Davant la convocatòria d’oposicions als cossos docents anunciades per la generalitat, des de l’Assemblea Groga manifestem que l’anunci de places d’oposicions anunciades a Catalunya és totalment insuficient davant l’objectiu marcat per la sentència Europea, i el consegüent pacte estatal, de baixar la temporalitat a menysd’un 8%.
Jornada de vaga activa del 16 de maig a la Universitat de Barcelona:
10 h. La universitat de tothom a debat. Quina universitat volem? Lloc: Pati de lletres, Edifici Històric (Plaça Universitat)
12:30 h. Manifestació. Recorregut: Pl. Universitat – Pl. Catalunya -Pl. Urquinaona – Via Laietana – Direcció General d’Universitats
17 h. Les universitats catalanes en Lluita. Pati de Lletres, Edifici Històric (Plaça Universitat).
Ada Colau ha passat de catalogar l’any 2014 als directius de l’empresa de Metro de Barcelona com una ‘màfia que cal fer fora’, a donar-los suport i actuar contra les vagues dels treballadors. Quina és la raó d’aquest canvi?
A TMB hi ha 579 directius fora de conveni, molts d’ells endollats per PSC, ICV i CDC. Persones com Dídac Pestanya, ara jubilat, alcalde de Gavà del PSC durant 20 anys amb un sou que ascendia a més de 200.000€.
Criticar els sindicats és una moda en la “postpolítica”. De fet, més que els sindicats, es critica el sindicalisme. I se n’augura una mort irremeiable. No seré jo qui defensi a capa i espasa els sindicats. Fins i tot al que jo milito segur que li podem atribuir errades. Tot i que hem de ser conscients que a cavall passat criticar i pontificar sempre és més fàcil, és innegable que el sindicalisme de combat hem tingut les nostres limitacions durant les darreres dècades. I és imprescindible ser-ne conscients, analitzar-les i corregir-les. Ens hi van moltes coses. Però avui no vull parlar d’això.
Diuen les males llengües que el contundent feminisme de la pel·lícula ‘La sal de la terra‘ (EUA, 1954) va provocar la reacció d’alguns sindicalistes, homes. “Per què s’ha hagut de tocar el tema de la dona? Per què no has fet una pel·lícula simplement sobre el món del treball?”, li va retreure més d’un a Clint Jencks, miner, conegut activista social i posteriorment perseguit pel maccarthisme arran de la seva aparició en aquest film. Com si el món del treball i el feminisme no tinguessin resa veure.
L’esquerra té un problema, i aquest problema es diu: la crisi dels sindicats. Avui és 1 de maig. Els sindicats tornaran a omplir la Via Laietana. Els sindicats tornaran a parlar de vagues i de protestes. Però… i què passarà després? Odissea sindical. Via Laietana plena. Sindicats buidats. Poden aconseguir els sindicats ser, com van ser-ho en el passat, una força clau per resistir els atacs d’aquest capitalisme sense regulació i, a més, tornar a reclamar drets nous —per què no?— per als treballadors al segle XXI? Els poders polítics, els grans mitjans de comunicació i les grans empreses porten 30 anys de campanya per crear la mala fama dels sindicats. Avui “sindicalista” és una paraula amb connotació negativa. Avui ja no hi ha “obrers”: tots som classe mitjana. Avui “fer vaga” està malvist pels companys de feina. Això és un problema, i gros. Per destruir la capacitat negociadora dels treballadors, cal destruir primer els sindicats. Tots: des de CCOO i la UGT fins a la CGT, la USOC, la USTEC, la COS o la Intersindical… La primera trinxera en la lluita contra la desigualtat econòmica i social es troba als centres de treball. Però la nova esquerra i els nous moviments socials, sobretot els més postmoderns, semblen tenir poc interès per la qüestió dels sindicats. El sindicat ha mort per a ells?
A les acaballes d’aquest curs acadèmic, des de TransFormem UB, valorem que la situació del professorat a la Universitat de Barcelona és molt preocupant. Un curs més, tot i haver-hi un nou equip rectoral, una gran part del personal docent investigador es troba en una situació d’incertesa respecte a la seva situació laboral per al curs que ve i les seves condicions de precarietat continuen sent les mateixes.
Com diu el títol d’aquest petit article, com a mínim la CGT aquest 1r de maig no sortirem al carrer per queixar-nos. Com estem de malament els i les treballadores ho sabem perfectament tots i totes. Els nostres sous no han parat de perdre poder adquisitiu.
Cada vegada som més els/les que no parem d’encadenar contractes o se’ns imposa una situació d’interinitat a la feina. I això els que “tenim sort” de tenir contracte, quan realment és indignant el fet de veure com una fortuna tenir un contracte precari. Fins i tot els que tenim una feina fixa vivim també molt més de prop l’amenaça dels acomiadaments fàcils o de la degradació de les nostres condicions laborals.
CONCENTRACIÓ TREBALLADORS I TREBALLADORES D’UNIPOST
DIVENDRES 28 D’ABRIL a les 12 HORES A PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA
Divendres que 28 d’abril els treballadors i treballadores d’Unipost ens concentrarem a la Plaça Sant Jaume a les 12h. per manifestar el nostre malestar amb les polítiques empresarials que porta a terme la Direcció d’Unipost.
Manifestacions i actes amb motiu del 1r de Maig 2017, dia de la classe treballadora, organitzats per la CGT a Catalunya en solitari o conjuntament amb altres organitzacions i col·lectius.
BARCELONA
Manifestació “Recuperem drets i llibertats.
Dilluns 1 de maig, 11:00h. Via Laietana – Jaume I
MOLLET DEL VALLÈS
Manifestació “Ocupació, justícia social, drets, llibertat”
SOM PERSONES, NO TOTXANES!
Fins aquí hem arribat: Les treballadores i els treballadors del Camping Bella Terra estem fartes de tanta especulació i mercadeig amb els nostres llocs de treball. Tenim la sensació de ser prescindibles, de ser castigades novament per un sistema que rebutja les persones i carrega sobre els col.lectius més febles.
Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiadin. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal que comprem plans d’estalvi privats. Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tant bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, en complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes. Acompanyant tot això hem patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó, multades i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més les accions col·lectives.
Quan fa uns anys amb un seguit de companyes vam renovar el secretariat permanent de la CGT de Catalunya ho vam fer tenint molt clar que volíem promoure un sindicalisme de conflicte. Fins i tot anant més enllà del que molts entenen per sindicalisme, volíem que la CGT formés part d’un conjunt de moviments socials en confrontació amb l’ordre econòmic, social i polític establert. Lluny del fetitxisme, pensàvem que era a través de la confrontació que podíem obtenir cessions del capitalisme, conflicte que calia gestionar amb els mitjans i escenaris específics de cada situació. Enteníem i entenem que el conflicte existeix entre classes, i que la qüestió és si volem equilibrar una disputa escandalosament desigual o si ens quedem observant la següent derrota. Era l’any 2014. Feia tot just 3 anys de la primavera del 15M a la que poc abans l’havia precedit l’okupació del banc de plaça Catalunya de Barcelona. Més tard havien vingut també les vagues generals del 2012, enmig de moltes imatges de lluita contra desnonaments i escarnis, de vagues sectorials, de mobilitzacions en defensa dels serveis públics. En aquell context érem moltes i molts els que pensàvem que podíem construir subjectes de lluita, portant la iniciativa i exercint el conflicte, amb la finalitat de recuperar lluites com les del primer terç del s. XX. Però en el s. XXI.
EL PERSONAL DE FERROVIAL SERVEIS A BORD I LOGÍSTICS DE AVE I LLARGA DISTÀNCIA, CONVOCA NOVES JORNADES DE VAGA
LES ATURADES S’ESTENDRAN DES DE LA 1 DE LA MATINADA DEL DIA 11 D’ABRIL A LA 1 DE LA MATINADA DEL DIA 15, I DE LA 1 DE LA MATINADA DEL DIA 1 DE MAIG A LA 1 DE LA MATINADA DEL DIA 5 DE MAIG.
A BARCELONA SANTS TOTS ELS DIAS HI HAURÀ TREBALLADORS INFORMANT EN L’ENTRADA DELS TRENS AVE I DE LLARGA DISTÀNCIA SOBRE LA VAGA, A MÉS DE CONCENTRAR-SE CADA DIA A LES 12 DEL MIGDIA
Després de reprendre l’inici de les reunions de la comissió negociadora, després de la vaga d’una setmana el passat mes de març, amb un seguiment del 95%, pel bloqueig de les negociacions del conveni, els treballadors de Ferrovial serveis a bord, empresa concessionària dels serveis a bord de trens d’alta velocitat i llarga distància de RENFE convoquen noves mobilitzacions.
Al voltant del 8 de març, Dia de la Dona treballadora, volem donar veu i visibilitzar les Kellys. Les Kellys, dones treballadores en unes condicions d’explotació i precarietat absoluta, gairebé d’esclavitud.
Però, qui són, hem sentit parlar i llegit a la premsa i per les xarxes socials de “Les kellys”, “las que limpian”. Però ens preguntem qui són, que fan, que volen, on són?
Ajornament i negociació: judici pel concflicte col·lectiu associats CGT / UB
El dijous 6 d’abril s’havia de celebrar el judici pel CONFLICTE COL·LECTIU que la secció sindical CGT-Plataforma de Professors Associats va interposar al maig de 2016 contra la Universitat de Barcelona per donar solució al greuge comparatiu que afecta el còmput de la dedicació docent de tot el professorat associat de la UB.
Avui en seu judicial hem acordat la suspensió del judici pel dia 6 juliol. La UB s’ha compromès a iniciar un procés de negociació per corregir el factor multiplicador que causa el greuge comparatiu entre professorat permanent i associats que denunciem amb la demanda interposada.
VAGA 14 I 15 D’ABRIL AL TELEFÈRIC DE MONTJUÏC (TMB)
COMUNICAT DE PREMSA
Durant els mesos anteriors a aquesta convocatòria, els treballadors i les treballadores de “Projectes i serveis de la mobilitat SA” (Telefèric de Montjuic, tercera empresa del grup TMB després de Metro i Bus) hem intentat infructuosament pactar un nou conveni/acord marc amb la direcció de la nostra empresa, acord que resta caducat des de desembre de 2016
Han estat diverses reunions des del mes de Gener de 2017, en les quals la representació dels treballadors ha ofert una plataforma per tractar alguns temes en el nou acord, sense que la representació de la direcció hagi, a dia d’avui, presentat cap proposta ni intent concret de negociar sobre cap tema ni demanda proposada. Fins i tot s’han negat a realitzar actes en les reunions.
Convoquen vaga a Metro dues hores per torn tots els dilluns a partir del 24 d’abril
Els treballadors afirmen que l’empresa es tanca en banda i no acompleix ni els acords que van possibilitar el juliol de l’any passat obrir negociacions sense amenaces de mobilitzacions
Els treballadors de Metro de Barcelona han aprovat en assemblea el 3 d’abril tornar a convocar vagues a partir de dilluns 24 d’abril. L’assemblea ha aprovat per 281 vots favorables la proposta del comitè. En contra hi han hagut 111 vots, 1 vot en blanc i un de nul, segons fonts del comitè d’empresa.
Ho vam dir fa tan sols uns dies: CCOO-UGT havien presentat una proposta salarial tan miserable que era impossible que la patronal digués que no. El 31 de març, han consumat la traïció a tots els treballadors i treballadores de telemarqueting i han signat un preacord de conveni que ens enfonsa més en el pou de la precarietat per als propers anys.
Un teatret en la taula negociadora perquè és evident que ho tenien preparat des del principi. Un conveni 0,0%: 0€ de pujada per 2015, 0€ per 2016, i per als anys successius l’IPC de l’any anterior més un diferencial, la qual cosa suposa que les treballadores carregarem amb les pujades de la vida cada any, i si tenim la fortuna de no ser acomiadades per “disminució de trucades”, per una “successió d’empresa” o qualsevol altra excusa, recuperarem a l’any següent part d’aquest cost mentre les treballadores assumim, mes a mes, les pujades de l’IPC de l’any en curs…. ELIMINEN AIXÍ EL DRET I PAGAMENT D’ENDARRERIMENTS.
Per 2018 i 2019 es pujarà un 0,5% (4€ de pujada en el sou mitjà del sector) per sobre de l’IPC de l’any anterior, i si l’IPC és menor del 0,6% en aquests anys afegir el que falti fins a un 0,6%. Una autèntica ganga salarial per a la patronal!!, perquè no només s’han estalviat el 5% de perduda salarial dels treballadors del conveni anterior, sinó que els han sortit gratis els 2 anys que han estat retardant la negociació d’aquest nou conveni.
Un conveni de continuïtat que mira cap a un altre costat per als problemes dels treblladors del sector quan aquest conveni estava anomenat a ser un principi de solució davant la precarietat accelerada del telemarqueting: començant per impedir els acomiadaments massius de treballadores per “disminució de trucades” i per “successió d’empreses” al no garantir la subrogació, i continuant per la dignificació de les hores dels contractes a temps parcial que avui impedeixen viure del seu treball a molts treblladors, la pressió i estrès creixent, els torns i horaris variables, la polivalència al mateix preu i l’absència d’una carrera professional, les ETT´s, les empreses pirata… Quan es van iniciar les vagues s’ha aconseguit la major mobilització i repercussió mediàtica del telemarqueting de tota la història…. fins que CCOO-UGT, parant en sec la mateixa de forma inexplicable i UGT llançant una vaga-pont d’una setmana que ni els seus delegats han fet, han rebentat la mobilització. Quan un sindicat sufoca la lluita dels treballadors, perpetuant amb això la precarietat, quin nom mereixen…
Quan no es vol lluitar, només queda claudicar i baixar-se els pantalons
CCOO-UGT han traït la mobilització de les treballadores. Què diran als milers de persones que han secundat les vagues per un conveni digne, amb uns objectius concrets, i avui ens trobem amb un preacord de conveni que està per sota del que proposava la ACE abans de l’inici de les vagues?
Per si algú tenia dubtes, CCOO-UGT són part del problema de la precarietat del telemarqueting, i no la seva solució! Perquè no tenen inconvenient a dir blanc i signar negre. En aquest mateix mes RTVE ha tret un reportatge sobre la precarietat de les treballadores de telemarqueting, i addicionalment la premsa ha publicat que els responsables de CCOO i UGT cobren sobresous i algun el sou de dues empreses de telemarqueting sense aparèixer per cap d’elles… per això sí que demostren la seva ràbia en els comunicats i xarxes socials per desvetllar aquests temes sense comptar amb ells i contra la CGT…. en comptes de carregar contra una patronal sense visió, que centra el seu negoci en l’explotació de les seves treballadores. Amb aquest grau de complicitat amb la patronal, i d’indiferència perquè personalment els afecta poc que es perdi poder adquisitiu, és impossible que el sector surti d’aquest pou que es fa més profund cada any.
Des de la CGT hem fet tot el possible per aconseguir UN ALTRE CONVENI. Hem esperat a CCOO-UGT en les mobilitzacions, hem anat a Brussel·les, al Congrés, al Senat, hem parlat amb tots els mitjans de comunicació, i en la taula de conveni hem treballant i proposat redactats contrastats amb la nostra assessoria jurídica. Quan van trencar la mobilització, CGT la vam mantenir i els vam convidar a sumar-s’hi…. Avui, dos anys i 4 mesos després, ens trobem amb un preacord de conveni que llença a les escombraries la lluita de les treballadores i els treballadors… mentre ells, això sí, mantenen un mínim de 18 alliberats per a les seves “comissions paritàries”. Per a la redacció final de preacord, CCOO-UGT-ACE ens van fer fora de la taula negociadora a CGT i CIG, per, en secret, completar la seva redacció de la qual s’han negat a donar-nos còpia.
MÉS DE DOS ANYS PER A AQUESTA MERDA:
Sector Federal de Telemarquèting de la CGT
https://www.cgt-telemarketing.es
https://www.facebook.com/cgttelemarketing/
https://twitter.com/cgttelem
Attached documents
El 2017 les centenars de milers de persones que treballem en el sector TIC assistim al cinquantè capítol de negociació entre CCOO-UGT i la patronal. En aquests 7 anys sense conveni, els salaris mínims per categoria professional han caigut un 9,8% com a resultat de la congelació de taules. El que, podeu imaginar, no suposa cap problema per a una patronal que porta diversos anys de política de precarització. Si de la patronal depengués les taules no es revisarien mai.
Divendres passat 24 de Març, un afiliat ens va fer arribar escandalitzat una pàgina web on s’oferia treball no remunerat o per quantitats simbòliques de l’ordre de 200 o 300€. Segons vam poder esbrinar després, les jornades en client es quantificaven entre 5-6 hores diàries. Aquesta empresa es diu ‘Premium Intership’. http://premiuminternship.com/
El mètode era el següent: es captava a estrangers que parlessin anglès, als quals se’ls ofereix allotjament en una de les ‘més boniques ciutats del sud d’Europa, Barcelona’. S’afegien ‘Weekend activities’ per gaudir de l’estada, la sangria i la nit suposem.
A LA FUNDACIÓ SANTA TERESA LI MOLESTA L’ACCIÓ SINDICAL EN DEFENSA DELS TRABALLADORS/ES
El passat dia 21 de febrer la Fundació Privada Santa Teresa “El Ventall” acomiadava sense cap justificació a la secretària del Comitè i delegada de la CGT. Després de converses mantingudes amb l’empresa, aquesta s’escudava en el fet que la companya acomiadada tenia una contractació eventual i que no l’havia acomiadada, sinó que li havia finalitzat el contracte, sense voler entrar al diàleg amb el Comitè de treballadors, ni amb aquest sindicat.
Contra la implantació dels models precaris d’ocupació a Correus, concentració el dimecres 29 de març a l’oficina principal de Correus a Barcelona, a la Plaça Antonio López / Via Laietana, a les 17 hores.
CONTRACTACIÓ A TEMPS PARCIAL EN REPARTIMENT NOTIFICACIONS TORN TARDA. CGT NO NEGOCIA LA PRECARIETAT
El “sindicalisme” col·laboracionista ha facilitat la implantació massiva dels contractes a temps parcial en repartiment de torn de tarda (2000 contractes parcials de 20 h setmanals i 4000 de 8 h setmanals en tot l’estat)
Els contractes a temps parcial haurien de ser una opció del treballador/a per conciliar la seva vida laboral i familiar i no una decisió empresarial.
Des de fa dècades l’empresa minera Iberpotash (actualment propietat de la multinacional israelí ICL) explota les mines de potassa de Sallent i Súria. I també des de fa dècades ha anat desfent-se del runam a la coneguda muntanya del Cogulló de Sallent, causant perjudicis pels aqüífers i el propi riu Llobregat. Durant aquest temps, els abocaments han comptat amb el silenci còmplice de governs de diferent color que no han pressionat com calia a la multinacional per a que complís amb la responsabilitat i cura del territori on estava instal·lada. Així doncs, el resultat és que s’embutxaquen desenes de milions d’euros anuals i ens deixen els residus.
CGT denuncia que tot i les sentencies Metro de Barcelona manté ocults noms i salaris del personal fora de conveni
El sindicat diu, que malgrat les ordres judicials, les propostes de l’empresa per executar les decisions contradiuen el fons del veredicte
El sindicat CGT acusa la direcció de Metro de Barcelona, d’incomplir les resolucions judicials que l’obligaven a equiparar el personal fora de conveni a les condicions de l’acord col·lectiu. La mesura afecta els treballadors del grup de Directius i Tècnics (DiT), unes 325 persones, que per sentències del tribunal de primera instància i després pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hauria d’integrar-se en el conveni, com la resta de treballadorsde Metro.
