Per la llibertat i contra la repressió
Des de la CGT de Barcelona reivindiquem l’exercici actiu del dret a l’autodeterminació, el qual entenem de forma individual i col·lectiva. L’autodeterminació implica i ha d’implicar la capacitat per decidir-ho tot sobre tot, i s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots els nivells (econòmic, social, etc). Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris que defensem i que formen la nostra història i la nostra tradició de lluita.
Però anem més enllà, creiem que passi el que passi el proper 1 d’octubre la situació de la classe treballadora serà la mateixa, ja que el plantejament del referèndum és el canvi d’un estat, per un altre, i que tots els estats siguin del tipus que siguin, no són només que titelles del poder econòmic (el capital i la banca) i del poder religiós, la història ens ho confirma, és per això que l’ideari anarquista que segueix la CGT, no creu en la figura de cap estat i sí en la seva abolició. La nostra història ens parla, i d’exemples en tenim molts, i no tan llunyans, com el de la massacre que la Guardia Civil va perpetrar per ordre del govern de la República a Casas Viejas, contra un grup de camperols liderats per l’anarquista “Seis dedos”. També les col·lectivitats d’Aragó i Catalunya, que va impulsar els llibertaris, van ser aniquilades en temps de la República pels govern de la Generalitat i els partits que la formaven, entre ells Esquerra Republicana i els stalinistes del PSUC, que van abocar en els enfrontaments del maig del 1937.
Això ens fa pensar que un referèndum que no qüestiona el model social ,ni de com s’ha organitzar el poble sense autoritarismes i de forma autogestionada, no ens servirà de res. L’objectiu principal de la CGT és la construcció d’una societat justa, lliure i solidària, un objectiu que té moltes connotacions político-socials que desborden una visió restrictiva del fet sindical. L’ecologia, l’antimilitarisme, la igualtat de gènere i tot en el plantejament sindical quotidià. En aquest camí la CGT intentarà treballar conjuntament amb col·lectius llibertaris i alternatius, i amb les diferents xarxes i coordinadores que a nivell internacional lluiten contra el neoliberalisme i la globalització capitalista.
Amb la instauració de la democràcia no va acabar la persecució política, constantment es deté, empresona, o es reprimeix a les que lluitem per un món sense desigualtat i amb justícia social, s’assalten cases o centres socials de matinada per la policia o els mossos., es detenen i empresonen persones en les Vagues Generals, es reprimeixen durament manifestacions que qüestionen les decisions polítiques, en resum alguns sempre se’ns ha reprimit des de les diferents institucions.
