Anarquismo es movimiento, un llibre de Tomás Ibáñez sobre el ressorgiment de l’anarquisme
Anarquismo es movimiento
Anarquismo, postanarquismo y neoanarquismo
Tomás Ibáñez
Viruseditorial, 2014, 152 pàg.
Anarquismo es movimiento
Anarquismo, postanarquismo y neoanarquismo
Tomás Ibáñez
Viruseditorial, 2014, 152 pàg.
Ascendeixen a 283 els morts a la mina turca, mentre el país pateix una jornada de vaga
El Govern turc eleva el nombre de morts pel sinistre, que ja és el pitjor desastre d’aquest tipus en la història del país. Erdogan ha decretat tres dies de dol nacional.
Els sindicats han convocat aturades laborals i la policia ha hagut d’intervenir en protestes a Ankara i Istanbul.
La precarietat laboral s’ha vist accentuada amb la última reforma laboral i altres lleis aprovades pel govern espanyol, que comporten retallades salarials i de tot tipus, i un mercat de treball totalment flexible i desregulat, facilitant l’explotació i els acomiadaments i deixant a les treballadores indefenses en mans de la patronal.
Un exemple de precarietat generalitzada el tenim en el sector de l’hoteleria, i una mostra és el que està passant a restaurants propietat de La Farinera 10 SL, com La Ferreteria de Reus (més info a http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article10152) o La Nau de Tarragona. L’administrador i president de La Farinera 10 SL és Joan Antoni López, propietari del restaurant Arrels, situat al c/Vilar de Reus, mentre que el secretari de la societat és Joan Ramon Giralt, propietari del restaurant Vinatxo, a la cantonada dels carrers Santa Anna i Rosich, també a Reus. Com a responsable del restaurant La Ferreteria hi trobem a Jordi Giralt, que també és conseller de la societat.
Egipte rere la barricada
Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir
Marc Almodóvar
Virus editorial, 2014, 328 pàg.
«Pa, llibertat i justícia social.» Amb aquest lema milers d’egipcis van perdre la por el gener de 2011 i van envair els carrers. Reclamaven la caiguda del dictador Mubarak i, amb ell, la caiguda del règim polític i econòmic que el va sustentar durant més de trenta anys al poder. Tres dècades caracteritzades per polítiques despòtiques i repressores centrades a consolidar un model de lliure mercat aplaudit internacionalment, mentre s’aplacava l’oposició, mentre se silenciava qualsevol veu crítica i, sobretot, mentre més del 40% de la població se sumia sota el llindar de la pobresa. Tot en nom de l’estabilitat regional, la lluita contra el fantasma islamista i les polítiquesde liberalització.
Ha mort el company Salva Gurucharri
Ahir va morir sobtadament a Girona el company i amic Salvador Gurucharri. Que la terra et sigui lleu company!
Salvador Gurucharri Ochoa (Barcelona, 1936) va ingressar a la secció londinenca de la CNT i la FIJL en 1956, des d’on va establir llaços amb les Joventuts Llibertàries de París. Va participar en el procés de reunificació de la CNT el 1960 i en les fases preparatòries de Defensa Interior. Com a secretari de la Comissió de Relacions de la FIJL participa en la Comissió de Defensa. Va ser detingut el 1963, en una macrobatuda de les autoritats franceses contra mitjans llibertaris, i assignat a vigilància a París, on va integrar la Comissió de Relacions clandestina. El 1965 va marxar a Brussel · les per constituir la Delegació Exterior de la FIJL. Després de la seva tornada a Espanya en 1976 es va situar en el corrent oficial sense participar en el punyent V Congrés.
En els anys noranta milita a la CNT de Catalunya desconfederada. Va dirigir Solidaritat Obrera fins a 1999 i és autor de Bibliografia de l’anarquisme espanyol 1869-1975. Anotacions per a una bibliografia raonada(Barcelona, 2004).
La manifestació ciutadana contra el projecte Bcn World, convocada per l’Assemblea Aturem Bcn World i els més de 40 col·lectius que hi donen suport, tindrà lloc el 31 de maig a Salou sota el lema: “No juguem al joc de Bcn World!”. La convocatòria és a les 19h a la plaça Bonet.
S’ha iniciat la campanya #nojuguem que pretén conscienciar a la ciutadania sobre els riscos associats al projecte Bcn World, sobretot vinculats a l’increment de les addicions al joc, les abusives rebaixes fiscals al sector dels casinos, el canvi radical al model de turisme familiar i vinculat al territori, i la gestió poc transparent i mancada de procediments democràtics que ha patit el procés parlamentari per modificar la legislació a favor de Bcn World. La campanya es vehicularà a través del web http://nojuguem.wordpress.com/. A partir d’ara l’Assemblea reforçarà la presència al territori, l’organització de xerrades i debats oberts sobre Bcn World, i el teixit de complicitats socials, econòmiques i polítiques necessàries per tal frenar els peus a Bcn World i proposar alternatives al desenvolupament necessari pel territori.
En la tarda de l’11 de maig diferents organitzacions, alumnes de la Escuelita Zapatista, així com adherents individuals a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona, ens hem reunit en el Parc de la Ciutadella de Barcelona per a mostrar la nostra més absoluta condemna al brutal atac sofert el passat 2 de maig del present a les i els companys Bases de Suport de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional a La Realidad a les mans de paramilitars de la CIOAC Històrica.
En aquest vil atac va ser assassinat el company Base de Suport Zapatista José Luis Solís López “Galeano”, qui va ser el nostre Mestre de la Escuelita Zapatista, i quinze companys més van ser ferits de diferent consideració amb bales, matxets, garrots i pedres. A més va ser destruïda l’escola i el transport autònoms i es va produir el tall en el subministrament de l’aigua potable. L’escalada de violència i l’envestida paramilitar que els nostres companys i companyes de les Bases de Suport Zapatistes han d’enfrontar va augmentant alarmantment, la guerra a la qual s’enfronten contínua i nosaltres no estem disposats a mirar a un altre costat.
Confirmem el nostre compromís de solidaritat, abracem la seva lluita i resistència i cridem des d’aquest racó del planeta que no estan sols, que no estan soles. Fem el nostre el seu dolor i ens agermanem en la digna ràbia amb la qual ells caminen des de fa 20 anys. Nomenem i denunciem als responsables d’aquesta barbàrie que són: militants del Partido Verde Ecologista de México (PVEM), el Partido Revolucionario Institucional (PRI), el Partido Acción Nacional (PAN), el Govern de l’Estat de Chiapas i com a màxim responsable el Governador Manuel Velasco Coello. També els membres de la Central Independiente de Obreros Agrícolas y Campesinos Histórica (CIOAC-H): Javier López Rodríguez, Carmelino Rodríguez Jiménez, Jaime Rodríguez Gómez, Eduardo Santiz Santiz, Álvaro Santiz Rodríguez, Oscar Rodríguez Gómez, Luis Hernández, José Antonio Vázquez Hernández, Roberto Alfaro Velasco, Alfredo Cruz Calvo, Juan Carlos López Calvo, Romeo Jiménez Rodríguez, Víctor García López, Conrado, Hernández Pérez, Gustavo Morales López, Roberto Méndez Vázquez, Adrián López Velásquez, César Hernández Santiz, Bernardo Román Méndez, Enrique Méndez Méndez, Misael Jiménez Pérez, Vidal Jiménez Pérez, Marconi Jiménez Pérez, Gilberto Jiménez Hernández, Delmar Jiménez Jiménez, Gerardo Hernández Pérez, Julio Rodríguez Aguilar, Carmelino Rodríguez Aguilar, Ranulfo Hernández Aguilar, Alejandro Vázquez, Gaudencio Jiménez Jiménez, Gabriel Grene Hernández, Isauro Méndez Santiz, Ivan Méndez Domínguez, Fidel Méndez Zantiz, Alfredo Mendez Rodríguez.
El professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid aporta 15 claus, des de la visió “hipercrítica” de la proposta llibertària, sobre el “col·lapse” capitalista i la postulació de l’anarquisme com “ideologia del futur”.
Percep, l’escriptor i politòleg, “un moment gloriós de lluita de classes articulada des de dalt”, amb el retrat al fons de la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme, que a manera de frontissa històrica grinyola sense invocar encara el seu cop final.
“Un món sencer es crema a si mateix”. Arrencava el tema Sí hay futuro del grup punk La Polla Records, el 1987, amb una metàfora axiomàtica. Des de llavors la bonança va funcionar com agraïda corrent, pensa el professor de Ciència Política i de l’Administració en la Universitat Autònoma de Madrid, Carlos Taibo. Deixar-se arrossegar cap a la ‘terra promesa’ era un somni còmode, gratificant fins i tot. Què hi havia al final d’aquest trajecte? En la seva opinió, un descomunal abocador de gosades similituds amb la Gran Depressió de 1929 i el primer auge del feixisme. Això és: el “col·lapse” actual del sistema capitalista.
És reversible aquesta situació terminal que dibuixa? Sí, diu Taibo, inoculant propostes llibertàries i anarquisme. Teoria del Decreixement, insisteix, i un brot, algun tipus de resposta ciutadana, que talli el lligament immobilitzador d’aquestes “tecnologies aparentment emancipadores”. Que abandoni, per tant, les xarxes socials com paradigma de “estafa òptica”, de falsa “ebullició revolucionària”. “Políticos locos guían a las masas que les dan sus ojos pa’ no ver qué pasa”, deia la referida cobla de La Polla, a la qual Taibo fa referència.
“Vivim un moment gloriós de lluita de classes articulat des de dalt”, explica Carlos Taibo (Madrid, 1956). També en el seu últim llibre, Repensar la anarquía. Acción directa, autogestión y autonomia. En 15 claus, l’escriptor i politòleg desentranya per a eldiario.es/andalucia aquesta frontissa històrica que grinyola sense invocar encara el seu possible cop final. “No cal buscar una sortida a la crisi, cal buscar una sortida al capitalisme”, repta.
“Transformació radical” en quatre respostes
1.- decréixer: “El nord opulent ha de reduir inexorablement els nivells de producció i consum”, això és, Teoria del Decreixement. “En un planeta amb recursos limitats no té sentit aspirar a créixer il·limitadament” i la “petjada ecològica” (Espanya necessitaria 3,5 vegades el seu territori per a mantenir l’activitat econòmica actual en el pròxim segle) exerceix “una pressió inaudita sobre generacions esdevenidores i països del sud”.
2.- desurbanitzar: “Les ciutats són recintes cada vegada més difícilment habitables”. Eludir així “el risc del col·lapse” passa per “recuperar el mitjà rural”.
3.- destecnologitzar: “Facebook és la gegantesca estafa òptica de l’ebullició revolucionària”. La societat ha de meditar “s
Ja és públic que, almenys en dues obres per a línies d’alta velocitat a Barcelona i Pajares, responsables públics presumptament han inflat els pressupostos en més d’un 230%. Ens temem que aquests fets solament siguin la punta de l’iceberg, ja que el sobrecost de les obres efectuades està valorat entorn dels 4.770 milions d’euros.
Aquest nou escàndol ha estat destapat per un empresari, segons les notícies de premsa, fart de pagar comissions a directius d’Adif. Es dóna el cas a més que un empresari implicat en aquesta trama també ho està en la trama Gurtel, on apareix com “donant” en el finançament irregular del PP-
No es pot entendre fàcilment que, gerents d’una empresa pública i responsables d’empreses privades concessionàries, es puguin posar d’acord per a això sense el coneixement dels responsables d’Adif, del Ministeri i del Tribunal de Comptes. Les desviacions de diners públics a butxaques privades ha de comportar assumpció de responsabilitats per la Direcció de Adif i Foment i, per descomptat, han de recuperar-se tots els fons públics defraudats.
Magdalena Álvarez és acusada pels mitjans de comunicació com part d’aquest escàndol. Demostra amb això la seva “vocació pel públic”, immersa en altra trama de corrupció en els ERO d’Andalusia, assenyalada al costat de Miguel Corsini, un altre “defensor del públic” que també va ser President de Renfe. Responsables polítics que privatitzen serveis per “rendibilitat”, perquè segons ells, el públic no funciona, però porten vivint de càrrecs públics tota la seva vida, designats a dit i ben remunerats.
CGT ve denunciant públicament tots els atacs que els diferents governs han aplicat contra el ferrocarril públic:
– Hem denunciat que més del 80% dels Pressupostos Generals per als últims vint anys s’hagin destinat a obres faraòniques d’alta velocitat que no necessitàvem, en contra de la inversió en la infraestructura convencional que transporta al 70% dels ciutadans en serveis de Llarga Distància, Mitja Distància i Proximitats. Aquests serveis són els que donen una vertebració real als territoris.
– Hem denunciat els malbarataments econòmics de l’antiga Direcció de l’empresa pública Feve, que va desaparèixer el 1 de gener de 2013 integrant als seus treballadors, actius i passius a Renfe i Adif.
– Hem denunciat l’enorme destrucció d’ocupació i la precarització de les condicions laborals que s’està produint en totes les empreses que treballen per al ferrocarril (Atendo, Ferrovial, Rentokil, Neteges, …), que suposa solament per a 2014 que es perdin entorn de 1.500 llocs de treball.
– També hem denunciat la compra indiscriminada de material rodant d’alta velocitat per part de Renfe. Material que no s’ha arribat a utilitzar i que ara la pròpia Renfe posa al servei de la indústria privada, a través de la nova empresa Renfe Alquiler de Material SA (ROSCO), perquè competeixin amb l’empresa pública.
– I seguim denunciant públicament la privatització de les empreses públiques Renfe-Operadora i Adif, amb l’ajuda dels col·laboradors necessaris de sempre: els sindicats majoritaris i els corporatius, alguns immersos en casos de corrupció per finançament il·lícit a través dels fons per a la formació i l’ocupació.
L’assalt a les arques públiques que estan portant a terme els gestors imposats pels diferents governs, estan posant de debò en perill la continuïtat de sectors bàsics per a la societat com la Sanitat, l’Educació, les Pensions, la Dependència, … i el TRANSPORT PÚBLIC FERROVIARI.
Els diners de la ciutadania està en comptes a Suïssa i en paradisos fiscals, mentre no paren d’aplicar reformes laborals contra els treballadors i treballadores i retallades salarials i de drets contra la majoria de la societat.
Per tot l’anterior, CGT ha convocat una CONCENTRACIÓ a Madrid davant el Ministeri de Foment el dia 20 de maig a les 12 hores, en protesta pel desmantellament del Sector Públic Ferroviari.
Sector Federal Ferroviari de la CGT (SFF-CGT
Jean Marc Rouillan és escriptor i revolucionari francès, o millor dit, occità amb avantpassats catalans. Fou un dels fundadors dels grups autònoms i armats MIL, GARI i Action Directe. Aquests grups tenen en comú que varen actuar contra les dictadura franquista, el feixisme, el neoliberalisme, l’imperialisme i el sistema capitalista. Grups actius des els anys 70 fins el 1985.
Jean Marc Rouillan ha patit 23 anys de presó, 10 anys completament aïllat, acusat de múltiples atemptats i accions contra l’Estat, entre elles l’assassinat de Georges Besse, president de la multinacional Renault, degut a l’acomiadament massiu de treballadors, la del general René Audran, de l’exercit francès, i la de Gabriel Chahine, un confident de la policia que va provocar la seva detenció al 1980.
Ha sigut l’enemic número 1 de l’Estat francès durant molts anys. Per a nosaltres és un gran amic. I ens agrada sentir les seves reflexions, anàlisis i experiències. Ara es troba en llibertat condicional, però amb bona salut i molta energia. Cada vegada que ve al nostre país ha de demanar autorització.
– Vas conviure l’últim any amb en Salvador Puig Antich(1), fins als últims dos minuts abans de la detenció.
Al nucli armat, operàvem principalment en parelles. En Jordi Soler Sugranyes amb el Quesa (Pons Llobet) i en Salvador amb mi. Els diversos sectors del MIL pensaven (probablement amb raó) que ell calmava el meu “entusiasme” guerriller. Em trobàvem un pèl massa activista! I ell era tranquil i seriós. Al transcurs dels mesos, vaig veure en Salvador transformar-se en el Metge, en un un veritable lluitador revolucionari. La clandestinitat, l’acció armada de resistència… ens anava formant. I vaig acompanyar la seva mutació fins els últims instants, com acabes de dir, fins al metro, estació Girona, i l’ultim tiroteig.
Vam aprendre a estimar-nos i a respectar-nos. Per descomptat que hi van haver escridassades ocasionals. Desacords. Però políticament en la quotidianitat havíem arribat a una veritable harmonia. Tu saps el que és sortir junts cada dia de l’amagatall sense saber si seràs viu al vespre, o a la presó torturat. Els lligams que es creen tenen molta força…
Contràriament al que s’ha dit més tard, érem perfectament coherents sobre el camí a seguir després de l’autodissolució de l’estiu de 1973. Tan ell com jo, consideràvem la lluita armada com a una única estratègia viable i teníem com a projecte avançar cap a una major autonomia, cap a mésautonomia política, cap a l’autonomia organitzada…
STOP PUJADES es manifesta dissabte 10 de maig a les 17:30 a Plaça Urquinaona en bicicleta, patins i a peu.
Paral·lelament, s’anuncia la data de la primera Plenària de la Taula Popular del Transport Públic.
La Plataforma segueix denunciant els preus abusius del transport públic i demana la destitució del Consell d’Administració de l’ATM.
MULTIREFERÈNDUM
Què és?
Multireferèndum 2014 és una convocatòria per decidir sobre diferents qüestions d’interès públic bloquejades en les institucions polítiques, que es multiplicarà a Catalunya des del 23 d’abril fins al 25 de maig, dia de les eleccions europees.
Càritas Europa ha presentat un estudi en què explica que l’Estat espanyol és el segon Estat de la Unió Europea amb major índex de pobresa infantil, superat per Romania i precedit per Bulgària. Però al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, no li agraden els informes de Càritas sobre la pobresa. S’ha queixat que no es corresponen amb la realitat, i que únicament són estadístiques. Mesurar una problemàtica amb tantes dimensions com és la pobresa és complicat. I parlar de pobresa sense entrar a explicar les raons de fons que la creen, com fan Càritas i altres entitats similars, és gairebé un engany ideològic i polític. Però les crítiques del ministre no anaven per aquí.
Les Primeres Jornades per l’Alliberament Animal que es realitzaran a Tarragona els dies 9, 10 i 11 de maig, seran una bona oportunitat per conèixer de primera mà quina és la ideologia animalista per l’alliberament total i les lluites per la defensa dels drets dels animals no humans que es donen, des de la base, als Països Catalans.
A l’empara de la legislació laboral vigent en matèria de dret a informar a les treballadores i treballadors la CGT ha abandonat la Mesa de Negociació entre sindicats i Equip de Govern, reiniciada el 30 d’Abril. Valorem que el Vicerector Donaire ha convocat aquesta Mesa només per passar un tràmit legal de negociació sindical, una nova falta de respecte al PDI de la UAB en el seu conjunt.
El Model de Definició de les Plantilles del PDI ja s’està aplicant, en acords amb Directores i Directors de Departaments, amb compromisos de repartiment de recursos de professorat per al proper curs, i als següents, jugant amb la pràctica dels fets consumats. I en la Comissió de Personal Acadèmic del 29 d’Abril estava en l’ordre del dia l’aprovació del citat Model (encara que s´hagi postergat la seva aprovació). És evident l’absoluta falta d’interès per negociar res. Si voleu conèixer com ho han fet cliqueu aquí:
https://tpd.uab.cat/tpd/departament/list; seleccioneu el departament que vulgueu i desprès els codis assignatures que desitgeu. En un dels camps trobareu quants professors a temps complert consideren que ha de tenir l’assignatura. Si necessiteu accedir al seu glossari cliqueu aquí: https://tpd.uab.cat/tpd/glossari/index.
“Volem que sigui també una eina replicable, un procediment al servei d’altres lluites, una forma més de decidir sense intermediaris. Cal posar en pràctica formes de deliberació i decisió directes i autònomes”.
“Les decisions sobre les qüestions comunes han d’estar a les mansde la població”
El Xè Congrés de la CGT de Catalunya va tenir lloc els dies 11 i 12 d’abril a Mataró. Com cada congrés, serà recordat per algun fet destacat. Sens dubte, el que quedarà en el record d’aquest desè congrés seran els elevats recolzaments que van tenir els acords adoptats, les aprovacions dels informes de gestió i l’elecció del nou Secretariat Permanent.
Simptomàtic d’aquest fet ho és que s’hagi pogut escollir una comissió de garanties que, com que requereix més de 2/3 del plenari a favor i les majories en els congressos eren exigües, feia anys que no en podíem elegir cap. I, òbviament, a ningú ens passa desapercebut que l’elecció del nou secretari general s’ha fet amb el 100% de vots a favor. Possiblement un fet no vist finsara.
Anuari mediacat 2014. Els 15 silencis mediàtics del 2013
L’ANUARI MÈDIA.CAT presenta quinze reportatges en profunditat sobre quinze temàtiques que durant l’any 2013 van ser silenciades pels mitjans de comunicació. Arreu de l’Estat espanyol, des de l’any 2008 s’han tancat prop de 300 mitjans de comunicació i s’han perdut prop de 12.000 llocs de treball ocupats per periodistes. En aquest context, les pressions dels poders financers i polítics sobre la llibertat d’expressió són cada cop més efectives, i la por, el desànim i l’autocensura guanyen terreny minut a minut.
El periodista Xavier Montanyà ha arribat a afirmar que “actualment no hi ha un periodisme referencial; majoritàriament, el periodisme d’ara és reverencial”. El Grup de Periodistes Ramon Barnils no ens resignem i maldem per mantenir l’actitud i el mètode: rigor, esperit crític i independència. L’esquerda que va obrir el primer Anuari Mèdia.cat dels silencis mediàtics, ara fa quatre anys, no para d’eixamplar-se. Fidels a la nostra cita, l’Anuari de 2014 treu a la llum 15 històries que durant l’any 2013 no van ocupar cap primera plana ni van obrir cap informatiu. El projecte ha estat possible de nou gràcies al finançament col·lectiu (438 micromecenes i 10.470 euros recaptats a Verkami) i al suport de sis universitats i del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Un any més, omplim els buits: memòria allà on volen amnèsia i respostes allà on no volen preguntes.
Les pensions de jubilació pujaran només un 0,25% en els tres pròxims anys, el mínim previst per l’última reforma del sistema de pensions. La nova fórmula de revalorització -el mecanisme que limita l’alça de les pensions en funció dels comptes públics – entrarà en vigor per primera vegada el 2015. Però l’Executiu ha comunicat a la Comissió Europea que l’increment per als pròxims tres anys serà del 0,25%, el que suposarà una pèrdua d’uns tres punts de poder adquisitiu dels pensionistes, segons l’evolució dels preus que el Govern preveu per a aquest període.
I
Un cop més, els ciutadans de la Unió Europea estem convocats a unes eleccions parlamentàries, la forma habitual en què es decideix el poder polític en els sistemes democràtics. Se suposa, per tant, que el que votarà la població serà el projecte polític que més connecti amb les seves aspiracions, perspectives, esperances i ideologies.
Sabem per experiència que en la pràctica les coses són molt menys simples; que els partits polítics, almenys els que tenen opcions reals de poder, són més empreses que promouen mitjançant el màrqueting electoral que instruments de participació política, i que per tant la capacitat de penetració de cada partit guarda força relació amb els recursos que el avalen i amb la seva presència habitual en els mitjans de comunicació; que els programes són gairebé ningú els coneix i solen ser aparcats una vegada que arriba al poder; que sovint els votants decideixen més per la imatge del candidat que pel projecte …
Però, amb tot, sabem que almenys l’èxit electoral permet l’accés al poder i determina per a tot el mandat una part de les polítiques que es duran a terme . Encara que en alguns aspectes essencials, especialment els econòmics, les diferències són escasses entre els partits que accedeixen al poder, en altres els diferents governs presenten diferències significatives.
Com ja és tradició, hem arribat al primer de maig amb un imparable augment de l’atur i la pobresa a Catalunya, on ja són 95.100 les llars que no reben cap tipus d’ingrés. En aquest context, augmenta el nombre de vagues i la conflictivitat laboral mentre disminueix la filiació als sindicats majoritaris. Els Governs de CiU i el PP aprofiten per marejar una població esgotada davant les retallades assenyalant una suposada recuperació econòmica, i augmenta proporcionalment la repressió als moviments socials i les nombroses precàries. D’aquestes i altres qüestions ha conversat La Directa amb Ermengol Gassiot, professor “retallable” –tal com esdefineix— d’Arqueologia a la UAB i nou Secretari General de la CGT de Catalunya.
El dijous 8 de maig, a les 18.30 h, al local de la CGT de Tarragona, plaça Imperial Tarraco 1, edifici 2, planta 3, tindrà lloc la presentació del llibre de Carlos Taibo: “Repensar la Anarquia. Acción directa, autogestión, autonomía”.
Carlos Taibo Arias és escriptor, editor i professor Titular de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Autònoma de Madrid. També és un activista social d’idees llibertàries i compromès amb els moviments socials transformadors i antiautoritaris.
Trobada de la Xarxa per la Sobirania Energètica el dissabte 3 de maig a Reus
Al Centre de Lectura de Reus, c/Major 15, durant tot el dia, amb inici a les 10 del matí.
Temes centrals:
– Infraestructures contra la sobirania energètica: Castor i centrals nuclears
– Relocalització; com apropar les energies a les persones
– Assemblea de la Xarxa per la sobirania energètica
El 3 de maig es celebra al Centre de Lectura de Reus la Trobada de la Xarxa per la Sobirania Energètica, aquesta trobada servirà entre altres coses per fer la presentació de la Xarxa a les comarques de Tarragona i L’Ebre. La trobada a Reus es fa en el context dels actes preparats amb motiu de la Campanya del 25 aniversari de l’accident a la C.N. Vandellòs I
Organitzen: Xarxa per la Sobirania energètica i Campanya 25 anys accident Vandellòs I
Programa
Enllaç del bloc de la campanya 25 anys de Vandellòs I amb el programa de la Trobada del 3 de maig
http://25vandellos.blogspot.com.es/2014/04/trobada-de-la-xarxa-per-la-sobirania_21.html
En aquest enllaç anterior hi trobareu el formulari d’inscripció, també hi podeu accedir anant a https://docs.google.com/forms/d/1xOiCx-9OlHOlT3U1eIPf8Ghsns-BfGY4R2nNOAsew-w/viewform
La data límit és 28 d’abril. Posteriorment a aquesta data ja no es podrà garantir el dinar dels inscrits.
– Dilluns, 28 d’abril, a les 20.00h. Escorxador (Sala 1): TAULA RODONA SOBRE LES LLUITES LABORALS AL PENEDÈS. Participaran companyes i companys de: SCA Mediona, Elèctrica Güell, Robert Bosch, els Hospitals de Vilafranca i del Vendrell, i l’Assemblea d’Aturades del Baix Penedès
– Dijous, 1 de maig, a les 12.00h. Plaça de Jaume I: MANIFESTACIÓ UNITÀRIA, sota el lema “CONTRA EL CAPITAL, JUSTÍCIA SOCIAL!“
Convoquen: Comissió 1 de Maig Penedès + Xarxa Unitària pels Drets Socials al Penedès
http://xarxaunitaria.wordpress.com/
Cartell en document adjunt.
Manifestació comarcal 1 de Maig 2014 al Garraf
Dijous 1 de maig, 11h. als Jardins Francesc Macià (IES Cabanyes), Vilanova i la Geltrú.
Juntes per la JUSTÍCIA SOCIAL, pels drets de totes les treballadores, per aturar la pèrdua de DRETS SOCIALS, juntesCONSTRUÏM ALTERNATIVES!!!!