Intel·lectuals, advocats i activistes afins al moviment creuen que Rajoy pretén “acoquinar” als ciutadans amb l’anunci de la reforma del Codi Penal.
El 15-M denúncia que el Govern recorri a la “estratègia de la por” Llegeix més »
Companys/es:
Fem una crida a tota l’afiliació de la CGT del Vallès Oriental i la resta de sindicats de Catalunya ha assistir el proper dimecres 25 d’Abril a les 10.30h. al Jutjat número 1 de Sabadell, Avinguda Francesc Macià 34-36, per tal de recolzar a la companya Charo Luchena, en el judici que es celebrarà pel seu acomiadament per part de l’empresa Nidec, situada a Santa Perpètua de Mogoda.
Concentració el 25 d’abril a Sabadell en el judici per l’acomiadament de Charo Luchena Llegeix més »
Això només acaba de començar.
Dissabte 14 d’abril, manifestació, 17.30h plaça de la Barceloneta.
Aturem la reforma del Port Vell!
Barcelona, Port Vell, cinquè any de la crisi.
L’Autoritat Portuària vol transformar el Port Vell en un pàrquing per a megaiots, amb una zona d’alta seguretat per a multimilionaris. No ens hi podrem ni acostar. L’alcalde diu que això és el futur. Els veïns que viuen en petites embarcacions i molts dels pescadors van fora. El concessionari del projecte és Marina Port Vell, propietat de Salamanca Group Investments. L’altre gran beneficiat de la reforma és Marina 92, empresa vinculada al magnat del petroli Roman Abramovich.
Manifestació a Barcelona el 14 d’abril: Aturem la reforma del Port Vell Llegeix més »
Familiars, amics i testimonis coincideixen que va ser el tret d’un cop de pilota el que li va originar la fractura cranial, mentre l’Ertzaintza continua quatre dies després afirmant que investiga fets que Rodolfo Ares titlla de «extraordinària gravetat» (Gara). Iñigo Cabacas Liceranzu, el jove ferit després d’una càrrega de l’Ertzaintza la nit de dijous passat a Bilbo, va morir en el matí d’ahir a l’Hospital de Basurto. Va ingressar amb una fractura cranial per esclat i des de la mateixa nit de dijous estava en coma, amb pronòstic molt greu, intubat i connectat a ventilació. Ahir, l’equip mèdic que l’atenia va certificar la seva mort, després de retirar-li la sedació i confirmar la mort cerebral.
Bales de goma: un mort i sis persones sense un ull en tres anys Llegeix més »
Comunicat de Premsa per a l’Assemblea d’Usuaris/es i treballadors/es que tindrà lloc dimecres 11 d’Abril a les 13h a la Sala d’Actes de l’Hospital de Bellvitge.
– L’Assemblea acordarà noves estratègies de lluita a l’Hospital de Bellvitge per a exigir el funcionament de l’Hospital al 100 % i el cessament de la violència contra la ciutadania.
– La Direcció de l’Hospital menteix: A data del 10 d’abril NO S’HA OBERT LA UNITAT 5-3 que la Direcció de l’Hospital va prometre obrir el dia 1 del mateix mes.
Haver de bregar amb una realitat nua, salvatge i sense edulcorar és una altra de les moltes violències de la crisi. De sobte cau la bena dels ulls i un es troba aquí, sol o sola en l’habitació, sentint davant la respiració pesada de la bèstia. El suau torpor dels clixés i els llocs comuns, aquest temps gairebé-màgic on coincideixen paraula i realitat, ha estat interromput. Sense ideologia que ho cobreixi, el real apareix com una força dura, cruel, gairebé immanejable. La conseqüència és que un darrere d’altre, els relats habituals del poder cedeixen sota el pes d’allò que ja no poden contenir. L’únic imperatiu que ens queda diu llavors que tota raó ha de ser qüestionada, tot poder profanat i tota paraula negada, perquè ja sabem el que són: mentida.
Alguna cosa així ha passat amb els Pressupostos Generals de l’Estat: els números estan aquí davant, amenaçadors, grollers, com un mirall còncau en el qual tot es veu des de massa prop. El pressupost del Ministeri de Defensa doblega el d’Educació, però es retalla menys de la meitat. La retallada en Sanitat triplica la del Ministeri de l’Interior. En temps d’emergència pressupostària, les Sicav seguiran tributant al 1% i els rendiments del capital molt per sota de les rendes del treball. Segons tècnics de l’Agència Tributària, el frau fiscal de les grans fortunes suma uns 64.000 milions d’euros a l’any (el 72% del total): en lloc de suposar confiscacions, pèrdua de nacionalitat i penes de presó, el rentat d’aquests diners tributarà al 8% entre crits demanant l’amnistia. Quan cauen els vels de la ideologia, totes les paraules semblen perverses.
Però per sobre de tot, el mirall trencat dels Pressupostos diu que l’Estat retallarà en 2012 la mateixa quantitat que va destinar a pagar els interessos del deute públic en 2011, uns 27.000 milions d’euros. És la lletra petita d’aquella reforma express de la constitució: l’Estat retalla salvatgement la sanitat, l’educació, o la dependència per a seguir transvasant riquesa als seus creditors, silenciosa i infatigablement, a raó d’uns 850 euros per segon. Poc sembla importar que aquests creditors siguin en gran mesura els mateixos causants de la crisi, diverses vegades trencats i rescatats amb uns diners públics que no existeix, és a dir a càrrec de més deute futur.
En lloc de trencar aquest cercle satànic, l’Estat decideix amputar-se la mà esquerra mentre s’enguixa la dreta. Els abusos policials de València queden en la impunitat, els poders públics persegueixen als piquets i falsegen les xifres de la vaga, des de la premsa es prepara a l’opinió pública per a un ús massiu de la legislació anti-terrorista contra els manifestants, a Barcelona diversos detinguts entren a la presó “per” si poguessin fer en el futur una cosa que no han fet encara.
Al triar a qui serveix i a qui persegueix, el Govern despulla per fi la seva pròpia retòrica i es revela com el que és: un testaferro d’interessos espuris, criminals, essencialment improductius, que reclamen l’execució dels nostres drets com garantia del cobrament del seu deute. Això és el que expressen els Pressupostos: la lògica d’aquest sacrifici, i l’esbós d’un nou equilibri de forces.
Aquesta és la imatge que ens retorna el mirall, la imatge de l’espoli a les mans d’un poder que ja està gairebé nu, que s’ha quedat sense paraules, sense llençols ideològics per a embolicar-lo. Cada vegada que diu “austeritat” l’Estat menteix. L’excepció s’ha fet altra vegada la norma, s’ha fet paradigma de govern: es tracta de repartir-se el que queda, el que sigui possible, i d’administrar amb policia la pobresa. Per això no hi ha temps que perdre. La rotunda victòria de la vaga general ha de servir perquè cadascú assumeixi el seu lloc en la batalla. De moment, cal omplir tots els buits, aixecar-se i dir la veritat sobre les coses. Si el nostre futur és ser pobres, haurem de ser-ho a la nostra manera, a una manera que està encara per inventar.
* Article publicat al web de Madrilonia http://madrilonia.org/2012/04/reflexiones-sobre-la-violencia/
Reflexions sobre la violència Llegeix més »
IIIa Sessió del Curs introductori i bàsic del delegat sindical que organitza la CGT de Tarragona.
Dijous 12 d’abril de 2012
A càrrec de PEPE BERLANGA, Secretari Formació CGT Catalunya
Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau, Camí del Pont del Diable s/n, Tarragona
El contingut d’aquesta sessió serà:
MARC DE RELACIONS LABORALS
INSPECCIÓ DE TREBALL
SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL
Attached documents
L’autor del llibre “Barcelona rebelde” (Debate editorial, 2011) reflexiona sobre el moviment llibertari en l’actualitat i els perills que de nou li esperen.
El passat 29M, sobre el migdia, es va viure un espectacle visual impactant i no previst a Barcelona. Una marxa de piquets anarcosindicalistes es va transformar en la major manifestació llibertària en la Península. Eren varis milers de persones -17.000, segons la CGT-. La cosa, que consistia a avançar relaxadament pel carrer i somrient amb la boca plena de dents, ocupava bona part de Passeig de Gràcia. Hagués estat una fita i alguna cosa a tenir en compte si, a la tarda, la manifestació convocada per CGT-CNT contra la Reforma Laboral -va transcórrer en un carrer paral·lel a la que albergava la manifestació majoritària, que demanava la negociació de la Reforma-, no hagués triplicat amb escreix en nombre a la manifestació espontània del matí.
En aquesta manifestació llibertària -colossal- no només es podia veure als usuaris d’una cosmovisió que en les 4 últimes dècades ha avançat pel desert -generalment, en cercles-, sinó usuaris nous, noves i grans incorporacions que adoptaven la forma d’homes, dones, parelles amb nens, estudiants, treballadors, o nuvis i núvies menjant-se la boca i amb ganes de proclamar la Primavera. Érem, en fi, un grup nou i cridaner, encantat de conèixer-se, i que modulava aquesta cara que se’t posa en el rostre quan l’optimisme de la voluntat t’acaricia el front. Les abraçades emocionades eren una cosa comuna, que demostrava que el que estàvem vivint era una cosa en absolut comú. A saber: el moviment llibertari aixecava, aparentment, el cap. Era, per altra banda, un cap bell i divertit.
En l’àrea metropolitana de Barcelona es va viure una cosa semblant. Els usuaris de la cosmovisió llibertària van ser un component ampli i viu en unes manifestacions que van ser, al seu torn, històriques pel volum de persones que van acudir a elles. Va haver-hi manifestacions convocades per sindicats, com la de Sabadell, on, fins i tot, el component llibertari va ser el major de tots. A Saragossa es van congregar més de 15.000 persones, una cosa mai més vista. Com a Madrid, on la manifestació multitudinària de la tarda va acollir també la major concentració llibertària en anys, i en la qual es va viure també la perplexitat i l’emoció que neix quan coincideixes i reconeixes en ple carrer a milers de persones. És difícil interpretar aquesta explosió. En primera instància, el succeït té molt a veure amb el treball de l’anarcosindicalisme en aquests últims i severs anys, en els quals s’ha vertebrat un sindicalisme honest, absorbent, dur i, freqüentment, amb poques recompenses estètiques. Però, potser, aquestes concentracions també poden ser un indicatiu que la cultura llibertària està renaixent de les seves cendres. Si això fora així, significaria que vivim un moment màgic. Malgrat l’alegria que això pugui provocar, convé recordar que no és el primer moment màgic d’aquestes característiques. I, sobretot, convé recordar com van finalitzar altres períodes màgics anteriors.
L’última vegada que el moviment llibertari local va viure una cosa semblant va anar en els70’s
Contra nosaltres Llegeix més »
– Com valores el seguiment de la vaga? I com penseu arribar a aquells col·lectius que encara no s’han mobilitzat?
Pel que fa a la participació considerem que la vaga general ha estat un èxit i ha superat amb escreix les xifres de la del 29 de setembre de 2010. Les aturades en alguns sectors han estat gairebé del 100% i la mobilització als carrers ha portat a manifestacions considerades històriques, pel gruix de participants, en moltes localitats. I la CGT hi hem estat presents.
ATUREM LES RETALLADES ALS DRETS I LLIBERTATS CIVILS
Des de la FAVB, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, sempre hem manifestat el nostre més ferm rebuig a totes les formes de violència. Considerem que el dret a la protesta ha de poder-se expressar de forma pacífica, sense ésser desvirtuat per accions violentes de part dels manifestants o de la policia. És per aquest motiu que la FAVB, conscient de la seva responsabilitat com a moviment ciutadà, sempre s’ha situat al capdavant de la defensa dels drets i llibertats civils, especialment quan aquestes es veien amenaçades per pulsions autoritàries.
Conclusions del Dictamen 5/2012, de 3 d’abril, sobre el Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral elaborat pel Consell de Garanties Estatutàries:
Primera. L’article 12 (apartats U i Dos, primer paràgraf) i l’article 14
(apartats U, Tres i Sis) del Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de
mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, són inconstitucionals
perquè vulneren els límits materials establerts per l’article 86.1 de la
Constitució.
S’acosta el 17 d’abril, dia internacional de la lluita pagesa, i al voltant d’aquesta data, com en els darrers anys, des de l’ASAC estem organitzant la setmana de lluita per la Sobirania Alimentària, que enguany arriba a la cinquena edició. Aquest cop la temàtica principal serà la defensa dels espais agraris: les lluites de resistència davant les continues agressions al territori i els projectes especulatius que volen destruir la terra agrària i l’agricultura pagesa. A continuació us informem de les activitats que ja tenim programades a la Barcelona metropolitana:
– 13/14 d’abril: X Jornades de Comerç Just i Consum Responsable.
13 – 22 d’abril: V Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària Llegeix més »
El pagament per interessos del deute augmentarà de nou el 2012 fins a arribar als 28.848 milions d’euros, més que la quantitat a retallar en aquests pressupostos, el més brutals de la història. La tisora de l’Executiu s’ha encebat amb l’Educació, la Cultura i la Sanitat.
Agències/Premsa/Kaosenlared
Mai abans es va conèixer una estafa de semblant magnituds. Ja se sabia, però no per això ha de deixar de sorprendre’ns indignar-nos. El PP ha presentat oficialment els pressupostos de l’estat, i ha sortit a la llum una cosa que reflecteix a la perfecció l’essència del capitalisme: l’estat ha de pagar per a satisfer i engreixar el negoci dels bancs i altres especuladors financers, més diners que els que s’ha vist “obligat” a retallar en les diverses partides pressupostàries.
Això és, que tot el sacrifici que hauran d’assumir els ciutadans, veient com els seus drets més elementals són retallats, com l’educació, la sanitat, la cultura, la investigació, la ciència, l’esport, els subsidis d’atur, l’ajuda al desenvolupament, la lluita contra el canvi climàtic i tot quant a vostè se li ocorri (menys la “festa” dels toros i els cossos i forces de seguretat de l’estat), anirà destinat íntegrament a engreixar els comptes de resultats de les entitats financeres -estatals i internacionals-, unes entitats financeres que, per a més inri, prèviament han necessitat, en la majoria de casos, ser rescatades de la ruïna per aquests mateixos estats que ara els deuen tants diners, i que tants diners els faran guanyar a força del pagament dels interessos del deute. Una cosa de bojos.
En concret, el pagament per interessos del deute augmentarà de nou el 2012 fins a arribar als 28.848 milions d’euros, l’equivalent a un 2,7% del PIB, una quantitat superior a la retallada total dels Pressupostos Generals de l’Estat per a 2012, xifrada en 27.300 milions d’euros. El deute públic augmentarà el 2012 del 68,5% al 79,8% del PIB per les noves necessitats financeres i el refinançament de venciments, així com per l’impacte d’instruments com el FROB o el fons de pagament a proveïdors.
En el cas de l’Administració Central, aquesta ràtio passarà del 52,1% al 60% del PIB. Per a quadrar els seus compte, i poder complir així, tal com obliga la Constitució des de l’any passat, amb el pagament del deute als voltors creditors, el Govern ha retallat un 4,3% la despesa social fins a deixar-la en 175.382,7 milions d’euros, el 56,2% del total de despesa. Les partides més afectades en els nous Pressupostos Generals de l’Estat són les relatives a Educació, del 21,9%; Cultura, un 15,1%; i Sanitat, un 6,8%.
En total, l’Educació sofreix una retallada fins als 2.220 milions d’euros, gairebé un 22% menys que el 2011. Per programes, descendeix un 36,5% el d’educació infantil i primària, que se situa en 167,13 milions d’euros; el de secundària, FP i escoles oficials d’idiomes, que se situa en 175,79 milions, el que implica una rebaixa del 28,8%; i els ensenyaments universitaris arriben als 149,66 milions d’euros, amb una reducció del 62,5%. Per contra, l’educació compensatòria es multiplica fins als 169,79 milions d’euros. A més, la partida de beques rebrà 166 milions menys que l’any passat, encara que el Govern va assegurar que no es veurien afectades pels ajustaments en els ministeris. Una altra mentida més, i van…
La Cultura, per la seva banda rebrà aquest any 937,40 milions d’euros, diners en el qual s’inclou una partida de 177,46 milions per a programes de foment i suport a activitats esportives. Amb això, la partida a Cultura és de prop de 760 milions. Per partides, destaca la reducció a la cinematografia, que rebrà 71 milions enfront dels 106 de 2011. Això sí, per a la promoció i defensa de la “festa” dels toros, hi haurà més diners que mai, segons va anunciar recentment el Ministre Wert.
Respecte a la Sanitat, l’Executiu destinarà un total de 3.974,62 milions d’euros a aquesta política, el que suposa 288,96 milions menys que en l’exercici anterior. Aquesta retallada afectarà sobretot a les polítiques de salut i ordenació professional, la partida que més redueix el seu pressupost amb un 75% menys, seguida de la destinada a polítiques de salut pública, sanitat exterior i qualitat, que es redueix en un 45%.
Quant a serveis públics bàsics, el pressupost destinat a polítiques de Justícia se situa en 1.612,6 milions, un 5,9% menys, mentre que Defensa experimenta una retallada major, del 8,8%, fins a 6.261,3 milions. La tisora també s’aplica al foment de l’ocupació, que cau un 21,3%, a la despesa en atur, que es redueix en un 5,5%, i als serveis socials i la promoció social, que cauen en un 15,7%.
La despesa en seguretat, en canvi, tot just cau un 0,6%. De fet, el Ministeri d’Interior, és qui serà l’encarregat de fer complir la llei i l’ordre en els carrers, això és, de reprimir tot allò que es mogui en oposició a aquestes increïbles i al·lucinants coses que estem vivint, purs atracaments a mà armada d’estafadors sense escrúpols. És el Ministeri, d’entre els convencionals, que menys sofrirà les retallades, no vagi a ser que la situació se’ls escapi de les mateixes mans amb les quals ens estan robant d’una manera descarada, despietada i salvatge.
L’accés a l’habitatge i el foment de l’edificació sofreix una retallada del 31,7% i passa de 1.200 milions a 820 milions, mentre que la gestió i administració de la Seguretat Social experimenta una rebaixa del 62,7% i se situa en 2.901 milions.
Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries mantenen gairebé la despesa (-0,6%), que se situa en 8.354,9 milions, mentre que la política exterior experimenta la major retallada d’aquest capítol, d’un 38,9%, xifrant-se en 1.680,1 milions.
La Investigació i el Desenvolupament perden un 25,6%. D’altra banda, el pressupost per a canvi climàtic es redueix a la meitat, de manera que la despesa en actuacions per a la prevenció de la contaminació i el canvi climàtic ascendeix aquest any a 58.800 milions d’euros, enfront dels 101.513 milions del 2011.
Altres partides mediambientals també es veuen afectades per les retallades de l’Executiu de Rajoy. Així, Meteorologia passa de 122.796 milions a 87.325; Qualitat d’aigua de 295.340 a 220.570 milions; Protecció i millora del medi ambient de 30.206 a 18.831; i Protecció i millora del mitjà natural de 225.674 a 190.641. El pressupost total de ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient s’ha vist reduït en un 31,2% en relació a l’exercici anterior.
Així que, per si algú tenia algun dubte en relació a on anava a parar els diners dels ajustaments, ja li ha hagut de quedar resolta: aquest quedarà en lloc segur en el compte de resultats dels grans bancs i fons d’inversió internacionals, en el que és, sens dubte cap, la major estafa mai coneguda, el major saqueig als diners públics del que es té record fins a la data, i que, probablement, mai podrà tornar a ser superat, una vegada s’acabi aquest malson capitalista/neoliberal, al llarg de tota la història.
És, ni més ni menys, que el robatori permès i institucionalitzat de la riquesa mundial, per a posar en mans d’uns pocs milers el que pertany a milers de milions de persones, i que en cada país tindrà les seves pròpies i terribles conseqüències en forma de tragèdies socials i drames humans. Això és, no obstant això, el que sempre ha estat, i sempre serà el capitalisme, solament que ara ja d’una manera absolutament bestial, sense cap tipus de mirament ni contemplació.
Kaos en la Red. Laboral i economia
Si no tinguéssim la literatura ens seria impossible entendre les rodes de premsa de personatges d’un intel·lecte tan ridícul i mínim com aquest Felip Puig que els convergents han posat al capdavant de la conselleria repartidora de cops de porra, pots de fum i pilotes de goma. Per sort, un ciutadà exemplar com George Orwell, que va venir a lluitar a casa nostra contra els antecedents ideològics del conselleret, ja ens ho va explicar abastament a una de les seves obres més citades i recitades. Efectivament, malgrat els intens d’apropiació i defecació en forma de brossa televisiva, “1984” continua donant-nos elements lingüístics suficientsper entendre la realitat que hi ha i que vindrà.
La llengua de Felip Puig, la novoparla de sempre Llegeix més »
Els dies 24 i 25 de març es va celebrar a Madrid una Trobada Estatal per a promoure el procés de auditoria ciutadana del deute amb la participació de més de 100 persones de diferents ciutats de l’Estat espanyol.
Ciutadanes, assemblees del 15-M de diferents ciutats, juntament amb altres xarxes i organitzacions socials, han constituït una Plataforma per a realitzar una Auditoria Ciutadana del Deute, que determini la seva il·legimitat. S’inicia així un procés liderat per la ciutadania per a abordar el problema del deute.
A Espanya, igual que en altres països de la perifèria europea, som testimonis de com la Crisi del Deute és utilitzada per a justificar polítiques d’ajustament i austeritat amb les quals es destrueixen els drets socials i laborals conquistats gràcies a l’esforç i la lluita de generacions passades. Amb total impunitat es retallen i privatitzen serveis públics bàsics, com l’educació, la sanitat i els serveis socials. Les ciutadanes observen amb impotència com es retarda l’edat de jubilació, es precaritzen les seves condicions de vida, es congelen les pensions i desapareixen els drets laborals.
Des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute “No devem, No paguem” entenen que hi ha indicis més que suficients de il·legitimitat en el deute que el Govern espanyol, juntament amb la UE o els governs autonòmics, estan utilitzant com motiu per a tirar endavant amb una sagnant política d’austeritat. Per això s’exigeix el dret a saber, a conèixer els detalls del procés que ens ha dut a aquesta situació.
Aquesta iniciativa té entre els seus objectius l’exigència de poder decidir democràtica i sobiranament què fer amb el deute i amb el nostre futur, sense ingerència dels mercats financers, de la Comissió Europea, el BCE o el FMI.
El deute de l’economia espanyola és enorme, se situa per sobre del 400% del PIB però qui va contreure i es va beneficiar d’aquest deute? És cert que tots i totes hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, com ens repeteixen fins a la sacietat? O per contra aquest deute ha beneficiat a una minoria poderosa que continua enriquint-se amb les polítiques d’ajustaments i retallades? Estem pagant un deute que no hem generat, un deute que ha estat contreta en contra de l’interès general del poble? O simplement, són il·legítims de per si mateixos els mecanismes dissenyats per a generar deute?
Durant aquest primera trobada estatal, en la qual van participar més d’un centenar de persones, s’ha definit quin tipus d’Auditoria es vol promoure. Es tractarà d’un procés Ciutadà, obert a totes aquelles persones que vulguin participar en ell. Abordarà d’una banda l’àmbit de l’Estat espanyol com deutor, ja sigui a través del Deute públic o del Deute privat susceptible de convertir-se en pública en un futur. Es realitzarà a nivell Estatal, autonòmic i local.
El procés d’Auditoria tindrà a més una visió integral, analitzant no només qüestions econòmiques i financeres, sinó també impactes de gènere, socials, ambientals, culturals o polítics. Per altra banda, inclourà també el paper de l’Estat espanyol com creditor dels deutes d’altres països del Sud Global, així com dels deutes ecològics, socials, culturals, de gènere, polítiques i històriques que hem acumulat enfront de diversos pobles.
Des de la nova Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute “No devem! No paguem!” es participarà en mobilitzacions i lluites contra les polítiques d’austeritat, començant per la participació en la Vaga General del 29M per a denunciar una Reforma Laboral imposada sota l’engany d’un Deute del qual els treballadors no són responsables. Una Reforma Laboral que respon una vegada més als interessos d’aquells, bancs i grans empreses, que sí són responsables de la major part de l’endeutament espanyol (més d’un 65% correspon al deute d’empreses financeres i no financeres). L’engegada de la Reforma Laboral suposa que de fet siguin les treballadores les que paguin, amb sous més baixos i condicions més precàries, els deutes acumulats per les grans fortunes.
La Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute “No devem! No paguem!” buscarà treballar de forma conjunta amb altres grups, organitzacions, moviments socials i sectors en lluita. El deute és el motiu pel qual Governs i Institucions Internacionals imposen retallades, privatitzacions i reformes com la Reforma Laboral o de les Pensions en el nostre país i la resta de la Perifèria europea i el Sud Global. En aquest sentit és de gran importància treballar de forma conjunta per a dir NO al pagament del deute, alhora que se segueix lluitant contra les retallades i es reverteix la Reforma Laboral.
Des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute “No devem! No paguem!” es fa doncs una crida a tots i totes les ciutadanes, independentment dels seus coneixements o experiència, a participar en aquest procés d’aprenentatge col·lectiu i empoderament, que retorni als ciutadans la sobirania expropiada per la dictadura dels mercats financers.
Per a obtenir més informació sobre el procés d’Auditoria o concertar entrevistes, us podeu posar en contacte amb nosaltres a travésdel correu auditoriabcn@nullgmail.com
“Els moviments socials són protagonistes de les obres que editem”.
“Ens organitzem en forma de cooperativa i funcionem de forma assembleària”.
“Tigre de Paper Edicions busca difondre i reforçar la reflexió i el pensament crític” Llegeix més »
Les tremendes mobilitzacions que van paralitzar a la península el 29 de març no van tenir com protagonistes exclusius als tradicionals sindicats; van irrompre joves, migrants, dones, majors i estudiantes, amb imaginació i accions que, encara que no uniformes, van collint èxits i obrint un camí al futur.
Estat Espanyol. Les vagues han estat un nou èxit de la política de moviment. Que els ajuntaments en mans dels conservadors hagin optat per encendre la llum durant el dia amb l’únic objecte d’intentar minvar les estadístiques que proven la paràlisi total del país és la millor prova. Manipulen de manera basta fins a les més elementals regles de joc.
Però si hem dit “vagues” i no “vaga”, en singular, és perquè, en realitat, aquesta vaga ha estat doble. D’una banda ha estat la vaga general convocada pels acovardits sindicats espanyols, sempre prudents a l’hora de convocar a la mobilització social i que durant les últimes dècades han deixat la iniciativa a successius governs i partits. Però, per altra banda, també ha estat una altra vaga; una forma emergent de repertori d’acció col·lectiva que tot just ha començat a donar els seus primers passos, però que com hem pogut veure des de l’anterior vaga del 29S madura a gran velocitat.
En efecte, la vaga general sindical està veient emergir un altre tipus de vaga: la vaga metropolitana del precariat, animada per xarxes d’activistes que no han cessat de formar-se, d’agregar-se, de recombinar-se en els últims mesos. Aquest altre tipus de vaga ha desbordat el vell repertori de la paràlisi del transport, de l’atur fabril, del col·lapse de la producció provocat des dels centres de treball i ha posat en relleu un altre repertori concurrencial, innovador, dinamitzador i capaç de projectar sinèrgicament la política de moviment més enllà de les seves formes tradicionals: centres universitaris ocupats des del dilluns, vagues de consum, piquets metropolitans de joves, migrants, dones o gent gran, la riquesa desplegada una vegada més per aquesta multitud no coneix les limitacions institucionals de l’acció social concertada que en el seu moment es va instituir amb els Pactes de la Moncloa.
El progrés del nou repertori no és fàcil, encara no està institucionalitzat i tot just arriba a a definir una estratègia comuna. Per si no fos poc, l’esquerra tradicional, després d’anys de resistencialisme i posicions defensives, no poques vegades ho ha atacat de manera visceral, ideològica, freturosa d’alternatives que oferir més enllà de l’hegemonia que ha mantingut sobre el treball representat en les negociacions (cada vegada més distant i menys representatiu del treball real). No importa, l’ona de mobilitzacions prossegueix amb èxit un camí que deixa ja un llistat d’èxits: el 29F, el 17N, el 15O, el 15M, el 29S…
Aquesta ona és imparable. No almenys mentre el règim polític no canviï de rumb. Res apunta que serà així. Ja a l’estiu el comandament va blindar el règim contra qualsevol possibilitat modificant la Constitució de 1978 per mitjà del pacte entre el partit socialista i el partit popular. A pesar de la persistent reivindicació del 15M per a modificar la llei electoral, els grans partits, obscens beneficiaris d’aquesta lògica, estan disposats a seguir mantenint aquesta pedra angular del comandament mentre sigui possible.
De fet, només la mobilització en el carrer, l’emergència de nous actors, la dissociació i el distanciament entre la constitució formal del govern i la constitució material de la societat, obren una possibilitat amb futur. La ruptura del règim i la instauració d’un règim alternatiu és cada dia menys el desig ideològic del revolucionari i més l’imperatiu de la situació quotidiana de la gent corrent. Qui vulgui treball haurà d’organitzar-se en una cooperativa, qui vulgui aprendre haurà d’organitzar-se la seva pròpia universitat alternativa, qui vulgui obtenir cultura haurà de compartir-la. Aquest és el règim polític del comú que progressa avui en els carrers.
* Raimundo Viejo Viñas és Llicenciat en Geografia i Història i Doctor en Ciència Política i de l’Administració, actualment professor a la UPF de Barcelona. Article publicat a http://desinformemonos.org/2012/04/huelga-general-29m-suma-sigue-espana/
La vaga general del 29M, suma i segueix Llegeix més »
Juanito Piquete canta a l’esperança i a l’autoorganització del poble
Joan Martinez és un artista polifacètic underground i llibertari. Veu i compositor del grup de rock punk Juanito Piquete y los mataesquiroles. Creador de diferents discs. A més de músic, lletrista i activista social, és actor. Últimament ha participat en diversos curtmetratges. A la xarxa, es poden escoltar avenços de les cançons per publicar i també de les antigues. El Joan es troba en una etapa de plena activitat artística. Respon a les preguntesde manera directa i clara.
“Vull estendre les idees llibertàries mitjançant les cançons” Llegeix més »
Per a moltes i molts la Vaga General del 29 de març a l’Estat espanyol, representa un èxit sense precedents, un augment quantitatiu i qualitatiu de la conflictivitat social contra l’Estat i el capital, una expressió popular contra la por, i un pas endavant en l’autoorganització de la classe treballadora i dels moviments populars i combatius.
Barricades … (conversa entre militants per email l’endemà de la vaga)
Paloma: “que dic jo que … és bo que estiguem en les barricades, sobretot amb vosaltres, els meus companys, sou els millors que puc tenir … que sí, que m’he posat una mica sentimental, però és el que hi ha avui i que em duri molts dies. “
29M: L’expressió sense por del poble Llegeix més »
La deriva totalitarista dels poders econòmics i polítics a les societats occidentals era previsible. Davant l’esclat i la consolidació de formes d’autoorganització social emancipadora i de l’arrelament d’un bagatge polític subaltern en molts casos fonamentat en la precarització gradual de les condicions de vida de les classes populars, la recepta de l’estat esdevé una cantarella rovellada: la militarització del conflicte social i la invisibilització de les seves causes.
“Legislació antiterrorista? I per què no camps d’extermini?” Llegeix més »
Vídeo on Felip Puig, conseller d’Interior de la Generalitat, en roda de premsa, entre altres coses, anuncia sancions a CGT i CNT, modificació del codi penal, limitació o suspensió de drets fonamentals com el dret a reunió i manifestació, i més control i repressió a tots nivells.
L’Estat Policial avança a Catalunya de la mà de CiU, mentre els motius que van portar a la vaga general del 29M queden camuflats rere la cortina de fum dels incidents produïtsa Barcelona.
Vídeo: NO-DO | Comunicació del conseller Felip Puig Llegeix més »
El conseller aposta per un sistema de seguretat que faci por, per augmentar els nombre d’agents antidisturbis, per revisar el dret a reunió i per restringir drets als condemnats per aldarulls en la seva ofensiva contra els “grupsde violència urbana”.
Benvinguts a la “dictadura” policial de Felip Puig Llegeix més »
L’endemà del 29 de març, a banda de ser divendres va ser el dia triat pel govern de Mariano Rajoy (l’íntim amic de Mas, Fabra i Bauzà) per anunciar una de les mesures polítiques més fastigosament inacceptables de les que el govern espanyol en curs ha aprovat des que el PSOE va ser substituït pel PP. Els grans defraudadors, els grans lladres, ja tenen la seva amnistia. L’amnistia fiscal.
Continua el robatori: ara l’amnistia fiscal Llegeix més »
La jornada de vaga general del 29 de març ha estat un èxit, tant en l’aturada de l’activitat econòmica com en les mobilitzacions al carrer.
El seguiment de les convocatòries de la CGT de Catalunya junt a moviments socials i altres organitzacions anticapitalistes han sigut les majors dels darrers 30 anys i il·lustra el creixement d’aquest espai sindical i social d’esquerres.
DAVID FERNÀNDEZ | 02/04/2012 – Setmanari Directa
El balanç de l’acció policial deixa 79 detencions –4 d’elles empresonades– a Catalunya i centenars de ferits: un mínim de 4 ferits greus, 19 persones amb politraumatismes i 7 hospitalitzats per lesions arrel de les pilotesde goma.
