Ple a les Cotxeres de Sants, 1.000 persones assisteixen a l’acte del 6 de febrer organitzat conjuntament per CGT-Barcelona, Des-Muntatge 4-F i Metromuster (productors de Ciutat Morta).
Va ser retransmès per streaming gràcies a la cooperativa Claraboia http://www.claraboia.coop i està penjat a youtube: http://www.youtube.com/watch?v=L7uLIyaEFaI&s
“La recuperació de la qual parla Rajoy és certa. Els rics, els banquers i les grans corporacions, s’han posat les botes amb els milions d’euros robats de les arques públiques”
CGT denuncia la gran estafa que el govern del PP i la Troica estan portant a terme des de l’inici de la “gran crisi”, a costa de la majoria social, a la qual se’ls deixa morir per no poder pagar un medicament, com en els casos de l’hepatitis C.
CGT denuncia que hi ha centenars de milers de persones, immigrants, a les quals se’ls nega l’assistència sanitària, morts produïdes per no tenir persones professionals formades i suficients en les Urgències, milers de persones desnonades de les seves cases, milions de treballadors i treballadores sense cap tipus de protecció, per estar desocupades en contra de la seva voluntat.
CGT denuncia també que es dediquin milers de milions per a les Forces de Seguretat, amb l’única fi que, per mitjà d’una llei lliberticida com és “la Llei Mordassa”, assegurin els negocis, criminalitzant a qui protesti per ser acomiadat/da o desnonat/da, violant el dret fonamental de tot ésser humà (dret a sostre) o, simplement protesti perquè no vol morir (hepatitis C, Urgències, etc.), havent-hi medicaments i coneixements suficients per a tenir una salut i una vida digna.
CGT denuncia la desvergonya de tots els governs de la troica que han possibilitat que en el 2014, els cinc grans bancs espanyols (Santander, BBVA, Caixabank, Sabadell i Popular) hagin augmentat els seus beneficis en aquest any en un 27,1%, el que en termes absoluts suposa 10.000 milions d’euros.
El sistema financer ha rebut de l’estat, és a dir, de tots nosaltres, de manera directa, prop de 100.000 milions i, de manera indirecta (avals, garanties, etc.), fins a 300.000 milions, des dels inicis de la seva gran “crisi-estafa”. El Banc Santander, ell solet, ha obtingut en el 2014 la barbaritat de 5.816 milions d’euros de beneficis, el 39% més que en l’exercici anterior; el BBVA 2.618 milions, el 27,1% més que en el 2013; Caixabank 620 milions, un 23,2% més; el Popular 330,4 milions, un 31,4% més; el Sabadell 371,7 milions, un 50% més.
El mes de gener, en termes d’ocupació, atur i afiliacions a la seguretat social, torna a punxar el “gran globus mediàtic de la recuperació del PP i de la troica”, es van destruir 200.000 llocs de treball a tot l’estat espanyol. Els contractes realitzats en el mes de gener van ascendir a 1,36 milions, dels quals solament el 8,8% van ser contractes indefinits (120.239), la resta, és a dir, 1.239.761, van ser temporals, de tot tipus però temporals, amb un increment dels contractes a temps parcial del 27%.
L’atur registrat en els Serveis Públics d’Ocupació va augmentar en 77.980 persones, situant l’atur registrat en 4.525.691 persones, a 31 de gener de 2015. La EPA dóna un milió més, és a dir fins als 5,5 milions de persones parades.
Són temps de recuperació de la “gran vida d’empresaris, banquers i oligarquia política”, els quals cada vegada roben més i les lleis els atorguen major impunitat, alhora són els temps que, les persones treballadores, desocupades, dones, migrants, les persones més conscients, lluitadores, en definitiva, la majoria social, SEGUIREM EN MARXA per PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT, és a dir, en lluita per la LLIBERTAT. Per això tornarem a Madrid el 21 de Març de 2015.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Attached documents
CGT-Aena diu SÍ A TOTES les accions contra la Privatització
CGT diu SÍ, a les ATURADES contra la Privatització, fins a la seva retirada o Nacionalització, amb el control dels Treballadors.
En Assemblees i Acords sotmesos a aprovació CGT diu SÍ, a concentrar-nos TOTS el dia 6 de Febrer en tots els Centres d’Aena contra la Privatització d’Aena. CGT diu SÍ, a anar tots el dia 11 de Febrer, a la Borsa de Madrid a protestar pel robatori i frau que suposa la Privatització d’Aena.
CGT-Aena fa una crida a tota la plantilla d’Aena per a secundar activament quantes mobilitzacions es programin contra el ROBATORI I EL FRAU que significa la privatització d’Aena i en principi per a les primeres accions programades en aquest mes de febrer (6F concentracions i 11F vaga i concentració en la Borsa de Madrid).
La privatització d’Aena és des de fa molts anys un objectiu de la casta política d’aquest país, amb la qual combrega l’alta Direcció d’aquesta empresa, independentment del color polític que governi. Les mesures prèvies, condició sense la qual no hauria estat possible treure Aena a borsa, han estat les següents: un ERO pactat que ha estat una frau després de saber que hem tingut beneficis de 1800 milions d’euros, precarització de les contractacions temporals i acomiadament de temporals, externalització dels pàrquings, incompliment de la consolidació i més congelació salarial encaminades a facilitar la privatització d’Aena. Com colofó de totes aquestes mesures s’acordava oferir-nos als treballadors/es accions d’Aena en condicions avantatjoses.
No obstant això, entenem que frenar les mobilitzacions seria anar contra les nostres pròpies condicions de treball i és per això, que en coherència amb les nostres accions, vam insistir en la crida a la mobilització i convidem a la participació activa de la majoria dels treballadors i treballadores d’Aena en les accions que es realitzin, contra la privatització d’Aena i en defensa de les condicions de treball.
Ens reafirmem en que encara és moment de lluitar, d’unir-nos en un objectiu comú: ESTENDRE A TOTA LA CIUDADANIA LES MOBILITZACIONS CONTRA LA PRIVATITZACIÓ, I SI ESCAU FINS A LA RE-NACIONALITZACIÓ, DELS AEROPORTS.
Des de CGT-Aena cridem a la unitat de tots dels comitès de centre, dels delegats de personal i de tots els sindicats que conformen el mapa sindical d’Aena i Enaire. Per a això sol·licitem, després de l’aturada de l’11 de febrer, una reunió amb tots els sindicats que estan representats a Aena i Enaire.
El govern actual està absolutament deslegitimat, va en solitari amb la privatització, política i socialment, per aquesta raó és imprescindible mantenir la lluita, sense oblidar el passat i construint el futur.
Això és absolutament viable si realment es vol, nosaltres estem amatents. Entenem que qualsevol acord abans de la seva signatura haurà de ser comunicat als Comitès de Centre i sotmès a l’aprovació o rebuig dels treballadors en Assemblees convocades a aquest efecte.
Ens semblaria un frau acordar una cosa sense la participació dels treballadors i treballadores, degudament informats i assessorats. Cal mantenir la lluita, apostar per la unitat sindical sincera i combativa, que com treballadorsdecidim.
El dia 29 de gener UGT-CCOO van signar a ADIF un acord per a assegurar-se els alliberats, milers d’hores sindicals i llocs en el Consell d’Administració, encara que no rebin un sol vot en les eleccions a celebrar el dia 3 de març.
Sembla ser que a RENFE els sindicats CCOO-SEMAF-UGT tenen signat un preacord que mantenen ocult als/les treballadors/es, que va en la mateixa línia que el signat a ADIF i que convertiran en acord abans del dia 3 de març, per a garantir-se també els alliberats, milers d’hores sindicals i llocs en el Consell d’Administració, passi el que passi en les votacions del dia 3 de març.
Això és l’única cosa que els preocupa, les alliberacions i els mitjans que els permetin continuar traint amb les seves signatures a la classe treballadora. Ara tots/es sabem el preu de l’ocorregut en els últims anys en el sector ferroviari.
Avui, la CGT ha interposat Comissió de Conflictes a Adif i Renfe perquè s’engegui la Negociació Col·lectiva en ambdues empreses. A diferència de CCOO-SEMAF-UGT, a la CGT sí li preocupa que es negociï ja el III Conveni Col·lectiu; nosaltres sí que volem que es signi abans del dia 3 de març un Conveni que garanteixi el salari i les condicions laborals de la plantilla ferroviària:
– Integració plena del personal de Feve.
CGT exigeix que s’iniciï la negociació col·lectiva a ADIF Llegeix més »
Durant la darrera setmana, diverses activistes de la Plataforma StopPujadesTransport han rebut multes administratives, en les quals s’assenyala que han causat danys en trens i vagons així com en màquines validadores i altres materials i infraestructures; així mateix, s’han rebut citacions judicials realitzades per l’empresa que gestiona els serveisde vigilància del metro de Barcelona.
Comunicat de denúncia per la repressió a les activistes d’StopPujadesTransport Llegeix més »
Nascuda a l’Hospitalet del Llobregat, va estudiar Sociologia i Història Contemporània i s’especialitzà en historia dels moviments socials urbans del segle XX a Catalunya i a Espanya. És professora d’ensenyament secundari i va treballar molts anys com a documentalista i comissaria d’exposicions i documentals.
– Comenta’ns les teves investigacions sobre l’anarquisme?
Sessions formatives de salut laboral avançada per a delegades de prevenció el 17 de febrer i 4 de març a la CGT del Barcelonès Nord, c/Alfons XII 109, Badalona.
Dimarts 17 febrer, de 17 a 19.30h. Mútues i Seguretat Social.
Dimecres 4 de març, de 10 a 12.30h. Prevenció de riscos i acció sindical.
Vídeos del debat sobre Anarquisme i Nacionalisme entre Jordi Martí i Tomás Ibañez:
Intervenció de Jordi Martí:
Intervenció de Tomás Ibañez:
Debat amb el públic assistent:
Intervenció final Jordi Martí:
Intervenció final Tomás Ibañez:
Debat: Anarquisme – Nacionalisme
Dimarts20 de gener de 2015, 18.30h.
EL TTIP I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES PER A L’OCUPACIÓ I ELS DRETS LABORALS
1. El Context General
2. Els principals instruments de poder i control del Capital
3. El TTIP
4. Conseqüències per a l’Ocupació i els Drets Laborals
5. Prioritat de les llibertats econòmiques enfront dels Drets Laborals
Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://www.in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-146.pdf
Attached documents
Butlletí Informatiu 146. EL TTIP i les seves conseqüències per a l’ocupació i els drets laborals
Suïssa, Luxemburg, Andorra, els Països Baixos o Irlanda són països coneguts pels pocs impostos que fan pagar a les grans empreses transnacionals. Però el que no se sap tant és que l’Estat espanyol s’ha convertit de facto en una mena de paradís fiscal per a la inversió estrangera. Des del 1995, els governs del PSOE i del PP han promogut l’arribada de capital forà a través de les entitats de tinença de valors estrangers (ETVE), un instrument molt beneficiós per a grans corporacions que les eximeix gairebé al 100% del pagament d’impostos. La majoria de la població desconeix aquest instrument fiscal. Tanmateix, la seva existència obre la porta del frau fiscal.
Parlar de l’Antònia Fontanillas, és un recorregut per l’anarquisme i l’anarcosindicalisme militant. Deixeu-me que en destaqui la seva tasca comunicativa, que sovint no es valora suficient la seva importància, apassionada de la literatura social i llibertària, ella que va començar com administrativa al diari Solidaridad Obrera i en va acabar composant a la clandestinitat del franquisme uns 14 números, al llarg de la seva vida va escriure sota diversos pseudònims (Tona, AF Borràs) a diverses publicacions: Action Libertaire, Anthopos, Butlletí Amicale, Butlletí Roine-Alps, CIRA, Le Combat Syndicaliste, Confrontacions, Espoir, Dones Llibertàries, El Noi, Nova Senda, Rojo y Negro, Ruta, Solc, Volontà, CNT, Solidaridad Obrera, etc, i afegiria, que ens va quedar pendent una entrevista programada de la mà del Txema Bofill, ja no hi vam ser a temps a fer-la a la nostra històrica capçalera, el Catalunya,òrgan d´expressió de la CGT Catalunya.
Cal recordar obres de l’Antònia, com Testimoni sobre Germinal Gràcia (1992, inèdit), Des d’un i altre costat dels Pirineus (1993, inèdit), Francisca Saperas (1995, inèdit), De l’après i viscut (1996, inèdit en castellà, però editat en italià per Volontà), Dones Lliures. Lluitadores llibertàries (1998, amb altres); la introducció del llibre de Víctor García Contribucions a una biografia de Raúl Carballeira (1961), el seu testimoni en el llibre Clandestinité libertaire en Espagne: la presse (1994) i va intervenir en la preparació d’una antologia sobre Luce Fabbri (La llibertat entre la història i la utopia, 1998) o Lola Iturbe: vida i ideal d’una lluitadora anarquista (2006, amb Sonya Torres).
Antònia Fontanillas Borràs: Un fil roig i negre més de la història de la CNT Llegeix més »
INVESTIGACIÓ MORTA
A tots els treballadors i treballadores municipals i al conjunt de la ciutadania
Gràcies a l’emissió del documental «Ciutat Morta» ha entrat al debat públic les fosques circumstàncies que envolten els fets del 4F del 2006, així com a les detencions i processaments judicials posteriors.
Nous documents filtrats sobre les negociacions del tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA revelen la intenció d’establir un mecanisme que garantiria la participació dels grans grups de pressió en el disseny i creació de la regulació que els afecta.
L’opacitat és la norma en les negociacions que la Unió Europea i els Estats Units mantenen al voltant del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions –conegut per les seves sigles en anglès, TTIP. Les poques filtracions que hi ha hagut semblen confirmar els temors dels grups opositors que el macroacord comercial per establir la zona de lliure comerç més gran del món suposarà una privatització ferotge dels serveis públics i una rebaixa en la protecció mediambiental o en els drets laborals. La setmana vinent se celebrarà a Brussel·les la vuitena ronda de negociacions del TTIP –que van començar a mitjans de 2013– i la Directa ha tingut accés al document amb la proposta prèvia que la Comissió Europea (CE) farà arribar demà als Estats Units sobre la cooperació reguladora, un aspecte clau del tractat.
Vida y pensamiento de Errico Malatesta
Gianni Sarno
Edicions Tinta Invisible, 2014, 24 pàg.
Errico Malastesta és una de les grans figures en la història del pensament anarquista. Nascut el 1853 en el si d’una família italiana de classe burgesa, queda de molt jovenet seduït per aquesta ideologia. Participa en els congressos anarquistes del moment, promou gires propagandistes, s’implica en insurreccions a mig món (Egipte, Síria, França, Bèlgica, Suïssa, Anglaterra, etc.) i viatges a l’altre mig (Argentina, Cuba, Estats Units, etc.); impulsa publicacions periòdiques, en les quals ell també hi escriu centenars d’articles. Passa deu anys a la presó i uns trenta a l’exili. El feixisme el perseguirà fins a la seva mort, que es produeix el 1932.
L’historiador Gianni Sarno, nascut a Itàlia però afincat al nostre país des de fa uns anys, explica els moments clau en la vida de l’activista italià que, com es veu, va tenir una participació important en l’organització de l’anarquisme a nivell internacional. En la segona part ofereix una síntesi del seu pensament, en aspectes com l’antidogmatisme, l’insurreccionalisme, el gradualisme en la consecució dels objectius i l’estructura d’una organització.
Ens trobem davant d’un opuscle senzill divulgador de la vida i l’obra d’aquest anarquista, ben escrit, en un llenguatge planer i força assequible. L’ha confeccionat la cooperativa Edicions Tinta Invisible.
Un opuscle sobre la vida i pensament d’Errico Malatesta Llegeix més »
Enric Larreula (Barcelona, 1941), llicenciat en filologia catalana i professor de llengua a la UAB, des dels anys vuitanta ha publicat diversos llibres de literatura infantil i juvenil amb títols com Marduix (1983), premi Crítica Serra d’Or i Contes per a un món millor (1992), premi Lola Anglada.
El seu llibre Terres verges, escrit als anys 90 i reeditat el 2013 per Edicions 62, és l’aventura d’una família catalana i llibertària que fugint de la dictadura de Primo de Rivera cerca a la selva del Brasil uns terrenys per construir la pròpia utopia sota el signe llibertari de la Nova Catalunya. Enric Larreula, com aquells catalans del segle XIX que s’embarcaren cap als Estats Units decidits a col·laborar en la construcció del comunisme cabetià a la ciutat utòpica d’Icària, s’endinsa a recrear el somni d’uns catalans que anhelen un món de fraternitat, justícia i llibertat.
A les primeres pàgines del llibre veiem com un jove estudiant de ciències de la comunicació remena caixes plenes de papers a la casa dels pares fins a trobar cinc llibretes antigues lligades amb un cordill on s’amaga la cal·ligrafia del seu avi.
Escrites a mà, contenen un diari personal, que s’inicia el 20 de setembre de 1923 i s’acaba el 19 de juliol de 1936, dues dates prou significatives de la història contemporània de Catalunya. La primera té a veure amb el cop d’Estat de Primo de Rivera i la segona, amb l’aixecament militar contra la República.
El personatge que enceta el diari és un infant que escriu com un infant que seguint els seus pares es prepara per marxar al Brasil i quan definitivament es tanca el diari ens trobem amb un home fet que retorna a Barcelona després d’haver intentat amb els seus pares, familiars i altres companys de viatge ideològic crear una Nova Catalunya a la selva del Brasil, lluny de l’opressió de l’estat dictatorial espanyol, seguint l’ètica i els ideals anarquistes i internacionalistes.
El jove idealista aixecarà acta de tot el procés de constitució del poblat utòpic: “El pare sempre deia que si en aquest racó de selva on anirem a viure està tot per fer, doncs fem-ho des d’un començament. Que l’única llei i ordre que hi hagi en la nostra comunitat sigui la llei de la justícia, de l’amor i de la llibertat. I amb aquesta il·lusió treballem tots.”
No és un fet nou voler crear una colònia utòpica al Brasil, com recorda el mateix protagonista del llibre. El 1890 un grup d’italians van posar en marxa la colònia socialista experimental Colònia Cecília, però les dificultats que van trobar, tant amb l’Estat del Brasil, que els carregava d’impostos, com de l’Església, que sentenciava la llibertat dels anarquistes, van posar fi al projecte que volien continuar els llibertaris catalans.
Aquest esperit apareix pel llibre en forma de naturisme, vegetarianisme, esperantisme, pacifisme i la moral de suport mutu, de solidaritat i de llibertat a favor de totes les persones i sobretot dels més explotats i abandonats, com els indis.
El record de Barcelona és present des de les lluites obreres de la CNT, del món cultural que irradiaven els ateneus populars i de la defensa de la llengua catalana. Finalment els habitants de la Nova Catalunya com els utòpics italians de la Cecília hauran de cedir davant les topades amb els grans terratinents, els homes sense escrúpols i la realitat d’un món cada vegada més advers.
La restauració de la llibertat a Catalunya farà que la Nova Catalunya plegui per retornar els supervivents a la terra estimada. Les terres verges queden enrere… Cal construir la utopia a la Catalunya lliure…
Anarquistes a la Nova Catalunya Llegeix més »
Homes del bosc: Una història dels maquis
Francisco Collado Cerveró
Autoedició, 2014, 160 pàg.
Un text que, amb un llenguatge assequible i entenedor, barreja el relat juvenil, la divulgació històrica i el gènere epistolar. Els més menuts d’una família descobriran, a partir d’unes cartes amagades, el recorregut vital d’un guerriller i coneixeran perquè va esclatar la Guerra Civil, com es va desencadenar una duríssima repressió per part de la dictadura i com front a això, milers de persones resistiren i la combateren durant anys. Aquest llibre intenta que la història quasi sempre amagada i la memòria d’aquestes persones que lluitaren fins el seu últim alè cercant la llibertat arribi als més joves.
L’autor, vinculat a diferents col·lectius i moviments socials de València, va estudiar Història però treballa com a bibliotecari. Ha publicat un llibre sobre la història del Moviment Okupa a la ciutat de València i un altre sobre el poble sahrauí.
Homes del bosc: Una història dels maquis Llegeix més »
Acords de la Conferència Sindical de CGT realitzada a Jerez de la Frontera del 21 al 23 de novembre de 2014
Els teniu en format pdf en document adjunt o a l’enllaç:
http://www.cgt.org.es/sites/default/files/Acuerdos%20del%20Conferencia%20de%20Jerez%202014_0.pdf
Attached documents
Solidaritat amb les acomiadades de la secció sindical de CGT Ensenyament a FAVIBC
Dimecres 28 de gener, a les 10 h, davant els Jutjats de lo Social de Barcelona
En els primers mesos de l’any passat, FAVIBC va acomiadar tota la secció sindical (10) de CGT Ensenyament.
“La desesperació de les persones parades, precàries i ningunejades en els seus drets laborals i el trepitjament de la dignitat humana per part del Govern espanyol”
Les persones aturades contra la seva voluntat, desnonades de les seves ocupacions per la violència dels actes unilaterals dels empresaris, segueixen sent 5.457.700 a la fi de 2014. Massa desesperació com per a suportar la burla dels missatges “del país de les meravelles de Rajoy” i de la troica (FMI, BCE i Comissió Europea), que auguren per a l’Estat Espanyol el major creixement del món de l’economia per al 2015, conjuntament amb EEUU.
L’EPA, referent a tot l’any 2014, no només són números estadístics amb diferents variables econòmiques referides al mercat de treball. L’EPA mostra que a aquesta “economia del creixement dels governs de la troica” li importen una merda les persones, aquestes que diàriament han de treballar o no; que cada dia han de guanyar-se el pa i depenen de contractes per hores i de salaris cada vegada més disminuïts o de prestacions d’atur cada vegada més retallades, o simplement de “beneficència”, com ajuda única extraordinària de 426€ durant sis mesos, si es tenen càrregues familiars i absència d’ingressos per sota dels mínims vitals.
Els 433.900 llocs de treball nets creats durant tot el 2014, són ocupacions precàries, fràgils, subvencionades amb la Caixa Comuna de la Seguretat Social, que exoneren als empresaris de cotitzar. A més, ocupacions on els contractes (bé indefinits, bé temporals, dóna igual doncs poden ser acomiadats per qualsevol causa i en qualsevol moment a voluntat de l’empresari), són contractes a temps parcial, als quals se’ls paga per mitja jornada, per hores i, se’ls fa treballar el doble o durant 9 hores seguides de dilluns a diumenge sense descansos per 500€, és a dir, sense drets.
La creació de nous llocs de treball només es produeix a costa de precaritzar les condicions i qualitat dels mateixos. Els contractes que s’han generat, segons l’EPA, tenen un salari amb un poder adquisitiu equivalent als salaris de principis dels anys noranta. Els salaris dels nous llocs de treball han retrocedit més de vint anys!
Els Empresaris han assolit, a través de legislacions laborals lliberticides, desreguladores i espoliadores dels drets bàsics humans, la tempesta perfecta: la combinació d’un salari per hora baix i de poques hores de treball “legal”. Aquesta és la realitat creada pels poders polítics i els poders econòmics:
Les persones treballadores, més tard que d’hora, estarem “empleades i amb rendes”, això sí, instal·lats i instal·lades en aquest club de la pobresa. “Club de la Pobresa i l’Exclusió”, que cada vegada té més socis i sòcies: 5,5 milions de desocupats/des, dels quals solament reben alguna prestació d’atur un terç de les mateixes; més del 34% de la Població Activa Ocupada, és a dir, gairebé 6 milions de persones, perceben salaris mensuals inferiors al Salari Mínim Interprofessional (648,60€); 1.766.300 llars on tots els seus membres estan en l’atur; les taxes d’atur juvenil se situen per sobre de la “tragèdia grega”, el 57% de les persones joves no poden treballar; el drama dels desocupats i desocupades de llarga durada, copeja especialment a les persones majors de 45 anys i, igual que a les generacions joves, se’ls nega qualsevol futur; el 28% de la població total és pobra.
L’actual situació de precarietat laboral i social, no és conjuntural, ha vingut per a quedar-se i convertir-se en estructural. Aquesta és la gran victòria del capitalisme i dels seus representants polítics, els governs neoliberals de la troica. El govern i l’oligarquia financera i econòmica, trepitgen diàriament la dignitat humana de la majoria social. Les seves lleis lliberticides no només emmordassen la llibertat de milions i milions de persones treballadores, sinó que garanteixen l’ordre segur dels Negocis: els seus excedents bruts d’explotació van creixent i creixent.
La desigualtat social ja és insuportable. Solament 3 individus en l’estat espanyol tenen més riquesa (robada i espoliada) que el 20% d’aquesta població (més de 8 milions de persones).
En temps d’enganys, estafes, mentides i injustícia social, SOLAMENT LA DIGNITAT de les persones EN EL CARRER, serà capaç de parar aquesta barbàrie.
Madrid, 22 de Gener de 2015
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)
Attached documents
Comunicat de CGT valorant l’EPA 2014 Llegeix més »
26 de gener, inici de la campanya
Des de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fem una crida a col·lectius i individualitats de Barcelona i d’arreu del món, a sumar-se a la campanya que engeguem per a aconseguir, finalment, un local digne al barri del Raval.
El tret de sortida serà el 26 de gener de 2015 a les 19h a la seu del Districte de Ciutat Vella.
Al Catalunya 168, de gener de 2015, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:
– Editorial:
Prou repressió contra els Moviments Socials
– Tema del mes:
Conflictes i acció col·lectiva
– Treball-economia:
Nou acord entre CCOO, UGT, Patronal i Govern del PP
La foto de la vergonya
Atur, precarietat i la Seguretat Social descapitalitzant-se a marxes forçades
Una nova Reforma de les Mútues per privatitzar la salut i reduir drets laborals
Una llei de mútues feta per als empresaris
Propera batalla, la universitat?
Ha sortit el número 168 de la revista Catalunya (Gener 2015) Llegeix més »
Sobre el Tractat de Lliure “Comerç” (TTIP), entre EEUU i l’U€.
El model econòmic productivista-desarrollista (capitalisme), només té en compte el benefici privat, repartit en escasses famílies, que genera control social i polític sobre les poblacions i, requereix d’una crítica radical, doncs les necessitats socials, ecològiques, de distribució de la riquesa social i de drets de pobles i persones, desapareixen perquè el sistema funcioni.
Si s’explota recursos de pobles sencers, es fa en nom de la llibertat, la del “mercat lliure” per al moviment dels capitals i les lleis d’estrangeria -segons interessi-, per als treballadors immigrants que han de sortir dels seus països degut sobretot, a la lògica d’aquesta economia, que necessita de l’explotació de recursos aliens sense revertir en les societats on operen, la riquesa que es produeix i, molt menys qüestionar-se si el model desarrollista, -créixer per créixer i consumir sense tenir en compte els límits ni les conseqüències-, ha de sotmetre’s
Butlletí Informatiu 145. Tractat de lliure comerç TTIP entre EEUU i UE Llegeix més »
De què va la UE?
Qui pren les decisions en la UE?
És legítim el deute de la UE?
Què tenen a veure les reformes laborals amb la UE?
És la UE el paladín de la lluita contra el canvi climàtic?
Saps quant inverteix la UE en defensa i qui esbeneficia d’això?
Butlletí Informatiu 144. De què va la UE? Llegeix més »
Des dels seus orígens, any 1957, la CEE té com ideal “un mercat comú”, per a garantir la lliure circulació de persones, serveis i capitals, on la llibertat absoluta del mercat en aquest joc de l’oferta i la demanda, sigui “una llibertat fonamental”, on la “qüestió social”, no interfereixi en aquest mercat comú i, siguin els propis estats qui resolguin aquesta qüestió social.
Ens trobem, des del principi davant una paradoxa: un repartiment competencial, on l’àmbit econòmic era patrimoni regulatori des d’Europa i, els estats nacionals s’ocupaven de la legislació social i laboral. L’evolució d’aquesta paradoxa s’ha resolt plegant legislacions laborals i socials, als criteris economicistes del mercat, resultant molt danyades legislacions més o menys garantistes dels “estats assistencials o de benestar”.
L’evolució d’aquest “mercat comú” expandeix i imposa els principis de llibertat de circulació dels capitals i la llibertat de competència empresarial, la qual cosa qüestiona i escanya les legislacions socials i laborals, així com totes les polítiques públiques dels estats nacionals.
El Tractat de Maastricht que entra en vigor el 1 de gener de 1993, amb els criteris de convergència (mesures monetàries i econòmiques defineixen la convergència), sobretot els límits al dèficit públic, condicionen la capacitat de decisió dels estats nacionals a l’hora d’implementar les seves polítiques socials, resolent el conflicte clarament del costat del poder econòmic.
El Tractat d’Amsterdam de 1997, dona a llum el Pacte d’Estabilitat i Creixement, sent un mecanisme de disciplina fiscal que inclou la supervisió per part de la Comissió, de les seves polítiques fiscals i en conseqüència econòmiques, laborals i socials, amb mecanismes penalitzadors per a assegurar el seu compliment.
El Tractat de Lisboa de 2007, un mini tractat del que en el seu moment va ser el Projecte de Constitució Europea i alhora una reforma del Tractat de la UE en vigor fixat a Niça 2000-. En aquest mateix temps, s’anuncia la signatura d’un principi d’acord sobre la flexiseguretat en l’àmbit de la UE, entre la Confederació Europea Sindical (CES) i la patronal europea.
Ambdós Acords, Tractat de la UE (es denominarà el Tractat de Lisboa) i Flexiseguretat, tracten de donar sortides (polítiques) a la realitat material de la UE en els contextos de globalització i competitivitat en aquest ordre social mundial. Els estats membres reben Informes des de la Comissió, sobre la seva “situació nacional” alhora que Recomanacions sobre els seus programes nacionals de “reforma”, així com Informes que es deriven de la supervisió del compliment dels “programes d’estabilitat i convergència”.
Sobre programa Nacional de Reformes 2014 i l’actualització del Programa d’Estabilitat 2014-2017 del PP: Hem de partir del vigent Tractat de Lisboa de desembre del 2007, i sobretot, del Tractat d’Estabilitat, Coordinació i Gobernança (TECG) i el Tractat Constitutiu del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), ambdós del 2012 i que van significar, en la practica i en la teoria, la radicalització neoliberal dels anteriors tractats i, el que és molt més greu, la legalització d’un Estat d’Excepció que esdevé en permanent.
Les dades bàsiques d’aquests tractats no haurien d’oblidar-se, assenyalen un punt de no tornada, per a liquidar drets socials, sindicals i laborals i posar fi a l’Estat Social. Aquests tractats, en síntesis imposen a cadascun dels estats, i a la sobirania popular, un conjunt de regles “permanents” i “obligatòries”, entre elles les següents:
1. Els pressupostos haurien d’estar equilibrats, o amb superàvit. Aquesta regla, es considerarà respectada si el dèficit estructural no supera el 0,5% del PIB.
2. Tots els Estats han d’introduir en la seva constitució aquesta regla d’or, i establir mecanismes de correcció automàtics.
3. Quan els Estats no compleixen els criteris abans anunciats se sotmeten a un Procediment de Dèficit Excessiu, havent de presentar un conjunt de programa de reformes estructurals a la Comissió i al Consell, que ho aprovaran si escau i faran seguiment rigorós de al seva engegada.
4. S’estableixen un conjunt de sancions gairebé automàtiques per a tots els països que incompleixin les regles establertes.
La Comissió Europea i el Tribunal de Justícia de la UE reforcen considerablement el seu paper com garants que les regles neoliberals es compleixen rigorosament. En aquest marc formal jurídic de supervisió del compliment dels “programes d’estabilitat i convergència”, és on emmarquem el Programa d’estabilitat 2014 – 2017, remès a Brussel·les el 30 d’abril 2014, que fixa les Projeccions pressupostàries de la despesa pública a Espanya 2013-2017.
Teniu el butlletí en format pdf en document adjunt o us el podeu descarregar a http://in-formacioncgt.info/juridico-sind/boletines/bi-143.pdf
Attached documents
Butlletí Informatiu 143. No a aquesta U€. Programa d’estabilitat 2014-2017
Butlletí Informatiu 143. No a aquesta U€. Programa d’estabilitat 2014-2017 Llegeix més »
Los diferents sindicats i col·lectius socials que actualment integrem el Bloc Combatiu i de Classe, manifestem que:
– Les organitzacions sindicals han d’estar només al servei dels/les treballadors/es (en actiu, aturats/des, precaris/es, estudiants, jubilats/des…), dels seus interessos com classe social i actuant al marge de favors econòmics i d’ingerències polítiques alienes al món del treball. El seu àmbit de lluita i lloc natural d’acció està en el plànol econòmic, en els talls, enfrontant-se a la precarietat, l’atur, la pèrdua de drets laborals, oposant-se a l’empitjorament de les condicions de vida dels/les treballadors/es.
– Entenent que les persones no som meres productores-consumidores, hem de solidaritzar-nos i confluir en les lluites amb els moviments socials que defensin tot allò que ens és necessari i comú com classe: sanitat, educació, serveis socials, protecció del medi ambient, dret a l’habitatge, a l’avortament lliure i gratuït… i construir així un corrent de suport mutu en la contestació social.
– Els serveis públics i socials no són una donació caritativa sinó el fruit de l’obtingut a conseqüència de les lluites dels/les treballadors/es que ens van precedir. Són conquestes de la classe obrera a les quals no podem renunciar. Hem de preservar i enfortir aquests drets i reclamar la nostra participació en la seva gestió com treballadors/es i usuaris/es.
Unificar les lluites cap a la vaga general Llegeix més »
