CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Acció Sindical

Concentració de CGT a Manresa amb motiu del 1r de Maig i per la llibertat de Laura Gómez

El divendres 27 d’abril per la tarda hem realitzat una concentració a Manresa, per lluitar el present, per tenir un futur, davant la reforma laboral, el pacte social i les retallades.

A l’hora que hem reivindicat la llibertat incondicional de la secretària d’organització de CGT Barcelona Laura Gómez i la resta de presos de forma injustificada, per participar a la vaga general del passat 29 de març.

CGT Manresa

Llegir més »
Acció Sindical

Manifestació el 28 d’abril a Vilafranca del Penedès amb motiu del 1r de Maig

Manifestació dissabte 28 d’abril, 18 h, Plaça de la Vila

Contra les retallades i la reforma laboral, lluita social!

Actes posteriors:

Dijous 3 de maig, xerrada sobre la reforma laboral, 20h. Sala Polivalent Sant Martí Sarroca

Divendres 4 de maig, projecció i debat sobre la lluita obrera, 20h. Centre Cultural les Escoles Velles, Riudebitlles

Organitzen: CGT i Endavant

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració solidària a Tarragona en suport de les 5 noves persones imputades per la vaga general del 29M

El 26 d’abril a les sis de la tarda ha passat a disposició judicial una de les cinc persones que durant el dimecres els Mossos d’Esquadra van anar a buscar als seus domicilis. Només en dos casos van poder lliurar la citació pels jutjats, en aquest cas el jutjat d’instrucció número 3, a càrrec del jutge Raúl Javier Castro. Aquestes cinc persones, pertanyents dues d’elles al sindicat CGT i al Jovent Llibertari, dues més a CNT i l’altra a l’Assemblea URV, haurien estat identificades durant el matí de la jornada de Vaga General del 29 de març. Els imputen desordres públics i delicte contra la seguretat del trànsit.

Llegir més »
Premsa

“Desafiar el règim, desobeir la por”

REDACCIÓ DIRECTA | 25/04/2012

Un comissari dels Mossos parla de “rates” que “ho pagaran car”; el responsable dels antidisturbis afirma a la TV que atonyinaria en Gandhi, si calgués; un conseller d’Interior desbocat exigeix com a única alternativa que retorni “la por”, i la policia, aquesta setmana, visita rectors universitaris per exigir llistats de l’estudiantat actiu. Com a cirereta, una web, operativa des d’ahir, que viola obertament la presumpció d’innocència, la privacitat i la intimitat, fomenta la perversió de la delació i atia la persecució. McCarthy, 1950. Catalunya, abril de 2012. Cacera de bruixes decretada, Interior intenta implicar una part de la societat en la repressió contra la dissidència. Totes les dictadures ho fan.

Però, ben mirat i malgrat la dinàmica perversa i obsessiva que generarà, l’activació de la web parla més el llenguatge de la impotència del poder, incapaç de descodificar les arrels i l’extensió del malestar, que no pas el de la seva fortalesa. Feble, el sometent convergent només recorre a la coerció per imposar les tisores a base de porres. Ho deia la gent del moviment tupamaro en temps pitjors: si han vingut de nou és perquè encara hi som. Si reclamen el retorn de la por és perquè saben que, fa tot just un any, les places van proclamar que l’havíem perduda. I quan la gent que mana perd la vergonya, cal que la gent obligada a obeir li perdi la por. Cal perdre-la del tot. Hannah Arendt ho va reblar fa anys: el pitjor enemic d’una autoritat embogida és el menyspreu i la millor manera de soscavar-la és el riure. A les noves persones proscrites, el nostre millor somriure. I la solidaritat i el suport mutu. Estem amb vosaltres.

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat de CGT-Barcelona davant l’empressonament de la Secretària d’Organització de la Federació Local

PRESÓ PER A LA SECRETÀRIA D’ORGANITZACIÓ DE CGT-BARCELONA

FELIP PUIG AUGMENTA EL SEU NOMBRE D’HOSTATGES

Avui dimecres 25 d’abril, la Jutgessa del Jutjat d’Instrucció nº 23 de Barcelona ha decretat presó sense fiança per la Secretària d’Organització de la CGT-Barcelona amb els càrrecs d’incendi, subsidiàriament de danys, coaccions, delicte de desordres públics i delicte contra els drets fonamentals.

Llegir més »
Acció Sindical

El jutjat d’instrucció 23 envia a la presó la Secretària d’Organització de CGT-Barcelona

Última hora: El jutjat d’instrucció 23 ha decidit aquesta tarda de dimecres 25 d’abril enviar a la presó sense fiança a la Secretària d’Organització de la CGT a Barcelona. La Jutgessa acata les directrius de Felip Puig i ordena presó per a la Secretària d’Organització de CGT-Barcelona.

Seguiu atents a les informacions que circulin per les xarxes socials i a les notícies publicades en el web de CGT i altres mitjans informatius, i participeu en els actes que es convoquin per a demanar la llibertat de la nostra companya.

Llegir més »
Acció Sindical

Manifestació anticapitalista 1r Maig a Girona

1er de maig 2012, Manifestació a Girona

Manifestació anticapitalista. 18h. Punt de trobada de la rambla. Girona

“Contra la dictadura de la banca i el capital, Repartim el treball i la riquesa”

Organitzen: CGT, Endavant OSAN, i Assemblea Popular de Girona

Llegir més »
Acció Sindical

Actes 1r de Maig a Mollet de la CGT del Vallès Oriental

1r de Maig 2012

Contra la Reforma Laboral, les Retallades i el Pacte Social

MANIFESTACIÓ 1 de Maig a les 11.30h. a la Plaça Pau Casals de Mollet del Vallès

En acabar la manifestació botifarrada popular, jocs, activitats infantils i projecció de la pel·lícula “El caso Savolta”.

Llegir més »
Acció Sindical

Ens veuran en els carrers, mai de tornada a les cavernes!

Les reformes i retallades del govern tornen a arraconar a la dona a la llar, com en temps no molt llunyans quan a les telefòniques se’ns obligava a abandonar el lloc de treball després del matrimoni. És indignant veure-li utilitzar la violència estructural de gènere com excusa per a reformar la llei de l’avortament alhora que les seves reformes i retallades l’aprofundeixen de manera vertiginosa. Lluny d’amagar el cap, és temps de sortir al carrer i lluitar contra la tornada a les cavernes.

Ho farà amb mesures concretes com la congelació del Salari Mínim Interprofessional (SMI), un salari que ja està a la cua a Europa, només per davant d’Eslovàquia i Portugal. Segons la Enquesta d’Estructura Salarial, el el 2010 el 15,5% de les dones estàvem per sota d’aquest salari, enfront del 5,6% dels homes. No en va aquest s’utilitza com referència per als de les empleades domestiques, on el 90% som dones.

A més, la reforma laboral, que es basa en l’acomiadament com eina d’ajustament, augmentarà el nostre atur, que ja és el major d’Europa: la nostra taxa d’atur, la de la dona, en el 2011 (segons la EPA) va ser del 23,32%. Els percentatges són d’escàndol: el 40% en edats compreses entre 20 i 24 anys estem en atur, i fins al 70% entre 16 i 19.

Engega, aquesta reforma, mesures com el nou contracte temporal (emprenedors) que estableixen un any de període de prova per a qui sempre estem a prova. Ja no es bonificarà la teva contractació si decideixes reincorporar-te després de la maternitat. I a la lactància només tindrà dret un dels dos, el pare o la mare (ja saps). A més la reducció de jornada per guarda (el 96,8% per a nosaltres) la podrà fixar l’empresa per motius organitzatius. Això sí, si tens un contracte a temps parcial (el 76% som dones) podrem fer hores extres!

A sobre les noves classificacions professionals per grups fomentaran la mobilitat funcional, parapet on s’ocultarà la segregació vertical per raó de gènere, o la mobilitat geogràfica forçosa incrementarà l’abandó dels nostres llocs de treball.

Amb aquestes lleis, les empleades domèstiques, majoritàriament dones i immigrants, continuarem desenvolupant una activitat professional que no comptarà amb els mateixos beneficis que els altres treballs: menor subsidi per atur o pensió per jubilació; amb l’afegit de les manques en la cobertura de la Seguretat Social.

Però és que a més, a tot això cal sumar-li les conseqüències que provocaran, com complement perfecte de la precarització total dels drets de les dones, les retallades de despesa pública dels pressupostos generals de l’estat. La retallada pressupostària provocarà retallada de plantilles del sector públic, on la feminització de serveis com la sanitat i l’educació és tan gran.

No ens cap cap dubte que la reducció dels serveis públics d’atenció i cura, com les guarderies i els serveis de dependència, ens proporcionarà més hores de treball domèstic. I la reducció del 10% en actuacions de promoció de la igualtat de l’Institut de la Dona o les retallades en atenció a la dependència i altres actuacions socials obligarà que sigui la família la que assumeixi en exclusivitat aquesta atenció; que siguem la dones ja s’encarregarà la reforma laboral fent-nos fora del mercat laboral!

Però si a més de dona som immigrants, la supressió dels 67 milions d’euros amb els quals estava dotat el 2011 el Fons per a la Integració, Acollida i Reforç Educatiu de les Immigrants, una partida creada perquè les comunitats autònomes donessin suport els programes encaminats a aquestes polítiques d’integració, queda liquidada.

La nostra integració i la incorporació al mercat laboral serà pràcticament impossible. D’atemptat terrorista contra la dona es pot qualificar el de la retallada per a les víctimes de violència de gènere: redueixen un 22% el pressupost per a la teva atenció, de per si ja era precària; t’avisen que seran escortes i guàrdies de seguretat privats els encarregats de la teva seguretat (molt més barats). Retallades econòmiques en els jutjats de Violència contra la Dona, i tancament dels centres d’acollida a dones maltractades… Provocaran la desprotecció total!

Acabem aquesta crònica negra parlant de la dràstica reducció de la partida pressupostària en ajudes a la Cooperació i Desenvolupament, al voltant del 53%, condemnant a les persones més pobres i desprotegides, com som les dones, la infància i les persones grans, que és la majoria de la població, al desemparament total i l’angoixa.

A sobre, a Telefònica, la Comissió d’Igualtat, observatori de totes aquestes desigualtats que patim, no es reuneix des que es va signar el conveni l’any passat, i no hem tingut dades per sexes de les promocions, de l’absentisme, dels permisos remunerats i no remunerats o dels cursos de formació. Sí, diuen que han engegat el protocol d’assetjament, però no sabem si s’ha obert la bústia de reclamacions i, en aquest cas, quantes hi ha hagut.

Però no aconseguiran doblegar-nos perquè estem disposades a sortir al carrer, al costat de milions de persones. Juntes lluitarem per una economia més justa i més humana. Ens veuran en els carrers, mai de tornada a les cavernes!

Secció Sindical CGT Telefònica Tarragona

Llegir més »
Acció Sindical

La vella cantarella d’Interior: a pals amb la pastanaga

Interior aprofundeix la deriva repressiva i estrena avui la web de delació ciutadana · El 29M deixa un balanç provisional de 91 detinguts, 25.000 euros en fiances i tres empresonaments · Detinguda aquest matí la secretària d’organització de la CGT per participar en les protestes davant la Borsa durant la vaga general.

Llegir més »
Acció Sindical

Va cremar la Borsa de Barcelona?

La detenció de la secretària d’organització de la Federació de Barcelona de la CGT ha sortit a bona part dels mitjans de comunicació de Catalunya, Laura Gómez, la majoria dels quals s’han limitat a difondre de forma més o menys ampliada i –en el millor dels casos- amb algun contrast, el comunicat dels Mossos d’Esquadra.

El fet, però, que aquest comunicat tingués algunes contradiccions importants ha passat per alt als responsables dels mitjans, que majoritàriament n’han repetit les errades. La més important és el fet que Gómez ha estat detinguda per participar en la crema i les destrosses que sembla que va patir l’edific de la Borsa de Barcelona durant la jornada de vaga general del 29 de març. Però, una línia més amunt o més avall –segons el diari- es pot llegir que la policia l’ha acusada de desordres públics, incendi, coaccions i un delicte relatiu a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. Els dos darrers estarien relacionats amb el fet d’impedir l’accés al lloc de treball a persones que no volien secundar la vaga; els desordres públics amb una concentració no autoritzada, i l’incendi tindria a veure amb la crema d’una caixa de cartró amb uns papers que simulaven bitllets, una mena de performance reivindicativa totalment simbòlica, tal i com explica la CGT en un comunicat i han recollit diaris com El Punt Avui. En canvi en cap moment figura cap acusació per danys, que hi hauria d’haver si l’edifici de la Borsa hagués patit destrosses.

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat de rebuig a la detenció de Laura Gómez

El SP del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya expressa la seva solidaritat i suport a la companya Laura Gómez (Secretaria d’Organització de la Federació Local de Barcelona de la CGT) davant de l’arbitrària detenció, a totes llums injustificada.

La reforma laboral motiu de la protesta de la vaga del 29-M està demostrant dia a dia el que qui en aquests moments està manant només vol: Defensar als qui mes tenen i treure drets als únics que fem que això pugui ser un lloc on viure en dignitat i llibertat .

Llegir més »
Acció Sindical

Comunicat de CGT-Barcelona davant la detenció de la Secretària d’Organització de la Federació Local

La Laura Gomez Secretaria de Organització de la Federació Local de Barcelona ha estat detinguda aquest matí pels mossos d’esquadra.

La CGT de Catalunya rebutja enèrgicament la detenció de destacats militants de la nostra Organització.

Adjuntem comunicat de premsa de la Federació Local de Barcelona de la CGT:

COMUNICAT DAVANT LA DETENCIÓ DE LA SECRETÀRIA D’ORGANITZACIÓ DE CGT-BARCELONA

Continua la repressió després de la vaga general.

En el matí d’avui i quan es dirigiria al seu treball, els Mossos d’esquadra han detingut a la Secretària d’Organització de CGT-Barcelona, Laura Gómez i l’han traslladat a la Comissaria dels Corts. L’acusació dels Mossos d’esquadra és d’incendi i danys en la Borsa de Barcelona. Altres coses que se li imputen no tenen cap fonament i són un intent de crear una imatge de persona violenta.

La Laura ni tan sols té antecedents penals, i tot el que nomena la policia han estat accions pacífiques durant la lluita pel patrimoni sindical a Barcelona. La veritat i sense exagerar és que ja després de la vaga general vam dir literalment que “era cert que afiliats de la CGT van cremar quatre papers dintre d’una caixa davant de la Borsa de Barcelona, i es van llançar uns quants ous, actes totalment simbòlics i a la vista de tots. Això mateix devien pensar els mossos de paisà que estaven entre nosaltres ja que ni tan sols van procedir a identificar a ningú. No és cert que va ser el primer foc, a Mercabarna, a Zona Franca, etc, durant tota la nit va haver-hi diversos focs, encesos la majoria d’ells per piquets d’altres sindicats”.

Quina casualitat que aquesta detenció es produeixi el mateix dia que es presenta la famosa web per a penjar les fotos dels “violents”. Quina casualitat que no es pari d’apuntar a la CGT per part dels diferents estaments estatals, tant la Generalitat, com l’Ajuntament de Barcelona que no han parat de carregar les tintes contra la CGT.

Sabem que no som del seu grat i tampoc ho pretenem, però no anem a demanar perdó per seguir creixent. Sabem que es vol exemplificar contra persones i organitzacions que no riem les gràcies del sistema, però d’aquí que se’ns persegueixi i s’acorrali als nostres militants hi ha una gran distància.

L’abús d’autoritat amb que amb freqüència cau el poder contra els quepensem diferent és una cosa al que se’ns té acostumats encara que es té molta cura en ocultar-lo.

CGT considerem que s’ha pretès amagar el nombre cada vegada major de persones que assisteix a actes d’organitzacions que al poder no li són del seu grat. No els agrada que cada vegada siguem més, contra la negociació de la reforma laboral i contra el pacte social i no per la seva negociació. Els minvaments en les condicions laborals i socials, l’augment de la injustícia, les enormes diferències entre pobres i rics, sens dubte duran a una major conflictivitat i els polítics estan buscant excuses per a endurir el codi penal.

Resulta lamentable veure com li donen diners públics als bancs, anuncien una “amnistia fiscal” de facto per als grans defraudadors, s’és permissiu amb l’entramat que permet les evasions fiscals mitjançant enginyeria i burocràcia econòmica, fomenten les SICAV on els que tenen més no paguen res i no obstant això es prepara el terreny per a criminalitzar a qualsevol que discrepi.

Concentració dimarts 24 d’abril a les 17 hores en la comissaria dels mossos d’esquadra de Les Corts.

Concentració dimecres 25 a les 8’30 hores del matí en la Ciutat de la Justícia, costat Gran Via.

Carlos Navarro, Relació amb els Mitjans de Comunicació de CGT- Barcelona

CGT detencion-secretaria_organizacion
View more documents from CGT Catalunya

Llegir més »
Acció Sindical

Concentracions de suport a Laura Gòmez, detinguda pels Mossos d’Esquadra, dimarts 24 i dimecres 25 d’abril

Laura Gòmez, Secretària d’Organització de la Federació Local de Barcelona de la CGT, es troba detinguda a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Corts per fets produïts en la jornada de vaga general del 29M a Barcelona.

Des de CGT Barcelona es fa una crida a donar-li suport assistint a les concentracions convocades:

CONCENTRACIÓ AVUI DIMARTS 24 D’ABRIL a les 17h. a la Comissaria dels Mossos de Travessera de les Corts.

Llegir més »
Acció Sindical

Eficàcia i repertori

Un vell relat obsessiona a l’esquerra; és el relat de la Gran Revolució. Segons aquest relat, una mobilització social creixentment organitzada, enquadrada sota una estratègia unitària de conquesta del poder i sota el comandament d’una agència antagonista –de preferència un partit, encara que també valgui un sindicat– assoleix fer-se amb els recursos de poder que facin possible derrotar al neoliberalisme.

Sota aquesta perspectiva, Grècia avui es converteix en una fantasia i –com a tal– en un formidable exterior constitutiu al servei de la política identitària. Igual que la Itàlia de l’autonomia, l’Euskal Herria dels independentistes i altres exemples, Grècia esdevé el terreny imaginari que ens permet escapar a la terrible sensació d’impotència que aboca el relat de la Gran Revolució. I és que si alguna cosa no suporten els partidaris d’aquesta èpica, és el desolador salt entre les condicions de poder efectives sota l’opressió del qual viuen, i l’exigència de canviar tot d’arrel.

Per a entendre’ns: la Gran Revolució és una cosa així com el conte de la bona pipa per a l’esquerra radical; la narrativa neuròtica de l’èxit pretèrit que –per ser tal– no s’ha de verificar avui. La seva veritat se suposa i d’ella només es requereix que sigui el que és: un axioma. No obstant això, per a qui ja hem hagut d’experimentar dècades de reculada neoliberal, el problema no és, substantivament, epistèmic ni psicològic, sinó polític: aconseguir modificar les condicions efectives de poder sota les quals s’implementa el neoliberalisme; i això de tal sort, que sigui possible instaurar una alternativa viable.

Com abordar llavors l’exterior grec? Com extreure lliçons útils de la seva realitat-altra que no ens aboquin a projeccions neuròtiques d’impotència política? Cal invocar el principi de realitat enfront de la fantasia; i amb ell –en política– la dura prova de l’eficàcia. Només sota un gir així podran esdevenir canvi efectiu, els immensos esforços que requereix, avui, l’acció col·lectiva a qui participen en ella.

En el terreny del concret això últim s’ha de traduir en una avaluació realista dels assoliments ‘polítics’ de les mobilitzacions i aquests, caldrà recordar, no només es mesuren per l’èxit d’assistència, sinó pel que se segueix d’aquests èxits que de vegades són això –encara que no sigui poc–. I és que les mobilitzacions no haurien d’acabar el dia de la manifestació o el dia de la vaga. Resulta absolutament prioritari, si es vol començar a canviar les coses, veure més enllà de cada jornada d’acció col·lectiva, més enllà de cada cicle de lluites, més enllà fins i tot de cada ona de mobilitzacions.

Arribats a aquest punt el debat es reobre de manera productiva: les vagues –generals i sectorials– es desmitifiquen a favor de la vaga metropolitana; el proselitisme partidista cedeix davant la cooperació entre singularitats irreductibles; la construcció d’hegemonies internes es retira davant la confrontació agonística entre iguals, i la d’hegemonies externes escapa a la disciplina de negociacions i pactes entre elits… A resultes de tot això, la política es redimensiona a una escala en la qual l’eficàcia de la participació es fa assumible a mitjà termini, permet produir les institucions de l’autonomia i instaurar, per tant, el règim polític del comú –el del 99%–. És això o persistir en “un contra el PP ens mobilitzarem millor” sense més sentit ni utilitat que la ja coneguda: retornar el PSOE al poder amb més o menys contrapès de les esquerres subalternes –de partit i sindicals–.

* Raimundo Viejo és activista social i professor de teoria política de la Universitat Pompeu Fabra. Article publicat al núm. 169 de la revista Diagonal.

Llegir més »
Premsa

Més de 2.000 manifestants reclamen de nou a Barcelona l’alliberament dels vaguistes del 29M presos

JESÚS RODRÍGUEZ | 23/04/2012 – Setmanari Directa

Més de 2.000 persones es van manifestar el diumenge 22 d’abril a la tarda al centre de Barcelona per denunciar de nou l’empresonament de tres manifestants de la passada vaga general. La marxa va estar marcada per la recent detenció de sis manifestants (4 a Barcelona i 2 a Tarragona) que va finalitzar dissabte amb la seva posada en llibertat, en el cas de dos d’ells sota la condició de dipositar una fiança de 6.000 euros.

La protesta va estar precedida per nombrosos escorcolls dels mossos d’esquadra que, ubicats estratègicament a tots els accessos a la plaça de Catalunya, van regirar bosses i van demanar el DNI a més d’un centenar de persones que es dirigien al centre de la plaça. Tres pancartes obrien la marxa, força compacta, que anava envoltada per furgons policials a la part davantera i a la cua. Enmig de la Via Laietana la capçalera va girar en direcció al Forat de la Vergonya, on es va fer lectura d’un manifest en homenatge a les víctimes del muntatge del cas 4F, per tot seguit continuar en direcció al passeig de Lluis Companys.

Al llarg del trajecte alguns manifestants van fer pintades alusives a la repressió de Felip Puig, el control social i els recents empresonaments de dos estudiants de la UB i un veí del barri del Clot. Al passeig de Lluis Companys les manifestants van rebre el suport d’algunes de les persones presents a la Fira de la Terra, ubicada enmig de la zona per a vianantsentre l’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella.

Llegir més »
Premsa

El 15M i la composició de l’aire

Els multitudinaris actes de desobediència civil, els processos massius de participació i decisió horitzontal, la reconstrucció de llaços, de sociabilitats… són trets d’un poderós moviment: Primavera Àrab, 15M i Occupy Wall Street. No obstant això, després de les eleccions del 20N, el múscul –la capacitat d’imposar una agenda política– i la potència que el 15M exhibia sembla desinflar-se. Buscant el situar-nos tant en la conjuntura com en el llarg termini, analitzem l’escenari post-29M.

Gairebé un any després que s’engegués el moviment 15M, és tan difícil negar la seva rellevància com mesurar els seus efectes. La forma en la qual va néixer, els procediments conscients d’autoorganització que va escollir, la seva bel·ligerància antipartidista, el seu rebuig de tot lideratge i de tota representació, ho converteixen per definició en un moviment incommensurable, les propietats del qual romanen en el millor dels casos suspeses en l’atmosfera o dissoltes en la consciència social. Ha assolit canviar alguna cosa el 15M? Ha introduït alguna transformació destacable? Segueix si més no viu?

Les eleccions del passat 20 de novembre marquen sens dubte un punt de reflux important en la seva visibilitat immediata. Com vaig escriure llavors, la seva potent força deslegitimadora no podia veure’s

Llegir més »
Premsa

Reformes i precarietat moral

L’Acord aconseguit entre els agents socials (patronals i CC.OO i UGT) el passat mes de febrer per a l’ocupació i la negociació col·lectiva, no deixava de ser, un “acta notarial” sobre la precarietat política, moral i social que se’ns ha sumit a la majoria de la població en general i específicament als 23 milions de treballadors i treballadores que constituïm la població activa, encara que 5,3 milions estiguem desocupats i desocupades i, 17,8 milions d’ocupats i ocupades –ara com ara-, anem a haver de transitar les nostres vides laborals i socials, pel camí de la despossessió dels drets laborals que encara tenim amb l’eina o vehicle tècnic anomenat desregulació.

Que el PP tanqués posteriorment el cercle de l’autoritarisme, per mitjà d’una reforma laboral encara més bèstia, no deixa d’ésser sinó, una conseqüència de la derrota i fracàs absolut de les estratègies sindicals i de les impotències i absències d’alternatives transformadores creïbles i acceptades per les classes populars, no només en aquests quatre anys de “gran estafa”, sinó i, sobretot , en els últims 30 anys en els quals es ve desregulant el mercat de treball i desmantellant els serveis públics, el comú de tots i totes.

En els models constituïts de relacions laborals actuals, el treballador/a entra en el mercat de treball, roman i surt, com una mercaderia nua de drets: falta de llibertat de contractació, la seva capacitat de negociació en tot el referit a les seves condicions de treball (jornada de treball, temps de treball mitjans adequats, intensitat, etc.) es troba molt disminuïda i en qualsevol moment, tant des de la forma jurídica com de la realitat, abandona el mercat de treball, engrossint novament les llistes de l’atur i passa a ser ocupable (empleabilitat), d’on procedeix.

L’organització flexible de l’ocupació, no només fomenta la utilització de mà d’obra precària, -la qual cosa deu veure’s

Llegir més »
Premsa

Un jutge de Madrid planteja qüestió d’inconstitucionalitat sobre la reforma laboral

El jutge José Ángel Folguera Crespo, adscrit al Jutjat social nº 30 de Madrid, ha elevat qüestió d’inconstitucionalitat sobre la reforma laboral aprovada pel govern del PP arran del cas de tres treballadors que van ser acomiadats de la seva empresa per causes disciplinàries i que van recórrer als tribunals per entendre que els seus acomiadaments eren improcedents.

El jutge també argumenta la seva qüestió d’inconstitucionalitat en la possible vulneració de la tutela judicial del treballador enfront de l’acomiadament (article 24 de la Carta Magna), del dret a la igualtat (article 14) i del dret constitucional a l’assistència i prestacions socials, especialment en atur (article 41).

Els dubtes del jutge sobre la constitucionalitat d’aquesta norma sorgeixen, sobretot, arran de la nova regulació que dóna la reforma als salaris de tramitació (aquells deixats de percebre des de l’acomiadament fins a la sentència judicial), que només són abonables en els casos en els quals, després de declarar-se improcedent l’acomiadament, l’empresari opta per readmetre al treballador. Si, per contra, opta per indemnitzar-lo en lloc de readmetre’l, el treballador no té dret a percebre els salaris de tramitació, però, si ha acumulat drets suficients, podrà accedir a les prestacionsper atur, “s

Llegir més »
Acció Sindical

Concentració a Reus el 1r de Maig

1r de Maig: La lluita continua. Concentració a Reus i Manifestació a Tarragona

Continua la #primaverareus.

Aquest 1r de Maig de 2012, a les 12h. Concentració a Reus a la plaça de les Peixateries Velles convocada per l’Assemblea Popular de Reus (dinsal qual participa la CGT).

Llegir més »