Des dels començaments de la informàtica, han estat molts els esforços a nivell mundial perquè s’estandarditzin les formes de comunicació. Els llenguatges informàtics que creen les pàgines web, els formats dels documents de text, els formatsmultimèdia, etc.
Sense anar dirigida a la classe obrera, l’Escola Moderna va donar forma a les inquietuds del moviment obrer en matèria d’educació.
Tota crisi econòmica de gravetat comporta una explosió social. On ens condueïx la crisi actual? A una revolta o a una revolució?
Cicle de conferències-debat sobre la revolta de 1909 a Barcelona, la revolució llibertària de 1936 i l’actual crisi econòmica, organitzat pel col·lectiu Llibertari de Sant Boi i la Federació Comarcal del Baix Llobregat de la CGT.
La revolta de 1909 a Barcelona
– Exposicions “Els fets de 1909 i l’afusellament de Ferrer i Guàrdia” i “Francesc Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna”, a Cal Ninyo (Carrer Major 43, Sant Boi de Llobregat), del 17 d’octubre al 7 de novembre:
– 21 d’octubre a les 18.30h. Conferència “La Pedagogia Llibertària” a càrrec de Just Casas, a Cal Ninyo, Sant Boi.
– 28 d’octubre a les 19.30h. Conferència “La Setmana Tràgica” a càrrec de Dolors Marín, a Cal Ninyo, Sant Boi.
La revolució llibertària de 1936.
– Exposició a la seu de la CGT (Carretera d’Esplugues 46, Cornellà de Llobregat ), del 10 al 28 de novembre: “Les col·lectivitzacions d’empreses el 1936”
– 11 de novembre a les 18.30h. Conferència “Les col·lectivitzacions a Catalunya” a càrrec de Rafael Iniesta, a la CGT de Cornellà.
– 18 de novembre a les 18.30h. Conferència “Durruti i la revolució social” a càrrec de Miquel Amorós, a la CGT de Cornellà.
– 25 de novembre a les 18.30h. Conferència. “Els fets de maig de 1937” a càrrec de Ferran Aisa, a la CGT de Cornellà.
Enfront de la crisi actual
– 2 de desembre a les 18:30h. Debat obert a la seu de la CGT (Carretera d’Esplugues 46, Cornellà de Llobregat). Davant la crisi del liberalisme, és viable la reforma del capitalisme? és necessària la revolució social? El moviment llibertari té resposta a la crisi?
Diego Sanz Paratcha. Redacció. Diagonal núm. 106, juliol 2009.
Al juny el Govern va treure endavant amb el suport del PP una nova Llei d’Asil. El mes de juliol s’ha engegat el debat d’esmenes al projecte de Llei d’Estrangeria elaborat pel govern, en un procés que l’Executiu espera tancar a la fi d’any. Ambdues normatives tornen a endurir unes polítiques ja restrictives i criticades per limitar i castigar la llibertat de moviment de les persones. DIAGONAL analitza com els aspectes més destacables d’ambdues normes tenen el seu origen en els discursos que apel·len a l’escassesa de recursos i la por a l’altre. En el fons, subjeu l’afirmació: “els espanyols, primer”.
Amb motiu dels 100 anys dels fets de la Setmana Tràgica de Barcelona, Jordi Martí Font, coordinador del “Catalunya”, ha elaborat un seguit de textos sobre la revolta produïda el juliol de 1909 a partir de la negativa dels joves de classe treballadora d’anar a fer la guerra al Marroc contra els rifenys.
La sèrie consta de 14 textos més altres de complementaris, i els podeu llegir en el seu bloc, anant al lloc on estan tots agrupats:
blocs.mesvilaweb.cat/jordimartif69/cat/3587
A continuació en transcrivim l’últim d’ells:
Juliol de 1909: balanç i repressió
El balanç final de les jornades de juliol resulta molt aclaridor alhora que sorprenent si ens referim als tòpics estesos per les valoracions populars que se n’han fet, de forma completament interessada. Segons Josep Termes, el balanç de víctimes mortals fou de 2 guàrdies civils (i 39 ferits), 3 militars (i 27 ferits) i 82 civils (amb 126 ferits). Hi hagué més de 200 desterrats, la majoria anarquistes i republicans (entre ells, Anselmo Lorenzo o Teresa Claramunt) i cinc afusellats. El 17 d’agost es va afusellar el republicà Josep Miquel i Baró i més endavant ho van ser Antoni Malet, Eugenio del Hoyo i Ramon Clemente. El 9 d’octubre, un consell de guerra condemnava a mort Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser afusellat el 13 d’octubre.
ConsumeHastaMorir.com és una reflexió sobre la societat de consum en la qual vivim, utilitzant un dels seus propis instruments, la publicitat, per a mostrar fins a quin punt es pot morir consumint.
L’exposició produïda per la CGT, amb la col·laboració de la Fundació Salvador Seguí, proposa un recorregut per la geografia de la repressió exercida pels revoltats el 19 juliol de 1936.
Continuen els HOMENATGES ALS MAQUIS, el dissabte 25 de Juliol a BERGA
XII MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS
Dissabte 25 de juliol. Berguedà
8 h. Caminada comentada per les «Canals de Sant Miquel». Sortida des del
Pont de Pedret (Berga).
Manel Ros – Setmanari Directa núm. 146
Falta poc perquè es compleixin cent anys d’una de les setmanes més convulses que s’han viscut a casa nostra i que avui coneixem com la Setmana Tràgica. Durant una setmana, milers de persones es van revoltar contra el reclutament per anar a combatre a la guerra del Marroc. I la revolta va esclatar en forma de crema de convents i esglésies i barricades als carrers. Per aquesta raó volem parlar dels actes que s’han fet i es faran al voltant dels fets de l’estiu de 1909, però també sobre els motius i el context en els quals van succeir.
El dimarts 7 de juliol tenia lloc l’últim acte de les Jornades que s’han portat a terme a Reus entre el 30 de juny i el 7 de juliol, sota la denominació de Jornades de les Dues Ribes, dins una denominació més amplia “Arrels, cultures d’anada i tornada”, sota la qual és previst seguir organitzant activitats.
Memòria de Joan Peiró i Belis.
Retrats d’un sindicalista, ministre de la Segona República
de Pere Gabriel, Josep Puig i Pla i Maria Salicrú-Maltas,
llibre que serà presentat per Ferran Mascarell (vicepresident primer de l’Ateneu Barcelonès), l’editor Joan Maluquer i Ferrer i els autors.
Nou Projecte de Reforma de la Llei d’Estrangeria: AVANÇA LA REPRESSIÓ, RETROCEDEIXEN ELS DRETS
El passat 29 de juny el Consell de Ministres va aprovar la remissió a les Corts Generals del Projecte de Llei Orgànica de reforma de la Llei Orgànica sobre Drets i Llibertats dels Estrangers a Espanya i la seva Integració Social, de l’11 de gener de 2000.
Aquesta és ja la quarta reforma que sofreix aquesta normativa, el que de per si mateix mostra a les clares l’ús i l’abús de la immigració per part de l’Estat i les classes polítiques, que des de sempre han concebut la migració com un problema: un mal necessari per al mercat laboral en el millor dels casos, i un tema policial i d’ordre intern gairebé sempre. Aquesta quarta reforma de la Llei suposa la consagració que la migració ha de ser regulada sempre de forma provisional, perquè quedi palesa a qui s’atreveixi a iniciar un projecte migratori en sòl hispà que la seva situació serà una constant carrera d’obstacles, que el seu estatus legal si ho té pot desaparèixer en qualsevol moment, i que els nostres drets –dels autòctons- no seran mai els seus drets.
La indignitat d’aquesta reforma s’assenta en la pretensió d’establir una identificació de cara a l’opinió pública entre l’immigrant irregular i el delinqüent, justificant així tot un aparell de mesures coercitives sens dubte desproporcionades per a una infracció de caràcter administratiu com és no tenir papers.
S’estableix un termini de 60 dies de reclusió en els Centres d’Internaments per a Estrangers (els desgraciadament famosos CIE) per als sense papers amb ordre d’expulsió, l’única falta dels quals, en tot cas de caràcter administratiu i no penal, és no disposar de documentació. Podem imaginar que un/a autòcton/a se li imposessin 2 mesos de presó per una simple falta administrativa?
Igualment vergonyosa i vil és la legalització de la deportació de menors, que autoritza una pràctica fins a ara il·legal encara que no per això poc estesa. Fins a la data, en teoria es prioritzava la protecció de la infància enfront de la regulació de la immigració irregular, autoritzant-se tan sols la deportació de menors en cas que aquests tinguessin garantida una acollida adequada en el seu país d’origen. Amb la reforma, les tornes es canvien i preval la restricció de la circulació de les persones enfront de l’universal dret a la protecció dels menors.
Es restringeix a més el dret a la reagrupació familiar, autoritzant-se només per als ascendents majors de 65 anys. En qualsevol cas, només podran reagrupar aquells que es trobin en situació legal des de fa més de 5 anys, quan encara ara es permet a partir dels 2 anys de residència legal.
Finalment, la mesquinesa de la norma arriba a les xarxes de solidaritat amb les persones immigrants establint-se multes a la solidaritat, per a aquelles persones que empadronin, contreguin matrimoni o col·laborin de diverses maneres amb immigrants no regulars.
Per tot això, des de la CGT cridem: No a la llei d’estrangeria! No a la restricció de drets de les persones immigrants!
Secretaria d’Acció Social – Comitè Confederal CGT
2 de juliol de 2009
José Pellicer. El anarquista íntegro
MIQUEL AMORÓS
Virus editorial, 2009, 384 pàg.
Trobant-nos, reflexionant, actuant, ballant, menjant, cantant… contra la crisi i la refineria.
Des de diferents posicionaments de lluita per la justícia i la solidaritat ambiental, laboral, social, cultural, educativa, etc, una sèrie de persones i col·lectius hem vingut a coincidir en el nostre profund rebuig al projecte de feroç desenvolupament neoliberal que suposa la Unió Europea. Hem constatat que, al llarg de la seva història, la UE està atemptant contra els drets dels pobles i els drets ecològics, socials, culturals i laborals.
PROGRAMA
– Dimarts 30 de juny
Sala Hortensi Güell del Centre de Lectura (c.Major 15), 19.30 h.
Xerrada-debat sobre l’associacionisme dels immigrants i dels col·lectius que treballen amb la immigració
Pepe Nieto i Mohammed el Bouhali (Sodepau), Hilal Tarkou (Associació Ciutadans per la Convivencia i el Desenvolupament, Reus), Àrea Immigració de CGT i Mohamed Laaouaj (Associació Amazicsde Catalunya).
MAQUIS ’09
6ª OFENSIVA CONTRA L’OBLIT (Comarques de Ponent)
XII Marxa Homenatge als Maquis — Operació Reconquesta de la Memòria
– Diumenge 28 de juny
Vilanova de Meià (La Noguera)
8,30 h matí trobada al Bar Cirera «Escaladors» (Ctra. S. M. Meià), per sortir a les 9h puntuals en cotxes fins al punt de partida de la Ruta Maquis i Guerra Civil comentada per la Serres del Montsec (búnquers Hostal Roig i Base Guerrillera del Pou Gel) de 4 a 5h de durada a peu, fent parada per dinar i presentació XII Marxa Homenatge als Maquis(Cal portar el dinar i el beure).
L’admissió a tràmit, per part del Tribunal Suprem, de la querella contra el jutge Garzón presentada pel grup feixista Manos Limpias (“digues-me del que presumeixes…”), suposa un altre alarmant símptoma de la feble salut democràtica que patim. Com he escoltat dir, és tremend que el primer imputat judicialment en aquesta matèria sigui algú que, més enllà dels seus desvaris estel·lars, i dubtoses i contradictòries actuacions, va intentar obrir unes fosses amb milers de cossos de demòcrates assassinats, mentre que encara no s’ha dut davant els tribunals a cap dels qui van omplir aquestes fosses de cadàvers.
Comunicat-Informe elaborat per CGT, CUP, Casal Despertaferro i ACCD, on denuncien com l’Ajuntament de Reus està incomplint la Llei de Bases de Règim Local i estan fent un ús del Padró municipal totalment diferent al que preveu la LBRL, atemptant d’aquesta manera contra els drets dels ciutadans i ciutadanes.
Aquesta situació es fruit dels criteris per empadronar-se a la ciutat de Reus derivats del Decret 1728 de l’Ajuntament de Reus, i implica que actualment a Reus es dona el cas de persones que no poden accedir als drets i serveis socials que comporta empadronar-se perquè no reuneixen els requisits “il·legals” que l’Ajuntament està imposant als seus ciutadans, autòctons o nouvinguts.
Tenim el plaer de presentar-vos les Jornades sobre el País Valencià que celebrarem a Barcelona entre el 5 i el 21 de juny. Esperem que siguin del vostre interès, i que puguem gaudir de la vostra assistència.
Col·lectiu Negres Tempestes
Com podríem definir l’Objecció Fiscal?
Dit de forma breu i senzilla, l’objecció fiscal és una forma de desobediència civil amb la qual es pretén aconseguir que es respecti el dret individual a l’objecció de consciència a les despeses militars. A nivell tècnic, del que es tracta és de desviar de l’impost sobre la renda una quantitat fixa de diners o el percentatge que correspon al Ministeri de Defensa d’acord amb els pressupostos de l’Estat cap a un projecte alternatiu i solidari. Entenem que aquests diners que estan pressupostats al Ministeri de Defensa no tenen com a objectiu defensar-nos de ningú ni de res sinó contribuir a augmentar la maquinària de guerra.
Manifest de la Xarxa Estatal pels Drets dels i les Immigrants (REDI) contra la reforma de la Llei d’Estrangeria, aprovat en l’última assemblea estatal de la REDI, celebrada els dies 25 i 26 d’abril a la ciutat de Barcelona.
CONTRA LA MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE ESTRANGERIA, DRETS PER A TOTES I TOTS
NI CIEs NI LLEI DE ESTRANGERIA
Ja ha sortit la guia, amb una no desitjada demora, degut sobretot a l’interès perquè sigui un instrument útil i actualitzat, atès que les normatives i les circumstàncies socials han canviat ràpidament en els últims mesos.
La Guia Antirrepresiva de la CGT és un complet dossier amb uns continguts que esperem us siguin aclaridors i d’utilitat davant els difícils temps que vivim i per viure que ens esperen, sobretot davant l’evident criminalització de qualsevol mobilització o acció, sigui sindical o social, en contra del capitalisme institucionalitzat neoliberal que ens pretenen imposar els governs venuts al capital i els seus fidels“s
EXPOSICIÓ
FERRER i GUÀRDIA i l’Escola Moderna – La Setmana Tràgica –
Del 2 al 14 de Juny
LLoc: Residència d’Investigadors, C/Hospital 64, Barcelona
– Dimarts 2 de juny de 2009 a les 18,30 h
Presentació
Conferència Pere Solà, “Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna”
– Dimecres 3 de juny a les 19 h
Eduard Masjuan, “Mateo Morral i l’Escola Moderna”
Manel Aisa, “La Setmana Tràgica”
– Dilluns 8 de juny a les19 h.
Marc Suanes és llicenciat en Història i doctorat en Estudis Culturals Mediterranis per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Des de fa anys, està implicat com a activista en diferents col·lectius i grups d’aquesta ciutat. La seva trajectòria acadèmica i la seva experiència en els moviments socials l’han portat a desenvolupar una nova recerca: la trajectòria dels moviments socials al Tarragonèsentre 1977 i 2008,
