Explicació de la reclamació de revaloritzacions de pensions:
A tots els ens de la CGT de Catalunya
Probablement ens trobarem en breu en una campanya de reclamació de la revalorització de les pensions contributives percebudes per els pensionistes que ja ho fossin el any 2011.
Normativa actualitzada a desembre de 2012
Des de CGT Ensenyament us facilitem informació de com ha quedat la normativa –cas per cas, amb enllaços a la base legal i als impresos que cal omplir en cada cas- després de tots els decrets de retallades tant a nivell estatal com català a data 31 de desembre 2012. L’enllaç directe és http://cgtense.pangea.org/spip.php?rubrique5&var_mode=calcul
Us invitem a que en feu ús ja que permet veure què cal fer en cada situació –permisos, llicències, baixes….-, buscant només aquella que ens interessa i no pas havent de buscar una agulla en un paller. Per a que us feu una idea del que trobareu al web i també per si voleu buscar alguna cosa utilitzant l’enllaç directe, adjuntem també un pdf amb els enllaçosa cada concepte.
Reial Decret 1716/2012, de 28 de desembre de 2012, de desarrollo de las disposiciones establecidas, en materia de prestaciones, por la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social.
Aquestes mesures són molt importants, és l’adequació a l’última modificació sobre pensions de la Seguretat Social aprovada pel PSOE el 2011 amb el beneplàcit de la CEOE, CCOO/UGT, recordeu que en aquells moments el PP es va posicionar en contra d’ampliar l’edat de jubilació, però no només no les retira, sinó que ha anunciat una nova retallada si en tres mesos no s’arriba a un acord.
ORDRE EMO/185/2012, de 22 de juny, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2013.
Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;
Reial Decret 1717/2012, de 28 de desembre, pel qual es fixa el salari
mínim interprofessional per a l’any 2013.
El salari mínim per a qualssevol activitats en l’agricultura, en la indústria i en els serveis, sense distinció de sexe ni edat dels treballadors, queda fixat en 21,51 euros/dia o 645,30 euros/mes, segons que el salari estigui fixat per dies o per mesos. En el salari mínim es computa únicament la retribució en diners, sense que el salari en espècie pugui, en cap cas, donar lloc a la minoració de la quantia íntegra en diners d’aquell. Aquest salari s’entén referit a la jornada legal de treball en cada activitat, sense incloure en el cas del salari diari la part proporcional dels diumenges i festius.
El passat dia 30 d’octubre el BOE va publicar el Reial Decret 1483/2012, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (s’adjunta) que està en vigor des de l’endemà dimecres dia 31.
El nostre col·laborador Carlos H. Preciado, magistrat de l’ordre social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha elaborat un document (s’adjunta) amb els quadres comparatius de com es regulava abans i com queda després d’aquest Reial decret.
El text del R.D. 20/2012 de 13 de juliol, de les retallades socials massives del govern del PP, anomenat eufemísticament “de medidas para garantizar la estabilidad presupuestaria y de fomento de la competitividad”.
BOE 14/7/2012. Mesures de retallades socials govern PP
View more documents from CGT Catalunya
Attached documents
El dissabte 7 de juliol de 2012, s’ha publicat el text definitiu de la Reforma Laboral, després del seu pas pel Congrés i el Senat i ser definitivament aprovada amb diverses modificacions.
Ley 3/2012, de 6 de julio, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral.
La teniu en document adjunt.
Els acomiadaments individuals per causes objectives, indemnitzats amb 20 dies, s’han disparat des de l’entrada en vigor de la reforma laboral. En els dos primers mesos d’aplicació han crescut un 53% respecte al mateix període de l’exercici anterior.
Us adjuntem Reial Decret-llei amb el text de la reforma laboral del PP i enllaç per llegir-lo online:
www.slideshare.net/CGTCatalunya/boe-reforma-laboral-pp-2012
– La reforma laboral de l’acomiadament no crea ocupació, facilita la seva destrucció:
http://www.cgt.org.es/spip.php?article2303
– Concentració a Madrid contra la reforma laboral. Ferits i detinguts per càrrega policial:
– L’enèsima reforma laboral abarateix i facilita de nou els acomiadaments:
Attached documents
Real Decreto-ley 3/2012, de 10 de febrero, de medidas urgentespara la reforma del mercado laboral.
Salari mínim interprofessional, 2012
* Salari mínim interprofessional per a l’any 2012, corresponent a qualsevol activitat (agrícola, industrial o de serveis), sense distinció de sexe ni edat dels treballadors:
21,38 euros/dia
641,40 euros/mes
Mínim 8.979,60 euros/any.
DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ
ORDRE EMO/80/2011, de 27 d’abril, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2012. (Pàg. 26880)
ORDRE
EMO/80/2011, de 27 d’abril, per la qual s’estableix el calendari oficial de festes laboralsper a l’any 2012.
L’autora analitza el Reial decret 1543/2011, publicat en el BOE del passat 18 de novembre, que regula les anomenades “pràctiques no laborals” realitzades en empreses.
El Govern sortint de l’Estat espanyol va aprovar, tot just 20 dies abans de les eleccions del 20N que acabarien amb el seu mandat, un decret pel qual s’ha legalitzat el treball gairebé gratuït dels joves en les empreses. Un bonic llegat per a ser recordat.
En els dos últims anys, tres han estat les reformes que s’han fet entorn del treball dels joves en la línia de lluitar contra l’altíssim atur juvenil que frega ja el 49%, així mateix, el 80% de l’ocupació que es destrueix és el que realitzen els joves. Un atur juvenil que s’ha intentat explicar des de les institucions per la rigidesa del mercat de treball i a l’alt índex de fracàs escolar espanyol i la falta de qualificació de molts joves que no arriben ni a tenir l’Ensenyament Secundari Obligatori, el que els impedeix ingressar en el mercat de treball. No obstant això, aquest argument xoca amb l’elevat atur d’aquesta joventut espanyola que, diuen també, és la generació més formada de la història. Sigui com sigui, la realitat és que el mercat de treball decent resulta inexpugnable per a gairebé la meitat de la joventut espanyola.
En aquest sentit, en la primera reforma laboral, a través de la Llei 35/2010, es modificaven els contractes per a la formació i l’aprenentatge i el contracte en pràctiques reconeixent-los per fi protecció per atur. Una cosa gens menyspreable i pel que es duia lluitant molt temps, si no fora perquè els costos socials d’aquesta protecció –és a dir, els diners que empreses, treballadors i treballadores han d’aportar per a sostenir el sistema de seguretat social– no recauen en les empreses, que veuen bonificades o subvencionades les seves quotes per l’erari públic. Tampoc han de pagar les seves quotes socials els joves contractats, si bé les veuen repercutides d’alguna manera en el baixos que són els seus salaris.
I s’incentivava també el contracte de foment de l’ocupació indefinida per a joves o, el que és el mateix, una sort de contracte indefinit d’indemnització per acomiadament menor que l’ordinària i també subvencionat en les seves aportacions a la Seguretat Social pels impostos de tots nosaltres.
Eternament en precari
La segona reforma en aquest tema, aprovada el 26 agost del 2011, és a dir, una reforma feta a l’agost amb nocturnitat i traïdoria, i a punt de vèncer la legislatura, tornava a reformar el contracte per a la formació i l’aprenentatge, ampliant el termini que dura la joventut (així, a cop de decret) i, per tant, ampliant el temps vital durant el qual es pot ser jove per a tenir un contracte miserable. I a més, ara, durant més temps, ampliant la durada mínima del contracte de formació i aprenentatge de sis mesos a un any.
En definitiva i perquè ens entenguem, ara per ara, hi ha contractes precaris i flexibles –en salari, en condicions, en futur– disponibles des dels 16 fins als 30 anys. Contractes temporals (formatiu o en pràctiques) o indefinits per al foment de l’ocupació que resulten molt barats a les empreses, tant per l’absència d’indemnització quan s’acaba el contracte i els baixos salaris en els primers, com el baix cost de l’acomiadament en els segons, a més de que ambdós tenen bé bonificades les quotes a la Seguretat Social.
I, en aquest panorama, s’aprova el Decret 1543/2011, de 31 d’octubre, pel qual es regulen les pràctiques no laborals en empreses, última gesta reformista del Govern sortint del PSOE en plena agonia mortuòria. El preàmbul de la norma és clar: “(…) Resulta urgent i necessari per això articular mesures que incrementin les oportunitats d’ocupació per als joves amb formació, mesures que han de contribuir a facilitar el seu accés al mercat de treball, a l’ocupació i a l’adquisició de pràctica laboral en un entorn real”.
Per tant, és una reforma que reconeix parcialment la inutilitat dels contractes en pràctiques que acaben de reformar, ja que preveu un mecanisme previ d’inserció en el mercat laboral per a la gent jove amb formació. Aquesta porta de darrere l’anomenen “pràctiques no laborals”. No són laborals perquè no es rep un salari a canvi, però s’orienten a l’adquisició de pràctica “laboral”. No és emobilcar-ho molt per a no anomenar a les coses pel seu nom?
S’establiran convenis de col·laboració entre les empreses i els serveis públics d’ocupació, però el procés de selecció de les persones afortunades serà a càrrec de l’empresa sota la supervisió del servei d’ocupació competent. Les citades pràctiques es desenvoluparan per persones joves d’entre 18 i 25 anys, aturades, que tinguin qualificació professional, ja sigui en l’àmbit educatiu o laboral, però nul·la o escassa experiència laboral, sota la direcció i supervisió d’un tutor, en els centres de treball de l’empresa, i tindran una durada d’entre sis i nou mesos.
I les paraules màgiques: el treballador o treballadora jove rebrà una beca de suport de l’empresa, que serà com a mínim del 80 % de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes o Múltiples (IPREM) –532,51 euros al mes–, és a dir, 426 euros mensuals; a més d’un certificat que acrediti aquestes pràctiques. En definitiva, es legalitza el tenir a una persona qualificada treballant entre sis i nou mesos en una empresa per la mòdica quantitat de 426 euros. Clar que no és salari perquè no és treball. I se’ls inclourà en la Seguretat Social, però no a efectes de l’atur. Finalment, en el món al revés, subscriure aquests convenis de col·laboració per part de les empreses es mostra com una obligació gairebé moral que tenen en virtut de la seva responsabilitat social corporativa.
En definitiva, una vegada més, les anomenades polítiques actives d’ocupació i les normes que les materialitzen posen al servei empresarial no només recursos econòmics que abarateixen els costos de la mà d’obra a costa dels impostos d’aquests mateixos treballadors i treballadores, sinó que a més legalitzen el que fins a ara era il·legal perquè, senyores i senyors, això és treball, treball gratuït, peatge pel qual haurà de passar qualsevol jove durant nou mesos per a tenir el miratge de poder trobar una ocupació amb un contracte en pràctiques?
* Laura Mora Cabello de Alba és professora de Dret del Treball a la Universitat de Castella-La Manxa. Article publicat al núm. 163 de la revista Diagonal
Teniu el decret en document adjunt
Attached documents
A manera de regal enverinat, en el BOE de 31 de Desembre de 2011 s’ha publicat el Reial decret-llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic.
Aquest Reial decret-llei, segons ha declarat el propi Govern, serà seguit de pròximes mesures legislatives a mitjà termini. Per altra banda, aquest Reial decret-llei té caràcter bàsic i aplicable a totes les Administracions en algunes de les seves previsions i en canvi en unes altres únicament s’aplica a l’Administració de l’Estat, pel que caldrà estar al que cada Comunitat Autònoma disposi respecte dels seus sectors en alguns aspectes.
El dia 19 de novembre, curiosament l’anterior a les eleccions generals, va entrar en vigor un nou contracte per a la realització de pràctiques en empreses. Això està contemplat en el Real Decreto 1543/2011, de 31 de octubre, por el que se regulan las prácticas no laborales en empresas (el teniu en document adjunt).
– Aquesta seria l’explicació bàsica del contingut del Reial Decret 1543/2011 sobre el contracte de pràctiques
El contracte de pràctiques per als joves està destinat als aturats de 18 a 25 anys sense experiència i ésremunerat.
El Govern central va aprovar el passat 21 d’octubre el Real Decreto 1493/2011, de 24 de octubre, por el que se regulan los términos y las condiciones de inclusión en el Régimen General de la Seguridad Social de las personas que participen en programas de formación, en desarrollo de lo previsto en la disposición adicional tercera de la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de la Seguridad Social (el teniu en document adjunt), que regula la inclusió dels becaris en el Règim General de la Seguretat Social.
A partir del dia 1 de novembre, els organismes que ocupen becaris/es en pràctiques professionals a canvi d’un sou tenen l’obligació de cotitzar per ells/es. Els estudiants que fan pràctiques remunerades han de cotitzar a la Seguretat Social, i el temps treballat com a becari computarà a efectes de cobrar la jubilació com si fossin treballadors per compte d’altri. De la mesura se’n poden beneficiar també les persones que han fet programes de formació amb anterioritat, computant-hi un màxim de dos anys.
Adjuntem dos importants modificacions normatives que es van produir el 10 d’octubre. Una actua sobre la Llei Concursal reformant-la i l’altra incideix sobre el procediment laboral, especialment en relació a qüestions laborals, sindicals, salut laboral i seguretat social.
– Llei 38/2011, de 10 d’octubre, de reforma de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal.
Us facilitem en document adjunt el Reial decret-llei 10/2011, de 26 d’agost, de mesures urgents per a la promoció de l’ocupació dels joves, el foment de l’estabilitat en l’ocupació i el manteniment del programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per atur.
Sota aquest pompós títol, s’amaguen les noves mesures laborals aprovades pel govern espanyol amb les quals s’anima la temporalitat i es permet que el treballador encadeni contractes temporals per fer la mateixa feina durant més de dos anys sense que l’empresari es vegi obligat a fer-lo fix. També s’elimina el contracte de formació actual i escrea un de nou anomenat “de formació i aprenentatge”.
El passat 21 de juliol, el Ple del Congrés dels Diputats aprovava de forma definitiva la Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualización, adecuación y modernización del sistema de Seguridad Social, que teniu en document adjunt, i que suposa un nou atac als nostres drets com a treballadors i treballadores.
El PSOE, amb els vots favorables de CiU, donava llum verd a l’endarreriment de la jubilació als 67 anys, suposa una retallada en l’import de les pensions, passa la jubilació anticipada dels 61 anys als 63 i comporta haver de cotitzar més anys per accedir al 100% de la pensió.
En document adjunt, el Reial Decret del Reglament dels procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius, RD 801/2011, de 10 de junio, Reglamento de los procedimientos de regulación de empleo y de actuación administrativa en materia de traslados colectivos, publicat en el BOE el dimarts 14 de juny de 2011.
Gràcies a aquest RD, que modifica les condicions dels ERO, l’empresari podrà ara acomiadar pagant només 20 dies per any treballat i no els 45 ordinaris amb la simple “previsió de pèrdues transitòries”.
En document adjunt el text de l’avantprojecte de la “Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció econòmica” coneguda com a Llei Òmnibus, que en aquests moments està en tràmit d’informació pública, que segons el Govern de la Generalitat de Catalunya vol afavorir la “reactivació econòmica” i que està sent durament criticada per diversos sectors socials, sindicals i polítics.
Per al vostre coneixement, en document adjunt teniu el Reial Decret Llei sobre la negociació col·lectiva RDL 7/2011, de 10 de junio, de medidas urgentes para la reforma de la negociación colectiva, publicat en el BOE el dissabte 11 de juny.
Pel que fa al posicionament de CGT sobre el contingut del RDL, el Ple Confederal de la CGT realitzat a Alacant del 10 al 12 de juny ha aprovat una resolució de rebuig:
RESOLUCIÓ DEL PLE CONFEDERAL DE LA CGT
El Ple Confederal de la CGT celebrat a Alacant del 10 al 12 de juny de 2011, aprova la següent resolució:
La CGT rebutja:
1r. El RD aprovat el dia 10 de juny de 2011 pel govern, sobre Mesures Urgents per a la Reforma de la Negociació Col·lectiva.
2n. El Nou Reglament sobre Expedients de Regulació d’Ocupació.
Aquest Reglament aprovat sobre els ERO, significa una nova agressió a la classe treballadora, una nova retallada de drets, una nova facilitació per a l’acomiadament lliure i gratuït per part de la Patronal. Aquest Reglament significa l’aplicació més retrograda de la Reforma Laboral, contra la qual CGT va convocar Vaga General per a la seva derogació el passat 29 de setembre de 2010, Mobilitzacions i Vagues Generals a Catalunya, Euskadi, Galícia el 27 de Gener de 2011.
La Reforma de la Negociació Col·lectiva, marca unes noves regles de joc per a regular les relacions laborals, arribant pràcticament a l’eliminació de la negociació col·lectiva, a l’imposar un arbitratge obligatori, buidant de continguts els Convenis Col·lectius, permetent el despenjament salarial i consagrant, a nivells pràctics, al sindicalisme institucional com únic representant amb legitimitat de les i els treballadors. Amb aquesta Reforma s’aprova de fet l’eliminació de la llibertat sindical.
DEPARTAMENT DE TREBALL
ORDRE TRE/309/2010, d’11 de maig, per la qual s’estableix el calendari oicial de festes laborals per a l’any 2011.
Atès el que disposen l’article 170.1.l) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; l’article 37 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors, i el Decret 177/1980, de 3 d’octubre, modificat pel Decret 17/1982, de 28 de gener, pel Decret 152/1997, de 25 de juny, i pel Decret 146/1998, de 23 de juny;
Salari mínim interprofessional, 2011
Salari mínim interprofessional per a l’any 2011, corresponent a qualsevol activitat (agrícola, industrial o de serveis), sense distinció de sexe ni edat dels treballadors:
21’38 euros/dia
641’40 euros/mes
Mínim 8.979’60 euros/any.
Us facilitem en document adjunt la modificació de la Llei General de la Seguretat Social, referent a les ajudes per fills i filles amb malalties greus, a incloure en la negociació col·lectiva i que modifica l’EBEP.
Adjuntem el document.
Attached documents
