Com a CGT Ensenyament tornem a denunciar que l’actual sistema d’accés a la funció pública és injust, arbitrari, selectiu i memorístic. És un sistema que no valora la funció docent ni l’experiència, ja que preval la capacitat memorística de l’aspirant. A l’actual convocatòria aquest fet es veu agreujat per un sistema d’accés en què l’experiència del docent queda reduïda a la mínima expressió. (Vegeu Esquerda “Oposicions. Estabilitat o acomiadaments. Nosaltres decidim”)

Malauradament, el desenvolupament de les oposicions d’enguany ens dona la raó, ha estat del tot injust, hi ha hagut un munt d’incidències no només en el disseny de les proves, que es van plantejar com a eliminatòries, sinó en la mateixa convocatòria, amb manca de temps i en la data del curs en què es convocaven. (Vegeu Esquerda “Oposicions 17-18. Incertesa, poc temps i menyspreu als serveis prestats”)

Un altre problema ha estat la manca de concrecions i dubtes sobre què es demanava, referent al desenvolupament i execució de les proves, sobretot a la 1a part de la prova 1. Així com uns temaris del tot obsolets, que ni tan sols s’adapten a la realitat educativa actual.

Les denúncies a docents del Palau, de la Seu d’Urgell i l’assenyalament al professorat de l’escola pública catalana té una clara voluntat de condicionar la pràctica docent. I de limitar o silenciar els debats a les aules, sobretot pel que fa a qüestions relacionades amb el desenvolupament de l’esperit crític.

Aquesta extensió de la por entre el nostre col·lectiu ha vingut facilitada per la LEC i els seus decrets, en particular els de plantilles i direccions. La por a parlar i a expressar discrepàncies, sobretot pel que fa a qüestions laborals i organitzatives, va arribar als centresde la mà de la mateixa LEC.