CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Ambits

Acte el 9 de desembre per reclamar l’obertura de la Unitat d’Hemodinàmica cardíaca a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona les 24 hores del dia

La Secció Sindical de la CGT a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona van engegar al gener de 2012, una campanya demanant l’obertura de la Unitat d’ Hemodinàmica cardíaca al nostre Hospital, les 24 hores al dia, els 365 dies a l’any, amb l’objectiu de sensibilitzar i informar a les usuàries i usuaris de Tarragona sobre la importància d’aquest servei de referència per tota la província, en l’acompliment del Codi IAM, i basats en l’informe d’Activació del Codi Infart, fet pel Cap Territorial del SEM a Tarragona l’any 2009, i en el l’últim informe sobre el Rendiment assistencial i científic del Codi IAM presentat a l’Acadèmia de Ciències mèdiques a l’abril d’aquest any, que avalen la nostra demanda i que acompanyarem de les signatures recollides des de fa catorze mesos, farem entrega al Dr. Mercadé, Delegat Territorial de Salut a Tarragona.

Llegir més »

A l’Hospital Santa Tecla de Tarragona prorroguen les retallades fins el 31 de març de 2015. CGT és l’únic sindicat que s’hi ha oposat.

Acord, fins a nova data. El comitè d’empresa de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla ha votat favorablement la proposta de la direcció, en una reunió celebrada aquest dimecres, per tal de prorrogar les condicions laborals dels treballadors sanitaris fins el proper 31 de març de 2015. Unes condicions que, cal recordar, ja parteixen d’una rebaixa substancial pel què fa a salaris, pagues extres i augment d’hores de feina. Segons han explicat membres del comitè d’empresa a Tarragona21, amb la pròrroga la direcció guanya temps per estudiar unes noves mesures i s’evita haver de revocar la tisorada aplicada als treballadors de manera unilateral. En cas de no haver arribat a un acord en data 31 de desembre de 2014, la direcció hagués hagut de tornar al conveni anteriorment vigent i, per tant, els treballadors de l’Hospital Santa Tecla, a Tarragona i el Vendrell, i del CAP Llevant, haguessin recuperat part dels drets perdutsen el darrer conveni.

Llegir més »

Comunicat de CGT sobre la negociació del conveni col·lectiu de l’Hospital de Reus

Comunicat que la Secció Sindical de CGT a l’Hospital Sant Joan de Reus està repartint aquests dies entre la plantilla, exposant la seva postura davant la negociació del proper conveni col·lectiu de l’Hospital de Reus:

QUÈ ENS ESTAN PREPARANT?

Després de més d’un any suportant els efectes de l’últim pacte d’estalvi, que es va aprovar en referèndum per la mínima, influenciats per la por a quedar-nos sense conveni (malgrat que el pacte en sí mateix invalidava els punts més interessants d’aquest), hi torna a haver moviment per aquí i per allà.

Llegir més »

Les raons de l’anarquisme social

He promès donar una resposta a l’altura de les circumstàncies i espero donar la talla en aquest aspecte. Aquest article és una resposta a les crítiques a l’anarquisme social del company La Col·lectivitat en aquest article i en aquest altre, i aprofito per deixar clar que aquest article no representa a l’anarquisme social en general, sinó la meva concepció del mateix recolzat en altres lectures. Trobo un cert paral·lelisme en aquest debat amb el que es va donar fa un segle aproximadament, quan sobre la taula es plantejava la inserció de l’anarquisme en el sindicalisme. Sobre aquest tema, Malatesta ja en els anys ’20 del segle XX ja defensava la idea que els i les anarquistes a tot moment no hauríem de separar-nos del poble, i encara que tals moviments no siguin expressament antiautoritaris, el nostre paper hauria de ser el d’intentar que ho siguin demostrant-ho mitjançant l’exemple, o almenys fer que les lluites siguin el més antiautoritàries possibles. D’aquesta premissa parteix l’anarquisme social.

Llegir més »

Dos noves sentències condemnen per manca de mesures de seguretat per amiant al Prat de Llobregat

Dos noves sentències condemnen per manca de mesures de seguretat per amiant al Prat de Llobregat

Els Jutjats Socials número 32 i 13 de Barcelona tornen a sentenciar que l’empresa del Prat de Llobregat Jurid Iberica SA (actualment Federal Mogul, i abans Honeywell Frictions España SA, amb majoria sindical simple de CGT) va infringir la normativa d’exposició a l’amiant, i que aquestes infraccions van causar la mort de dos treballadors per Malaltia Professional

Els Jutjats Socials 32 i 13 de Barcelona han dictat dos noves sentències, de 22 de juliol de 2014, i 22 d’octubre de 2014 (respectivament), confirmant l’existència de greus infraccions empresarials per exposició a l’amiant a l’empresa del Prat de Llobregat Jurid Iberica SA (actualment Honeywell Frictions España SA, amb majoria sindical simple de la Confederació General del Treball de Catalunya) i que va causar la mort en aquesta casos concrets de dos treballadors al centre de treball del Prat de Llobregat (Baix Llobregat)

El Jutjat Social 32 de Barcelona condemna a l’empresa a abonar una important indemnització a la vídua i fills d’un treballador mort per Malaltia Professional, mentre que el Jutjat Social 13 de Barcelona ratifica la imposició a la mateixa empresa el recàrrec màxim del 50% per manca de mesures de seguretat per la mort d’un altre treballador.

Llegir més »

UE i Tractats Bilaterals d’Inversió (TBI)

El 23 de juliol de 2014, el Consell i el Parlament Europeu promulgaven un Reglament de desenvolupament de l’article 3 del Tractat de Lisboa, que aplana el camí per als Tractats de Lliure Comerç (TTIP, TISA, ZETA) que actualment s’estan negociant entre EEUU i la UE.

A partir de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, les inversions estrangeres directes figuren en la llista de matèries que formen part de la política comercial comuna. En l’article 3 del tractat hi diu: “La Unió disposa de competència exclusiva en matèria de política comercial comuna”. El Tractat de Lisboa contempla també que la protecció de les inversions pot incloure un mecanisme de resolucions de litigis entre inversors i Estat que permetrà a un tercer país (transnacionals assentades en aquest país) la formulació de reclamacions contra qualsevol Estat. La signatura del Tractat de Maastricht i la posterior entrada en vigor de l’euro el 2002, amb l’obligació de complir el Pacte d’Estabilitat, tancarà el cercle del projecte neoliberal que marca el full de ruta que subjeu en l’estructura de construcció de la UE.

La recepta de la globalització que s’implementa a partir de la crisi dels anys 70, com resposta de la ideologia neoliberal a la recessió d’aquells anys, a fi de reactivar l’acumulació capitalista, està intrínsecament lligada a l’actual crisi. Amb la internacionalització i desregularització de l’economia, al trencar totes les barreres de reglamentació establertes sobre el sistema financer, la conseqüència del qual ha estat l’especulació salvatge d’aquest mercat, ens ha dut -amb l’esclat de la bombolla financera- a l’actual situació que no és altra cosa que una de les crisis sistémiques cada vegada més virulentes del sistema capitalista.

Amb els Tractats de Lliure Comerç i Inversió (TTIP, ZETA, TISA), el neoliberalisme pretén reactivar de nou la voracitat del gran capital, desregularitzant totes les esferes de la vida i creant la zona de lliure comerç més gran del món al servei de les corporacions. Una nova volta de rosca a costa dels drets laborals i socials i de l’empobriment dels pobles, posant a la disposició de les transnacionals els segments susceptibles de generar beneficis econòmics que encara no estan sota el control del capital privat.

Des que va quedar bloquejada l’any 2001, per desavinences entre els Estats membres, l’Organització Mundial del Comerç (OMC), organisme que serveix d’instrument al neoliberalisme, les elits polítiques i econòmiques occidentals en la seva voracitat per a seguir creixent sense límits i amb la finalitat de reorganitzar el model d’explotació capitalista que els permeti tornar a generar els beneficis que ells consideren adequats, engeguen i impulsen els Tractats de Lliure Comerç, fora del marc de l’OMC.

El TTIP, el ZETA i el TISA són les eines necessàries per a portar a terme aquestes polítiques de concentració i globalització que posen el poder econòmic i polític en mans de les transnacionals i del mercat financer. Aquests tractats es negocien de forma opaca i en secret, excloent als pobles i parlaments dels diferents Estats de la UE i tenen com objectiu la desestructuració del teixit productiu local, social, ambiental i laboral, com mètode per a reactivar les taxes d’acumulació i beneficis del capitalisme financer i transnacional.

El TTIP que es negocia amb l’excusa de la supressió d’aranzels entre EEUU i la UE, i es ven com la sortida de l’estancament econòmic en el qual està immersa l’economia mundial, no és més que el mecanisme de control per part dels poderosos per a afavorir els interessos de les elits econòmiques que posseeixen el poder real. La veritat és que els aranzels ja són molt baixos entre aquests dos blocs i el que veritablement es persegueix és baixar els estàndards de producció, adequant el model econòmic a les necessitats de regeneració del sistema.

A l’harmonitzar les regles de joc a les necessitats de les transnacionals, se’ls atorga un poder absolut sobre els governs i s’elimina l’autonomia legislativa dels Estats. Aquesta fugida cap a endavant, a un ritme cada vegada més accelerat, ha destruït ja vides, mitjans de subsistència i comunitats en altres parts del món.

L’impacte del desmantellament de la normativa de protecció laboral i les dràstiques retallades socials que es produiran com a conseqüència de la signatura d’aquests tractats a tota Europa, seran especialment virulents en una economia com la de l’Estat espanyol, sense projecte ni autonomia i amb un teixit industrial desmantellat i depenent.

És necessari parar aquests tractats i per a això és necessari la implicació i la formació de la militància de la CGT que faci possible la informació i difusió d’aquesta amenaça entre la població, així com la participació en la mobilització i visibilització en el carrer, juntament amb les organitzacions ciutadanes, col·lectius i organitzacions socials que s’oposen a aquests tractats i amb les quals ja estem treballant.

És necessària també la coordinació amb les organitzacions que a Europa s’oposen a la signatura dels TBI. Solament podem tenir alguna possibilitat de parar aquest atac si ens coordinem a nivell global per a poder enfrontar amb garanties l’estratègia del poder neoliberal que camina cap a la destrucció de les societats i del planeta.

Paral·lelament, hem d’anar treballant en la construcció d’alternatives que ens condueixin a l’estructuració d’altra economia descentralitzada, autogestionada, decreixentista i més humana que permeti a les persones habitar el planeta amb harmonia i dignitat.

* Editorial del núm. 284 del periòdic confederal Rojo y Negro.

Llegir més »

Entrevista a Andrea Staid sobre el panorama editorial llibertari a Itàlia: “En el món llibertari italià està molt desenvolupat el treball editorial”

A través d’aquesta entrevista al company italià Andrea volem presentar un panorama del moviment llibertari italià i més concretament del ric entramat cultural que les i els anarquistes estan creant a Itàlia.

– Andrea, presenta’t per favor.

Hola a totes i tots, em dic Andrea Staid, em costa presentar-me seriosament. El primer que dic quan m’ho pregunten és que sóc un ciutadà del món, però per a respondre’t més ajustadament et diré que sóc activista llibertari, un antropòleg que treballa en la cooperativa llibertària Elèuthera; escric per a revistes com A rivista i Libertaria i sóc docent d’Antropologia cultural en el NABA (Nuova Accamedia di Belle Arti, Milà).

Llegir més »

Ha tingut lloc el IV Congrés de Treballadores i Treballadors de Salvament Marítim de la CGT

Durant els dies 27, 28 i 29, afiliats dels diferents col·lectius que formen Salvament Marítim han debatut a València sobre la seva situació actual i futura, tractant sobre les problemàtiques internes dels treballadors en el desenvolupament de les seves funcions, les retallades de l’Administració així com l’aposta de CGT per la defensa dels serveis públics.

Llegir més »

Remedios Varo, una dona llibertària

Remedios Varo Uranga Anglès (Girona), 1908 – Mèxic, 1963.

Pintora surrealista anarquista. Va crear el seu propi estil i va contribuir a una nova visió de la dona en l’art, entesa no com musa del geni masculí, sinó com subjecte de l’activitat creadora. La seva interesantísima obra no ha estat degudament reconeguda. Pot ser que per les seves idees anarquistes, la seva adscripció als moviments surrealistes, artista bohèmia i dona lliure, no fou bé vista en una societat patriarcal.

Remedios va néixer el 16 de desembre de 1908 a Anglès, província de Girona. Filla d’una argentina d’origen basc, Ignacia Uranga, i de l’andalús Rodrigo Varo, lliurepensador i esperantista, enginyer hidràulic, que per la seva professió va residir en diverses ciutats d’Espanya i el Marroc, del que va aprendre la perspectiva i el dibuix.

El 1924 ingressa a l’Acadèmia de San Fernando de Madrid, va ser una de les primeres dones estudiants d’aquesta acadèmia. Companya d’estudis de Salvador Dalí, Maruja Mallo i García Lorca, amb ells freqüenta els cercles avantguardistes de la Residència d’Estudiants i s’interessa pel surrealisme i la seva concepció onírica del procés creatiu, així com per la ruptura dels límits entre realitat i fantasia.

Acaba els seus estudis el 1930 i es casa amb l’anarquista Gerardo Lizarraga, dibuixant surrealista. Resideixen a París un any i el 1932 retornen a Espanya atrets per l’activisme insurreccional anarquista que alguns avantguardistes identificaven amb la revolució surrealista. S’estableixen a Barcelona, on treballen realitzant treballs publicitaris. Remedios es va integrar en l’avantguarda catalana, interès que comparteix amb el seu amic, el pintor Esteban Francès.

El 1935 se separa de Gerardo Lizarraga. Es relaciona amb altres artistes avantguardistes, amb qui integra el grup logicofobista, corrent contrari a la lògica, de la qual va arribar a ser la principal representant. Va participar en l’exposició d’aquest grup a Barcelona el 1936, juntament amb Leandro Cristòfol, Esteban Francès, Antonio García Lamolla, Maruja Mallo i altres.

El 1936 esclata la Guerra Civil espanyola, Remedios, encara que era pacifista, s’implica en la lluita opositora al cop d’estat militar. El poeta surrealista Benjamin Péret ve a Barcelona, pocs dies després de l’aixecament, per a ajudar als antifeixistes i s’incorpora a la columna Durruti. S’enamora de Remedios. Péret s’integra en el POUM i al juny de 1937, després de la il·legalització del partit, ha de marxar a l’exili francès; amb ell marxa també Remedios. S’estableixen a París, on Péret la introdueix en el cercle dels surrealistes, amb André Breton com a capdavanter. Es queden a París fins a la invasió nazi.

L’any 1940 és feta presonera pels alemanys i a l’any següent un americà, Varian Fry, els ajuda a escapar a Mèxic, on formaran part d’un grup d’artistes exiliats, entre els quals estaven Leonora Carrington, Gunther Gerzso i Estebán Francès. La política del president Lázaro Cárdenas va fer possible que els refugiats rebessin asil i permís per a treballar, però no era fàcil, Péret va aconseguir fer classes de francès en l’Escola de Pintura i Escultura de la Secretaria d’Educació Pública de Mèxic; però va ser sobretot per Remedios per qui van poder sobreviure. Ella va haver de guanyar els diners perquè la família tirés endavant, amb els seus coneixements i habilitats agafava tots els treballs que trobava.

Per mitjà de Gerzso va trobar treball en l’oficina britànica de propaganda antifeixista, feia diorames i petits muntatges escènics per a il·lustrar les victòries aliades, que s’exhibien en els aparadors a fi d’atreure al públic mexicà a la causa aliada a Europa; compartia aquest treball amb Lizarraga i Francès. En la seva casa es forma un cercle d’amics: Esteban Francès, Gerardo Lizarraga, Leonora Carrington, Gordon Onslow-Ford, César Moro, Eva Sulzer, Octavio Paz, Kati i José Horna, Gunther Gerzso i altres.

El 1947 se separa de Benjamin Péret. Va a Veneçuela on treballa en l’Institut de Malariología, fa dibuixos detalladíssims dels mosquits transmissors de la malària. El 1949 retorna a Mèxic i segueix realitzant treballs comercials. El 1952 es casa amb Walter Gruen, qui la convenç perquè deixi els treballs comercials i es dediqui a la pintura “de debò”. Fins a llavors sempre s’havia ocupat més dels seus companys artistes que de si mateixa i és a partir de no tenir aquesta càrrega quan pot dedicar-se a la seva obra i aconsegueix una rellevància extraordinària. En 1955 participa en una exposició col·lectiva. A l’any següent presenta la seva primera exposició individual. Després reuneix setze quadres per a la seva segona exposició individual a la Galeria Juan Martín en l’any 1962 .

Compagina el món interior de l’artista amb la ciència i l’art en una temptativa de revelar l’ordre intern del món de la fantasia, un món màgic que està constituït de colors, línies i textures, així com de paraules i somnis. La seva producció artística, un minuciós i ardu treball, crea sorprenents fabulacions poètiques i humorístiques, en la línia d’alguns surrealistes belgues com Magritte. Està conformada per més de 360 obres plàstiques, entre les quals es troben: olis, dibuixos, mobles, joguines, màscares, objectes i un volum de relats. La cura extrema lloc en el detall busca crear efectes de realisme.

Els temes de Varo són les seves pròpies experiències, exploració del racional en un món de fantasia, la naturalesa, la alquimia i la dona com una font de sensibilitat i poders regeneratius. En alguna de les seves obres dels últims anys de la seva vida, podem veure trets autobiogràfics, doncs no només plasma en elles l’ambient de la seva educació, petjades de la seva participació en certs contextos socioculturals, sinó també evocacions de fets biogràfics concrets, com en “La fugida” el personatge del seu oli, doncs Remedios Varo va escapar, sent molt jove, amb Gerardo Lizarraga.

El 1942 escriu la novel·la “Lady Milagra”. Les obres més difoses de la seva producció escrita són “De Homo Rodans” i “Consejos y recetas”. En alguna de les seves obres ha plasmat l’exili, aquest desdoblament que es produeix a l’haver de deixar el que ha estat la teva vida, sortir d’un país assetjat pel feixisme, un sòl en el qual els morts i l’èxode havien deixat petjades tangibles de les absències. Remedios moria a Mèxic el 8 d’octubre de 1963.

* Article de Pilar Molina publicat al núm. 282 del Rojo y Negro.

Llegir més »

Ha sortit l’Agenda Llibertària 2015

L’Agenda Llibertària 2015 ja ha sortit. Un any més i van vint-i-sis!

Com altres anys, l’agenda és multilingüe, inclou el calendari menstrual, el calendari per programar-te les setmanes, el calendari 2015-2016, l’horari, el calendari del pagès, i clar el directori actualitzat de col·lectius anarquistes d’arreu, mantenim les pàgines per apuntar telèfons i les pàgines en blanc per prendre notes.

Llegir més »

Projecció del Documental CIUTAT MORTA a Reus el 9 de desembre

Projecció del Documental CIUTAT MORTA a Reus el dimarts 9 de desembre
19.30h a la Sala d’Actes del Centre de Lectura (c/Major 15)

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat i Ateneu Llibertari de Reus
Col·labora: Centre de Lectura

Cartell en document adjunt.

Fitxa tècnica

Títol original: CIUTAT MORTA | Durada: 120 minuts | Gènere: Llargmetratge de no-ficció | Format: Color HDcam | Realització i Direcció de fotografia: Xavier Artigas i Xapo Ortega | Producció: METROMUSTER | Ajudants de direcció: Marielle Paon i Núria Campabadal | Cap de producció: Diana Asenjo | Muntatge: Xavier Artigas i Núria Campabadal | So directe: Xapo Ortega | Il·luminació: Marielle Paon | Disseny gràfic: Sergio Espin | Postproducció: Lluís Germanó | Banda sonora original: Las CasiCasiotone

EL CAS 4-F. TERRORISME D’ESTAT. NI OBLIT, NI PERDÓ

“Ciutat Morta” és un treball d’investigació videogràfica que pretén donar a conèixer la veritat sobre el cas 4F, un dels casos de corrupció policial més greus que s’han destapat a Barcelona. “Ciutat Morta” no és cinema polític. És política feta amb cinema. “Ciutat Morta” no és un documental convencional. Ni tan sols sabríem bé si dir que es tracta d’un documental. Abans que cinema, “Ciutat Morta” és activisme: al terme de la projecció mai seràs la mateixa persona, i tampoc serà la mateixa la teva percepció d’aquest cas.

Llegir més »

Un llibre d’Agustín Guillamón sobre el terror estalinista a la Barcelona de 1938

El terror estalinista en Barcelona (1938)

Agustín Guillamón

Aldarull & Dskntrl.ed!, 2013, 332 pág.

El deu de febrer de 1938, a Barcelona, cap a les deu de la nit, un jove d’uns vint anys, vestit amb l’uniforme de capità de l’Exèrcit, havia encès un cigarret. Tenia una cita. Era un fred dia d’hivern. El lloc era solitari i desapacible, les cases més properes es trobaven a uns cinc-cents metres de distància. Estava esperant en el carrer Legalitat, a l’altura d’Alegre de Dalt, en una zona despoblada, sense urbanitzar, propera a la casa coneguda com Can Compte.

Es van aproximar els dos homes amb els quals havia concertat la cita. En resposta a la seva salutació el més proper, a la seva esquerra, li va disparar, a mitjan metre de distància. La bala va penetrar per la cara cap a l’esquerra de la boca, seguint una trajectòria de baix dalt i d’esquerra a dreta que va destrossar dues peces dentàries, part del paladar i es va incrustar en el crani, sense provocar orifici de sortida. El segon home es va assegurar la mort del capità disparant dues vegades en el cap del cos ja tendit en el terra, decúbit supí.

Qui era el jove assassinat? Qui i per què el van assassinar? Qui va investigar l’assassinat? Qui, i per què, van ser detinguts, torturats i jutjats per aquest crim? Quines implicacions polítiques van desviar la investigació criminal? És possible solucionar un assassinat setanta anys després de ser comès? Pot resoldre la investigació històrica un crim que, en el seu moment, va ser despatxat descuidadament per la investigació policial? Dilucidar avui aquest crim, pot ajudar-nos a comprendre una societat que, en el 1938, estava immersa en una cruenta guerra civil? Què importava una altra víctima més, en una Barcelona bombardejada i famolenca, sotmesa al terror policíac, en la qual els revolucionaris eren perseguits i, de vegades, desapareixien en les checas?

Llegir més »

Marxes de la Dignitat 29N. Manifestació a Barcelona: És l’hora d’alçar-se. Cal acabar amb l’exclusió, la desigualtat i la impunitat

Marxes de la Dignitat. Totes les lluites al carrer!

Dissabte 29 de novembre manifestació a Barcelona. 17.30h Plaça Universitat.

Punt de trobada de la CGT 17h. Ronda Sant Antoni / Plaça Universitat.

La manifestació acabarà a la plaça Joan Peiró (Sants Estació), on tindrà lloc l’acte final amb intervencions de representants de diversos col·lectius i actuacions musicals.

Llegir més »

ADIF i RENFE posen en perill la seguretat dels usuaris de Rodalies a l’Estació de Barcelona Sants

ADIF (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries) ha modificat el sistema de senyals de les vies 7 i 8 de l’Estació de Barcelona Sants, per on circulen els trens de les línies R1, R3, R4 i R12, amb l’objectiu d’aconseguir que la fluïdesa de trens en l’entrada d’aquesta estació augmenti, introduint de forma sistemàtica més d’un tren al mateix temps en una mateixa via i andana de l’estació.

Amb aquesta forma de conducta, pretenen agilitar la col·lapsada circulació ferroviària de Barcelona, a costa de traslladar tota la responsabilitat de la circulació ferroviària, que recordem és responsabilitat del ADIF al maquinista, a l’obligar-li que salti un senyal en vermell i que entri en una via ja ocupada, amb el perill d’una possible col·lisió amb un altre tren, o sigui a costa de la seguretat dels usuaris de Rodalies.

Sembla que se’ls ha oblidat massa aviat l’accident que va ocórrer en una de les vies de Barcelona Sants al setembre de 2013. Aquesta col·lisió, que per sort no va causar ferits de gravetat, va ser provocada per la mateixa situació que denunciem ara, ja que llavors també es permetia que entrés un segon tren en la mateixa andana ja ocupada per un altre tren.

Arran de l’accident de setembre de 2013, aquesta pràctica es va eradicar, podent entrar únicament un tren en l’andana i parant-se en el senyal d’entrada el tren següent, amb el que el perill d’accidents per col·lisió va ser nul. No entenem per què al novembre d’aquest any es redueix la seguretat ferroviària de l’estació de Barcelona Sants, tornant-se a la situació anterior quan es va produir l’accident en la via 7.

Els gestors de ADIF i Renfe sembla que no volen adonar-se que anteposar la regularitat dels trens enfront de la seguretat és un complet error i que a l’única cosa que ens porta és a major probabilitat d’accidents. Hauríem de recordar-los els dos accidents entre trens que van ocórrer a l’estació del Clot Aragó, l’accident contra el topall de final de via en l’estació de Mataró, la col·lisió en la via 7 de Barcelona Sants, etc.

Des de CGT reclamem que s’elimini de les vies 7 i 8 de l’estació Barcelona Sants aquesta pràctica tan perillosa, que han convertit en habitual, per als usuaris i treballadors, i es projecti i implanti d’una vegada un pla de millora en les lamentables infraestructures ferroviàries de Catalunya. Unes infraestructures antiquades, estressades i clarament insuficients quant a la seva capacitat.

Solament hi ha una solució: la inversió. Un pla de millora que mai arriba perquè als nostres governants no els interessen aquest tipus d’inversions, és a dir aquelles que afecten a infraestructures que usa tota la ciutadania o a aquelles que suposen una necessitat ecològico-social, cas de la mercaderia ferroviària. Solament es preocupen de donar grans contractes a les grans empreses per a faraòniques obres d’alta velocitat, per on després “s’escapen” els diners. No els importa que en les línies d’alta velocitat els viatgers siguin escassos, si en aquest tipus de tren viatja la casta “dirigent”.

Barcelona, 26 de novembre de 2014.

SFF-CGT BCN Sants

Més informació:

TWITTER SFF CGT

WEB SFF CGT

Llegir més »

CCOO i UGT van acomiadar 672 treballadors a Atento, CGT negocia i lluita per la seva readmissió

CCOO I UGT VAN ACOMIADAR A 672 TREBALLADORS A ATENTO

CGT NEGOCIA I LLUITA PER LA READMISSIÓ

Durant tot el dia 25 de novembre, va haver una reunió entre l’empresa, els sindicats signants de l’ERO i els que demandem i guanyem, com així va sentenciar l’Audiència Nacional, l’anul·lació de mateix. La intenció d’aquesta reunió era arribar a un acord per a donar la carpetada final a la intenció de l’empresa i els seus sindicats d’acomiadar a 672 companys.

La intenció inicial dels signants de l’ERO era que totes les seccions acordéssim que hi havia causes per al mateix, i a canvi, l’empresa readmetia a un nombre limitat de companys. Proposta que valorem com inacceptable.

En nom de finalitzar d’una vegada amb això, i vist que molts dels treballadors i treballadores que es van apuntar com voluntaris a l’ERO no volen ser readmesos, la CGT va proposar el següent:

– L’empresa reconeix que l’ERO acordat per ella, CCOO, UGT i FASGA va ser no ajustat a dret, el que vol dir que NO existien causes per a això.

– Tots els treballadors que ho sol·licitin, seran readmesos (amb els seus salaris de tramitació).

– A aquells que no vulguin tornar se’ls reconeix la improcedència del seu acomiadament realitzat a l’agost.

– A més, l’empresa retiraria el recurs anunciat a la sentència de l’Audiència Nacional que declarava l’ERO nul.

– I en contrapartida, els sindicats demandants, ens comprometem a no sol·licitar l’execució total de la sentència.

Important és que l’empresa reconegui que no hi havia causes, ja que davant possibles nous expedients (ERO’s o modificacions), aquesta haurà de buscar-se altres excuses ja que aquestes ja no li serveixen.

Davant aquesta proposta l’empresa, que ara està amb l’aigua al coll, es mostra receptiva, així com la resta dels sindicats que van demandar l’ERO. Sorprenent (o no) és la posició d’UGT i CCOO; es mostraven partidaris de la primera oferta, però no obstant això es mostren contraris a aquesta última, i són les úniques seccions que no signen aquest acord d’intencions. L’única cosa que podem entendre de la seva posició, és que es mostren contraris a acceptar que no hi havia causes per a l’ERO, ja que això voldria dir que van signar 672 acomiadaments sense motius. Perquè es neguen a signar? De què tenen por? Que és el que perden si signen?

Cal tenir en compte que perquè aquest acord d’intencions es compleixi, han signar TOTES LES SECCIONS SINDICALS. Si ells no signen, ni se signarà ni s’aplicarà.

Des de la CGT esperem que finalment es compleixin tots els requisits per a poder donar per finalitzat l’ERO i no haver d’esperar diversos mesos fins que el Tribunal Suprem resolgui, i així es readmeti JA a tots els que vulguin, i els que no vulguin puguin continuar amb les seves vides sense esperar a una resolució dintre de molt temps. El que avui s’ha signat és una declaració d’intencions per a arribar a un possible acord el divendres.

Des de CGT tenim clar que no ens podem permetre que cap treballador/a que vulgui recuperar el seu lloc de treball no pugui fer-lo, doncs és de vital importància en la nostra proposta. Per això estarem presents quan s’informi a cadascun durant aquesta setmana de les diferents opcions que té i pugui decidir sense pressions de cap tipus.

A més, seguim estudiant propostes que siguin garantistes no només de les condicions dels companys i companyes que demanin la seva readmissió, sinó també del futur de la campanya MOVISTAR.

– ACORD 31 JULIOL
Empresa, UGT, CCOO i FASGA
672 Acomiadats
Dels quals 403 són forçosos
Acomiadaments procedents (45/33 dies)
Causes justificades

– PROPOSTA INICIAL 25 NOVEMBRE
Empresa, UGT, CCOO i FASGA
No menys de 500 Acomiadats
Solament accepten readmetre a alguns
Acomiadaments procedents (45/33 dies)
Causes justificades

– ACORD INTENCIONS 25 NOVEMBRE
Empresa, USO, STC, CIG, CGT i FASGA
Els que no vulguin tornar no seran forçats a fer-lo
Tots els que vulguin recuperar els seus llocs de treball, seran readmesos
Acomiadaments improcedents (45/33 dies), per als que renuncien a tornar
No hi ha causes per a cap acomiadament

Ara CCOO i UGT us diuen que a CGT acceptem acomiadaments, us tornen a mentir i no reconeixeran la veritat. Nosaltres estem lluitant perquè 672 persones aconsegueixin el que volen: uns, seguir amb les seves vides fora d’Atento i els altres, RECUPERAR els seus llocs de treball.

CCOO i UGT preferirien que els 672 seguissin en el carrer, per a no haver d’assumir el que tots sabem: QUE VAN SIGNAR 672 ACOMIADAMENTS SENSE CAUSA, QUE VAN POSAR PREU ALS LLOCS DE TREBALL I QUE VAN VULNERAR ELS DRETS DELS QUE VAM LLUITAR.

Es pot, s’ha de lluitar contra els ERO’s, I només així es guanyen!

Secció Sindical de CGT Atento-Barcelona

Més informació:

TWITTER CGT ATENTO BARCELONA

PÀGINA FACEBOOK CGT ATENTO BARCELONA

Llegir més »

Valoració de la sentència que anul·la l’ERO d’Atento

Des del Sector Federal de Telemarketing de CGT, analitzem la recent sentència de l’Audiència Nacional que anul·la l’ERO d’Atento i els seus 672 acomiadaments en aquest comunicat.

En primer lloc, volem ressaltar la lluita dels treballadors i treballadores d’Atento. Sense ells mai hagués estat possible una victòria com aquesta. Des del mateix moment que es va anunciar, per part de l’empresa aquesta salvatge mesura, les treballadores es van organitzar i massivament van rebutjar aquest ERO sense causa. Ningú ha de monopolitzar aquesta victòria, que si és d’algú és de la classe treballadora organitzada.

Des de CGT ens congratulem que l’Audiència Nacional hagi entès que aquest acomiadament col·lectiu és nul i ho hagi tombat, però creiem important ressaltar diversos aspectes de la sentència que sens dubte proven el que CGT ha vingut mantenint des del primer dia.

La sentència confirma que va haver acord en el període de consultes entre UGT, CCOO i FASGA. Cert és que la sentència se sorprèn de les manifestacions d’algun dels sindicats signants l’últim dia de la negociació – manifestacions insòlites, arriba a dir -, en les quals els que van arribar a l’acord van afirmar que no estaven conformes amb l’oferta. Veure per a creure.

La sentència obre la porta que les demandes individuals dels treballadors aconsegueixin la nul·litat perquè s’entén que el criteri d’absentisme aprovat pels signants de l’acord pot arribar a ser discriminatori. Així doncs, l’aplicació com criteri de selecció de la baixa mèdica de llarga durada no és necessàriament discriminatòria, però sí pot ser-lo quan afecti a treballadors que sofreixin malalties de naturalesa estigmatizant o quan afecti a treballadors la situació dels quals pugui qualificar-se de discapacitat, encara que no sigui definitiva.” Per tant, encara que l’ERO hagués estat procedent, es podria haver seguit lluitant per la nul·litat en les demandes individuals. Això ho va dir CGT i ho confirma la sentència.

Llegir més »

IV Congrés dels treballadors de Salvament Marítim de la CGT, el 27, 28 i 29 de novembre a València

El 27, 28 i 29 de novembre tindrà lloc a València el IV congrés estatal dels treballadors de Salvament Marítim de la CGT.

El congrés de sector pretén dotar-nos de les eines necessàries per a les millores dels interessos dels treballadors, debatre sobre el present i futur del col·lectiu de Salvament, així com la defensa dels serveis públics i la denúncia de la manca de mitjans tant humans com materials, per exercir el nostre treball com correspon per a un servei públic, que vetlla per l’ajuda a les persones en situacionsd’emergència.

Llegir més »

Solidaritat amb la lluita de l’Escola Bressol de la UAB

Des de CGT UAB volem mostrar el nostre suport a la lluita iniciada per les mares i pares de l’Escola Bressol Gespa, enfront de la política de l’Equip de Govern de la UAB, d’acabar amb un altre servei més a la Comunitat Universitària, en tant que vinculat a les necessitats dels i les treballadoresde la UAB.

Llegir més »

Acte el 13 de desembre de celebració del 30è aniversari de la CGT a SEAT

Companys i companyes,

Aquest mes de desembre celebrem el 30 Aniversari de la constitució de les Seccions Sindicals de CGT a SEAT.

Encara que el moviment llibertari i anarcosindicalista ja va tenir presència com secció sindical des de 1979, l’any 1984, amb el debat sobre la presentació a les eleccions sindicals, neix la CNT que va passar a denominar-se CGT, cinc anys després.

Per a celebrar aquests 30 anys, organitzarem una festa. Tots els ens de la CGT esteu especialment convidats, el DISSABTE 13 DE DESEMBRE, a partir de les 19:30 hores, en el Centre Cívic Espai Musical LA BASCULA (Zona Franca), c/ del Foc, 128, 08038 Barcelona (Línies d’autobusos: 109, H16, 13, 23 i 125. FFCC: Ildefons Cerdà, Magòria – La campana), amb el següent programa:

– Presentació del vídeo 30 anys de la CGT a Seat.

– Intervencions de companys de CGT-Seat i CGT confederal.

– Piscolabis.

– Concert del cantautor Quique Ubieto, i dels dos grups musicals SotaTaula i TraperTrio & Sonia Lucas.

Volem que aquesta festa sigui un moment emotiu i participatiu de totes les persones que, d’una o altra forma, hem col·laborat per a fer un sindicat com CGT, que només té sentit quan les persones que el formen s’uneixen per a defensar una societat més justa i igualitària.

Per a facilitar l’assistència familiar tindrem servei de guarderia.

Rebeu una cordial salutació i recordue: us esperem.

Comissió organitzadora dels 30 anys de la CGT en SEAT

CGT Seat:
http://www.cgtbarcelona.org/cgtseat/
@cgtseat
https://www.facebook.com/cgt.s

Llegir més »

Concentració dijous 27 de novembre a Can Serra: Contra les dobles escales salarials

Convoquem a tots els treballadors i treballadores de la Diputació el proper dijous 27 de novembre a les 11:45 a una concentració de protesta per manifestar el nostre radical desacord davant la pretensió de recursos humans de la Diputació d’instituir dobles escales salarials pels companys i companyes del grup de classificació C que realitzen funcions laborals anàlogues.

Llegir més »

CGT inicia una campanya de contribució popular per a personar-se en el cas Bankia

La Confederació General del Treball ha iniciat una campanya de contribució popular (crowfunding) per a personar-se en el procediment de Bankia. CGT ja va intentar personar-se a l’inici del procediment seguit contra la gestió de Bankia, i no va poder fer-lo davant els requisits que se li van exigir, especialment, el dipòsit d’una fiança de 20.000 euros.

La CGT ha defensat que les pràctiques antisocials, no només les corrupteles que s’han anat descobrint al llarg d’aquest temps, sinó, fonamentalment, les polítiques i pràctiques econòmiques i laborals portades a terme pels seus òrgans directius respecte d’habitatge, crèdits hipotecaris, inversions o la captació de fons per mitjà de productes preferents, subordinats i altres productes complexos no podien quedar impunes.

Llegir més »

Els treballadors de Correus a Manresa s’han concentrat en contra de la mesura de contractació eventual per amortitzar places de treball

Manresa perd el servei diari de correu i el d’urgència

Els treballadors de Correus s’han concentrat en contra de la mesura de contractació eventual per amortitzar places de treball
.

“No podrem proporcionar el mateix servei que fins ara oferíem al ciutadà”. Aquesta és una de les frases que no es paraven de sentir aquest matí de dimarts a la seu de Correus de Manresa, un espai que s’ha omplert de treballadors enfadats amb les mesures que la direcció de l’empresa ha imposat. Una decisió feta per augmentar l’eventualitat i, d’aquesta manera, no generar llocs de treball. De fet, dels 48 treballadors que ara formen la plantilla de Correus, 10 passaran a ser suplents, que es dedicaran a cobrir baixes i vacances dels altres repartidors. “La unitat de repartiment s’ha reconvertit, i això provoca que la capacitat de cartes i paquets que hi ha per distribuir, no pugui ser repartida diàriament com passava fins ara”, ha declarat el delegat de la CGT a Correus, Luís Martínez. “El que s’ha fet és doblar la feina i com que no ens poden abaixar els salaris, aniquilen llocs de treball”, ha afegit mentre s’ha lamentat del perjudici que això suposarà per la ciutadania manresana que s’haurà d’acostumar a rebre la correspondència, així com també els certificats o les cartes urgents, cada dos o tres dies, en comptesde diàriament.

Llegir més »

Contra la Violència i la Indiferència: Subversió i Autodefensa Feminista. Manifestació a Barcelona #25N a les 19h

25 de Novembre 2014 Dia internacional de la No violència contra les Dones

Contra la Violència i la Indiferència: Subversió i Autodefensa Feminista.

Avui, Dia Internacional per a la No violència contra les Dones i les Nenes, volem manifestar el repunt de la violència contra les dones a tot el món emparada per la manca de respostes institucionals i per la irrupció dels neomasclismes al discurspúblic.

Llegir més »