Torna el temps de retallades: Pressupostos Generalitat de Catalunya 2013
Com seran? Com ens afectaran? Com hi lluitarem?
Xerrada-debat amb Elena Idoate (Seminari Economia Crítica Taifa)
Dijous 21 de febrer, 18.30h Sala Costa i Font, local CGT, Via Laietana 18, 9è.
BADALONA
– 6:00 HORES, Piquets Ciutadans
– 13.30 HORES. CC. MÀGIC. Manifestació unitària
Més informació:
Moviments socials i partits polítics de Santa Coloma i Badalona van ocupar simbòlicament l’onze de novembre sis de les múltiples torres d’electricitat que poblen la serra de Marina. Convocats per la Plataforma per Defensa de la Serra de Marina i Can Zam, des de bon matí han començat a recórrer els camins de la serra membres dels diferents col·lectius i a penjar les pancartes en diferents torres escampades arreu dels camins que es troben entre l’ermita de Sant Climent i al barri de les oliveres, al nord-est i al sud-oest de la nostra ciutat, respectivament.
Llistat de seus, adreces i formes de contacte amb les diferents federacions locals i comarcals de la CGT de Catalunya.
Entrevista a Àngel Bosqued, Secretari General de CGT Catalunya:
– Vostè és un dels primers dirigents sindicals
que prové de la banca, la principal responsable
de la crisi. Com ho ha viscut?
Des dels col·lectius que van conformar el Comitè de Vaga Anticapitalista de Gramenet (Santa Coloma de Gramenet) durant la passada Vaga General del 29 de Març, han elaborat aquesta nota de premsa on s’informa d’un judici a un vaguista de Gramenet, per al dimecres 19 de Setembre.
Judici a un vaguista a Gramenet
Una vegada més, a Gramenet, tenim al davant un fet que evidencia la criminal·lització que patim els qui
lluitem dia a dia en defensa dels drets socials i laborals. Ha estat un any de mobilitzacions constants,
Els 5 ultims afusellats al Camp de la Bota, el 14/03/1952, ara fa 60 anys,
foren els anarquistes, Gines Urrea Peña, Pere Adrover Font “El Iaio”, José
Peréz Pedrero, Santi Amir Cruanyes “Sheriff” i el Jordi Pons Argilés
“Tarantula”.
El proper 24 de març de 2012 actes en homenatge a Badalona, la lluita contra el
feixisme continua.
CONCENTRACIÓ A SANTA COLOMA DE PROFESSORS I PROFESSORES
DIMECRES 8 DE FEBRER A LES 14 HORES, PLAÇA DE LA VILA
ASSEMBLEA 14,15 h.
· Manifest: SANTA COLOMA CONTRA LES RETALLADES
· Propostesd’organització i mobilització.
El 18 de desembre al Baix Llobregat i el 19 de desembre a Santa Coloma de Gramenet, s’han portat a terme dues mobilitzacions contra les retallades. Us reproduïm les cròniques dels actes realitzades pel setmanari Directa.
La dignitat, o «qualitat de digne», deriva del adjectiu llatí dignus i es tradueix per «valuós». Indigne seria el contrari, sense valor.
I no és cert que les institucions metropolitanes no en tinguin de valor. Gràcies a elles durant més de 25 anys els ciutadans han rebut serveis mancomunats als diferents municipis com ara l’espai públic, la cartografia, el taxi o la gestió de residus. Serveis donats per treballadors que han hagut de presenciar com els diferents “entramats institucionals” que es succeïen vorejaven la legalitat i no facilitaven precisament la seva feina
Aquestes bastides institucionals amb convenis interinstitucionals, bases de mobilitat, plantilles funcionals i orgàniques i estranyes comissions de serveis, han estat una mostra de la rica imaginació jurídica dels polítics metropolitans. Durant tots aquests anys, un munt de “servidors” de la res pública han escalfat les cadires de la sala de plens en sessions elèctriques que duraven menys que un pare nostre i servien per després cobrar les dietes. Vox populi són els casos dels consellers que arribaven, signaven i marxaven sense entrar en la sala.
Des de la secció sindical de CGT a la Diputació de Barcelona estem iniciant una campanya d’accions reivindicatives per a defensar el poder adquisitiu i els llocs de treball. En el marc d’aquesta, us convoquem a una concentració a la Rambla de Catalunya davant l’edifici de Can Serra el dia 15 de juliol a les 11.30h. Aquesta concentració coincideix amb la presa de possessió dels nous diputats provincials i la constitució del nou Ple corporatiu.
L’ERO mitjançant el qual l’Empresa Sun Chemical (antiga Coates Lorilleux), pretén acomiadar a 25 treballadors de Badalona es troba ja en la recta final del període de consultes, i davant l’immobilisme de l’empresa, els treballadors es plantegen realitzar aturs en la producció.
L’ERO presentat, no és més que una altra mostra de la facilitat que dóna la Llei per a acomiadar impunement i fer “neteges” salvatges. En aquest cas concret, l’empresa justifica els acomiadaments al·legant pèrdues econòmiques amb altres empreses del seu mateix grup (quina casualitat). És a dir, que mitjançant un senzill exercici de maquillatge comptable, com pot ser vendre sota preu a les empreses del grup, es provoquen aquestes “pèrdues virtuals” amb les quals pretenen justificar els acomiadaments.
D’aquesta manera, donen per fet que l’administració donaria per bons els acomiadaments i a més els surten “baratets”, doncs no ho oblidem, una gran part de les possibles indemnitzacions les paga l’administració, és a dir amb diners públics, és a dir que entre tots els ciutadans paguem els acomiadaments d’altres ciutadans perquè les empreses segueixin fent el que els doni la gana a l’empara de la crisi, i el grup empresarial segueixi donant beneficis astronòmics a una petita banda de paràsits.
Més endavant, si aconsegueixen deixar en el carrer a aquestes famílies, ja contractaran a personal, perquè feina n’hi ha. Això sí, tindrà les condicions laborals molt més favorables a l’empresa a causa de les contínues reformes de les Lleis Laborals a favor de l’empresari (contractació precària, indemnitzacions miserables, etc) i a més en aquest cas concret, possiblement fins i tot es regirien per un conveni notablement pitjor que el qual tenien els acomiadats.
Si el grup al que pertany Sun Chemical aconsegueix acomiadar a aquests treballadors tan tranquil·lament, no tindrà més que repetir la mateixa operació l’any següent inventant pèrdues per a una altra de les empreses del grup, i així podrà fer altra “neteja” i retallar els drets guanyats pels treballadors durant anys, i així una vegada i una altra fins que deixin als treballadors del grup amb els drets al nivell de fa 20 anys.
Per tot l’anterior, els treballadors de Sun Chemical Badalona estan en lluita, i diuen no a l’ERO.
Acte públic: No volem feixistes ni xenòfobs als ajuntaments
Volem la convivència en la diversitat
Volem serveis socials dignes per a tothom
Acte final de la campanya d’Unitat contra el feixisme i el racisme davant les eleccions municipals.
Treballadors de vuit hospitals es manifesten contra la reducció del 10% del pressupost sanitari
Més de 2.500 sanitaris han tornat a sortir al carrer el 20 d’abril davant les portes del seu hospital, on en alguns casos han tallat vies i han provocat desenes de quilòmetres de cues, contra els plans d’ajust que hauran d’aplicar els seus centres per la reducció del 10% del pressupost sanitari.
CGT obté la majoria de delegats a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet: 8 delegats (abans 5) i és el sindicat més votat en personal laboral (Comitè d’Empresa).
L’Assemblea Llibertària de Badalona és un col.lectiu que es basa en els principis bàsics de l’anarquisme i que lluita per la difusió d’aquests a través de tots els mitjans possibles a Badalona.
A nivell de funcionament ens organitzem de forma assembleària, horitzontal, antiautoritària i antisexista.
La Confederació General del Treball, des de la seva federació de Badalona, vol informar als ciutadans del conflicte que manté des de fa anys amb l’ajuntament de la ciutat:
Des de fa anys, l’ajuntament ha concedit el gaudi sobre alguns locals de propietat Municipal a diferents entitats: sindicats institucionals, associacions de diferents tipologies, etc.
Ja en l’any 2004, la llavors alcaldessa, va prometre públicament un local adequat a la labor que fa des de fa dècades aquest sindicat a Badalona. Promesa que mai va tenir intenció de complir.
A aquest Sindicat estan afiliades centenars de persones; els treballadors de la ciutat han votat a desenes de companys per a representar-los en les seves empreses; fa molts anys que treballem al costat d’altres moviments socials de la ciutat…
Si mirem com és la contribució del sindicat al teixit social de Badalona, resulta rar que hàgim de continuar realitzant assemblees en un parc públic perquè no tenim accés a reunir-nos en un local suficientment gran per a la nostra activitat.
A que es deu llavors aquesta insistència a discriminar a la CGT? Doncs que som un Sindicat que no combrega amb la idea de societat que tenen els partits polítics, i per tant, no som votants potencials. És a dir que, a l’hora de repartir els locals entre entitats que els necessitin per a desenvolupar la seva activitat, no importa com sigui aquesta activitat, el seu volum, o el bé que aquesta faci a la societat de Badalona, en aquest cas als treballadors. L’única cosa que importa és si el nostre interès en l’activitat els reportarà vots, si no és així, ja pot ser un sindicat, associació o el que sigui; tenir 100 afiliats, 1000 o 25000. Que el patrimoni de la ciutat s’ofereix sempre als votants potencials.
Per tot això la CGT de Badalona s’ha declarat en lluita contra els que es creuen que són propietaris del patrimoni de la ciutat i pensen que poden utilitzar-lo per a comprar vots.
El passat 25 de febrer de 2009, els sindicats CCOO, UGT i SIGEN-USOC, van signar l’acord denominat de Pla Industrial. Totes les parts signants d’aquest acord, van decidir que la CGT no fora partícep de les negociacions que seguidament es portarien a terme, fet que denunciàvem reunió després de reunió, fins i tot en alguna d’elles arribem a presentar-nos espontàniament i sempre se’ns va ser impedida l’entrada.
Aquest sindicat sempre ha estat transparent, a l’explicar les coses i possiblement aquest va ser el veritable motiu pel qual els signants d’aquest acord no volien que estiguéssim presents. Una vegada més tornem a dir que aquesta taula sols va servir per a acomiadar als treballadors, tal com també es reconeix en la sentència “… la finalitat immediata era ajustar l’estructura de la plantilla, ajustant-la a la producció i a la càrrega de treball.”
I per que volíem estar en aquesta taula, si solament servia per a acomiadar treballadors? Precisament per a intentar evitar això, per a intentar denunciar allò que ja denunciàvem des de fora de la taula. NO SOBRA NINGÚ.
El temps ha demostrat que aquella reestructuració de plantilla que van signar, era totalment innecesàría. El temps ha demostrat que tots els treballadors érem necessaris. L’ERO va autoritzar l’acomiadament de 698 treballadors. A dia d’avui, l’empresa ha recuperat a 450 persones i realitzarà un nou ingrés de 370 més, aproximadament. Tindrem en plantilla més treballadors de “nou ingrés” que companys van ser acomiadats, això si, tots temporals.
El passat 26 de gener de 2011 va tenir lloc el judici contra l’empresa sobre tutela de drets fonamentals. La sentència de la demanda és la següent:
1. Declaro que la conducta empresarial d’excloure al sindicat CGT de les reunions de la Taula de seguiment del Pla Industrial, vulnera el dret fonamental d’aquell a la llibertat sindical.
2. Ordeno a l’empresa demandada a cessar immediatament l’esmentat comportament antisindical, convocant al sindicat CGT a les reunions de la Taula de seguiment del Pla Industrial, proporcionant-li la mateixa informació, pel mateix conducte i simultàniament a la resta de sindicats.
3. Condemno a l’empresa a pagar a l’entitat actora una indemnització de 3000 euros pels danys i perjudicis causats.
El Ministeri de Treball ens ha citat a una reunió que se celebrarà a Madrid divendres que ve dia 21 de gener. En aquesta reunió el Ministeri ha de concretar i confirmar una solució definitiva per a la CGT i oferir més que paraules i bones intencions. De no ser així, continuarem amb els actes de protesta i reclamant un repartiment del patrimoni sindical equitatiu i just que respecti i garanteixi la continuïtat d’una organització combativa i llibertària com la CGT.
Més de 200 afiliats de la CGT ens vam instal·lar el dia 17 de gener en l’edifici buit de Via Laietana 8-10 per a reclamar el patrimoni sindical a Barcelona. La cessió de tot l’edifici de Via Laietana 16-18 a CCOO, incloent les dues plantes que constitueixen la seu de la CGT des de fa més de 21 anys, ha reavivat un conflicte que no se soluciona a causa de l’interès del Ministeri a afavorir a altres organitzacions sindicals mentre incompleix els seus acords i compromisos sobre la futura ubicació de la CGT a Barcelona.
Després d’haver-nos negat a abandonar l’edifici pel nostre propi peu, els Mossos d’Esquadra han intervingut i entrat en l’immoble, identificant a més de 100 afiliats/des i imputant-nos un delicte d’usurpació i desobediència.
CGT de Barcelona exigim al Ministeri que compleixi el seu compromís realitzat per escrit des del 30 de Novembre del 2007 on es va comprometre a l’adquisició “d’un local a Barcelona capital per a la seva posterior cessió en ús a la Confederació General del Treball”. En la reunió de patrimoni sindical de 22 de desembre del 2010 se cedeix la totalitat de l’immoble a CCOO i torna a reiterar-se que “manté el seu compromís adquirit pel ministeri de Treball de facilitar a CGT un local adequat a Barcelona per a l’exercici de les seves activitats sindicals”. No obstant això, des del 2007 fins a la data no hem rebut cap proposta sobre on se situarà la seu de la CGT i tampoc ens garanteixen que no haurem abandonar Via Laietana fins que tinguem “el local adequat”.
CGT venim denunciant des de fa anys que CCOO, UGT, la patronal i l’administració s’estan quedant amb milers de metres quadrats de locals pertanyents al patrimoni sindical acumulat, excloent a altres organitzacions sindicals i socials.
Des de CGT considerem que aquesta forma d’actuar no promou la pluralitat i el teixit social dels quals tant ens parlen els polítics, resultant sempre afavorides les mateixes organitzacions. Tampoc el procediment que se segueix dels expedients és el transparent que hauria de ser en una societat “democràtica”, ja que tant les actes com les reunions on es prenen les decisions dels repartiments del patrimoni sindical són tractats com si fossin inaccessibles secrets d’Estat.
Barcelona a 19 de gener de 2011.
Secretariat Permanent CGT Barcelona
Marxa per l’ensenyament públic i popular entre Santa Coloma de Gramenet i Barcelona, per una educació pública i de qualitat!
Dimecres 28 d’abril, sortida 11.30 h. Plaça de la Vila, Santa Coloma de Gramenet, – – – – – final Plaça Universitat de Barcelona amb dinar i acte polític.
Què és la Marxa per l’Ensenyament?
L’exposició mostra la trajectòria de l’editorial Ruedo Ibérico a traves dels llibres publicats, col·laboradors, temàtiques, fotografies i fins i tot les planxes que utilitzaven per a imprimir les il·lustracions dels llibres.
Finalment el dimarts 5 de gener s’ha arribat a un Preacord de Conveni Col·lectiu 2009-2012, pendent de ser aprovat o no per l’Assemblea General de Treballadors/es.
En el transcurs de la negociació des del Comitè de Conveni s’ha anat informant oportunament del seu desenvolupament i dels seus alts i baixos.
A tots els treballadors i treballadores en situació d’atur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Davant l’aprovació per part del govern de l’Estat espanyol el passat 13 d’agost del Reial decret 10/2009, on es concreten els requisits per a la concessió d’una ajuda de 420 €/mes a un determinat nombre d’aturats, diferents associacions d’aturats de diferents localitats del conjunt de l’Estat han convocat una primera jornada de lluita el pròxim dia 2 de setembre, per a denunciar l’engany i la burla del govern Zapatero a més de 1.300.000 desocupats i desocupades que han esgotat qualsevol tipus de prestació per atur. No només perquè la gran majoria d’afectats queden exclosos per la mesura, sinó perquè també considerem totalment insuficient la quantia de misèria que representen els 420 €/mes.
Correos no va poder obrir l’oficina que volia posar en funcionament el dissabte 23 de maig a les 9’30 hores a Badalona (c/ Sant Ramón 34-36), que no té llicència d’activitats econòmiques de l’Ajuntament i que està denunciada a la Inspeccion de Treball per tots els sindicats per incomplir la llei de prevenció de riscos laborals.
En el matí del dissabte delegats de CGT I SIPTE vam estar des de primera hora en aquest centre, que Correos pretenia iniciés la seva activitat. A les 9’30 hores del matí vam realitzar una trucada a la Guàrdia Urbana de Badalona perquè aixequés acta de l’intent d’obertura sense el permís de l’Ajuntament i amb denúncies a Inspecció de Treball.
Però el pitjor de tot va ser constatar que a pesar d’haver anunciat als veïns que la sucursal del carrer Assemblea de Catalunya estaria tancada i havien de dirigir-se a la del c/Sant Ramón a recollir els seus objectes postals, els objectes postals no havien estat traslladats, ni havien estat connectats els sistemes informàtics, ni tenien impresos, ni tan sols estava el llibre de reclamacions que diversos veïns havien volgut utilitzar per a mostrar la seva indignació i queixa i no van poder fer-ho.
En resum no s’havia dotat a l’oficina dels mitjans per a iniciar la seva activitat, els treballadors van continuar a l’oficina del c/Assemblea de Catalunya sense treballar. Tot el que s’havia de traslladar i els objectes postals estava en dos camions de mudances d’una empresa privada, una cosa que vam considerar totalment fora de tota la reglamentació, ja que quan un objecte postal passa d’unes mans a unes altres sempre es fa sota signatura.
No obstant això aquell matí els objectes postals van ser tractats, igual que les taquilles i les taules, sense cap garantia ja que en el seu trasllat no ho havia realitzat personal de Correos, no posem en dubte la professionalitat dels treballadors de la mudança, però no entenem que s’hagin trencat les normes internes de seguretat.
Quines són les presses de Correus per engegar aquest local, encara que no reuneixi condicions?, Doncs que està pagant un lloguer des de fa 4 anys i al setembre se li acaba el contracte. Qui pot entendre que s’hagi fet aquest desembors de diners quan no hi ha hagut cap activitat durant 4 anys, per això tenen pressa perquè funcioni encara que sigui uns mesos i justificar la despesa dels altres quatre anys que no s’ha utilitzat.
Ens sembla una immoralitat cap als treballadors, el que se’ls pretengui fer treballar en un local sense haver passat l’Avaluació de Riscos Inicial, que no hi hagi vestuaris, que per les seves mesures no cabran els 20 treballadors que aproximadament han de cabre, que els baixants dels habitatges desprenen males olors, que falten trossos dels sostres, que no té sortida d’emergència, i de cara als veïns i transeünts les molèsties i el perill que van a sofrir per no haver un lloc especific per a la càrrega i descàrrega. Tampoc té el permís de l’ajuntament d’obertura per a realitzar una activitat.
La CGT denunciem aquest nou cas tant d’arbitrarietat empresarial i de irracionalitat laboral d’una empresa que no gestiona bé els seus recursos ni se cessa als responsables.
El dilluns 25 de maig vam tornar a les 8 del matí al mateix centre de treball. L’oficina de Correos de Badalona seguia sense tenir activitat, a pesar de tenir les portes obertes, no admetent ni certificats ni paquets postals, no acceptant sol·licituds del vot per correu i tampoc lliuren tots els objectes postals que estan en les seves dependències encara que els usuaris vagin amb els avisos de Correos.
Vergonyós, lamentable i tercermundista són les tres paraules que millor descriuen la situació que s’està vivint en aquesta oficina de Correos de Badalona. Des del dissabte 23 de Maig deuria haver-se obert al públic aquesta estafeta de Correos per a realitzar totes les funcions que té encomanada, admetre i lliurar productes postals com paquets postals, certificats, etc, També en època d’eleccions estan obligats per llei a cursar les sol·licituds del vot per correu, no podent exercir-se aquest dret en aquesta oficina. Aquest fet ho hem denunciat tant a Correos, com en la Junta Electoral Provincial de Barcelona.
Una oficina sense mitjans i sense serveis
El matí del dilluns, delegats de CGT, SIPTE i CSIF hem posat una denúncia en l’Ajuntament de Badalona per no tenir Correos la Llicència d’Activitats Econòmiques per a emprendre l’activitat. En el propi informe elaborat per Correos es reconeix literalment que: No s’ha realitzat el pla d’emergència, que els quadres elèctrics manquen de senyalització i que els carros amb els quals es treballa poden colpejar-los, que la porta d’evacuació s’obre cap a endins, que les llums de la paret manquen de qualsevol protecció i a l’altura que estan poden ser copejades amb facilitat provocant la caiguda dels tubs, que els ramillons que formen el sostre presenten nombrosos trencaments i algunes esquerdes que podrien ocasionar caigudes de part dels citats ramillons, s’observen humitats en el terç posterior de la paret esquerra, ………i així tot l’informe. Comptat i debatut un local que és insalubre per als treballadors i que pot provocar accidents als usuaris.
L’empresa ens ha informat que malgrat tot pensa mantenir el local obert.
