Les dades del precariat

La EPA revela la constant degradació del mercat laboral espanyol des de l’aplicació de la reforma laboral el 2012: menys feina i menys sou, empobriment dels treballadors, subocupació, pluriocupació i desconcert

“Tornar a les polítiques que van portar a Espanya cinc milions d’aturats no és encertat”. Fa poques setmanes, la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, encara en funcions, es mostrava partidària de buscar consensos polítics en matèria laboral al mateix temps que considerava inamovible la precaritzadora reforma de 2012. Després de la seva renovació al capdavant del Ministeri –que cedeix les competències en Sanitat, Serveis Socials i Igualtat per crear el departament de Dolors Montserrat– aquest discurs, tan absurd com a contradictori, augura quatre anys –o tres, o dos, o un i mig, a saber- d’aquest més del mateix que va anunciar el seu cap, Mariano Rajoy, al debat d’investidura: precarització de l’ocupació i empobriment dels treballadors.

En els tres primers anys d’aplicació del nou marc laboral la massa salarial dels espanyols es va reduir en 18.000 milions, com a via per a un pretès augment de la competitivitat que, en realitat, consisteix a buscar els efectes d’una impossible devaluació monetària imposant unes normes els dolorosos efectes de les quals recauen sobre les esquenes dels treballadors.