CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Entrevista a Manuel Quesada: ‘L’actuació policial del cas Bemba va ser un atac a un determinat sector del jovent de Sabadell’

“Hem de convertir els processos repressius en oportunitats per a generar nous escenaris de conflicte i de solidaritat”

11 persones havien de ser jutjades el 24 d’abril a Sabadell pels fets ocorreguts en el tancament del bar Bemba l’any 2003. Finalment el judici ha estat ajornat fins el 18 de gener de 2018. Entrevistem a un dels encausats, que actualment ésel Secretari General de la Federació Local de Sabadell de la CGT.

Llegir més »

CGT Ensenyament davant un possible nou procés d’oposicions: Estabilitat o acomiadaments? Nosaltres decidim!

Les oposicions: sistema d’accés o filtre?.

Després de sis anys sense oposicions, diversos factors poden forçar els governs de l’Estat i de la Generalitat a treure a concurs milers de places docents durant els propers tres anys. Depenent del procediment que es faci servir, aquest procés pot permetre tant que una majoria de l’actual personal interí passi a ser personal funcionari com que perdin les places que actualment ocupen. Des de CGT estem convençudes que la pressió que exercim serà la clau perquè es prioritzi l’accés a les persones que ara ocupen aquestes places.

Llegir més »

‘Mort del sindicalisme’, ciutadania i conflicte de classe

Criticar els sindicats és una moda en la “postpolítica”. De fet, més que els sindicats, es critica el sindicalisme. I se n’augura una mort irremeiable. No seré jo qui defensi a capa i espasa els sindicats. Fins i tot al que jo milito segur que li podem atribuir errades. Tot i que hem de ser conscients que a cavall passat criticar i pontificar sempre és més fàcil, és innegable que el sindicalisme de combat hem tingut les nostres limitacions durant les darreres dècades. I és imprescindible ser-ne conscients, analitzar-les i corregir-les. Ens hi van moltes coses. Però avui no vull parlar d’això.

Llegir més »

Els sindicats no ens representen

Diuen les males llengües que el contundent feminisme de la pel·lícula ‘La sal de la terra‘ (EUA, 1954) va provocar la reacció d’alguns sindicalistes, homes. “Per què s’ha hagut de tocar el tema de la dona? Per què no has fet una pel·lícula simplement sobre el món del treball?”, li va retreure més d’un a Clint Jencks, miner, conegut activista social i posteriorment perseguit pel maccarthisme arran de la seva aparició en aquest film. Com si el món del treball i el feminisme no tinguessin resa veure.

Llegir més »

El sindicat ha mort, visca el sindicat!

L’esquerra té un problema, i aquest problema es diu: la crisi dels sindicats. Avui és 1 de maig. Els sindicats tornaran a omplir la Via Laietana. Els sindicats tornaran a parlar de vagues i de protestes. Però… i què passarà després? Odissea sindical. Via Laietana plena. Sindicats buidats. Poden aconseguir els sindicats ser, com van ser-ho en el passat, una força clau per resistir els atacs d’aquest capitalisme sense regulació i, a més, tornar a reclamar drets nous —per què no?— per als treballadors al segle XXI? Els poders polítics, els grans mitjans de comunicació i les grans empreses porten 30 anys de campanya per crear la mala fama dels sindicats. Avui “sindicalista” és una paraula amb connotació negativa. Avui ja no hi ha “obrers”: tots som classe mitjana. Avui “fer vaga” està malvist pels companys de feina. Això és un problema, i gros. Per destruir la capacitat negociadora dels treballadors, cal destruir primer els sindicats. Tots: des de CCOO i la UGT fins a la CGT, la USOC, la USTEC, la COS o la Intersindical… La primera trinxera en la lluita contra la desigualtat econòmica i social es troba als centres de treball. Però la nova esquerra i els nous moviments socials, sobretot els més postmoderns, semblen tenir poc interès per la qüestió dels sindicats. El sindicat ha mort per a ells?

Llegir més »

Concentració el 4 de maig a les 19 h davant l’Edifici Històric de la UB contra la precarietat que pateix el personal docent investigador

A les acaballes d’aquest curs acadèmic, des de TransFormem UB, valorem que la situació del professorat a la Universitat de Barcelona és molt preocupant. Un curs més, tot i haver-hi un nou equip rectoral, una gran part del personal docent investigador es troba en una situació d’incertesa respecte a la seva situació laboral per al curs que ve i les seves condicions de precarietat continuen sent les mateixes.

Llegir més »

Ha sortit el número 191 de la revista Catalunya (Abril 2017)

Al Catalunya 191, d’abril de 2017, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

– Editorial:

Per la llibertat d’expressió, fora la Llei Mordassa

– Tema del mes:

La DGAIA com a factor de risc per a la infància

– Treball-economia:

Manifest 1 de Maig: passem a l’ofensiva

Inaugurada la nova seu de la CGT de Catalunya

Dret de vaga mutilat

CGT davant la sentència del Tribunal Suprem que ataca el dret de vaga i la legalització de l’esquirolatge extern

Defensem els miners i el territori

Per què el conveni TIC porta 7 anysbloquejat?

Llegir més »

1r de maig 2017. Passem a l’ofensiva

Com diu el títol d’aquest petit article, com a mínim la CGT aquest 1r de maig no sortirem al carrer per queixar-nos. Com estem de malament els i les treballadores ho sabem perfectament tots i totes. Els nostres sous no han parat de perdre poder adquisitiu.

Cada vegada som més els/les que no parem d’encadenar contractes o se’ns imposa una situació d’interinitat a la feina. I això els que “tenim sort” de tenir contracte, quan realment és indignant el fet de veure com una fortuna tenir un contracte precari. Fins i tot els que tenim una feina fixa vivim també molt més de prop l’amenaça dels acomiadaments fàcils o de la degradació de les nostres condicions laborals.

Llegir més »

Conferència de CGT Barcelona el 27 abril en defensa de les pensions

Conferència-xerrada en defensa de les pensions públiques el dijous 27 d’abril a les 11h a la Casa del mar, c/Albareda 1, Barcelona

Intervindran: Desiderio Martín (Salut Laboral Comitè Confederal CGT) i Miren Etxezarreta (Seminari Economia Crítica Taifa)

Les nostres pensions no es venen ni es negocien. Organitzem la resposta!

Llegir més »

Concentració de treballadors d’Unipost el 28 d’abril a Barcelona per l’impagament de nòmines i les retallades salarials i de drets

CONCENTRACIÓ TREBALLADORS I TREBALLADORES D’UNIPOST

DIVENDRES 28 D’ABRIL a les 12 HORES A PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA

Divendres que 28 d’abril els treballadors i treballadores d’Unipost ens concentrarem a la Plaça Sant Jaume a les 12h. per manifestar el nostre malestar amb les polítiques empresarials que porta a terme la Direcció d’Unipost.

Llegir més »

Convocatòries de manifestacions i actes de la CGT de Catalunya per al 1r de Maig de 2017

Manifestacions i actes amb motiu del 1r de Maig 2017, dia de la classe treballadora, organitzats per la CGT a Catalunya en solitari o conjuntament amb altres organitzacions i col·lectius.

BARCELONA
Manifestació “Recuperem drets i llibertats.
Dilluns 1 de maig, 11:00h. Via Laietana – Jaume I

MOLLET DEL VALLÈS
Manifestació “Ocupació, justícia social, drets, llibertat”

Llegir més »

Cop de destral definitiu a l’ocupació pública a través del projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat

COP DE DESTRAL DEFINITIU A L’OCUPACIÓ PÚBLICA

El projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat pretén reblar el darrer clau del taüt de la gestió directa dels serveis públics, condemnant definitivament a l’empetitiment accelerat les plantilles directes del sector públic amb el tancament de les darreres vies d’incorporació neta d’efectius: el nomenament d’interins, la internalització de plantilles o fins i tot el reconeixement de personal indefinit no fix per sentència judicial.

Llegir més »

Anàlisi de la CGT de l’acord del govern del PP amb els sindicats CCOO, UGT i CSIF en matèria d’Ocupació Pública

Més enllà dels titulars i dels que creiem injustificats triomfalismes, us volem traslladar les conclusions que en traiem de la lectura que en matèria d’Ocupació Pública s’ha signat el proppassat 29 de març.

Aquest acord s’ha volgut presentar com l’alliberament esperat de les ofertes d’ocupació pública i la recuperació de les plantilles de les administracions, però llegit l’acord, veiem que no només no permet una recuperació de les plantilles de treballadors públics, sinó que insisteix en la política de forçar la reducció de l’ocupació pública i preveu “tapar el forat” que implica l’estratègia de nomenar interins que fan servir administracions com el nostre Ajuntament per a compensar la manca d’OPO (Oferta Pública d’Ocupació).

Llegir més »

Despossessió i capitalisme europeu

Els capitals europeus desenvolupen noves estratègies davant la crisi. Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autor aplica l’anàlisi de Harvey a la trajectòria de la Unió Europea vers la intensificació dels processos de privatització de la riquesa.

Llegir més »

Primer de maig de 2017. Passem a l’ofensiva

Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiadin. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal que comprem plans d’estalvi privats. Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tant bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, en complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes. Acompanyant tot això hem patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó, multades i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més les accions col·lectives.

Llegir més »

Sebastià Sunyer Gavaldà, anarcocomunista i tolstoià

Sebastià Sunyer i Gavaldà. Vida d’un propagandista tolstoià

Interessant, molt interessant, el llibre que Fran Fernández Gómez ha fet sobre la vida de l’anarquista Sebastià Sunyer Gavaldà i que acaba de publicar l’editorial mallorquina Calúmnia. Interessant perquè suposa una bona introducció a la vida d’un anarcocomunista català complex en la seva biografia i, per això mateix, humà i aclaridor. És a dir que la vida explicada de Sunyer, nascut a la Pobla de Massaluca el 1863 en el si d’una família de pagesos propietaris benestants, no és lineal, no segueix una militància recta o estàndard i ordenada a nivell organitzatiu i alhora és plena d’algunes de les experiències, diverses i a voltes contradictòries, més interessants que el moviment llibertari català possibilitava a algú que, com ell, no tenia el costum d’asseure’s

Llegir més »

Fora de les institucions, ara ens toca a nosaltres

Quan fa uns anys amb un seguit de companyes vam renovar el secretariat permanent de la CGT de Catalunya ho vam fer tenint molt clar que volíem promoure un sindicalisme de conflicte. Fins i tot anant més enllà del que molts entenen per sindicalisme, volíem que la CGT formés part d’un conjunt de moviments socials en confrontació amb l’ordre econòmic, social i polític establert. Lluny del fetitxisme, pensàvem que era a través de la confrontació que podíem obtenir cessions del capitalisme, conflicte que calia gestionar amb els mitjans i escenaris específics de cada situació. Enteníem i entenem que el conflicte existeix entre classes, i que la qüestió és si volem equilibrar una disputa escandalosament desigual o si ens quedem observant la següent derrota. Era l’any 2014. Feia tot just 3 anys de la primavera del 15M a la que poc abans l’havia precedit l’okupació del banc de plaça Catalunya de Barcelona. Més tard havien vingut també les vagues generals del 2012, enmig de moltes imatges de lluita contra desnonaments i escarnis, de vagues sectorials, de mobilitzacions en defensa dels serveis públics. En aquell context érem moltes i molts els que pensàvem que podíem construir subjectes de lluita, portant la iniciativa i exercint el conflicte, amb la finalitat de recuperar lluites com les del primer terç del s. XX. Però en el s. XXI.

Llegir més »

Petició de solidaritat des de CGT Sabadell amb les encausades del cas Bemba

En relació al procés judicial obert contra 11 persones de Sabadell imputades en el Cas Bemba (entre ells el secretari general de la CGT de Sabadell), des de la Federació Local de la CGT de Sabadell fem una petició de suport i solidaritat al conjunt de la CGT de Catalunya per a assistir a la MANIFESTACIÓ que tindrà lloc el proper dissabte 22 D’ABRIL a les 18h a SABADELL (Plaça Marcet).

El Cas Bemba es remunta al setembre del 2003, quan la policia antiavalots de Sabadell, dirigida pel llavors alcalde Manuel Bustos, va dur a terme una intervenció policial que acabà amb més de 20 ferits i 11 detinguts. Ara, 14 anys després dels fets, els volen empresonar.

Llegir més »

Noves jornades de vaga contra l’explotació laboral de la plantilla de Ferrovial serveis a bord dels trens AVE i llarga distància, de l’11 al 14 d’abril i de l’1 al 4 de maig

EL PERSONAL DE FERROVIAL SERVEIS A BORD I LOGÍSTICS DE AVE I LLARGA DISTÀNCIA, CONVOCA NOVES JORNADES DE VAGA

LES ATURADES S’ESTENDRAN DES DE LA 1 DE LA MATINADA DEL DIA 11 D’ABRIL A LA 1 DE LA MATINADA DEL DIA 15, I DE LA 1 DE LA MATINADA DEL DIA 1 DE MAIG A LA 1 DE LA MATINADA DEL DIA 5 DE MAIG.

A BARCELONA SANTS TOTS ELS DIAS HI HAURÀ TREBALLADORS INFORMANT EN L’ENTRADA DELS TRENS AVE I DE LLARGA DISTÀNCIA SOBRE LA VAGA, A MÉS DE CONCENTRAR-SE CADA DIA A LES 12 DEL MIGDIA

Després de reprendre l’inici de les reunions de la comissió negociadora, després de la vaga d’una setmana el passat mes de març, amb un seguiment del 95%, pel bloqueig de les negociacions del conveni, els treballadors de Ferrovial serveis a bord, empresa concessionària dels serveis a bord de trens d’alta velocitat i llarga distància de RENFE convoquen noves mobilitzacions.

Llegir més »

Inversions polèmiques de La Caixa i del Banc Sabadell: explosius, míssils nuclears i tecnologia militar

Els nostres estalvis poden finançar indirectament les morts a l’Orient Mitjà o al nord d’Àfrica, les guerres d’on fugen molts dels refugiats que arriben a Europa. Els principals bancs que operen a l’Estat espanyol financen 34 empreses d’armes que produeixen morters, municions, granades subaquàtiques, bombes adossades i fins i tot míssils nuclears. A Catalunya, la llista l’encapçala CaixaBank, amb inversions en fabricants d’armes que poden acabar matant civils al Iemen. Activistes pacifistes i investigadors del Centre Delàs d’Estudis per la Pau participen en les Junta d’Accionistes de les entitats bancàries per exigir que deixin de finançar aquest tipus d’empreses.

Llegir més »