A les escales del Teatre Nacional, a l’avinguda Habid Burguiba, grups de joves, homes i dones, parlen lliurement, trucant a continuar la revolució. Diferents grups debaten. Una jove estudiant debat amb diversos conservadors islamistes sobre el paper de la dona en la revolució. Es debat amb força però tothom s’expressa.
Jose Luis Carretero comenta en aquest article, publicat en la revista Transversales, com l’arbitratge per part de l’Estat en els conflictes entre empreses i treballadors sense el consentiment previ d’aquests, anirà tenint cada vegada major repercussió, segurament en perjudici dels treballadors.
La Unió General Tunisiana del Treball (UGTT), el fins avui sindicat únic a Tunísia, s’ha mogut durant molts anys en l’ambigüitat de ser part de l’aparell de l’estat dictatorial amb múltiples vinculacions amb el partit al poder i al mateix temps ser un espai de convergència del sindicalisme combatiu i independent.
Tots dos pols han coexistit perquè s’han necessitat mútuament. L’aparell burocràtic dirigent de la UGTT ha necessitat i necessita, ara més que mai, d’aquest vernís de combativitat i lluita que li dóna el sector combatiu, per mantenir la seva porció de poder dins l’aparell estatal, així com per sobreviure a la dictadura a circumstàncies com les actuals. Per la seva banda, el sector combatiu ha trobat en la UGTT una infraestructura imprescindible per arribar als treballadors i una cobertura legal, que en moltes ocasions no ha evitat la repressió, en un context de manca total de llibertats.
El company Luis Serrano, com a membre de l’equip de treball de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT i en nom de la Confederació, emet un missatge de suport a la Campanya Rumb a Gaza.
La segona flotilla sortirà en direcció a Palestina a mitjans del mes de maig, i un dels vaixells possiblement sortirà des del port de Barcelona o desdel de València.
Manifestació a Lleida el 16 d’abril per la readmissió de Juanma, acomiadat per Atento
Mig centenar de persones convocades per la CGT de Lleida s’han manifestat el dissabte 16 d’abril pels carrers de la capital del Segrià demanant la readmissió de Juanma, delegat sindical de la CGT a l’empresa Atento, acomiadat per la seva tasca sindical.
Per segona vegada, la ciutadania islandesa s’ha negat en referèndum a pagar pel que consideren una responsabilitat del sistema financer. El país torna a dir no a la indemnització de 4.000 milions d’euros al Regne Unit i Holanda.
L’evolució de les coses, gairebé sempre, fa que el que sí va servir temps enrere avui sigui inútil o fins i tot contraproduent.
A un empresari, a excepció dels negocis de mida familiar, un dia de vaga no li causa major perjudici ja que tant la fabricació com la venda dels productes bé pot ser avançada o retardada un dia. Fins i tot a les fàbriques d’automòbils per exemple, els va bé en molts moments perquè és un dia menys d’estoc. Això sí, a tots ens descompten un dia de sou si exercim el nostre dret a secundar la vaga.
Nou pols entre els sindicats d’ensenyament i el Departament. Mentre la conselleria assegura que les mesures de reorganització anunciades per Irene Rigau aquest dilluns no suposen cap acomiadament, els sindicats han calculat que aquestes accions posen en perill 3.425 llocs de treball. Els sindicats han afirmat que l’entrada al sistema de 15.000 nous alumnes el proper curs requerirà 3.750 docents però l’eliminació parcial de la sisena hora, l’augment d’una hora lectiva del professorat i les modificacions en les hores de pati fan que l’administració s’estalviï 7.175 docents. Rigau ha reiterat al Parlament que esmantindrà la plantilla per al proper any.
El Centre d’Estudis Josep Ester Borràs és un centre de recerca, documentació i difusió historicosocial de Berga. Des del centre es duu a terme una tasca de recopilació de tot tipus de documentació i materials referents a la història social i sobretot al moviment obrer i al món llibertari d’arreu i en especial de l’Alt Llobregat (Berguedà i nord del Bages). Igualment, afavorim diverses iniciatives locals antiautoritàries per a la transformació social.
El sector sanitari surt al carrer contra les retallades
Una manifestació convocada per Facebook per la plataforma “Indignats. No a les retallades a la sanitat” ha aplegat aquest dimecres dia 13 a la tarda uns mil treballadors de la sanitat a Barcelona. Es tractava d’una protesta al marge de sigles però que ha comptat amb el suport de la CGT.
13/04/11 – Viladecans – ACN
Al voltant de mig miler de persones, entre treballadors i usuaris de l’hospital de Viladecans (Baix Llobregat), s’han manifestat aquest dimecres per denunciar les retallades a la sanitat pública impulsades pel Govern. Els treballadors temen pel futur de l’hospital -el més petit de l’Institut Català de la Salut (ICS) – després que s’hagi suprimit l’equip directiu, s’hagin acomiadat una desena de treballadors i no s’hagin reobert dos quiròfans que estaven tancats per reformes, un cop acabades les obres. Aquests són els únics indicis de la retallada que tenen els treballadors del centre, que asseguren que no se’ls ha informat sobre com es concreta la retallada a Viladecans.
El Govern dels millors (lladres del món) ha començat i incrementat l’espoliació que ja anunciaven quan encara no manaven. La banda executa el seu guió amb timó, currículums inventats per semblar més del que són i presidents d’associacions empresarials que fan la feina bruta de vendre-s’ho tot a ells mateixos a preu de saldo mentre ostenten excel·lentíssims càrrecs de consellers. En tenien ganes, tan acostumats com estaven quan manava el pare de l’Oriol a fer transvasaments de diners d’una butxaca a l’altra. Els del PSC-ERC amb alguns desacords d’ICV convenientment propaganditzats per la premsa del règim que ara també podrem llegir en català, ja els havien aplanat el camí. I tan pla estava que no els ha calgut fer cap esforç per trobar la drecera de la cova d’Alí-Babà. Ara, a més, tenen la gran excusa per fer el que vulguin mentre nosaltres els deixem: la crisi.
L’autora explica en què falla el sistema actual i com una privatització del mateix empitjoraria les condicions de vida de les persones treballadores.
“El caràcter internacionalista de la CGT exigeix que cada vegada més les nostres webs i els nostres documents siguin accessibles a múltiples idiomes”
“El Rojo y Negro és un viatge constant d’anada i tornada entre el web i el paper”.
La banca serà la principal beneficiada de la reforma de les caixes d’estalvi, que implicarà la pèrdua d’entre un 12 i un 18% de llocs de treball en aquest sector.
L’autor critica la reforma de les caixes i nega que el decret sobre caixes d’estalvi suposi una nacionalització de les entitats endeutades. La norma projecta sanejar unes entitats que després s’oferiran al Gran Capital.
Resum de les dades de març de 2011 del Servei Públic d’Ocupació Estatal i de la Tresoreria General de la Seguretat Social: Demandant d’ocupació, atur registrat, contractes, prestacions per atur i afiliació a la seguretat social.
El Clínic planteja acomiadar 450 treballadors
El centre sanitari tancarà uns 100 llits de forma indefinida i 350 més als mesos d’estiu.
L’Hospital Clínic de Barcelona es planteja acomiadar 450 treballadors –tant eventuals com fixes– per reduir la despesa sanitària, segons han explicat fonts dels treballadors. El centre sanitari ha de retallar 24 milions d’euros, 14,2 milions dels quals corresponen a despesa de personal.
Sidi Bouzid, 50.000 habitants, capital d’una província de 450.000 habitants, al centre-sud de Tunísia. El 70% de la població es dedica a l’agricultura i ramaderia. Allà es va immolar el 17 de desembre l’aturat Mohammad Bouazizi, avui convertit en símbol de la revolució de la dignitat.
El número 127 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Organitzem la ràbia
– Reportatge:
El mirall italià
– Treball-economia:
Manifest contra les retallades a l’ensenyament públic de Catalunya
Avui les pensions, demà tot i més
Militarisme i Crisi Econòmica
Queda molt per fer, seguim transformant la societat
Ni polítics, ni CCOO, ni UGT. No al Pacte Social
Mobilitzacions a Telefónica contra els acomiadaments
L’expoli de les caixes d’estalvi
Acomiadat el delegat de CGT a Maymo per reclamar el seu salari
Contra les retallades a l’Hospital Clínic de Barcelona
La sanitat pública en perill
Retallades a la sanitat: Qui avisa……
Lleida: mobilitzacions a Trainasa i Atento
ERO, acomiadaments i tancaments sacsegen el Vallès
Homenatge a Catalunya II
En lluita a Parcs i Jardins contra els acomiadaments
Alguns resultats d’eleccions sindicals
Els pobles àrabs volen canviar el seu model de societat
Articles d’opinió de Pepe Berlanga i Emili Cortavitarte
– La Tramuntana:
Per una transició energètica sense nuclears ni energies fòssils
Entrevista central a Enric Casañas, militant anarcosindicalista: “La dignitat dels perdedors, que van il·luminar el món””
10.000 persones es manifesten a Madrid el 12 de març contra el pacte social
500 persones es manifesten a Barcelona contra el pacte social
Can Vies de Sants es queda de nou al barri
La CGT de Badalona reprèn la reivindicació d’un local
Actes a Tarragona en homenatge de Juan Gabriel Rodríguez Knafo
– Sense fronteres / Social:
Wisconsin encén les lluites sindicals arreu dels Estats Units
Ni Gaddafi ni l’Imperi, No a la guerra
A favor d’una solució antimilitarista en el conflicte de Líbia
Una nova era en el món àrab
Desenes de milers de manifestants a Londres contra les retallades
El jovent precari es mobilitza a Portugal
Les dones contra les retallades socials
Diguem prou! contra el racisme i la xenofòbia
Judici cas Jona, judici de la Vergonya
Articles d’opinió de Toni Àlvarez i Pep Cara
– Dinamita de cervell:
Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924
Contra els poetes amb minúscula
L’enemic del poble: Joan Salvat-Papasseit
“Sara, una mujer de temple”: Documental sobre Sara Berenguer
Fora de control
Vaig sortir per…
Thala, província de Kasserine, a 300 kms. de la capital. Ciutat pobra, marginada, l’únic recurs és l’agricultura de secà, depenent de les pluges: blat, figueres de moro …, sense indústria.
En arribar, ens sorprèn un museu a l’aire lliure de murs plens de pintades. Exigint llibertat i dignitat, contra Ben Alí i els seus sicaris, homenatges als 6 morts en la revolució, voluntat de ser fidels a la seva memòria. Expressió lliure del poble en les parets d’aquesta petita i abandonada ciutat de l’interior de Tunísia.
Milers de diplomats/des en atur es manifesten diàriament en els carrers de Rabat.
Després de la manifestació del dimecres 6 d’abril enfront del Ministeri de Justícia, exigint la legalització de l’associació i la investigació de l’assassinat de Mustafa El Hamzaoui, el dijous dia 7 milers de desocupats i desocupades van tornar a manifestar-se aquesta vegada enfront del Ministeri de Treball. Recentment el Ministeri de Treball va pujar l’oferta d’ocupació publico de 1800 a 4304 llocs de treball però segueix sense concretar aquests llocs per cada ministeri i negant-se a la negociació amb l’Associació Nacional de Diplomats en Atur del Marroc (ANDCM). També el dia 7 es va manifestar a Rabat la coordinadora nacional dels quadres superiors en atur.
El divendres dia 8, la ANDCM en unió amb el Moviment 20 de febrer es va manifestar enfront del Parlament marroquí que inaugurava les seves sessions de primavera. Desenes de milers de persones van acollir amb ràbia i indignació als bufons parlamentaris que representen la mascarada d’un parlament “democràtic”- Els crits exigint la dimissió del govern, la dissolució del parlament i l’elaboració d’una constitució popular i democràtica expressaven les reivindicacions dels manifestants juntament amb el lema de la ANDCM: “lluita per una política nacional, democràtica i popular en el tema de l’atur”
Mouatamid, Equip de treball per al nord d’Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
Vídeos de la manifestació del 8 d’abril a:
www.youtube.com/watch?v=YETNtUex3Xs&feature=mfu_in_order&list=UL
Dissabte 16 d’abril – Festa de la unitat! Contra el feixisme i el racisme!
* 12h, TOC Espai d’Entitats, C/Sant Sebastià, 11, Vilanova i la Geltrú
Taula Rodona: prou racisme! feixisme mai més!
Lucía Pazmiño (cónsul d’Equador). Carmen Garriga Boadella (Sociòloga i treballadora social), Mª Pau Munera (La Frontissa), Naima El Berouaqui, Pedro Palacios (UCFR – L’Hospitalet)
* A partir de les 17h, Plaça de la Vila
Música i activitats d’unitat i solidaritat.
David Fernàndez / Setmanari Directa
És imaginable, a l’Estat espanyol, un referèndum per sotmetre a votació popular el rescat dels bancs amb diners públics? Per exigir que l’especulació immobiliària i financera pagui la crisi que ha provocat i retorni tot el que ha robat durant els anys del tsunami urbanitzador? No? Ucrònic? Utòpic? Doncs és el que ha passat a Islàndia ara fa un any: el 93 % de la població va votar rotundament en contra de pagar amb diners públics 3.500 milions d’euros del deute privat contret pel banc privat islandès Icesave. Els governs britànic i holandès reclamaven els 3.500 milions que van avançar als inversors dels seus països respectius el 2008, després de la fallida financera d’Islàndia.
El següent article de Vincenç Navarro (publicat en el periòdic Público) assenyala com el creixement de la riquesa en els Estats Units i a Espanya, conseqüència de l’augment de la seva productivitat, no s’ha distribuït equitativament entre tots els sectors de la societat, sinó que s’ha concentrat en els sectors més rics.
