webcat

No a les relacions tòxiques. L’amor amb menys de 500 paraules

Patir i cedir, cedir i patir, plorar i implorar, aquestes són les normes de l’amant ideal establertes a través dels productes de la indústria cultural, edificades per la cultura popular. Necessitar, estimar fins a oblidar-se d’una, d’un mateix; emmalaltir, en definitiva, en nom de l’amor. Les millors històries d’amor prenen com a base aquella tendència que tan ben reflectida queda en l’expressió popular castellana “ni contigo ni sin tí”, per la qual l’amor a l’altre es mesura per la capacitat recíproca de fer-nos mal. Ho vam entendre malament, això de l’amor.

L’amor és una tendència natural que aproxima, no allunya, i si ens allunyem, potser és que no ens estimem tant com crèiem. I amb allunyar-se, em refereixo als dos sentits. Ningú que de debò estimi i se senti estimat hauria de denigrar- se a sí mateix, ni de danyar l’altre, l’amor és, en el seu sentit saludable, per a mi l’únic sentit que té, un acte de simbiosi entre dues llibertats que es basa en la voluntat de descobrir, simpatitzar i tenir cura, de manera que, en aquelles relacions on les dues persones no es troben en una situació d’igualtat, on es dóna algun tipus de submissió, no hi ha lloc per a l’amor.