Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
Quan la comitiva judicial va picar la porta per a notificar-li el desnonament de casa seva, va decidir llançar-se al vuit pel celobert. Un més a la llista de suïcidis per la desesperació que generen la desigualtat i la pobresa en aquest sistema.
El dissabte la CGT Catalunya, la Taula sindical, Marea Pensionista de Catalunya i molts altres moviments socials i sindicats, ens hem mobilitzat en defensa de pensions dignes, justes i públiques i suficientsa Barcelona, Girona, Lleida i Tremp.
Des de la Confederació General del Treball ens sumem a la denúncia internacional contra l’ocupació dels territoris habitats pel Poble Palestí per part de l’Estat d’Israel.
El ida 15 de maig, ens vam unir a la commemoració de la Nakba o denúncia de la catàstrofe que va suposar la creació de l’estat sionista d’Israel el mateix dia 15 de maig de 1948, desastre, catàstrofe que continua en l’actualitat. La Nakba està prohibida per Israel, no sols la commemoració sinó, finsi tot la paraula.
Ahir 10 de maig la secció sindical de la CGT a la multinacional informàtica DXC, situada a Sant Cugat, va entregar 79 pernils ibèrics al Banc dels Aliments per a la seva distribució entre menjadors socials i albergs de Catalunya. Aquesta donació prové d’entregues que han fet treballadors/es com a resultat de la campanya solidària que va engegar la CGT a l’empresa.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
Injustícia, opressió, repressió…També carrers en flames, barricades, protestes i lluita.
Parlem de Colòmbia (Nota al peu: No farem una descripció del que està passant, ja ho expliquen les nostres companyes colombianes, escolteu-les a elles, per exemple ULET-AIT: https://iwa-ait.org/node/943 ), on el poble s’ha aixecat en revolta contra l’explotació i les reformes austericides del govern.
Però podríem estar parlant de Brasil, la Índia, EUA, Xile, Hong Kong, Egipte, Argentina, Rússia, Turquia, Birmània… O també d’aquí. Fa uns anys que una onada de revoltes s’escampa per tot el món, una onada que la pandèmia havia posat en suspens, però que poc a poc torna a encendre’s.
Mentre l’explotació i l’opressió segueixin presents les classes populars tindrem motius i la necessitat de rebel·lar-nos contra elles. Colòmbia n’és un exemple. La tenacitat d’un poble, que tot i estar patint una repressió salvatge amb desenes de persones mortes, ja no es fa enrere i tira endavant.
Però soles no poden. Ningú pot. Si el sistema d’opressió és internacional, la resistència haurà de ser internacionalista. Per això ens hem de mobilitzar en suport al poble colombià, solidaritzar-nos amb la seva lluita i fer nostres les seves demandes:
-Fora el govern opressor d’Ivan Duque
-Fora el “Paquetazo de hambre” i la reforma tributària
-Aturada immediata de tota repressió
Però no ho hem de fer per caritat, sinó perquè la repressió que tingui èxit en reprimir un altre poble serà la que ens apliquin a nosaltres quan ens rebel·lem.
Per tant, contra tota forma d’opressió, contra tota forma d’explotació, acció directa, suport mutu, solidaritat i autogestió.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT Catalunya
Manolo Fornés ens va deixar en silenci, fidel a la seva generació del silenci que tan bé ens va explicar, el passat 16 d’abril. Portava massa temps barallant contra els seus pulmons danyats des de 1949, des d’aquell dia que es va passar un paquet de cigarrets sencer, un darrere l’altre, perquè els seus companys només li havien pogut passar un llumí en aquella fúnebre masmorra de Via Laietana on va estar tancat.
El dissabte del 27 de febrer, van detenir 8 anarquistes arrel dels aldarulls al vespre i la petita ‘crema’ del furgó de la GUB. Al matí del dimarts 2 de març, els Mossos d’Esquadra van fer escorcolls a les naus okupades a Mataró i Canet de Mar per ordre judicial. Justament l’endemà de l’operació, el jutjat d’instrucció de Barcelona les envia a presó preventiva. La seva maquinària propagandística posava les operacions policials com si es tractés de desmantellar un grup armat, però en comptes de trobar armes de foc, com quan es detenen neonazis, han trobat peces de roba, cascs de moto, ordinadors i quaderns. Han repetit el mateix discurs de les operacions Pandora i Piñata: anarquistes violentes amb llibres i cinta adhesiva.
Més de 500 signatures del món universitari segueixen amb la campanya per a la llibertat de Pablo Hásel i l’estendran a la resta de les universitats de l’estat espanyol
Dijous passat, des de la web https://manifest16f.cat, es va difondre un manifest de treballadors i treballadores de les universitats públiques catalanes, impulsat des de la Universitat de Lleida, i amb el que s’exigia l’alliberament de Pablo Hasél i el respecte cap a la llibertat d’expressió.
Tot just fa una estona, els Mossos d’Esquadra entraven a la Universitat de Lleida per empresonar el cantant Pablo Hasel. El motiu: dir de forma alta i clara veritats com punys: que la monarquia es corrupta, que la policia reprimeix i tortura, que el sistema judicial té un doble (o triple) raser, que la burgesia ens explota i que el sistema polític actual és l’hereu del franquisme. Ho compartim i ho fem nostre.
L’empresonament de Pablo Hasel s’ha fet amb múltiples complicitats. La primera, la del govern de l’estat on forces polítiques que diuen ser d’esquerres no han mogut un dit per evitar un nou empresonament d’un cantant per la seva denúncia política. La segona, la del govern de la Generalitat de Catalunya que és el responsable últim dels Mossos d’Esquadra, que aquesta matinada han assaltat la Universitat de Lleida. La tercera, dels molts silencis que han donat cobertura a aquest empresonament polític. En prenem nota, tenim memòria.
Des de la Confederació General del Treball (CGT), volem mostrar el nostre total suport i solidaritat amb el cantant Pablo Hassel, que ha estat jutjat i condemnat a entrar a la presó per les lletres de les seves cançons i de la seva Twitter, condemna que des de la CGT rebutgem enèrgicament.
Des que entrés en vigor l’anomenada “Llei Mordassa”, un dels col·lectius més perseguits i criminalitzats ha estat el dels artistes, especialment el de cantants i rapers que amb la lletra de les seves cançons denuncien situacions d’injustícies, abusos de poder i corrupció, entre altres qüestions.
Companyes de CGT Catalunya i Adherentes a la Sexta Barcelona Zapatista, han fet una donació de 100 exemplars del llibre “Pensamiento Crítico Frente a la Hidra Capitalista” , que us oferim al preu de 10€/llibre
Tota la recaptació serà per aportar al pressupost per les despeses que tinguem a Catalunya per La Gira Europea Por La Vida 2021 de les compas Zapatistas
Si sou de Barcelona o heu de passar pel local del Secretariat de Catalunya, el podeu venir a buscar a la seu del carrer Burgos 59.
Si no sou de Barcelona ciutat heu de fer la comanda a: anxel00@nullpm.me
Com es va decidir al ple de Lleida s’ha fet una públicació de la guia de defensa laboral en àrab. La podeu trobar aqui:
En situacions d’excepcionalitat i emergència econòmica, social i sanitària com la que estem vivint actualment, sempre existeixen voltors que apareixen per intentar aconseguir el seus plans i aprofitar se’n de la situació.
En aquest sentit des de CGT Lleida, volem denunciar les polítiques caciquistes que practica l’Ajuntament d’Àger. Concretament volem assenyalar el grup municipal Junts per Àger, que és el partit governant, respecte la seva voluntat d’externalitzar/privatitzar el Servei Públic “Residència Municipal d’Avis de la Vall d’Àger” amb la creació d’una empresa Societat Limitada. El despropòsit d’aquesta intenció, segons han comunicat a les treballadores, es vol fer efectiva entre el gener i febrer de 2021. Sol cal veure quina ha estat la gestió privada d’una residència municipal a la població de Tremp durant la Covid per entendre el perill que representa posar en mans privades la gestió de serveis públics essencials com són l’atenció a personal vulnerable com els avis i àvies. Quan els interessos econòmics passen per sobre del drets de les persones ens podem trobar en situacions deshumanitzadores com la ja coneguda al Pallars.
Voluntaris internacionals contra l’Estat Islàmic
A partir de 2015, milers de voluntaris occidentals van viatjar a Rojava i Sinyar (a Síria i l’Iraq) per a combatre a l’Estat Islàmic del costat de les milícies kurdes YPG e YBS. I entre ells, un centenar llarg d’espanyols. Aquell escenari va reunir sovint en les mateixes files a anarquistes, comunistes, croats i militants de la Alt-*Right. El que la Guerra Civil i la ideologia va separar, ho va unir el Daesh.
L’1 de gener de 1994, a Chiapas (Mèxic), es va produir l’aixecament zapatista a el crit de Ja n’hi ha prou !. Aquest dia entrava en vigor el TLC (Tratado de Libre Comercio de America) i no era per casualitat l’elecció de la data: a dia d’avui el EZLN i els zapatistes continuen batallant en el que denominen “quarta guerra mundial” contra les transnacionals i les males polítiques de creixement destructiu.
El passat dia 23 de novembre vam començar la primera d’una sèrie de concentracions que continuarem realitzant com a resposta a les recomanacions de la Comissió del Pacte de Toledo, aprovades per la majoria dels participants.
Així, el pròxim dia 5 de desembre, estarem davant la Delegació del Govern manifestant la nostra oposició, ja que no han tingut en compte la majoria de les nostres propostes, totes elles essencials per a treballadors i pensionistes.
La lluita al Kurdistan ha donat noves esperances als moviments socials de tot el món. El moviment kurd basat en la democràcia radical, l’alliberament de la dona i la consciència ecològica, han demostrat que hi ha una altra forma d’organització dels pobles al marge dels Estats Nació i la dictadura del Capital. Prova d’això és la Revolució de la regió kurda de Rojava en 2012. La revolució de les dones i la autoadministración de la societat, s’ha convertit ara en una alternativa real per a moviments revolucionaris i d’emancipació social a nivell internacional. Aquest moviment kurd és conegut com a confederalisme democràtic, del qual és impulsor Abdullah Öcalan, líder del moviment kurd.
Ja hi tornem a ser amb les polítiques retalladores del Departament d’Ensenyament. Tot i estar en situació d’excepcionalitat, amb una necessitat urgent de baixar ràtios per esponjar aules i permetre reduir riscos i sobretot com una oportunitat per potenciar la qualitat educativa d’aquest país, la decisió del Departament passa per suprimir una línia de P3 de l’escola Jaume Balmes de Cervera. Això tothom sap que és l’inici d’una nova estocada de mort contra l’escola pública.
L’escriptor i jurista Josep Maria Loperena acusa la periodista i escriptora Pilar Rahola d’haver-se servit d’una novel·la escrita per ell a l’hora de construir la història del llibre L’espia del Ritz, que ha sortit al mercat aquest mes de juny. En concret, Loperena assegura que Rahola ha utilitzat part de l’argument, el personatge i la trama de la seva novel·la,
Aquest dimarts fa quasi cent anys, concretament 97, que pistolers a sou de la patronal catalana van assassinar dos anarcosindicalistes. Un era el Francesc Comas (el Perones) i un altre en Salvador Seguí. El seu assassinat va ser un més de molts i molts d’altres a mans de grups parapolicials i, sovint, de la mateixa Guàrdia Civil. Eren temps de conflicte i la burgesia catalana i l’Estat no van tenir cap problema en imbricar-se en la repressió del moviment obrer. No era la primera vegada ni, de lluny, ha sigut la darrera.
CGT s’ha dirigit els diputats i diputades elegides en les últimes eleccions generals per al Congrés reclamant que la modificació que es plantegi atengui, aquesta vegada, de debò a les víctimes sense distinció de dates de la seva repressió.
Catalunya 214 (gener 2020)
– EDITORIAL: Tornen els anys 20
– TEMA DEL MES: 2019: Salt endavant de la CGT a tots els fronts
– SINDICAL: CGT guanya el conflicte als Teatres Balañà
Els treballadors d’Unisono a la vaga
És possible una Vaga General a Catalunya sense Comissions Obreresi UGT?
Catalunya 213 (desembre 2019)
– EDITORIAL: No tenim un planeta B
– TEMA DEL MES: Mobilització sense precedents enfront de la COP25
– SINDICAL: La motxilla austríaca, una història de por
Fort creixement de CGT a les universitats
EPIF: Lluita sindical i acció directa
Perspectiva de gènere a la LPRL
Notícies sindicals
– OPINIÓ: Carlos Torres (Afiliat al Sindicat de Transports de CGT Sabadell): Negoci vs. Solidaritat
Carles Pérez (Afiliat al Sindicat d’Activitats Diverses de Sabadell): Militàncies sense nord ( 1ª Part)
-L’ENTREVISTA: HUGO GÓMEZ-PINTADO (Militant internacionalista que actualment col·labora amb la resistència del poble Kurd contra l’atac de Turquia): “On hi ha una mancança els i les revolucionàries del Nord i l’Est de Síria hi veuen un repte”
El 21 de juliol de 1989 es va fer el trasllat de les despulles d’en Joan Peiró i Belis des del cementiri de Paterna (on va ser enterrat després del seu afusellament) fins al Cementiri Vell de Mataró, jo feia pocs mesos que havia estat elegit secretari general de la CGT de Catalunya; i, participar en aquell acte va ser un dels moments més emotius i significatiusde la meva vida.
Comunicat del SP de CGT Catalunya
Davant la vida podem prendre dues actituds: anar passant o implicar-nos en resoldre els problemes i canviar allò que va en contra nostra. Ara fa cent anys, els nostres avantpassats ho van tenir clar. L’any 1918, al barri de Sants de Barcelona, van reorganitzar la CNT per adequar el sindicat a la realitat de l’època i convertir-lo en una eina de lluita més potent. I acte seguit, van promoure la Vaga de La Canadenca, que va acabar sent general a moltes poblacions, i que els va permetre guanyar la jornada de 8 hores de treball. Era el primer lloc del món on s’aconseguia.
