El 20 de Juliol continuarà el debat i tràmit de les retallades al Parlament, desde la Trobada de Barris i Pobles, i en coordinació amb diferents sectors en lluita (sanitat, educació,..) s’ha decidit sortir a lluitar al carrer.
De moment sabem què farem el dia 20:
– Accions descentralitzades als barris i municipis , al matí , possibilitat de coordinació entre aquestes.
Pren la platja! és una iniciativa que hem engegat des de Democràcia Real Ja! amb múltiples finalitats, tot i que la principal és la de continuar amb les nostres reivindicacions i actes de protesta en un ambient distès i relaxat (alhora que lúdic, per suposat) durant els mesos d’estiu. Ens enduem la nostra manera de pensar i les nostres reivindicacions amb nosaltres, al nostre entorn, a les nostres vacances o a les nostres estonetesde lleure.
Des de la secció sindical de CGT a la Diputació de Barcelona estem iniciant una campanya d’accions reivindicatives per a defensar el poder adquisitiu i els llocs de treball. En el marc d’aquesta, us convoquem a una concentració a la Rambla de Catalunya davant l’edifici de Can Serra el dia 15 de juliol a les 11.30h. Aquesta concentració coincideix amb la presa de possessió dels nous diputats provincials i la constitució del nou Ple corporatiu.
Milers de persones, més de 3.500 van recórrer el centre de Terrassa el 13 de juliol en protesta contra el govern de la dreta regionalista catalana, CiU, i contra la seva política de retallades socials. A aquesta s’han unit, al final de la Rambla, unes 1.500 provinents del poble veí de Viladecavalls.
Personal sanitari (Mútua de Terrassa, Hospital de Terrassa, Sant Llàtzer ,…) usuaris de la sanitat pública, indignats, professors, aturats, mestresses de cases, pensionistes, jubilats, nens, joves … el poble treballador ha dit prou a la política de retalls de la dreta i han exigit que la crisi la paguin els bancs i el capital que són elsque l’han provocat.
CGT ens hem quedat sorpresos quan des de Recursos Humans de l’Hospital Clínic, ens han arribat sancions greus a dos delegats de CGT que els dimecres, des de les 10 fins les 14 hores muntaven una taula informativa en un passadís, que no interrompia el pas ni interferien en el treball normal de l’hospital, perquè usuaris i treballadors ens fessin arribar la seva opinió i les diferències que s’estan produint en el servei que reben així com els canvis en el treball després de les reduccions de plantilles i de serveis que s’estan produint.
També s’han recollit més de 600 signatures contra el decret que rebaixa la dotació pressupostària al sistema sanitari i bastants queixes d’usuaris i de treballadors sanitaris de com s’han reduït els mitjans de què disposaven per desenvolupar un treball acceptable i l’afectació que han tingut .
La direcció de l’Hospital al·lega que no és missió d’un sindicat, el donar ni el rebre la informació dels canvis a l’Hospital.
Des de CGT considerem que s’està vulnerant el dret constitucional a la llibertat d’expressió, al dret a la informació en l’ampli sentit de la paraula, caient en una actitud que s’aproxima a la coacció. CGT considerem que el que es pretén amb aquesta actitud de la Direcció de l’Hospital és aplicar retallades a usuaris i treballadors ocultant-los i sense que vegin la llum pública perquè no se’ls pugui donar cap resposta contrària.
La CGT no permetrem que la direcció de cap hospital ens impedeixi exercir el dret que com a sindicat, treballadors i usuaris tenim d’explicar a la societat el deteriorament de la situació sanitària ja que és un dels pilars que demostren quan avançada és una societat , no només sobre el paper sinó amb els fets.
Si l’expedient no és retirat, la CGT prendrem totes les mesures que considerem oportunes i que vagin encaminades a que es deixi d’impedir la llibertat d’expressió i d’informació per la qual durant tants anys vam lluitar. Encara que hi ha qui quan ocupen càrrecs públics es creuen amb el dret a intentar seccionar drets fonamentals.
Recordem les reduccions que s’han realitzat a l’Hospital Clínic fins al moment i que ens afecten a tots i que l’Hospital Clínic ja té una part privatitzada, Barnaclínic, per a negoci de l’elit de l’hospital.
– Tancament d’entre 50 i 100 llits.
Les dades ho ratifiquen, ningú ho discuteix, i els seus distingits representants se’ls veu ben orgullosos en difondre la notícia allà on arriben els seus molts recursos econòmics: les mútues d’accidents de treball aconsegueixen “importants reduccions de costos” en els processosde baixa mèdica laboral.
Fragmentos de antropología anarquista
David Graeber
Virus editorial, 2011
L’anarquisme ha tingut i té poca presència en l’àmbit acadèmic, a diferència del marxisme. Això es deu, en gran mesura, a que l’anarquisme ha estat sempre més interessat per la pràctica que per grans disquisiciones teòriques. No ha estat mai la pretensió de l’anarquisme avançar un model futur a aplicar, però sí ser fidel en els mitjans a les finalitats perseguides, d’aquí la indiscutible influència de les idees llibertàries en les pràctiques i maneres d’organització dels moviments crítics amb la globalització capitalista. A l’anarquisme sempre se li ha acusat de falta de solidesa teòrica; al que David Graeber respon: «Més que una Gran Teoria, podríem dir que el que li falta a l’anarquisme és una Base Teòrica: un mecanisme per a confrontar els problemes reals i immediats que emergeixen de tot projecte de transformació».
Així que el propòsit del present assaig no és altre que el de donar resposta a la pregunta: «quin tipus de teoria social pot ser realment d’interès per a qui intentem crear un món en el qual la gent sigui lliure per a administrar els seus propis assumptes?». L’antropologia ha tingut sempre una certa afinitat amb l’anarquisme, ja que «els antropòlegs són l’únic grup de científics socials que coneixen les societats sense Estat que existeixen en l’actualitat; molts han viscut en zones del món on els Estats han deixat de funcionar o almenys han desaparegut temporalment i on la gent s’organitza de forma autònoma».
L’antropologia disposa d’unes eines i d’un saber que pot resultar de gran valor per a assentar les bases d’un projecte de transformació social cada dia més urgent.
Grans empresaris, rendistes i financers, dirigents polítics, institucions internacionals i bona part de la professió acadèmica són culpables.
Per primera vegada, les taxes d’atur femenina i masculina són pràcticament iguals, i és un trist igualitarisme en la precarietat i la pobresa.
10/07/11 EL PUNT – Móra la Nova – Òscar Meseguer
Ara fa un mes, l’anunci que l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) deixaria definitivament sense personal l’estació de Móra la Nova –encara l’ànima de la depauperada línia entre Reus i Casp–, més que tenir una gran transcendència va ser la cirera amarga d’una regressió que ha fet que ara mateix la línia tingui totes les estacions tancades en alguna mesura, parcialment o totalment. Hi ha edificis sense serveis de cap mena, ni sala d’espera ni informació.
La notícia va provocar reaccions contràries de les institucions del territori i, ara, un acord entre l’Adif i els sindicats ha propiciat que Móra es mantingui amb personal ferroviari de dilluns a divendres, matí i tarda, però, en tot cas, en el marc d’un servei itinerant de circulació que fa que els nou treballadors de la plaça morenca s’hagin d’organitzar en torns per poder cobrir el tram entre Reus i la Pobla de Massaluca. “Si hi ha qualsevol incidència hauran d’anar cap a l’estació corresponent”, es queixa el sindicat ferroviari de la Confederació General del Treball (CGT), que alerta que Móra acabarà desatesa tard o d’hora.
Aquest dimecres penúltima sessió de l’ATENEU 19 de JULIOL de la CGT:
CULTURA DIGITAL: INTERNET, PROGRAMARI LLIURE I XARXES SOCIALS.
Lloc: Locals de la CGT: Av. Sant Narcís, 28, ent-2a. Girona
Facilitador: Javier Martí.
Dia: Dimecres13 de juliol de 19h a 21h.
Memòria Llibertària
100 anys de moviment llibertari a Lleida
Eva Lega, Javi López, Jordi Soldevila, Jordina Rivas
CGT Lleida, 2011
Aquest treball pretén recollir la història del moviment llibertari a Ponent, just l’any en què es commemora el centenari de la CNT. El treball ha consistit en una síntesi bibliogràfica, un recull de testimonis orals i petites incursions d’arxiu. La voluntat dels autors és posar la primera pedra a un estudi més profund sobre l’anarquisme en aquestes comarques.
“Memòria Llibertària” comença amb les primeres notícies de la presència anarquista a Ponent, durant la dècada de 1870, fins al 2010, pràcticament, cent quaranta anys. Una cronologia que es presenta dividida en tres parts, remarcant el buit de les tres dècades de la dictadura franquista.
Part 1: Moviment llibertari a Ponent (1868-1936);
Part 2: Els llibertaris a la ciutat revolucionària de Lleida;
Part 3: El moviment llibertari a partir de la dècada dels 70.
S’ha fet un web sobre el llibre: http://cgtlleida.org/memoria/wordpress/|http://cgtlleida.org/memoria/wordpress/
En el web hi podeu trobar més informació sobre les tres parts del treball. A més hi trobareu el vídeo-documental que s’ha realitzat amb els testimonis d’aquests 100 anys de moviment llbertari; un recull històric de fotografies i cartells, i finalment; un especial amb les il·lustracions del pintor lleidatà Antoni Garcia Lamolla.
Si voleu un exemplar del llibre poseu-vosen contacte amb la CGT de Lleida.
Els Comitès de Defensa de la CNT a Barcelona (1933-1938)
Dels quadres de defensa als Comitès revolucionaris de barriada, les Patrulles de control i les Milícies Populars.
Agustín Guillamón
Aldarull edicions, 2011
La derrota de l’Exèrcit feixista pel poble de Barcelona, el 19 de juliol de 1936, és un dels mites més arrelats de la història de la Revolució social espanyola. La “espontaneïtat” de la resposta obrera i popular a l’aixecament militar va ser catalitzada i coordinada pels Comitès de Defensa de la CNT. Aquests comitès van ser els nuclis de l’exèrcit de milícies, que van delimitar el Front d’Aragó en els dies següents. També van posar les bases dels nombrosos comitès revolucionaris de barriada, que controlarien Barcelona fins a la reinstauració del poder burgès de la Generalitat, amb el suport imprescindible dels comitès superiors de la CNT i de la FAI. La insurrecció “espontània” de maig de 1937 contra la contrarevolució, dirigida per l’estalinisme, tampoc pot explicar-se sense els Comitès de Defensa dels barris de Barcelona.
Aquest llibre posa de manifest l’existència de diverses formes d’entendre la CNT i l’essència mateixa de la Revolució llibertària en el si del moviment anarcosindicalista de l’època. Aquestes diferències, al llarg del període republicà, i durant la Guerra Civil, van produir nombrosos xocs entre els defensors intransigents de la revolució des dels comitès de base i els que entenien la CNT-FAI com un partit més del camp antifeixista, sempre amb la excusa de la gravetat del moment.
Finalment, tant uns com altres, van ser derrotats políticament al llarg de la guerra. Es deixa entreveure la manera que podria haver adoptat la societat llibertària, en una Barcelona cohesionada i vertebrada a través dels comitès de barriada, protegits pels Comitès de Defensa.
ELECCIONS SINDICALS CORREOS JUNY 2011
Els resultats a Catalunya han estat els següents (entre parèntesi el resultat del 2007):
Catalunya: CCOO, 41 (39); UGT, 35 (39); CGT, 26 ( 27); CSI-F, 24 (24); SIPCTE-USOC, 9 (8); SL, 1 (1)
Barcelona: CCOO, 14 (13); CGT, 12 (12); UGT, 11 (13); SIPCTE-USOC, 9 (8); CSI-F, 8 (10)
Girona: CCOO, 12 (11); UGT, 9 (9); CSI-F, 5 (2); CGT, 5 (5); SL, 1 (1)
Tarragona: CSI-F, 10 (7); CCOO, 9 (10); UGT, 9 (10); CGT, 2 (1)
Lleida: CGT, 7 (9); CCOO, 6 (5); UGT, 6 (7), CSI-F, 3 (5)
Els resultats globals (laborals + funcionaris) al conjunt de l’Estat espanyol han estat els següents:
CCOO, 436 delegats (34,5%)
UGT, 276 (21,5%)
CSI-F, 194 (15%)
SL, 139 (10,5%)
CGT, 127 (10%)
Altres, 95 (8%)
Comparativa resultats 2011 amb els de 2007
Funcionaris:
En les eleccions sindicals de 2007 s’escollien 654 delegats mentre que en les de 2011 s’escollien menys delegats, en concret 583. En les eleccions de 2007 al col·legi de funcionaris CGT va obtenir 78 delegats i a lesde 2011 un total de 66.
Els sindicats del sector del transport sanitari de Catalunya, CC.OO, CGT, UGT, USOC i ASAC, han convocat quatre dies de vaga entre el 19 i el 22 de juliol, contra les retallades al sector i en protesta per l’incompliment del conveni col·lectiu per part de la patronal ACEA.
El mes de maig de 2010 la Generalitat va emetre una Ordre on retallava en un 3’21% els pressupostos destinats a les empreses que treballen pel Departament de Salut, i s’aconsellava la retallada salarial del 5% als funcionaris. La Patronal ACEA i moltes altres empreses que presten serveis pel Catsalut, van decidir traslladar aquesta despesa als salaris dels treballadors, tot i no ser funcionaris.
“Ash-sha’ab iurid isqat an-nitham”, “El poble vol que caigui el règim”, és el crit de les revolucions tunisiana i egípcia, i avui també de centenars de milers de sirians, que protesten contra la dictadura hereditària dels Assad.
Ja han pagat un preu molt alt: uns 1.300 morts, milers de detinguts i recentment un èxode massiu al país veí, Turquia, per escapar de la repressió. En un cas extrem, el Hamza el-Khatib, un noi de 13 anys, va ser horriblement torturat i assassinat per les forces de l’Estat a finalsde maig.
Fukushima ha estat el darrer nom del terror atòmic que retenim al nostre cap. Abans n’hi va haver d’altres tot i que el més recordat o mortal pel que fa a accidents en usos civils de l’energia nuclear, sense cap mena de dubte, és Txernòbil. Malgrat això, si ens hi posem recordarem que fa només un any aquest nom ja no feia por i els propagandistes de l’àtom l’oblidaven alhora que feia el mateix la majoria de la gent quan ens deien que la nuclear era l’energia més neta… Què vol dir que siguin recordats aquests noms? Doncs que han quedat enganxats en el cervell de les persones mínimament informades, sensibles o en el de les dels indrets i voltants on la cosa va petar. Sí, ja ho sabem que quan parlem d’energia nuclear la cosa mai no pot petar, se segueixen totes les mesures de seguretat -i més- i tot està previst, tot i que els pronuclears sempre acaben les seves explicacions recordant que no existeix el risc zero. Ja ho sabem…
Aquest article assenyala que l’excessiva influència del capital financer en l’estructuració de la UE i de la Eurozona ha configurat unes regles de comportament que dificulten enormement la recuperació econòmica de Grècia (i d’Espanya). Les mesures d’austeritat són contraproduents i impossibiliten el creixement econòmic i creació d’ocupació, condicions perquè se surti de la crisi.
L’article subratlla que el fet que siguin els països PIGS els que es trobin en majors dificultats es deu al domini de les dretes en la vida política d’aquests països que han determinat uns estats molt pobres (que s’han hagut d’endeutar) com a conseqüència d’unes polítiques fiscals regressives. La sortida de la crisi requereix una profunda reforma fiscal que doni peu a unes polítiques expansives d’estímul econòmic.
Un any després de l’entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció de l’Embaràs
La Xarxa de Dones Per la Salut que aglutina a 22 associacions de dones i
professionals i la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït que aglutina al moviment feminista de Catalunya, un any després de l’entrada en vigor de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i d’Interrupció de l’Embaràs, volem fer pública la nostra decepció davant dels resultats de la seva aplicació a Catalunya.
Mútua Terrassa presenta un ERO que afecta 884 treballadors
L’expedient implica un terç de la plantilla i més de 140 professionals tindran suspès el contracte un mínim d’un any
L’entitat diu que la retallada del Catsalut reduirà la feina i confia a fer marxa enrere aquest temps
01/07/11 EL PUNT – TERRASSA – Miquel A. Luque
Mútua Terrassa va presentar ahir 30 de juny un expedient de regulació d’ocupació (ERO), de suspensió i reducció temporal, que afectarà 884 persones, un 35% de la plantilla, de 2.497 empleats. La direcció del grup va informar ahir els membres del comitè de les mesures per reduir 8,3 milions d’euros del total de 13,5 milions de despesa, que no van ser ben rebudes pels representants del treballadors. Els delegats sindicals les van qualificar de “molt fortes”, entre altres coses, perquè més de 140 treballadors veuran suspès el seu contracte durant un període mínim d’un any.
El passat 2 de juny, Lluís Recorder, Conseller de Territori i Sostenibilitat, anunciava la pujada del cànon de l’aigua argumentant la possible fallida econòmica de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). L’endemà es presentava l’avantprojecte de la Llei Òmnibus, que planteja una gran reforma de la llei d’Aigües i de les seves institucions públiques. Cal recordar que la Llei Òmnibus és la transposició de la Directiva Europea relativa a serveis de Mercat Interior (més coneguda per Directiva Bolkenstein). Directiva que en el seu moment es va obrir un gran debat en el sí de la Unió Europea per l’impuls de polítiques neoliberals i la pretesa obligació a la privatització. Finalment, els serveis públics d’aigua van quedar-ne exclosos, gràcies a la mobilització social, però això avui podria canviar.
La manifestació contra les retallades en sanitat realitzada el 5 de juliol ha anat creixent en número de participants a mesura que avançava aquesta tarda des del Centre fins a l’Hospital de Sabadell i ha arribat a aplegar prop d’un miler de persones. De nou sota el lema Sanitat pública, ferida de mort que es podia llegir en la pancarta de la capçalera, treballadors i usuaris de la Corporació Sanitària Parc Taulí i membres de la Plataforma per la Sanitat Pública han alertat que “la gent encara no és conscient de les conseqüències que tenen les retallades a l’Hospital de Sabadell”. Una tisorada de catorze milions d’euros que afectarà de ple l’activitat del complex sanitari local.
Un video en català que ha fet un company sobre la necessitat del reforç del suport mutu en l’evolució de les espècies. Un treball basat en les tesis del teòric anarquista Peter Kropotkin.
Secretaria d’Acció Social CGT Vallès Oriental
El vídeo amb subtítols en castellà:
Fins ara han resultat fallides les maldestres campanyes orquestrades per desprestigiar la revolta popular del 15-M, que ha desconcertat a mig món, l’altre mig estàvem desitjant una cosa així i ens hem sumat amb inusitada alegria. Ha estat una alenada d’esperança, tot i que monsenyor Rouco afirmi que els joves de les acampadestenen l’ànima buida.
Hi va haver un temps en què es podia debatre sobre energia nuclear sense la opressiva presència de Fukushima. Eren temps de contundència en el discurs i en la mentida, però eren els debats que es desenvolupaven dins dels marges en què el “lobby” nuclear es sentia més a gust: es debatia sobre terminis de construcció, sobre preus, sobre models de substitució, sobre les “noves” generacions de reactors “intrínsecament segurs”, Txernòbil estava lluny en el temps, gairebé oblidat, i s’havia fet una bona feina de desinformació per reduir-lo a gairebé res…
Els dos sindicalistes de CGT són acusats d’atacar la intimitat i l’honor del cap de línia i els comandaments al referir-se a una gravació penjada a Internet.
El 22 de juliol de 2008 un conductor d’autobusos de TMB de la cotxera de Ponent va ser víctima d’un cas d’abús de autoritat per part d’un Cap de Línia amb la col·laboració d’altres comandaments, que va acabar en un expedient disciplinari i 15 dies de suspensió de feina i sou per al treballador. Gràcies a una gravació que algú va “penjar” a Internet (http://acosolaboralentmb.podbean.com/) es va poder descobrir tot. Tres anys després, la direcció de TMB demana 2 anys de presó per a dos treballadors d’autobusos que van denunciar aquest fet per atacar la intimitat i l’honor del cap de línia i els comandaments al fer referència a la gravació durant una roda de premsa. Adjuntem també les dues notes de premsa que es van fer al respecte.
