CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Ha sortit el número 168 de la revista Catalunya (Gener 2015)

Al Catalunya 168, de gener de 2015, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

– Editorial:

Prou repressió contra els Moviments Socials

– Tema del mes:

Conflictes i acció col·lectiva

– Treball-economia:

Nou acord entre CCOO, UGT, Patronal i Govern del PP

La foto de la vergonya

Atur, precarietat i la Seguretat Social descapitalitzant-se a marxes forçades

Una nova Reforma de les Mútues per privatitzar la salut i reduir drets laborals

Una llei de mútues feta per als empresaris

Propera batalla, la universitat?

Llegir més »

Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa

Seguretat versus llibertat. Un debat amb trampa

Quantes vegades hem sentit que les noves polítiques de seguretat dels estats europeus i els Estats Units després de l’11-S han hagut de restringir alguns drets individuals i llibertats públiques? Jo, personalment, moltes. És un debat que periòdicament va sortint en els mitjans. Determinades excuses semblen idònies per fer-ho. La més recent, la matança d’aquest mes de gener al setmanari francès Charlie Hebdo. Durant els dies posteriors d’aquells fets, entre d’altres coses, hem assistit a diverses tertúlies a ràdios i televisions, o columnes als diaris, on hi confluïen les paraules “seguretat” i “llibertats i drets”. Una darrera l’altra. I, en la mateixa línia, les declaracions d’una part important de la classe política.

Llegir més »

Unificar les lluites cap a la vaga general

Los diferents sindicats i col·lectius socials que actualment integrem el Bloc Combatiu i de Classe, manifestem que:

– Les organitzacions sindicals han d’estar només al servei dels/les treballadors/es (en actiu, aturats/des, precaris/es, estudiants, jubilats/des…), dels seus interessos com classe social i actuant al marge de favors econòmics i d’ingerències polítiques alienes al món del treball. El seu àmbit de lluita i lloc natural d’acció està en el plànol econòmic, en els talls, enfrontant-se a la precarietat, l’atur, la pèrdua de drets laborals, oposant-se a l’empitjorament de les condicions de vida dels/les treballadors/es.

– Entenent que les persones no som meres productores-consumidores, hem de solidaritzar-nos i confluir en les lluites amb els moviments socials que defensin tot allò que ens és necessari i comú com classe: sanitat, educació, serveis socials, protecció del medi ambient, dret a l’habitatge, a l’avortament lliure i gratuït… i construir així un corrent de suport mutu en la contestació social.

– Els serveis públics i socials no són una donació caritativa sinó el fruit de l’obtingut a conseqüència de les lluites dels/les treballadors/es que ens van precedir. Són conquestes de la classe obrera a les quals no podem renunciar. Hem de preservar i enfortir aquests drets i reclamar la nostra participació en la seva gestió com treballadors/es i usuaris/es.

Llegir més »

CGT FICOSA: Sobre la subrogació de FICOSA i la trama de les ITV

Era setembre del 2010. La Plantilla de Sony despertava abruptament de la letargia compassat al que li sotmetien els moviments dinàmics i repetitius de la cadena de muntatge. Mitjançant la premsa transcendia que la multinacional japonesa negociava feia setmanes la seva venda amb la multinacional catalana auxiliar de l’automoció FICOSA. Un altre cop mortal al sector de l’electrònica de consum s’estava gestant a Catalunya.

Llegir més »

La tancada de CGT al servei Territorial de Salut de Tarragona aconsegueix acord per obrir #hemodinamica24h a tot Catalunya el 15 de febrer

CGT finalment s´ha reunit acompanyat d´usuaris aquest matí a la Seu territorial del departament de Salut de Tarragona, ha recordat al seu director Josep Mercadé, que fins al 15 de febrer continua el protocol d´infarts que suposa derivar casos d´infarts a Barcelona, reconeixent que Tarragona a hores d´ara compta amb equip tècnic i humà com per prestar ja servei #hemodinamica24h. La reunió conclou amb acord per estendre a tot Catalunya el servei d´hemodinamica 24 hores, que no tenien ni a Tarragona, Lleida, Girona i la Catalunya Central, a partir del 15 de febrer. Aquest acord que anunciarà Boí Ruiz el 29 de gener, posibilita la fi de la tancada de CGT i el grup de sanitat pública de Tarragona de la seu territorial del Departament de Salut de Tarragona.

Llegir més »

A tu que has vist “Ciutat morta” i penses que és una excepció…

(a la Patricia Heras, assassinada per no ser un cadàver)

Avui, 17 de gener del 2015, una part de la societat catalunyesa s’ha pogut mirar el mirall i s’ha vist morta, un pur cadàver. Ni procés, ni espanyolitat de baix voltatge, ni “prucés”. Cadàver en descomposició, camí de la putrefacció. Una ciutat que és un país on cadàvers amb vestit jaqueta afirmen que la policia, que deia Pi de la Serra, està al servei del ciutadà i, davant la por, dóna tot el poder de la violència, per tal que el monopolitzi, a la seva gent menys formada (perquè acatin, no pensin i executin), sovint poc preparada a nivell humà i massa sovint entestada a descarregar porres i el que calgui damunt qui sigui si qui mana els ho mana. I qui mana, en temps de crisi, sempre mana pegar fort, fer por, incrementar el terror, esdevenir element desactivador de qualsevol protesta per les diverses opressions que el poder establert deixa anar dia sí i dia també. I que consti en acta que la formació, si no és humanística, no val de resaquí…

Llegir més »

Repressió, vagues i dret penal de l’enemic

Des de maig del 2011, la societat en la qual vivim ha conegut una gran onada de lluites socials. Esperonada per una crisi econòmica sense precedents en els últims quaranta anys i per la sortida als carrers de les multituds, que buscaven frenar l’accelerat procés de destrucció de les seves condicions de vida en que consistia la via oficial de ‘s

Llegir més »

Ni oblit ni perdó: prou muntatges, repressió i impunitat: Acte el 6 de febrer a les Cotxeres de Sants (Barcelona) a les 18h.

El cas 4F, del que ara es compleixen nou anys, és un dels casos més vergonyosos i tràgics de repressió després de la dictadura, que solament està tancat per a la justícia i els polítics, no pels qui ho van sofrir, ni per a la història. Un muntatge judicial, policial i polític que va portar a diversos joves a presó i al suïcidi de Patricia Heras, basant-se en el testimoniatge d’uns policies, avui dia a la presó, entre altres acusacions per haver mentit en un altre judici. En el documental “Ciutat Morta”, es desgranen amb detalls els fets i alguns dels protagonistes i creadors són part d’aquesta convocatòria i d’aquest acte, que compartirem amb altres casos.

Llegir més »

CGT ingressa una fiança de 20.000 € per a personar-se com acusació popular en el “cas Bankia”

La Confederació General del Treball ha ingressat l’import de 20.000 €, exigit pel jutjat central d’instrucció nº 4 de l’Audiència Nacional, per poder personar-se en les diligències prèvies relatives al “cas Bankia”, com a part acusadora, exercitant l’acció particular.

El sindicat CGT té representació i implantació a les entitats en les quals s’han produït els fets objecte del procediment i entén que han resultat perjudicats els treballadors d’aquestes entitats, derivant unes conseqüències negatives directes per aquests, tant com a treballadors de les mateixes, com a ciutadans que formen part de la societat.

Llegir més »

El Ministeri de Treball contesta a CGT sobre els coeficients reductors per a la jubilació en els casos d’amiant

El Ministeri de Treball i de Seguretat Social ha contestat a l’escrit interposat el passat 7 novembre de 2014 per CGT amb la petició de l’aplicació de coeficients reductors de l’edat de jubilació, per a les persones treballadores dedicades a activitats amb risc d’exposició a l’amiant. També dóna resposta al cas de les persones treballadores del sector de fondre ferro colat.

Llegir més »

Comunicat de CGT davant la sentència de 4 anys de presó per a Alfon per participar a la vaga general del 14N

ALFON, Si toquen a un, ens toquen a tots

El 14 de Novembre de 2012, durant la Vaga General, quan sortia de la seva casa per a acudir a un piquet del seu barri, Vallecas, Alfon va ser detingut, acusat falsament de tinença d’explosius iniciant una persecució utilitzada per fer por a totes les persones que gosin oposar-se a aquest sistema cruel i corrupte, i dissuadir-les de mobilitzar-se i lluitar.

Va ser empresonat i sotmès durant dos mesos en règim FIES, una presó dintre de la presó. El 9 de gener de 2013 va ser posat en llibertat pendent de judici, amb l’espasa de Dàmocles d’una petició de cinc anys i mig de presó.

El passat 25 de novembre, després d’ajornaments i maniobres per a dotar de contingut a una acusació que no se sostenia en peus, va tenir lloc el judici on s’albirava clarament el muntatge policial. Alfon va viure un judici replet d’incongruències, sense proves objectives, les bases de l’acusació les declaracions dels membres de la Policia, que es retroalimentaven en preguntes relatives a la seva ideologia i vida personal.

Finalment, Alfon, jove de 23 anys, ha estat condemnat a 4 anys de presó. La sentència, a més d’un escàndol, és un avís per a qui lluiti contra aquesta societat capitalista i pseudodemocrática, vergonyant i vergonyosa, on lles que res tenim ni tan sols puguem defensar legítimament els nostres drets laborals i socials, sense risc per a la nostra llibertat.

La sentència de Alfon és un avís a navegants: rebel·lar-se és més perseguit que la corrupció i la malversació de fons públics; però la seva repressió mai detindrà la lluita per aquest món nou amb el qual somiem i pel qual combatim.

La CGT, juntament amb la resta d’organitzacions populars que lluiten per l’empoderament de la ciutadania per a articular un sistema diferent en el qual la justícia social, la llibertat i el repartiment de la riquesa sigui la base d’una convivència en llibertat de totes les persones, estarem sempre amb les repressaliades per lluitar en defensa d’aquesta nova societat, seguirem prestant el nostre suport a Alfon, a la seva família i a qualsevol que sofreixi la repressió de l’Estat per reivindicar i defensar els legítims drets de la classe treballadora.

Alfon va sortir aquell 14 de novembre de casa, com moltes altres persones dels barris de tot l’Estat en defensa de la Sanitat i Educació pública, contra de la Reforma Laboral, les retallades socials… En definitiva, en defensa dels drets i llibertats de tota la classe obrera.

Des de CGT, exigir la llibertat de Alfon i l’anul·lació d’aquest judici-farsa que ha sofert i, seguirem combatent units davant el brutal atac sofert per la classe treballadora. Lluitarem contra la repressió i no cedirem en la nostra rebel·lió contra aquest sistema despòtic i genocida que pretén aniquilar tots els nostres drets i llibertats.

Madrid, 12 de gener de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat CGT sentència Alfon

Llegir més »

CGT llança un nou espai televisiu d’àmbit estatal el segon dimarts de cada mes a les 21h

La CGT produeix RojoyNegroTV, un nou espai televisiu crític, anarcosindicalista i llibertari, per, per a i des del moviment obrer i la seva lluita de classes.

Un programa de televisió en directe pel Canal 33 a Madrid, en la banda UHF dels canals 45 i 57 de la TDT i en la web http://rojoynegrotv.org/ en streaming el segon dimarts de cada mes a les 21:00 hores.

L’espai és un format de tertúlia de 60 minuts, amb presència plural i on les problemàtiques a debatre no seran només les laborals, es pretén tractar també l’espai sociopolític, el món del treball i l’actualitat. Segons Marcos Ferrero, coordinador del programa, “el projecte pretén penetrar en els mitjans televisius desdel moviment obrer”.

Llegir més »

Michel Onfray i el post-anarquisme

Entro en una llibreria i veig un llibre que em crida l’atenció. La coberta no m’agrada gens, però l’autor és força conegut en el meu cercle d’amistats. Deu ser l’únic filòsof (viu) que tothom coneix i comenta de tant en quant. I em crida l’atenció. Què deu tenir aquest autor? M’emporto el llibre a casa. Es titula “Filosofar como un perro” i l’ha escrit Michel Onfray (Capital Intelectual, 2013). Començo a llegir-lo i em quedo fascinat.

És un recull d’articles de caire polític i social que s’han publicat el darrers a la premsa escrita francesa. Què té d’interessant específicament? D’una banda, la temàtica, que incideix en el temes clau per entendre de manera crítica l’organització de la societat desenvolupada i democràtica d’ara mateix: la denúncia de l’actuació d’una dreta liberal i també la d’una esquerra que, com qui diu, és encara més liberal que la dreta liberal; la constatació de la precarització de les classes populars, els límits del sistema electoral, les xarxes del clientelisme en els grups mediàtics i la importància, per triomfar, de valors com la pedanteria, l’arribisme i l’esnobisme; l’actitud totalitària de les religions monoteistes (el catolicisme, el judaisme, l’islamisme i, oh sorpresa, el consumisme capitalista, elevat ja a categoria de religió), la decadència cultural d’Europa, la crítica a la psiquiatria, etc. Absolutament incisiu i brillant.

Una altra part dels articles construeix un nou cànon del pensament occidental: Camus sí, Sartre no; Calvino no, Servet sí, Freud mai… Sí i sí a les reflexions de Foucault sobre el tancament, la disciplina i la presó; sí a la micropolítica i les microresistències en Deleuze i Guattari, sí a l’ètica per al tracte dels animals en Derrida, etc. El llibre em resulta immens i apassionant. I el millor de tot, és que ésllegeix de forma molt planera, de veritat.

Llegir més »

Circular de la FETAP-CGT sobre el pagament de l’import de la paga extra

Al contingut de la Resolució de 29 de desembre de 2014, conjunta de les Secretaries d’Estat de Pressupostos i Despeses i d’Administracions Públiques, per la qual es dicten instruccions per a l’aplicació efectiva, en l’àmbit del sector públic estatal, de les previsions de la disposició addicional desena segona, de la Llei 36/2014, de 26 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2015, hi podeu accedir anant a l’enllaç https://www.boe.es/boe/dias/2015/01/02/pdfs/BOE-A-2015-25.pdf

Es recull en aquesta resolució que, es procedirà a l’abonament de la paga extra de 44 dies (el temps transcorregut des del 1 de juny al 14 de juliol), el que percentualment és al voltant del 25% de la paga extraordinària.

En el cas de l’Administració General de l’Estat, aquesta quantitat serà la totalitat d’aquest percentatge, amb els descomptes legals oportuns.

En el cas de la resta de les Administracions, seran les quantitats que no se’ls hagi abonat fins a aquest percentatge.

Aquest abonament serà automàtic als treballadors en actiu, amb les diferents consideracions recollides en la Resolució.

Per als treballadors que no estiguin en actiu, ja sigui per estar jubilats o no pertanyin a l’Administració Pública en aquest moment, haurien d’utilitzar els models que es recullen en la mateixa.

Secretariat Permanent Federació Estatal de Treballadors de l’Administració Pública – CGT

Attached documents

Circular FETAP-CGT

Llegir més »

Comunicat de CGT: Repudiem els assassinats comesos en el local de Charlie-Hebdo i defensem la llibertat d’expressió

El primer és expressar la nostra ràbia, novament, davant un fet tan brutal com improcedent, inútil i, per a nosaltres, incomprensible. El segon expressar la solidaritat cap a tots i totes les periodistes que exerceixen el seu treball amb honestedat i defensant la llibertat de premsa i d’expressió.

Combatem els fanatismes religiosos, polítics i ideològics

A la CGT respectem la llibertat de creences i, per tant, no podem compartir amb qui pretén eliminar la dels altres per mitjà de l’exercici de la força. Els fonamentalismes han demostrat, al llarg de la història, la seva perillositat per a la pròpia humanitat.

No acceptem l’estigmatizació de col·lectius i apostem per la diversitat

No podem assimilar les accions de persones embolicades en una bandera qualsevol com les accions de tots els qui se senten identificats amb ella. Treballem perquè les persones visquem sense ser submissos a una sola bandera concreta i preferim l’arc de Sant Martí al drap monocolor.

Hem d’aprendre a diferenciar conceptes com àrab, musulmà o islamista. Hem d’aprendre a acceptar-nos tots i a no rebutjar a ningú per formar part d’una etiqueta que col·loquem per a identificar.

No hi ha morts de primera o de segona

La història de la humanitat, i la història actual inclosa, està plagada d’inquisidors, de bandes mafioses, de dictadors, de tirans, de conquistadors,…

Les polítiques seguritàries són part del procés opressor

L’evolució històrica de l’armament i de les mesures centrals de control només demostra que cada vegada l’oponent s’adapta i obliga a seguir en la progressió de la violència. Per eficàcia i per ideologia considerem que les inversions multimilionàries en armes i sistemes de control haurien de frenar-se i reemplaçar-se per polítiques de culturització, alimentació i redistribució de les riqueses i de béns primers.

Solidaritat permanent des de baix

CGT no participarà en el joc de les forces reaccionàries que utilitzen aquesta barbàrie per a construir una societat cada vegada més repressiva i creant la falsa idea d’una unitat nacional que reuneix explotadors/es i explotats/des sota una mateixa bandera pàtria.

Tampoc lluitarem per la llibertat i la igualtat al costat de qui diàriament s’acrediten com enemics de les mateixes. Hem de gestionar les nostres vides i autogestionar els nostres processos col·lectius per a la construcció del món que volem, sense opressors/es.

Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT

Llegir més »

Sentenciats per l’amiant: Els treballadors exposats a l’amiant no sabien que fos cancerigen

Sentenciats per l’amiant

Els treballadors exposats a l’amiant no sabien que fos cancerigen

L’amiant no ha desaparegut del dia a dia

Els casos creixen, per les dècades de latència de les patologies associades

“El que estem vivint ara és la punta de l’iceberg.” Ho diu Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda, i tècnica superior en prevenció de riscos. Des del grup d’advocats Ronda han portat ben bé dos mil casos de persones afectades per l’exposició a l’amiant . Es pot dir que en són experts: es van estrenar amb l’empresa Uralita. A l’Estat no hi ha processos productius amb amiant des del 2002, però les malalties associades poden tenir una latència de vint, trenta, quaranta anys. Per tant, diu Barrera: “El punt més alt de casos el tindrem el 2024. Ara comencem, com aquell qui diu.” L’exposició més forta a les microfibres de l’amiant va ser als anys seixanta, setanta, vuitanta del segle XX; de fet, fins que es va prohibir, a principis dels 2000. Abans de la prohibició absoluta, feia anys que estava regulat que els treballadors no es portessin la roba a casa, que els seus equips no tinguessin butxaques, però no es complia. La pols, les fibres, es ficaven per tot arreu. Damunt de l’entrepà que els operaris es menjaven. Es pot dir que van inhalar i van ingerir amiant.

Benedicto Martino, president de la Plataforma d’Afectats per l’Amiant al Prat, explica: “Si has treballat en aquest tipus d’empreses, de fibrociment, amb aquest material i tens una determinada malaltia estem parlant de malaltia professional. Hi ha causa-efecte. El mesotelioma pleural només pot ser causat per l’amiant. Si no has treballat directament amb amiant, pot ser t’hi has trobat en la teva vida domèstica. I en el cas de l’asbestosi, una fibrosis pulmonar, el mateix. La fibrosis pulmonar pot tenir més causes, però si has treballat amb amiant es diu asbestosi.” Però també hi ha càncers de llengua, laringe, estómac… L’inhalaven i se’l menjaven. Segueix: “Vaig començar a treballar amb amiant el 1987, i el màxim de protecció que vaig tenir va ser una mascareta i cap al final. El porto dins. Sóc un afectat de l’amiant, encara que no s’hagi manifestat res.” I afegeix Marta Barrera: “Volem que es reconegui que si els treballadors estan malalts per culpa de la feina, és una malaltia laboral i, per tant, han de tenir, automàticament, la pensió que els correspon, d’invalidesa o viudetat. Això ara s’està aconseguint per la via judicial, i les empreses esgoten els recursos fins arribar al tribunal suprem!”

A aquesta petició s’afegeix que les empreses es facin responsables, amb un increment de la pensió, de no haver aplicat les mesures corresponents. I les indemnitzacions, que quedin regulades. “La mort d’una persona pot ‘costar’ 80.000 euros. És ‘barat’ per a les empreses.”Demanen també que s’atengui als afectats passius. L’amiant afecta els que han treballat directament i també els que vivien a prop de les empreses, a les dones dels treballadors, que els rentaven la roba. És una loteria molt fosca. Pot tocar o no. No és senzill donar xifres de morts a causa de l’amiant.

Llegir més »

L’hospital públic Joan XXIII de Tarragona que no va poder atendre Enrique Gheron d’un infart acumula retallades per valor de 27 milions d’euros

El dia de Nadal, Enrique Gheron va morir a l’ambulància que el traslladava cap a Bellvitge. Havia patit un infart de miocardi i havia acudit al seu hospital de referència, el Joan XXIII, a Tarragona. Però la Unitat d’Hemodinàmica d’aquest centre sanitari on l’haurien hagut d’atendre només obre 12 hores el dia, i era tancada. El van derivar a un hospital a l’àrea de Barcelona, a més de 100 quilòmetres, però no hi va poder arribar viu. La vídua de Gheron, María Victoria Viu, ha denunciat la situació que va patir el seu marit i ha assegurat que, si la unitat del Joan XXIII hagués estat oberta, el pacient no hauria mort. Aquest hospital públic tarragoní, que no va poder atendre Enrique Gheron, acumula unes retallades en el pressupost entre el 2007 i el 2014 d’un 20%, ja que els diners anuals dels quals disposa han passat de 130 a 103 milions d’euros.

Llegir més »

Moviment popular i expectatives electorals

El paper del moviment llibertari davant les conjuntures electorals i la recuperació institucional dels moviments socials i populars

Actualment vivim uns mesos d’aparent desmobilització social al carrer. Mentre que en algunes localitats és una situació fàcilment constatable, en unes altres no ho és tant ja que l’activitat dels moviments segueix el curs habitual de mobilitzacions constants. No obstant això, és cert que estem en una conjuntura diferent, nova en la nostra època post-15M, a causa que s’albiren canvis en el panorama polític per les possibles eleccions plebiscitàries a Catalunya i per l’auge de nous partits que tenen opcions realsd’arribar al poder tant a nivell de govern central com en el municipal.

Llegir més »

Memòria d’Antònia Fontanillas

Li dec de fa dies un article a l’Antònia Fontanillas, una coneguda militant anarquista que va morir en terres franceses el 23 de setembre de l’any passat, als 97 anys. No l’havia escrit fins ara, entre altres coses, perquè vaig assabentar-me massa tard de la seva defunció. Però no vull deixar passar més temps, ara que a Barcelona se li han dedicat alguns actes d’homenatge i de record que certament esmereixia.

Llegir més »

Nota de premsa de CGT davant la mort d’un pacient de la Unitat d’Hemodinàmica Cardíaca de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

Nota de premsa de la Secció Sindical de CGT a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona en relacció a la mort d’un pacient, el passat dia 25 de desembre, durant el trasllat des del nostre Hospital a l’Hospital de Bellvitge de Barcelona, i en la que seguim exigint l’obertura de la Unitat d’Hemodinàmica Cardíaca les 24h i les responsabilitats que es deriven als dirigents del Departament de Salut que permeten que aquest fets segueixen passant, encara que no surtin a la llum pública.

Llegir més »

‘El curt estiu de l’anarquia. Vida i mort de Durruti’, de Hans Magnus Enzensberger

El curt estiu de l’anarquia.
Vida i mort de Durruti.

de Hans Magnus Enzensberger

Virus editorial, 400 pàgs, 2014
Traducció de l’alemany: Anna Soler Horta

La primera edició en català d’una obra de referència a nivell internacional sobre la vida i la figura de Durruti

És així com s’ha d’entendre la novel·la de Durruti; no com una biografia fruit d’una recopilació de fets, i encara menys com un discurs científic. El seu camp narratiu va més enllà de la semblança d’un personatge. Engloba l’entorn, l’intercanvi amb situacions concretes sense les quals aquest personatge seria inimaginable. Durruti es defineix a través de la lluita, que dóna forma a la seva aura social.

Llegir més »

Sessió Formativa: Negociació de Plans d’Igualtat al sector privat i al sector públic, el 22 de gener a Reus

Sessió Formativa. Negociació de Plans d’Igualtat al sector privat i al sector públic

DIA: Dijous 22 de gener

HORA: a les 17.30h

LLOC: Al local de CGT Baix Camp-Priorat. Raval de Santa Anna 13, 2on (Reus)

Formació impartida per Aurora Pulido i Sílvia Alberich

A la xerrada-taller es farà una aproximació trencadora dels plans d’igualtat de gènere, tant en les Administracions Públiques (AAPP) com en les empreses privades, entenent-los com un potent instrument de transformació no només de les pròpies organitzacions de governança i, de l’economia “productiva” i especulativa sinó com una eina -que ben utilitzada en el marc de la negociació col·lectiva- pot esdevenir clau cap a la consecució d’emancipacions (personals, grupals i col·lectives) i per al manteniment i sostenibilitat de la vida (humana i no humana). En el transcurs d’aquest espai de trobada i de reflexió orientada a l’acció sindical col·lectiva, es proposarà alguna dinàmica grupal, es farà un enquadrament dels plans d’igualtat de gènere, es comentaran exemples i es resoldran dubtesque puguin haver-hi al voltant de l’àmbit tractat.

Llegir més »

Una llei de mútues feta per als empresaris

Aquesta reforma estableix una nova regulació que suposa un atac frontal contra els drets dels treballadors

El 5 de desembre la Comi­ssió d’Ocupació i Segu­retat Social va remetre el seu dictamen al Congrés dels Dipu­tats, després de l’oportuna deliberació sobre el Projecte de Llei per la qual es modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social en relació amb el règim jurídic de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professio­nals de la Seguretat Social, i una vegada aprovades les esmenes que han considerat pertinents. En breu, amb el suport bàsicament de PP i CIU i el rebuig de la resta de forces polítiques, s’aprovarà aquesta norma amb rang de llei.

Encara que l’Exposició de Mo­tius ve a assenyalar que l’objectiu de la reforma és “modernitzar el funcionament i gestió d’aquestes entitats privades, reforçant els nivells de transparència i eficiència”, a continuació ve a remarcar quina és la veritable finalitat de la nova regulació de les mútues d’accidents de treball –a partir d’ara, sota la nova denominació de Mútues Col·laboradores de la Segu­retat Social– i que no és altre que “la lluita contra l’absentisme laboral injustificat i la sostenibilitat del sistema de la Seguretat Social”. O, el que és el mateix, agilitar la finalització dels processos d’incapacitat temporal per malaltia comuna i accident no laboral i introduir mecanismes que permetin a les mútues pressionar als treballadors per a, d’una banda, atemorir-los perquè no causin processos de baixa mèdica i, per una altra, fiscalitzar-los des del primer moment que accedeixen a la prestació econòmica d’incapacitat temporal.

Però, anem a pams. Abans d’analitzar els drets de les persones treballadores que es veuen afectats per aquesta nova regulació de les mútues, recordem que sota la promesa de “modernitzar el seu funcionament” s’oculta la veritable intenció, que és la de perpetuar aquesta institució. Com va assenyalar el diputat de ERC Albert Bosch, “en la resta de països les mútues van desaparèixer fa ja mig segle, quedant amb caràcter general aquestes competències en mans de l’Adminis­tra­ción Pública. No obstant això, aquí, igual que va succeir amb altres institucions franquistes, les mútues van seguir campant a pler i això, a l’entendre de Amaiur i de molts especialistes en la matèria, té bastant que veure amb el crònic lloc de capçalera que l’Estat espanyol ocupa en la Unió Europea en matèria d’accidents de treball i ocultació de malalties professionals”.

En la nova regulació se segueixen definint com en l’anterior, és a dir, associacions d’empresaris, de naturalesa privada, sense ànim de lucre, l’objecte exclusiu del qual és la col·laboració en la gestió de la Seguretat Social i l’àmbit de la qual d’actuació s’estén a tot el territori nacional. Són, millor dit, segueixen sent, la privatització d’una part important de nostra Segu­retat Social, per cert, cada vegada menys protectora i cada vegada menys pública.

Baixes mèdiques

Entrant en matèria, aquesta reforma, a més de perpetuar aquestes caduques entitats, estableix una nova regulació que suposa un atac frontal contra els drets de les persones treballadores.

Així, la nova redacció de la Dis­posició Addicional Onzena de la Llei General de la Seguretat Social permet a les mútues, pel que fa a la prestació econòmica d’incapacitat temporal per contingències comunes –bàsicament, malaltia comuna–, la seva denegació, suspensió, anul·lació i, ara també, la seva extinció –que podria arribar a produir-se fins i tot encara que el treballador continués en situació de baixa mèdica, deslligant la necessitat d’assistència sanitària de la necessitat econòmica, la qual cosa és simplement aberrant–. I és que la norma permet ara a les mútues que efectuïn el control, també sanitari, de les altes i baixes mèdiques per part dels serveis públics de salut, des que rebin el part mèdic de baixa, que serà immediatament –“a partir del dia de la baixa mèdica”, s’assenyala literalment–, atès que les empreses comuniquen les mateixes a la Segureta Social per via telemàtica.

Tampoc pot obviar-se que s’estableix un sistema de proposta “motivada d’alta” que permet a les mútues acudir a Inspecció Mèdica i al INSS perquè emetin immediatament altes mèdiques i poder declarar l’extinció de la prestació econòmica. Pitjor encara, a més estan legitimades per a suspendre cautelarment la prestació fins que es resolgui sobre la procedència de l’extinció, en un clar intent de pressionar al treballador perquè voluntàriament causi alta mèdica.

I l’anterior sense oblidar que, des d’ara, es permet, en una clara i greu intrusió il·legítima en el dret a la integritat física i moral dels treballadors i amb una absoluta falta de respecte cap a la seva intimitat personal, que les mútues puguin realitzar proves diagnòstiques i tractaments terapèutics i rehabilitadors “amb la finalitat d’evitar la prolongació ­innecessària dels processos”. En comptes d’atacar l’arrel del problema, que són les llistes d’espera, i les retallades en sanitat pública, s’ataca al ciutadà, al que s’obliga a ser tractat per serveis facultatius que en moltes ocasions no compleixen amb els paràmetres de qualitat en l’assistència sanitària. Recor­dem que els seus serveis mèdics són privats i preval la reducció econòmica de la prestació del treballador sobre el seu dret a la salut, que de cap manera està garantit amb aquest sistema de control. Si el treballador es nega a rebre el tractament, la mútua podrà suspendre la prestació i fins i tot instar la proposta motivada d’alta.

En definitiva, no es modifica realment la regulació de les mútues, sinó que exclusivament es “maquilla” a les mateixes perquè continuïn sent associacions d’empresaris “sense ànim de lucre” que persegueixen als treballadors malalts perquè no puguin percebre les prestacions de baixes mèdiques per malaltia comuna. Un nou atac als drets de les persones treballadores. Un altre més.

Els directius de mútues pugen el seu límit de sou

El 15 de desembre, el Senat va donar el vistiplau a la revisió dels límits que s’havien imposat als executius de les mútues. D’aquesta manera, segons va ressaltar EuropaPress, els executius de les mútues podran cobrar més que el ministre d’Ocupació.

2015

És el límit que el Govern ha posat per a una de les úniques condicions posades a les mútues: la venda de les seves filials de prevenció de riscos. A canvi, les mútues podran llogar els seus immobles a preu de mercat.

* Article de Miguel Arenas, advocat i soci del Col·lectiu Ronda, de Barcelona, publicat a la revista Diagonal.

https://www.diagonalperiodico.net/global/25075-lo-diga-la-mutua.html

Llegir més »