CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Premsa

Homentage confederal a Eladio Villanueva el 20 de novembre a Madrid

Homenatge Confederal a ELADIO VILLANUEVA

Dissabte: 20 de novembre de 2010

Lloc: LA TABACALERA. Centre Social Autogestionat. Madrid. C/Embajadores 53. Metro Embajadores (línia 3)

Hora: 17h a 22 h

PROGRAMA D’ACTES

BENVINGUDA: Carlos del C.S. A. La Tabacalera

1. Presentació de l’Homenatge. Hora: 17h.

Eladio Villanueva. Un referent de l’anarcosindicalisme

Jacinto Ceacero. Secretari General de la CGT i Lola Viciós. Comitè Confederal

2. HISTORI(ET)ES GRÀFIQUES sobre l’Eladio. Hora: 17:30h.

Dibuixant: Carlos Azagra. Guionistes: Heriberto Tella – Carter

3. Taula Rodona: Hora: 18h.

El pensament i la figura d’Eladio Villanueva. Activista sindical, social i internacionalista.

Participants: Pepe Aranda. S.G. Federació de Transports de CGT / Empar López. Militant Llibertària / Ramón Fernández Durán. Membre d’Ecologistes en Acció / Christian Mahieux. Membre de SUD-Rail / Carlos Taibo. Escriptor i Professor Universitat Autònoma Madrid / Francisco Marcellán. Catedràtic Universitat Carlos III de Madrid.

4. Eladio Poeta.

Recital Hora: 20h.

Lide Verdugo. Companya de Eladio / Antonio Carretero. Director del Rojo y Negro / Grup Teatral.

Audiovisual homenatge a Eladio.

5. CONCERT. Hora: 20:30h.

Grup de HIP – HOP “Dos 8 Cinco”

Coordinació de l’Acte: Paloma Monleón. S. Acció Social de CGT

Attached documents

Cratell – full homenatge Eladio

Llegir més »
gif_igualada1.gif
Premsa

Concentració el 30 d’octubre contra un acte de Plataforma per Catalunya a Igualada

“Davant la visita d’aquest partit ultra, racista, homòfob i feixista a Igualada s’ha convocat a una concentració el dissabte 30 d’octubre a les 18:30 hores, davant l’Hotel Ciutat d’Igualada, lloc que els acull per a que puguin fer apologia de les seves idees totalitàries.

No a Plataforma per Catalunya. Ni a Igualada ni enlloc.

Convoquen: Veïns i veïnes, entitats i col·lectius pel respecte, la tolerància i la solidaritat.

Llegir més »
Memòria històrica

Campanya per la retirada de la simbologia feixista de Tortosa

La Comissió per la retirada de la simbologia franquista de Tortosa ha presentat el documental per la retirada del monument que hi ha al mig del riu Ebre al seu pas per Tortosa

– S’inicia una campanya d’enviament de correus electrònics a Ferran Bel, amb qui mantindran una reunió el proper 8 de novembre.

Per a enviar un correu demanant la retirada, veure el text a enviar i saber a quines adreces s’ha d’enviar, aneu a:
http://quinacapital.blogspot.com/2010/10/envia-li-un-correu-ferran-bel-alcalde.html

– Per a més informació sobre el tema i sobre la campanya, aneu al seu web, on també podeu veure el vídeo que s’ha realitzat:

http://quinacapital.blogspot.com/

Persones d’àmbits diferents estan mostrat el seu suport a la campanya: Toni Soler (periodista), Arcadi Oliveres (economista, professor de la UAB i president de Justícia i Pau), Arturo Gaya (periodista i músic), Màrius Serra(escriptor), Neus Miró (sociòloga), Víctor Alexandre (periodista i escriptor), Xavier Garcia (periodista i escriptor), Andreu Carranza (escriptor), Clàudia Pujol (directora de la Revista Sàpiens), Joan Montesó (membre d’Unió de Pagesos), José Juan Moreso (rector de UPF), Matthew Tree (escriptor), Jesús Tibau (escriptor), Xavier Grasset (periodista), Josep M. Terricabras (filòsof), Emigdi Subirats (professor i escriptor), Vitòria Campos (represaliada), Manolo Pérez Bonfill (professor jubilat i escriptor), Susanna Abella (membre de la PDE), Xavi Sarrià (músic, Obrint Pas), Manolo Tomàs (membre de la PDE), Ramon Miravall (historiador), Ignasi Blanch (il·lustrador), Juli Loras (mestre d’escola), Cinta Arasa (politòloga) i Josep Subirats Piñana (polític i escriptor).

Llegir més »
Premsa

La Generalitat juga a la borsa amb Catalunya: amplia a 2.500 milions l’emissió de bons per a particulars

La Generalitat de Catalunya ha ampliat avui fins a 2.500 milions d’euros el volum de l’emissió de bons dirigit a particulars que està en circulació des del passat divendres 22 d’octubre, segons ha informat el Departament d’Economia i Finances en un comunicat.

La decisió ha estat adoptada després que el govern català es congratulés ahir de la bona acceptació entre els particulars.

Llegir més »
Premsa

I volen rebaixar més les pensions!: Les persones grans presenten la major taxa de pobresa relativa d’Espanya

En l’actualitat Espanya és el quart país més envellit del món, per darrere del Japó, Itàlia i Alemanya, i es preveu que l’any 2050 ocupi el segon lloc. Així mateix, el 16.3% dels ciutadans espanyols són persones majors de 65 anys, la qual cosa suposa un terç de la població. Concretament, a Madrid hi ha 600.000 persones majors de 65 anys, és a dir, el 19% de la població, que equival aproximadament a la població total de Saragossa.

Llegir més »
Acció Sindical

Jacinto Ceacero, Secretari General de la CGT: “Vaga General 29-S. La CGT ha donat la cara”

Després de dos anys de crisi “oficial” del sistema capitalista i molts mesos treballant per a la Vaga General, el passat 29 de setembre va tenir lloc el desenvolupament d’aquesta jornada de Vaga.

CGT va presentar la seva pròpia convocatòria de Vaga General, amb uns motius i objectius propis, per descomptat, diferents als motius dels altres sindicats majoritaris convocants.

CGT ha convocat a la Vaga General per a derogar les polítiques antisocials del govern i per a asseure les bases de l’anhelada transformació social, les bases d’un nou model social i productiu centrat en la satisfacció de les necessitats de les persones enfront del model productivista i consumista del capitalisme.

En aquest sentit, CGT s’ha sentit protagonista en el procés de preparació i desenvolupament de la Vaga General. No hem viscut la Vaga General com convidats o comparses de la vaga dels sindicats majoritaris. Entre altres coses, perquè la Vaga General del 29 de setembre ha estat la vaga de la classe treballadora i de tots moviments socials, els col·lectius precaris, exclosos i les classes populars.

Per a CGT, la seva funció com organització sindical i social ha estat convertir-se en l’instrument de treball que ha permès canalitzar la lluita per la defensa i recuperació dels drets laborals, socials, mediambientals…

Però la CGT no només s’ha sentit protagonista el dia 29 de setembre sinó que pretén seguir sent-lo el dia de després, amb el convenciment que a partir del 29 de setembre, en aquest moment, CGT com instrument de lluita sindical i social comença a ser considerat com un referent per a un important nombre de treballadores i treballadors i un referent per a les organitzacions socials.

Sense cap gènere de dubtes, la Vaga General ha estat un èxit. No només per les estrictes dades quantitatives sobre l’índex d’incidència o per la caiguda del consum elèctric, sinó pels aspectes qualitatius. La VG s’ha convocat en un context d’atac feroç al sindicalisme per part de totes les institucions polítiques, mitjans de comunicació, organitzacions patronals, etc; en un context de desmobilització generalitzada de la societat, d’una precarietat laboral extrema amb el que suposa de por, submissió, apatia, conservadorisme; en un context de repressió sobre qualsevol tipus de dissidència del sistema ; en un context propens al racisme i la xenofòbia; en un context d’individualisme i de lluita per la supervivència en moltes ocasions.

Eren i són molts els elements en contra perquè la vaga fora un èxit. A pesar d’això, la vaga general ha estat significativa i les mobilitzacions han estat molt importants, el que mostra el profund sentiment de ràbia que acumulava un nombre molt important dels i les treballadores, persones aturades, col·lectius i moviments socials…

A pesar de tots els elements i campanyes en contra, i de la crítica profunda que cal fer a les organitzacions sindicals majoritàries per no haver-se dignat a convocar la Vaga molts mesos abans i per haver contribuït amb un model sindical pactista a l’actual situació de desmobilització laboral i social, de falta de referents, de pèrdua continuada de drets, malgrat tot això, el 29 de Setembre la Vaga General ha estat un èxit. A pesar, fins i tot de la condenable brutalitat de la repressió policial contra els piquets que exercien el seu dret, han estat varis els milions de persones que han intervingut en la Vaga General, secundat la vaga o manifestant-se per tota la geografia del país.

La intervenció exemplar dels piquets mereix ser reconeguda de forma expressa ja que han representat la primera fila de la lluita, han sofert en les seves pròpies carns les agressions de les càrregues policials, han estat el referent per a la resta dels i les treballadores. Gràcies per aquest nivell de militància, de compromís personal i de compromís amb l’organització.

CGT ha fet els seus deures, ha portat a terme el full de ruta marcat per a concloure amb la convocatòria de la vaga, ha realitzat múltiples actes públics, mobilitzacions prèvies, vagues sectorials, vagues d’empresa, marxes, ha buscat la confluència amb altres organitzacions socials i sindicals… En definitiva, ha treballat per a garantir l’èxit de la convocatòria, ha complert el seu compromís sindical i social amb la classe treballadora, és a dir, CGT ha treballat perquè la Vaga General comptés amb el suport de les i els treballadors, els col·lectius i classes populars especialment maltractades pel sistema.

CGT ha donat la cara abans del 29 S i, per descomptat, l’ha donat el dia 29 S. CGT no s’ha tapat en els piquets, com lamentablement ho han fet altres organitzacions que ni han aparegut al llarg de tota la jornada de vaga. CGT ha pres el carrer, ha lluitat i divulgat la convocatòria de vaga, ha repartit milions d’octavetes, ha defensat que aquesta vaga general era de tota la classe treballadora, sense sectarismes ni protagonismes. Fruit de tot aquest esforç, ens sentim corresponsables de l’èxit de la vaga, i volem recollir el contundent clam de rebel·lia que es va sentir en els carrers.

Les mobilitzacions de CGT han estat secundades per milers i milers de persones. El compromís d’aquesta organització ara és no defraudar a aquestes persones sinó contribuir que aquesta rebel·lia es canalitzi, s’organitzi, es coordini per a continuar la mobilització laboral i social que ens condueixi a la consecució dels motius i objectius pels quals hem convocat la Vaga General.

Hem de sentir-nos satisfets del compromís, la tensió i la resposta que tota l’organització ha estat capaç de donar quan s’han donat les circumstàncies perquè aquesta resposta es donés. Com organització, hem sortit enfortits, sens dubte, d’aquesta convocatòria. Hem sortit enfortits com instrument de lluita al servei de la classe treballadora. Se’ns ha vist en el carrer, se’ns ha vist enormement implicats i se’ns ha vist amb un discurs diferent. El repte és seguir dignificant la lluita sindical i social, dignificar el sindicalisme i la millor manera és fer-lo a través de la nostra opció anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionaria, federalista, internacionalista, llibertària, i volem fer-lo en connivència amb altres organitzacions socials.

Per altra banda, a més de ressaltar la importància quantitativa i qualitativa de la jornada de Vaga General, el més rellevant ha estat el missatge de continuïtat que CGT ha sabut transmetre i del que s’han fet eco la resta d’organitzacions. El dia 29 de setembre és el principi d’una nova etapa en la lluita sindical i social d’aquest país. Res pot tornar a ser el mateix. Hem d’impedir que els majoritaris tornin a trair el clam i “l’esperit” del 29 de setembre i tornin a asseure’s

Llegir més »
Acció Sindical

Crides a una criminalització preventiva i resolutiva dels moviments socials de part del capitalisme decadent

L’acció policial preventiva i l’actuació judicial resolutiva formen part de la nocivitat del capitalisme en aquesta darrera fase de la seva centenària decadència, una nocivitat que ja va patir l’anarcosindical i el conjunt del moviment llibertari en el decurs dels anys de plom de la patronal catalana contra la CNT i més endavant en el franquisme. Aquesta realitat repressiva correspon a una sortida suïcida del capitalisme en temps d’autoliquidació burgesa de la societat de consum i d’establiment d’un estat de malestar. La destrucció de l’estat del benestar i l’aplicació del règim del sabre, que el company M. A. Bakunin en el seu temps així va definir aquest comportament burgès en qualsevol moment en que la seva dictadura democràcia de classe hegemònica no serveix per adormir les masses o evitar els esclats històrics de la lluita de classe, crea un situació de criminalització estatal preventiva i resolutiva dels moviments socials emancipatoris de part del capitalisme en aquesta segona i potser definitiva gran depressió mundial i el seu estat del malestar de masses.

En aquest sentit, a casa nostra, han augmentat les crides a la repressió preventiva i resolutiva, com ara la crida de l’Ajuntament de Barcelona a tancar webs alternatives o les histèriques campanyes de premsa contra tot allò que en diuen antisistema i dels moviments esquats. A primera fila, entre altres, hi trobem Pilar Rahola i Alfons Quintà, destacats intoxicadors d’una campanya mediàtica que tendeix a crear una opinió que justifiqui l‘actua preventiva i resolutiva de l’Estat contra els moviments contestataris, especialment després de la revolta social grega de farà dos anys, l’altra vaga de masses del 29-S o el moviment social contestatari francès de les darreres setmanes, amb ocupacions estratègiques i bloquejos de la mobilitat en l’Hexàgon francès.

Llegir més »
Acció Sindical

La CGT de Catalunya convoca una conferència d’afiliades i afiliats el 6 de novembre a Barcelona, per debatre com donar continuïtat a la vaga general del 29-S

DESPRÈS DEL 29-S, QUÈ FEM?

CONFERÈNCIA D’AFILIATS/DES de la CGT de Catalunya

DISSABTE 6 NOVEMBRE A LES 9:30h.

Centre Cívic La Sedeta c/ Sicília 321, Barcelona
(Metro: L4 Joanic, L2 i L5 Sagrada Família. Autobusos: 15, 20, 39, 45, 47, 114, 116, N4 i N6)

LA TEVA OPINIÓ ÉS IMPORTANT

PARTICIPA

Convoca: Comitè Confederal CGT Catalunya

Attached documents

Cartell conferència afiliats

Llegir més »
Acció Sindical

CGT guanya les eleccions a Eulen (Dependències de l’ajuntament de Girona)

El 26 d’Octubre s’han realitzat les eleccions sindicals a l’Empresa de Neteges Eulen, en concret les que corresponen a les dependències de l’Ajuntament de Girona (col·legis, pavellons, etc).

Aquestes eleccions han estat molt importants per a la CGT de Girona, en concret per al sector de Neteges. La lluita que han estat realitzant les companyes de neteja ha estat titànica. Posant en antecedents les companyes de Eulen són les que en la primavera del 2007 van protagonitzar una vaga a Girona de 37 dies per reivindicar, entre altres coses, la conversió a fixos dels contractes temporals i l’increment de la plantilla a CLECE que era l’empresa que aleshores s’encarregava de la neteja de les Dependènciesde l’ajuntament.

Llegir més »
jpg_5107068285_9bd11c1393_m.jpg
Premsa

Un centenar de persones es concentren a L’Hospitalet contra Plataforma per Catalunya

Aquest dissabte 23 d’octubre a les 12 del matí, la plataforma Unitat contra el feixisme reunia a un centener de persones sota el lema “Fora el feixisme de L’Hospitalet”, en una concentració que pretenia rebutjar l’acte de presentació del partit xenòfob Plataforma per Catalunya, liderat per Josep Anglada.

La macropresentació que es va dur a terme al complex de la Farga a la nit, es el primer dels actes que han estat programats per fer difussió del discurs feixista, racista, xenòfob i anti-islàmic de la formació ultradretana.

Llegir més »
Portada llibre
Memòria històrica

“Què pagui Pujol!”: un llibre sobre la Barcelona punk dels anys 80

“Què pagui Pujol!. Una crònica punk de la Barcelona dels 80” és un relat viscut i trepidant, amb noms i cognoms, i d’alt contingut batallant, editat per La Ciutat Invisible i Hace Color. Es tracta d’una crònica plena de referències musicals i localitzada a espais mítics de la capital catalana, molts d’ells desapareguts i esborrats de la memòria oficial, d’una ciutat en constant lluita per fer desaparèixer tot rastre de dissidència.

Llegir més »
Premsa

La població que viu per sota del llindar de la pobresa assoleix ja el 20,8% a l’estat espanyol

Tres de cada deu llars espanyoles (30,4% de la població) tenen dificultats o moltes dificultats per arribar a fi de mes i quatre de cada deu (36,7%) no té capacitat per afrontar despeses imprevistes. Són algunes de les principals dades provisionals que es desprenen de l’Enquesta de Condicions de Vida realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística.

Llegir més »
Acció Sindical

Aquesta Vaga Social

La Vaga General del 29-S ha obert almenys tres vies de conflicte, que es constitueixen en tres expressions d’insurrecció i rebel·lia anticapitalista.

Primer, s’ha consumat el divorci del sindicalisme reformista i institucional amb les seves tradicionals bases socials: classe mitja salaritzada i classe obrera estable i qualificada.

Llegir més »
Acció Sindical

4a trobada del sector del transport per carretera i urbà de la FETYC-CGT

Programa de la 4a Trobada del sector del transport per carretera i urbà de la Federació de Transports i Comunicacions de la CGT, que es farà a Barcelona el dijous 28 d’octubre.

09.00 Inici de la trobada Sala d’actes CGT Via Laietana 18.

09.30 Intervenció dels assistents en el programa de la secció sindical de CGT en TMB-Autobusos RADIO ROSKO

10.45 Presentació de la jornada amb les intervencions de Saturnino Mercader CGT TMB-Autobusos, Ángel González CGT F.L. Barcelona, Ermengol Gassiot CGT Catalunya, Pepe Aranda CGT FETYC, Javier Anadón IA/CUT TUZSA.

11.30 Anàlisi de la vaga del 29 de setembre en el sector i propostes de continuïtat de les mobilitzacions. Reivindicacions del sector.

Llegir més »
Premsa

Cal combatre amb urgència la infecció xenòfoba de Plataforma per Catalunya

Una greu malaltia s’estén per tot el continent. Si abans ens va preocupar la Grip A, ara és la Grip X: la xenofòbia. Suècia té 20 diputats de l’extrema dreta. A Holanda, el partit islamòfob de Geert Wilders té el vot decisiu al parlament. A França, el Front National de Le Pen porta molts anys difonent el seu missatge d’odi. Ara, el govern de Sarkozy, ansiós per aconseguir la seva part dels vots xenòfobs, du a terme una neteja ètnica contra els gitanos.

Llegir més »
Premsa

Entrevista Col·lectiva al Secretari General de CGT Catalunya per al proper número de la revista “Catalunya”

Les preguntes i el nom amb el que vols signar la pregunta es poden deixar en els comentaris abaix o bé, enviar-les a:

txemabo(arroba)gmail.com

Es recolliran fins a la mitjanit del dimarts 26 d’octubre.

Tindran preferència les preguntes que exposeu vosaltres a les que hem estat preparant, que són les següents:

– Sobre el 29-S

Com a secretari General de la CGT, com valores la situació desprès de la vaga general del 29-S. El govern no fa marxa enrere, els sindicats majoritaris estan callats, i no hi han noves mobilitzacions en perspectiva ni amenaces de mobilitzacions?

Llegir més »
Acció Sindical

[Video] La CGT d’autobusos de TMB convoca vaga contra la despesa de diner públic per la visita del Papa a Barcelona

Aquest dimecres 20 d’octubre a les 12h. s’ha portat a terme a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, una roda de premsa en relació a la convocatòria d’una vaga d’autobusos per part de la Secció sindical de CGT contra la visita del Papa a Barcelona.

La vaga s’ha previst per al mateix diumenge 7 de novembre, coincidint amb la visita del pontífex a Barcelona. La vaga, que serà de 24 hores, ja ha estat comunicada a la Conselleria de Treball, que haurà de proposar els serveis mínims. A la protesta hi estan convocats els conductors, els mecànics i la resta dels treballadors d’autobusosde TMB.

Llegir més »
Premsa

Especular amb la fam: el món, davant la pròxima crisi alimentària

Comerciar amb la fam: els inversors aposten per la pujada de les matèries primeres en les borses de futurs. L’aposta té conseqüències: el món s’enfronta a la pròxima crisi d’aliments.

La història alguns ja la coneixen: un ambiciós jove dramaturg vol escriure una obra sobre els cobejosos herois del món de les finances. L’escriptor vol entendre què és el que motiva al seu heroi. Però ningú pot explicar-li què és el que decideix el curs dels parquets borsaris. La borsa de cereals de Chicago es mostra com una cosa incomprensible, cada raó presentada és una “muntanya de gra” a través de la qual no s’aconsegueix veure ni tan sols als propis actors implicats. L’autor, Bertolt Brecht, es va donar per vençut i va començar a estudiar a Marx. Llavors va ser quan, en les seves pròpies paraules, va comprendre de debò la seva pròpia obra.

Tot això passa 1928, l’any immediatament anterior al començament de la Gran Depressió. Els negocis en borsa poden dur a la mort. Perquè en el mercat de valors es comercia també amb aliments i es determina el preu dels mateix per a milers de milions de persones. En les nostres latituds la pobresa no equival a morir-se literalment de fam. Però per a més de mil milions de persones la malnutrició és una cosa molt real. Igual de real que l’enorme quantitat d’aliments que es produeixen anualment, suficients per a alimentar a molta més gent de la que existeix en la població mundial actual.

Malgrat tot això s’endevina en l’horitzó que la pròxima crisi mundial serà d’un altre tipus: una crisi d’aliments.

Una vegada més

Fa poc milers de persones van protestar en la capital moçambiquenya de Maputo contra l’augment del preu del pa i de l’energia. La policia va disparar contra els manifestants. Va haver-hi almenys deu morts. Ja en el 2007 i en el 2008 van augmentar dramàticament els preus dels aliments. Es van duplicar i van triplicar per al blat, l’arròs i el blat de moro, que van arribar, en part, el seu preu més alt des de feia 30 anys. El preu de l’arròs, per exemple, va augmentar gairebé un 180% en menys de dos anys. Tots paren esment a la crisi financera i bancària mentre entre bastidors dóna començament una crisi d’aliments d’una duresa inimaginable.

Almenys 1200 milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa. Gràcies a la globalització molts països del Sud han deixat d’exportar aliments i han d’importar-los. La fam fa esclatar els motins: ja s’han registrat revoltes en més de 30 estats. Mentre a Alemanya es jura i perjura que l’economia es recupera, els preus per al cafè, el cacau, el sucre i els productes lactis es disparen a l’alça en tot el món. El mateix val per als mercats de futurs de cereals, soja i arròs.

Els principals centres comercials es troben a Nova York (NYMEX/COMEX) i a Chicago, on opera la Cambra de comerç de Chicago (CBOT, per les seves sigles angleses) fundada el 1848, i la Chicago Mercantile Exchange (CME), fundada en 1898. A Europa els aliments i matèries primeres es comercien en les borses de futurs de Londres, París (Matif), Ámsterdam i Frankfurt am Main (Eurex), també a Mannheim i, des de 1998, fins i tot a Hannover.

Per onsevulla es comercia amb productes agraris, però no de manera present i al natural, sinó a molta distància i en unitats estandarditzades. Els contractes de compravenda es fixen per a una data determinada en el futur i reben justament aquest nom: “futurs”. Així es pot per exemple, comerciar amb cereals abans que siguin collits: un negoci especulatiu amb els ingressos i preus dels productes agrícoles dels pròxims mesos.

El preu del pa

A la fi de 2007 els principals actors dels mercats financers (no solament dels hedge fonds) van fugir en estampida dels desequilibris causats per la crisi financera i els títols tòxics sense cap valor per a endinsar-se en l’especulació amb aliments i matèries primeres. Les borses de mercaderies a futurs es van veure de sobte abarrotades i la conseqüència va ser una explosió del preu de les matèries primeres i del petroli. Inevitablement, van augmentar els preus de totes les mercaderies amb les quals es comercia en les borses de valors normals. Fons com els creats pels bancs es van endur un altre potosí a pesar de la crisi.

A Alemanya el Deutsche Bank es publicitava als inversors anunciant brillants prospectives de guanys gràcies als preus a l’alça dels productes agrícoles. La ministra alemanya d’agricultura, Ilse Aigner (CSU), ha anunciat recentment que vol engegar una campanya contra l’especulació abusiva en els mercats agraris en la cimera agraria al gener de 2011 a Berlín i també en la cimera del G-20 al juny de 2011. Però Aigner traeix les seves pròpies promeses ràpidament, doncs fins a la data no compta ni amb propostes ni amb conceptes. El tema és per a ella «molt complex». I un voldria afegir: i el govern federal s’ho pren més aviat amb calma.

Perquè al setembre de 2010 es va dissipar novament el pànic a una amenaçadora fallida estatal a Grècia, Espanya o Portugal, de manera que el preu tant dels emprèstits de l’estat com de l’interès va baixar en picat. Però fins i tot així els especuladors, després de prendre els seus botins als cada vegada més endeutats estats, van retornar a les borses de futurs per a sobreviure a força de comerciar amb aliments i matèries primeres. Els xinesos o els brasilers experimenten petits miracles econòmics en els seus respectius països. Una bona i abundant alimentació és un símbol important d’estatus social, molt més important encara que l’automòbil. Una raó més per a veure lucratives possibilitats d’inversió que sobretot proporcionin guanys ràpids: els agrofuturs satisfan plenament aquest objectiu.

En el 2007 i el 2008 va haver males collites de cereals a Austràlia, un dels majors exportadors de gra del món. En el 2010 va haver-hi una sequera catastròfica a Rússia. Les pèrdues de collites han disparat el preu el pa més del 20% a Rússia. Si el govern a Moscou restringirà o no el comerç –el primer ministre Vladimir Putin va perllongar immediatament la prohibició d’exportació de gra–, és una cosa que preocupa als especuladors. No es comercia amb tots els aliments en les borses a futur, però sí amb els més importants per a la nutrició de la població mundial, com el blat, l’arròs, la soja i el blat de moro.

Les autoritats reguladores de la Commodity Futures Trade Comission (CFTC), que centren la seva atenció en les borses de futurs dels EUA, han constatat repetidament que la determinació del preu en els agrofuturs ja no té res que veure amb l’oferta i la demanda ni les estimacions de collita i vendes. Les manies dels mercats fan fluctuar els preus radicalment. Encara que la producció d’aliments tot just creixi o s’estanqui, les xifres dels agrofuturs es multipliquen i es multipliquen. Si fa un parell d’anys es comerciava encara amb unes 30.000 accions de futurs en blat al dia a Chicago, avui han pujat ja a més de 250.000.

Òbviament especulen amb elles els grans senyors del capital com el Deutsche Bank o el BN Paribas, però no, és clar, amb el seu propi nom, sinó a través de fons especials creats a aquest efecte, que especulen amb tot un paquet de productes agraris. Els seus resultats s’han incrementat meteòricament en els dos últims anys. Quants més especuladors s’encaminen als parquets, més demolidors són els efectes de la seva activitat en els preus dels aliments. Només el dos per cent dels agrofuturs negociats condueixen a una transacció real de les mercaderies –això és: al lliurament de la mercaderia a canvi de diners abans que expiri la data del contracte. Tot la resta és pura especulació –amb l’increment o la caiguda de preus –i només serveix a l’enriquiment.

La dansa de Sant Vito de les borses

L’índex de preus dels aliments de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO, per les seves sigles angleses) ha calculat una cistella amb els aliments més importants del planeta Terra, dels quals – encara que no tots es comercien en les borses– augmenten els seus preus sense tocar aparentment sostre. Així, en els països més pobres van augmentar del 2007 al 2009 els preus dels aliments entre un 30 i un 37% i en el 2008 de nou entre el 37 i el 40%. Li segueix una certa recuperació en l’estiu de 2009 , però des de desembre de 2009 la tendència de l’índex de la FAO apunta novament cap a un increment.

Els experts de la FAO adverteixen xifres en mà de l’esclat de la pròxima crisi de fam, a la qual tot just es podrà posar fre. Perquè l’especulació pràcticament sense riscos en les borses de futurs és un negoci multimilionari per al qual es necessita encara menys capital net que en el comerç d’accions. El negoci corromp l’existència d’una producció sostenible, perquè en tot el món els camperols intenten seguir el ball de Sant Vito de les borses per a poder aconseguir almenys les restes. Males notícies, doncs, per als pobres d’aquest món: ells paguen el compte del ral·li en les borses a futurs. I ho fan amb milions de famolencs, amb desenes de milers de morts.

Michael R. Krätke, membre del Consell Editorial de SINPERMISO, és professor de política econòmica i dret fiscal en la Universitat de Ámsterdam, investigador associat a l’Institut Internacional d’Història Social d’aquesta mateixa ciutat i catedràtic d’economia política i director de l’Institut d’Estudis Superiors de la Universitat de Lancaster en el Regne Unit.

Llegir més »
Premsa

Concentració el 23 d’octubre: Fora el feixisme de L’Hospitalet

Concentració: Fora el feixisme de L’Hospitalet

dissabte 23 d’octubre, 12h

Plaça de l’Ajuntament de L’Hospitalet (Metro: Av. Carrilet, L1)

Davant l’acte de caràcter feixista convocat pel partit xenòfob i ultradretà Plataforma per Catalunya pel proper dissabte 23 d’octubre a la ciutat de L’Hospitalet, un grup d’entitats i persones a títol individual volem manifestar el nostre total rebuig a aquesta convocatòria i a la reunió de feixistes a l’Hospitalet.

Llegir més »