L’envelliment de la població és el mantra que serveix per a justificar la reforma de les pensions. Aquest suposat envelliment s’esgrimeix per a tapar la bretxa de les condicions sociolaborales entre generacions.
El poble egipci en el carrer, desafiant el toc de queda i totes les amenaces del poder, ha posat entre l’espasa i la paret al president egipci Hosni Mubarak. Aquest dimarts 1 de febrer s’ha portat a terme una manifestació de centenars de milers de persones a El Caire, una gran manifestació demanant la sortida de Mubarak.
Des del 25 de gener, El Caire i les principals ciutats egípcies (Alexandria, Suez…) han estat escenari d’un poble en el carrer, exigint la sortida del president Mubarak i contra l’atur, la pobresa, la corrupció i l’exclusió social.
Mubarak ha intentat detenir el moviment per tots els mitjans, inclòs el tall de l’accés a internet i a la telefonia mòbil. Primerament, va mantenir a la policia sense intervenir directament. Després de la continuïtat de la resistència popular, van començar els primers morts i després les massacres del dissabte passat amb més de 30 morts, especialment a Alexandria. Posteriorment, va retirar la policia, deixant el camp lliure al pillatge per a donar una imatge de desordre i caos que pogués justificar una intervenció de l’exèrcit. Però cremar a un instrument clau de l’aparell de l’estat en un enfrontament sagnant directe amb el poble, no li interessa al poder. Seria massa costós utilitzar a l’exèrcit per a aixafar la resistència popular.
Egipte, país estratègic en l’Orient Mitjà
Egipte, amb més de 80 milions d’habitants, és el segon beneficiari, després d’Israel, de l’ajuda econòmica i militar d’Estats Units amb prop de tres mil milions de dòlars a l’any, té una importància fonamental en la consolidació de l’estat d’Israel i en la influència occidental en la zona pel que, des del poder, s’estan engegant diferents sortides a aquesta situació.
Difícilment Mubarak va aguantarà fins a les eleccions presidencials de setembre de 2011 i l’opció que havia preparat, el seu propi fill Gamal (al capdavant del Partit Nacional Democràtic i conseller econòmic del seu pare), es presenta avui com inviable.
L’exèrcit, àrbitre de la situació
La manipulació informativa tracta de salvaguardar la imatge de l’exèrcit i se’ns presenten imatges de confraternització de l’exèrcit amb el poble i de no intervenció en la repressió popular. Fins i tot des de l’anàlisi de certa esquerra militarista i autoritària, que recorda els exèrcits d’alliberament nacional i exemples com el de Veneçuela i que ressalta en els seus titulars que l’exèrcit està amb el poble.
Res més lluny de la realitat. L’exèrcit egipci, del que va sortir Mubarak, forma part de l’aparell repressiu i corrupte del sistema de govern actual i pot ser el més beneficiat en l’actual situació per a mantenir i desenvolupar els avantatges i prerrogatives de que gaudeix a Egipte des del derrocament de la monarquia. L’exèrcit és qui prendrà el control real de la situació, quan Mubarak dimiteixi. Es tracta de garantir la continuïtat d’un sistema militarista donant garanties d’obertura política per a obtenir la calma.
En un primer moment, la població vol acabar amb el clan Mubarak, però després cal presentar alternatives que frenin iniciatives populars. Tant les alternatives des del propi actual govern, com el vicepresident Omar Suleïman, el totpoderós cap dels serveis d’informació, o Ahmed Chafik, nou primer ministre o Mohamed Hussein Tantaoui, vice- primer ministre, ambdós ex-militars, com des de l’oposició, com Mohammed El Baradei, haurien de negociar un govern d’unió nacional amb l’exèrcit. El model turc queda a la llarga com una possibilitat: una “democràcia” vigilada per l’exèrcit. I sempre queda el recurs del perill islamista perquè l’exèrcit es faci directament amb el poder. Però aquest és un últim recurs.
La revolució egípcia no sorgeix del no-res
Els aixecaments a Egipte no són una cosa nova. La intifada del-Aqsa del 2000 en suport del poble palestí, en el 2003 amb la guerra de L’Iraq. I especialment les vagues obreres a l’abril de 2008 a Mahalla, en el delta del Nil, amb participació de 28.000 treballadors, seguida per una altra a Borollos, en el nord del país. Aquestes lluites obreres ja van posar en greus dificultats al govern de Mubarak.
El moviment sindical egipci va començar a despertar a partir de les vagues de Mahalla. El moviment sindical egipci va ser fortament reprimit en els anys vuitanta i noranta per la policia, que va utilitzar munició de guerra contra vaguistes pacífics el 1989 durant vagues en les plantes siderúrgiques i en 1994 en les vagues de les fàbriques tèxtils. Però des de desembre de 2006 va començar la recuperació del moviment sindical amb nombroses vagues. La creació de CTUWS, centre de suport per a les lluites dels treballadors, ha tingut un important paper en l’inici d’un sindicalisme autònom.
Com resultat d’aquestes vagues han sorgit els dos primers sindicats independents, des de 1957, els cobradors de contribucions per béns arrels, que inclouen a més de 40.000 empleats públics, i després els tècnics de la salut, més de 30.000, sindicats al marge dels sindicats controlats per l’Estat. Els sindicalistes independents estaven sofrint un procés de persecució i d’intimidació, però seguien enfortint-se a pesar dels continus intents de silenciar-los. L’actual situació pot crear condicions per al desenvolupament d’aquest sindicalisme que pugui suposar un avanç real en un procés de transformació social real i profund.
Mouatamid.
Equip de treball per al nord d’Àfrica de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT
L’Escola Confederal “Eladio Villanueva” portarà a terme les Jornades “Alternatives Socials i Sindicals davant la crisi. Migracions, cures i mercat laboral”, organitzades per la CGT i Ferrocarril Clandestino, sent la Secretaria d’Acció Social la responsable de la seva coordinació.
Des de l’Escola Confederal, aquestes són les primeres d’una sèrie de Jornades de formació i debat, que intenten dotar a la CGT d’eines que possibilitin la reflexió oberta, el debat d’idees, i l’autoformació ideològica i discursiva d’afiliades i militants que ens ajudin a encarar amb coherència i arguments els ràpids canvis que s’estan produint en les formes i estructures de dominació, explotació i opressió que patim. Aquestes Jornades tindran com resultat la publicació dels seus debats i ponències. com Materials de Reflexió.
Les jornades són un intent d’aprofundir en les necessàries aliances entre diferents mirades que intenten generar alternatives de lluita per a la transformació social. Qüestions com la precarització, les realitats migratòries o les perspectives feministes sobre el món del treball han fet que les eines d’intervenció sobre un món laboral cada vegada més desregulat, explotador, alienat i escassament sindicalitzat s’hagin de sotmetre a un intens i constant debat.
Però sabem que el capitalisme és una construcció totalitària i global, no solament productiva, que impregna totes les activitats humanes: parlem de treball però també d’oci, de consum, de relacions, de vida. Per això, el treball migrant, de cures i domèstic, la multiplicació d’escales laborals precàries o les diverses maneres de “producció becària” posats en el cor del sistema productiu i l’explotació capitalista, ens obliguen a obrir nous espais des d’una perspectiva en la qual el treball sindical ha de tenir un marcat accent social, espais on compartir formes i idees d’organitzacions no estrictament sindicals, espais per a dissenyar una acció comuna.
Esperem que en aquestes jornades puguem iniciar un camí necessari per a afrontar l’entorn radicalment distint que ens espera en els pròxims anys on el mestissatge entre el social i el sindical poden ajudar a enfrontar amb solvència les condicions concretes d’explotació que ens imposa el capital.
Paloma Monleón, Secretaria d’Acció Social Comitè Confederal CGT
PROGRAMA
– Divendres 18 de febrer a les 19:00
Crisi i precarització del mercat laboral
Intervenen: Paloma Monleón (Secretaria d’Acció Social de CGT), Emmanuel Rodríguez López (Observatorio Metropolitano), Pablo Meseguer (Sindicat de Banca de CGT).
En aquesta primera taula tractarem de situar els problemes centrals del mercat laboral en el context de crisi. Partirem de la premissa que els suposats anys de “bonança” econòmica no han tingut un reflex directe en millores laborals i socials, a més de servir de context per a processos de privatització dels recursos públics i de fort financiarització de les economies familiars. Ens acostarem a la situació actual en la qual l’arribada de la crisi ha deixat al descobert que la majoria de la població viu en una realitat d’escassa o nul·la cobertura social, llocs de treball fràgils i deutes acumulats. Elements tots ells que han obert un horitzó de depauperació i empobriment que ha tingut els seus primers reflexos en la morositat i l’atur. Però quin panorama podem dibuixar des d’aquest context? Es pot fer un mínim diagnòstic de la situació? A quines realitats socials ens enfrontarem a mitjà termini?
– Dissabte 19 de febrer de 11:00 a 12:30.
Migracions, treballs feminitzats i sindicalisme social
Presenta: Valentín Cárcamo (Responsable de l’Àrea de Migracions de CGT-Confederal).
En aquesta primera sessió es presentarà la dinàmica que farem durant tot el dia. La idea és fer una breu introducció dels tres eixos de discussió que serviran de guia per a tota la jornada:
EIX 1: FRONTERES, SERVEIS I CURES: LA PRECARIETAT DES DE LES DONES.
EIX 2: VULNERACIÓ DE DRETS.
EIX 3: ANARCOSINDICALISME I SINDICALISME SOCIAL.
– De 12:30 a 14:30
Després de la primera sessió de matí ens dividirem en dos grups de treball on es treballarà amb diferents dinàmiques de discussió per a aprofundir en els temes plantejats en els eixos. Els dos primers eixos seran tractats simultàniament en aquest espai i el tercer serà presentat a la tarda.
EIX 1: FRONTERES, SERVEIS I CURES: LA PRECARIETAT DES DE LES DONES.
En aquest taller es presentaran els treballs que en matèria de lluita laboral i social duen espais vinculats al sector de neteges, servei domèstic, telemarketing… espais laborals on es barregen diversos estatuts del treball i formes de contractació.
EIX 2: VULNERACIÓ DE DRETS.
En aquest taller s’agruparan les temàtiques relacionades amb serveis públics (sanitat, educació, serveis socials, etc…) que, en el context de la seva privatització, estan marcant la frontera entre qui té i no té accés a drets bàsics.
– De 17:00 a 19:30
EIX 3: ANARCOSINDICALISME I SINDICALISME SOCIAL.
Amb la intenció d’elaborar una sèrie de propostes entorn de com es podrien dibuixar aliances i formes de col·laboració entre les diferents realitats que acudim a la trobada es farà una breu exposició de debat sobre les línies d’acció de l’anarcosindicalisme i el sindicalisme social per a després donar pas al treball per grups.
SESSIÓ PLENÀRIA.
Al finalitzar la dinàmica tindrem una reunió plenària en la qual tindrem buit per a concretar les possibles propostes sorgides en els grups, l’anàlisi de futures aliances i la posada en comuna de contactes i xarxes que puguem formar entre les experiències de lluita que assistirem a la trobada.
– Festa de final de Jornades a partir de les 22 h. en el Patio Maravillas, c/Pez 21, Metro Tribunal i Noviciado.
Motivada per el recent pacte sobre les pensions amb el govern central, i convocades per la Confederació General del Treball amb el suport d’altres organitzacions de la ciutat, diverses desenes de persones s’han concentrat aquest dilluns 31 de gener davant les seus de CCOO i UGT per denunciar el pacte a que van arribar aquests sindicats amb el govern de Zapatero el passat 28 de gener.
Programació de les jornades “Tramuntana: sobre anarquisme i alliberament nacional” del mes de febrer. Les jornades les organitza el col·lectiu Capdetrons i són la continuació de les que es van fer al gener entre Reus i Tarragona. Aquest febrer, totes les activitats són a l’Ateneu Llibertari Alomà, a la Part Alta de Tarragona (c/ Misser Sitges 9). Els divendres, a més, les xerrades es complementen amb un sopar vegetarià de productes reciclats per recollir dinersper a la biblioteca de l’Ateneu.
La desocupació afecta el 18% de població activa a finals del 2010, la taxa més alta en 14 anys.
El quart trimestre de 2010 destrueix 42.600 llocs de treball.
* Un de cada cinc catalans és pobre. Concretament, un 20,4% de la població viu sota el llindar pobresa.
* A Espanya, aquest percentatge arriba al 23% del total de la població, és a dir, 9 milions de persones. En els darrers dos anys, el nombre de persones en situació de pobresa ha crescut en un milió.
Les grans revoltes que estan sacsejant el món àrab al Iemen, Algèria, Tunísia i ara Egipte han enxampat a tothom per sorpresa. Són, sense cap dubte, un dels esdeveniments més rellevants del nostre temps i estan enviant un clar missatge: no hi ha cap lloc del món condemnat a ser la joguina d’un dictador amb suport imperialista. Règims extraordinàriament autoritaris com el de Ben Ali s’han mostrat completament impotents davant d’un poble en lluita unit i amb determinació. Els que estan duent a terme aquestes revoltes són joves, treballadors, aturats, els pobres, que estan reconfigurant el rostre de la regió, donant calfreds als capitostos a Washington i Tel Aviv. Ni totes les armes reunides del règim de Mubarak ni tota l’ajuda militar nord-americana han pogut frenar l’extensió de la protesta. Els rebels estan mostrant el poder del poble i de la classe treballadora quan s’uneix, la capacitat política de la gent comuna i corrent per aixecar organismes de poder dual amb un clar instint llibertari i estan demostrant al món que ens trobem en una era de canvi revolucionari. Hem
sostingut un ràpid diàleg amb el nostre company i amic Mazen Kamalmaz, de Síria, editor del bloc anarquista àrab http://www.ahewar.org/m.asp?i=1385 que ens parla sobre la importància d’aquest esplèndid desenvolupament polític .
“Cinquanta anys després de fer cooperació, tenim en el món més pobresa, més desigualtat social, més vulnerabilitat política i econòmica”
“El món necessita una solidaritat política davant els embats del neoliberalisme”
“O continuem sent un apèndix de l’actual sistema neoliberal, o optem per la lluita que ensha de portar a un món millor”
En el marc de les mobilitzacions que s’han desenvolupat els últims dies de gener per tot l’Estat espanyol, per protestar contra la retallada de les pensions, la reforma laboral, les retallades socials i el pacte social que ens estan preparant, a les Illes Balears, en concret a Palma, es van portar a terme dues manifestacions els dies27 i 29 de gener.
El Centre Delàs presenta l’informe: “La veritat de la despesa militar espanyola 2011. Despesa i R+D militar en temps de crisi”, en el que es constata que en una situació de greu crisi econòmica i de pressió internacional per la reducció del dèficit, el Govern espanyol opta per continuar privilegiant la despesa militar i la R+D militar per sobre d’altres com la sanitat o l’educació, que veuen reduïts els seus pressupostosen major quantia que el militar.
Una reforma que reduirà la quantia de les pensions al voltant del 20%
Expansión.com
Els sindicats han passat pàgina. Tot i que les centrals han vingut qualificant la mesura del Govern de retardar l’edat de jubilació com una “ofrena als mercats” sens dubte “injusta i innecessària”, finalment han donat el seu braç a torçar a emparaular un “principi d’acord “, segons va anunciar ahir triomfant el Govern, per reformar el sistema públic.
“Ens estan fotent les pensions”, cridaven milers de manifestants aquest dijous a la cruïlla entre Avinguda Diagonal i Passeig de Gràcia, en ple centre de Barcelona. Era l’inici d’una marxa convocada pels sindicats alternatius CGT, CNT, COS i Solidaritat Obrera contra les retallades socials que està aplicant el Govern espanyol de José LuisRodríguez Zapatero.
Informació sobre les diferents manifestacions, accions i mobilitzacions portades a terme a Catalunya el 27 de gener, dins la jornada de vaga i lluita contra la retallada de les pensions.
La Confederació General del Treball, conjuntament amb CNT Catalunya, COS, Solidaritat Obrera i els moviments socials anticapitalistes, va sortir del nou al carrer, en una nova jornada de mobilitzacions i de protesta contra les mesures imposades pel neoliberalisme, i afrontant per primer cop un nou repte: convocar una jornada de vaga general en solitari, sense que els sindicats institucionals venuts al sistema haguessin convocat (ells estaven massa ocupats acabant de signar la nova retallada de les pensions).
No hi haurà clemència per als que no acotin el cap. Si no sou capaços de mirar al terra quan passi l’amo, mereixeu que us el tallin, el cap, i la resta també. I si la CGT de Catalunya és capaç de reptar l’Estat i el Capital convocant una vaga general que els que només miren la tele han sentenciat que serà un fracàs, no hi haurà perdó per a la CGT, l’única gran organització que és capaç de dir que no en veu alta i amb amplificació, al costat de l’esquerra independentista i dels revolucionaris de qualsevol color que no juguin només a ser-ho.
Segons les dades provisional de què disposa la CGT de Catalunya a les 9h del matí, la vaga general està tenint un seguiment destacable als transports públics de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Entre els treballadors d’autobusos de TMB, a Barcelona, el seguiment de la vaga entre els conductors aquest matí és d’un 40%. Els treballadors, però, denuncien que els serveis mínims que ha fixat la Generalitat (del 33% en totes les franges horàries), són molt superiors als que es van fixar per la vaga general del passat 29 de setembre(que van ser del 50%, però únicament en dues franges horàries). Expliquen que això ha mitigat la incidència de la vaga.
Segons informa l’agència d’informació 29-s.net|http://29-s.net/ que fa seguiment de la vaga general d’aquest dijous 27 de gener, a primera hora d’aquest matí hi ha hagut diverses protestes de suport a la vaga general que han interromput la circulació en la xarxa viària i ferroviària.
Informen que a tres quarts de 7 el servei de FGC estava tallat entre la UAB i Sant Quirze del Vallès.El tall s’ha produït per la tala d’un arbre que ha caigut sobre la catenària, danyant-la de consideració, fet que ha obligat a suspendre el servei indefinidament.
Després de mitjanit una cinquantena de persones han fet un tall de trànsit de la Gran Via de Barcelona a l’alçada de la plaça Universitat. Han desplegat dues pancartes i bloquegen el pas de 3 autocars de Tugsal, 1 Aerobús i un ALSA.
A les 00:30h han arribat les primeres patrulles de mossos d’esquadra, de moment sense intervenir. Cinc minuts més tard han arribat quatre furgonetes d’antiavalots hi han fet retirar la concentració fins a la vorera. S’estan fent critsde vaga, vaga, vaga general.
Us passem l’adreça del twitter de la vaga de CGT: @vaga27g
Estem fent servir el hashtag #27G
També hi ha una web sobre la vaga: http://www.cgtcatalunya.cat/vaga27g/
I un correu per si esvol enviar informació: vaga27g@nullcgtcatalunya.cat
Quan falta poc per l’inici de l’aturada es confirma que la plantilla del Metro de Barcelona també es mobilitzarà.
Aquesta tarda s’ha desvetllat una de les incògnites de la vaga general del dijous 27 de gener. Segons les estimacions del membre de Comitè d’Empresa del Metro de Barcelona, Jose Ángel Ciércoles, un mínim d’un 30% de la plantilla no anirà demà a treballar.
– Sabadell:
“Sabadell contra les retallades i pels drets socials” realitza el seu primer acte de protesta. La plataforma va celebrar una concentració el dimarts 25 de gener al vespre davant l’ajuntament mentre els assistents feien picar cassoles i tocaven xiulets. La protesta ha acabat amb la lectura d’un manifest on els convocants han emplaçat als ciutadans a mobilitzar-se demà dijous 27 de gener contra aquesta reforma qualificada com a “un atac als drets socials històrics aconseguits gràciesa la lluita obrera”.
Per una societat on totes i tots treballem i cuidem,
no a la reforma de les pensions
El proper 28 de gener, el Congrés dels Diputats votarà l’avantprojecte de llei de reforma de les pensions, que retarda l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i augmenta de 15 a 20 anys el període mínim de càlcul i el període de carència per a la pensió contributiva mínima. Prèviament, el passat desembre la Comissió del Pacte de Toledo va emetre un informe i 21 recomanacions al respecte, una de les quals (la número 17 ) parla per primer cop de “dona i protecció social”. En nom de la “integració laboral acord amb les aspiracions de les dones” i la configuració de drets de pensió propis i no derivats del marit, es proposen mesures que a la pràctica perpetuen el repartiment desigual del treball assalariat, domèstic i reproductiu, com per exemple els incentius fiscals i de protecció social a la no incorporació de les dones casadesal mercat de treball.
Des de l’Assemblea de Barcelona i en coordinació amb la CGT, CNT, COS i Solidaritat Obrera s’ha decidit tres convocatòries unitàries per la jornada de vaga general del 27 de gener.
La primera serà aquesta mitjanit, a les 00h a la plaça Universitat de Barcelona, per tal d’informar tothom que hi ha una vaga contra la reforma de les pensions. A primera hora del matí (cap a les 5h) també hi haurà piquets a les portes de les cotxeres d’autobusosde la ciutat.
Altres convocatòries de mobilitzacions aquest 27 de gener, jornada de lluita i vaga:
– Tarragona
A les 10 h., punt de trobada al local de la CGT.
A les 19 h. Manifestació contra la retallada de les pensions. Punt d’inici: Plaça Imperial Tarraco. Convoca: Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa i CGT.
Aquest dijous 27 gener, les ràdios lliures de Catalunya durant tot el dia emetran en directe els actes de la jornada de vaga.
CONTRABANDA FM (91.4)
http://www.contrabanda.org
RADIO BRONKA (104.5)
http://www.radiopica.net
RADIO PICA (96.6)
http://www.radiobronka.info
RADIO RSK (107.1)
http://www.rsk.cat
RADIO LINIA IV (103.9)
http://www.radiolinea4.net
i altres ràdios lliures dels Països Catalans.
