La plantilla de càrrega i descàrrega de vaixells de mercaderies de l’Estat espanyol afronta una dura batalla contra el desmantellament del sector, promogut pel govern de Rajoy, que podria comportar pitjors condicions i la pèrdua de 6.000 llocs de treball.
Unes bobines d’acer laminat de 25 tones de pes procedents del port de Gènova, a Itàlia, arriben embarcades en un vaixell amb bandera holandesa. Són descarregades als molls del port de Barcelona pel col·lectiu de l’estiba i traslladades mitjançant camions –un tràiler, una bobina– a una de les dues fàbriques d’automòbils situades a Catalunya: una, d’origen espanyol, pertany a un dels grups empresarials més importants d’Alemanya. L’altra és de capital japonès. Passat un temps, les bobines d’acer tornaran al port, aquest cop convertides en les carrosseries de cotxes, furgonetes o pick-ups. El seu destí serà qualsevol país amb connexió marítima amb la Mediterrània. En els aparcaments quilomètrics de l’enorme recinte del port, centenars de vehicles esperaran ser embarcats pel mateix col·lectiu de treball que va atendre l’arribada de les matèries primeres necessàries per construir-los. La roda es tanca i, amb ella, s’explica una part del cicle del capitalisme global. En aquest marc d’economies deslocalitzades, en aquest món líquid, si hi ha algú que sàpiga què és tocar la globalització és el col·lectiu de l’estiba, encarregat de la càrrega i la descarrega dels vaixells.
