Ambits – Pàgina 233 – CGT Catalunya

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Premsa

Internacionalistes? Més nacionalistes espanyols que els de La Roja

Aquests darrers dies, alguns amics, coneguts i saludats del meu voltant han recorregut a la paraula “internacionalista” per definir-se a l’hora de prendre partit o no sobre la independència dels Països Catalans o de Catalunya-Principat, ara que el tema és damunt la taula. Curiosament alguns han contraposat “nacionalista” a “internacionalista” però alhora han anomenat només “nacionalistes” els nacionalistes catalans (que jo en relació a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de les quatre províncies anomenaria més aviat regionalistes però aquest seria un altre debat). Es veu que Espanya no fa nacionalisme i que ser internacionalista és no dir res de les nacions ara constituïdes en estat, com és l’espanyola, potser perquè es considera que vénen del cel, com els golsde Maradona.

09/07/2010 - 14:45:38

Premsa

Som una clonació

Coneixíem el guió. Si demanavem al regne d’Espanya (observi’s que al “Fuero de los Españoles, protoconstitució franquista del 1945 ja es denominava així al territori reconegut sota aquest nom) que se’ns concedís un nou Estatut, ens respondrien que ens hi posessim fulles. Coneixíem la resposta dels màxims responsables polítics (sortirem tots a manifestar-nos i assaltarem les farmàcies a fi de proveir-nos de Prozac). El que no tinc tan clar és que el president Montilla conegués on es ficava (dels sis presidents anteriors de la Generalitat no n’hi ha cap que hagi sortit indemne). Coneixíem que això passaria. Com és que si sabíem què passaria a la pel·lícula, encara ensindignem?

08/07/2010 - 20:13:22

Premsa

La primera AIT, per la independència… de Polònia

El 25 de novembre de 1864, en Consell provisional de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) feia pública la seva posició davant els moviments d’emancipació nacional i establia dos punts bàsics referits a la lluita dels polonesos per la independència. L’AIT deia:

“1.- La lluita dels polonesos per la independència serveix els interessos generals dels pobles d’Europa, i per això llur derrota representa un cop seriós per a la causa de la civilització i del progrésde la humanitat.

08/07/2010 - 20:05:00

Acció Sindical

Campanya contra l’acomiadament de la secretària general de CGT a Ford Almussafes

Després d’haver debatut en la Plenària de la FESIM, de 7 de juliol de 2010, la resposta que podem donar entre tots per a la readmissió de Paqui Cuesta, Secretària General de la Secció Sindical de CGT acomiadada per l’empresa automobilística Ford de València, us transmetem els acords i propostes de mobilització que s’han acordat per a convocar tant al Metall de CGT com a tota la Confederació.

· DIA 12 DE JULIOL, Convocatòria de Vaga de 24 hores a Ford.

Des dels territoris més propers, País Valencià-Múrcia, Catalunya, Castella-la Manxa… CONCENTRACIÓ EN L’ENTRADA DE LA FABRICA DE FORD D’ALMUSSAFES, DE 13 A 15 HORES.

· DIA 13 DE JULIOL, a les 12 h. Concentració a Madrid, davant la seu de Ford-Espanya, per a Madrid CLM i els territoris més propers, Castella-Lleó, Andalusia, Extremadura, Aragó-la Rioja… CONCENTRACIÓ A ALCOBENDAS: EDIFICI MINIPARC IV, C/ CALÉNDULA Nº13, SOTO DE LA MORALEJA.

· DIA 19 DE JULIOL, (Acte de conciliació davant Treball) intent que l’empresa retiri l’acomiadament de la companya. A aquest acte assistirien fonamentalment els companys de País València.

Hem transmès aquestes propostes a la Plenària del Comitè Confederal del 8 de juliol i s’han assumit per part de tota la CGT per a donar suport rotundament la readmissió de Paqui Cuesta.

PER AIXÒ CRIDEM A TOTS ELS SINDICATS I SECCIONS SINDICALS A ASSISTIR A AQUESTES CONVOCATÒRIES O A REALITZAR ACCIONS DAVANT ELS CONCESSIONARIS DE FORD MÉS PROPERS EN ELS DIAS ASSENYALATS.

LES ACCIONS PODEN SER MANTINGUDES EN EL TEMPS SI HI HA POSSIBILITATS DE FER-LO, FINS QUE HAGI UNA SOLUCIÓ PER A PAQUI.

Més informació sobre el cas a:

www.cgt.org.es/spip.php?article1818

FESIM-CGT

08/07/2010 - 18:55:00

Memòria històrica

Primera trobada Casot de Falgars / Mas Clarà, en record del maquis Quico Sabaté

El diumenge 11 juliol 2010, tindrà lloc la 1a TROBADA CASOT DE FALGARS / MAS CLARÀ, dos dels llocs més emblemàtics del dissortat darrer viatge del maquis anarquista i lluitador antifranquista Quico Sabaté, que, ara fa cinquanta anys, va finalitzar tràgicament amb la mort de tots els components del grup: el mateix Quico i els seus quatre companys Francesc Conesa, Anton Miracle, Roger Madrigal i Martin Ruiz. El projecte d’aquesta trobada és retre un record a aquestes cinc lluitadors antifranquistes abatuts per la força pública els dies4 i 5 de gener de 1960.

08/07/2010 - 18:44:00

Papereta consulta

Memòria històrica

CGT Girona organitza una Consulta Popular i Espectacular Perfomance el 14 de juliol

Dimecres 14 de Juliol, Consulta Popular de les 18:00h fins les 21:00h,

Perfomance 19:30h

Plaça Miquel Santaló de Girona

CGT GIRONA US CONVIDA:

Consulta Popular i Espectacular Perfomance

L’actual situació social, política i econòmica, amb el descrèdit d’una classe política convertida en nova oligarquia al servei del totpoderós capital que dirigeix la política mundial a cops de “doctrina del xoc”, amb greus retrocessos socials i avenç de l’autoritarisme més caduc, la persistència del poder de l’església catòlica i la monarquia; el poder judicial actuant despòticament contra els drets del pobles… s’assembla cada vegada més a les societats estamentals, basades en els privilegis i el domini econòmic, que van provocar les revolucions populars del 1789 a París, i el 19 de juliol de 1936 a Catalunya.

08/07/2010 - 16:43:56

Premsa

La fi del federalisme

L’any 1932, en ple debat de l’Estatut de Catalunya a les Corts de l’Estat Espanyol, Joan Peiró, destacat membre de l’anarcosindicalisme català, redactaria una sèrie d’articles al periòdic La Tierra de Madrid. En un d’aquests escrivia: “Aquí està l’Estatut de Catalunya, (…); han estat els dos segles de submissió sota el jou de magistrats i militars incapaços de comprendre l’ànima dels catalans, els que crearan aquest estat passional que culmina amb la mesquina donació d’un Estatut, que ni tan sols arriba a transsumpte d’aquell altre que fou elaborat a les muntanyes de Núria i que dóna encara molta menys satisfacció als anhels federalistes de l’esperit català (…)”.

08/07/2010 - 16:29:04

Acció Sindical

Valoració de les aturades als Ferrocarrils de la Generalitat i properes convocatòries de mobilitzacions

La valoració d’aquesta primera etapa de les mobilitzacions dels treballadors de FGC, en la seva lluita contra la vulneració del conveni col·lectiu i la retallada salarial que comporta l’aplicació del Decret Llei 3/2010 de 29 de maig, és positiva. Arrenquem amb certa timidesa, amb una mica de por en el cos de molta gent jove, no tenien experiències d’aquest tipus, però hem anat creixent a poc a poc, superant els dubtes que a molts els assaltaven. Hem anat sumant mobilització a mobilització, cita a cita, arribant a xifres de participació esperançadores en les últimes convocatòries.

Els errors comesos en aquesta primera etapa han servit perquè aquells que tenien la convicció que el conflicte se solucionaria a la fi de juny, s’adonessin que fa falta més mobilitzacions i més contundents. En aquesta tesitura es trobava la UGT. El passat dia 6 de juliol les quatre seccions sindicals que configuren en Comitè d’Empresa de FGC es van reunir per a valorar les accions portades a terme i preparar un altre calendari de mobilitzacions, a més de diferents actuacions en diferents àmbits.

Aquest és el calendari de mobilitzacions convocades a partir d’ara:

Reunits els Responsables de les Seccions Sindicals, la Presidenta i el Secretari del Comitè s’acorda el CALENDARI SINDICAL DE MOBILITZACIONS següent:

13 de Juliol 17 hores CONCENTRACIÓ ST. BOI

20 de Juliol 08 hores CONCENTRACIÓ ST. CUGAT

27 de Juliol 10 hores BOTIFARRADA NEO

15,30 hores BOTIFARRADA NEO
(Coincidint amb el Consell d’Administració de FGC)

02 de Setembre 10 hores ASSEMBLEA / 17 hores ASSEMBLEA
(Informarem del lloc de l’Assemblea)

07 de Setembre (*) VAGA
(2 a 4 matinada, 7 a 9 matí i 18 a 20 tarda)

14 de Setembre (*) VAGA
(2 a 4 matinada, 7 a 9 matí i 18 a 20 tarda)

21 de Setembre (*) VAGA
(2 a 4 matinada, 7 a 9 matí i 18 a 20 tarda)

(*) Els dies 20 i 21 de Setembre de la convocatòria anterior, seran desconvocats, per propiciar una convocatòria mésunitària.

08/07/2010 - 14:53:00

Premsa

L’acomiadament en la reforma laboral

Diego de las Barreras, advocat de l’ODS Seco (Madrid)

En matèria d’acomiadament, el contingut de la reforma, tal com està redactada, adopta gran part de les reivindicacions amb les quals la patronal i els seus savis a sou (grup dels cent, etc.) han pressionat en els últims dos anys, tals com acabar amb la dualitat de contractes en el mercat laboral, i reduir els costos de l’acomiadament lliure, “el més car d’Europa”, segons la falsa afirmació (per descontextualizada) que repeteixen fins a la sacietat els mitjans de comunicació, fins a aconseguir que el ‘pobret’ treballador espanyol es senti culpable per gaudir de més garanties laborals que els treballadors escandinaus.

Les modificacions que la reforma introdueix en els articles 51, 52 i 53 de l’Estatut dels Treballadors (ET) van dirigides a facilitar les condicions per a procedir a l’acomiadament per causes objectives, que és el que té la indemnització reduïda de 20 dies per any de servei amb el límit màxim d’una anualitat.

Així, on abans deia que la condició per a procedir a un acomiadament per causa econòmica era necessari que, a més de donar-se una situació econòmica negativa, s’havia d’acreditar que l’acomiadament contribuís a superar aquesta situació, ara es diu que serà suficient amb que “es dedueixi mínimament la raonabilitat de la mesura extintiva”, el que, sense cap dubte, exigeix una interpretació molt més favorable a l’acomiadament per aquesta causa.

Combatre l’acomiadament fraudulent

Fins a ara la falta de compliment dels requisits de forma en aquest tipus d’acomiadament, entre altres la comunicació escrita al treballador amb explicació de la causa justificativa del mateix, determinava la nul·litat de l’acomiadament conforme a l’article 53.4 del ET, el que en alguna mesura inhibia al patró de l’ús fraudulent d’aquesta modalitat. Conforme a la nova redacció la conseqüència de la falta de compliment dels requisits de forma serà la improcedència de l’acomiadament, no la nul·litat. Es preveu, a més, que el Fons de Garantia Salarial aboni part de la indemnització en aquest tipus d’acomiadament, en concret vuit dels 20 dies per any treballat. Així, s’iguala la part que correspon pagar al patró en aquest acomiadament amb la indemnització per terminació de contracte temporal, que ascendeix a 12 dies per any treballat amb la reforma a partir de 2015.

Per altra banda, es pretén que les facilitats introduïdes per a l’acomiadament per causes objectives promoguin la generalització del contracte de foment per a la contractació indefinida la indemnització de la qual en cas d’acomiadament improcedent és de 33 dies per any treballat, en lloc dels 45 dies. Finalment, el decret preveu que en un any es legisli la constitució d’un Fons de Capitalització, que es faci càrrec en la proporció que es determini de les indemnitzacions per acomiadament. S’especifica que això es farà sense increment de la cotització patronal a la Seguretat Social, amb el que cap entendre que els diners sortiràn de la cotització del treballador, o bé de l’erari públic. Això suposa l’adopció d’un paradoxal model (austríac, pel que sembla) en el qual els treballadors paguen a compte les seves indemnitzacions per acomiadament.

Aquest és potser l’aspecte més preocupant, el que s’elimini el fre a l’acomiadament lliure (assentat en el nostre país i no en l’entorn de la UE), que suposa que l’empresari hagi de pagar per acomiadar. S’omet que l’objecte de la indemnització per acomiadament no és només que el treballador tingui per a anar fent mentre es recompon, sinó que el seu sentit és precisament el de garantir l’ocupació, inhibint en alguna mesura el poder directiu del patró.

Article publicat al núm. 129 de la revista Diagonal: www.diagonalperiodico.net/El-despido-en-la-reforma-laboral.html

07/07/2010 - 20:47:08

Premsa

Reforma Laboral: A la dreta dels esborranys

Isabel Otxoa, professora de Dret del Treball de la Universitat del Pais Basc

La reforma del mercat de treball eludeix tractar aspectes com les inspeccions de treball i se centra a satisfer les demandes de la patronal. La primera reforma laboral d’aquest any es va produir en el Decret 8/2010, de 20 de maig, amb la retallada brutal de la prestació de cures familiars de la Llei de Dependència. A les cuidadoras de set dies per setmana, 24 hores diàries, se’ls ha imposat donar el primer pas endavant per a ajustar els comptes públics. D’una prestació que, segons el grau de dependència, està entre 519 i 300€ mensuals, s’ha suprimit l’abonament retroactiu dels sis primers mesos des de la data de sol·licitud. A més, s’ha donat a les Administracions cinc anys per a pagar els endarreriments que es devien ja per prestacions generades abans de la reforma legal. En el mateix Decret, incomplint els acords de condicions laborals en l’ocupació pública, s’ha baixat el salari als funcionaris, encara que la retallada s’ha gestionat amb major delicadesa que en el cas anterior. Qüestió de relació de forces.

Els defensors de la reforma repeteixen com un mantra el perjudicial de la dualitat laboral, referida a l’existència de personal fix i temporal. La dualitat, curosament construïda al llarg dels anys amb normes i pràctiques que l’han anat imposant com una cosa lícita, té moltes altres manifestacions: personal de l’empresa principal i de les contractes, personal d’ETTs, falsos autònoms, personal de la matriu i el de les filials, el de les franquícies… El terreny de la discussió és més ampli que el que se’ns planteja en aquesta reforma. Hi ha mala vida més enllà del contracte fix o temporal, i el preu de l’acomiadament.

El Decret de reforma laboral de 16 de juny, és més favorable a les posicions de la patronal que el que anunciaven els esborranys. Respecte a les mesures contra la temporalitat, imposa una durada màxima de tres anys (quatre amb acord sindical) al contracte d’obra, però no limita els casos en que es pot utilitzar, amplíssims des de la reforma del 94. Tampoc impedeix que un mateix lloc estigui contínuament cobert amb contractes temporals. L’encadenament de contractes es regula ara millor que en la reforma de 2006, però en qüestions de contractació temporal no cal creure cap mesura si no va acompanyada de la intervenció de la Inspecció de Treball. La Inspecció ni existeix ni se l’espera: en l’any 2009, d’onze milions de contractes d’obra i eventualitat, només va detectar com fraudulentsun 0,38%.

07/07/2010 - 20:40:54

Premsa

Els empresaris juguen a casa i ho volen tot

Fa 25 anys es va produir l’entrada d’Espanya i Portugal en la Comunitat Econòmica Europea (avui Unió Europea) i es va portar a terme la segona modernització de l’economia i la política: desmantellament de sectors estratègics industrials (mineria, drassanes, flota pesquera, acer, etc.) i final d’un model agrari amb capacitat i possibilitats de garantir la sobirania alimentària.

Llavors es van liberalitzar els mercats de telecomunicacions, energia i banca, és a dir, allò gestionat pel sector públic. Necessitats socials com la comunicació, el finançament públic per a habitatge o el model energètic, van perdre la consideració d’essencials i públiques i van ser convertides en béns escassos per a demanda solvent, avui redenominades serveis d’interès general.

El model de relacions laborals, capital-treball, en el seu vessant de mercat de treball, contractes, ocupacions, condicions laborals i en les seves prestacions socials, atur i pensions, es va liberalitzar en tots els seus recorreguts. Així, s’entra a l’ocupació des de la temporalitat, el contracte fràgil i precari. Es roman en l’ocupació des de la disponibilitat flexible en funció de la demanda (jornada, horaris, sistemes retributius) i se surt de l’ocupació per la simple voluntat empresarial. I quan es necessiten prestacions d’atur o pensió de jubilació, aquestes esdevenen minvades en la seva quantitat i s’han vist agreujats els requisits necessaris per a tenir dret a les mateixes. Alhora es va constituir un model de gestió social on sindicats majoritaris i esquerra van sortir a la pista jugant en el mateix equip, el de la modernització “d’Espanya”.

Avui, 25 anys després, els actors són els mateixos i les conjuntures globals i “pàtries” una mica diferents, a causa de les seves crisis sistèmiques, reals i inventades. Avui els “caps de tot això” –capital financer, multinacionals i organismes del (des)ordre mundial polític–, han decidit que el partit segueix, vist que al personal (classes assalariades, ciutadania en general) li va “la marxa” de l’atur, de la precarietat, de la mala vida, etc. Les figures sindicals i de l’esquerra, no saben, no poden o no volen deixar de jugar en l’equip “guanyador”, amb l’excepció que ara són llençats a tercera regional actors incòmodes.

Falta de legitimitat

Ni CC OO, ni UGT, ni una gran part de l’esquerra espanyola, igual que la Confederació Europea de Sindicats, tenen legitimitat per a convertir la crisi social en un conflicte polític, indispensable per a donar una oportunitat a altres formes de viure i relacionar-nos. Conscients d’això, el PSOE, la parafernalia política electoral i l’empresariat, aposten per la tercera modernització “d’Espanya”.

En aquest context social i polític, la proposta de Reforma Laboral (RL), com està plantejada i com se’ns imposarà (vagues generals d’ofici com les del 29-S a part), comporta en si mateixa la dictadura contractual empresarial.

La violència sobrepassa qualsevol regla democràtica: la voluntat de disposició de la mà d’obra per part empresarial de manera unilateral, en tot el recorregut del contracte, elimina qualsevol possibilitat de contrapoder obrer. No només se’ls subvencionen els contractes, sinó que qualsevol regulació durant la prestació del treball manca d’un mínim contrapoder, doncs buida de qualsevol llibertat o dret al treballador en el control de l’organització del treball. Potser, a hores d’ara, dir que s’abarateix el preu de l’acomiadament, el que és cert, no deixa d’ésser sinó una conseqüència més de l’origen del problema, la llibertat absoluta per part del capital per a dominar el treball.

Aquest és el problema polític central de la RL: es va acabar la capacitat obrera sindical d’exercitar la possibilitat de defensar els drets socials i per tant laborals, a l’escorar la balança “democràtica” cap al mercat lliure.

Des de CGT treballem des de fa anys per altre model de relacions laborals i socials, on el treballador sigui qui comparegui en la política, que autogestioni en cooperació amb els milions d’assalariats la seva vida, les seves ocupacions, les seves condicions de treball. Només el conflicte social possibilita un model productiu, de consum i relacional, que obri alguna possibilitat d’organitzar-nos sobre altres bases socials, on la vida bona sigui possible per a tots i totes.

Article publicat al núm. 129 de la revista Diagonal:
www.diagonalperiodico.net/Los-empresarios-juegan-en-casa-y.html

07/07/2010 - 18:17:38

Premsa

CCOO vol quedar-se amb tot l’edifici sindical de Via Laietana, amb el suport del Ministeri de Treball

En aquesta circular, enviada el 5 de juliol per Joan Carles Gallego, Secretari general de CCOO de Catalunya, als seus afiliats, agraint-los la seva “col·laboració” per aconseguir que CCOO pugui utilitzar el vestíbul del núm. 18 de Via Laietana de Barcelona per accedir a les plantes 7 i 8 de l’edifici, hi podem trobar paràgrafs com:

“el Ministeri de Treball planteja com a solució definitiva la
cessió de la totalitat de l’edifici de Via Laietana a CCOO de Catalunya”

07/07/2010 - 12:10:29

Premsa

Estat espanyol: armes contra els drets humans

En la carrera per pal·liar la crisi econòmica, l’Estat espanyol ha centrat els seus esforços a augmentar les exportacions. Un dels mercats que han estat privilegiats en aquesta obstinació és el de la indústria armamentística.

Izaskun Sánchez Aroca / Pablo Elorduy (Redacció) Diagonal

Si entre 2000 i 2004 la suma total d’exportacions va aportar 385 milions de dòlars a les empreses espanyoles, des de 2005 aquesta xifra s’ha multiplicat fins a arribar als 2.958 milions. El mateix Govern que va impulsar l’Aliança de Civilitzacions no ha tingut objeccions per a autoritzar exportacions a països que violen els drets humans sistemàticament com Israel, Marroc, Sri Lanka o Pakistan.

“S’analitza cas per cas i de manera completa cada operació”, ha assegurat la secretària d’Estat de Comerç, Silvia Iranzo, per a defensar que l’armament exportat per l’Estat espanyol “no alimenta conflictes en curs o latents i que tampoc ha estat ni serà utilitzat amb finalitats de repressió interna”. Iranzo defensa la pròspera indústria armamentística i militar espanyola, que no sembla patir la crisi. De fet, mentre el 2009 s’arribaven als quatre milions de persones aturades, la indústria de ‘defensa’ registrava un augment de les exportacions del 44% respecte a 2008 i el 71,5% comparat amb 2003.

La indústria armamentística és un sector privat, amb participació pública, que negocia directament amb els compradors, privats o públics, en el marc d’una legislació europea que deixa màniga ampla a cada Estat perquè decideixi la idoneïtat de l’exportació. En el cas de l’Estat espanyol, la llei que regula aquesta transacció comercial és la 53/2007, que insta que es valorin criteris d’estabilitat política o possibles violacions de drets humans en els països importadors. L’autorització ha de passar per una comissió depenent del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç formada per membres del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i representants d’Interior i Defensa, una comissió que manté en secret les seves deliberacions i les actes de les seves reunions.

Per al Moviment d’Objecció de Consciència (MOC) de Canàries, “el control de la venda d’armes compta amb uns criteris que no es respecten: no utilització per a repressió, ni agressió als drets humans”. Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i la Fundació per la Pau han denunciat que en el primer semestre de 2009 almenys 17 països en els quals es violen drets humans o que travessen una situació política inestable han rebut armes d’empreses espanyoles. “L’interès d’acumulació del capital i poder està en el centre de qualsevol relació militaritzada. Per tant sempre prevalen els interessos de capital per sobre de qualsevol valor i de qualsevol comportament ètic” denuncien des del MOC.

Les quatre grans

Segons l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm (SIPRI, per les seves sigles en anglès) el 2008, quatre de les 100 primeres empreses que venen armes a nivell mundial eren espanyoles. Navantia, una empresa pública dedicada a la construcció naval militar, es troba en plena expansió en països com Turquia, Aràbia Saudita o el Marroc i, recentment, a Malàsia, amb el seu govern Navantia ha signat un acord per al subministrament de dos simuladors de submarins Scorpene. Una altra de les empreses del top 100 és Indra, una de les líders mundials del sector que, a través del programa europeu de control de fronteres per satèl·lit Sigui Horse, desplegat en les costes africanes, ha obtingut 1,8 milions d’euros de beneficis. La incorporació de nous països com el Marroc a aquest programa reportarà 1,4 milions d’euros per a Indra. EADS-CASA és experta en la fabricació d’avions no tripulats. El 2009, va vendre a Colòmbia un avió CN-235-300 per a la realització de missions de Vigilància Marítima amb sensors de missió d’última generació, al que cal sumar altres dos que ja va exportar en 2003. El quart grup al que es refereix l’Institut Internacional d’Estudis per a la Pau és Santa Bàrbara Sistemes, empresa que va ser pública i que s’ha integrat en l’holding General Dynamics. Santa Bàrbara s’ha especialitzat en fusells d’assalt, lanzagranadas, vehicles blindats i carros de combat com el Lleopard 2I. Aquesta empresa s’ha vist beneficiada amb la privatització de la seguretat en els atuneros de l’estat espanyol en l’Índic.

Els principals destinataris del material de ‘defensa’ fabricat en l’Estat van ser els països de l’OTAN i de la UE, que van copar el 64,78% del total de les exportacions. La destinació de la resta de materials és qüestionat per Jordi Armadans, de la Fundació per la Pau, qui ha declarat que “dos anys és un termini més que raonable per a assolir una aplicació correcta de la llei”. Des d’aquesta Fundació s’exigeix al Govern “més rigor i una aplicació correcta que fins a ara no s’ha produït”.

ISRAEL

Al maig, l’organització Centre per a la Innovació Social Nova denunciava en un informe les estretes relacions en matèria militar i de seguretat entre Israel i l’Estat espanyol. Aquestes relacions es mouen dintre del marc d’acords bilaterals entre ambdós països, pel que ni tan sols és necessari que els intercanvis comercials siguin aprovats pel govern. En aquest marge es mou Aries Ingeniería y Sistemas, radicada a Madrid. Aquesta empresa, al costat de la israeliana Goldtech Technologies, estan sentant les bases per a l’exportació de tecnologia i avions no tripulats, els mateixos que s’usen en els atacs selectius sobre Gaza o Líban.

Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Intermón Oxfam expressen la seva preocupació per la possibilitat que ambdues empreses arribin a un acord, una cosa que, denuncien, incompliria “de forma flagrant” les disposicions de la llei 53/2007. L’any passat, quan l’Estat d’Israel va llançar la seva ofensiva sobre la franja de Gaza, en la qual van morir més de 1.400 civils, l’Estat espanyol va exportar a Israel 2,8 milions d’euros en bombes, torpeds, coets, míssils, armes de canó i munició. Segons l’informe de Nova, alguns països de la UE com Noruega, Finlàndia, Suècia o Bèlgica ja estan desenvolupant iniciatives per a prohibir l’exportació d’armes a Israel.

ÀFRICA SUBSAHARIANA

El 2009 s’ha venut un radar a Rwanda per 15 milions. Com recorda l’investigador de Escola de Cultura de Pau, Josep Maria Royo: “a nivell intern Rwanda és un país que es troba en una situació de repressió política i privació de llibertats per part del Govern”. A això s’uneix el paper que juga en l’escenari de conflictes dels grans llacs, en els quals diversos països de la regió, entre altres Rwanda, estan implicats, i on diversos grups s’enfronten pel control sobre els recursos i el poder polític. A Kenya, les denúncies de frau electoral de 2007 van derivar al març de 2008 en un brot de violència en el qual van morir 1.500 persones i més de 300.000 van haver de ser desplaçades. Les denúncies de la comunitat internacional no s’han tingut en compte per a detenir l’exportació de bombes d’aviació a Kenya per valor de mig milió d’euros.

SRI LANKA / PAKISTAN

Més de 7.000 civils van morir el 2009 com a conseqüència de l’ofensiva del Govern contra la insurrecció tamil a Sri Lanka. El llarg conflicte entre l’exèrcit d’aquest Estat i els Tigres d’Alliberament de Eelam Tamil no ha suposat un impediment perquè Espanya autoritzés la venda de bombes, torpedes, coets i míssils per valor de 4,1 milions el 2008. Finalment, el Govern va decidir bloquejar la sortida d’armes a Sri Lanka a mitjan 2009, any en el qual ‘només’ es van exportar 1,1 milions d’euros en armament.

Pakistan és altre de les destinacions considerades molt preocupants per a les ONG, fet denunciat per Amnistia Internacional, Fundació per la Pau, Greenpeace i Oxfam. La permanent tensió amb el seu país veí, Índia, i l’enfrontament intern entre talibans pakistanesos i el Govern són aspectes que no preocupen a l’Estat espanyol a l’hora d’autoritzar 15,2 milions d’euros en exportació per a aquest país, principalment en equip per a simulació, entrenament militar i aeronaus. Com assenyala Royo, la triangulació del mercat d’armes fa que moltes de les armes lleugeres exportades a Aràbia Saudita viatgin de nou fins a Afganistan i Pakistan, un dels compradors més importants de l’actualitat. En la primera meitat de 2009, es van autoritzar vendes a Aràbia Saudita per valor de cinc milions d’euros en munició i avions militars. Una xifra petita en relació al comerç que EE UU manté amb aquest país, on va exportar 4.100 milions de dòlars en 2006.

MARROC

El Govern ha autoritzat l’exportació de 29,5 milions d’euros al Marroc. Segons Royo, “a part de les violacions de drets humans en l’interior”, el país veí manté obert un conflicte en el Sàhara Occidental del que Espanya és responsable. La secretària d’Estat de Comerç ha recalcat que l’Estat “analitza de manera completa cada operació al Regne del Marroc”, si bé les associacions prosaharauis insisteixen que la violació de drets de la monarquia alauita hauria de ser suficient perquè l’Estat vetés definitivament l’exportació d’aquest tipus de material.

Article extret de la revista Diagonal: www.diagonalperiodico.net/Armas-contra-los-derechos-humanos.html

07/07/2010 - 01:26:00

Acció Sindical

El Tribunal Suprem dóna la raó a CGT: des d’ara els treballadors/es de telemarketing tindran més temps de descans

A partir d’ara tots/es els treballadors/es del sector de telemarketing tindran tantes pauses de PVD com hores de treball. Per a dir-lo més clar, si treballen 8 hores tindran 8 pauses de 5 minuts, si la seva jornada és de 7 hores els descansos de 5 minuts seran 7 i així successivament, a més, per a tots els casos, també es gaudirà del descans anomenat “d’entrepà” o llarg.

Tot això s’ha aconseguit gràcies a la CGT i a la seva iniciativa judicial en solitari en l’empresa UNÍSONO, on el dia 11 de març de 2009 va aconseguir de l’Audiència Nacional una sentència estimatoria que ara és confirmada per una altra del Tribunal Suprem i que no deixa lloc a dubtes ni a interpretacions.

Posteriorment CGT, al costat d’un altre sindicat, va iniciar conflicte col·lectiu contra la patronal del sector pel mateix motiu, arribant-se a un acord en l’Audiència Nacional de data 23 de setembre de 2009 pel qual totes les empreses del telemarketing respectarien el que el Tribunal Suprem dictaminés per al cas d’UNÍSONO.

Amb aquesta sentència es posa fi a una practica generalitzada en les nostres empreses i per la qual fent una interpretació il·legal del conveni ens han estat robant entre 5 i 10 minuts de descans diaris. Això suposa que les empreses s’han lucrat d’entre 2 i 4 dies per treballador/a i any ja que ens han tingut treballant aquest temps quan hauríem d’estar descansant.

Aquesta sentència, al costat de la també aconseguida en dies passats per CGT en l’empresa CATSA, on el Tribunal Suprem estableix que les empreses no poden imposar requisits ni terminis per al gaudi de les excedències especials de l’article 31 de Conveni, explica clarament per quin tipus d’empreses treballem i de la seva falta d’escrúpols a l’hora d’obtenir beneficis àdhuc a costa dels drets dels seus treballadors/es.

Esperem que el que CGT ha aconseguit ara en els tribunals després de llarg temps de lluita no ho llencin per la borda els sindicats majoritaris en el redactat del pròxim conveni.

Coordinadora Estatal de Telemarketing CGT

06/07/2010 - 20:35:29

Acció Sindical

Accions reivindicatives per la vaga general de la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona els dies 8 i 15 de juliol

El proper dijous 8 de juliol i el dijous següent, dia 15, la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona organitza accions reivindicatives en favor de la Vaga General, contra els decrets de mesures i de reforma laboral. L’acció del dia 15 la fem conjuntament amb la Secció Sindical de Parcs i Jardins.

Us annexem els comunicats-cartells de totes dues convocatòries. A destacar que la primera es farà molt a prop d’una Tresoreria de la Seguretat Social i la segona pràcticament davant d’una sucursal de l’Agència Tributària. Els companys i companyes d’aquests centres i de qualsevol altre que sigui a prop estan convidats a participar juntament amb tots i totes els dels centres municipals que s’animin.

06/07/2010 - 16:46:32

Premsa

El Mundial de les desigualtats

La celebració del Mundial de futbol a Sud-àfrica ha col·locat a aquest país en el primer plànol de l’actualitat política i mediàtica internacional. Aquest és precisament l’objectiu del Govern del president Zuma, qui intenta presentar l’esdeveniment com un punt d’inflexió en la història sud-africana i com una palanca per al seu desenvolupament econòmic i social. Fins i tot, com un símbol més general del “renaixement d’Àfrica”.

No obstant això, la realitat mostra que la celebració del Mundial s’insereix en la continuïtat de les polítiques econòmiques neoliberals que han impactat durament en la població, adoptades el 1996, dos anys després de l’arribada del Congrés Nacional Africà al poder, amb un programa de tipus neo-keynesià, que seria implementat solament molt parcialment i ràpidament abandonat.

Les conseqüències socials de l’ajustament neoliberal han estat molt dràstiques. L’atur s’ha disparat d’un 16% el 1990 fins a un 40% en l’actualitat (encara que les xifres oficials parlen del 23%). La taxa de pobresa és d’entorn del 50% i afecta de forma molt més dràstica a la població negra. Així, el 75% dels nens viu en la pobresa per un 5% dels blancs. La polarització de la renda s’ha accentuat, i el coeficient Gini, que mesura la desigualtat social (sent 1 el valor de màxima desigualtat), es va situar al començament dels anys 2000 en un 0,77 %, enfront del 0,68% de 1992. El 10% de les llars més riques del país concentra el 50% de la riquesa, mentre que el 40% més pobre, només el 7%.

La privatització dels serveis públics impulsada al començament dels anys 2000, sota una política considerada “modèlica” en el seu moment pel banc Mundial, va comportar un fort augment del preu de serveis bàsics com l’aigua o la llum, el que va provocar talls massius del subministrament a uns deu milions de famílies per no poder pagar les factures. Aquests processos d’augment de les desigualtats han anat acompanyats pel sorgir d’una petita nova classe mitja negra i una petita elit empresarial negra, els interessos de la qual són diferents dels de la majoria de la població pobra.

Per tot això, l’evolució de la societat sud-africana ha estat definida per molts analistes crítics com una transició des de l’apartheid racial al apartheid de classe, en el qual els canvis polítics esdevinguts després de la fi del règim racista no han anat acompanyats de canvis substancials en el terreny material i dels drets socials.

La Sud-àfrica que acull el Mundial és un país dividit i amb fortes contradiccions socials, i en el qual els beneficis de l’esdeveniment seran per a una petita minoria, començant per les grans firmes del sector de la construcció. En certa forma, com assenyala el reputat comentarista esportiu Dave Zirin, el Mundial ha estat una espècie de “Cavall de Troia neoliberal, que ha permès una sèrie de polítiques que no haurien estat acceptades per part de la societat sud-africana en cas de no haver tingut l’honor d’albergar el Mundial”.

La crítica més estesa al Govern és la seva enorme despesa, un total de 9.500 milions de dòlars, finançats essencialment a través de l’endeutament públic en la construcció de grans instal·lacions esportives la utilitat posterior de les quals al Mundial està molt poc clara, i en infraestructures de transport de luxe. Entre elles, el tren d’alta velocitat Gutrail, destinat a l’elit dels negocis i als sectors acomodats.

El desviament de les inversions públiques a projectes faraònics i de poca utilitat social, o orientats a una minoria, contrasta amb la incapacitat del Govern de satisfer algunes necessitats socials bàsiques, com construir una xarxa de transport públic eficient o solucionar el gravíssim problema de l’habitatge. A Sud-àfrica, milers de persones viuen en barraques i la bombolla immobiliària dels anys recents de creixement econòmic i boom especulatiu ha fet augmentar el preu de l’habitatge en un 400%. Així, es calcula que la despesa per al Mundial equival a tot l’invertit entre 2000 i 2010 en habitatge públic.

En paraules del Fòrum Contra la Privatització de Johannesburg, “el Govern ha aconseguit, en molt poc temps, construir infraestructures de primera divisió de les quals la majoria de sud-africans no podran beneficiar-se ni en podran gaudir”. També hi ha perjudicats directes per l’esdeveniment com els venedors ambulants, expulsats de les proximitats de les grans instal·lacions esportives, o els pescadors en zones com Durban, que han vist restringides les seves àrees de pesca habituals.

L’impacte de les polítiques neoliberals va provocar l’emergència des de finals dels anys noranta de creixents resistències socials, en contra de la privatització i les retallades socials i convertint a Sud-àfrica de nou en una referència per a la protesta social en el continent africà. Unes lluites socials que entronquen, en altre context històric, amb el moviment contra el apartheid i el seu esperit d’alliberament social. Molts d’aquests moviments, com el Abahlali base Mjondolo, que agrupa als habitants de les barraques de les grans urbs, intenten aquests dies, a pesar de la restricció oficial a qualsevol tipus de manifestació fins al 15 de juliol, fer-se visibles i explicar al món la seva història d’exclusió i marginació.

“Quan els elefants estan de festa, l’herba pateix”, resa un vell proverbi africà. És una bona forma de tenir present aquesta altra Sud-àfrica que no hem d’oblidar.

Josep Maria Antentas i Esther Vives són autors de ‘Resistències Globals. De Seattle a la crisi de Wall Street’

Il·lustració de Iker Ayestaran

06/07/2010 - 15:56:36

Acció Sindical

Documents d’utilitat relacionats amb la Reforma Laboral 2010 aprovada pel govern i el parlament espanyols

En arxius adjunts us facilitem un seguit de documents d’utilitat relacionats amb la Reforma Laboral 2010, aprovada pel Consell de Ministres el passat 16 de juny, publicada en el BOE el 17 de juny, i amb correcció d’errors en el BOE del 18/06/2010. Va entrar totalment en vigor el dia 19/06/2010.

Els documents adjunts són els següents:

– RDL 10-2010, de Reforma Laboral 2010

– Anàlisi del RDL de Reforma Laboral 2010

– Quadre Comparatiu després de la Reforma Laboral 2010

– Nova Regulació del Contracte de Foment de la Contractació Indefinida

– Mesures de la Reforma Laboral 2010 que afecten a la Negociació Col·lectiva

– Les Empreses de Treball Temporal desprésde la Reforma Laboral 2010-06-20.

05/07/2010 - 16:13:11

Premsa

El cenacle dels Canonges i el pla B de la Generalitat

La crisi d’Estat que representa la sentència de l’Estatut s’emmarca en un context de contradiccions internacionals del propi sistema capitalista, ja que el Canadà, la Xina i el Japó s’oposen a l’establiment de tasses en el mercat financer mentre Obama en el decurs de la reunió a Toronto del G-20 va alertar davant la retirada massa aviat de les mesures d’estímul, puix la Unió Europea dóna suport a la tesí de Berlín de retallades socials, deixant de banda el keynesianisme per intentar un reforçament fiscal.

Davant el desastre polític del procés autonomista del Principat, dit Comunitat Autonòmica de Catalunya, la burgesia nacional catalana s’espanta i en comptes de complir el seu paper històric de revolució nacional burgesa, en paraules de Soler Tura (‘Catalanisme i revolució burgesa’), i complir al peu de la lletra el seu paper històric d’emancipació nacional, en canvi, opta per la salvaguarda de l’Estat capitalista espanyol i el superat mercat interior peninsular a partir del pacte amb Montilla en el sopar del dilluns 28 de juny a la casa dels Canonges on es va acordar fermament apagar la flama sobiranista i evitar un aquelarre independentista, en paraules de Duran Lleida, tot plegat per evitar el gir polític i social en un procés bakuninista d’autodeterminació global vers una independència de fet dins de la necessària transformació social autogestionària sota la direcció del subjecte revolucionari històric del proletariat militant, propi d’unes masses espoliades, oprimides i explotades, que en el seu temps va comprendre Andreu Nin en els seus escrits sobre el fet nacional català i la lluita de classes.

Aquest pla B del cenacle de la casa dels Canonges i que està assumint Montilla, el PSC-PSOE, la coalició ICV-EUiA i la federació CiU, deixant de banda la demagògia oportunista de Puigcercós, dóna raó a l’antic anàlisi del company Salvador Seguí, quan un temps abans d’ésser assassinat pels pistolers de la burgesia nacional catalana, va afirmar a Madrid que el proletariat de Catalunya no tenis cap mena de temor a la independència nacional, al contrari, que era la burgesia catalanista la classe que anava sempre a recórrer a l’exèrcit per mantenir el domini de l’Estat capitalista espanyol. Cal recordar la polèmica que fa uns anys va originar l’opinió de Julio Anguita sobre el fet que la burgesia catalana era històricament la pitjor d’Europa, cosa que va originar, entre altres coses, la ruptura entre Iniciativa i Esquerra Unida i entre el PSUC històric i el PSUC Viu.

D’aquest pla B de la Generalitat en tenim proves i Salvador Cuní escenifica aquest plantejament amb el desprestigi per televisió de l’encapçalament de la manifestació del dissabte 10 de juliol amb la pancarta decidida per Òmnium Cultural i un seguit d’entitats culturals i col·lectius diversos. El mateix dilluns de la sentència de l’Estatut, Pepet Montilla, dit ‘el guerriller’ en el seu temps de jove stalinista en les files del PCE (i), havia convocat un cenacle burgès a la casa dels Canonges. Aquest sopar dels representants de la burgesia nacional catalana amb Montilla va servir per pactar la manera de restablir ponts amb l’Estat capitalista espanyol i mirar la manera d’impedir un aquelarre independentista a causa de la rauxa incontrolada de les masses emprenyades i ofeses, cosa, que a la pràctica, desactiva qualsevol procés burgès d’Estat català en la Unió Europea, però, en canvi, genera contradiccions de classe hegemònica que obren el camí vers l’estratègia bakuninista d’un procés socialista revolucionari de masses. La burgesia nacional catalana s’apunta al discurs del PSOE.

D’aquesta manera es va constituir un cenacle burgès davant la sentència el mateix vespre del 28 de juny. Desconeixem si algun dels homes del cenacle de la casa dels Canonges haurà llegit alguna vegada ‘España invertebrada’ de José Ortega y Gasset, que fent de profeta d’Estat va escriure el seu malestar psíquic davant un possible fi de la unitat territorial peninsular del Regne d’Espanya. Segons Ortega y Gasset, la decadència imperial i la desintegració espanyola comença en temps del regnat de la Casa d’Àustria, quan a finals del segle XVI l’emperador va perdre el domini dels Països Baixos i del Ducat de Milà encara que en aquest any 1580 era amo y senyor de les terres d’Amèrica. Però Felip II va integrar Portugal al seu regne fins el procés d’independència de desembre de 1640 i el posterior tractat de Lisboa de 1668, però Catalunya perdia la seva independència i el tractat del Pirineu donava la Catalunya Nord al rei de França. El domini peninsular tornava a desprendre’s de la seva banda sud-oest. Seguidament, segons Ortega, a principis del segle XIX el Regne espanyol perdia les seves gran colònies americanes i a finals d’aquest segle es desprenien les colònies menors americanes i les Filipines. El Regne quedava pràcticament reduït a les terres de la península Ibèrica i dos arxipèlags. Finalment, en el pamflet Ortega es preguntava si el fet de desprendre’s

05/07/2010 - 15:53:16

Premsa

A la despesa militar espanyola no l’afecta la crisi

En temps de crisi econòmica i de retallades socials i salarials, veiem com les despeses militars espanyoles ni pateixen retallades ni es veuen afectades per la crisi econòmica.

En aquest sentit és útil la lectura del document “El gasto militar no está en crisis” que teniu en document adjunt, elaborat per l’activista antimilitarista José Toribio, expert en el tema de les despeses militars, que analitza les dades finals de la despesa militar espanyola de l’any 2009.

Introducció al document:

La despesa militar no està en crisi

Des d’un punt de vista estrictament econòmic, la despesa militar és un dispendi que afecta profundament als recursos que l’Estat genera per mitjà dels impostos. En aquests dies en els quals tot el món parla d’economia, no podia faltar l’anàlisi de la despesa militar; en aquest cas, les dades de la liquidació de l’exercici de 2009.

També he volgut centrar-me en un altre aspecte sagnant: els programes especials d’armament. Si és veritat que el Govern no té idees i que està pensant reduir el deute en 15.000 milions d’euros en els dos pròxims anys, congelant pensions i reduint l’ajuda a les persones depenents i al desenvolupament (entre altres mesures), aquí anem a oferir una altra perspectiva: entre la despesa militar de l’exercici de 2009 (o el de 2010, que serà similar) i el deute i compromís de despesa generada pels grans programes d’armament, tindríem per a cobrir aquests 15.000 milions i encara ens sobrarien 41.131 milions d’euros. Qui dóna més?

Segons diuen, els inversors estan perdent la confiança en el deute espanyol (quines metàfores!), el que ha propiciat que aquest estigui sent atacat. Si els inversors no tenen confiança en el deute (que es recupera si el Govern retalla despeses socials i afavoreix al gran capital) el venen; i si la venen l’Estat, a més d’haver de renegociar-la amb altres especuladors (pagant interessos majors, després aprofundint més en el deute, que es recupera a mitjà termini però que augmenta a la llarga) es queda sense liquiditat.

De segur que en aquests dies no s’ha contemplat el DEUTE al qual la DESPESA MILITAR està coadjuvant des que formem part de la UE. La Despesa Militar no només genera un enorme deute en els exercicis corrents (aquest treball es dedica, en part, a analitzar aquesta dimensió, a veure la diferència entre el pressupostat i el gastat, ja que sempre es gasta més, amb el que es genera un dèficit que s’ha de finançar amb Deute Públic) sinó que, a més, el genera cap al futur.

Un exemple són els grans programes d’armament. No és només que el compromís de despesa s’acosti als 30.000 milions d’euros; també ho és que aquests diners, prestats sense interessos a un selecte grup d’empreses, no han reportat cap benefici a l’erari i sí un enorme Deute Pública.

Hem d’estar molt ben governats, perquè si no, no s’explica que amb tant atropellament seguim sent tan bons ciutadans, tan pacients, tan tolerants. Ha de ser que la voluntat general i la voluntat del Govern són coincidents. És possible que la distància entre els governants i els governats hagi quedat abolida.

Un país amb 6 milions de pensionistes que poden veure les seves pagues congelades, amb gairebé 5 milions de persones en l’atur, i amb 8 milions en el llindar de la pobresa (segons l’Institut Nacional d’Estadística —Enquesta de Condicions de Vida—, la crisi econòmica va provocar que el 19,5 per cent de la població se situés el passat any per sota del llindar de la pobresa, i segons Càrites, 1,5 milions d’habitants pateixen pobresa extrema i alta exclusió social, i a més, més de vuit milions de persones —repartides en, aproximadament, dos milions cent cinquanta mil llars—, pateixen penúries) no necessita que uns sindicats convoquin a un simulacre de Vaga (amb un calendari de mobilitzacions que no ens impedeixi veure els partits de la selecció espanyola de futbol): aquest país hauria d’estar de potes enlaire i hauríem de tirar a la gentussa que ens governa, i amb ella, a tots aquells que no paren d’enriquir-se a costa de la degradació de la vida i del planeta.

A diferència de la televisió, la informació que pot llegir-se en aquestes pàgines no porta anestèsia, per molt que la repetició l’hagi convertit en un lloc comú.

Attached documents

Informe despesa militar espanyola 2009

04/07/2010 - 22:15:32

Memòria històrica

L’Ajuntament “Ocupa” de Barcelona manté tapiada la cooperativa “La Lleialtat” de Sants

L’Ajuntament de Barcelona manté ocupada i tapiada la cooperativa de Sants “La Lleialtat” construïda pels obrers el segle passat. Aquesta cooperativa fou espoliada als obrers pels franquistes, els quals varen ocupar l’edifici i el varen convertir en la discoteca Bahia. L’edifici l’ha heretat l’Ajuntament de Barcelona que el manté ocupat i tapiat. Ni fa, ni deixa fer. Des de 1988 està inutilitzat, tancat i últimament tapiat. La cooperativa la Lleialtat és un dels molts edificis espoliats, expropiats, requisats als obrers, a les organitzacions i sindicatsde la República.

04/07/2010 - 12:29:13

Portada llibre

Premsa

Infectació: 42 visions des dels Països Catalans

Durant l’any 2007, cent persones pertanyents a moviments socials dels Països Catalans van rebre un correu electrònic que els proposava de participar amb un article en una reflexió col·lectiva “per parlar d’aquest procés rar i estrany però molt fecund que és la barreja de pensaments, la barreja de gents i la barreja de moviments en aquests moments en aquest tros de món, del sindicalisme revolucionari als ecologistes, dels marxistes als feministes, de la defensa de la llengua a la defensa del territori, del moviment gai i lesbià als independentistes o als llibertaris… i com ho veus tu, com ho notes, com ho sents…” D’aquestes cent persones, quaranta-dues van respondre i els seus articles van ser publicats setmanalment en la revista “Directa” en una columna que portava per títol “Infectació”.

03/07/2010 - 18:18:12

Cartell

Premsa

Tinto de Verano 2010. Escola de moviments socials. Ruesta, del 21 al 25 de juliol

Com? Què encara no coneixes què és això del Tinto de Verano? Doncs no ho dubtis! Acosta’t!,… Aquest és un espai autogestionat de coneixement mutu, relació, i reflexió per a l’acció social i col·lectiva entre gent inquieta que ens agrada ajuntar-nos i compartir: “què estem fent” per a “fer juntes”; discutir, riure, divertir-nos, construir i deconstruir,… Somiant molts mons on la justícia social, la igualtat, la solidaritat, el respecte pel medi ambient i les persones, siguin utopies a arribar a aconseguir.

Les dates, del 21 al 25 de juliol, i el lloc, Ruesta, el poble gestionat per la CGT al Pre-Pirineu aragonès.

03/07/2010 - 13:12:24

Premsa

Noticia de TV3 sobre el conflicte entre CGT i CCOO pels locals sindicals de Via Laietana (Barcelona)

Conflicte entre sindicats per dues plantes d’un edifici

TV3 Telenotícies migdia. 02/07/2010

El Ministeri de Treball ha hagut d’enviar un delegat des de Madrid perquè intenti posar pau entre els sindicats Comissions Obreres i CGT. Els dos sindicats es disputen l’ús de l’edifici que hi ha a la Via Laietana de Barcelona. La picabaralla ha arribat a un punt que han tapiat portes, bloquejat escales i han posat vigilants de seguretat.

02/07/2010 - 17:16:50

Premsa

Informe sobre la tortura a l’estat espanyol de l’any 2009

El passat 25 de juny, a Madrid, la Coordinadora per a la Prevenció i denúncia de la Tortura (CPDT) va presentar el seu sisè informe anual sobre la tortura en l’Estat espanyol corresponent a l’any 2009 en què es presenten 242 situacions de denúncia que han afectat 624 persones. Durant la roda de premsa el portaveu estatal de la CPDT, Jorge del Cura va ressenyar els aspectes més importants de l’informe (que poden consultar-se en el resum adjunt a aquesta nota) respecte al nombre de denúncies, la distribució geogràfica de les mateixes, la distribució de les denúncies segons les circumstàncies de les persones agredides així com pel cos de funcionarisdenunciat.

01/07/2010 - 21:10:58

Acció Sindical

La CGT torna a sortir al carrer el 30 de juny a Palma per a demanar una vaga general

El 30 de juny es va portar a terme una Jornada de lluita pels carrers de Palma, contra el “decretazo” i la reforma laboral, convocada per CGT, CNT i CTA amb el suport de diversos moviments socials.

Un bon grapat de gent (unes 200 persones) de la CGT i les altres organitzacions va sortir al carrer per a manifestar-se contra el “decretazo” i la reforma laboral. El crit demanant una vaga general s’ha pogut sentir ben fort pels carrers de Palma. La manifestació va començar a la plaça d’Espanya i va finalitzar davant la delegació de govern. Els manifestants han reclamat als sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que convoquin JA LA VAGA GENERAL.

01/07/2010 - 16:44:18