L’elaboració de protocols per fer front a la radicalització islamista s’ha estès en els últims anys en diversos països europeus i les administracions han escollit els centres educatius com a espais de detecció de radicalisme islàmic.
Iru Moner, membre d’Heura Negra, Assemblea Llibertària de Vallcarca, Barcelona:
“A Vallcarca tenim un problema persistent d’habitatge”
“Si volem propiciar un canvi hem de treballar en espais transversals i populars lluny dels espais de confort activistes”
Parlem amb Iru Moner, membre d’Heura Negra, Assemblea llibertària del barri de Vallcarca de Barcelona. Malgrat que també seria molt interessant tenir una conversa amb ell sobre el moment sociopolític català que es viu aquests mesos, ens agradaria centrar el focus en el ‘micro’ i deixar el ‘macro’ noméscom a un cert context.
En l’actualitat existeixen 315 fàbriques recuperades a Argentina que lluiten per seguir endavant i configurar una nova manera d’empresa autogestionada.
Una de les experiències més valuoses que van deixar les mobilitzacions populars després de la crisi del 2001 a Argentina, al costat de les assemblees de barri i el moviment piquetero, va ser la de les fàbriques recuperades. Si bé era un fenomen que venia donant-se des de l’ajust neoliberal del govern de Carlos Menem en els anys 90, és a partir de 2001 quan aconsegueix una dimensió rellevant.
¿Ets tu, lector o lectora, d’aquelles persones que abans, no fa gaire temps potser, quan t’assabentaves que algun policia pegava amb la seva porra a una persona al carrer, l’humiliava al calabós d’una comissaria, li treia un ull d’una pilotada o se li quedava morta a les mans, seguies amb la teva vida, indiferent, com si no fos res important o, fins i tot, et deies: «Alguna cosa deu haver fet…»?
He sentit diverses veus que parlen de les contradiccions del moviment llibertari, especialment per aquestes latituds. Personalment, no les negaré. La vida, en si mateixa, ens aboca a contradiccions. Bàsicament perquè la realitat massa sovint és la que és i no pas la que voldríem que fos. En conseqüència, prendre una actitud activa davant la vida, davant la realitat com a tal, ens porta a tenir-ne de contradiccions. I no crec que sigui una cosa dramàtica sinó la simple conseqüència d’estar ben vius i de no ser simples espectadors d’aquesta realitat. Miro d’il·lustrar-ho a partir de situacions que he viscut. I estic segur que molta altra gent en podria esmentar unes quantes més.
No sóc bon coneixedor de la història del moviment llibertari a Catalunya però imagino que deuria haver-hi alguna bona raó perquè el 1934 la CNT, que estava llavors en la plenitud de la seva força, refusés col·laborar en l’intent de proclamar «l’Estat Català en forma de la República Catalana». Tan sols ho imagino. No obstant això, el que no em limito a imaginar, sinó que estic plenament convençut, és que no hi ha cap bona raó perquè part de l’actual moviment llibertari de Catalunya col·labori d’una manera o d’una altra amb el procés «nacional-independentista» protagonitzat pel Govern català, pels partits polítics que el sostenen, i per les grans organitzacions populars nacionalistesque l’acompanyen.
Des de CGT-Ensorrem fronteres ens solidaritzem amb les persones en vaga de fam a Atenes per demanar l’agilització del procés de reagrupament familiar i l’obertura dels processos d’asil.
La lentitud en els processos de reagrupament de les persones que es troben a Grècia i tenen familiars a països europeus,- amb falses promeses i llargues esperes, fins i tot per aquelles que ja tenen el permís concedit- és una forma més de negar via burocràcia els minsos drets que tenen les persones refugiades.
4.500 persones es troben a Grècia esperant viatjar a Alemanya i 1.500 ja tenen el procés acceptat des de fa més de 6 mesos. A moltes altres ni tan sols els han acceptat la petició de reagrupament i moltes més ni tan sols tenen dret a demanar l’asil.
La situació s’ha fet desesperant per a moltes famílies atrapades a Atenes que
malviuen en camps de refugiats des de fa més de dos anys. Una vegada més, la lluita és el camí que emprenen per reclamar drets reals, no sobre paper, i després de moltes protestes, van començar una vaga de fam a Atenes el passat 1 de novembre.
Les vagues de fam a Grècia, no només a Atenes, sinó també a Mitilene, a Lesbos, on hi ha milers de persones atrapades sense cap possibilitat de demanar asil, formen part de la lluita invisibilitzada de les persones migrants per a poder viure amb dignitat, llibertat de moviment i igualtat de drets. Una lluita de resistència quotidiana i de desafiament al poder de l’Europa fortalesa i neocolonial. I volem fer-les visibles, solidaritzar-nos, però sobretot lluitar amb elles per l’abolició de les fronteres, així com dels acords entre Europa i els països fronterers per al “control” de persones, i de les polítiques racistes i d’explotació cap a les persones migrants.
Aquests són els comunicats que hem rebut d’ens de la CGT donant suport a la vaga general del 8 de novembre. S’anirà actualitzant si hi ha nous comunicats.
La CGT de Lleida davant l’escalada repressiva i la convocatòria de vaga general per al 8 de novembre
L’escalada repressiva per part de l’Estat Espanyol contra la població de Catalunya continua de manera desenfrenada. Els últims esdeveniments, des de la persecució de les personalitats més públiques, fins l’assetjament diari que patim el conjunt de la població de manera menys mediàtica, no deixen una altra alternativa que no sigui cridar a la Vaga General per aturar el país i aturar la repressió, l’assetjament i la persecució per part de l’estat i les “forcesde l’ordre”.
COMUNICAT DE CGT ENSENYAMENT
TOT EL SUPORT ALS MESTRES I PROFESSORAT DE LA SEU D’URGELL CITATS A DECLARAR PER INCITACIÓ A L’ODI
L’Escola Moderna pretén combatre tots els prejudicis que dificulten l’emancipació total de l’individu, i per això adopta el racionalisme humanitari, que consisteix a inculcar en la infància l’anhel de conèixer l’origen de totes les injustícies socials per tal que, reconeixent-les, després pugui combatre-les i oposar-s’hi
Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia
Que l’escola pública ha estat al punt de mira del feixisme és indiscutible. En el nostre llegat històric tenim ben present totes aquelles mestres que ens han precedit, que han estat perseguides, empresonades i fins i tot afusellades justament perquè van creure en l’escola com a agent transformador cap a la igualtat social. Persones que s’hi van deixar la pell perquè l’ensenyament no estigués sota el control de l’església i per tant del poder, i perquè els fills i filles de les obreres hi tinguessin accés.
Ara hi tornem, l’escalada repressiva que venim patint des del setembre està posant el punt de mira en el col·lectiu docent. Els partits i mitjans al servei del Reino i del Gobierno no han estalviat esforços en tirar una campanya difamatòria que consisteix en repetir insistentment el missatge que mestres i professores adoctrinem contra Espanya i inculquem en la independència. El nazi Joseph Goebbels també ho va tenir clar aplicant la màxima una mentida repetida mil vegades es transforma en una veritat.
Avui s’ha conegut la convocatòria de vaga general per al proper dia 8 de novembre per part de la Intersindical-CSC. Davant d’aquesta convocatòria, i tenint en compte el context social i polític que s’està vivint actualment a Catalunya, des del Secretariat Permanent de la CGT volem manifestar el següent:
– No hi ha temps material, atesos els terminis legals, de registrar un preavís per a afegir-se a aquesta data amb una convocatòria pròpia de vaga general per part de la CGT. Igualment, tampoc no tenim el marge de temps suficient per a que la nostra afiliació pugui debatre-ho i pronunciar-se, tot prenent una decisió al respecte. A la nostra organització les decisions es prenen des de la base, de baix a dalt, i de forma assembleària.
Ho hem cridat i cridat. Fins quedar-nos afònics. Quan érem unes desenes en manifestacions envoltades de l’estigma dels grans mitjans de comunicació i també ara, en manifestacions massives emparades per alguns d’aquests mitjans. Reclamem, exigim, la llibertat de tots els presos i les preses polítiques. I, també, dels membres del govern català. Encara que ens costi.
Ahir, la jutgessa de l’Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela va empènyer a porteria buida la pilota que el Gobierno, mitjançant la Fiscalia General, li va posar davant del seu peu. Aquesta jutgessa era la que estava en el torn de guàrdia quan va arribar, de forma absolutament casual, l’expedient de l’esmentat òrgan polític imputant el delicte de rebel·lió a una part dels membres del govern de la Generalitat. Es dóna la curiosa, atzarosa i gens premeditada circumstància que es tracta de la mateixa jutgessa que ha enviat també a presó sense judici fa pocs dies als presidents d’Òmnium i l’ANC. Com també és absolutament casual, tenint en compte que vivim en un paradís democràtic amb una estricta i escrupolosa separació de poders, que es tracti de la mateixa persona que, per exemple, va dictar de presó provisional per als 5 nois d’Altsasu que porten 354 dies empresonats per una baralla de bar amb guàrdies civils al seu poble, i que estan encausats per delictes de terrorisme. Sembla prou clar, doncs, quina samarreta porta posada la “justícia” a l’òrgan judicial hereu del Tribunal de Orden Público (TOP) franquista.
Projecció del documental ’12 d’octubre. Cultura de l’Odi i Legítima Autodefensa’ el dimarts 7 de novembre a Reus
A les 19h a la Sala Santa Llúcia, Raval Robuster 34, Reus
Organitza: CGT Baix Camp-Priorat
En el seu últim documental Metromuster reflexionen sobre el 12 d’octubre, l’espanyolisme, la cultura de l’odi i el racisme, els estatsnació i l’acumulació originària.
CGT CONVOCA VAGA A UNIPOST A TOT L’ESTAT ESPANYOL CONTRA L’ERO I EL TANCAMENT DE L’EMPRESA, ELS DIES 31 D’OCTUBRE, 3 I 10 DE NOVEMBRE
Concentracions el 31 d’octubre a les 9h. del matí davant de l’administració concursal (Jausas Legal) a Passeig de Gracia 103 de Barcelona i a les 11.30h davant de la seu d’Unipost al carrer Pablo Iglesias 16-20 de L’Hospitalet de Llobregat.
Pel 3 de Novembre es realitzarà una manifestació a Madrid on hi acudiran treballadors de totes les províncies.
Els dies 22, 23 i 24 de novembre tindrà lloc a la Ciutat de la Justícia de Barcelona el judici contra 4 companyes per participar a la vaga general del 29M de 2012.
El 29 de març de 2012 els carrers de Barcelona es van llevar en un dia de vaga general, de les més intenses i multitudinàries dels últims anys. Veníem del 15M i de mobilitzacions de barris i pobles amb una forta coordinació. El context social del moment era de tensió, dolor i ràbia permanents degut als atacs viscuts i percebutsper la gran majoria de la població.
Ens trobarem a la recta final del judici de les 6 antifeixistes encausades el 12 d’octubre de 2013.
– El dissabte 4 de novembre es farà un acte a Vilanova i la Geltrú.
L’acte es farà a la Plaça de les Neus a les 19:00h amb les ponències de:
Anna Gabriel (diputada CUP-CC)
Ermengol Gassiot (Secretari General CGT i 27 i més)
Jesús Rodríguez (periodista de La Directa)
Encausada 29M (cas repressiu sobre la Vaga General del 29M)
Acte seguit, a Can Pistraus celebrarem un sopar popular a càrrec de l’Assemblea de Familiars de la Coordinadora Antirepressiva del Garraf. Amb els preus de 10€ (preu solidari) i 7€ (preu precari).
Ja fa temps que les persones demandants d’asil a Catalunya han alertat de les dificultats que afronten en el procés anomenat d’acollida. Els discursos de benvinguda cap a les persones refugiades xoquen amb una realitat més dura que passa per l’abandonament, el control, la infantilització i la falta de comprensió de moltes de les realitats i situacions de les persones que demanen asil. Sense oblidar les moltes que queden fora del procés perquè se les considera immigrants econòmiques, el que crea una divisió entre les persones que migren; reforça el poder dels estats europeus a decidir qui té dret o no a migrar; invisibilitza conflictes i en visibilitza d’altres; i amaga l’origen de la necessitat econòmica de migrar sovint associada a processos de colonialisme. Davant d’aquesta realitat i de l’insignificant nombre de reubicacions en relació a les necessitats reals, les administracions catalanes es limiten a executar el programa estatal que, no només és insuficient sinó que, com veurem més avall, dificulta l’acollida real de les persones que sol·liciten asil.
Al Catalunya 196, d’octubre de 2017, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:
– Editorial:
Continua l’escalada repressiva, mantenim la lluita
– Tema del mes:
Hem triat lluitar: la vaga general del 3 d’octubre
Volem decidir-ho tot!
CGT-UAB DAVANT ELS FETS D’AQUESTS DIES I LES MOBILITZACIONS DE DIMECRES, DIJOUS I DIVENDRES
Els propers dies hi ha convocades a la UAB i a Catalunya una sèrie de mobilitzacions contra la repressió política exercida pel govern espanyol i l’amenaça d’aplicar l’article 155 que suposa la intervenció de les institucions catalanes. Concretament, a la UAB hi ha convocada vaga d’estudiants per dimecres 25, dijous 26 i divendres27 d’octubre.
Dins el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), de la qual CGT Ensenyament en forma part, us convidem a organitzar, participar i difondre entre tota la comunitat educativa les concentracions de dimecres 25 d’octubre a les 18 hores davant dels ajuntaments de les capitals de comarca. A Barcelona tindrà lloc a la Plaça Sant Jaume.
El lema de les concentracions és “No ens toqueu l’Educació” i volem expressar el nostre rebuig a la campanya de difamacions i mentires que està patint l’escola pública catalana i el col·lectiu docent, i respondre a qualsevol tipusd’intervenció a l’educació.
El dia 3 d’octubre milers i milers de treballadors i treballadores vam fer vaga. Ho vam fer a l’empara d’una convocatòria de vaga general a tota Catalunya, tant del nostre sindicat, la CGT, com d’altres (IAC, CSC i COS). La convocatòria de vaga era nítida i clara, a tots els sectors, a tota Catalunya i pel dia 3 d’octubre. Els diferents organismes competents van dictar serveis mínims, al transport, a hospitals i altres serveis públics, a telecomunicacions, etc. I, nosaltres, milers i milers, més d’un milió segons el departament de Treball, no vam anar a treballar. Vam fer vaga, vam decidir que volíem ser protagonistes del nostre dia a dia, i vam aturar el país. Amb la vaga, amb els talls de carreteres i carrers i amb les manifestacions massivesa arreu.
Estem assistint els darrers anys a una deriva autoritària de l’estat cap a models ultrapunitius (reformes del codi penal), ultracensors (llei mordassa), ultraliberals (reformes laborals i de pensions) i ultrarepressius (el 80% de les forces d’antidisturbis de l’estat preparades per a tornar a actuar contra el poble). És a dir, vivim temps de política ultra on es tracta com a enemic els interessosde la població i la població mateixa.
Dels organitzadors de l’austericidi, de l’espoli de la seguretat social. Dels justificadors i encobridors del desnonament més massiu mai vist. Dels empobridors de gran part de la població, dels que han enviat la joventut a l’exili econòmic, dels que s’han ventilat bona part dels drets laborals i han deixat la gent treballadora en la més absoluta precarietat, ens arriba ara la repressió dels drets socials i polítics com els de reunió, manifestació i lliure pensament i expressió.
M’han demanat que escrigui algunes ratlles sobre “el tema”. El cert és que m’he assegut a fer-ho amb plena consciència que, tal com estan les coses, el que escrigui potser resultarà anacrònic d’aquí uns dies i serà superat pels esdeveniments. O no, a saber. Atès que m’han demanat brevetat, intentaré sintetitzar algunes idees (atesa la meva tendència a la dispersió, dubto que ho aconsegueixi).
Poc a poc, i sobretot a partir del 20 de setembre, quan es va creuar la línia de no retorn de l’actual moviment independentista republicà català, les individualitats i organitzacions llibertàries han anat posicionant-se sobre aquest tema. Sí, sóc conscient que algunes ja ho havien fet anteriorment i no pretenc tergiversar la realitat, l’objectiu d’aquest “poc a poc i sobretot a partir del” és exclusivament donar a entendre que aquest és un conflicte tan delicat per als “integrants” del moviment llibertari que el posicionament està resultant complicat.
