Després de l’àmplia repercussió que està tenint el nostre anterior comunicat, en el qual denunciàvem públicament, i quantificàvem, el gran perjudici que suposa per a les arques públiques les prejubilacions acordades per CCOO-UGT amb la Direcció de Citibank al ser tramitades mitjançant un ERO, aquests sindicats ha emès unes circulars en les quals diuen “donar-nos resposta”.
La veritat és que, en la seva línia habitual, l’única cosa que fan és intentar justificar-se sense aportar cap dada, ni càlcul, que contradiguin l’analitzat per CGT. Per tant, en vista de que han tingut la seva oportunitat per a poder rebatre’ns, i no ho han fet, aquesta conducta seva suposa que RECONEIXEN el següent:
a) L’exactitud de totes les dades publicades per CGT relatives a aquest col·lectiu de prejubilats. El seu nombre, les identitats, edats, antiguitats i nivell salarial. Respecte als membres d’aquests sindicats que s’han vist beneficiats per tal mesura:
* L’alt percentatge de delegats i candidats electorals seus que han estat prejubilats (21 sobre un total de 73), no obstant això la baixa edat de la majoria d’ells.
* La rellevància dels seus càrrecs sindicals, que inclou als Secretaris Generals de cadascuna d’aquestes seccions (els mateixos que han estampat la seva signatura en el ERO), i diversos caps de llista electoral. No cal oblidar que pocs mesos abans, en les passades eleccions sindicals, demanaven als treballadors que els votessin. Poc ha durat el seu compromís amb la plantilla. Queda així ben pales que el que preval en aquestes seccions a l’hora d’escollir als seus representants no és la millor idoneïtat per a la defensa dels treballadors, sinó la de beneficiar-se dels seus càrrecs sindicals.
b) La raonabilitat i adequació dels càlculs que hem efectuat CGT per a quantificar el dany a les arques de l’Estat per la inclusió d’aquestes 73 prejubilacions en l’àmbit del ERO, i que recordem a tots que li suposarà un perjudici (mínim) de -9.446.468,64 €uros.
c) Atès que tampoc ho desmenteixen, cal donar per certes altres irregularitats que hem informat, com la prejubilació de qui no pertanyia a la plantilla, o la inclusió de directius en les baixes incentivades les indemnitzacions de les quals queden pràcticament exemptes fiscalment.
Però CCOO-UGT no només no s’avergonyeixen d’aquest comportament seu, antisocial i de clientelisme al servei de l’empresa (que els recompensa per això), sinó que a més les justificacions en les quals s’intenten escudar resulten encara més impresentables: En la seva circular CCOO diu (literal) que “….. De l’única cosa que som culpables és d’utilitzar les eines legals al nostre abast per a donar una solució a una part important de la plantilla. D’altra banda, Citibank no és una excepció: el 70% dels acomiadaments produïts a Espanya en 2011 es van tramitar a través d’un ERO”.
CCOO no té cap objecció a manifestar que si una disposició legal permet alguna cosa, ells l’aprofiten en el seu benefici, tot i que saben que produeix un dany a les arques de l’Estat: i això ho afirma un sindicat que diu defensar allò que és públic !!!!
Queda clar per tant, que s’aprofiten de la seva posició per a lucrar-se sense importar-los que el seu comportament ocasioni un perjudici a tota la ciutadania. I després d’això encara voldran que se’ls anomeni “sindicat”. I per si no fos suficient l’anterior, CCOO encara intenta eludir la seva responsabilitat dient que la majoria dels acomiadaments a Espanya es tramiten mitjançant ERO’s, quan són precisament ells qui els signen i es lucren, tal com informen gairebé diàriament els diferents mitjans de comunicació.
Quant a UGT, que a Citibank es nodreix d’empleats amb una “tardana vocació sindical” (que rendibilitzen després per a sortir del banc en les millors condicions), la seva justificació és tan simplista com ridícula. Segons ells signar acords és el positiu. No obstant això, obliden que els drets socials i laborals que hem gaudit en les últimes dècades es van aconseguir lluitant, no negociant.
I ara UGT, de lluitar res de res. Els empleats els tindrien de veure en les taules de negociació en Citibank, on són incapaces de plantar cara a l’empresa i només es preocupen per la sort dels seus delegats. Però potser es refereixen al positiu que resulta negociar ….. per a ells, els signants. A Citiconsulting van signar un acord per a acomiadar a tota la plantilla, i després, a la signant del mateix, Gloria C., de CCOO, la van passar al banc. Després van signar un altre a Citifin para desfer-se de gairebé tots els treballadors, i després, una signant de l’acord, Soledad M., d’UGT, també la van passar al banc. Curiosament avui està alliberada per CCOO.
Dit d’altra forma, estampen la seva signatura perquè l’empresa pugui acomiadar als seus companys, i ells es lucren amb un tracte totalment de favor. No obstant això per als treballadors queden els seus acords, que juntament amb l’altre sindicat (clònic), han signat a Citigroup (citibank, citifin, citirecovery, citioperaciones, citiconsulting, etc.) des de 1999, on són varis els milers de treballadors que han perdut el seu treball gràcies a la seva “negociació”. Això mateix, extrapolat a la resta d’empreses, dóna una idea molt ajustada de la veritable situació laboral en tot l’Estat, i sobretot, de com s’ha arribat a ella.
UGT ens acusa a més a CGT d’infondre por a la plantilla. Sembla que fóssim nosaltres els que cridem als treballadors al Departament de Relacions Laborals, d’on molts surten plorant després d’oferir-los l’empresa acollir-se “voluntàriament” als acords signats per CCOO-UGT per a causar baixa en l’entitat. La veritat, i així és públicament conegut, és que en CGT no tenim por ni a l’empresa, ni a aquests sindicats, ni a ningú, i que si hi ha algú que vol lluitar pels seus drets, acaba cridant a la nostra porta. Nosaltres mai recomanem canviar diners per dignitat.
Acabem informant que després de l’autorització administrativa del ERO signat per Citibank amb CCOO-UGT, la denúncia judicial en via social interposada per CGT ha estat admesa a tràmit. Des del nostre sindicat considerem l’ERO com un autèntic frau, tant per no adjuntar un pla de viabilitat real, com per les irregularitats que s’han comès en la seva aplicació, com també pel ja demostrat perjudici econòmic que suposa per a l’Estat, totalment injustificat, sobretot tractant-se d’una entitat bancària com és aquesta on els seus directius perceben altíssims bonus. I després seguirà la denúncia en via penal.
No col·laboris amb qui ajuda a acomiadar treballadors, no ésbon company.
