CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Social

Salvador Seguí, pensador i pràctic de l’anarquia

Salvador Seguí, el Noi del Sucre. Dirigent de la CNT, anarcosindicalista, líder indiscutible -però discutit- de les esquerres catalanes i ibèriques, revolucionari, pragmàtic, activista i home d’acció. I, esperem, a partir de la publicació d’«El pensament polític de Salvador Seguí» de Xavier Díez que acaba de publicar Virus Editorial i al qual em van convidar a fer-hi el pròleg, també teòric llibertari de primera fila, màxim pensador i organitzador, tot i que mai sol, d’un dels projectes i realitzacions socials més singulars que Europa i el món sencer van acollir entre el darrer terç del segle XIX i el primer del XX: la construcció d’un nou món sencer basat en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat… portats a les seves màximes expressions; o, parlant en plata, la construcció d’una societat llibertària que va arribar a veure possible avançar cap a l’anarquia. Sense cap mena de dubte, la més important aportació catalana -i no només- a la història de la humanitat.

Llegir més »

Jornada sobre el pensament polític de Salvador Seguí el 4 de febrer a Tornabous (Urgell)

Jornada EL PENSAMENT POLÍTIC de SALVADOR SEGUÍ RUBINAT

a la seva població natal TORNABOUS, al Cinema Flotats

Dissabte, 4 de febrer 2017

10h30m Presentació Jornad(A)

Exposició “Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Lleida” al vestíbul

11h Presentació del llibre “El pensament polític de Salvador Seguí” amb l’autor Xavier Diez i Jordi Martí Font autor del pròleg.

Llegir més »

Curs de Formació a Terrassa: ‘Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya’

Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya

Cicle de conferències-debat

Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia, Félix Carrasquer Launed i el Consell de l’Escola Nova Unificada

El Grup d’Opinió d’Amics de les Arts i CGT Terrassa hem organitzat un cicle de conferències-debat sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya. Concretament, es desenvoluparan els plantejaments de Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia, Félix Carrasquer Launed. El curs està dirigit especialment a professionals docents, però, tanmateix, està obert a tots els interessatsen la matèria.

Llegir més »

Disponible la digitalització del diari ’Catalunya’, 1937-1938

EL DIARI “CATALUNYA”: GUERRA I REVOLUCIÓ SOCIAL EN LLENGUA CATALANA

El diari “Catalunya”, íntegrament editat en llengua catalana, és una de les aportacions periodístiques llibertàries més valuoses que es van donar, en temps de revolució social i de lluita sostinguda contra el feixisme, a Catalunya durant el període històric de la Guerra Civil, que abasta històricament des del 18 de juliol de 1936 fins als primers mesosde 1939.

Llegir més »

Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona

Setze organitzacions reclamen que es jutgin els crims franquistes comesos a Barcelona

Demanen a l’Ajuntament de Barcelona que interposi una querella criminal perquè s’investigui, jutgi i condemni els responsables directes i indirectes

Els signants al·leguen que la Llei d’Amnistia transgredeix els pactes internacionals i no ha d’impedir la investigació dels crims contra la humanitat

“No volem que la impunitat de la dictadura sigui una característica del sistema democràtic”

Setze organitzacions polítiques, socials i de defensa dels drets humans han presentat a l’Ajuntament de Barcelona un escrit de petició perquè el Ple de la corporació interposi una querella criminal davant dels Jutjats d’Instrucció de la ciutat de Barcelona “a efectes que, per part d’aquests, s’investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar als ciutadans i ciutadanes de la nostra localitat, es determinin les circumstàncies en les que van ser perpetrats, qui van ser els responsables directes i indirectes i, si s’escau, que es procedeixi a la seva imputació, processament, judici i condemna”.

Llegir més »

‘Barcelona 1909. La revolución de Julio’, un llibre de Leopoldo Bonafulla

Recentment s’ha reeditat el llibre que tot apassionat per l’història de la ciutat de Barcelona agraeix poder llegir, una història que forma part del llegat històric social d’un món que es va obstinar a buscar els privilegis d’uns en detriment dels molts, i que d’alguna manera va apartar i va reprimir als seus millors fills pel simple fet de tenir criteri en les seves opinions. Es tracta de ‘Barcelona 1909. La revolución de Julio’ (Ediciones Dirección Única, Barcelona 2016, 305 pàg.)

La coneguda “Setmana Tràgica” de tan profunda memòria entre les generacions arribades del segle XX, que fins i tot podem afirmar que durant molts anys només la historicitat dels anglosaxons va poder fer-se càrrec, diguem entre cometes, amb dignitat en els anys 70 amb l’aparició del llibre de la americana Joan Connnelly Ullman i la seva Setmana Tràgica editat per Ariel; un treball d’investigació molt ben resol.

Llegir més »

El davantal de Durruti, 80 anys més tard

“A principios de 1936 Durruti vivía justo al lado de mi casa, en un pequeño piso en el barrio de Sants. Los empresarios lo habían puesto en la lista negra. No encontraba trabajo en ninguna parte. Su compañera Émilienne trabajaba como acomodadora en un cine para mantener a la familia.

Una tarde fuimos a visitarle y lo encontramos en la cocina. Llevaba un delantal, fregaba los platos y preparaba la cena para su hijita Colette y su mujer. El amigo con quien había ido trató de bromear: “Pero oye, Durruti, ésos son trabajos femeninos.” Durruti le contestó rudamente: “Toma este ejemplo: cuando mi mujer va a trabajar yo limpio la casa, hago las camas y preparo la comida. Además baño a la niña y la visto. Si crees que un anarquista tiene que estar metido en un bar o un café mientras su mujer trabaja, quiere decir que no has comprendido nada.”

Testimoni recollit a Hans Magnus Enzensberger, ‘El corto verano de la anarquía’ (Barcelona, Anagrama, 2002).

Llegir més »

Converses amb Paco Madrid

Ja fa uns quants anys que vaig conèixer Paco Madrid, però com tenim clar què “la vida es poc més què un instant”, sobretot quan les sensibilitats flueixen i tot just és necessari que siguin perceptibles per què allà hi són, sempre omnipresentsper quan calguin.

Llegir més »

Els Pactes de la Moncloa. D’aquella pols venen aquests fangs

Situem-nos en el context de l’època… El dictador Franco havia mort amb prou feines feia dos anys, els partits polítics sorgits de les primeres eleccions (juny del 77) hagudes a Espanya des de febrer de 1936 estaven buscant el seu lloc a l’espai polític del que més tard es va dir Transició. El timó de la política va recaure sobre Adolfo Suárez (llavors ministre-secretari general del Movimiento, càrrec que equivalia al lloctinent del dictador, dins del partit únic: Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS), president d’un recentment il·luminat partit de centre-dreta, sorgit de l’aliança variopinta (mentre van mantenir el poder) de exfalangistes, liberals, opusdeístes, monàrquics i postfranquistes convertits, per art de màgia i per la imperant necessitat d’adaptar-se als nous temps, en demòcratesde tota la vida.

Llegir més »

Desobeïm als carrers. El 19 de novembre a Berga reinauguració del carrer Marcel·lí Massana i inauguració del carrer Alfonsina Bueno

Desobeïm als carrers. Desobeïm per la memòria

El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs és un centre de documentació, recerca i difusió historicosocial de Berga. Treballem per la recuperació de la memòria històrica, especialment, del moviment obrer a la comarca. Durant els més de 15 anys de vida de l’associació hem editat diverses obres en aquesta línia. L’última publicació ha estat la reedició de la biografia de Marcel·lí Massana a cura de Josep Maria Reguant. Precisament, el 21 de maig d’enguany, després de la presentació del llibre esmentat vam inaugurar simbòlicament el carrer que volem que porti el seu nom amb la col·locació d’una placa que així ho assenyala a la seva casa natal.

Llegir més »

Jornades ‘Els Inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya’ a l’Ateneu La Base, Poble Sec (BCN)

JORNADES — Els Inicis de la Pedagogia Llibertària a Catalunya

Tindran lloc a l’Ateneu La Base, Carrer de Les Hortes 10, Barcelona, de 19 a 21h.

Amb la finalitat d´apropar la cultura a tothom, hem coorganitzat, juntament amb Deixem de ser una illa-cgt ensenyament, un cicle de xerrades sobre la pedagogia llibertària a Catalunya.

En elles ens aproximarem a la personalitat i l’obra d’alguns dels representants del moviment de renovació pedagògica d’inspiració llibertària que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i inicis del XX. Aquest impuls pedagògic va animar la creació de diferents tipus de centres educatius, com les escoles racionalistes o l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que van permetre la primera institucionalització a Catalunya d’una nova concepció del paper de l’educació com una eina de transformació i justícia social.

Llegir més »

L’Ajuntament de Berga: memòria històrica a cop de multa

L’Ateneu Columna Terra i Llibertat ens informa que la resposta de l’Ajuntament de Berga a la seva campanya de dignificar els carrers de Berga posant noms d’obrers i obreres que van dedicar la seva vida a la lluita per la justícia social i la llibertat ha estat, de moment, una multa de 750.01 euros.

També informen que el proper mes de novembre la campanya continuarà amb el nou carrer dedicat a l’Alfonsina Bueno Vela, militant que va anar a parar als camps de concentració nazis per la seva lluita antifeixista a l’exili i amb una segona placa al carrer Marcel·lí Massana. D’altra banda, també esperen comptar als esmentats actes amb la presència del company Joan Busquets, exmembre del grup guerriller de Marcel·lí Massana.

Llegir més »

Diccionari militant: Manuel Pérez Fernández (1887-1964), fundador de la FAI i organitzador confederal

Manuel Pérez Fernández va néixer a Espanya el 10 d’agost de 1887. Va créixer al Brasil, en una família d’origen espanyol. La seva família materna, profundament catòlica i d’idees reaccionàries, comptava amb diversos generals de l’exèrcit. Tres germans de la seva mare van ser generals espanyols i un d’ells va morir a Cuba, en lluita contra els independentistes cubans.

Llegir més »

Curs sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya a La Selva del Camp

CURS: ELS INICIS DE LA PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA A CATALUNYA
El curs sobre els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya, aquesta tardor, a La Selva del Camp.

Amb la finalitat de seguir apropant la cultura a tothom, el Centre d’Estudis Selvatans i Deixem de ser una illa – Secció d’Ensenyament de la CGT de Tarragona, un cicle de xerrades sobre els inicisde la pedagogia llibertària a Catalunya.

Llegir més »

Diccionari militant: Joan Pau Fàbregas (1893-1966)

Joan Pau Fàbregas Llauró va néixer a Sant Martí de Provençals el 1893. Era fill de Pau Fàbregas, taverner, i de Maria Llauró Espinàs. Va realitzar estudis primaris i de comptabilitat. El 1909 va ser ferit durant els esdeveniments de la “setmana tràgica”.
Va emigrar a l’Argentina, on va treballar de forner. Va residir breument als Estats Units, aprenent anglès. Al seu retorn va estar ocupat algun tempsa la taverna paterna i a una fleca.

Llegir més »

Entrevista a Jordi Martí Font, investigador de Josep Llunas i l’anarquisme del XIX: “Llunas és l’anarquista català més destacat del segle XIX”

“Josep Llunas defensava i practicava un catalanisme popular, de base lliurepensadora i anarquista col·lectivista”

Jordi Martí Font és doctor en Filologia Catalana per la URV amb la tesi “Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l’anarquia en català al segle XIX”, amb què va obtenir cum laude. Ja escrit diversos llibres, com “Les paraules són punys” o “Ni Nadal ni Setmana Santa”. És professor de Secundària i regidor de la CUP a Tarragona i ha desenvolupat diversos càrrecs a la CGT de Catalunya i de Tarragona, alhora que durant anys va ser el coordinador de la revista “Catalunya”.

Llegir més »

A l’Antonio Cano

Ja fa més de 6 anys. Va sonar el telèfon. Feia pocs dies que el tenia, ja que era el de la secretaria d’acció social de la CGT de Catalunya. A l’altra banda una veu que, amb el temps, se’m va fer inconfusible.

“Hola, soc l’Antonio, de Parcs i jardins”, em va dir.

I va continuar explicant-me que em trucava per demanar-me ajuda en relació l’Alfonso, un company de feina i de secció sindical que estava a punt d’entrar a la presó pel conegut cas del “Kubotan”. Era l’època del tripartit. Dels Mossos de la Tura i desprésde’n Saura.

Llegir més »

Amor, anarquia i unes excel·lents memòries de Doris Ensinger

Doris Ensinger, Amor y anarquia. Mi vida en Alemania y con Luis Andrés Edo, Icaria, Barcelona, 2016, 463 pp.

Entre 1990 i 1994 vaig ser veí d’escala de la parella Luis Andrés Edo i Doris Ensinger. En aquella època, tot just iniciava la meva precària formació d’historiador mentre feia de mestre a Barcelona. Va ser una època certament esbojarrada, en què algunes festes no devien projectar una bona imatge de mi davant el venerable anarquista i la seva companya alemanya. Amb els anys, les coses es devien relaxar una mica, i en alguna ocasió encara havia compartit trajecte de Ferrocarrils Catalans amb la Doris, ella professora a l’EUTI de l’Autònoma, i jo, aleshores estudiant de nocturn. En aquella època, ni tan sols tenia una idea clara sobre la transcendència de l’anarquisme, ni consciència del frau de la Transició, ni tan sols tenia informació d’afers de la infàmia de maniobres matusseres com el casScala.

Llegir més »

Silenci, impunitat i fosses comunes

Venim d’un silenci. Vivim un silenci.

Els primers 30 anys de la meva vida vaig associar la paraula “desaparegut” a “desaparecido” i, d’aquí, a les Madres de la Plaza de Mayo. Aquelles dones amb un mocador blanc al cap plantant cara a les baionetes dels milicos argentins. Ben cert que escoltava a la meva avia quan deia “Matava molt el Franco, eh? Molt!”. Aquesta afirmació sortia de tant en tant a les converses de sobretaula quan anava a veure els avis i, periòdicament, es dedicaven a remunerar la revolució, la guerra i la repressió de la seva joventut. I jo, com molts i moltes de la meva generació, escoltava amb cert interès les històries d’aquest passat no tant llunyà. En imaginar la repressió, pensava en afusellaments com el d’en Companys o Peiró i en consells de guerra. No en passaven pel cap, ni per un moment, els més d’un centenar de milers de cossos enterrats en cunetes, antics pous, dispersos per fosses comunes clandestines per tot l’Estat. Simplement no existien. Eren silenci. “Desaparecido” continuava sent una paraula llatinoamericana.

Llegir més »

Publicació del llibre “Els Comitès de Defensa de la CNT”

Publicació del llibre “Els Comitès de Defensa de la CNT”

Des del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya s’ha impulsat la creació de l’editorial Edicions Malapècora.

El primer llibrer editat ha sigut Els Comitès de Defensa de la CNT. Es tracta d’una traducció al català de l’original, “Los Comités de Defensa de la CNT en Barcelona (1933-1938)”, de l’Agustí Guillamón, i editat al 2011 per Aldarull. La publicació forma part de la commemoració que des de la CGT de Catalunya fem del 80è anniversari de la revolució social del 1936.

L’Agustí Guillamón és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, i des de 1993 director de la revista “Balance. Cuadernos de historia”. És autor de diversos llibres sobre la revolució social del 1936, centratsprincipalment a Barcelona.

Llegir més »