Migrants i refugiades a Catalunya
Ja fa temps que les persones demandants d’asil a Catalunya han alertat de les dificultats que afronten en el procés anomenat d’acollida. Els discursos de benvinguda cap a les persones refugiades xoquen amb una realitat més dura que passa per l’abandonament, el control, la infantilització i la falta de comprensió de moltes de les realitats i situacions de les persones que demanen asil. Sense oblidar les moltes que queden fora del procés perquè se les considera immigrants econòmiques, el que crea una divisió entre les persones que migren; reforça el poder dels estats europeus a decidir qui té dret o no a migrar; invisibilitza conflictes i en visibilitza d’altres; i amaga l’origen de la necessitat econòmica de migrar sovint associada a processos de colonialisme. Davant d’aquesta realitat i de l’insignificant nombre de reubicacions en relació a les necessitats reals, les administracions catalanes es limiten a executar el programa estatal que, no només és insuficient sinó que, com veurem més avall, dificulta l’acollida real de les persones que sol·liciten asil.