als/les treballadores, etc. Mentre, augmenta de manera directament proporcional la distància amb la resta de treballadores, aquells i aquelles que passen totes les seves hores treballant, que no s’integren a les dinàmiques institucionals de la regulació de les relacions socials dins de l’empresa.

Llegir més »

El capitalisme: l’ésser humà desposseït de si mateix

L’autor reflexiona sobre els efectes del capitalisme i el creixent individualisme en la salut

El pati de l’escola pot ser un espai ingènuament anticapitalista. És el cas, per exemple, de l’esport que s’hi juga, que és, quasi sempre, un esport d’equip. Pel que fa als adults, en canvi, un dels esports que més creix en practicants és el running, un esport que permet la pràctica individual, la competició individual, l’autosuperació individual, el benestar individual, … Una perspectiva que s’estén al conjunt de la vida. Es tracta d’una comminació constant a anar més enllà d’un mateix, el que suposa assumir en la pròpia vida un desequilibri permanent, no descansar o parar-se mai, superar-se sempre i trobar el gaudi en aquesta mateixa superació de tota situació donada. És com si la lògica d’acumulació indefinida del capital s’hagués convertit en una modalitat subjectiva. Cadascú està cridat a concebre’s

Llegir més »

Entrevista a Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya: “Ens agrada pensar que som hereus de la CNT”

Nascut el 1972 a Barcelona, però veí de Terrassa, és arqueòleg, doctor en Prehistòria i professor a la UAB. El 2014 fou elegit secretari general a Catalunya del sindicat anarcosindicalista CGT. Va afiliar-se al sindicat el 1998 procedent de l’Assemblea d’Okupes de Terrassa. Des del 2007 és delegat del comitè d’empresa de la UAB.

L’entrevisto dimarts passat al local de la CGT al carrer Rosselló (Ca n’Oriac) on participa en una xerrada sobre l’educació lliure i gratuïta organitzat per la secció d’Activitats Diverses del seu sindicat i el sindicat Comisiones de Base (co.bas)

– Quina ha estat la seva trajectòria política? Què li va portar a afilar-se a la CGT?

Llegir més »

La fi d’un cicle

Ja fa quatre anys de la darrera vaga general. Un 14 de novembre, quan una altra vegada els moviments socials antagonistes van tornar a fer-se seva la convocatòria de vaga llançada per les centrals oficialistes i van intentar excedir els límits imposats per les convocants. Aquella vaga també va tornar a escenificar l’enfrontament al carrer entre el braç armat de qui vol que tot continuï igual i aquells moviments i persones que expressaven les ganes per capgirar-ho tot des dels carrers. Els sicaris d’en Felip Puig arrancaven l’ull a l’Esther Quintana. Sembraven el terror a consciència, volien atemorir a la població; i sembla que ho van aconseguir.

Llegir més »

La crisi ha congelat durant sis anys els salaris mentre els preus van pujar almenys un 10,7%

La crisi ha congelat durant sis anys els salaris

En el mateix període de temps, els preus van pujar almenys un 10,7% la qual cosa ha erosionat el poder adquisitiu

Els salaris van caure a Espanya una mitjana del 0,7% entre els anys 2008 i 2014. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va estrenar divendres, 18 de novembre, una nova forma de rastrejar els salaris amb l’Índex de Preus del Treball que mesura la variació del cost salarial que paguen els empresaris pel conjunt d’ocupacions existents, però sense estar afectat pels canvis en la quantitat i la qualitat dels llocsde treball.

Llegir més »

S’atreviran a retallar les pensions?

Mariano Rajoy podria enquadrar-se amb aquests entrenadors que no canvien una alineació excepte derrota sonada, lesió o sanció dels fixos. Per això ha alineat un Govern per continuar amb el sistema de joc que li ha permès salvar els mobles i fins i tot conservar casa a la Moncloa; tret que l’esquerra captiva i desarmada es posi en el lloc que mai va haver d’abandonar o que les víctimes de tant d’ajust diguin prou, apaguin la tele i omplin els carrers.

Llegir més »

Les nostres pensions ni es venen ni es negocien. Comunicat SP CGT Catalunya

Les nostres pensions ni es venen ni es negocien

Aquest dijous 24 de novembre hi haurà una reunió entre el govern, les organitzacions de la patronal i els sindicats CCOO i UGT. El punt a tractar és, segons ha transcendit, negociar la “pau social”. Entre bambolines, no obstant, hi ha més punts a sobre la taula. Les organitzacions empresarials ja han reclamat la necessitat d’una nova reforma laboral. Igualment, grans corporacions financeres i de les assegurances han començat a promoure una campanya mediàtica per preparar el terreny d’una nova reforma de les pensions. Volen aprofundir la que, els mateixos agents, van pactar el gener de l’any 2011 en aquella ocasió sota l’empara del govern Zapatero del PSOE.

L’experiència ens diu que massa vegades d’aquestes trobades en surten acords altament lesius pels interessos de la classe treballadora, de la majoria de la població. En el passat hem vist reiteradament com sota l’excusa de la pau social hem anat deixant drets i conquestes a la cuneta de la història: ara les empreses poden acomiadar lliurement (com a molt pagant indemnitzacions cada cop més petites), poden disposar força lliurement d’una part de la nostra jornada laboral fent-nos treballar fora d’horari, ens poden fer treballar en tasques per sobre la qualificació del nostre contracte… i un llarg etcètera.

Llegir més »

El sindicat del carrer: Reorganitzant el treball informal

Cristòfor Colom s’alça sobre Barcelona, assenyalant cap a enfora, més enllà del port. A sota d’ell, tallat en pedra, un indígena s’agenolla davant d’un capellà, cap cot, evitant amb els ulls la mirada del sant baró. Construït el 1888, per a la primera Fira Internacional que es va realitzar a Espanya, aquest monument al colonialisme es troba situat a la cruïlla en la qual el port es fon amb les Rambles, el bulevard que Orwell va descriure com l’”artèria central” de la ciutat catalana. Es commemoren allà els fets de sang que van inaugurar el domini occidental sobre l’economia global. I avui en dia és un punt crític de la lluita entre la vida, la propietat i el Sobirà.

Aquest és un dels primers llocs que els turistes albiren quan baixen dels vaixells de luxe i s’endinsen en la capital europea dels creuers. En totes les direccions, el camí es troba configurat pel comerç. Música salsa sorollosa es barreja dolçament amb l’enrenou, mentre músics de carrer, venedors i artesans competeixen per l’atenció dels visitants amb restaurants de preus excessius, bars de copes de mal gust i centres comercials corporatius. Però de tant en tant la festa s’interromp de forma violenta. En un esforç coordinat per a expulsar-los dels carrers, les forces policials de tres autoritats diferents –local, regional i portuària– carreguen contra els venedors ambulants de pell fosca, colpejant-los l’esquena i les extremitats amb porres extensibles d’acer. És un espectacle inquietant, però cada cop més habitual en una ciutat que ha arribat a simbolitzar les esperances de l’esquerra europea per un model laboral emancipador.

El treball informal mai no ha acabat d’encaixar del tot en les categories de l’esquerra. Mentre a l’esquerra governamental hi ha la tendència a veure’l com un espai a regular, en els cercles més anarquistes sovint es tracta amb desconfiança, contemplant-lo com un camp dominat pels valors capitalistes. Per a les organitzacions hegemòniques dins del moviment obrer, el treball informal és només una forma més d’explotació que afecta especialment les dones, els migrants i altres grups vulnerables. L’Organització Internacional del Treball (OIT), per exemple, en defineix els trets característics en els següents termes: Manca de protecció contra l’impagament de salaris, hores extres o torns extres obligatoris, acomiadaments sense avís previ o sense indemnització, condicions de treball insegures, i absència total de protecció social (pensions, prestacions per malaltia, cobertura sanitària…)

Evidentment, no hi ha res de fals en tot això. Però les característiques assenyalades per l’OIT depenen de les expectatives definides pels drets socials específics dels Estats del benestar occidentals. En aquest sentit, es troben ancorades en una idea concreta del treball, construïda en el marc d’un conjunt específic de relacions de poder –aquell representat, precisament, en el monument a Colom. El fet que es persegueixi rutinàriament treballadors informals africans i asiàtics a tocar d’escenes que simbolitzen allò que Marx anomenà “els moments principals de l’acumulació primitiva” conté una certa veritat poètica. Descomprimir aquesta imatge és desvetllar un dels antagonismes crítics que estroben en el cor mateix del comerç mundial.

Llegir més »

Les dades del precariat

Les dades del precariat

La EPA revela la constant degradació del mercat laboral espanyol des de l’aplicació de la reforma laboral el 2012: menys feina i menys sou, empobriment dels treballadors, subocupació, pluriocupació i desconcert

“Tornar a les polítiques que van portar a Espanya cinc milions d’aturats no és encertat”. Fa poques setmanes, la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, encara en funcions, es mostrava partidària de buscar consensos polítics en matèria laboral al mateix temps que considerava inamovible la precaritzadora reforma de 2012. Després de la seva renovació al capdavant del Ministeri –que cedeix les competències en Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per crear el departament de Dolors Montserrat– aquest discurs, tan absurd com a contradictori, augura quatre anys –o tres, o dos, o un i mig, a saber- d’aquest més del mateix que va anunciar el seu cap, Mariano Rajoy, al debat d’investidura: precarització de l’ocupació i empobriment dels treballadors.

En els tres primers anys d’aplicació del nou marc laboral la massa salarial dels espanyols es va reduir en 18.000 milions, com a via per a un pretès augment de la competitivitat que, en realitat, consisteix a buscar els efectes d’una impossible devaluació monetària imposant unes normes els dolorosos efectes de les quals recauen sobre les esquenes dels treballadors.

Llegir més »

Comunicat de CGT davant l’Enquesta de Població Activa del 3r trimestre

ENQUESTA POBLACIÓ ACTIVA 3r. TRIMESTRE
“L’atur, el salari, l’ocupació… i l’economia de l’Ibex 35”

La EPA del tercer trimestre 2016, mostra variables comptables del mercat laboral: més o menys ocupació; més o menys persones parades; més o menys contractacions; més o menys població activa…

Serveix perquè els polítics (aquests que representen a la “gent que compta de veritat, la classe empresarial, l’oligarquia financera i industrial, les persones poderoses de les grans corporacions…”) actuïn de portaveus, per dir-los a les “persones que no expliquen” (la classe assalariada, l’activa i la que ha estatbdesnonada de l’activitat laboral) que, a setembre de 2016, l’atur oficial se situa per sota del 20% de la població activa.

Llegir més »

Comunicat d’Stop Pujades Transport davant les tarifes del transport públic per a l’any vinent i l’estat del projecte T-Mobilitat

Seguim reclamant la tornada a les tarifes de l’any 2013, que el deute del transport públic no condicioni les tarifes futures, i exigim una T-Mobilitat 100% pública, transparència en totes les negociacions i una mobilitat sostenible i popular.

Gràcies a Stop Pujades s’ha trencat el cicle d’increment de preus del transport públic que es produïa any rere any: fa dos anys es van abaixar tarifes, i l’any passat es van congelar i rebaixar per a determinats col•lectius.

Llegir més »

Recuperar terreny perdut, també en el llenguatge

Recuperar terreny perdut, també en el llenguatge

Tornar a ser autònoms ideològicament autònoms com a classe. I, aquí, el llenguatge i sobre què s’informa i es parla esdevé clau

Fa pocs dies un important diari publicava el mapa de les principals fortunes de l’Estat espanyol. Ens deia que les 27 fortunes catalanes que apareixen a la llista Forbes 2016 acumulen 32.475 milions d’euros. És a dir, 27 famílies del total de 7,5 milions d’habitants de Catalunya disposen d’un patrimoni declarat 10.000 milions d’euros superior als pressupostos de la Generalitat, excloses les despeses financeres, per aquest any 2016. Un patrimoni molt superior a la suma dels salaris dels i les treballadores dependents de la Generalitat i la despesa sanitària, en educació i en altres serveis socials i les inversions en infraestructures. Molt més que tot això. De fet, aquestes 27 famílies haurien pogut pagar, de la seva butxaca, totes les despeses de la Generalitat de l’any 2015 incloses les financeres, les derivades del pagament d’interessos i retorn del deute. Aquest important diari, en canvi, va passar de llarg d’aquesta realitat per després dir que aquestes fortunes «generen riquesa». Cap esment a una desigualtat vergonyosa, cap referència al seu origen relacionat amb l’espoli dels treballadors/es, tant a Catalunya com a fora del Principat.

Llegir més »

Ara és el moment de recuperar drets laborals

RECUPERAR DRETS LABORALS
Ara és el moment!

El Tribunal de Justícia de la U€, en diverses sentències recents, ha posat en escac a polítics, empresaris i sindicats, referent a Drets Laborals violats i desposseïts de les persones assalariades per les legislacions laborals de l’estat espanyol.

Llegir més »

L’atac frontal al món del treball

Amb quest article vull mostrar l’enorme descens salarial que està passant a tot Europa i molt en particular en els països perifèrics de l’Eurozona, incloent Espanya. L’article mostra també l’enorme extensió de la precarietat en els mercats de treball i la falsedat dels arguments adduïts per la Troica, pel Banc d’Espanya, la banca i la gran patronal, a favor d’aquest descens salarial, que està empitjorant enormement la situació econòmica d’aquests països.

Llegir més »

Takis Fotopoulos i la Democràcia Inclusiva

L’oligarquia liberal, que regeix la societat actual, descansa sobre dues institucions: l’Economia de Mercat capitalista i l’Estat. La primera, en nom d’una suposada autoregulació mitjançant la competència i el mecanisme de preus, impedeix que les polítiques econòmiques fonamentals derivin de decisions col·lectives que obeeixin anàlisis rigoroses que cerquin el bé comú. El segon, administrat a través d’una democràcia suposadament representativa, impedeix que la ciutadania prengui decisions directes sobre els assumptes públics.

Llegir més »

EPA, dèficit, retallades… Comunicat de la CGT davant l’Enquesta de Població Activa del 2n trimestre

EPA, DÈFICIT, RETALLADES…

L’Enquesta de Població Activa (EPA) del 2n trimestre del 2016, alhora que l’Enquesta Anual de Costos Laborals 2015 (EACL), corroboren que les polítiques fiscals, laborals i socials que els governs de les grans Transnacionals (Ibex 35) i de la Comissió Europea (Brussel·les) estan complint els seus objectius: desposesió de salarisi precarització integral del món del treball.

Llegir més »

Comunicat de la CGT davant la situació de l’ocupació, el mercat de treball i la Seguretat Social

COMUNICAT DE CGT SOBRE OCUPACIÓ i SEGURETAT SOCIAL

Els resultats que han ofert els Serveis Públics d’Ocupació el passat mes de Juny sobre l’evolució del mercat de treball a nivell d’estat espanyol en el referent exclusivament a l’ocupació generada, al major o menor creixement de la desocupació, a la taxa de cobertura de les persones parades, a l’afiliació a la Seguretat Social, no ofereixen (i molt menys apunten) cap novetat sobre un mercat de treball cada vegada més precaritzat que, de no intervenir l’acció social de les classes assalariades, es convertirà de manera estructural en un mercat de treball empobrit, precaritzat i sense els drets bàsics de l’estat assistencial que finsara havíem tingut.

Llegir més »