A causa de la situació de precarietat generalitzada i maltractament constant a la que l’empresa Groundforce sotmet a la seva plantilla, ens veiem forçats a començar a realitzar aquest estiu, varies movilitzacions per a que els drets i la conciliació familiar dels treballadors siguin respectats.
A Ecoparc3 la situació ja fa un temps que es va enrarint i les sancions van començar a fer-se habituals. Des de la secció sindical de CGT sempre s’ha fet costat i s’ha donat suport a tots els companys que ho han necessitat.
Fa temps que les anomenades llibertats que sobre el paper tolera aquest sistema són retallades i combatudes a molts nivells. A les diferents modificacions del codi penal i legislatiu contra l’exercici del dret de vaga o la dessobediència al carrer (llei mordassa), s’hi afegeix una relectura restrictiva de les normes existents per a ampliar el seu abast a pràcticament qualsevol forma de protesta.
El dimarts 28 de maig hi ha vaga de personal docent i investigador a diverses universitats i centres de recerca de Catalunya. I on no hi hagi vaga, hi haurà mobilitzacions. Tot sembla indicar que aquesta primavera suposa un punt i apart en la dinàmica de resignació i pessimisme que fa anys que travessen les universitats. Un pessimisme que és la conseqüència directa d’unes retallades salvatges que va patir el sistema universitari públic de Catalunya des de l’any 2010 i que s’han anat consolidant. I de les privatitzacions.
Aquesta setmana la Confederació General del Treball (CGT) hem presentat un preavís de vaga per al proper 28 de maig per a tot el personal docent i investigador (PDI) de totes les universitats públiques catalanes. Una convocatòria que també hem fet extensiva a tots i totes les investigadores predoctorals del CSIC. Ensadrecem a tu per explicar-te, breument, la convocatòria de vaga.
Un lector d’emprentes digitals instal.lat il.legalment a la porta d’accés dels lavabos de l’empresa Daviser, ha provocat que varies treballadores s’hagin orinat a sobre.
Ja sigui per què les mans estan brutes a causa de la feina, o quan els dits estan freds o humits per la suor o per vessaments liquids, fa que el lector d’empremta digital dels lavabos falli i no es pugui accedir al servei. Cal afegir que al lavabo només s’hi pot accedir després de fitxar, cosa que fa impossible rentar-se abans per poder accedir.
Pixar-se a sobre accidentalment ha passat en més ocasions, tot i que aquesta situació és un problema preferentment perjudicial per les treballadores del sexe femení, ja que els homes quan falla el lector i no poden entrar, surten a orinar a una esplanada accedint per una porta posterior de la nau.
Aquesta setmana la Confederació General del Treball (CGT) hem presentat un preavís de vaga per al proper 28 de maig per a tot el personal docent i investigador (PDI) de totes les universitats públiques catalanes. Una convocatòria que també hem fet extensiva a tots i totes les investigadores predoctorals del CSIC. Ensadrecem a tu per explicar-te, breument, la convocatòria de vaga.
Som tres companyes, tècnics especialistes en patologia forense de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC).
L’any 2017 vam crear la secció sindical de la CGT del Departament de Justícia (personal laboral) ja que veiem que les necessitats i problemàtica laboral que patíem no es veien resoltes pels sindicats majoritaris que tenen representació al nostre col·lectiu.
UN PAÍS ENVOLTAT DE COSTES, AMB CENTENARS D’OFEGATS CADA ANY, MANTÉ EN CONDICIONS DE PRECARIETAT ALS SOCORRISTES I AMB MITJANS OBSOLETS PER A EXERCIR EL SEU TREBALL, MATERIALS VELLS, CADIRES DE VIGILÀNCIA ANTIGUES I UN BARREJA LEGAL QUANT A LES TITULACIONS DE SOCORRISTA
La precarietat, la falta de mitjans, una professió no reconeguda, salaris de misèria, regulació molt laxa, l’haver estat realitzada per voluntaris durant molts anys, la temporalitat… fan que la professió del socorrista no sigui valorada per la societat, tenint en compte els milions de persones que visiten les platges, els rius, els pantans i piscines.
Manifestacions:
Barcelona – 12h Plaça Universitat.
Tarragona – 12h Plaça Imperial Tarraco.
Manresa – 12h Plaça de la Ben Plantada.
Tortosa – 12h SSTT Ensenyament
Girona – 12h Plaça Pompeu Fabra
Lleida – 18h SSTT Ensenyament
Hem decidit en assemblea d’afiliades i afiliats convocar a la vaga d’educació pública del proper 16 de maig. Reiterem les consideracions sobre aquesta convocatòria que fèiem en fer-se pública per part de la resta de sindicats convocants:
– Compartim que el moment polític actual suposa una oportunitat per pressionar i poder revertir les retallades que encara patim. La derogació del Decret Wert, que recomana el retorn a l’horari lectiu i la reducció de les ràtios deixa en evidència al Govern de la Generalitat, que va ser el primer en aplicar retallades a nivell estatal i està quedant-se l’últim per revertir-les. Si han trobat diners per augmentar la plantilla dels Mossos d’Esquadra, amb la pressió necessària els han de trobar per revertir les retalladesa l’educació pública.
La vaga a Logista Pharma compleix el seu 16è dia i entra en una nova fase
La companyia de distribució logística per a hospitals, farmàcies i parafarmàcies Logista Pharma va decidir tancar el centre de treball de Sant Andreu de la Barca, realitzant un trasllat forçós i draconià a un altre dels dels seus centresdel Baix Llobregat.
El Comitè d’Empresa dels serveis de neteja viària de Girona, volem posar de manifest que hem iniciat una vaga indefinida per tal de reivindicar millores pels treballadors del servei.
Fa anys que la plantilla, en un exercici de responsabilitat, ha fet un un esforç de moderació salarial a petició de l’Ajuntament i l’empresa. Toca revertir aquesta situació. A més, determinades categories professionals no veuen reconegudes salarialment les tasques que realitzen. Estem parlant dels peons i els peons especialistes, que han vist incrementades les seves tasques, el que suposa que hagin de suportar una major penositat i sobrecàrrega de treball.
La CGT de Catalunya, tercer sindicat en nombre d’afiliats, treu múscul arreu de territori, amb 16 manifestacions i a les principals ciutats i pobles del país. Sota el lema “la resposta és al carrer”, fa una crida a la mobilització i lluita als centres de treball i als carrers, per fer front a la pèrdua de drets i poder adquisitiu de la classe treballadora durant els darrers deu anys. El comunicat anual del 1r de maig etziba: “Tenim clar que no volem el futur de precarietat que aquest sistema ens ha preparat, ens volem fer respectar i revertir aquesta tendència a l’empitjorament de les nostres vides.”
A la tardor de l’any 2018 vam presentar un manifest de denúncia de la situació de les Biblioteques de Barcelona. Sis mesos més tard la situació ha empitjorat i, dia rere dia, veiem perillar la continuïtat del servei públic de Biblioteques de Barcelona. En aquests moments, sense Cap de Recursos Humans i sense interlocutor amb caràcter executiu i directiu vàlid, els treballadors i les treballadoresdiem PROU.
Arran de la recent publicació de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF), des de CGT EDUCACIÓ LLEIDA volem fer una sèrie de valoracions sobre un dels principals punts regulats per aquest reial-decret (RD 103/2019), la pròrroga del contracte.
Tal i com diu el decret:
Cuando el contrato se hubiese concertado por una duración inferior a cuatro años podrá prorrogarse sucesivamente (…) Cuando el contrato resulte prorrogable, y el trabajador continúe desarrollando las actividades objeto del mismo, se entenderá prorrogado automáticamente,
Davant la vida podem prendre dues actituds: anar passant o implicar-nos en resoldre els problemes i canviar allò que va en contra nostra. Ara fa cent anys, els nostres avantpassats ho van tenir clar. L’any 1918, al barri de Sants de Barcelona, van reorganitzar la CNT per adequar el sindicat a la realitat de l’època i convertir-lo en una eina de lluita més potent. I acte seguit, van promoure la Vaga de La Canadenca, que va acabar sent general a moltes poblacions, i que els va permetre guanyar la jornada de 8 hores de treball. Era el primer lloc del món on s’aconseguia.
Des de la secció sindical de la CGT a SMATSA volem comunicar el següent:
La convocatòria de vaga llençada pels sindicats CCOO i UGT ha estat convocada sense haver estat consultada prèviament amb la resta dels delegats del Comitè d’Empresa, de CGT i d’USOC, a més, a esquenes de la plantilla. Aclarir que, el Comitè de SMATSA, es composa de 13 delegats: 4 d’UGT, 4 de CCOO, 4 de CGT i 1 d’USOC.
El passat 17 d’Abril la direcció del grup Zeta va iniciar el període de consultes per aplicar un ERO d’extinció que suposaria el tancament de Gràfiques de Premsa Diària ,actual planta d’impressió dels diaris El Periódico i Sport, fet qui implicaria l’acomiadament dels 56 treballadors que hi treballen , sense oferir més alternatives.
L’endemà ,18 d’Abril, el grup Zeta i Premsa Ibèrica anuncien en un breu comunicat que Premsa Ibèrica culmina la compra de Zeta després de diversos mesos de negociació. En aquest procés, l’opacitat informativa cap a la plantilla ha estat una constant, tot vulnerant amb això drets fonamentals recollits en l’Estatut dels Treballadors.
Davant la vida podem prendre dues actituds: anar passant o implicar-nos en resoldre els problemes i canviar allò que va en contra nostra. Ara fa cent anys, els nostres avantpassats ho van tenir clar. L’any 1918, al barri de Sants de Barcelona, van reorganitzar la CNT per adequar el sindicat a la realitat de l’època i convertir-lo en una eina de lluita més potent. I acte seguit, van promoure la Vaga de La Canadenca, que va acabar sent general a moltes poblacions, i que els va permetre guanyar la jornada de 8 hores de treball. Era el primer lloc del món on s’aconseguia.
Transcorregudes quatre jornades de vaga indefinida convocades els dimarts i els dijous, a la planta de trefilats Gabarró de la Pobla de Claramunt (Anoia).
La protesta es va iniciar el passat 4 d’abril, a dia d’avui, amb una plantilla de 78 treballadores, afronten el conflicte amb actitud i serenitat, al voltant de 50 vaguistes, tot i tractar-se de treballadors històricament aliens a mobilitzacions degut a la inactivitat sindical per part de les seccions sindicals(UGT, CCOO).
Comunicat del SP de CGT Catalunya
Davant la vida podem prendre dues actituds: anar passant o implicar-nos en resoldre els problemes i canviar allò que va en contra nostra. Ara fa cent anys, els nostres avantpassats ho van tenir clar. L’any 1918, al barri de Sants de Barcelona, van reorganitzar la CNT per adequar el sindicat a la realitat de l’època i convertir-lo en una eina de lluita més potent. I acte seguit, van promoure la Vaga de La Canadenca, que va acabar sent general a moltes poblacions, i que els va permetre guanyar la jornada de 8 hores de treball. Era el primer lloc del món on s’aconseguia.
Ens han imposat la mentida que aquest és el funcionament normal de les coses, que així és la vida i no es pot fer res. Que uns estaran a dalt i que tots els altres hem de treballar per ells, obeir. Que el nostre temps és per ells, que la nostra salut és secundària, que el fet important és que produïm per ells.
Comunicat de CGT Ensenyament BCN
CGT Ensenyament decidirem amb el conjunt de les nostres afiliades i afiliats, en una assemblea que tindrà lloc el proper 24 d’abril, si convoquem o no a la vaga d’educació pública del proper 16 de maig. Hem participat de la reunió a la qual s’ha concretat aquesta proposta de vaga, però el poc temps entre aquesta reunió i l’anunci de la vaga, no ens ha permès convocar a la nostra afiliació a una assemblea amb la mínima antelació necessària.
Un tsunami recorre el mapa sindical de Catalunya. Una organització fins ara petita, la Intersindical CSC (I-CSC), està entrant amb força a moltes eleccions sindicals. Sovint, rebentant resultats. Tenen un missatge clar i senzill, el sindicalisme republicà, que enllaça directament amb el discurs d’una part dels mitjans de comunicació del Principat, del govern de la Generalitat i, en general, del processisme. I darrere, el poderós aparell propagandístic de la ANC. Tot plegat, un tsunami en un entorn, el sindical, on fa dècades que les coses es mouen poc i lentament. Però potser el tsunami no és tant tsunami. D’això vull parlar en aquest post. No per criticar la línia sindical de la I-CSC, tot i que qui em coneix sap que no és la meva, sinó per reflexionar sobre nosaltres i sobre el “sindicalisme” actual.
