
Sobre la violència policíaca
“La impotència dels governs per a frenar les protestes fa que aparegui la policia. Però si cada problema social passa a ser d’ordre públic, la democràcia ja no té sentit.”

“La impotència dels governs per a frenar les protestes fa que aparegui la policia. Però si cada problema social passa a ser d’ordre públic, la democràcia ja no té sentit.”

Des de CGT fem una crida a solidaritat amb el professorat de secundària grec. Adjuntem demanda des de Grècia.
Grècia: Militaritzada la vaga de professors de secundària de divendres 17 de maig
El govern grec ha il·legalitzat de la vaga de professors/es de secundària convocada per divendres, coincidint amb els exàmens de selectivitat. El sindicat únic de profes, OLME, ha convocat la vaga contra la prolongació de dues hores de jornada a la setmana i el trasllat forçat de 4.000 companys a zones remotes del país per cobrir vacants, dues mesures que permetran acomiadar 10.000 profes interins. La mesura se suma als 15.000 acomiadaments de treballadors públics fixes anunciada pel govern en el marc dels acordsamb la troika.

Conferència el 17 de maig a Sallagosa (Alta Cerdanya): “1936-1939. La primavera llibertària a Puigcerdà”
Conferència organitzada pel Grup Puig Antich de la Coordinadora de Grups Anarquistes (CGA)
DIA: 17 DE MAIG
HORA: 19 HORES
LLOC: SALA DEL CINEMA DE SALLAGOSA
Reunió / Debat entorn de la Cerdanya llibertària 1936-1939 (Sallagosa, Pyrénées-Orientales)
Els esdeveniments que van tenir lloc a Espanya entre els anys 1936 i 1939 han estat objecte d’estudis històrics, universitaris,… El parèntesi anarquista que va tenir el seu origen en els fets del 19 de juliol de 1936 i que es va perllongar, a determinades regions, més enllà del cop d’estat contrarevolucionari del maig de 1937, ha estat sovint explicat de forma molt crítica per part dels adversarisde la “primavera llibertària”.

Your browser does not support iframes.
Xerrada a Igualada amb Raúl Godoy, emblemàtic obrer de Zanón, una de les fàbriques sense patrons més conegudes d’Argentina, autogestionada pels seus treballadors i treballadores.

L’Assemblea espontània, temporal i autònoma del FCAB torna a la càrrega amb una nova edició del Festival de Cinema Anarquista de Barcelona, que tindrà lloc entre el 15 i el 18 de maig a la Casa de la Solidaritat (Vistalegre 15, Barcelona).
Projeccions:
– Dimecres 15 maig
If a tree falls: A story of the Earth Liberation Front
Esclaus [curt]
Cuando los árboles se agitan
No TAV, los indios del valle
Un paseo antes del mediodia [curt]
La sombra del fracking
Fallas 37 [curt]
Autodefensa: sobre “violencias” desde Valparaíso
– Dijous 16 maig
Black Block
Impunitat [curt]
Del poder
Anál-isis callejero
Antifa – Chasseurs de Skins
Caixa Postal 195 [curt]
3 videos curts de la Productora de Comunicación Social (Chile)
25é aniversari el Lokal
15 anys Can Vies – 15 anys esbossant noves realitats
– Divendres 17 maig
Bab Sebta
Avec le temps [curt]
Improvisació musical sobre projeccions video
Into the fire
Sobren Raons. Tanquem els CIE’s
La ciudad era nuestra
Desorden [curt]
Masterskaya
– Dissabte 18 maig
Històries del MIL amb Jean-Marc Rouillan
Dos millones menos [curt]
From the Back of the Room
Santa Madre Virgen Reina [curt]
Yo soy la Vero
Siempre será La Pastora
Los obreros [curt]
La reina de los bandidos
Per a més informació sobre el festival, les pel·lícules, documentals i curts, i els horaris de projecció, aneu al web http://www.fcab.tk/
Vídeo promocional:
Hi col·laboren:
Aldarull Llibreria http://acciocultural.org/
Ateneu Llibertari de Sants http://www.ateneullibertari.info/
Si vols deixar-los una pel·lícula o documental en el format que sigui, o trobar algun film que s’hagi projectat al festival, els pots trobar a la Llibreria Aldarull, C/ Torrent de l’Olla 72, 08012 Barcelona; o a l’Ateneu Llibertari de Sants, C/ Maria Victòria 10, 08014 Barcelona.

Zanon, la fàbrica sense patrons, un exemple de lluita davant la crisi, els tancaments d’empreses i l’atur
El 14 de maig tindrà lloc a Barcelona una xerrada de Raúl Godoy, emblemàtic obrer de Zanón, una de les fàbriques sense patrons més conegudes d’Argentina, autogestionada pels seus treballadors i treballadores.
L’acte, organitzat per CGT-Catalunya i Classe Contra Classe, serà a les 18:00h al Casal del Barri Pou de la Figuera, C/Sant Pere Més Baix 70 (Metro Urquinaona o Jaume I), i forma part d’una gira per diversos països d’Europa per a acostar l’experiència dels treballadors de Zanon als treballadors i joves europeus.
I el 15 de maig tindrà lloc a Igualada una altra xerrada de Raúl Godoy.

Presentació del llibre “CNT. La força obrera de Catalunya”,
amb la intervenció de l’autor,
Ferran Aisa
Dijous 16 de maig de 2013, a les 19h als locals de la CGT a Barcelona, a la Sala Costa i Font, Via Laietana 18, 9a planta.
Organitza: Fundació Salvador Seguí.
Col·labora: Secretaria de Formació de la CGT de Catalunya.

DIA: 11 DE MAIG 2013
HORA: 17.30 H
LLOC: CASAL DE LA GENT GRAN A BERGA
El proper dissabte 11 de maig a les 17.30 h al Casal de la
Gent Gran de Berga (pl. Sant Joan s/n) es durà a terme una conferència
sobre “Què és la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme
(PAHC) i com lluita” a càrrec de membres de la PAHC de Manresa.

Prudhommeaux, André (1902-1968) va utilitzar els pseudònims de Jean Cello i André Prunier. Va néixer el 15 d’octubre de 1902 al familisteri (associació cooperativa basada en concepcions fourieristes) de Guise, a Aisne. Va passar la seva infància a Guise, Nîmes, Sens i Versalles. El 1927, va formar part de Redressement Communiste, grup de l’Oposició (trotskista) dirigit per Albert Treint. El 1928, es va casar amb la suïssa Dora Ris (coneguda com Dori), amb qui va obrir a París una llibreria especialitzada en història del moviment obrer, La Librairie Ouvrière, que va ser també lloc de trobada i debat de l’oposició comunista. Es va aproximar al bordiguisme i al comunisme de consells.

El govern espanyol retalla amb nocturnitat els ajuts a la dependència
Redueix els serveix 1.108 milions, i costaran un 5% més als usuaris
El govern espanyol reduirà 1.108 milions d’euros les ajudes al Sistema d’Atenció a la Dependència, segons el document Programa Nacional de Reformes 2013 (pdf), que ahir dimarts va enviar a la Unió Europea i va publicar a la seva web. Segons aquest document, els usuaris del pla de la dependència hauran d’aportar un 5% més per rebre els serveis. Argumenta que es tracta d’una profunda reforma per ‘racionalitzar i modernitzar els serveis prestats, garantint la sostenibilitat’.

L’historiador Xavier Díez proposa una tesi controvertida: l’autèntic fet diferencial català respecte de la resta del món és l’anarquisme.
El seu últim llibre repassa els orígens i la influència d’aquest moviment a Catalunya.

Un total de nou organitzacions de treballadors, empreses, sindicats, científics i usuaris s’han unit per exigir al Govern que mantingui la competència dels serveis socials que actualment ostenten els ajuntaments ja que, segons afirmen, si es priva les entitats locals d’aquesta responsabilitat, 200.000 persones es quedaran sense assistència i finsa 65.000 perdran la feina.

Agustí Guillamón neix a a Barcelona el 1950. Els seus pares eren obrers tèxtils. Fins els 13 anys viu al barri obrer de Poble Nou i després a La Verneda. Va obtenir la llicenciatura d’història contemporània a la Universitat de Barcelona. La seva tesina, dirigida per Muniesa tractava la militància i el pensament polític d’Amadeo Bordiga.

Jean-Marc Rouillan era anarquista durant
el maig del 68 i, més tard, es va convertir
en guerriller fundador del Movimiento
Ibérico de Liberación (MIL), els Grupos de
Acción Revolucionaria Internacionalista
(GARI) i Action Directe. Tolosa, que en
aquell temps era la capital de la segona
Espanya, la dels
rojos
, va ser la seva escola. Durant el maig del 68, es va comprometre amb el moviment revolucionari i va
tenir l’oportunitat de conèixer persones
que havien fet la revolució a Espanya.

Retorna a les seves activitats l’Ateneu 19 de Juliol de la CGT de Girona.
L’Ateneu 19J és un espai virtual que engloba un projecte de formació, agitació i activisme cultural que neix i forma part de la FI de la CGT – Girona.
L’Ateneu 19 de Juliol de la CGT, compromès amb els principis llibertaris i amb els de l’Educació Popular, desenvolupa la seva tasca fonamentalment als locals de la CGT a Girona. Emprèn les seves activitats al febrer de 2011 programant al menys una sessió per mes durant el seus primers dos cursos. Així doncs i després d’un petit parèntesi, el dissabte 27 d’abril de les 10’30h a les 12’30h als locals de la CGT de Girona: Av. Sant Narcís nº28, entresol 2a. l’Ateneu 19J reprèn el seu camí amb la inauguració del que serà el seu 3er. curs.
Ho farà amb una sessió dedicada a la Repressió.

El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs acaba de treure la reedició
corregida i ampliada del llibre “El Senzill. Guerrilla i presó d’un maqui”, que
narra les vivències en primera persona d’un jove al grup guerriller de
Marcel·lí Massana i posteriorment vint anys a la presó.

Li van fer una coronació a mida de les seves necessitats, sense denunciar d’on venia ni on anava, entronitzan-lo com un faraó: rei vitalici, cap de l’Exèrcit i monarquia hereditària. I ara, els dos partits dinàstics turnantes li preparen una abdicació a la carta, blindant els seus poders deposats més enllà del càrrec perquè els tribunals, cas de despertar, no arribin al Borbó del Bribón.

En el matí del 21 d’abril, el Fòrum per la Memòria del País Valencià va organitzar un emotiu i reivindicatiu acte malgrat els obstacles municipals per a recordar als milers de víctimes del règim franquista llençades a les fosses comunes del cementeri. La CGT va estar-hi present
DIA: DIUMENGE 21 D´ABRIL 2013
LLOC: PORTA PRINCIPAL DEL CEMENTIRI GENERAL DE VALÈNCIA
HORA: 12 HORES
Manifest
Veritat. Justícia. Reparació
Un any més som ací per a reivindicar la Veritat, la Justícia i la Reparació que, a 37 anys de mort el genocida Franco, segueix negant-se a les víctimes del extermini per aquesta “democràcia” producte del Pactes de la Transició. Pactes fets per la mateixa Falange Espanyola, l’Església Catòlica i la resta d’organitzacions franquistes, que comptà amb la complicitat del PSOE, PCE i els seus sindicats, CCOO i UGT. Aquesta transició fou extremadament beneficiosa i convenient per als franquistes, ja que blindà la seua impunitat, exhimint-los de pagar pels crims comesos, i consolidà els seus interessos econòmics i que a la resta només ens han portat corrupció, desgràcies i repressió.

Joni D. relata les vivències i el context de la generació que va encapçalar els grups autònoms
Després de publicar ‘Que pagui Pujol. Una crònica punk de la Barcelona dels 80’, Joni D. presenta aquesta “novel·la realista” en paraules de Mateo Seguí. Crònica i trajectòries vitals de tota una generació de joves llibertaris que, des de principis dels 70 fins a la desarticulació total, l’any 1984, van creure en un somni col·lectiu i van intentar assolir-lo a través dels grups autònoms llibertaris armats.

Que lo sepan ellos y no lo olvidemos.
El inverosímil verano del 36 en Cataluña
Miquel Izard
Viruseditorial, 2012, 392 pàg.

La riuada del 25 de setembre de 1962
és un moment històric fonamental per
la formació de la memòria col·lectiva de
la ciutat de Terrassa i un punt d’inflexió
en el seu esdevenir històric. La memòria,
pot ser construïda en forma de mite,

[Dilluns 15 d’abril, 19h] Concentració: El poble unit contra el feixisme
EL POBLE UNIT
CONTRA EL FEIXISME
DILLUNS 15 D’ABRIL DE 2013
CONCENTRACIÓ 19.00h
PLAÇA DE LA VILA – SANTA COLOMA DE GRAMENET
Si formeu part d’algun col·lectiu, organització o entitat i voleu donar suport a la convocatòria, podeu fer-lo arribar a contacte@nullgentdegramenet.cat

Us adjuntem un manifest que repassa totes les anades i
vingudes, tots els mareigs institucionals patits per
l’Ateneu i que confirma la nostra determinació en continuar
lluitant per recuperar allò que li fou expoliat a la classe
obrera d’aquesta país.

Si la Rodri hagués organitzat aquest acte, cosa no descartable coneixent-la, m’hagués dit: “sense collonades, Cortavitarte!”. I jo, com sempre, tractaré de seguir les seves indicacions.
Camillo Berneri diferenciava entre autoritat i autoritarisme. L’Àngels pertanyia a la primera categoria. Com a mínim per a molts de nosaltres, els i les que ja formen les generacions més veteranes de la CGT. Tenia l’autoritat que s’havia guanyat i que nosaltresli havien concedit.

A les 11 del matí d’aquest diumenge 7 d’abril del 2013, s’ha mort l’Àngels Rodríguez, companya i ànima de mil coses dins dels mons anarcosindicalistes aquests que transitem i on vivim algunes i algunes. El càncer contra el que lluitava li ha guanyat la partida.
L’Àngels no era cap cara amable ni una dona suau de tracte a primera vista però sí que es mostrava com una magnífica persona, bona fins a l’extenuació quan la tractaves més, però que no aguantava de cap de les maneres els capellans ni els qui es neguen a pensar i només repeteixen tòpics, més quan aquests es disfressaven de llibertaris. I suposo que per això ens enteníem tan bé en moltes coses, tot i que la nostra relació personal va ser escadussera i concreta, sotmesa majoritàriament a projectes seus en què em feia participar i que jo acceptava per complaença mútua. De fet ens vam conèixer una mica més a partir d’una editorial que jo vaig escriure a un “Catalunya” en què jo l’atacava durament perquè havia llençat una revista a la brossa perquè incloïa la paraula “Nadal” a la portada. El debat i la controvèrsia ens va apropar i ens va fer còmplices en moltes discussions més, tot i que per sort mai no vam estar d’acord en gairebé res. Això sí, coincidíem en pràcticament tot.
Ens vam conèixer a CGT, és clar. Ella era presidenta de la Fundació Salvador Seguí i ho era per convicció i perquè sabia que podia fer-ho. Exigent fins al final, combativa i allunyada dels tòpics, crítica com qui més amb qui només sabia repetir clixés… l’Àngels era molta Àngels. Ho era tanta que preferia un bon enemic que un amic imbècil, sempre. I això a mi m’apassionava. Havia estat secretària de Comunicació de la CNT de Catalunya quan Ramon Barnils dirigia la “Soli” i m’explicava que si Barnils havia acceptat havia estat en part perquè ella li feia d’escut, s’encarregava de dir als vells confederals que no vinguessin a amoïnar i a queixar-se a la redacció de la “Soli” o del “Catalunya”, que fessin alguna cosa, que curressin i que si no era així que callessin, “colla de ganduls”…