Ámbit: Ambits
Vídeo: Motius per a la vaga general 2012: Raul Gallego, secretari General Banca Barcelona
Llei d’Amnistia: com apuntalar els pilars d’una dictadura
El 15 d’octubre es van complir 35 anys de l’aprovació de la Llei d’Amnistia, que va deixar sense jutjar els crims polítics del Franquisme.
“El pressupost ètico-polític de la democràcia, d’aquella democràcia a la qual aspirem, que per ser autèntica no mira cap a enrere, sinó que, ferventment, vol superar i transcendir les divisions que ens van separar i van enfrontar en el passat.” Amb aquesta frase definia la Llei d’Amnistia Rafael Arias Salgado, portaveu del govern de UCD d’Adolfo Suarez. La Llei d’Amnistia va ser aprovada el 15 d’octubre de 1977 per les primeres corts democràtiques després de la mort de Franco.
Però darrere d’aquesta Llei i d’aquestes paraules d’Arias Salgado, s’amaga tot un component que marcarà l’esdevenir del nou règim, que ve de la il·legitimitat de l’anterior i no d’una ruptura amb ell. La Llei d’Amnistia exonerava de tots els crims comesos a Espanya amb anterioritat al 15 de desembre de 1936 i fins al 15 de juny de 1977. Tots els crims comesos en aquest temps quedaven amnistiats i els presos polítics quedaven en llibertat. No tots, perquè aquells que no van acceptar el model van seguir en la presó, al tipificar la llei que tots els actes comesos amb anterioritat al 15 d’octubre de 1977 que fossin constitutius de delictes lesius no serien amnistiats. Era un paràgraf dirigit bàsicament contra els integrants d’ETA-Militar.
No obstant això, l’exonerar qualsevol crim entre 1936 i 1977 era el gran triomf del Franquisme perquè no fos jutjat per crims contra la Humanitat. Tots els suposats crims que havia comès el bàndol perdedor en la Guerra havien estat jutjats pel franquisme sota una legislació arbitrària que contemplava la presumpció de culpabilitat i no la d’innocència. Els milers de consells de guerra que durant el Franquisme es van desenvolupar eren tot un component il·legítim on el reu estava sentenciat per endavant. I no per crims sinó per qüestions ideològiques. Un modus operandi que no va variar el franquisme en els seus gairebé 40 anys d’existència. A pesar del sorgiment del TOP (Tribunal d’Ordre Públic) on es va seguir jutjant les idees, el que el Franquisme considerava com un atemptat contra el règim passava per tribunal militar. Fins i tot aquest TOP, que havia tingut com antecedent el Tribunal Especial per a la Repressió de la Masonería i el Comunisme, es va convertir amb la mort de Franc en l’actual Audiència Nacional.
La Llei d’Amnistia exonerava als criminals que durant el Franquisme havien actuat de tal forma. Però per aquesta Llei també es cobria en un mantell d’oblit a les víctimes. No anaven a poder ser reparades. Aquells que entre 1936 i 1977 havia estat assassinats per qüestions polítiques anaven a quedar condemnats a l’ostracisme. Des dels milers de militants antifeixistes de primera hora, fins a Salvador El Puig Antich, els cinc afusellats al setembre de 1975, els morts a Vitòria al gener de 1976 o, fins i tot, els advocats laboralistes d’Atocha de gener de 1977.
Una Llei que, com no podia ser d’altra manera, va ser alegrement rebuda pels franquistes. Tenint en compte que tot el procés de Transició va ser dirigit per aquestes elits provinents del Franquisme, era evident que anaven a legislar en aquesta línia. Però aquesta Llei va comptar amb la inestimable col·laboració d’un sector de l’esquerra que va rebre amb algaravia i entusiasme un procés que sepultava la seva pròpia història. Poc li va importar al PSOE i al PCE la combativitat de la sang vessada per milers i milers dels seus militants afusellats, empresonats i exiliats durant els llargs anys de la dictadura. Molt per contra van “preferir amnistiar” els crims del Franquisme enfront dels seus propis militants.
La jugada no va quedar solament aquí. Aquesta llei va ser aprovada, com hem dit anteriorment, per una Corts sorgides de les eleccions de juny de 1977. Eleccions que estaven lluny de ser lliures. No totes les candidatures polítiques van poder presentar-se. Totes les opcions crítiques amb el procés iniciat no van ser legalitzades. Ni republicans ni extrema esquerra van tenir lloc en aquestes eleccions. El parlament el van compondre opcions polítiques, des de l’esquerra moderada fins als nacionalistes i els sectors franquistes, passant pels comunistes, que anaven a aprovar aquesta llei de punt i final. Igualment, sense ser constituents, van començar a redactar una constitució que afermava les estructures heretades del Franquisme (el Cap d’Estat, la verticalitat política i sindical, les estructures judicials, etc.). Cap funcionari franquista, fos del cos que fos, va ser depurat. Per contra van continuar en els seus llocs. El mateix que l’Exèrcit o la col·laboració eclesiàstica amb la dictadura. Tal com el dictador havia dit “tot quedava lligat i ben lligat”.
Quan molts anys després aquests pactes de silenci havien caducat, les oligarquies polítiques que segueixen en el Govern s’emparen en la Llei d’Amnistia de 1977 per a no jutjar els crims del Franquisme. Fins i tot el tan controvertit auto de Garzón era bloquejat pel propi jutge en virtut d’aquesta llei i de la seva pròpia inhibició per a jutjar el Franquisme. Han passat ja 35 anys. I d’aquestes pols aquests llots.
* Un article de Maurici Basterra, pseudònim d’un historiador madrileny, publicat al núm. 183 de la revista Diagonal.
http://www.diagonalperiodico.net/Ley-de-Amnistia-como-apuntalar-los.html
La vaga d’HP té un seguiment del 30% malgrat la retirada de CCOO i UGT
ORIOL MATADEPERA | 19/10/2012 – Setmanari Directa
La vaga convocada a l’empresa informàtica HP avui 19 d’octubre ha tingut un seguiment fluix a tot l’Estat espanyol. Al centre de Sant Cugat del Vallès d’HP Consultoria ha arribat al 40% segons Jordi Saladie, secretari general del sindicat CGT en aquella filial de la multinacional. Després de dos anys de lluita sindical a l’empresa, CGT havia convocat una vaga amb el convenciment de que significaria un canvi en la política constant d’acomiadaments —187 en els darrers dos anys—. El que no esperava el sindicalista de CGT és que “UGT i CCOO posarien pals a les rodes”, i explica que “els seus comunicats dos dies abans han fet molt de mal i avui els seus delegatshan anat a treballar”.
La Coordinadora 25S prepara noves mobilitzacions per a envoltar el Congrés dels Diputats a Madrid
Els impulsors d’Envolta el Congrés-Rodea el Congreso centren les seves crítiques en el pes dels interessos del deute en els Pressupostos i demanen una auditoria ciutadana.
La Coordinadora 25-S ha convocat per al dimarts, 23 d’octubre, una nova acció de protesta contra les retallades del Govern espanyol en la qual insta a la ciutadania a “empaperar” els reixats del previsible dispositiu policial que protegeixi el Congrés amb propostes dels ciutadans.
La Coordinadora rebutja que l’atenció se centri en l’actuació policial i tracta d’omplir de contingut les mobilitzacions. Així ho han expressat en roda de premsa el 19 d’octubre tres dels seus portaveus en declaracions als mitjans després de registrar en la Cambra baixa un escrit en contra del projecte de llei de Pressupostos per a 2013 que ha presentat el Govern i que la setmana pròxima començarà la seva tramitació parlamentària.
Per a això, han convocat el dimarts a les 17.30 hores en la Cuesta de Moyano, des d’on partiran cap a la font de Neptuno. En aquesta plaça pròxima al Congrés celebraran “de forma no violenta i amb intel·ligència” dues assemblees ciutadanes: una sobre els Pressupostos, el deute i les retallades, i una altra sobre el procés constituent que reclamen. Cap a les 20.30 tractaran de penjar en les tanques del Congrés cartells amb les propostes que aportin els participants en la convocatòria i intentaran (com ja van fer el 25 de setembre) envoltar l’edifici. La seva intenció és romandre en la zona fins que els diputats abandonin la Càmera al finalitzar el Ple que hi ha previst aquest dia.
A més, la seva setmana de mobilitzacions continuarà el dijous 25 d’octubre amb una “jornada d’accions descentralitzades en tot l’Estat”. “Estan convidats tots els ciutadans, que sorprenguin amb les seves idees i el seu malbaratament d’imaginació. Des de la Coordinadora no anem a donar pautes, ho deixem al lliure albir perquè la gent organitzi el que cregui oportú”, ha explicat Vicky, una de les portaveus.
El dissabte 27 d’octubre a partir de les 18.00 hores se celebrarà una manifestació que acabarà en el Congrés partint des de la Plaça d’Espanya per a tornar a mostrar rebuig a “els Pressupostos del Deute” i reclamar un “nou procés constituent”. Aquesta convocatòria, que tindrà “rèpliques en altres ciutats” de l’Estat amb “concentracions de suport”, no ha estat comunicada oficialment a la Delegació del Govern. “A la Delegació no se li demana permís, se li comunica que es van a fer determinades actuacions. Estan aquí els mitjans, estem comunicant públicament això, suposo que es donen per assabentats. El dret de manifestació està emparat per la Constitució, i no tenim obligació de demanar permís a ningú”, ha assegurat Vicky. El seu company Carlos ha insistit que la seva convocatòria està “comunicada a través del blog de la Coordinadora i s’està fent pública” amb la roda de premsa oferta aquest divendres. “Entenem que la Constitució empara el dret de reunió de la ciutadania sense la necessitat de fer més peticions”, ha resolt.
A més, la Coordinadora 25-S ha presentat un text contra els Pressupostos, juntament amb un llistat de més d’un centenar d’organitzacions diverses que “donen suport i participen en el procés 25-S”: assemblees 15M de diverses ciutats, alguns partits polítics com el PCE i sindicats com CGT i SAT o moviments estudiantils, entre altres.
Julián, membre de la Coordinadora, ha registrat a les 11.00 hores d’aquest divendres el document en el Congrés, on ha estat rebutjat en una primera instància per no comptar amb signatura ni adreça postal on poder remetre qualsevol resposta oficial. Finalment, després de consignar les seves dades personals, ha estat acceptat.
“No hem de centrar l’atenció en el que faci la policia”
Els enfrontaments amb la policia durant l’acció d’Envolta el Congrés de fa un mes van ser àmpliament recollits per mitjans de comunicació de tot el món. En aquest sentit, Carlos ha subratllat que la seva intenció és “que no se centri l’atenció sobre l’actuació policial” sinó en les “propostes per a la societat” que estan fent. “Estem convençuts que aquests Pressupostos es poden retornar, hi ha una majoria social, inclosos electors del PP, que està en desacord amb aquests Pressupostos. No pretenem un enfrontament amb les forces policials, sinó generar discurs i debat”, ha insistit.
Pel que fa al text que han registrat en el Congrés, un altre portaveu de la coordinadora, Carlos, ha explicat que recull el “total rebuig al projecte de Pressupostos” que alberguen els col·lectius signants. “Al nostre entendre és un projecte de llei que, a més de conculcar drets fonamentals amb un procediment que no respecta la sobirania popular i amb un contingut que serà generador d’opressió i misèria, són uns Pressupostos del deute”, ha dit, apuntant que la retallada de 40.000 milions en despesa social es destinarà a “pagar 38.000 milions d’interessos del deute”. “Se socialitzen les pèrdues de la banca privada, però això és una factura que la població no ha de pagar. És una despesa totalment il·legítima que ens duu a un autèntic abisme social en una crisi de la qual no som responsables. El deute no és de tots, és dels bancs i les empreses”, ha afirmat, rebutjant que la població hagi “viscut per sobre de les seves possibilitats” com contínuament afirmen els poders públics.
A més de rebutjar el canvi de la Constitució que fa prevaldre el pagament del deute sobre el de qualsevol altra despesa i que el Govern segueixi “el dictat de la troica, aliè a la sobirania popular”, en el text es qualifiquen els comptesde l’any pròxim de “s
Un miler de treballadors de les empreses municipals s’han manifestat el 13 d’octubre a Barcelona contra les retallades
Aquest dimecres 13 d’octubre a la tarda al voltant d’un miler de treballadors d’empreses públiques i diversos serveis de l’Ajuntament de Barcelona s’han concentrat contra les retallades i la precarització a la plaça Sant Jaume per iniciar una marxa fins a la delegació del Govern espanyol a Catalunya, convocats per la recentment creada Coordinadora Sindical de Serveis Públics Municipals, formada per representants
de la pràctica totalitat de les empreses i organismes públics dependents dels pressupostos municipals de Barcelona.
Aquesta és la primera mobilització per protestar contra les retallades socials i laborals aplicades pel Govern espanyol que fan junts tots els sindicats amb representació de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal (CCOO, CGT, USOC i UGT) i és l’inici d’un calendari de mobilitzacions que s’allargarà fins el 23 novembre. Els treballadors han cridat contra les privatitzacions i contra l’eliminació de la paga extra de Nadal perquè en el cas de l’Ajuntament de Barcelona es té una bona situació econòmica que no justifica les retallades. Concretament rebutgen les reformes salarials i d’ocupació aprovades pel govern central en el decret 20/2012, unes reformes que està aplicant el consistori.
Ha sortit el número 143 de la revista “Catalunya” (Octubre 2012)
El número 143 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
A la vaga general, laboral, social i de consum
– Reportatge:
El deute que
ens ofega:
El deute públic: un mecanisme de redistribució de
riquesa de pobres a rics
Els deutes sempre han de pagar-se?
‘Som lo que Sembrem’ reclama a l’ajuntament de Reus que deixi d’utilitzar herbicides tòxics
El col·lectiu ‘Som lo que Sembrem‘ està promovent una campanya que insta als ajuntaments catalans a fer públic els tractaments fitosanitaris que efectuen a la vegetació de la via pública que podrien afectar a la salut de determinades ciutadanes i a la qualitat del medi ambient, contra els herbicides a base de glifosat, i contra l’autorització de transgènics tolerants a herbicides a Catalunya. En el ple municipal d’aquest divendres, amb el suport de 6 entitats reusenques més, demanaran que es retiri de manera preventiva el glisofat que utilitzen els serveis municipals i se substitueixi per mitjans mecànics per desherbar.
Vídeos: Ens sobren els motius per a la vaga general del 31 d´octubre 2012
Motius Vaga General 31 Octubre 2012 : Àngel Bosqued, Secretari General CGT Catalunya:
Motius Vaga General 31 d´octubre 2012 : Pere Giner CGT Sallent:
Motius per una vaga general, la del 31 d’octubre 2012: Lluís Martínez de CGT Manresa:
Motius Vaga general 31 octubre 2012: Josep Quevedo de Berga:
Actes a Sallent el 20 i 21 d’octubre dins la Marxa d’Homenatge als Maquis 2012
MARXA HOMENATGE ALS MAQUIS 2012
20 i 21 d’octubre. Sallent
Des de Sallent tornem a afegir-nos a la Marxa Homenatge als Maquis per no
oblidar a tots aquells que van dedicar la seva vida a la llibertat i la
utopia.
El dissabte 20 d’octubre tenim una xerrada a càrrec de Josep
Quevedo amb el títol:
COLUMNA TERRA I LLIBERTAT. La Catalunya central al 1936.
Ha mort l’històric anarquista lleidatà Joan Català
Joan Català Balañà és un dels millors exponents dels passadors que durant la II Guerra
Mundial van ajudar desenes de persones a fugir del nazisme a través
d’Andorra i de la resta del Pirineu. Començar a cercar en la seva
biografia descobreix una vida digna de ser portada al cinema.
Entrevista a la periodista Dima Khatib: “Enderrocar un règim per Internet no és possible, que ningú s’ho cregui”
Després ‘estudiar a la Universitat de Ginebra, Dima Khatib estava preparada per ser una flamant traductora de l’ONU, però va sentir que necessitava expressar les seves pròpies idees. Poliglota, cosmopolita i viatgera, va començar la seva carrera com a periodista de ben jove a Europa. Des de 1997 treballa a la cadena Al-Jazira: va formar part de la direcció de la cadena a Qatar fins l’any 2003 i l’ha representada a més de 25 països. En l’actualitat és corresponsal de Al-Jazira per a l’Amèrica Llatina.
Els treballadors assalariats pateixen la pitjor pèrdua de poder adquisitiu en 27 anys
Els treballadors assalariats estan patint la pèrdua de poder adquisitiu més gran dels últims 27 anys. Els sous han pujat molt poc aquest any, mentre que els preus s’han disparat, especialment aquest setembre, amb l’entrada en vigor dels nous tipusd’IVA.
Benvolgudes “banlieues”: Catalunya us estima
“A La Florida, el que
hem tingut sempre
és un problema
de pobresa
retransmesa
de generació
en generació”
“Si volem saber
d’on arrenquen
els conflictes i la
violència urbana, cal
mirar molt enrere i
en moltes direccions”
La flexibilitat en l’entrada: “El Contracte en l’entrada al mercat de treball”
El nou contracte per a empreses de fins a 50 treballadors.
Contractes de formació i aprenentatge.
Primer llibre de Lo Diable Gros: “Mots incendiaris” de Roger Palà
Roger Palà dóna el tret de sortida a l’editorial Lo Diable Gros, amb el seu llibre “Mots incendiaris. Recull d’articles (2007-2011)”.
Es tracta d’un recull d’articles escrits per l’autor entre el 2007 i el 2011 en diversos mitjans de comunicació digitals com Enderrock.cat, Nació Digital, Mèdia.cat, La Directa i altres com el bloc Al darrera la nevera o l’observatori crític Mèdia.cat. És el primer volum de la col·leció El Martell, que publicarà textos de pensament, anàlisi i crítica.
La ultradreta torna al cor de Barcelona el 12 d’octubre de la mà de l’espanyolisme de PP i Ciutadans
BERTRAN CAZORLA | 12/10/2012 – Setmanari Directa
Alejandro Llera, de 25 anys, ha pogut recuperar una vella tradició familiar aquest dotze d’octubre. Falangista des dels 16 anys, aquest migdia s’ha passejat amb la camisa blava, brodada amb el jou i les fletxes, per la plaça de Catalunya. Una imatge més pròpia de temps del seu avi, o del seu pare, un comissari “franquista” de la policia espanyola que va ser destinat a Barcelona durant la transició, segons ha explicat el mateix jove.
Però que ell enguany ha pogut reviure gràcies a que, per primer cop en anys, aquest divendres la ultradreta barcelonina ha pogut celebrar el 12 d’Octubre al cor de la ciutat. Ho ha pogut fer aprofitant un esdeveniment multitudinari, davant del focus dels grans mitjans de comunicació. De la mà d’una classe mitjana conservadora i espanyolista. Aixoplugada en l’acte que aquesta dreta unionista ha muntat a la plaça de Catalunya per respondre el clam independentista. I a canvi de mantenir les aparences. Només al final, gent com Llera s’ha pogut desemmascarar.
Vaga estudiantil i manifestacions en defensa de la universitat pública
Milers de persones es manifesten a favor de la universitat pública i contra la pujada de taxes
Els Mossos prenen la UAB per evitar que els estudiants entrin a l’AP-7 i també hi ha un fort dispositiu a l’estació de FGC de Bellaterra. Estudiants del campus Mundet tallen la Ronda de Dalt, els de la UB Central la Gran Via i els de zona universitària prenen la Diagonal per dirigir-se a la manifestació de plaça Universitat.
La reforma del Codi Penal: més repressió i menys garanties
Marc Pairó i Joan Montserrat – Setmanari Directa
El Consell de Ministres va aprovar el passat 14 de setembre, un projecte de llei per reformar el Codi Penal. El text, que ara s’haurà d’aprovar al Congrés dels Diputats (on el PP té majoria absoluta), és tota una declaració d’intencions: menys garanties i més repressió, cosa que suposarà l’enderrocament progressiu de límits fins ara infranquejables. El discurs, doncs, cada vegada és més explícit: les demandes socials no són respostes amb polítiques que les satisfacin, sinó amb més repressió.
Gran Teatre del Liceu: Una orquestra mutilada
Després dels últims acomiadaments l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu té només 67 músics en la nova temporada.
Aquests dies el Gran Teatre del Liceu va obrir les portes a una nova temporada amb grans obres operístiques i sorprèn malgrat la crisi amb la participació de les veus més destacades del moment com Anna Netrebko, Rolando Villazón i Roberto Alagna. Una bona ocasió per fer oblidar l’anterior temporada que després de greus problemes econòmics només es va dur a terme gràcies al conjunt dels treballadors que van fer un gran sacrifici a reduir els seus salaris durant un període determinat per compensar una part important del dèficit de la institució.
Reformes laborals i Acords socials. Decàleg dels anys 70 fins a l’actualitat
REFORMES LABORALS I ACORDS SOCIALS. DECÀLEG DELS ANYS 70 FINS A L´ACTUALITAT
DÈCADA DELS ANYS SETANTA
• Octubre de 1977. – Tots els partits polítics amb representació parlamentària signen el Pacte de la Moncloa. L’acord va comptar amb el suport de CCOO i el rebuig d’UGT i de CEOE.
• Desembre de 1979. – Es signa l’Acord Bàsic Interconfederal amb l’oposició de CCOO. El text estableix les bases de l’Estatut dels Treballadors i introdueix la negociació dels salaris amb el referent d’IPC previst pel Govern.
Per una educació pública i de qualitat, vaga general!
El curs passat va començar amb menys plantilla, més alumnes per classe, menys dotacions econòmiques als centres, més hores lectives, pitjors condicions pel professorat interí i substitut, congelació salarial…
3 de cada 10 catalans viuen amb risc de pobresa o exclusió social
3 de cada 10 catalans viuen amb risc de pobresa o d’exclusió social. Ho diu l’última Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya, que destaca que Catalunya està 2 punts per sobre del conjunt d’Espanya i 8 per sobre de la mitjana europea en nivell de pobresa.
Entre el 30% de catalans que viu en risc d’exclusió social, hi ha els qui tenen dificultats per arribar a final de mes, les famílies amb diversos membres a l’atur i els qui tenen problemes per mantenir l’habitatge calent a l’hivern o no poden menjar proteïna almenys cada dos dies.
L’enquesta també dóna altres dades: el 22% de la població té uns ingressos anuals de menys de 8.500 euros, el 40% no pot fer front a una despesa imprevista de 750 euros, el 39% no es pot permetre anar de vacances almenys una setmana l’any, el nombre de persones que pertany a una entitat o associació baixa en 5 anysdel 45 al 38%.