El proper dissabte, 28 d’octubre, es celebrarà una festa en record del company Antonio Cano.
La festa començarà a les 16h al local del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya al carrer Burgos 59 de Sants (Barcelona).
Hi haurà micro obert: Poesia, música,….
I a les 20h hi haurà concert mojitada per a la caixa de resistència dels 27 i més.
El darrer cap de setmana vaig assistir a les jornades de Mujeres Libres a Madrid, que organitzava la CGT. Tres dies plens d’emocions, en els que vaig aprendre com la lluita d’aquestes dones, i en una època difícil com la de la revolució espanyola del 1936 al 1939, va deixar un camí traçat a noves generacions ple d’inspiració, força, solidaritat i lluita des de una visió anarco-feminista.
Afiliades a la CNT i veient com des de els seus sindicats els seus companys no les deixaven espai en els debats i estudis que es feien en els ateneus i joventuts llibertaries, comencen una critica vers a ells per posar en evidencia que el pensament llibertari i anarquista no només s’havia d’aplicar contra la patronal i en els sindicats, sinó també dins les seves llars i amb les seves companyes i filles.
Jornades “Altres protagonistes de la Transició: l’esquerra radical i els moviments socials”
Enguany s’han acomplert 40 anys de les eleccions generals de juny de 1977. Aquestes eleccions, com la posterior Constitució de 1978, es donaven després d’un llarg i obscur període que sumava un cop d’estat, una guerra civil i una dictadura (1936-1976).
Jornades – Homenatge
80 aniversari de la Federació de “Dones Lliures”
En aquest 80 Aniversari (1937-2017), des de la CGT tornem a commemorar la constitució de la Federació de “DONES LLIURES” a través de la celebració d’unes JORNADES Confederals i la PUBLICACIÓ de les Actes, en les que analitzem aquest esdeveniment transcendental en les lluites de les dones per la igualtat, des d’una perspectiva de classe i en el context global del moviment llibertari per la transformació social.
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari. Fruit del sistema capitalista de producció, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietarisdel capital.
Moviment revolucionari que es produí principalment a Catalunya (setembre del 1843 – gener del 1844) per tal d’implantar una Junta Central que democratitzés el govern i exercís la regència. Havia estat acordat (però no dut a terme) per les forces que havien enderrocat el govern d’Espartero (maig-juliol del 1843) amb l’ajuda de la Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona. La burgesia i l’exèrcit, davant el caire revolucionari que prenia el moviment, s’uniren per reprimir-lo, i encomanaren al general Joan Prim la direcció de les operacions militars contra els insurrectes. Aquest bombardejà Barcelona i l’ocupà (novembre del 1843), i liquidà el moviment en prendre Figueres (gener del 1844), defensada per Abdó Terrades i Narcísd’Ametller. A Barcelona, el moviment fou conegut amb el nom de la Jamància.
Principi que inspira l’organització dels partits comunistes, que en condiciona la cohesió política i ideològica i impideix la formació de faccions o de tendències dintre seu.
Les persones vivim. Actuem, fem coses i prenem actituds. Més enllà d’això, la gent pot parlar de nosaltres, construir-nos una imatge i, en la mesura en que el temps va passant, recordar-nos. En aquest procés, se’ns construeix una memòria que pot ser més o menys ajustada als fets que protagonitzem i a les aspiracions que van motivar les nostres accions.
El proper 24 de juliol farà 75 anys de l’afusellament de Joan Peiró pel règim Franquista junt amb 7 cenetistes més a la presó de Paterna.
Després de més de 20 anys de tenir una plaça amb el seu nom a la sortida de l’estació de Renfe de Sants sense que indiqués el seu nom, per fi des del Districte 3 de Barcelona, barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, on va néixer i va començar a treballar a partir dels 8 anys en un forn de vidre, el grup de Memòria Històrica del districte ha aconseguit que des de l’Ajuntament de Barcelona es dignifiqués en part l’esmentada plaça, posant-hi en el seu record el 24 de juliol d’enguany una placa recordatori.
Aquest any es compleixen 75 anys de l’assassinat de Joan Peiró en mans dels franquistes (feixistes). I per homenatjar-lo diverses entitats hem anat fent i seguirem fent en llarg de l’any 2017 més activitats i actes en homenatge en Joan Peiró.
El sindicat Confederació General del Treball del Maresme hem organitzat i portarem a cap els següents actes i activitats en homenatge Joan Peiró els quals tot seguit exposem.
XX Marxa d’Homenatge als Maquis. Berga, juliol i agost 2017.
Divendres, 21 de juliol a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat
21 h Sopar de pintxos i projecció de ‘A tiro límpio’ (1963) de Francisco Perez Dolz
Dissabte, 22 de juliol
9 h Ruta urbana: «Berga en temps dels maquis» (sortida del núm. 4 del carrer del Balç).
Em pensava que ho havia vist tot
M’equivocava.
Jo soc d’aquella generació que vam créixer sentint la veu fluixa dels nostres avis i àvies, resignada de qui ha perdut una guerra i una revolució, dir que els socialistes del final de la nostra infantesa no tenien res a veure amb els d’abans. Eren anys en que la meva generació tímidament s’atrevia a trencar el miratge de la “transició modèlica”. La transició que, malgrat les cunetes plenes de sang i els poders econòmics i polítics plens d’assassins, hi havia qui exportava a Amèrica Llatina sota els focus de les càmeres. I desafiàvem aquest miratge escoltant Kortatu, La Polla i Eskorbuto i sortint als carrers contra les taxes a l’educació i la selectivitat. Ho fèiem com qui fa per primer cop una cosa per sí sol, d’adults. Molts havíem acompanyat a pares i mares a manifestacions, assemblees, tancades, etc. dels anys 1970’s. Les mateixes que democràticament, imposada la Constitució i el parlamentarisme, es van eradicar com qui no vol la cosa.
‘Teníem 20 kg d’explosiu plàstic per atemptar contra Franco i el vam haver de fer esclatar abans’
En aquesta ocasió entrevistem Octavio Alberola, una peça clau en la lluita antifranquista de la dècada dels 60 i 70. La seva participació destacada en el grup armat Defensa Interior el va portar a dirigir l’atemptat que més a prop va estar d’acabar amb Franco.
En el marc dels actes del 75è aniversari de l’afusellament del militant anarcosindicalista Joan Peiró i Belis, la Fundació Salvador Seguí de Catalunya ha organitzat una conferència de l’historiador Pere Gabriel, autor del llibre ‘Joan Peiró. Escrits (1917-1939)’, al Cafè de Mar de Mataró (c/Santa Rita 1) el dimarts 20 de juny a les 19h. Presentació a càrrec d’Emili Cortavitarte.
La Fundació Salvador Seguí forma part de la Comissió Ciutadana que organitza força actes aquest Any Peiró a Mataró. Per tal de fer un seguiment dels mateixos us
facilitem el segúent web: http://www.cooperadorsdemataro.coop/joanpeiro/
Tanmateix estem participant, amb les seves Comissions de la Memòria Històrica, en altres actes a Sants i Badalona. En concret el dimarts 27 de juny a la Seu del Districte de Sants-Montjuïc (Creu Coberta 104, Sala Anselm Cartañà) a les 19h tindrà lloc la xerrada ‘Joan Peiró (1887-1942): Cooperativisme, cultura i revolució social’ a càrrec de Miguel Garau Rolandi.
La matinada del 14 de març, a l’Hospital del Mar de Barcelona ens va deixar la militant anarquista Joaquima Dorado Pita quan li faltaven 3 mesos per complir els cent anys.
La Joaquima era una dona fidel als seus ideals llibertaris que va practicar tota la seva vida. Era una dona menuda i bonica, afable, generosa, senzilla i discreta amb una fermesa de caràcter i conviccions, amb un alt grau de responsabilitat de tot allò que feia i sempre solidària amb els oprimits i la causa de la llibertat.
Aquest és l’anunci: torna Ajoblanco als quioscos d’Espanya i Sud-Amèrica. Per tercera vegada surt en paper la revista contracultural i llibertària que tan èxit va assolir entre la joventut dels anys setanta. Al front de la mateixa els veterans i alhora entusiastes Pepe Ribas i Fernando Mir aposten per una nova etapa intergeneracional que afronti els problemes del nostre temps amb decisions clares que ajudin a trencar l’impasse en què viu la joventut (i no joventut) del segle XXI. Pepe Ribas, en una entrevista, afirmava que “avui en dia no hi ha una alternativa clara al neoliberalisme perquè ho té tot: les universitats, les multinacionals, els museus…, però hi ha símptomes de que està passant alguna cosa. Molts ens han dit que és el moment d’Ajoblanco, perquè és el moment d’allò social i cultural sense dogmatismes, amb la participació verdadera de la gent.”
Aquesta és la filosofia en què retorna Ajoblanco, la mateixa que la va fer néixer l’any 1974 quan encara estava ben viu el franquisme i s’acabava de donar garrot al militant anarquista del MIL Salvador Puig Antich. La revista contracultural en un sentit ampli d’oposició a la cultura i a la cultureta que es feia a Catalunya i a Espanya en aquells moments va ser un veritable revulsiu per la joventut que buscava respostes per refer la seva vida quotidiana. Ajoblanco va ser l’aglutinador de molts projectes de tota mena que anaven de la lluita social fins a l’ecològica passant pel feminisme, la sexualitat, l’antipsiquiatria, les comunes, la festa i un llarg etcètera que es por veure consultant a les hemeroteques la col·lecció de la revista.
Foren importants el números d’Ajoblanco dedicats a dossiers sobre l’ensenyament, sobre els ateneus llibertaris, sobre la contracultural, sobre la premsa marginal, sobre la crítica de la vida quotidiana, sobre les energies lliures, sobre el propi cos, sobre la cultura llibertària, sobre el naturisme, sobre les comunes, sobre els viatges, sobre l’art, sobre el teatre independent, sobre les ràdios lliures, sobre el cinema llibertari, sobre la cuina vegetariana, sobre les drogues, sobre les festes populars… Un dels dossiers que va tenir una gran acceptació va ser el dedicat a Durruti, en uns moments que la CNT i el moviment llibertari creixia i els seus militants cercaven arrels i espills on mirar-se. La revista va ser una de les promotores de les mítiques Jornades Llibertàries Internacionals de Barcelona.
Va ser també impactant els números extres d’Ajoblanco dedicats a les lletres: “La linterna literaria”, “La bomba literaria” i “La bombilla literaria”. Aquests números extres solien sortir coincidint amb la diada de Sant Jordi. La Rambla punt habitual de les paradetes de venda de llibres als compradors de la revista se’ls obsequiava amb una alcavota enlloc de la popular rosa.
Ajoblanco va ser sobretot una revista que unia col·lectius i individualitats d’arreu de les terres espanyoles. La seva secció ‘La Cloaca’ era el punt de comunicació i contacte de tota la gent que descobria que no estava sol al món i que arreu hi havia joves que pensaven com ell. Va servir també de coordinació de les comunes tant urbanes com rurals que van aparèixer els anys setanta. Ajoblanco va ser aglutinador d’altres projectes com per exemple els col·lectius ecologistes que crearen la revista Alfalfa. Una altra secció era l’anomenada “Miniprimer” on es barrejaven tota mena de notícies, però el més impactant d’Ajoblanco eren les seves portades que anunciaven gràficament el contingut de la revista, exposaven idees o denunciaven un fet concret.
La revista va viure moments d’eufòria amb tirades de cent mil exemplars i de repressió, doncs va ser tancada durant una temporada per ordre governativa. La primera etapa de la revista va durar fins el 1980. En la seva primera etapa altres publicacions llibertàries i contraculturals com Star, Ozono i Bicicleta van tenir una certa personalitat, i fins i tot la marxista El Viejo Topo o la humorística Butifarra!, però cap d’elles va arribar a la popularitat d’Ajoblanco. Entre els col·laboradors de la primera etapa d’Ajoblanco, a més dels fundadors de la revista Pepe Ribas, Fernando Mir i Toni Puig, destaquen tot un planter de joves creadors com Ramon Barnils, Luis Racionero, Quim Monzó, Karmele Marchante, Francesc Boldú, Santi Soler, Juanjo Fernández, Pepista Galvany, Juan Martínez Alier, Mario Gaviria, Florencia Ripollés, Rossend Arqués, el dibuixant Bolinaga i els fotògrafs Manel Esclusa i Gol. També era prou meritòria dels col·lectius TARA, Sexajo, Taller 7, Antipsiquiatria i els corresponsals dels diferents Ajos d’arreu del país. Durant les Jornades Llibertàries els redactors d’Ajoblanco amb col·laboració de la CNT, van editar el diari Barcelona Libertaria.
L’any 1987 es va iniciar la segona etapa d’Ajoblanco que, sense l’empenta llibertària dels primers temps, va ser crítica amb el poder, aleshores en mans del PSOE a Espanya i de CIU a Catalunya. Aquesta segona part d’Ajoblanco va durar finsel 1999.
Ángel Pestaña Núñez va néixer en un poblet proper a Ponferrada (Lleó), en 1886. Fill de ferroviari. Va treballar en les mines des dels 11 anys. Orfe als 14. Va emigrar, treballant en diferents oficis i llocs: Béjar i Bilbao, i després a França: Bordeus i París. En 1906 va ser retornat a Espanya, per viatjar sense diners ni documentació. Poc temps després va tornar a emigrar a França, i a Marsella va treballar d’estibador. En 1909 va embarcar rumb a Alger, on va fabricar espardenyes i després va aprendre l´ofici de rellotger. Arran de la Setmana Tràgica de Barcelona, el 1909, va començar a col·laborar a Tierra y Libertad. A l’inici de la Gran Guerra, a l’agost de 1914, va decidir marxar a Barcelona i evitar ser enrolat en les tropes colonials franceses.
XIV Ofensiva contra l’oblit
[Dins la XX Marxa-Homenatge als Maquis]
16, 17 i 18 de juny de 2017
La Seu d’Urgell (Alt Urgell), Eugènia de Nerellà i Aransa (Cerdanya)
Joan Català – 20 anys Marxa Maquis – Txema Bofill
Divendres, 16 de juny
La Seu d’Urgell
Ateneu de l’Alt Urgell
C. Capdevila, 6 baixos
19h Presentació de les jornades i de l’Escamot Joan Català.
Una manera senzilla de saber quina és la ideologia dominant d’una societat és fixar-te en el noms dels seus carrers i places. A la majoria de poblacions els carrers porten noms de capellans, militars, cacics, nobles, intel·lectuals del poder i burgesos. La majoria noms d’homes, la majoria explotadors i la pràctica totalitat de noms imposats.
Digueu que parla el Noi del Sucre
Notes biogràfiques en el decurs del moviment obrer
Abel Escribano
Col·lecció Històries del Raval, 2016, 70 pàg.
El segon volum de la col·lecció Històries del Raval és un llibre petit que casi millor considerar un opuscle, però les seves seixanta i pico pàgines li donen una considerable consistència i ens apropen molt al personatge anarcosindicalista que fou Salvador Seguí, i sobre tot ens el descriu molt correctament dins del seu context.
Joan Montseny, educar per transformar la societat
Reus commemora enguany el 75 aniversari de la mort de Joan Montseny i Carret (1864-1942), més conegut com a Federico Urales. Mestre, escriptor, editor, publicista i propagador dels ideals llibertaris, el seu pensament va influir notablement en els moviments socials de l’estat espanyol i d’altres indretsdel món.
La CGT de Catalunya ha publicat el llibre ‘Feminisme Revolucionari’. El podeu trobar adjunt en PDF al final d’aquesta pàgina.
Pròleg de Feminisme Revolucionari
Les dones hem lluitat al llarg de la història, i seguim fent-ho, perquè se’ns reconegui com a subjectes, com a dones I com a treballadores.
Les Jornades Obertes d’Embat que se celebren aquest cap de setmana del 17 i 18 de febrer a Can Batlló se situen en el marc dels aniversaris “rodons” de les grans gestes revolucionàries del segle XX: el centenari de la revolució russa de 1917 (a celebrar-se enguany) i el 80è aniversari de la revolució que va tenir lloc a Catalunya i l’Estat espanyol el 1936 (celebrat l’any passat). El propòsit de les jornades no és un altre que aprofitar la rica memòria històrica que tenim a casa nostra, per després fer un salt en el temps i tornar al moment actual fent un recorregut per algunes de les moltes lluites socials que tenim al voltant i de les qualsparticipem.
La efervescencia social de los años veinte
Barcelona 1917-1923
Manel Aisa Pàmpols
Descontrol, Barcelona 2016, 200 pàg.
Aquests dies m’ha caigut a les mans el nou llibre de Manel Aisa que porta per títol “La Efervescencia social de los años veinte, Barcelona 1917-1923” publicat per la jove editorial Descontrol. En les seves primeres pàgines ens deixa clar que es tracta d’un treball d’investigació que en el seu moment es va editar en fotocòpies l’any 1998 i que formava part com a guió de l’exposició que realitzà l’Ateneu Enciclopèdic, que amb el mateix nom va inaugurar el 1998 al centre Cívic de Fort Pienc, bé que ara corregit i ampliat substancialment es presenta en forma de llibre.
Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular
Jornades Obertes d’Embat, 17 i 18 de febrer de 2017 a Can Batlló
Embat, organització llibertària de Catalunya, organitzarà les seves primeres Jornades obertes els dies 17 i 18 de febrer de 2017 a l’Auditori de Can Batlló (Sants, Barcelona) ‘Ahir (1936-39) com avui: construïm poder popular’.
