19 H: Inauguració d’una Placa d’homenatge davant la casa natal de Josep Ester i Borràs (carrer mossen Comellas, 3)
19.30 H. Xerrada sobre la figura de Josep Ester i Borràs a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat (carrer del Balç 4)
20.30 H, Castanyada amb berenar-sopar amb castanyes, moniatos, panellets i crema de carbassa.
El 1826 el valencià Gaietà Ripoll, nascut a Solsona i que exercia com a mestre a Russafa, va ser condemnat a la forca per les Juntes de Fe de la Inquisició per menjar carn el divendres, retirar el crucifix de l’aula on feia classe i no impartir la doctrina cristiana. Acusat d’heretge i maçó, el seu cos va ser cremat pels inquisidors.
Des d’una perspectiva històrica aquest va ser el darrer assassinat que l’Església Catòlica per tal de mantenir la fe entre el poble que tractava com si fos d’una ramat de bens; els que creien rebien herba i els que no, garrotada. L’últim assassinat hem dit? No. Almenys n’hi hagué un altre, o molts més segons com ens ho mirem. Un altre que per la seva transcendència cal recordar i tornar a recordar. Si Gaietà era un mestre, Francesc Ferrer i Guàrdia era un pedagog, un pedagog que creia en els infants i els respectava com a persones en formació que són, pensava que el mestre havia d’acompanyar-los en el seu aprenentatge, ni adoctrinar-los ni castigar-los. Amb aquesta intenció va crear l’Escola Moderna, la seva proposta i la seva realitat per plantar cara a l’obscurantisme de l’escola religiosa majoritària a l’època, religiosa i no per a tothom, ésclar.
El franquisme la va expropiar, el POBLEnou la reCOOPERA
La Flor de Maig va ser, des del segle XIX, un espai d’autoorganització popular, seu d’una gran cooperativa i centre cultural i lúdic a Barcelona. Els treballadors del Poblenou la van crear com a resposta a les injustícies del capitalisme, treballant per una economia autogestionada i al servei del poble. El somni d’aquells obrers va quedar estroncat quan el franquisme, al guanyar la guerra, va desvirtuar aquell esperit i va acabar traspassant la propietat a una família feixista.
El 13 d’octubre de 2013 es beatificaran a Tarragona 522 religiosos morts durant la Guerra Civil. La Conferència Episcopal afirma que aquestes persones són màrtirs de la fe, víctimes de la persecució religiosa que segons ells va tenir lloc durant “els anys trenta” del segle XX.
Així és com ens expliquen la història els que van guanyar la guerra. El que no ens expliquen és que l’Església havia pres i va continuar prenent part activa en els conflictes socials d’aquella època. Va defensar amb violència un estat catòlic, que no hi hagués llibertat de culte, ni escoles laiques, ni divorci, ni matrimoni civil. Però, sobretot, va lluitar pels seus privilegis i per mantenir el seu poder a les institucions. L’Església volia recuperar les subvencions estatals i les grans propietats que mantenia fora de la producció i que li servien per a especular.
A l’Estat espanyol, la inquisició es va suprimir el 1820 però les seves pràctiques de tortura no van acabar fins 14 anys després. D’aleshores ençà,però, l’Església catòlica mai no ha deixat d’exercir tota mena de violències contra les persones i sobretot contra aquelles que no es plegaven a la seva dominació mental i física.
Tres fronts neguitegen la casta que té el poder efectiu de l’Estat. L’acció directa dels ciutadans, l’independentisme català creixent i el procés de memòria històrica sorgit des de la societat civil.
Podria haver-hi un nacionalisme espanyol plural, transversal, republicà. Tanmateix, la Guerra Civil i el franquisme s’ho van endur tot i avui els símbols, imposats a punta de pistola durant la transició, han resultat ser els d’uns sectors de la societat espanyola responsables i beneficiaris de la gran tragèdia del franquisme. Ara per ara, només es veuen agitar banderes espanyoles, o bé en manifestacions esportives en expressions d’allò que Michael Billig denomina “nacionalisme banal”, o associades a actes on una minoria social exigeix la restricció de drets individuals o col·lectius (contra l’avortament, els casaments gais o l’autonomia i la identitat de les nacions de matriu no castellana). En contraposició, en les creixents protestes arreu de la geografia peninsular, ja siguin antipolítiques o sectorials, la bandera republicana com altres símbols rupturistes, al costat de banderes que representen les identitats perifèriques, són les que es deixen veure damunt d’una ciutadania transversal, plural, i cada vegada mésemprenyada amb l’ordre vigent.
La violència il·lustrada
Nanni Balestrini
Tigre de Paper edicions, 2013, 162 pàg.
Només cal que obris el llibre per qualsevol pàgina. Aferrat a qualsevol fragment. Trobaràs la violència de les seves frases, la mateixa violència que travessa el nostre estil de vida, la societat on vivim, la història del nostre dia a dia, des dels moments insignificants als grans esdeveniments. Les històries d’un moment, d’uns conflictes que van sacsejar Itàlia i tota Europa durant els anys 70, un llibre que empra la violència escrita contra qui s’atreveix a llegir-lo, no ens deixarà indiferents.
Un any després de les primeres jornades que vam organitzar per commemorar el 25è aniversari de la creació del Lokal, tornem a Can Batlló amb unes altres jornades. Ara hem volgut centrar-nos en el període de la fi del règim feixista i la gestació del nou marc de dominació, que continua avui establint els marges acceptats de la pràctica política. La nostra voluntat és allunyar-nos d’anàlisis històriques acadèmiques i de les maniobres i pactes de les elits.
Davant la beatificació a Tarragona, el pròxim 13 d’octubre, de 522 “màrtirs” que van morir, segons la Conferència Episcopal Espanyola, “durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle XX”, Europa Laica declara:
1- Denunciem que aquest acte sigui qualificat com “d’humanitat i reconciliació”, mentre que cada vegada que es planteja restituir la memòria de les desenes de milers de persones, alguns d’ells cristians i religiosos, del que es denomina com “bàndol republicà”, la jerarquia catòlica i la dreta reaccionària bramin, perquè suposadament es “reobren” les ferides de la Guerra civil. En contra de l’opinió de milions de persones i d’organismes internacionals, com l’ONU, que ve exigint que es persegueixin els crims franquistes.
Xerrada-debat sobre “El Xile del govern d’Unitat Popular i el cop militar en el seu 40è aniversari”, a càrrec de Mariano Maturana, xilè resident a Barcelona i militant de la CGT
Es durà a terme el dissabte 5 d’octubre a les 18.30h al restaurant-llibreria Anònims (C. Miquel Ricomà, 57 Granollers) i està organitzada per l’Anònims i l’Assemblea Llibertària del Vallès Oriental.
Cartell en document adjunt.
La Confederació General del Treball de Catalunya (CGT) en reunió del Secretariat Permanent celebrada el 9 de setembre de 2013, va acordar per unanimitat, l’adhesió i suport a la querella 4591-10 del jutjat nº1 de Buenos Aires, República Argentina, que porta a terme davant la magistrada Sra. María Servini de Cubría per delicte de genocidi i lesa humanitat contra els responsables de la conculcació dels drets humans durant el franquisme.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Manifestar que la impunitat que han gaudit i gaudeixen els autors de delictes qualificats en la normativa internacional com crims contra la humanitat i la situació de desampara en que es troben les víctimes del genocidi, que no han rebut per part de l´estat espanyol cap tipus de reparació judicial pels enormes danys que han sofert, afecta a tot l´entremat social damnificat per la falta de justícia.
Entre els dies 11 i 13 d’octubre, la Conferència Episcopal Espanyola ha organitzat la beatificació de més de 500 “mártires españoles del S.XX”, a Tarragona, assenyalant-los com a víctimes de la persecució religiosa del S.XX (veure web oficial de l’esdeveniment per a més informació http://www.beatificacion2013.com/).
L’exèrcit franquista va arribar a recloure al març de 1939 a 3197 presoners en plena zona pantanosa.de l´illa de Saltés. Els presos van sobreviure un any a la intempèrie, entre fam, xinxes, puces i mosquits
La Confederació General del Treball (CGT) es congratula de l’actuació de la jutgessa argentina, María Servini, per admetre una denúncia provinent de ciutadans massacrats en un altre Estat, assumint així la investigació dels fets denunciats, i per dictar una ordre de detenció internacional contra quatre torturadors de la dictadura franquista: Juan Antonio González Pacheco, José Ignacio Giralte González, Celso Galván Abascal i Jesús CanellsAguilar.
Col·lectius del Camp es mobilitzen per protestar davant les “Beatificaciones de los mártires de España” a Tarragona
Els col·lectius, sindicats i organitzacions de l’esquerra anticapitalista i l’esquerra independentista estan treballant conjuntament per a preparar una resposta davant la beatificació massiva de “los mártires del Siglo XX” que es farà a Tarragona. Concretament, convocaran a una manifestació el dia 12 d’octubre, que sortirà a les 18h de l’Estàtua dels Despellutats (a Tarragona), i desenvoluparan una campanya d’apostasia, a banda d’altres actes, com el que tindrà lloc el dia internacional per la despenalització de l’avortament, el proper 28 de setembre.
“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments en què es produeix un fet social de ressonància”.
“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en el moment en què es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans.
Introducció
Només la renovació del llenguatge i dels conceptes expressats per ell poden permetre el moviment i la vigència d’unes idees; en el pensament antiautoritari del qual es nodreix la CNT aquesta renovació ha de suposar el desbloqueig dels motlles i expressions formades en el passat i que ara es veuen com un llast anacrònic; en la CNT de Catalunya aquest desbloqueig ha de significar la clarificació sense embuts de l’anomenat “problema nacional” que suposi la identificació de l’organització amb aquesta terra damunt de la qual vivim i ensdefineix culturalment.
Com cada any, el 30 d’agost arriba l’homenatge al Guerriller anarquista Facerias, al lloc on els sicaris de l’Estat el van assassinar el 30 d’agost de l’any 1957, a l’encreuament dels carrers Passeig de Verdum i Carrer Doctor Pi i Molist, prop de l’estació de Metro Llucmajor, actual Plaça de les Madres de Mayo.
Més informació:
Crònica en imatges de la Marxa Homenatge als Maquis de l’Alt Llobregat d’enguany.
dinar marxa homenatge maquis a ametlla de merola 2013:
marxa homenatge als maquis a l’Ametlla de Merola (Puig-reig) a la Creu del Perelló i vam acabar la ruta a Castellnou de Bages 2013:
marxa homenatge als maquis plantilla caracremada a ruta 2013:
Josep Maria Reguant explicant com van anar amb el seu pare a recollir el cos de Ramon Vila. També va parlar els companys Marc, Xavi i Jann-Marc Rouillan i va ser llegida un nota que enviava Joan Busquets des de Normandia:
FONT: BLLIBERTARI.ORG
“Les petjades (els rastres) no són tant sols el que queda quan alguna cosa ha desaparegut, sinó que també poden ser les marques d’un projecte, d’alguna cosa que està a punt de revelar-se”.
John Berger
El llibre “Rastros de rostros en un prado rojo (y negro)” narra la història d’una “obreriada”, la de les cases barates del Prat Vermell. Construïdes el 1929 pel Patronato de la Habitación, foren l’escenari idoni pels esdeveniments revolucionaris que culminaren el 1936, però també un dels llocs més castigats per la derrota i la repressió franquista, la llei del silenci i l’estigmatització.
Farà cosa d’un mes va entrar a la llibreria un noi que no havia vist mai. Després del bon dia de rigor em demanà per Rastros de Rostros, l’últim llibre d’en Pere López. Quan ja el tenia entre les mans, m’etzibà: –
XVI Marxa dels Maquis de l’Alt Llobregat i Cardener (Berga, Sallent i Manresa) el dissabte 10 i el diumenge 11 d’agost, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del maquis llibertari Ramon Vila Capdevila.
Caminada comentada des de Pedret (Berga) fins a la Creu del Perelló (Castellnou de Bages), el lloc on van matar Ramon Vila ara fa 50 anys.
– Dissabte 10 d’agost
7h sortida des del pont de Pedret (Berga)
8h parada a la Colònia Rosal
14h dinar i bany
20h arribada a L’Ametlla de Merola, on es passarà la nit
– Diumenge 11 d’agost
6.30h sortida de L’Ametlla de Merola
12.30h homenatge a Ramon Vila a la Creu del Perelló
13.30h arribada a Castellnou de Bages, on es dinarà
14h dinar solidari en favor de la revista El Pèsol Negre i debat al voltant de la figura de Ramon Vila
Cal portar-se l’esmorzar i el dinar de dissabte i l’esmorzar de diumenge. Sopar de dissabte a preu de cost. Dinar solidari el diumenge pro Pèsol Negre.
Comunicat de premsa: Crònica de les activitats en motiu del 77è aniversari de la revolució social
Aquest cap se setmana, com ja havíem informat en el nostre anterior comunicat, s´han desenvolupat les activitats en record del 77è aniversari de la revolució social organitzades per la nostre assemblea i els sindicatsCGT i CNT.
19 Juliol Balcons Vermells i Negres.
Com tots els anys fem aquesta proposta per recordar i visibilitzar el que va ser aquesta data, el 19 de juliol de 1936.
Penjant als balcons de les nostres cases, ateneus, sindicats, etc., La bandera de l’anarcosindicalisme, per no oblidar que es va fer una revolució llibertària, perquè tots sàpiguen el significat de per que aquesta gent que van sortir al carrer amb les armes a la mà per defensar la llibertat.
Barcelona, 19 juliol de 1936. Les sirenes de les fàbriques criden als treballadors a la lluita
A partir d’avui iniciem la publicació de textos apareguts al número especial de Polèmica amb motiu del 50 aniversari de la Revolució espanyola de 1936. Aquests textos, que relaten la reacció del poble davant l’aixecament militar feixista, tenen el valor de ser testimoni de persones que van ser testimonis directes o protagonistes d’aquells fets.
