MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS 2012
20 i 21 d’octubre. Sallent
Des de Sallent tornem a afegir-nos a la Marxa Homenatge als Maquis per no
oblidar a tots aquells que van dedicar la seva vida a la llibertat i la
utopia.
El dissabte 20 d’octubre tenim una xerrada a càrrec de Josep
Quevedo amb el títol:
COLUMNA TERRA I LLIBERTAT. La Catalunya central al 1936.
Joan Català Balañà és un dels millors exponents dels passadors que durant la II Guerra
Mundial van ajudar desenes de persones a fugir del nazisme a través
d’Andorra i de la resta del Pirineu. Començar a cercar en la seva
biografia descobreix una vida digna de ser portada al cinema.
Després ‘estudiar a la Universitat de Ginebra, Dima Khatib estava preparada per ser una flamant traductora de l’ONU, però va sentir que necessitava expressar les seves pròpies idees. Poliglota, cosmopolita i viatgera, va començar la seva carrera com a periodista de ben jove a Europa. Des de 1997 treballa a la cadena Al-Jazira: va formar part de la direcció de la cadena a Qatar fins l’any 2003 i l’ha representada a més de 25 països. En l’actualitat és corresponsal de Al-Jazira per a l’Amèrica Llatina.
Els treballadors assalariats estan patint la pèrdua de poder adquisitiu més gran dels últims 27 anys. Els sous han pujat molt poc aquest any, mentre que els preus s’han disparat, especialment aquest setembre, amb l’entrada en vigor dels nous tipusd’IVA.
“A La Florida, el que
hem tingut sempre
és un problema
de pobresa
retransmesa
de generació
en generació”
“Si volem saber
d’on arrenquen
els conflictes i la
violència urbana, cal
mirar molt enrere i
en moltes direccions”
El nou contracte per a empreses de fins a 50 treballadors.
Contractes de formació i aprenentatge.
Roger Palà dóna el tret de sortida a l’editorial Lo Diable Gros, amb el seu llibre “Mots incendiaris. Recull d’articles (2007-2011)”.
Es tracta d’un recull d’articles escrits per l’autor entre el 2007 i el 2011 en diversos mitjans de comunicació digitals com Enderrock.cat, Nació Digital, Mèdia.cat, La Directa i altres com el bloc Al darrera la nevera o l’observatori crític Mèdia.cat. És el primer volum de la col·leció El Martell, que publicarà textos de pensament, anàlisi i crítica.
BERTRAN CAZORLA | 12/10/2012 – Setmanari Directa
Alejandro Llera, de 25 anys, ha pogut recuperar una vella tradició familiar aquest dotze d’octubre. Falangista des dels 16 anys, aquest migdia s’ha passejat amb la camisa blava, brodada amb el jou i les fletxes, per la plaça de Catalunya. Una imatge més pròpia de temps del seu avi, o del seu pare, un comissari “franquista” de la policia espanyola que va ser destinat a Barcelona durant la transició, segons ha explicat el mateix jove.
Però que ell enguany ha pogut reviure gràcies a que, per primer cop en anys, aquest divendres la ultradreta barcelonina ha pogut celebrar el 12 d’Octubre al cor de la ciutat. Ho ha pogut fer aprofitant un esdeveniment multitudinari, davant del focus dels grans mitjans de comunicació. De la mà d’una classe mitjana conservadora i espanyolista. Aixoplugada en l’acte que aquesta dreta unionista ha muntat a la plaça de Catalunya per respondre el clam independentista. I a canvi de mantenir les aparences. Només al final, gent com Llera s’ha pogut desemmascarar.
Milers de persones es manifesten a favor de la universitat pública i contra la pujada de taxes
Els Mossos prenen la UAB per evitar que els estudiants entrin a l’AP-7 i també hi ha un fort dispositiu a l’estació de FGC de Bellaterra. Estudiants del campus Mundet tallen la Ronda de Dalt, els de la UB Central la Gran Via i els de zona universitària prenen la Diagonal per dirigir-se a la manifestació de plaça Universitat.
Marc Pairó i Joan Montserrat – Setmanari Directa
El Consell de Ministres va aprovar el passat 14 de setembre, un projecte de llei per reformar el Codi Penal. El text, que ara s’haurà d’aprovar al Congrés dels Diputats (on el PP té majoria absoluta), és tota una declaració d’intencions: menys garanties i més repressió, cosa que suposarà l’enderrocament progressiu de límits fins ara infranquejables. El discurs, doncs, cada vegada és més explícit: les demandes socials no són respostes amb polítiques que les satisfacin, sinó amb més repressió.
Després dels últims acomiadaments l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu té només 67 músics en la nova temporada.
Aquests dies el Gran Teatre del Liceu va obrir les portes a una nova temporada amb grans obres operístiques i sorprèn malgrat la crisi amb la participació de les veus més destacades del moment com Anna Netrebko, Rolando Villazón i Roberto Alagna. Una bona ocasió per fer oblidar l’anterior temporada que després de greus problemes econòmics només es va dur a terme gràcies al conjunt dels treballadors que van fer un gran sacrifici a reduir els seus salaris durant un període determinat per compensar una part important del dèficit de la institució.
REFORMES LABORALS I ACORDS SOCIALS. DECÀLEG DELS ANYS 70 FINS A L´ACTUALITAT
DÈCADA DELS ANYS SETANTA
• Octubre de 1977. – Tots els partits polítics amb representació parlamentària signen el Pacte de la Moncloa. L’acord va comptar amb el suport de CCOO i el rebuig d’UGT i de CEOE.
• Desembre de 1979. – Es signa l’Acord Bàsic Interconfederal amb l’oposició de CCOO. El text estableix les bases de l’Estatut dels Treballadors i introdueix la negociació dels salaris amb el referent d’IPC previst pel Govern.
El curs passat va començar amb menys plantilla, més alumnes per classe, menys dotacions econòmiques als centres, més hores lectives, pitjors condicions pel professorat interí i substitut, congelació salarial…
3 de cada 10 catalans viuen amb risc de pobresa o d’exclusió social. Ho diu l’última Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya, que destaca que Catalunya està 2 punts per sobre del conjunt d’Espanya i 8 per sobre de la mitjana europea en nivell de pobresa.
Entre el 30% de catalans que viu en risc d’exclusió social, hi ha els qui tenen dificultats per arribar a final de mes, les famílies amb diversos membres a l’atur i els qui tenen problemes per mantenir l’habitatge calent a l’hivern o no poden menjar proteïna almenys cada dos dies.
L’enquesta també dóna altres dades: el 22% de la població té uns ingressos anuals de menys de 8.500 euros, el 40% no pot fer front a una despesa imprevista de 750 euros, el 39% no es pot permetre anar de vacances almenys una setmana l’any, el nombre de persones que pertany a una entitat o associació baixa en 5 anysdel 45 al 38%.
La crisi capitalista ha eixamplat les distàncies i aguditzat les diferències entre classe alta i classe baixa. Mentre els primers segueixen acaparant la riquesa i es veuen beneficiats per la gestió neoliberal de la crisi, els segons en pateixen les conseqüències.
Els estudis universitaris públics són a Catalunya un 75% més cars de mitjana que a la resta de l’Estat.
L’OSU presenta un detallat informe en què compara els preus i denuncia que al Principat els costos són molt més elevats i, a sobre, és on l’increment de taxes s’ha deixat notar més. Els graus s’han apujat entre 607 i 949 euros anuals. Dijous es viurà la primera vaga del curs, contra les retallades de personal i l’increment de taxes.
La plataforma Aigua és Vida denúncia que la companyia ja ha aprovat un increment del cànon de l’aigua del 70% i a partir del gener podria augmentar un 100% més. A més a més, entre els aspirants a quedar-se amb la concessió hi ha grups d’inversió que s’enriqueixen amb la indústria armamentística.
La privatització d’empreses públiques és una de les mesures que està intentant portar a terme el Govern de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de reduir el monumental deute –més de 48.000 milions d’euros- que arrossega. De moment, la privatització que sembla més sentenciada és la d’Aigües Ter-Llobregat (ATL), una companyia que brinda servei en alta (des de les fonts d’aigua fins als dipòsits municipals) a prop de cinc milions de catalans. Divendres 5 d’octubre s’acabava el termini de presentació d’ofertes per aspirar a la concessió d’ATL i s’hi presentaven dues ofertes, darrere de les quals hi ha “grans fons d’inversió” internacionals que es dediquen, entre d’altres aspectes, a enriquir-se amb projectes armamentístics, segons ha denunciat la plataforma Aigua ésVida.
El dissabte 20 d’octubre 2012, a les 18:15, a la sala Francesc Buireu de
CERVERA presentació dels llibres “VENJANÇA DE CLASSE” (Causes profundes de
la violència revolucionària a Catalunya el 1936) de Xavier Diez, i “QUE LO
SEPAN ELLOS Y NO LO OLVIDEMOS NOSOTROS” (El inverosímil verano del 36 en
Cataluña) de Miquel Izard.
L’estat espanyol és el segon de tota la Unió Europea amb la taxa de temporalitat més elevada, amb un 25,3% el 2011, gairebé el doble que la mitjana de la regió, segons dades publicades el passat divendres 5 d’octubre per Eurostat.
Les dades de l’oficina estadística comunitària són eloqüents: només Polònia, amb un 26,9% dels treballadors amb contracte temporal, se situa per davant de l’estat espanyol en taxa temporalitat, superant ambdós folgadament les mitjanes de la regió. Segons Eurostat, el terme mitjà d’empleats amb contracte temporal en la UE 27 va ser del 14,1% l’any passat, percentatge que s’eleva fins al 15,8% en els països de la zona euro.
Després de Polònia i l’estat espanyol, els mercats de treball amb major temporalitat són els de Portugal, amb un 22,2%; Holanda, amb un 18,4%, i Eslovènia, amb un 18,2%. Curiosament, Grècia, un dels estats més copejats per la crisi, se situa per sota de les mitjanes europees, amb un percentatge de temporalitat del 11,6%.
D’altra banda, les dades de Eurostat revelen que en nombre d’hores treballades a la setmana, l’estat espanyol se situa lleugerament per sobre del terme mitjà de la eurozona, amb 40,3 hores enfront de les 40 de la UE 17 i un poc per sota de la mitjana dels 27 països de la UE: 40,4 hores. Per contra, Regne Unit i Àustria són els estats on més hores a la setmana es treballa, amb 42,2 i 41,8 respectivament.
Font: Kaos en la Red
DIRECTA SABADELL | 05/10/2012
Pau Llonch i Oriol Sorolla, militants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell, han rebut avui una notificació de sanció administrativa de la Direcció General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior per considerar-los “promotors i organitzadors” d’una manifestació pel dret a l’habitatge que va tenir lloc el passat 3 de febrer. La sanció, que podria ser d’entre 300 i 30.000 euros per cada un, ha estat imposada per “contravenir la Llei orgànica reguladora del dret a reunió”, ja que segons el Departament d’Interior, la manifestació “no havia estat comunicada a l’autoritat governativa”.
Avui, 5 d’octubre, el seguiment de la vaga a autobusos de TMB contra la retallada salarial (1500 euros) i contra la repressió sindical (acomiadament d’Andreu de Cabo) ha sigut massiu.
L’Assemblea General de treballadors i treballadores d’autobusos de TMB ha decidit continuar amb les aturades parcials de 2h a 4h, de 9h a 11 i de 16h a 18h.
També es realitzarà una aturada de 9 hores el 22 d’octubre i de 24h el 31 d’octubre, totes duescoincidint amb la vaga del Metro de TMB.
Fes-ne difusió, comparteix-los a les diverses xarxes socials, descarrega-te’ls i difon-los al teu propi canal de youtube, vimeo, blip.tv, respectant la integritat del mateix vídeo de CGT Catalunya, de forma lliure i participativa. Fes-te teva la Vaga General del 31 d’octubre de 2012.
http://www.youtube.com/watch?v=pSF3EcahLI8&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=fIiUJXSO6WE&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=tu40LklxmNs
http://www.youtube.com/watch?v=YUNCZ57Q0zk
Per descarregar vídeos de youtube:
El risc de pobresa pels aturats o incapacitats laborals, és del 51%.
El 47% de la població catalana té el seu habitatge totalment pagat, tot i que entre l’any 2001 i 2005 el nombre d’hipoteques a Catalunya gairebé es va doblar.
Hipoteques: la població de 35 a 49 anys és la que més s’ha endeutat.
1. La crisi de l’imperi USA arrossega tot el món.
Assistim a la crisi més gran del sistema capitalista des de la II Guerra Mundial. La crisi del petroli de l´any 1973 després de l´ona expansiva dels “30 gloriosos”, ja va suggerir la necessitat de canviar el SMI comandat pel dòlar per un altre sistema més arrelat a la producció de bens i serveis, es a dir a l´economia real no especulativa. Però a hores d´ara i unes quantes crisis més, ni el G-20, ni la UE ni els BRICs han posat fre a la dolarització de l’economia mundial imperialista. Així l´SMI no és el resultat del lliure mercat sinó d´imposicions econòmiques i polítiques USA, que va convertir el dòlar en la moneda hegemònica a tot el món.
És aquest poder econòmico-militar el que fa possible la reactivació de l’economia nord-americana mitjançant la injecció de diners de la FED per valor de 600.000milions-dólar destinats a comprar deute públic. D’aquesta manera els USA reactivant la economia interna, malgrat l´exportació de la seva crisi al món global. Com que les matèries primeres cotitzen en dòlars, les seves importacions no resulten més cares. Malgrat tot, els USA tenen la balança de pagaments més deutora del món, seguits precisament d’Espanya. Podem afirmar doncs, que la crisi de l´imperialisme és la causa primera de la crisi a l´hora que és la causa dels atacs especulatius contra la moneda euro, tal com senyalava Krugman. Però la crisi ha esclatat i afectarà durament a tots els poblesdel món.
NOSALTRES PARIM, NOSALTRES DECIDIM!
Ara fa una setmana, clamàvem pel dret al propi cos, per l’avortament lliure i gratuït amb una concentració a la Plaça del Vi de Girona. Aquest diumenge Hazteoir, amb la difusió feta des de mitjans de comunicació com El Punt Avui i diverses emissores de ràdio es concentrarà a partir de les 12 del migdia al mateix lloc que vam ocupar nosaltres per a reclamar tot el contrari: el seu lema és “Aborto 0”. Aquest diumenge és per a nosaltres una jornada de reivindicació amb Al Carrer, aprofitem-la també per a plantar cara als feixistes tornant a la Plaça, a les12h. a la plaça del Vi.
