CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Acció Feminista

Acció Feminista

De Manchester a Bangla Desh: Els draps bruts de la moda global

El 8 de març de 1857 un grup d’obreres tèxtils recorria els barris més rics de Nova York. Protestaven per les seves condicions laborals. El 8 de març de 1908, 146 obreres morien en un incendi provocat en la fàbrica Cotton de Nova York. Des de llavors, el 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona Treballadora. A mitjan segle XIX i durant les primeres dècades del XX, les treballadores d’EEUU i Europa reclamaven una jornada laboral de 10 hores, permisos de maternitat i lactància, la prohibició del treball infantil, el dret a una formació professional i a formar part d’un sindicat. El segle XIX deixava encunyat el terme capitalisme manchesterià. El prototip d’un capitalisme en estat pur, d’explotació salvatge, que havia caracteritzat l’activitat fabril de la ciutat anglesa. El 2013 Manchester està a Bangla Desh.

Mentre les firmes internacionals de moda i les grans cadenes de distribució sedueixen a la seva clientela amb l’actualització constant dels seus dissenys i els baixos preus dels seus productes, obreres de Xina, Marroc, Bangla Desh, Hondures o Romania viuen envoltades de peces de roba que confeccionen durant més de 12 hores diàries, a canvi de salaris que tot just cobrixen les seves necessitats més bàsiques.

La deslocalització de la producció de roba a països econòmicament empobrits es va accelerar en els anys 90, moment en el qual es va consolidar un model de negoci caracteritzat per la subcontractació de proveïdors. Les grans marques, que en el passat produïen la seva pròpia roba, passen a ser empreses que dissenyen, distribueixen i comercialitzen peces fabricades en tot el món, en tallers i fàbriques que són propietat de tercers. Per a competir en aquest sistema, que externalitza els costos laborals en països amb mà d’obra barata, les petites firmes de moda també s’associen i adopten el mateix model de negoci. El gran èxit de firmes internacionals com H&M o Zara (del grup Inditex) no s’entendria sense l’abaratiment del cost dels seus productes a partir de la deslocalització de bona part del procés de manufactura.

Dècades Deslocalitzat

La primera gran onada de deslocalitzacions del sector de la confecció es va produir en els 70 i va tenir com països receptors Corea del Sud, Taiwán, Singapur, Hong Kong i Tunis. L’entrada de roba barata en els mercats occidentals va motivar que en 1974 se signés l’Acord Multifibres (AMF), que establia un sistema de quotes i límits. Lluny de suposar una limitació a la globalització de la moda, la AMF va provocar que les signatures internacionals busquessin proveïdors en altres països que no estiguessin inclosos en el sistema de quotes.

En els anys 80, una segona onada deslocalitzadora abandona els “tigres asiàtics” i es desplaça a països com Sri Lanka, Filipines, Bangla Desh, Tailàndia i Indonèsia. Mentre Amèrica Central i Mèxic passen a ser àrees clau per a proveir de roba les botigues nord-americanes, Turquia, Tunísia i Marroc es converteixen en els tallers de costura del mercat europeu. A la fi dels 90 entren en escena altres països productors, com Bostwana, Kenya, Tanzània, Uganda, Cambotja, Laos o Birmània.

Els últims països triats en la perifèria els últims anys es caracteritzen a més per un patró comú: estan fortament endeutats amb la banca privada i amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM), que els han imposat plans d’ajustament orientats a l’exportació i la millora de la competitivitat. És a dir, d’una major explotació. La indústria de la moda, a més, impedeix el desenvolupament: se’ls encarrega a aquests països la part amb menor valor afegit del mercat legal, se’ls imposa un sistema d’acords internacionals on sempre són els febles i el moviment obrer ha d’enfrontar-se constantment a l’amenaça de la deslocalització [1].

Esclavitud en la indústria tèxtil

Des de mitjans dels 90 nombroses plataformes i organitzacions socials vénen denunciant l’explotació laboral i plantant cara al silenci mediàtic que envolta el negoci de la confecció tèxtil sota la globalització. A pesar de més de 25 anys de treball de xarxes consolidades com la Campanya Roba Neta internacional i de “compromisos” públics de les grans firmes internacionals (en reacció a les denúncies realitzades), avui ens seguim trobant les mateixes situacions que en els 90.

L’amenaça constant de tancament i de deslocalitzacions i la debilitat dels moviments obrers en els països productors segueix contribuint que la realitat amagada després del glamour que ens venen esportistes d’elit, models i dissenyadors es quedi al Marroc, a Xina o Bangla Desh. El sector global de la confecció continua nodrint-se del treball de milions de persones que viuen en la pobresa a pesar de fer llargues jornades laborals. Les pràctiques de compra de les marques, derivades del model de producció, consum i comerç internacional, es troben en l’arrel de les condicions de treball i de vida de les treballadores.

Per a les persones que treballen en la indústria de la confecció global, cobrar un salari que permeti cobrir les seves necessitats amb un mínim de dignitat s’ha convertit en la seva major preocupació. És un sector que tradicionalment es caracteritza per condicions pèssimes i una de les retribucions salarials més baixes del món, amb conseqüències directes que es deriven d’això: llargues jornades de treball, desestructuració familiar, assumpció de deutes impagables, malnutrició de nens i adults i, en definitiva, uns costos inquantificables en forma de sofriment humà. Tot això, vulnerant drets fonamentals, com l’article 23 de la Declaració Universal de Drets Humans relatiu a una remuneració equitativa i satisfactòria, o les disposicions de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que afirma que “el salari mínim legal hauria de constituir un element clau en les polítiques per a eliminar la pobresa i assegurar les necessitats de les persones treballadores i de les seves famílies”.

Gairebé tots els països tenen establerts salaris mínims legals però, amb la finalitat d’atreure la inversió estrangera, els governs fixen els mínims molt per sota dels nivells de subsistència. En conseqüència, en alguns països, els salaris mínims no arriben als llindars de pobresa absoluta internacionalment acceptats. A Bangla Desh no arriba a un dòlar diari, i a l’Índia, Sri Lanka, Vietnam, Pakistan i Cambotja, se situa entre els dos i els quatre dòlars diaris. Salaris impossibles per a garantir necessitats bàsiques com són l’alimentació, l’habitatge, la roba i serveis imprescindibles com l’educació, la salut o el transport.

La carestia de la vida s’ha agreujat, a més, sota un context de pujada de preus dels productes bàsics que ha minvat el poder adquisitiu, més encara quan bona part dels salaris està destinada a l’alimentació. Una dona d’Indonèsia que treballava per a un proveïdor de Nike, Reebok i Walmart comentava en una entrevista realitzada el 2009: “Hi ha augments del salari mínim, però el cost de la vida augmenta més ràpid. Per a empitjorar la situació, des de fa poc, l’empresa ja no ens subvenciona el transport ni el menjar”. A Bangalore, Índia, hi ha un sistema trianual de revisió salarial, però el salari real ha disminuït un deu per cent en els últims 15 anys. A Tailàndia, els salaris van augmentar únicament 18 bath (38 cèntims d’euro) entre 1997 i 2005. A Vietnam i Xina els sous van estar congelats durant més d’una dècada [2].

La pitjor situació, en aquest sentit, és la de Bangla Desh. El Producte Interior Brut (PIB) de Bangla Desh creix a un ritme del cinc per cent des de 1990, segons el Banc Mundial, i s’ha convertit en el tercer exportador internacional de roba. En el país hi ha més de 4.000 fàbriques de roba i confecció on treballen més de tres milions de persones, la gran majoria dones. L’element clau d’aquest creixement ha estat la gran disponibilitat de mà d’obra extremadament barata a causa de la pobresa i l’escassa regulació dels drets laborals.

Els salaris més baixos del món conviuen amb una alta inflació que genera un ràpid empobriment dels obrers i les obreres. El salari mínim legal va estar congelat des de 1994 fins a 2006 mentre la inflació va registrar taxes del quatre i el cinc per cent anuals. L’increment del salari mínim de 930 taka a 1.662,5 taka mensuals (uns 18 euros), el 2006, va ser el resultat de manifestacions multitudinàries i d’una ona de revoltes urbanes que van rebre una forta repressió policial. La triplicació del preu de l’arròs registrada el 2008 va inutilitzar, no obstant això, l’increment de 2006 i va generar una nova ona de mobilitzacions fortament represaliada. El 2010 el govern va fixar un salari mínim de 3.000 taka (uns 32 euros) mensuals [3]. Les mobilitzacions d’obrers i obreres no han parat, però la repressió tampoc. Doble impacte té aquesta sobre les dones treballadores, que són les que sofreixen les pitjors conseqüències segons la OIT: “salaris baixos, més hores de treball, freqüentment temporal i en negre, perllongant encara més les seves llargues jornades laborals”.

Esgotament interminable

Les jornades de la indústria de la confecció s’allarguen fins a les 12 o 14 hores diàries. Alguns fabricants fins i tot encadenen diversos torns en moments de molt treball o per a plantar cara a terminis de lliurament molt curts. Les treballadores no poden negar-se perquè el seu salari base no és suficient per a cobrir les necessitats més bàsiques i per a mantenir una família. Extorquint la pobresa, les treballadores accepten la sobreexplotació, veuen danyada la seva salut i perden la possibilitat de formar-se, d’educar als fills, d’arribar a una vida digna.

Després d’anys treballant en habitacions petites, mal il·luminades, sense ventilació, respirant pols i partícules en suspensió i en posicions corporals inadequades mantingudes durant moltes hores, sofreixen fatiga visual i lesions i desenvolupen nombroses malalties. Sense assegurança mèdica ni cobertura o subsidi per baixa.

La investigació realitzada per la Campanya Roba Neta a Tànger el 2011 mostrava com al Marroc, on la major part de les firmes espanyoles tenen fàbriques proveïdores, el comú és que les obreres realitzin jornades de més de 55 hores setmanals, excedint de forma sistemàtica el límit legal del país [4]. Altra investigació realitzada a Bangla Desh, Índia, Tailàndia i Cambotja el 2008 [5], centrada en fàbriques proveïdores de grans cadenes de distribució com Lidl, Aldi, Tesco, Walmart i Carrefour, apuntava que les jornades laborals rarament eren inferiors a les 10 hores diàries en setmanes de treball de sis dies.

Llegir més »
Acció Feminista

Tertúlia sobre feminisme i antimilitarisme l’11 de febrer a Tarragona

La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, aquest dilluns 11 de febrer organitza una tertúlia amb la Vicky Moreno, membre de dones x dones, un grup de dones feministes i antimilitaristes que concep la solidaritat entre dones com un enriquiment i una font de coneixement i d’educació permanent entre dones de diverses procedències i diverses situacions.

Llegir més »
Acció Feminista

La revolució serà feminista o no serà, també a l’Índia

La revolució serà feminista o no serà, també a l’Índia.

I és que a l’Índia es relacionen les diferents discriminacions, per raó de casta, ètnia, classe social, edat, sexe i discapacitat , però les dones s’enfronten a l’opressió patriarcal a màns de tots els homes inclosos els de la seva pròpia casta. El feticidi de les fèmines (avortament selectiu de les dones malgrat una llei de 1996 que prohibeix les ecografies per saber el sexe del fetus); la venda de les menors per a la prostitució o casament; la manca de sanitat i d’educació públiques i gratuïtes principalment per a les dones i l’esclavatge en l’àmbit domèstic ens dona un panorama d’una societat que relega les dones al lloc de la societat amb més opressió i explotació. L’Índia és un dels pocs països del món on el nombre d’homes és superior al de dones.

Llegir més »
Portada llibre El Lokal
Acció Feminista

Es publica un llibre sobre El Lokal, un racó llibertari a Barcelona, vint-i-cinc anys de cultura i pràctica antagonista

Es publica un llibre coral sobre el Lokal, testimoni d’un espai antiautoritari i de lluites de finals de la dècada dels vuitanta fins ara a Barcelona.

Hi ha espais creats pels moviments socials, com el Lokal del carrer de la Cera, que superen el caràcter temporal d’altres iniciatives i esdevenen paisatge actiu de les lluites que emprenem. El llibre que acaba d’aparèixer narra una possible història del Lokal i ho fa des de les vivències de gent que hi va participar. Així, esdevé un testimoni de l’activisme sorgit desprésde la derrota al referèndum de l’OTAN.

Llegir més »
Cartell concentració 18G Tgn
Acció Feminista

Concentració el 18 de gener a Tarragona contra les agressions sexuals arreu del món

Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona) convoca una concentració de rebuig a les agressions sexuals que pateixen les dones arreu del món. La concentració tindrà lloc el proper divendres 18 de gener a les 20h a l’estàtua dels Despullats (Rambla Nova, Tarragona).

La convocatòria sorgeix motivada per la segona violació múltiple a un autobús denunciada a la Índia, poc després que una jove morís quinze dies posteriors a la violació múltiple i a la pallissa de la que va ser víctima, també en un autobús.

Llegir més »
Acció Feminista

Tunísia, la revolta permanent

El 17 de desembre de 2012 es commemorava el segon aniversari de l’inici de les revoltes a Tunísia. Dos anys després, la població segueix al carrer manifestant-se per poder aconseguir una transició realment democràtica.

El 17 de desembre de 2010, Mohamed Bouazizi es calava foc públicament a ell mateix en un acte de reivindicació i protesta contra la greu situació econòmica en la que Tunísia estava immersa. Bouazizi era un jove llicenciat en informàtica però estava a l’atur a causa de les poques oportunitats que Tunísia oferia. Poc imaginava que el seu acte desencadenaria una allau de revoltes que van acabar amb la fugida del llavors president Zine Abidine Ben Ali, que governava el país des de feia 23 anys sota un règim autoritari. I és que Bouazazi només va ser el detonant d’unes causes estructurals que van propiciar les primeres manifestacions i van desencadenar una revolta generalitzada que a més va sobrepassar les seves fronteres i va despertar la societat civil de tot el món àrab.

Llegir més »
Cartell curs
Acció Feminista

Curs “Mitjans de comunicació i perspectiva de gènere” el 19 i 26 de gener a Barcelona

Dones, migrades i del sud, als mitjans de comunicació.

Introducció al periodisme amb una visió de gènere, classe i ètnia.

Dissabte 19 i 26 de gener, a l’Espai cultural La Llibertària, c/Torrent de L’Olla 72, Vila de Gràcia, Barcelona.

Programa estructurat per sessions:

19 de gener de 2013, de 10 a 14h.:

– Invisibles i menystingudes.

Invisibilització i homogeneització de dones, migrades i del sud en l’agenda informativa. Objectes/subjectes invisibilitzats; redacció androcèntrica, sexisme lèxic, infravaloració, jerarquització informativa, divisió sexual del treball al món de la comunicació i el periodisme, esviaix de gènere en recerca de fonts, protagonistes, portaveus, dades. Estudis de representació de gènere en els mitjans: Capítol J de la Plataforma d’Acció de la Plataforma de Beijing 1995, Projecte Global de Monitoreig dels Mitjans(PGMM), estudis estatals i nacionals.

Llegir més »
Acció Feminista

Carta de la CGT al Ministeri de Justícia en relació a la violència de gènere

MINISTERI DE JUSTÍCIA

ALBERTO RUIZ GALLARDÓN

Madrid, 29 desembre 2012

No volem que acabi l’any sense recordar a totes les que no hi són. I no perquè elles vulguin, sinó perquè les han assassinat. Aquest mes s’han comptabilitzat 2 assassinats de dones, i han detingut el sospitós d’una dona desapareguda el passat mes d’agost, i que no havia estat comptabilitzada. També hem de comptar l’assassinat de la nena de 16 mesos d’Almeria ocorregut la passada setmana. Des de començament d’any ja són un total de 73 persones assassinades, 64 dones i 9 menors, aproximadament. I diem això perquè ni tan sols som capaços entre associacions, organitzacions i ministeris de comptabilitzar adequadament a les víctimes.

Des de CGT considerem molt preocupant el tractament que els mitjans donen a aquesta informació. Comuniquen un nombre de víctimes bastant inferior, entre 40 i 50, tant en premsa com en televisió, acompanyant aquestes notícies amb comentaris de veïns i properes que, en la majoria dels casos, desconeixen la situació que vivia la víctima. Comentaris que són llegits i escoltats per un ampli espectre de població i que semblen legitimar l’assassinat. Se segueix normalitzant la violència cap a les dones amb comentaris que criminalitzen l’actitud de la dona però assumeixen com a bona la de l’home.

Una altra dada que ha d’alertar és l’augment de la violència entre els i les joves, tant en les agressions sofertes com a les provocades. Hem de tenir en compte que tota persona que viu aquestes situacions a casa, d’una manera activa o passiva, les reprodueix. Necessiten atenció que no s’està donant i que perpetua la violència de gènere. Amb l’excusa de la crisi, les retallades són bestials en atenció social i els i les adolescents són les persones més vulnerables a aquestes situacions.

La institucionalització de la violència cap a les dones, amb les retallades econòmiques i socials les conseqüències patim en primer grau, fa que els assassinats es segueixin normalitzant i que si la dona no denúncia, aquest sigui el seu problema. De tots els assassinats que portem durant aquest any, tot just havien denunciat 7 o 8 dones.

El fet d’imposar a les dones maltractades denunciar davant la policia el maltractament per poder accedir a protecció, fa que moltes no s’atreveixin i continuïn aguantant els maltractaments fins que és massa tard, també es donen casos en què la dona denúncia i té ordre d’allunyament però tant és: al final, resulta assassinada.

Seguim denunciant que l’excusa de la crisi els ha servit per retallar tot l’entramat d’ajuda social a aquests casos, reduint els pisos d’acollida i els centres d’atenció a dones.

Volem recordar als diferents ministeris, que en 50 anys de violència terrorista, hi ha hagut 829 víctimes. En 9 anys comptabilitzats per diferents organitzacions, ha hagut més de 800 víctimes de violència masclista. La comparació és terrible, però demostra la poca importància que es dóna a un problema davant d’un altre.

Com a societat, no només hem de lamentar la mort de la persona en si, també cal solidaritzar-se amb la desgràcia de la família que queda destrossada després de passar per aquestes situacions tan lamentables. Hem de fer una profunda reflexió sobre la societat que estem formant, legitimant la violència en tots els aspectes de les nostres vides, sense que ningú prengui mesures contra ella.

Des de la Confederació General del Treball (CGT) creiem fermament que, amb la col·laboració de totes i tots, aquesta xacra pot acabar.

En la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, en el títol I, Mesures de sensibilització, prevenció i detecció, s’inclouen una sèrie de punts molt importants que no s’han complert ni tan sols mínimament després de 6 anys en vigor de la Llei: el reciclatge del personal implicat en els diferents àmbits, la inclusió en l’educació d’alguna matèria sobre igualtat i resolució de conflictes, el control de l’òrgan corresponent dels programes de TV, etc. Malgrat els esforços realitzats pels diferents òrgans, el fet que tots aquests cursos siguin voluntaris fa que la majoria de les persones que accedeixen a ells siguin les més conscienciades, quedant al marge les que realment ho necessiten: els qui no creuen en la igualtat i no tenen la més mínima intenció de facilitar-la.

Des de CGT exigim el compliment íntegre de la Llei, que es dotin pressupostàriament els programes pertinents des dels diferents àmbits i no només pel que fa a Justícia i funcionaris policials. Ja n’hi ha prou de considerar les dones ciutadanes de segona. No podem consentir que la crisi sigui l’excusa perquè, des dels diferents àmbits, no es faci resper eradicar la violència.

Llegir més »
Portada revista
Acció Feminista

Mujeres Libres. Antología 2012

Dintre de les diferents activitats que la CGT ha organitzat amb motiu del 75 aniversari del congrés fundacional de la Federació Nacional de Dones Lliures, celebrat en 1937, el Secretariat Permanent de la CGT ha elaborat una antologia que recull, respectant en la seva forma el format original de la revista publicada entre 1936-1938 per aquesta organització de dones anarquistes, contenint alguns dels més interessants articles publicats en la mateixa, juntament amb exemples del disseny editorial i de maquetació que encara avui dia, textos i dissenys, ens sorprenen per l’avançat.

Textos d’Amparo Poch Gascón, de Aurea Cuadrado, Emma Goldman, poesies de Lucía Sánchez Saornil o de León Felipe, dibuixos de Baltasar Lobo… són recollits en aquesta Antologia amb la qual es pretén fer un acostament a les idees i la vida d’aquests milers de dones, unes conegudes i moltíssimes altres anònimes que van donar el millor d’elles per a construir un món millor.

Té 48 pàgines, un format de 38x29cm. i es ven a 16€. Si en voleu algun exemplar cal demanar-losal correu cristina-sp@nullcgt.org.es o al telèfon 91 445 31 32.

Llegir més »
Acció Feminista

500 persones es manifesten a Barcelona en el dia contra la violència de gènere

MARIA CORRALES PONS / BARCELONA | 26/11/2012 – Setmanari Directa

El 25-N, dia Internacional contra la violència de gènere, es va viure també a través de la desobediència. La prohibició de la Junta Electoral davant la convocatòria històrica de fa més de 20 anys, ja que aquest any coincidia amb les eleccions al principat de Catalunya, no ha impedit que més de 500 persones assistissin, ahir a la tarda, a la manifestació de Barcelona sota el lema “Cap silenci davant la violència masclista. Dones lliures en països lliures”.

Llegir més »
Acció Feminista

La pensió de jubilació contributiva dels treballadors/es a temps parcial discrimina les dones

El sistema exigeix ​​un període de cotització en proporció més elevat per als treballadors a temps parcial.
Implica una discriminació indirecta per les dones perquè són els que subscriuen el 80% dels contractes a temps parcial.

El TJUE respon a una petició de decisió prejudicial plantejada per un jutjat social de Barcelona assenyalant que la legislació espanyola en matèria de pensió de jubilació contributiva dels treballadors a temps parcial-dones en la seva immensa majoria-és discriminatòria, perquè en comparació amb els treballadors a temps complet, els exigeix ​​un període de cotització proporcionalment major per accedir a la pensió de de jubilació contributiva en quantia reduïda en proporció a la parcialitat de la seva jornada

La legislació espanyola exigeix ​​per obtenir una pensió de jubilació contributiva-almenys de moment-haver complert seixanta-cinc anys d’edat i tenir cobert un període mínim de cotització de quinze anys, per al còmput, la normativa nacional es basa en el principi del còmput exclusiu de les hores efectivament treballades, calculant la seva equivalència en dies teòricsde cotització.

Llegir més »
Cartell 25N Tarragona
Acció Feminista

Concentració a Tarragona el 25N, Dia Internacional Contra les Violències de Gènere

25N Cap silenci davant les violències masclistes!

Concentració a Tarragona, a les 12h. a la plaça de la Font

Concentració, xiulada popular i recital de poesia.

MANIFEST 25N Dia Internacional Contra les Violències de Gènere, Tarragona

El 25 de novembre és el Dia Internacional Contra les Violències de Gènere, però sembla que al govern de la Generalitat li importa ben poc… Per nosaltres, en canvi, aquesta diada és clau i no renunciem al nostre dret de reivindicar-la. Volem denunciar que ja han assassinat 18 dones als Països Catalans, les mateixes que al desembre del 2011. Però tant important com això és el fet que, malauradament, el feminicidi és la punta visible d’un enorme iceberg, compost per múltiples formes de violència de gènere, més subtils, més esteses i que romanen ocultesen la normalització de la quotidianitat.

Llegir més »
Acció Feminista

25 de novembre: les dones decidim no callar

Les dones de la CGT de Catalunya volem expressar la nostra absoluta oposició a la convocatòria d’eleccions per al proper 25 de novembre, Dia contra la Violència Masclista.

Amb aquesta convocatòria es posen límits, per no dir que queden prohibides d’una manera directa totes les accions que al llarg d’aquesta jornada i durant molts anys hem portat a terme diferents organitzacions pe r a commemorar un dia de lluita, de reflexió i de conscienciació.

Llegir més »
Acció Feminista

25 de Novembre: Dia Internacional de la No Violència contra les Dones i Nenes

25 de Novembre, dia Internacional de la No Violència contra les Dones i Nenes

Roda de premsa:
dimarts dia 20 de novembre a Ca la Dona (carrer Ripoll, 25, de Barcelona),
a les 12h del migdia

Dones lliures en països lliures

Un any més, el 25 de novembre tornem a commemorar el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones i les Nenes. Aquesta data va quedar fixada l’any 1981, quan la Primera Trobada de les Feministes Llatinoamericanes i del Carib la van proposar en memòria de les germanes Mirabal, lluitadores per la llibertat i assassinades per la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. S’ha anat consolidant com a una data
central dels diferents feminismes i moviments de dones del nostre país, al voltant de la qual s’organitzen nombrosos actes i iniciatives feministes.

Llegir més »
Acció Feminista

La crisi capitalista i la seva violència de gènere

L’eliminació de la violència cap a les dones requereix canvis molt profunds en diversos àmbits de la societat, per transformar completament les estructures que exerceixen la dominació de gènere. Un d’aquests àmbits d’opressió de gènere, i per tant de violència, és l’economia. Amb la crisi, i el retorn de la dreta més conservadora, els drets de les dones estan patint un retrocés, i la realitat quotidiana a la que ens enfrontem és cada cop més hostil. Així passa també en l’àmbit econòmic.

Llegir més »
Acció Feminista

El Tribunal Constitucional avala el matrimoni homosexual per la “evolució de la societat”

Des de l’aprovació del matrimoni homosexual i fins 2011 (xifres de l’INE) s’han celebrat a Espanya 22.124 casaments entre persones del mateix sexe.
L’aprovació del TC ha estat per vuit vots a tres del Ple, en una ponència del magistrat Pablo Pérez Tremps.
Ahir a última hora de la tarda es donaven a conèixer els resultats de la votació del Ple del Tribunal Constitucional sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe. Set magistrats dels anomenats “progressistes” i un dels “conservadors” han votat a favor del matrimoni homosexual, la sentència i vots particulars es faran públics pròximament. El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón ha dit que el Govern no té intenció de reformar la Llei que va recórrer el PP el 2005.

Llegir més »
Acció Feminista

Amb la vaga general, construïm poder popular. Només el poble salva el poble, som el 99%

Ens trobem en un context de sever empobriment de la classe treballadora provocat pel sistema capitalista-patriarcal i per els poders espanyol, català i europeu al seu servei: atur, desnonaments, retallades de drets individuals i col·lectius, precarietat laboral i de vida, reformes laborals que ens volem esclaves del Capital. A més des de la pujada al poder de la dreta i l´extrema dreta espanyola i catalana, representades per PP i CIU, volem fer retrocedir el dret de les dones a decidir envers el nostre cos, a l´hora que les retallades en drets socials expulsen les dones del mercat laboral per tal d´obligar-nos a tornar a casa amb treball, però sense salari.

Però la lluita dels últims anys, especialment el 2011, les experiències de lluita de treballadors i treballadores, les lluites al sector públic, al transport públic, de les treballadores de la llar, de les treballadores sexuals, del moviment feminista pel dret a l´avortament lliure i gratuït, ens demostren que existeix un potencial que tot just acaba de començar i que cal organitzar per crear poder popular.

Llegir més »
Acció Feminista

Vaga General #14N. A les dones, ens sobren els motius

VAGA GENERAL #14N. A LES DONES ENS SOBREN ELS MOTIUS.

NOVA RETALLADA DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA DEL GOVERN RAJOY

A finals de setembre el govern de Rajoy va anunciar noves retallades a l’avantprojecte del pressupost de la Llei de Dependència. Ja a l’abril es van retallar 238 milions d’euros i ara es tornen a retallar 200 milions més. La primera retallada de la llei afectava a les comunitats autònomes i significava retallades dels pressupostos que les comunitats podien dedicar al finançament de serveis de cura. La segona retallada té conseqüències directes sobre les persones que és dediquen a la cura de persones amb dependència, gairebé totes dones. El mes de juliol el govern del PP anunciava la retallada del 15% de les ajudes que percebran les persones cuidadores.

Llegir més »
Cartell concentració
Acció Feminista

Concentració en defensa del dret a l’avortament el 7 d’octubre a Girona

NOSALTRES PARIM, NOSALTRES DECIDIM!

Ara fa una setmana, clamàvem pel dret al propi cos, per l’avortament lliure i gratuït amb una concentració a la Plaça del Vi de Girona. Aquest diumenge Hazteoir, amb la difusió feta des de mitjans de comunicació com El Punt Avui i diverses emissores de ràdio es concentrarà a partir de les 12 del migdia al mateix lloc que vam ocupar nosaltres per a reclamar tot el contrari: el seu lema és “Aborto 0”. Aquest diumenge és per a nosaltres una jornada de reivindicació amb Al Carrer, aprofitem-la també per a plantar cara als feixistes tornant a la Plaça, a les12h. a la plaça del Vi.

Llegir més »