CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Vaga dels treballadors de remolc portuari el 16 de febrer a nivell estatal

VAGA DE 24 HORES D’ÀMBIT ESTATAL DELS TREBALLADORS DE REMOLC PORTUARI EL DILLUNS 16 DE FEBRER.

Els treballadors de remolc portuari dels ports que mitjançant assemblees ja han confirmat que seguiran la convocatòria són: Algesires, Alacant, Bilbao, Barcelona, Cadis, Cartagena, Huelva, Las Palmas, Tenerife i València. Pels mateixos transcorre més del 70 % del tràfic portuari de l’estat espanyol. En altres ports s’han de realitzar assemblees.

Els i les treballadores del Remolc Portuari, han presentat preavís de Vaga estatal de 24 h per al dilluns 16 de Febrer de 2015 de les 08h 00m fins a les 08h 00m del dia 17. La convocatòria s’ha realitzat pels sindicats CGT, OTEP, SAME, SITRAM i USO, i en convocatòria pròpia per a Euskadi ELA i LAB, representant un col·lectiu que ronda els 950 treballadors.

El dia 4 de febrer es va celebrar mediació prèvia en el Servei Interconfederal de Mediació i Arbitratge (SIMA) a Madrid, sense que s’arribés a acord per a poder evitar el preavís. Per tant la vaga segueix cap a endavant, i s’estan preparant diverses mobilitzacions en cada port per a aquesta data.

Els objectius que han promogut la convocatòria d’aquesta Vaga són:

1. Excloure al sector del remolc portuari de la “proposta de REGLAMENT DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL pel qual es crea un marc sobre l’accés al mercat dels servei portuaris”. Aquest reglament ens porta a una precarització donada la permisibilitat a l’entrada de pavellons de conveniència. Això suposaria una garrotada donada la possibilitat que treballin vaixells de segon registre amb tripulacions en condicions de precarietat, penositat i baixos salaris, per no disposar de tractats en matèria de protecció laboral. A més, a mitjà termini això podria suposar l’extinció definitiva dels professionals espanyols en els nostres ports, tenint això conseqüències molt greus en un país evidentment marítim; amb milers de milles de costa i diversos ports estratègics de pri,er ordre.

La falta de professionals nacionals amb experiència d’embarcament s’estan donant ja actualment, i no solament en els propis vaixells sinó en tot el sector marítim i en les pròpies administracions del mateix. Per a la inspecció, la gestió, el manteniment i reparació de bucs i instal·lacions navals, aquesta experiència prèvia en els vaixells és necessària. Volem aclarir que no ens oposem a que vinguin persones estrangeres a compartir el treball, però sempre en condicions dignes i segures, integrant-se segons les nostres formes d’organització del treball – allí on encara són acceptables -, i complint les nostres lleis laborals. Per a això, és menester que es mantingui el pavelló espanyol en el tràfic interior.

2. Fer respectar la legislació nacional vigent, concretament la llei de “Jornades Especials” per a la gent de mar i les lleis relatives a la prevenció dels riscos laborals i la seguretat en totes les seves dimensions (tripulacions, remolcadors, bucs, instal·lacions portuàries i medi ambient). Un augment de la precarietat representaria un augment directe de la inseguretat. Hi ha ports de primer ordre en aquest país on es pretén implantar jornades que sobrepassen les 3.000 hores anuals de treball, el que sens dubte seria insegur, hi ha ports que els treballadors ja no són capaços de defensar-se i on les jornades són escandalosament abusives i es troben totalment fora de llei, hi ha ports on ni tan sols existeix un conveni col·lectiu que reguli adequadament les relacions laborals.

Aquesta tendència no és un canvi cap al progrés, és un camí cap al subdesenvolupament, cap a un tipus de societat on preval la cobdícia, on els límits es diluïxen i governa el desgovern. Hem acudit a les autoritats i administracions en nombroses ocasions, suposats mecanismes reguladors, però no és suficient. Amb freqüència, l’actitud passiva per part de les administracions, d’acabar “mirant cap a un altre costat”, provoca a aquest col·lectiu professional i a tota la gent de mar en general, una sensació creixent de desprotecció.

3. Promoure la bona fe negociadora, el compliment i respecte dels convenis col·lectius que afectin al remolc i al tràfic interior. Últimament, emparats en l’excusa de la crisi, i amb el suport de les últimes reformes laborals, alguns armadors no dubten a promoure, “despenjar-se” d’uns convenis col·lectius que quan es compleixen per les parts, són els garants de la bona qualitat del servei, del bon clima de treball, de la pau social, i en definitiva, de la seguretat. Així s’ha constatat durant molts anys en la majoria dels principals ports. Aquesta actitud de inaplicar els pactes per part de les patronals és totalment injustificada, atès que en cap moment, en els principals ports, aquestes han deixat d’obtenir grans beneficis.

Davant tota aquesta problemàtica, el col·lectiu de treballadors del remolc ve reunint-se des de fa algun temps, i finalment ha conclòs que la situació no dóna més de si. De no prendre mesures, la degradació seria imparable, pel que no es pot demorar més l’actuar nosaltres mateixos en legítima defensa del nostre futur laboral i de la nostra dignitat. La consciència d’això és cada vegada major i per això hi ha nombrosos i importants ports que han decidit, amb les seves respectives assemblees de treballadors, secundar l’atur dels remolcadors. Aquests ports són: Algesires, Alacant, Bilbao, Barcelona, Cadis, Cartagena, Huelva, Las Palmas, Tenerife i València; pràcticament la totalitat dels ports de primer ordre, sobre els quals incideix aproximadament un 70% de la mercaderia transportada per via marítima. Es queda a l’espera que s’uneixin més ports a la vaga en els pròxims dies doncs el preavís formalitzat a Madrid deixa aquesta possibilitat oberta.

La Plataforma no descarta pròximes aturades si no es percep un canvi d’actitud de les Administracions i de les Patronals del sector, involucrades d’alguna manera en tota aquesta problemàtica.

Llegir més »

CGT es mou per exigir l’inici de la negociació del 3r Conveni Col·lectiu a Renfe Operadora i Adif

CGT s’ha dirigit a la resta d’organitzacions i als Presidents del Comitè General d’Empresa per a exigir la negociació del III Conveni Col·lectiu o la Mobilització.

Transcorregut un mes des de la composició de la Taula Negociadora del Conveni de Renfe, encara no s’ha celebrat cap reunió per a tractar les reivindicacions i problemàtiques que afecten als treballadors i treballadores, i a Adif encara ni s’ha constituït la Comissió Negociadora.

Cap de les parts, excepte CGT, sembla estar interessada a negociar el III Conveni Col·lectiu. Mentre CGT exigeix l’inici de les negociacions i un acord abans de març, LA CASTA ha parlat, el seu interès se centra en els seus ALLIBERAMENTS, HORES SINDICALS I LLOCS EN EL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ. Aquesta és la seva preocupació, davant la possibilitat que el dia 3 de març el col·lectiu ferroviari els castigui en les urnes.

I les reivindicacions del col·lectiu ferroviari per a quan?:
– Integració plena dels treballadorsde Feve.

Llegir més »

La Generalitat augmenta els concerts educatius a la privada el 17% mentre es fan classes en barracons, no es construeixen escoles promeses o, en plena onada de fred, hi ha centres sense calefacció

“El dia 8 de gener, quan tornàvem de les vacances de Nadal, l’Institut estava gelat i la calefacció no funcionava. Vam fer classes a 9º C, mentre la direcció treia ferro a l’assumpte i relativitzava el problema dient que els termòmetres no eren fiables” Així s’explicaven professors del Ramon Berenguer IV, centre de secundària, situat al barri de Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet, el dia 6 de febrer de 2015. En aquest espai de temps els problemes s’havien agreujat.

Llegir més »

Crònica de l’acte ‘Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat’ realitzat el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants, Barcelona

Ple a les Cotxeres de Sants, 1.000 persones assisteixen a l’acte del 6 de febrer organitzat conjuntament per CGT-Barcelona, Des-Muntatge 4-F i Metromuster (productors de Ciutat Morta).

Va ser retransmès per streaming gràcies a la cooperativa Claraboia http://www.claraboia.coop i està penjat a youtube: http://www.youtube.com/watch?v=L7uLIyaEFaI&s

Llegir més »

La recuperació de la que parla Rajoy és pels rics, els banquers i les grans corporacions

“La recuperació de la qual parla Rajoy és certa. Els rics, els banquers i les grans corporacions, s’han posat les botes amb els milions d’euros robats de les arques públiques”

CGT denuncia la gran estafa que el govern del PP i la Troica estan portant a terme des de l’inici de la “gran crisi”, a costa de la majoria social, a la qual se’ls deixa morir per no poder pagar un medicament, com en els casos de l’hepatitis C.

CGT denuncia que hi ha centenars de milers de persones, immigrants, a les quals se’ls nega l’assistència sanitària, morts produïdes per no tenir persones professionals formades i suficients en les Urgències, milers de persones desnonades de les seves cases, milions de treballadors i treballadores sense cap tipus de protecció, per estar desocupades en contra de la seva voluntat.

CGT denuncia també que es dediquin milers de milions per a les Forces de Seguretat, amb l’única fi que, per mitjà d’una llei lliberticida com és “la Llei Mordassa”, assegurin els negocis, criminalitzant a qui protesti per ser acomiadat/da o desnonat/da, violant el dret fonamental de tot ésser humà (dret a sostre) o, simplement protesti perquè no vol morir (hepatitis C, Urgències, etc.), havent-hi medicaments i coneixements suficients per a tenir una salut i una vida digna.

CGT denuncia la desvergonya de tots els governs de la troica que han possibilitat que en el 2014, els cinc grans bancs espanyols (Santander, BBVA, Caixabank, Sabadell i Popular) hagin augmentat els seus beneficis en aquest any en un 27,1%, el que en termes absoluts suposa 10.000 milions d’euros.

El sistema financer ha rebut de l’estat, és a dir, de tots nosaltres, de manera directa, prop de 100.000 milions i, de manera indirecta (avals, garanties, etc.), fins a 300.000 milions, des dels inicis de la seva gran “crisi-estafa”. El Banc Santander, ell solet, ha obtingut en el 2014 la barbaritat de 5.816 milions d’euros de beneficis, el 39% més que en l’exercici anterior; el BBVA 2.618 milions, el 27,1% més que en el 2013; Caixabank 620 milions, un 23,2% més; el Popular 330,4 milions, un 31,4% més; el Sabadell 371,7 milions, un 50% més.

El mes de gener, en termes d’ocupació, atur i afiliacions a la seguretat social, torna a punxar el “gran globus mediàtic de la recuperació del PP i de la troica”, es van destruir 200.000 llocs de treball a tot l’estat espanyol. Els contractes realitzats en el mes de gener van ascendir a 1,36 milions, dels quals solament el 8,8% van ser contractes indefinits (120.239), la resta, és a dir, 1.239.761, van ser temporals, de tot tipus però temporals, amb un increment dels contractes a temps parcial del 27%.

L’atur registrat en els Serveis Públics d’Ocupació va augmentar en 77.980 persones, situant l’atur registrat en 4.525.691 persones, a 31 de gener de 2015. La EPA dóna un milió més, és a dir fins als 5,5 milions de persones parades.

Són temps de recuperació de la “gran vida d’empresaris, banquers i oligarquia política”, els quals cada vegada roben més i les lleis els atorguen major impunitat, alhora són els temps que, les persones treballadores, desocupades, dones, migrants, les persones més conscients, lluitadores, en definitiva, la majoria social, SEGUIREM EN MARXA per PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT, és a dir, en lluita per la LLIBERTAT. Per això tornarem a Madrid el 21 de Març de 2015.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Attached documents

Comunicat SP Comitè Confederal CGT

Llegir més »

CGT dona suport a les mobilitzacions contra la privatització d’AENA del 6 i 11 de febrer

CGT-Aena diu SÍ A TOTES les accions contra la Privatització

CGT diu SÍ, a les ATURADES contra la Privatització, fins a la seva retirada o Nacionalització, amb el control dels Treballadors.

En Assemblees i Acords sotmesos a aprovació CGT diu SÍ, a concentrar-nos TOTS el dia 6 de Febrer en tots els Centres d’Aena contra la Privatització d’Aena. CGT diu SÍ, a anar tots el dia 11 de Febrer, a la Borsa de Madrid a protestar pel robatori i frau que suposa la Privatització d’Aena.

CGT-Aena fa una crida a tota la plantilla d’Aena per a secundar activament quantes mobilitzacions es programin contra el ROBATORI I EL FRAU que significa la privatització d’Aena i en principi per a les primeres accions programades en aquest mes de febrer (6F concentracions i 11F vaga i concentració en la Borsa de Madrid).

La privatització d’Aena és des de fa molts anys un objectiu de la casta política d’aquest país, amb la qual combrega l’alta Direcció d’aquesta empresa, independentment del color polític que governi. Les mesures prèvies, condició sense la qual no hauria estat possible treure Aena a borsa, han estat les següents: un ERO pactat que ha estat una frau després de saber que hem tingut beneficis de 1800 milions d’euros, precarització de les contractacions temporals i acomiadament de temporals, externalització dels pàrquings, incompliment de la consolidació i més congelació salarial encaminades a facilitar la privatització d’Aena. Com colofó de totes aquestes mesures s’acordava oferir-nos als treballadors/es accions d’Aena en condicions avantatjoses.

No obstant això, entenem que frenar les mobilitzacions seria anar contra les nostres pròpies condicions de treball i és per això, que en coherència amb les nostres accions, vam insistir en la crida a la mobilització i convidem a la participació activa de la majoria dels treballadors i treballadores d’Aena en les accions que es realitzin, contra la privatització d’Aena i en defensa de les condicions de treball.

Ens reafirmem en que encara és moment de lluitar, d’unir-nos en un objectiu comú: ESTENDRE A TOTA LA CIUDADANIA LES MOBILITZACIONS CONTRA LA PRIVATITZACIÓ, I SI ESCAU FINS A LA RE-NACIONALITZACIÓ, DELS AEROPORTS.

Des de CGT-Aena cridem a la unitat de tots dels comitès de centre, dels delegats de personal i de tots els sindicats que conformen el mapa sindical d’Aena i Enaire. Per a això sol·licitem, després de l’aturada de l’11 de febrer, una reunió amb tots els sindicats que estan representats a Aena i Enaire.

El govern actual està absolutament deslegitimat, va en solitari amb la privatització, política i socialment, per aquesta raó és imprescindible mantenir la lluita, sense oblidar el passat i construint el futur.

Això és absolutament viable si realment es vol, nosaltres estem amatents. Entenem que qualsevol acord abans de la seva signatura haurà de ser comunicat als Comitès de Centre i sotmès a l’aprovació o rebuig dels treballadors en Assemblees convocades a aquest efecte.

Ens semblaria un frau acordar una cosa sense la participació dels treballadors i treballadores, degudament informats i assessorats. Cal mantenir la lluita, apostar per la unitat sindical sincera i combativa, que com treballadorsdecidim.

Llegir més »

CGT exigeix que s’iniciï la negociació col·lectiva a ADIF

El dia 29 de gener UGT-CCOO van signar a ADIF un acord per a assegurar-se els alliberats, milers d’hores sindicals i llocs en el Consell d’Administració, encara que no rebin un sol vot en les eleccions a celebrar el dia 3 de març.

Sembla ser que a RENFE els sindicats CCOO-SEMAF-UGT tenen signat un preacord que mantenen ocult als/les treballadors/es, que va en la mateixa línia que el signat a ADIF i que convertiran en acord abans del dia 3 de març, per a garantir-se també els alliberats, milers d’hores sindicals i llocs en el Consell d’Administració, passi el que passi en les votacions del dia 3 de març.

Això és l’única cosa que els preocupa, les alliberacions i els mitjans que els permetin continuar traint amb les seves signatures a la classe treballadora. Ara tots/es sabem el preu de l’ocorregut en els últims anys en el sector ferroviari.

Avui, la CGT ha interposat Comissió de Conflictes a Adif i Renfe perquè s’engegui la Negociació Col·lectiva en ambdues empreses. A diferència de CCOO-SEMAF-UGT, a la CGT sí li preocupa que es negociï ja el III Conveni Col·lectiu; nosaltres sí que volem que es signi abans del dia 3 de març un Conveni que garanteixi el salari i les condicions laborals de la plantilla ferroviària:

– Integració plena del personal de Feve.

Llegir més »

Comunicat de denúncia per la repressió a les activistes d’StopPujadesTransport

Durant la darrera setmana, diverses activistes de la Plataforma StopPujadesTransport han rebut multes administratives, en les quals s’assenyala que han causat danys en trens i vagons així com en màquines validadores i altres materials i infraestructures; així mateix, s’han rebut citacions judicials realitzades per l’empresa que gestiona els serveisde vigilància del metro de Barcelona.

Llegir més »

Dolors Marín, historiadora: “Des de l’anarquisme es planteja una visió alternativa però integral del canvi social”

Nascuda a l’Hospitalet del Llobregat, va estudiar Sociologia i Història Contemporània i s’especialitzà en historia dels moviments socials urbans del segle XX a Catalunya i a Espanya. És professora d’ensenyament secundari i va treballar molts anys com a documentalista i comissaria d’exposicions i documentals.

– Comenta’ns les teves investigacions sobre l’anarquisme?

Llegir més »

Butlletí Informatiu 146. EL TTIP i les seves conseqüències per a l’ocupació i els drets laborals

EL TTIP I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES PER A L’OCUPACIÓ I ELS DRETS LABORALS

1. El Context General

2. Els principals instruments de poder i control del Capital

3. El TTIP

4. Conseqüències per a l’Ocupació i els Drets Laborals

5. Prioritat de les llibertats econòmiques enfront dels Drets Laborals

Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-146.pdf

Attached documents

Butlletí Informatiu 146. EL TTIP i les seves conseqüències per a l’ocupació i els drets laborals

Llegir més »

Deu transnacionals que utilitzen l’Estat espanyol com un paradís fiscal gràcies al ETVE

Suïssa, Luxemburg, Andorra, els Països Baixos o Irlanda són països coneguts pels pocs impostos que fan pagar a les grans empreses transnacionals. Però el que no se sap tant és que l’Estat espanyol s’ha convertit de facto en una mena de paradís fiscal per a la inversió estrangera. Des del 1995, els governs del PSOE i del PP han promogut l’arribada de capital forà a través de les entitats de tinença de valors estrangers (ETVE), un instrument molt beneficiós per a grans corporacions que les eximeix gairebé al 100% del pagament d’impostos. La majoria de la població desconeix aquest instrument fiscal. Tanmateix, la seva existència obre la porta del frau fiscal.

Llegir més »

Antònia Fontanillas Borràs: Un fil roig i negre més de la història de la CNT

Parlar de l’Antònia Fontanillas, és un recorregut per l’anarquisme i l’anarcosindicalisme militant. Deixeu-me que en destaqui la seva tasca comunicativa, que sovint no es valora suficient la seva importància, apassionada de la literatura social i llibertària, ella que va començar com administrativa al diari Solidaridad Obrera i en va acabar composant a la clandestinitat del franquisme uns 14 números, al llarg de la seva vida va escriure sota diversos pseudònims (Tona, AF Borràs) a diverses publicacions: Action Libertaire, Anthopos, Butlletí Amicale, Butlletí Roine-Alps, CIRA, Le Combat Syndicaliste, Confrontacions, Espoir, Dones Llibertàries, El Noi, Nova Senda, Rojo y Negro, Ruta, Solc, Volontà, CNT, Solidaridad Obrera, etc, i afegiria, que ens va quedar pendent una entrevista programada de la mà del Txema Bofill, ja no hi vam ser a temps a fer-la a la nostra històrica capçalera, el Catalunya,òrgan d´expressió de la CGT Catalunya.

Cal recordar obres de l’Antònia, com Testimoni sobre Germinal Gràcia (1992, inèdit), Des d’un i altre costat dels Pirineus (1993, inèdit), Francisca Saperas (1995, inèdit), De l’après i viscut (1996, inèdit en castellà, però editat en italià per Volontà), Dones Lliures. Lluitadores llibertàries (1998, amb altres); la introducció del llibre de Víctor García Contribucions a una biografia de Raúl Carballeira (1961), el seu testimoni en el llibre Clandestinité libertaire en Espagne: la presse (1994) i va intervenir en la preparació d’una antologia sobre Luce Fabbri (La llibertat entre la història i la utopia, 1998) o Lola Iturbe: vida i ideal d’una lluitadora anarquista (2006, amb Sonya Torres).

Llegir més »

La CE vol aprofitar el TTIP per augmentar el poder empresarial en l’elaboració de les normatives

Nous documents filtrats sobre les negociacions del tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA revelen la intenció d’establir un mecanisme que garantiria la participació dels grans grups de pressió en el disseny i creació de la regulació que els afecta.

L’opacitat és la norma en les negociacions que la Unió Europea i els Estats Units mantenen al voltant del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions –conegut per les seves sigles en anglès, TTIP. Les poques filtracions que hi ha hagut semblen confirmar els temors dels grups opositors que el macroacord comercial per establir la zona de lliure comerç més gran del món suposarà una privatització ferotge dels serveis públics i una rebaixa en la protecció mediambiental o en els drets laborals. La setmana vinent se celebrarà a Brussel·les la vuitena ronda de negociacions del TTIP –que van començar a mitjans de 2013– i la Directa ha tingut accés al document amb la proposta prèvia que la Comissió Europea (CE) farà arribar demà als Estats Units sobre la cooperació reguladora, un aspecte clau del tractat.

Llegir més »

Un opuscle sobre la vida i pensament d’Errico Malatesta

Vida y pensamiento de Errico Malatesta

Gianni Sarno

Edicions Tinta Invisible, 2014, 24 pàg.

Errico Malastesta és una de les grans figures en la història del pensament anarquista. Nascut el 1853 en el si d’una família italiana de classe burgesa, queda de molt jovenet seduït per aquesta ideologia. Participa en els congressos anarquistes del moment, promou gires propagandistes, s’implica en insurreccions a mig món (Egipte, Síria, França, Bèlgica, Suïssa, Anglaterra, etc.) i viatges a l’altre mig (Argentina, Cuba, Estats Units, etc.); impulsa publicacions periòdiques, en les quals ell també hi escriu centenars d’articles. Passa deu anys a la presó i uns trenta a l’exili. El feixisme el perseguirà fins a la seva mort, que es produeix el 1932.

L’historiador Gianni Sarno, nascut a Itàlia però afincat al nostre país des de fa uns anys, explica els moments clau en la vida de l’activista italià que, com es veu, va tenir una participació important en l’organització de l’anarquisme a nivell internacional. En la segona part ofereix una síntesi del seu pensament, en aspectes com l’antidogmatisme, l’insurreccionalisme, el gradualisme en la consecució dels objectius i l’estructura d’una organització.

Ens trobem davant d’un opuscle senzill divulgador de la vida i l’obra d’aquest anarquista, ben escrit, en un llenguatge planer i força assequible. L’ha confeccionat la cooperativa Edicions Tinta Invisible.

Llegir més »

Badalona vol recordar Julio del Alamo. Acte d’homenatge el 21 de Febrer

BADALONA VOL RECORDAR JULIO DEL ALAMO

El dia 14 de gener moria nostre amic i company juliol del Álamo Díaz, gran lluitador i sindicalista, militant de CNT, i posteriorment, de CGT.

Els que vam conèixer a Julio durant força temps, l’escoltem alguna vegada parlar de quan al juliol de 1936 el seu pare va agafar un fusell i va sortir al carrer per aportar el seu granet de sorra a la lluita contra la injustícia. Moltes vegades va esmentar aquest episodi, sobretot quan el debat tenia a veure amb el que Julio va alguna vegada “la capacitat per indignar-fins a les últimes conseqüències”, aquesta capacitat que, segons ell, tenien les persones de generacions passades, però no tant , per desgràcia, els de generacions actuals.

Llegir més »

Anarquistes a la Nova Catalunya

Enric Larreula (Barcelona, 1941), llicenciat en filologia catalana i professor de llengua a la UAB, des dels anys vuitanta ha publicat diversos llibres de literatura infantil i juvenil amb títols com Marduix (1983), premi Crítica Serra d’Or i Contes per a un món millor (1992), premi Lola Anglada.

El seu llibre Terres verges, escrit als anys 90 i reeditat el 2013 per Edicions 62, és l’aventura d’una família catalana i llibertària que fugint de la dictadura de Primo de Rivera cerca a la selva del Brasil uns terrenys per construir la pròpia utopia sota el signe llibertari de la Nova Catalunya. Enric Larreula, com aquells catalans del segle XIX que s’embarcaren cap als Estats Units decidits a col·laborar en la construcció del comunisme cabetià a la ciutat utòpica d’Icària, s’endinsa a recrear el somni d’uns catalans que anhelen un món de fraternitat, justícia i llibertat.

A les primeres pàgines del llibre veiem com un jove estudiant de ciències de la comunicació remena caixes plenes de papers a la casa dels pares fins a trobar cinc llibretes antigues lligades amb un cordill on s’amaga la cal·ligrafia del seu avi.

Escrites a mà, contenen un diari personal, que s’inicia el 20 de setembre de 1923 i s’acaba el 19 de juliol de 1936, dues dates prou significatives de la història contemporània de Catalunya. La primera té a veure amb el cop d’Estat de Primo de Rivera i la segona, amb l’aixecament militar contra la República.

El personatge que enceta el diari és un infant que escriu com un infant que seguint els seus pares es prepara per marxar al Brasil i quan definitivament es tanca el diari ens trobem amb un home fet que retorna a Barcelona després d’haver intentat amb els seus pares, familiars i altres companys de viatge ideològic crear una Nova Catalunya a la selva del Brasil, lluny de l’opressió de l’estat dictatorial espanyol, seguint l’ètica i els ideals anarquistes i internacionalistes.

El jove idealista aixecarà acta de tot el procés de constitució del poblat utòpic: “El pare sempre deia que si en aquest racó de selva on anirem a viure està tot per fer, doncs fem-ho des d’un començament. Que l’única llei i ordre que hi hagi en la nostra comunitat sigui la llei de la justícia, de l’amor i de la llibertat. I amb aquesta il·lusió treballem tots.”

No és un fet nou voler crear una colònia utòpica al Brasil, com recorda el mateix protagonista del llibre. El 1890 un grup d’italians van posar en marxa la colònia socialista experimental Colònia Cecília, però les dificultats que van trobar, tant amb l’Estat del Brasil, que els carregava d’impostos, com de l’Església, que sentenciava la llibertat dels anarquistes, van posar fi al projecte que volien continuar els llibertaris catalans.

Aquest esperit apareix pel llibre en forma de naturisme, vegetarianisme, esperantisme, pacifisme i la moral de suport mutu, de solidaritat i de llibertat a favor de totes les persones i sobretot dels més explotats i abandonats, com els indis.

El record de Barcelona és present des de les lluites obreres de la CNT, del món cultural que irradiaven els ateneus populars i de la defensa de la llengua catalana. Finalment els habitants de la Nova Catalunya com els utòpics italians de la Cecília hauran de cedir davant les topades amb els grans terratinents, els homes sense escrúpols i la realitat d’un món cada vegada més advers.

La restauració de la llibertat a Catalunya farà que la Nova Catalunya plegui per retornar els supervivents a la terra estimada. Les terres verges queden enrere… Cal construir la utopia a la Catalunya lliure…

Llegir més »

Homes del bosc: Una història dels maquis

Homes del bosc: Una història dels maquis

Francisco Collado Cerveró

Autoedició, 2014, 160 pàg.

Un text que, amb un llenguatge assequible i entenedor, barreja el relat juvenil, la divulgació històrica i el gènere epistolar. Els més menuts d’una família descobriran, a partir d’unes cartes amagades, el recorregut vital d’un guerriller i coneixeran perquè va esclatar la Guerra Civil, com es va desencadenar una duríssima repressió per part de la dictadura i com front a això, milers de persones resistiren i la combateren durant anys. Aquest llibre intenta que la història quasi sempre amagada i la memòria d’aquestes persones que lluitaren fins el seu últim alè cercant la llibertat arribi als més joves.

L’autor, vinculat a diferents col·lectius i moviments socials de València, va estudiar Història però treballa com a bibliotecari. Ha publicat un llibre sobre la història del Moviment Okupa a la ciutat de València i un altre sobre el poble sahrauí.

Llegir més »

Comunicat de CGT valorant l’EPA 2014

“La desesperació de les persones parades, precàries i ningunejades en els seus drets laborals i el trepitjament de la dignitat humana per part del Govern espanyol”

Les persones aturades contra la seva voluntat, desnonades de les seves ocupacions per la violència dels actes unilaterals dels empresaris, segueixen sent 5.457.700 a la fi de 2014. Massa desesperació com per a suportar la burla dels missatges “del país de les meravelles de Rajoy” i de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea), que auguren per a l’Estat Espanyol el major creixement del món de l’economia per al 2015, conjuntament amb EEUU.

L’EPA, referent a tot l’any 2014, no només són números estadístics amb diferents variables econòmiques referides al mercat de treball. L’EPA mostra que a aquesta “economia del creixement dels governs de la troica” li importen una merda les persones, aquestes que diàriament han de treballar o no; que cada dia han de guanyar-se el pa i depenen de contractes per hores i de salaris cada vegada més disminuïts o de prestacions d’atur cada vegada més retallades, o simplement de “beneficència”, com ajuda única extraordinària de 426€ durant sis mesos, si es tenen càrregues familiars i absència d’ingressos per sota dels mínims vitals.

Els 433.900 llocs de treball nets creats durant tot el 2014, són ocupacions precàries, fràgils, subvencionades amb la Caixa Comuna de la Seguretat Social, que exoneren als empresaris de cotitzar. A més, ocupacions on els contractes (bé indefinits, bé temporals, dóna igual doncs poden ser acomiadats per qualsevol causa i en qualsevol moment a voluntat de l’empresari), són contractes a temps parcial, als quals se’ls paga per mitja jornada, per hores i, se’ls fa treballar el doble o durant 9 hores seguides de dilluns a diumenge sense descansos per 500€, és a dir, sense drets.

La creació de nous llocs de treball només es produeix a costa de precaritzar les condicions i qualitat dels mateixos. Els contractes que s’han generat, segons l’EPA, tenen un salari amb un poder adquisitiu equivalent als salaris de principis dels anys noranta. Els salaris dels nous llocs de treball han retrocedit més de vint anys!

Els Empresaris han assolit, a través de legislacions laborals lliberticides, desreguladores i espoliadores dels drets bàsics humans, la tempesta perfecta: la combinació d’un salari per hora baix i de poques hores de treball “legal”. Aquesta és la realitat creada pels poders polítics i els poders econòmics:

Les persones treballadores, més tard que d’hora, estarem “empleades i amb rendes”, això sí, instal·lats i instal·lades en aquest club de la pobresa. “Club de la Pobresa i l’Exclusió”, que cada vegada té més socis i sòcies: 5,5 milions de desocupats/des, dels quals solament reben alguna prestació d’atur un terç de les mateixes; més del 34% de la Població Activa Ocupada, és a dir, gairebé 6 milions de persones, perceben salaris mensuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (648,60€); 1.766.300 llars on tots els seus membres estan en l’atur; les taxes d’atur juvenil se situen per sobre de la “tragèdia grega”, el 57% de les persones joves no poden treballar; el drama dels desocupats i desocupades de llarga durada, copeja especialment a les persones majors de 45 anys i, igual que a les generacions joves, se’ls nega qualsevol futur; el 28% de la població total és pobra.

L’actual situació de precarietat laboral i social, no és conjuntural, ha vingut per a quedar-se i convertir-se en estructural. Aquesta és la gran victòria del capitalisme i dels seus representants polítics, els governs neoliberals de la troica. El govern i l’oligarquia financera i econòmica, trepitgen diàriament la dignitat humana de la majoria social. Les seves lleis lliberticides no només emmordassen la llibertat de milions i milions de persones treballadores, sinó que garanteixen l’ordre segur dels Negocis: els seus excedents bruts d’explotació van creixent i creixent.

La desigualtat social ja és insuportable. Solament 3 individus en l’estat espanyol tenen més riquesa (robada i espoliada) que el 20% d’aquesta població (més de 8 milions de persones).

En temps d’enganys, estafes, mentides i injustícia social, SOLAMENT LA DIGNITAT de les persones EN EL CARRER, serà capaç de parar aquesta barbàrie.

Madrid, 22 de Gener de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat CGT EPA 2014

Llegir més »

Denunciem l’incompliment del conveni de l’Ajuntament de Barcelona amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Exigim el nostre local al barri ja! Acte #26G a Barcelona

26 de gener, inici de la campanya

Des de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fem una crida a col·lectius i individualitats de Barcelona i d’arreu del món, a sumar-se a la campanya que engeguem per a aconseguir, finalment, un local digne al barri del Raval.

El tret de sortida serà el 26 de gener de 2015 a les 19h a la seu del Districte de Ciutat Vella.

Llegir més »