CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Memòria històrica

Comunicat de CGT sobre el procediment del jutge Garzón sobre recerca de desapareguts com a conseqüència de la guerra civil i posterior repressió del règim franquista

CGT vol informar que està personada i forma part, com organització sindical, juntament amb altres Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Aragó, Andalusia, València…en el procediment del Jutjat nº 5 de l’Audiència Nacional 399/2006 sobre recerca de desapareguts com a conseqüència de la guerra civil i posterior repressió del règim franquista.

Des de CGT volem ressaltar que estem davant un procediment previ, ja que encara el jutge no ha decidit l’obertura d’aquest cas.

Llegir més »
Memòria històrica

Sa Pobla (Mallorca) i la història oblidada: presoners anarquistes en els anys 40

 Per Miquel
López Crespí
, escriptor

Potser ja és ben hora de reivindicar
com pertoca el paper essencial de determinats historiadors no acadèmics en la preservació de la història del poble. Ara mateix pens en Victor Serge, Trotski, George Orwell, Josep Peirats, Abel Paz… La història de la Revolució Soviètica de 1917 no es podria escriure sense la cabdal
aportació dels llibres d’història d’un “afeccionat” com Trotski o d’un
revolucionari tipus Victor Serge. La comprensió de la revolució a
l’Estat espanyol, el paper de la CNT i del POUM en la guerra, l’acció
criminal de l’estalinisme en els Fetsde Maig de 1937 a Barcelona,

Llegir més »
Memòria històrica

Una biografia rescata de l’oblit la figura i l’obra de l’escriptor miravetà Roc Llop i Convalia

El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre ha publicat “Roc Llop i Convalia. L’exili d’un poeta miravetà”, amb què Josep M. Sáez i Emigdi Subirats van guanyar el XIII Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila. La biografia rescata de l’oblit la figura i l’obra de l’escriptor nascut fa cent anys a Miravet i que va morir a l’exili després d’una vida difícil, en què destaca l’internament al camp d’extermini nazi de Güsen. Llop, però, era també un poeta amb una tasca reconeguda als Jocs Florals de l’exili.

Llegir més »
Memòria històrica

Un documental recollirà la socialització del cinema durant la Guerra Civil

EFE – Valencia – 05/08/2008 .- El documental Celuloide Colectivo. Cine en Guerra, dirigida per Oscar Martín i que començarà a rodar-se’n a València el pròxim 18 d’agost, ressuscita l’època en què el cinema va conviure amb la Guerra Civil espanyola i aprofundeix en les socialitzacions que van marcar la producció, distribució i exhibició de pel·lícules. El productor de la cinta, Ramiro Acero, ha avançat que el documental barrejarà petits extractes d’un total de 41 pel·lícules rodades en l’època amb entrevistes realitzades a alguns protagonistes, experts i historiadors, conduït per la veu de Susana Merino.

El director Luis García Berlanga (a la dreta), durant el rodatge de ‘La vaquilla’. El cineasta participarà en el documental ‘Celuloide colectivo’.- ARCHIVO EL PAÍS

“La idea sorgeix del propi Oscar Martín. Ens va proposar reviure aquella època única, ja que el cinema en la Guerra Civil estava molt socialitzat per sindicats com la Unió General de Treballadors (UGT) o la Confederació Nacional del Treball (CNT), vam veure que hi havia una història molt important i absolutament desconeguda i decidim embarcar-nos en ella”, assenyala Acero. El rodatge durarà dos mesos i començarà a València, on entrevistaran el director de Fotografia Juan Mariné, però també es rodarà a Madrid, Barcelona, Aragó i Perpinyà (França), on recolliran testimonis de personatges anònims que van ser militants d’esquerres.

Ramiro Acero ha explicat que per a la producció d’aquesta cinta han comptat amb la presència de “grans coneixedors de la història del cinema i l’època, per això es converteix en un document únic i de gran valor. Noms com Noam Chomsky, Ken Loach, Juan Luis Buñuel, Basilio Martín Patino, Luis García Berlanga o Colette Durruti, filla del desaparegut anarquista espanyol Buenaventura Durruti, són alguns dels entrevistats en aquest documental, que també compta amb la col·laboració d’Enma Cohen, que parlarà en veu de Fernando Fernán Gómez.

Ramiro Acero explica que l’espectador se situarà al començament del documental en plena Guerra Civil i coneixerà la història d’alguns personatges del món del cel·luloide, com el cas de Mariné, que va començar amb 16 anys sent ajudant de director, o Fernán Gómez, format en una escola de la CNT on compaginava la seva professió d’actor teatral. El recorregut històric arribarà fins a la desaparició dels cinemes en aquells anys i la modificació de les fórmules de producció al costat del canvi de territoris per escriure els guions cinematogràfics.

Llegir més »
Memòria històrica

Creuar l’Ebre setanta anys després

Del dijous 24 de juliol al dissabte 26, Móra d’Ebre ha estat seu del Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre, organitzat per l’entitat Terra de Germanor i per la Universitat Rovira i Virgili.

Durant tres dies, experts de tots els camps han fet aportacions molt diverses sobre la Batalla de l’Ebre, sobre les conjuntures polítiques que van desembocar i es van donar durant el conflicte, sobre el determinant context internacional i sobre com la batalla va somoure les societats que vivien a prop de la zona on es donaren els fets d’armes.

Llegir més »
Memòria històrica

Club Esportiu Júpiter. L’equip dels obrers que van fer la revolució

Primer la dictadura, després la guerra civil. Al final l’adveniment del futbol milionari, l’explosió dels grans clubs, el consumisme de la moguda i del luxe desenfrenat. Avui, d’aquest vell estadi no queda res; només alguns records emmarcats a les fotos en blanc i negre. L’estructura va ser demolida, el 1948, per ordre del Règim franquista. Al seu lloc estan avui els llocs de moda, les discoteques i les platges per als Vips. Una lenta invasió que ha esborrat, en pocs decennis, gran part de l’antiga cara proletària de Barcelona.

Llegir més »
cartell
Memòria històrica

Projecció a l’Ateneu Rosa de Foc de la pel·lícula “Lucio: anarquista, falsificador, atracador… pero sobre todo albañil”

L’Ateneu Rosa de Foc, dins del seu cicle de programació de kafetes, vol aprofitar una data tan senyalada com el 18 de juliol per projectar una pel·lícula molt especial:LUCIO.

És la història exemplar d’un anarquista, paleta de professió, que entre d’altres accions, va estar a punt de aconseguir en els anys 70-80 que fes fallida un dels majors bancs americans.

Llegir més »
Actes culturals

Berga del 13 al 26 juliol- Exposició i xerrada sobre “les col·lectivitzacions d’empreses a Catalunya”

LES COL·LECTIVITZACIONS D’EMPRESES A CATALUNYA

Exposició del 13 al 26 de juliol a Berga

Vestíbul del Teatre Municipal (Ronda de Queralt s/n)

Horari: de 10 a 13 i de 16 h i de 16.30 a 20.30 h

43 panells que reprodueixen informació periodística, documents, fotografies i cartells, en una seqüència cronològica de juliol de 1936 a gener de 1939.

Llegir més »
Memòria històrica

Presentació del llibre: “L’anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes.”, d’Ignacio C. Soriano Jiménez

El Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, amb el número 15 de la col·lecció, edita el llibre L’anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes, d’Ignacio Clemente Soriano Jiménez.

La presentació anirà a càrrec de la Dra. Teresa Abelló Güell, professora d’història contemporània de la Universitat de Barcelona. L’acte se celebrarà el dijous dia 3 de juliol a les 20 hores, a la sala d’actesde l’Ajuntament de Tarragona.

Llegir més »
Acció Social

Full Àrea Immigració CGT Catalunya contra la Directiva europea de la Vergonya

En document adjunt, full editat per l’Àrea d’Immigració de la CGT de Catalunya amb motiu de la jornada de lluita del 21 de juny de 2008, Jornada Estatal de mobilitzacions per a demostrar el rebuig a la nova Directiva europea de la Vergonya pel retorn d’immigrants aprovada el 18 de juny, exigir el tancament immediat dels Centres d’Internament d’Estrangers i reclamar Drets Socials i Laborals per a Tots.

Llegir més »
Acció Social

12 Mesures Urgents per la Dignitat dels i les immigrants

Tenim Dret a Tenir Drets.
Ni Exclusió Ni Discriminació

A l’Estat espanyol la població immigrada es troba sotmesa a la Llei d’Estrangeria, una Llei discriminatòria, diferent a les de la resta de la ciutadania.

Mentre les condicions de vida dels i les immigrants són cada vegada més difícils, les administracions prioritzen les polítiques de control enfront de la despesa social. S’endureixen els requisits per a la residència legal, tant a través de la privació de drets com de l’assetjament policial: controls de documentació, detencions arbitràries, internament i expulsions.

Administració i partits polítics tracten a la immigració com mà d’obra barata, o com “problema”. Es titlla a l’immigrant d’enemic, probable terrorista, invasor,… provocant por i inseguretat. El racisme institucional, contribueïx al racisme social.

S’obliden així les desigualtats econòmiques, injustícies socials, fams i guerres que causen els actuals processos migratoris. Es nega així a milions de persones el dret humà elemental de buscar una vida digna independentment del lloc del seu naixement.

Aquesta política degrada al conjunt de la societat. Per això, des de la convicció de la universalitat dels drets humans i la igualtat de les persones, exigim l’adopció de

12 Mesures Urgents per la Dignitat dels i les immigrants

a) REGULARITZACIÓ, GARANTIES a la RESIDÈNCIA i VIDA FAMILIAR

1.- Nou Procés de Regularització, sense condicionar-lo a un contracte de treball previ.

Llegir més »
cartell actes a la Cerdanya
Memòria històrica

XI Marxa Homenatge als Maquis

Programa d’activitats des de Juny del 2008 fins a gener del 2009

Des de 1998 s’organitza cada estiu una marxa en homenatge als maquis, els guerrillers antifranquistes que després de la guerra civil espanyola van continuar la lluita contra el règim, atemptant contra les seves infraestructures i interessos econòmics. La història oficial de l’actual “democràcia” els ha condemnat a l’oblit (especialment als maquis llibertaris i anarquistes), de la mateixa manera com el règim de llavors els va catalogar de vàndals terroristes. Volem mantenir viva la memòria d’aquells lluitadorsper la llibertat.

Llegir més »
cartell cicle xerrades en format jpg
Memòria històrica

Cicle de xerrades a Catalunya de Lucio Urtubia, “l’anarquista irreductible”

El Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya en col·laboració amb les Federacions Locals de Tarragona, Manresa i Barcelona, Intercomarcal de Girona i Comarcal Garraf-Alt Penedès, ha organitzat un seguit de Xerrades-Col·loqui a càrrec de l’històric militant anarquista Lucio Urtubia.

Els actes tindran lloc a:

– Tarragona, dimarts 20 de maig, 19.30 h. Sala d’actesCooperativa Obrera, c/Fortuny 23.

Llegir més »
Memòria històrica

Herois anònims

La companya Enriqueta Borras, més coneguda per tots com Irma, ha editat conjuntament amb la Secretaria de la Dona de CGT un llibre que recull la memòria de les dones empresonades després de la Guerra Civil.

L’obra conté documentació històrica, fotografia i altres records i vivències de la presó de dones de Barcelona, situada en aquella època on ara esta el Corte Inglés de la Diagonal.

Des de la Secretaria de la Dona s’ha sol·licitat en repetides ocasions a l’Ajuntament de la ciutat que li posi una placa en el citat lloc en record de les afusellades i les altres presoneres que van sofrir tortures i vexacions al llarg dels molts anys de funcionament del presidi. Malgrat tot, encara esperem una resposta del Consistori…

Llegir més »
Actes culturals

Les col.lectivitzacions d’empreses a Catalunya, 1936-1939

Exposició : Les col.lectivitzacions d’empreses a Catalunya.

26 i 27 abril a Sallent

Sala la Turbina (sota la biblioteca, aprop del ajuntament)

c / Torres i Amat Sallent

Horari de l exposició´: de 11 a 13 h i de 17 a 20h

Dissabte 26 abril: 18h

Xerrada sobre les colectivitzacions a Catalunya amb Rafael Iniesta

Organitza:

Federació local de CGT Sallent i Centre d’estudis Socio-Laborals.CESL

43 panels que reproduexen informació periodística, documents, fotografies i cartells, en una sequència cronològica de juliol de 1936 a gener de 1939

Les col·lectivitzacions d’empreses realitzades pels treballadors i treballadores a Catalunya durant la guerra civil de 1936-1939 van ser, malgrat les dificultats i defectes, una experiència única d’autogestió i de transformació de l’economia capitalista a una economia socialitzada basada en la cooperació, la solidaritat i la igualtat.

Llegir més »
Actes culturals

Exposició: documents i propaganda de la guerra civil a Terrassa

“Documents i propaganda de la guerra civil”

Consta de més de 2000 documents originals: diaris, cartes, vinyetes, postals, fotos, propaganda de tots els bàndols, etc. Els quatre principals temes de la col.leccio son: la guerra (1936-39), la retirada i dels camps de concentració a França, l’organització política de l’exili, i els anysde dictadura.

Llegir més »

Presentació a Barcelona del llibre “Aproximación a Mujeres Libres”

La Coordinadora per a la Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya organitza la presentació del llibre “Aproximación a Mujeres Libres”.

L’acte tindrà lloc el divendres 11 d’abril a les 19 h., a la Llibreria La Central del Raval, situada al barri del Raval de Barcelona, al carrer Elisabets, 6 (L1 i L3 de metro i Rodalies Renfe Plaça Catalunya).

Llegir més »
Memòria històrica

Josep Alomà: quan el ‘Diari de Tarragona’ era anarquista

14 de març del 2008

Josep Alomà, quan el ‘Diari de Tarragona’ era anarquista

“Fallamos: Que debemos condenar y condenamos al encartado José María Alomá Sanabras a la pena de MUERTE, por el delito de rebelión militar (…)”

Així es tanca la sentència que el 1939 condemnava el tarragoní Josep Alomá a pena de mort. Se l’acusava d’haver tingut diversos càrrecs durant el temps en què “se cometieron numerosos asesinatos y otros desmanes” tot i que la mateixa sentència deixava clar que “no aparece de la causa que haya tenido responsabilidad directa con los mismos, antes al contrario, se deduce que si bien es un conocido anarquista, es de buenos sentimientos, y evitó con su intervención algunos de ellos (assassinats i ‘desmanes’) y la destrucción de algunas obras de valor artístico de esta capital provincial”.

Llegir més »
portada llibre
Memòria històrica

“El Caso Scala. Terrorismo de Estado y algo más”

El Caso Scala. Terrorismo de Estado y algo más

XAVIER CAÑADAS

Virus Editorial

El 15 de gener de 1978, a les 13:15 hores, un incendi de grans dimensions destrueïx la sala de festes Scala de Barcelona, provocant la mort de quatre treballadors.

En 48 hores són localitzats els presumptes autors de l’atemptat per part de la Policia, identificats d’entre els 10.000 manifestants que acabaven de participar en la manifestació convocada per CNT contra els Pactes de la Moncloa. Aquests Pactes —signats pel PSOE i el PCE a l’octubre de 1977, amb el beneplàcit d’UGT i CCOO— anaven a marcar un abans i un després en la capacitat de la classe treballadora espanyola per a plantar cara a la flexibilització i precarització capitalista del mercat de treball que necessitava la reforma econòmica neoliberal.

Llegir més »