CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ámbit: Premsa

Vaga indefinida impulsada per les i els treballadors de TEPSA a Tarragona contra l’ERO

El dimarts 16 de setembre, a les 00:00h, els treballadors de la Terminal de TEPSA (terminales Portuarias SA) al port de Tarragona han començat una vaga indefinida per protestar pel procediment d’acomiadament col·lectiu que la Direcció de l’empresa ha impulsat des del passat 2 de Setembre. L’ERO afecta a 39 treballadors a nivell estatal, dels quals 7 treballen en la instal·lació de Tarragona, la qual cosa suposa un 25% de la plantilla.

Llegir més »

Participació i representativitat en les eleccions sindicals. Legitimitat?

De tots és sabut que a partir de la transició espanyola, per a obtenir representativitat en unes eleccions polítiques, qualsevol partit polític que es presenti a aquestes ha d’obtenir almenys un 5% de representativitat entre l’electorat i, per tant, capacitat per a estar present en les institucions per a les quals sigui triat.

Des de fa un temps venim assistint al reclam per part d’alguns partits polítics, per descomptat no d’aquells que han presidit el bipartidisme a Espanya des de la transició, d’una rebaixa del 5% del topall per a entrar en el còmput i obtenir representació política. Raonablement demanen que la representativitat correspongui a una equitat proporcional. Cada dia que passa la societat exigeix amb major ímpetu democràcia directa, que les minories siguin tingudes en compte i no ser aixafades pel corró de les majories.

L’últim invent del partit del poder, PP, és canviar una vegada més la llei en el seu profit, amb la proposta que els alcaldes de les ciutats siguin els que obtinguin més vots. Fora pactes, acords o aliances per a ser triats. Proposta criticada per gran part de la societat i altres partits.

Curiosament en el sistema d’eleccions sindicals no s’aplica la mateixa vara de mesura. Al filtre del 5% per a obtenir representativitat s’uneix la barrera antidemocràtica del 10% per a estar en les taules sectorials de negociació, (és a dir, que seria com si a un diputat li exigissin arribar al 10 % per a entrar al Congrés i tenir dret a la documentació i altres actuacions pròpies del seu càrrec i de la representativitat de les persones que l’han votat). CGT ha denunciat el que no se’ns deixi assistir ni tan sols a les taules sectorials com “observadors” Ja els val als que diuen defensar la participació dels treballadors!

No deixa de cridar l’atenció que els mateixos que demanen menor índex de representativitat per a ser tinguts en compte en el terreny polític, és a dir rebaixar aquest topall del 5%, aprovin sense queixar-se que en el terreny sindical romangui el mur del 10%. Fins a la data no he escoltat a cap representant polític de partits “menys majoritaris” ni una queixa, ni una proposta referent a això. Dels partits majoritaris mai he concebut esperança alguna. Dels grans beneficiaris d’aquest sistema (CCOO i UGT) no espero que es dignin a contestar en aquest debat. Sembla que mantenir el statu quo els convé més.

Els que van pactar durant la transició el model de representativitat van deixar les coses lligades i ben lligades. Model bipartidista per al sistema polític, amb el PSOE i PP, i model bisindical, amb CCOO i UGT. Els que van pactar el model eren ells mateixos i imposen aquest model per ”tempus aeterna”.

La LOLS és una llei que avui dia podríem qualificar d’antidemocràtica en molts aspectes i atorga de facto poders i atribucions a CCOO i UGT com sindicats més representatius, a manera de títol nobiliari que els permet estar en totes les taules sectorials de negociació fins i tot sense arribar a el famós 10%. Traves per a uns, privilegis per a uns altres.

La LOLS va ser pactada en el seu moment pels dos sindicats, la patronal i el govern del PSOE (Felipe González de president, 1985). Mai debatuda ni confirmada pels treballadors i treballadores. En ella es possibilita l’obtenció d’hores sindicals per a l’acció sindical, sent això en principi positiu, s’ha convertit en l’actualitat en un autèntic fre a la participació i en un suport a un model sindical jerarquitzat i burocratitzat.

En les grans empreses i sobretot en l’administració pública les hores sindicals s’han convertit en un veritable cavall de batalla. Es possibilita l’acumulació i per tant els alliberaments totals. Una qüestió que no deixa de tenir importància és el temps d’alliberament total de les persones dedicades a tasques sindicals i el temps de permanència en el mateix càrrec de responsabilitat en un sindicat. En aquest terreny es pot optar per diverses opcions que jo sàpiga: alliberament total per temps indefinit o indeterminat, alliberament per un temps determinat i no més, no als alliberaments a temps total.

De tots és conegut el cas d’organitzacions que en les seves files mantenen per a tota la vida a alliberats que es perpetuen anys i anys, fins a la jubilació, com si d’un ofici fix es tractés i que al meu entendre perden el contacte amb el treball en l’empresa.

En el meu sindicat, la CGT, tenim aprovat que una persona té un temps límit per a l’alliberament sindical ple, i passat aquest temps ha de tornar a exercir el seu treball d’abans. Entenem que aquesta permanència transitòria és sana per a no enquistar-se ni perpetuar-se tant en càrrecs com en alliberaments. Si no acceptem professionals de la política, tampoc acceptem professionals del sindicalisme. Pensem que no hi ha res com una cura de realitat i posar els peus en el terra del treball en l’empresa. Ningú és imprescindible. Tots som necessaris.

Més greu si cap és el cas dels anomenats “alliberats institucionals”, que saltant-se la LOLS s’obtenen no per representativitat, sinó com pagament als serveis prestats en nom d’una “bona negociació” després de la signatura d’acords i convenis. Recordem la revolada que es va formar amb la retallada d’alliberats institucionals en la comunitat de Madrid.

És hora que les organitzacions sindicals parlem del model de representació dels i les treballadores i reconeguem que la LOLS ésuna llei caduca i poc democràtica que caldria canviar.

Llegir més »

La guerra del pan, un llibre d’Agustín Guillamón sobre la gana i la violència a la Barcelona revolucionària de 1936-37

La guerra del pan
Hambre y violencia a la Barcelona revolucionaria. De diciembre de 1936 a mayo de 1937.

Agustín Guillamón

Aldarull / Dskntrl, 2014, 564 pàg,

La pugna entre el PSUC i la CNT, de desembre de 1936 a maig de 1937, va ser un conflicte ideològic, però sobretot l’enfrontament de dues polítiques oposades d’abastament i gestió econòmica de la gran urbs barcelonina.

Comorera, des de la Conselleria de Proveïments, prioritzava el poder del PSUC a l’abastament del pa o la llet a la ciutat de Barcelona. Millor sense pa ni llet, que un pa i una llet subministrats per els sindicats de la CNT. Fam i penúries dels barcelonins eren el preu a pagar per l’increment del poder del PSUC i de la Generalitat, en detriment de la CNT.

El PSUC, en una ciutat sotmesa a les penalitats i privacions de la guerra, oposava la llibertat de mercat a la racional distribució alimentària, realitzada molt eficientment per els comitès de proveïments de les barriades.

La fam dels treballadors va ser causada per la maniobra conscient dels partits burgesos i contrarevolucionaris, des d’ERC (republicans) fins al PSUC (estalinistes), per debilitar i derrotar als revolucionaris. A aquest procés l’hem anomenat guerra del pa.

El desarmament dels treballadors era l’objectiu fonamental d’aquests partits. També els comitès superiors llibertaris van veure en els comitès de barri als seus pitjors enemics, quan aquests es van negar a acatar els decrets de desarmament pactats amb el govern.

A finals d’abril, els comitès revolucionaris van desbordar als comitès superiors cenetistes. La insurrecció dels treballadors, al maig de 1937, no va ser derrotada militarment, sinó políticament, quan els líders anarcosindicalistes van donar l’ordre d’alt el foc.

La fam i el desarmament eren els dos objectius necessaris per a l’inici del procés contrarevolucionari, que va desencadenar tota la seva força repressiva contra els militants cenetistes i les minories revolucionàries en l’estiu de 1937.

Llegir més »

Festa, diversitat i ciutadania

“Festa, diversitat i ciutadania”, un article encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i que finalment no va ser publicat. Fa uns deu anys van demanar-me un article per no sé exactament quina publicació de l’Ajuntament de Barcelona. S’havia de parlar de festes. Els hi vaig enviar aquest text d’ací sota i van trucar-me per dir-me que no me’l podien publicar. La veritat és que no vaig entrendre perquè. Ironitzo, és clar.

El procés ha estat, si fa o no fa, el mateix que han conegut altres ciutats de l’Estat espanyol i del món. En el marc d’una dinàmica revitalitzadora i reiventora de festes que afectà als anys 1980 la pràctica totalitat de les societats urbanoindustrials, Barcelona coneix en matèria festiva una fase que s’inicia a finals dels 70, en l’etapa coneguda com la “transició” i que es va presentar com un canvi de règim. Aleshores determinades celebracions van ser recuperades o inventades per convertir-les en marcs d’existència d’una voluntat de reprendre l’espai públic com a escenari per la lliure expressió d’idees i sentiments col•lectius fins aleshores clandestinitzats. Aquesta dinàmica no sols cercava i aconseguia enfortir el sentiment de comunitat, sinó igualment crear formules d’associacionisme i de participació civil que van demostrar abundantment la seva eficàcia enquadradora, eficàcia que ha continuat vigent, servint no sols per incorporar a la normalitat social a aquells que ja hi eren, sinó també els nouvinguts d’altres indrets de l’Estat espanyol i darrerament fins i tot de mésenllà.

Llegir més »

En defensa dels drets i llibertats de les persones, el 30 de setembre ens concentrarem a les Delegacions de Govern de tot l’estat espanyol

El proper 30 de setembre la CGT, juntament amb altres col·lectius, convoca concentracions en totes les Delegacions del Govern

LA IMPUNE REPRESSIÓ DE L’ESTAT NO ENS FARÀ CALLAR

Amb els nostres ideals de democràcia directa, llibertat i justícia social, amb la nostra dignitat, sense por, no ens faran callar.

El poder, el sistema, l’Estat, amb tot el seu aparell, amb tots els cossos i forces de la seva seguretat, amb totes les eines legals de la seva justícia, està incrementant de forma molt significativa la repressió directa contra les persones, organitzacions i moviments, que estem exercint de forma pacífica els nostres drets i llibertats com són el dret a la vaga, a la manifestació, a la llibertat d’expressió…

Col·lectius i persones que no estem disposades a callar, a romandre de braços plegats, veient com ens acomiaden, ens roben, com ens estafen, ens desnonen, ens privatitzen els serveis públics i socials, ens deixen en la indigencia, retallen els nostres drets laborals, socials i les llibertats.

Estem davant una escalada de la repressió arbitrària, injustificada, indiscriminada, aleatòria, generalitzada en tots els racons de l’Estat Espanyol. És una repressió institucional que s’exerceix des de l’absoluta impunitat, que busca la provocació, que recorre a les velles tècniques de policies encaputxats, infiltrats entre les i els manifestants, que té com objectiu bàsic estendre por entre la població, la criminalització de la protesta, de la dissidència, de la discrepància, de l’activisme social i sindical.

Estem davant un règim, un govern que, a més de reprimir, està alterant l’ordre jurídic per a disposar de artilugis legals que li permetin exercir la repressió amb total impunitat. Està adequant, aprovant i reformant lleis pròpies d’un Estat totalitari que es considera amo de les vides i drets de la població. Així interpretem la Llei de Taxes Judicials, el projecte de reforma del Codi Penal, la nova Llei de Seguretat Ciutadana (llei mordassa), Llei de Seguretat Privada, etc.

La gravetat de la repressió actual que exerceix el Govern del nostre país, no està passant desapercebuda per a la resta d’Europa, per a les Nacions Unides ni per a organitzacions com Amnistia Internacional, qui en un recent informe d’abril 2014 titulat “Espanya: El dret a la protesta, amenaçat!” diu: “les autoritats estan asfixiant les protestes pacífiques. Les multes, els maltractaments, l’ús excessiu de la força i la impunitat policial davant els abusos estan afectant el dret a la llibertat d’expressió i reunió”.

Efectivament, són diversos milers les persones que estan sent identificades, reprimides, repressaliades, castigades, processades, encausades, multades, vexades, empresonades, extorquides, maltractades, … des que va començar la resposta sindical i social a la crisi. Són diversos milers de persones les que es troben en aquesta situació des que es va convocar la vaga general del 29 de setembre de 2010, fins a les recents Marxes de la Dignitat del passat 22 de març de 2014. La policia, exercint l’ús generalitzat de la força, sempre de forma desproporcionada, no només detenen persones, sinó que retenen i registren autobusos sense justificació, amb el propòsit d’impedir la seva assistència a les manifestacions, procedeix a identificacions i multes de persones pacífiques abans i durant les manifestacions, fins i tot persones alienes a la manifestació.

A manera d’exemple, el 2014, les peticions de penes que demana la fiscalia, suposen més de cent quaranta anys de presó en els més de quaranta processos penals oberts contra manifestants i vaguistes, sense comprovar la seva implicació i culpabilitat.

Volem recordar els casos més recents i sagnants de persones repressaliades impunement i amb això mostrar el nostre suport i solidaritat amb aquestes milers de persones que estan sofrint la repressió, tenir-les sempre presents i continuar amb el nostre compromís de seguir lluitant fins a aconseguir el seu alliberament absolut, i això sense oblidar anteriors casos emblemàtics de repressió com el de la companya Laura de Barcelona o Alfon de Vallecas a Madrid.

Per exemple, Carmen i Carlos del Granada, condemnats a tres anys i un dia i a entrar de forma imminent en la presó per participar en un piquet informatiu del 15M durant la Vaga General del 29 de Març de 2012, amb l’acusació d’atemptar contra els drets de les i els treballadors. El fiscal va demanar en el judici una “sentència eexemplaritzant, perquè a ningú se li ocorri fer res de semblant”.

Un altre exemple, en el qual estan implicats tots els moviments, que ha transcendit a tota Europa, és el cas de Miguel i Isma, que han romàs diversos mesos a la presó preventiva després de la seva participació en les Marxes de la Dignitat del passat 22 de Març de 2014.

Un cas sagnant, la petició de 8 anys de presó, per fer vaga el 29M de 2012, per a Roger i Mercader, dos veïns, activistes, participants en el piquet informatiu del comitè de vaga de l’assemblea de Sant Andreu, imputats impunement, acusats d’impedir el dret al treball i per resistència a l’autoritat.

El cas Expert, després de deu anys de procés, en les comarques del Garraf/AltPenedès i del Baix Penedès, en el qual 6 persones estan imputades, els companys Duque i Soler juntament amb 4 extreballadors de l’empresa Expert Polymere de L’Arboç, després d’una desproporcionada càrrega policial durant el conflicte en l’any 2004 pel tancament de l’esmentada fàbrica i l’acomiadament de tota la plantilla, a qui se’ls demana entre tres i cinc anys de presó per a cadascuna.

El règim, un estat en decadència, enfonsant-se, corromput, desacreditat, injust, elitista, allunyat de la realitat, desautoritzat per la majoria de la població, està recorrent a la violència, a la repressió, a l’enjudiciament polític, per a sotmetre’ns, per a fer-nos sentir súbdits, per a defensar-se del poble que demanda drets. La policia reprimeix en els carrers i la fiscalia recondueix la repressió als tribunals en una simbiosi pròpia dels estats totalitaris.

Des de CGT tenim clar que no ho aconseguiran. Som milions qui estem defensant la democràcia directa, la justícia social, milions amatents a exercir el suport mutu per a resistir i avançar. No descansarem fins a aconseguir l’absolució i alliberament de la totalitat de les i els imputats i empresonats.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Cartell i díptics al web:
http://www.cgt.org.es/30s-en-defensa-de-los-derechos-y-libertades-de-las-personas

Vídeo:

Llegir més »

Morir treballant

Tothom sabem que els darrers mesos una epidèmia d’Ebola s’ha estès per l’occident d’Àfrica i que ha matat quasi 2.000 persones. Des de fa setmanes els mitjans de comunicació ens ho han anat explicant. De vegades de manera pausada, però sovint amb notícies alarmistes, com per exemple la de l’hospitalització fa unes setmanes d’un nigerià a Alacant. Sembla com si el drama de l’Ebola, a part de a les farmacèutiques, els estigui anant molt bé als governs i grups de pressió que volen estendre la por a l’arribada d’immigrants (recordeu allò de “50.000 subsaharians esperen assaltar la tanca de Melilla”?).

Llegir més »

Treballar sense contracte a la UAB? CGT presenta denúncia a Inspecció de Treball i la UAB endarrereix la vista a Inspecció pel cas del professorat sense contracte

Des de principis de mes diversos professors/es s’han adreçat a delegats/des sindicals de la Confederació General del Treball (CGT), al Comitè d’empresa i a l’Àrea de Personal de la UAB davant del fet que encara no havien renovat el seu contracte que havia expirat el passat 31 d’agost. Des de la CGT hem pogut comprovar que aquesta situació afectava de manera general al col·lectiu de professors/es que el curs passat tenien un contracte d’investigador/a postdoctoral (denunciat pel comitè d’empresa judicialment com a contracte il·lícit) i, possiblement també de manera molt general, al professorat associat.

Llegir més »

Presentació de la Guia Laboral d’Autodefensa per a Precàries de CGT Catalunya al local de CGT Sabadell el 16 de setembre.

Presentació de la Guia Laboral d’Autodefensa per a Precàries de CGT Catalunya al local de CGT Sabadell (c/Roselló 10) el dimarts 16 de setembre a les 18.30h.

Amb les intervencions de:

Ermengol Gassiot, Secretari General CGT Catalunya

Josep Garcia, Secretari de Formació CGT Catalunya

Marta Padrós, Secretària de Gènere CGT Catalunya

Organitza: Federació Local CGT Sabadell

Per a saber més de la Guia Laboral d’Autodefensa per a Precàries aneu al web http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10484

Llegir més »

Per un avortament lliure, públic i gratuït. Les dones decidim! Fora l’avortament del codi penal!

Per un avortament lliure, públic i gratuït. Les dones decidim! Fora l’avortament del codi penal!

En aquest context de crisi del sistema, cada vegada més retrògrad en el plànol econòmic, laboral, social, polític i jurídic, davant l’estafa que vivim, les dones sofrim dia a dia les conseqüències de l’atac brutal per part del capitalisme financer i patriarcal: bretxa salarial, baixos salaris, contractes a temps parcial i precaris, retallades en dependència i serveis socials, major percentatge d’exclusió social i pobresa, economia submergida, doble jornada laboral, violència masclista, reducció de serveis en la salut reproductiva, avortaments blancs o involuntaris com a conseqüència de la falta de salut laboral.

Llegir més »

La Via Llibertària aconsegueix unir la V de la Diada i transformar-la en una A d’anarquia

La Via Llibertària aconsegueix unir la V de la Diada i transformar-la en una A d’anarquia

Va començar com una idea espontània i es va viralitzar ràpidament a través de les xarxes socials. Diverses usuàries de Twitter i Facebook compartien la imatge d’un mapa on es veia el recorregut de la V de la Diada amb l’afegitó d’una ratlla que l’unia i un cercle que l’envoltava. El resultat del muntatge era una gran A, símbol de l’anarquia, dibuixada sobre el centre de Barcelona. A partir d’aquí, l’humor àcid va jugar un paper determinant per expandir la idea i transformar-la en una realitat. Cartells històrics recuperats i modificats per a l’ocasió, campanyes com “un país normal” d’Òmnium subvertides “no volem un país normal”, memes, un compte a Twitter i un esdeveniment al Facebook que guanyaven seguidors hora rere hora. La Via Llibertària estava convocada per convertir la V de la Diada en “una A d’anticapitalisme, autonomia, autogestió, antifeixisme, avortisme, antipatriarcat i antiespecisme”.

Llegir més »

Concentracions en solidaritat amb l’Alfon el 16 de setembre a Reus i El Vendrell

L’Alfon és un jove veí del barri obrer de Vallecas (Madrid). Va ser detingut durant la jornada de vaga general del 14 de novembre de 2012 en sortir de casa quan es dirigia al piquet unitari del seu barri, en el marc de la jornada de lluita per a reivindicar no més atur, no a la reforma laboral, no a les retallades socials, no a la privatització de la sanitat i l’ensenyament, etc.

El proper dia 18 de setembre es celebrarà el judici contra ell, demanant-li fiscalia 5 anys i mig de presó. El seu és un més dels centenars de casos de sindicalistes i activistes que en aquests moments estan encausats a tot l’estat espanyol per haver participat en vagues generals i mobilitzacions laborals i sindicals. El poder no tolera la protesta social i utilitza la repressió per a frenar les lluites i mobilitzacions.

Llegir més »

Carta oberta d’un podador de Barcelona: Cauen arbres a Madrid

El arbres de Barcelona podrien veure’s abocats a córrer la mateixa sort que els madrilenys. A Madrid la gestió de l’arbrat està, des de fa molts anys, en mans d’empreses privades i ara Barcelona també representa una llaminadura per les grans empreses de serveis. El govern de la ciutat, tan els d’ara com els d’abans, està en constant setge per tal de privatitzar la gestió del verd de la ciutat i fer-hi entrega als poderososcom a Madrid.

Llegir més »

Federica Montseny, primera dona ministra d’Europa

La historiadora i escriptora Antonina Rodrigo s’ha especialitzat en el gènere literari de la biografia, entre les seves obres destaca les realitzades sobre la vida de García Lorca, Margarida Xirgu, Ana Maria i Salvador Dalí, Mariana Pineda, Doctor Trueta, Amparo Poch, María de Lejárraga, etc. Ara amb l’editorial Base acaba de publicar el llibre Federica Montseny, primera ministra electa en Europa.

Es tracta d’un treball realment excel·lent que t’atrapa des de les primeres línies del llibre. Antonina, d’una manera planera, desgrana la vida de la “leona”, com recorda l’autora, per la seva força d’oratòria davant de milers de persones. La biografia arriba en un moment oportú, doncs el pas del temps va corcant la memòria i la va desfent com un tarró de sucre. A més enguany es compleix el vintè aniversari del seu traspàs, que ha passat completament desapercebut.

Federica Montseny Mañé va néixer circumstancialment a Madrid el 1905, on els seus pares vivien extraditats després del Procés de Montjuïc. Filla dels mestres racionalistes i propagadors de l’anarquisme, Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo), fundadors de La Revista Blanca, Federica Montseny s’educà en l’ideal llibertari. Antonina va relatant la vitalitat dels Montseny al seu retorn a Catalunya, les seves diverses residències (Horta, Sant Andreu, L’Hospitalet, Cerdanyola i el Guinardó).

L’educació rebuda a l’entorn de la seva mare i la formació cultural a base de lectures escollides van fer d’ella una dona intel•lectualment avançada al seu temps. Els primers impactes socials de la jove seran les vagues de 1917 i la de 1919, també en aquest anys coneix a personatges del sindicalisme, del periodisme o de les lletres com Salvador Seguí, Lluís Companys, Juli Vallmitjana, Peius Gener…, que li aporten grans coneixements, que complementa amb els mítings sindicals que s’efectuen al Clot on parlen els cenetistes Ángel Pestaña i Paco Miranda. Aviat debuta com escriptora a la premsa amb el pseudònim de Blanca Montsant.

L’any 1923 la jove Federica amb 18 anys s’afilia al Sindicat d’Oficis Varis de Cerdanyola-Ripollet i comença a col·laborar a Solidaridad Obrera en la secció “Relieves sociales”, però la suspensió governativa del diari anarcosindicalista farà que les seves col·laboracions apareguin habitualment a La Revista Blanca. L’any 1926 ja n’és autora de novel·les curtes de tipus social que apareixen publicades a “La Novela Ideal”, la primera d’elles porta per títol La Victoria, on se centra en la llibertat sexual de la dona, tema que continua i supera a El hijo de Clara (1927).

A la segona meitat dels anys vint Federica Montseny coneix a Germinal Esgleas, el qual es convertirà en el seu company sentimental. Antonina Rodrigo desenvolupa un treball excel•lent en què la popular militant llibertària esdevé el centre d’una època de tensió però d’esperança. Són els anys de la II República i de l’adveniment hegemònic de la CNT en el moviment obrer ibèric. Per aquesta època la Federica s’afilia al Sindicat de Professions Liberals per la seva professió de periodista.

Llegir més »

Aquest 11 de Setembre: Decidim-ho Tot! Vine als Blocs Llibertaris

Decidim-ho tot! – Manifest del Bloc Llibertari

Encarem un nou Onze de Setembre històric. Per tercer any consecutiu centenars de milers de persones sortirem al carrer, en una mobilització amb molts pocs precedents, per exigir poder exercir el dret a decidir el nostre propi futur.

Moltes coses han passat en aquests darrers anys: han servit per clarificar les posicions dels principals agents polítics catalans i estatals i per copsar l’evolució de la crisi econòmica cap un model de societat on els recursos públics són retallats en benefici del sector privat.

Llegir més »

Inici de curs 2014-2015: «Més llenya al foc»

Inici de la LOMCE, desplegament profund de la LEC i més retallades configuren un inici de curs marcat pel desmantellament programat de l’educació pública. Què podem fer?

La LOMCE

Tot i les paraules políticament correctes de la Consellera quan la LOMCE encara estava en tràmits parlamentaris, allò de “la LOMCE no s’aplicaria a Catalunya”, la realitat és ben diferent. La LOMCE comença aplicar-se enguany i tindrà plena vigència a 1r, 3r (amb prova d’avaluació inclosa) i 5è de Primària. A Secundària, els Programes de Formació i Inserció (PFI), dins de la Formació Professional Bàsica, estan substituint elsPQPI.

Llegir més »

La Junta de Personal de l’Hospital Universitari Joan XXIII denuncia la derivació de pacients de la llista d’espera quirúrgica a altres centres hospitalaris Concertats i Privats del SISCAT

Comunicat de la Junta de Personal de l’Hospital Universitari Joan XXIII denunciant la derivació de pacients de la llista d’espera quirúrgica a altres centres hospitalaris Concertats i Privats del SISCAT (sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya).

Prop de 300 pacients en llista d’espera per ser operats de Galindons (Juanetes), una de les patologies que estan en el llistat de processos quirúrgics garantits, i on la llista d’espera no ha de ser superiors a 6 mesos, es derivaran per ser operats a la Clínica Privada CMQR (Clínica Medico Quirúrgica de Reus).

Una nova agressió a l’Hospital Universitari Joan XXIII, què és l’hospital de referència a la demarcació de Tarragona i Terres de l’Ebre, que posa en greu risc la ja deteriorada situació de la sanitat pública a les comarques de Tarragona, amb unes creixents llistes d’espera, un empitjorament considerable en l’accés a la sanitat de la població i amb un repugnant cinisme per part de la Conselleria de Salut i, pel seu màxim responsable, el Conseller Boi Ruiz (expresident de l’UNIO CATALANA D’HOSPITALS que és la “patronal dels hospitals concertats i privats”), quan parlen dels esforços que estan fent per reduir les llistes d’espera.

Com?, reduint i retallant cada vegada més els ja raquítics pressupostos per a la sanitat pública de l’ICS, en major percentatge que el de la sanitat concertada, amb el clar objectiu de desmantellar tots els hospitals de l’ICS (el nostre hospital des de l’any 2011, ha vist reduït el seu pressupost en prop de 25 milions d’euros). Forçant que aquells que s’ho puguin pagar vagin a la sanitat privada o, fins i tot gestionant les llistes d’espera quirúrgiques des del Serveis Territorials de Salut a Tarragona, pel seu màxim responsable Josep Mercadé i Orriols, per derivar una part important d’aquests pacients a centres hospitalaris concertats amb el Catsalut, i fins i tot derivar una part d’aquests pacients per ser operats en clíniques i hospitals privats que estan en la relació de centresdel SISCAT.

Llegir més »

Manifest sindical per la llibertat d’Alfon i convocatòries de mobilitzacions

EN DEFENSA DE LA VAGA GENERAL
Alfon Llibertat!

El 14 de novembre de 2012 realitzàvem l’última Vaga General. Els objectius d’aquesta vaga continuen plenament vigents. La Reforma Laboral que saqueja i destrossa els llocs de treball, els drets, salaris, les condicions de treball i la negociació col·lectiva. Les retallades, que continuen i s’amplien cada vegada que preparen o preveuen nous Pressupostos Generals de l’Estat o de Comunitats Autònomes. Les privatitzacions de serveis públics com educació, sanitat i transport, que continuen deteriorant la qualitat de vida del conjunt de la classe obrera.

Han passat dos anys i no s’albira que realitzem, ni es vulgui convocar, una altra vaga general, a pesar de la seva necessitat. Si ja en la Vaga General realitzada aquell mateix 2012, el 29 de març, vam veure com augmentava la repressió contra els treballadors en lluita, en la Vaga General del 14 de novembre aquesta repressió es va multiplicar.

Alfon és el cas emblemàtic d’aquesta repressió. Va ser detingut en el matí del 14-N quan es dirigiria al piquet del barri madrileny de Vallecas i acusat falsament. Però hi ha milers de Alfon en tot l’Estat. Milers de treballadors i treballadores que simplement participaven activament en la vaga, acudint a les cites sindicals en la seva empresa o en el seu sector, als piquets informatius, etc. Molts d’ells tenen també peticions de presó acusats de “delicte contra els drets dels treballadors” que pot implicar penes de presó entre 6 mesos i 6 anys.

Les mentides, muntatges i falses acusacions contra els treballadors xoquen amb la impunitat que mantenen els grans empresaris, polítics i banquers que defrauden i espolien a vista de tots i que segueixen en llibertat gaudint dels seus robatoris. La lluita de classes es veu perfectament reflectida en la “justícia” actual. L’objectiu que persegueixen amb la repressió està clar: parar la contestació i la resistència social per mitjà del terror. No es conformen amb la col·laboració dels sindicats del sistema amb la seva anomenada “concertació social” que ens té a la classe obrera en la completa indefensió mentre ens massacren drets, salaris i llocs de treball. Volen aturar a totes les que vam lluitar. Que no es mogui ningú.

En contra del que promouen en els seus mitjans de comunicació: que les mobilitzacions no serveixen per res, la repressió ens està confirmant precisament el contrari. Aquí estan els casos de Carmen i Carlos a Granada condemnats a tres anys de presó per participar en un piquet el 29-M. Laura Gómez, responsable de CGT a Barcelona empresonada durant quatre setmanes i amb petició 36 anys de presó per cremar una caixa amb bitllets de mentida davant la Borsa en la VG del 29-M. Els dos acusats de la CNT de Logronyo per la vaga del 14-N que acumulen sancions que podrien sumar 7 anys de presó. Els 4 de Compostela per a qui demanen també pena de presó per participar en un piquet el 14-N. Ana i Tamara condemnades a tres anys presó acusades de tirar pintura a una piscina durant la vaga. Els 8 de Airbus, de CCOO, amb peticions de 64 anys de presó. Els 6 del 14-N de Gijón per als quals també demanen presó, etc, etc. Presó i càstig per a tots per lluitar.

Ens volen pobres, sense drets i submissos. El dret a vaga és un dret fonamental, i la Vaga General més fonamental si cap. El Govern i la Patronal estan criminalitzant-lo per a deixar-lo en paper mullat. Sembren el pànic entre els treballadors i treballadores perquè no se sumin a la lluita. Les organitzacions sindicals alternatives, al costat dels treballadors i treballadores més conscients, no ho anem a permetre.

La lluita contra la repressió forma part de la nostra activitat. La defensa del dret a vaga, i a la vaga general, és responsabilitat de tota la classe obrera. Ni ens anem a rendir, ni ens anem a deixar acoquinar. Per això estem en aquesta mobilització per la llibertat de l’Alfon, per la llibertat de tots els lluitadors i lluitadores.

Visca la lluita de la classe obrera, VISCA LA VAGA GENERAL!.

AST.- CGT.- CoBas.- Solidaritat Obrera

– Convocatòries de mobilitzacions:

Manifestació a Vallekas, 10 setembre, 19:00 h Metro Buenos Aires, Avda. Albufera a Plaza Vieja

Concentració Internacional, 16 setembre 19:00h. Puerta del Sol, Madrid

Concentracions a tot l’estat espanyol en totes aquelles ciutats on sigui possible el 16 de setembre.

Llegir més »

El Metro de Barcelona ofereix un servei deficient tot l’any excepte la tarda de l’11 de setembre

EL METRO DE BARCELONA UN SERVEI DEFICIENT TOT L’ANY EXCEPTE LA TARDA DEL 11 DE SETEMBRE

La Secció Sindical de CGT de Metro Barcelona denuncia públicament, davant tots els ciutadans i la premsa de Barcelona, la precària situació en la qual l’Ajuntament està deixant el servei de metro des de fa més d’un any i que, a més, durant aquest estiu s’està veient agreujada fins a uns límits que ratllen la imprudència temerària.

La política de retallades impulsada per la Direcció (socialista), amb el beneplàcit de l’Ajuntament (CiU), van més enllà de les congelacions salarials que s’han encebat durant 4 anys amb els treballadors i, més greu encara, amb la retallada de l’ocupació base, repercutint DIRECTAMENT en el servei que es dóna al passatger habitual, que usa el metro com l’ÚNICA possibilitat de transport.

Solament es cobreixen les baixes per jubilació i no al cent per cent. La resta de les baixes per invalidesa, defunció, promoció, acomiadaments, etc… porten anys sense cobrir-se. Hi ha també que afegir que els treballadors que substitueixen als que es van de vacances els fan contractes al 75% de les hores i en menor nombre que al personal a substituir per vacances. Tot això provoca que sigui físicament impossible cobrir la totalitat dels llocs de treball necessaris per a oferir un servei correcte, trobant-nos amb que DURANT TOT EL DIA MÉS DE 1/3 (+ – 40) DE LES ESTACIONS ESTAN BUIDES DURANT LLARGS PERÍODES DE TEMPS.

– Milers de persones al dia es troben en instal·lacions de metro buides, on no pot trobar-se a cap responsable de l’empresa que pugui intervenir davant qualsevol incidència, havent d’esperar molt temps per a ser atès correctament.

– Una altra repercussió és la que provoca que s’hàgin de RETIRAR TRENS PER NO TENIR SUFICIENTS CONDUCTORS, ampliant-se els temps d’espera i les freqüències de passada.

– Durant aquest estiu hi han hagut estacions que HAN ROMÀS OBERTES TOTA LA NIT PERQUÈ NO HAVIA PERSONAL PER A TANCAR-LES, quedant abandonades a la seva sort.

Aquests fets i un pèssim sistema organitzatiu estan aconseguint degradar el servei fins a uns límits que nosaltres considerem perillosos.

Per a la CGT, paral·lelament es realitzen “operacions d’imatge” del Sr. Alcalde, que anuncia i ordena reforços de servei davant mobilitzacions molt concretes, com per exemple per a la tarda del 11 de Setembre, però no per a la resta dels dies de l’any, reforços que no poden ser assumits pel personal que actualment existeix en plantilla, la qual cosa obliga a “forçar” a molts treballadors a cobrir aquest servei extra amb uns costos que paguem TOTS ELS CIUTADANS i amb una fi clarament partidista. El Sr. Alcalde vol un transport perfecte durant UNA SOLA TARDA, oblidant-se que a l’endemà dels milers de barcelonins que viatgen amb el metro per a anar a treballar, oferint per a ells un METRO DEFICIENT.

La CGT de Metro exigim una solució estructural que garanteixi un bon servei públic de metre i no rentats de cara puntuals que solament tenen utilitat mediàtica i rendiment per als polítics.

MIGUEL ANGEL, CGT-METRO Barcelona, 628 726 313
CARLOS NAVARRO, CGT-PREMSA BARCELONA, 649 839 490

Més informació:

WEB CGT METRO BCN

TWITTER CGT METRO BCN

Llegir més »

Exercim l’autodeterminació, construïm l’autogestió! Comunicat SP CGT Catalunya 11 Setembre 2014

EXERCIM L’AUTODETERMINACIÓ, CONSTRUÏM L’AUTOGESTIÓ

Com fem cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar el nostre compromís amb la plena defensa del dret a l’autodeterminació. Un dret a l’autodeterminació que entenem de manera individual i col·lectiva. Una autodeterminació que ha d’implicar la capacitat per a decidir-ho tot sobre tot, i que s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots nivells. Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris de la nostra organització.

Catalunya és un poble amb una història, una llengua i una cultura pròpies, que té com a àmbit un territori físic. Una comunitat cultural comuna de la qual també formen part la resta de terres de parla catalana. Aquesta és una realitat innegable que ha de donar dret al poble català, com a la resta de pobles, a decidir lliurement sobre el seu propi futur, sense altres pressupòsits que els de la seva pròpia voluntat i sense altres condicionants ni imposicions.

Llegir més »

L’ONU exigeix a l’Estat espanyol la investigació dels crims del franquisme

– Espanya està sent investigada per les Nacions Unides i li demana el compliment de les Convencions i normativa sobre Drets Humans respecte als crims del franquisme.

– L’ONU ha estat des de fa un any fent un seguiment de l’actitud de l’Estat espanyol respecte als delictes comesos durant la guerra civil i la dictadura.

Així, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries i el Relator de l’ONU per a la Veritat, Justícia, Reparació i Garanties de No Repetició van estar visitant diverses ciutats espanyoles on van mantenir reunions amb diverses organitzacions socials que lluiten per la Recuperació i Rehabilitació de la història dels perdedors de la guerra. També es van reunir amb el Govern i el Defensor del Poble estatal i d’algunes comunitats autonòmiques.

Ara, al setembre, presenten els seus informes respectius davant l’assemblea del Comitè de Drets Humans de l’ONU per a explicar les seves impressions i l’anàlisi de la situació que han trobat amb la seva visita i la consulta de la documentació recaptada.

CGT dóna suport a la denúncia contra l’Estat espanyol que realitza l’ONU en els seus informes. Tant el Grup de Treball com el Relator demanen a l’Estat espanyol que, de forma immediata, corregeixin la desatenció que pateixen les víctimes del franquisme tant de fet com de dret, al mateix temps que recullen en els seus informes la falta d’estudi pels escolars d’aquesta part de la història d’Espanya, el desconeixement de fets com el dels treballs forçats que CGT ha denunciat en la querella argentina, el desenteniment de l’administració de justícia de l’exhumació de fosses, etc.

Considerem que l’ONU ha encertat en l’anàlisi que ha realitzat de la situació d’impunitat del franquisme i dels seus continuadors. No s’ha deixat convèncer per les excuses que presenten els governs per a no afrontar l’atorgament de justícia a les víctimes emparant-se en “un hipotètic conflicte intern entre els espanyols al reobrir-se ferides”.

L’ONU ha recordat reiteradament als diferents governs espanyols que la llei d’amnistia no és d’aplicació als crims de lesa humanitat que es van produir a Espanya durant més de 40 anys. Els enviats de l’ONU han pogut constatar el diferent tracte rebut per les víctimes d’un bàndol i de l’altre, en els seus informes denuncien la indefensió de les víctimes del costat republicà i com si van ser honrats els que van caure de l’altre bàndol.

Denuncien en els seus informes la poca operativitat de l’anomenada Llei de Memòria Històrica, com la nul·la aportació governamental per a dotar de mitjans que portin a terme el desenvolupament del seu contingut. Ja en el seu moment CGT, com moltes associacions de memòria històrica, va destacar que el projecte portat a terme en el seu moment per Zapatero no tindria el més mínim efecte en la recuperació de la memòria dels defensors de la llibertat que van sofrir la repressió del franquisme.

Per això, tant el Grup de Treball com el Relator, enumeren una sèrie de recomanacions a l’Estat espanyol per a tots els àmbits de manera que tant legal com de fet siguin reconeguts i reparats els danys ocasionats a les víctimes del franquisme.

En els pròxims dies seran llegits davant el Consell de Drets Humans i el govern espanyol pot defensar-se i donar explicacions davant el Consell sobre les conclusions negatives que han declarat en els seus informes el Grup de Treball de Desaparicions Forçades i Involuntàries i el Relator de l’ONU. CGT espera que no es repeteixi el lamentable espectacle de veure com els governants espanyols continuen justificant l’incompliment de les recomanacions de l’ONU i de les Convencions Internacionals que han signat.

Secretariat Permanent Comitè Confederal CGT

http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/comunicados/la-onu-exige-al-estado-espanol-la-investigacion-de-los-crimenes-del-franqui

Més informació:

MEMÒRIA HISTÒRICA CGT CATALUNYA

PÀGINA FACEBOOK RECUPERANT LA MEMÒRIA DE LA HISTÒRIA SOCIAL DE CATALUNYA

Llegir més »

D’agents socials a delinqüents

En el llenguatge políticament correcte s’entenia per agents socials a les organitzacions sindicals i a les empresaris. Especialment, si les primeres contribuïen a l’engranatge del sistema capitalista mitjançant una sèrie de pactes o acords que mantenien la pau social, permetien la competitivitat de les empreses i l’augment dels beneficis, contenien els salaris, “flexibilitzaven” la normativa laboral, “modernitzaven” el mercat laboral…

D’alguna manera, l’expressió agents socials s’ha anat desplaçant (considerar-los socials era una provocació per a empresaris i especuladors financers) cap a la definició dels sindicats responsables i col·laboracionistes al llarg de les darreres dècades, en les quals el discurs ha anat migrant des “d’aquests sacrificis seran recompensats quan arribem a la fita” fins a “aquesta és l’única política possible en l’únic sistema possible”. Entre les justificacions, una especialment afortunada: “millor un mal acord que una imposició”.

Ara que uns no necessiten acords, ni pactes, ni consultes…la cosa pot quedar en una curta reunió amb els caps dels agents socials uns dies abans de les Marxes del 22 de març o del Primer de maig. Però, totes les circumstàncies tenen els seus perills. En l’actual, que la pressió sobre la classe treballadora i l’eufòria per les contrareformes, els despenjaments de conveni, les flexibilitats, les precarietats… provoqui una resposta social no calculada i perillosa.

Llegir més »

Èxit rotund del ple estatal de seccions de Telemàrqueting de CGT

El Sector Federal de Telemarketing de CGT (SFT) informem que els dies 4 i 5 de setembre de 2014 ha celebrat a San Lorenzo del Escorial (Madrid) una reunió en la qual es vol rellançar el treball de la CGT en aquest sector amb la presa de varis i importants acords.

És important assenyalar que abans de la celebració d’aquest ple, en els mesos anteriors, es van celebrar en tot l’Estat assemblees d’afiliats en les seccions sindicals constituïdes en empreses del sector de telemàrqueting per a garantir la participació de tots els afiliats i afiliades.

En aquesta reunió, sobre la base dels acords adoptats en les diferents assemblees, els delegats de CGT triats per a acudir a aquest ple han aprovat el treball realitzat per la Coordinadora Estatal de Telemàrqueting fins a ara i han decidit quina és la postura que volen que la nostra organització defensi en la pròxima negociació del Conveni Col·lectiu de Contact Center tenint sens dubte en compte el treball realitzat en les diferents negociacions des de fa ja 14 anys en un sector tan precaritzat com és aquest. A més s’ha aprovat amb valentia un nou repte: transformar la Coordinadora Estatal de Telemàrqueting, que durant 14 anys ha demostrat la seva eficàcia en la defensa dels drets de les i els treballadors, en el Sector Federal de Telemàrqueting de CGT.

Juntament amb aquesta decisió s’han aprovat uns nous Estatuts i un nou Secretariat Permanent, que serà l’encarregat de gestionar els acords presos en aquesta nova etapa. En els Estatuts s’han recollit els principis d’Acció Sindical que la CGT ha vingut defensant històricament dintre del telemàrqueting.

En aquesta reunió han participat gairebé 60 seccions sindicals i més de 140 delegats. En un gran ambient de solidaritat i companyonia les seccions sindicals de CGT han pogut intercanviar experiències de lluita que s’han produït l’últim any en les seves diferents empreses i territoris.

Hi han participat companys de les empreses Atento Impulsa, Atento Teleservicios España, Digitex Informática, Emergia Contact Center, Eulen, Extel, Ferrovial Summa 112, Ferrovial 010 Línea Madrid, GCO Contact Center, GSS Line, GSS Venture, GSS Line GPV, Hidrotec, Indra, Konecta BPO, Konecta BTO, Konectanet Comercialización, Konecta CEE, Lindorff España, Marktel Servicios de Marketing Telefónico, MK Plan 21, OEST, Outservico, Qualytel, SERTEL, Servinform, Sitel Ibérica Teleservices, Telecyl-Madison, Teleperformance España, Transcom Worldwide Spain, Transcom Global, Unisono i Unitono.

Els companys i companyes provenien de Sevilla, La Corunya, Còrdova, Barcelona, Lleida, Ponferrada, Màlaga, Saragossa, Badajoz, València, Valladolid, Oviedo, Jaén, Salamanca, Gijón, Vigo, Santander i Madrid.

A partir d’ara toca posar en valor tots aquests acords i seguir sent la millor eina que tenen els treballadors i treballadores del telemàrqueting per a defensar-se de les constants agressions de les empreses i lluitar per conquistar nous drets.

El futur és nostre. Fem nostre el que deia Buenaventura Durruti: “Portem un món nou en els nostres cors i aquest món està creixent en aquest instant.”

Secretariat Permanent Sector Federal de Telemàrqueting de CGT

Llegir més »

CGT Tarragona contra l’ERO a TEPSA

COMUNICAT DE CGT DAVANT EL PROCÉS D’ACOMIADAMENT COL·LECTIU A TEPSA

El 2 de Setembre ha tingut lloc a Madrid l’obertura del procés d’acomiadament col·lectiu (ERO) a l’empresa TEPSA (Terminales Portuarias SA), dedicada a la recepció, emmagatzematge i reexpedició de líquids petrolífers, químics i biocarburants. Aquesta mesura afecta a 39 treballadors/es, d’una plantilla de 184, repartits entre les quatre plantes d’emmagatzematge que té la companyia: Barcelona (21), Bilbao (7), València (4) i Tarragona (7).

La Direcció de l’empresa es basa en causes econòmiques (pèrdues), tècniques i organitzatives, atenent als requisits que marca la legislació vigent (RD1483/2012) per a poder dur endavant processos d’aquest tipus. Cal recordar que des de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret, a l’octubre de 2012, se suprimeix la figura de l’administració en el procediment d’acomiadament col·lectiu.

Així, després del període de negociació entre l’empresa i els representants dels treballadors, estipulat en 30 dies, existeixi o no acord, l’empresa pot aplicar els acomiadaments. Arribats a aquest punt, si els treballadors/es no estan conformes els queda el recurs de la via judicial, però rares vegades és favorable als interessos dels treballadors tret que es donin defectes de forma al llarg del procés.

Els requisits als quals es veu obligada l’empresa per a poder dur endavant l’acomiadament col·lectiu, a més d’acreditar pèrdues o previsió d’elles, no passen d’establir un calendari de consultes amb els representants dels treballadors en un període de 30 dies, lliurar la documentació que li indica la llei, justificar les raons per les quals reduir la plantilla pot ajudar a remuntar el rumb de l’empresa i negociar de bona fe. Aquest concepte tan ambigu vol dir, bàsicament, estar disposat a fer alguna concessió pel que fa a les previsions inicials que es plantegen per part de l’empresa.

Per a dur endavant aquest procés, la Direcció de TEPSA ha contractat a la consultora PricewaterhouseCoopers (PwC), una de les més reconegudes d’aquest sector. Així, en la taula de negociació els treballadors i treballadores s’han trobat amb un conegut dels catalans i catalanes, Ramón Bonastre, qui fins a Gener d’aquest any 2014 era el secretari d’Ocupació de la Conselleria d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, és a dir, número dos del departament que encapçala Felip Puig. En l’anterior legislatura va ser director de Relacions Laborals, encarregat d’intervenir en conflictes laborals com els de Nissan, Yamaha, Cacaolat, o el més recent de Panrico,… I si retrocedim més en el temps, recordem que va ser condemnat per malversació de cabals públics, delicte comès en l’any 1982, i indultat durant el primer govern d’Aznar (PP) amb el suport dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i de la patronal. Ara, després d’haver abandonat l’administració pública pot dedicar-se a defensar els interessos de les empreses sense necessitat de posar-se caretas.

Durant el període de consultes els representants dels treballadors i treballadores juntament amb els assessors dels sindicats presents (CCOO, ELA, ESK i CGT) tractessin de desmuntar tots els arguments presentats per l’empresa i els seus col·laboradors. No obstant això, són conscients que amb l’actual legislació, això no és més que un tràmit que TEPSA ha de realitzar per a poder dur endavant la reducció de plantilla. Per això, han decidit organitzar-se per a lluitar i forçar que l’empresa es vegi obligada a retirar la proposta d’acomiadament col·lectiu.

A Bilbao, els companys d’Euskal Herria, han convocat vaga indefinida a partir del dia 9 de Setembre. El dimecres 3 de setembre, un dia després de l’obertura del període de consultes que durarà un mes, els treballadors de la instal·lació de Barcelona han votat majoritàriament per convocar també vaga indefinida en el seu centre. De la mateixa manera a Tarragona (on el delegat és de CGT), el dijous 4 a la tarda, en una assemblea en la qual va participar pràcticament la totalitat de la plantilla, es va aprovar per unanimitat sumar-se a les convocatòries de vaga indefinida en les mateixes dates que els seus companys/es de Barcelona.

Des de CGT, sindicat del delegat de la instal·lació de TEPSA a Tarragona, animem als habitants de Tarragona, col·lectius locals, organitzacions i altres sindicats, que, en la mesura de les seves possibilitats i amb els mitjans que disposin, mostrin públicament el seu suport a la lluita dels treballadors de TEPSA i s’impliquin activament per a estar al costat d’ells en la lluita per la defensa dels seus llocs de treball.

Federació Intercomarcal de CGT de Tarragona

Més informació:

Llegir més »

A 90 anys de la mort de Salvat-Papasseit

El passat 7 d’agost es compliren 90 anys de la mort d’un dels grans poetes en llengua catalana del segle XX i gran exponent de l’Avantguardisme al país. No trobarem cap reconeixement institucional ni gaires recordatoris. L’explicació a la ignorància de l’aniversari de la seva mort la trobem, més enllà de la ideologia dels actuals representants institucionals, en el perfil d’en Papasseit: socialista, anarquista, independentista i avantguardista.

El poeta va néixer l’any 1894 al si d’una família obrera de Barcelona amb orígens al Camp de Tarragona. La mort del seu pare (fogoner de vaixell), quan ell encara era un nen, el marcà profundament en la seva vida i en la seva obra. La seva mare disposava d’uns recursos molt precaris i ell va anar a viure a l’Asil Naval dels 7 als 12 anys. Allà aprengué a llegir i escriure però també va mamar el catolicisme, l’espanyolisme i la disciplina militar. La sortida de l’Asil no va implicar l’abandonament del moll: allà va continuar treballant com a vigilant nocturn, abans de fer d’aprenent d’adroguer i d’escultor i mosso.

Llegir més »