CARLOS YATERO | 28/12/2012 – Setmanari Directa
«Amb menys diners haurem de fer més, haurem de ser més eficients i canviar algunes maneres d’actuar». Un any després d’aquestes paraules d’Artur Mas en el Dia Internacional per l’Eradicació de la Pobresa, la Taula del Tercer Sector denunciava una situació crítica de les entitats socials, pels 640 milions d’euros que les administracions els deuen. En aquest context, sembla que la llei de ferro d’aquests temps ha estat assumida amb la menor de les resistències per part de de les direccions d’algunes entitats afectades per les retallades.
Això és el que denuncia el col·lectiu Defensem l’Acció Social i Comunitària (DASC), format per treballadors i treballadores del sector social. Segons DASC, les polítiques d’austeritat en matèria d’assistència social estan accentuant una empresarialització radical de la concepció general de la tasca de les ONGs. Aquest procés va acompanyat d’una precarització vertiginosa que «no només ens afecta com a treballadores, sinó també a la qualitat del servei que donem a les usuàries».
DASC assenyala la contradicció que les dificultats econòmiques estiguin recaient fonamentalment en els estrats laborals més baixos. Un comunicat fet públic pel col·lectiu assenyala que, des de que les polítiques de retallades van començar a repercutir en el sector, educadors i educadores han patit «rebaixes de sous, impagaments a les entitats socials que ens tenien contractades i que ens portava a treballar cobrant la meitat del sou, activitats que havíem de deixar de fer o pujades de la ràtio de nois i noies que havíem d’educar». Mentrestant, en la majoria de casos, «directors i directores cobren sous mensuals astronòmics», i les pròpies estructures directives de les associacions es mantenen intactes.
