Els treballadors Tècnics de Transport Sanitari de l’empresa CTC Externalización exercint les seves funcions en el centre de treball BANC DE SANG I TEIXITS DE CATALUNYA

exposen:

Mitjançant el Sindicat de Sanitat de Barcelona CGT convoquen Vaga indefinida en forma d’aturades diàries amb data d’inici 13.01.2014 pels següents motius:

– Incompliment dels drets i condicions laborals sanitàriesde forma continuada.

El fons de capital risc KKR, nou soci del parc temàtic, inverteix en empreses d’armes i té un exdirector de la CIA en nòmina

Les operacions que ha dut a terme Investindustrial a Port Aventura el darrer any han estat un negoci rodó per a la família Bonomi, propietària del fons de capital risc, i perjudicials per a la plantilla del parc temàtic. El fons s’ha embutxacat diversos milions d’euros amb la compra-venda de la meitat del capital del parc, ha retallat la plantilla i ha empitjorat les condicions laborals de les empleades de neteja, malgrat que la instal·lació va guanyar 13,8 milions el 2012. Des de principis de desembre, un altre fons de capital risc, el nord-americà Kohlberg Kravis Roberts & CO (KKR), també intentarà lucrar-se amb el parc de Vila-seca i Salou. Un dels alts càrrecs de la companyia és David Petraeus, exdirector de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units, la CIA.

Cada cop hi ha més persones que viuen al carrer. És una realitat incòmoda i complexa, especialment agreujada per la crisi econòmica. És difícil de posar-hi xifres, però se sap que, al 2012, a Catalunya les persones sense llar que van anar als serveis socials eren 92 de cada 100.000, quasi un 1 per mil de la població.

Aquesta protesta tindrà lloc dimecres 15 de gener, a les 19h a les estacions de Llucmajor, Torre Baró, Santa Coloma, Sagrera, Sant Andreu, Horta, Arc de Triomf, Fontana, Pompeu Fabra-Badalona, Castelldefels, Verneda, Clot, Plaça de Sants, Sant Joan Despí, Martorell, Congrés, Cornellà i a la Pl. De la Marina de la Zona Franca. Aquestes concentracions responen a l’augment d’entre un 3 i un 8% de les tarifes de 2014, per part de l’Autoritat del Transport Metropolità.

La revista Carrer de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona dedicava en el seu número de desembre un dossier al Port de Barcelona, al que cataloguen com “un monstre de 830 hectàrees gestionat per un limbo públic-privat que no respon als interessos dels ciutadans”.

Algunes de les xifres relacionades amb el port són sens dubte colossals: primer port de l’Estat per facturació i per valor de mercaderies transportades, connexió amb més de 300 ports, 14.000 llocs de treball directe i 18.000 indirecte, benefici net de 43,2 milions d’euros.

Si bé la zona comercial i logística del port és bastant coneguda, no podem dir el mateix del moll de l’energia, pilar del sistema energètic de Catalunya. És la planta de magatzematge més gran de l’Estat i una de les majors terminals petrolíferes del Mediterrani.

En total, són quatre ports en un: el logístic-comercial, el de creuers, el d’energia i el Port Vell (que també sol aparèixer amb el nom de port ciutadà). Aquest últim, on se situen el Imax, el Maremágnum, el Aquárium o la nova botiga de Desigual, que ocupa 11.000 metres quadrats, era una zona tradicionalment de pesca i comerç que s’ha anat privatitzant a partir dels anys 80 del segle passat i l’última proposta municipal per al qual és convertir-la en zona de iots de luxe. Per tant, com diu el navilier Javier Moreno, aquest espai portuari ni és “vell” ni és “ciutadà”.

Transformacions i resistències

Els preparatius per a albergar els Jocs Olímpics de 1992 van canviar radicalment la fisonomia del litoral de Barcelona. Els canvis han afectat no sempre positivament als barris adjacents al port: Poble Sec, Raval, Gòtic, Casc Antic, Ribera i Barceloneta. L’enginyer de camins Francesc Magrinyà parla de “gentrificació”, procés que suposa la transformació física, social, econòmica i cultural d’un barri antigament degradat o de classe obrera que acaba sent de classe mitja-alta. Canvia la tipologia dels seus comerços i serveis menys orientats a la població local, que a poc a poc va sent expulsada de les seves cases, com ha succeït en el nucli antic de Barcelona.

Plataformes de veïns, grups intel·lectuals i altres col·lectius han sorgit al llarg del segle XX intentant posar fre als plans que les elits tenien per al port. Una d’aquestes últimes organitzacions és la Plataforma Defensem el Port Vell, que en 2012 va intentar parar sense èxit la marina de iots que Salamanca Group està construint en el Port Vell. La consulta ciutadana va arribar fins al ple de l’Ajuntament presentada per ICV-EUiA, però CIU i PP la van tombar.

El fervor olímpic de 1992 va impulsar la construcció d’un barri nou, la Vila Olímpica, i es va arrasar amb els espais industrials, patrimoni sempre prescindible per a qui han governat la ciutat. S’iniciava al mateix temps la transformació de la dàrsena del Port Vell en espai d’oci, amb el que va seguir la destrucció de patrimoni de Barcelona, si bé una petita part es va conservar.

La Plataforma Defensem el Port Vell va intentar frenar el procés, però finalment la ciutadania va cedir davant el poder empresarial i es van construir el centre comercial Maremágnum, el World Trade Center o més recentment l’Hotel Vela, que aquest any va comprar un fons catarí per 200 milions d’euros.

En els últims anys les propostes municipals en les zones dels barris de la Marina i en el Fórum, i els nous projectes per a reformar la Ciutat Vella, la Barceloneta i el Paral·lel, semblen conduir a una nova transformació orientada per la demanda turística tal com denuncia la Plataforma Defensem el Port Vell.

Públic o privat?

El port és una infraestructura pública tant per l’organisme que ho gestiona, la Autoritat Portuària de Barcelona (APB), com pels terrenys on se situa. En el seu article a Carrer, Marc Font afirma que els negocis són la prioritat màxima del port i així es llegeix en la web de la infraestructura: “Port per als negocis”. Segons Carrer no hi ha cap capacitat de comprovació democràtica de les actuacions de APB, ni tampoc existeix un control públic i transparent dels seus comptes, de manera que en la pràctica es permet una privatització del domini públic portuari.

Al capdavant de la APB trobem a Sixte Cambra, nomenat per Artur Mas el 2011. A més de les mercaderies, el port també destaca per l’entrada de turistes a través de creuers, uns 2,5 milions en 2012. La APB i les empreses privades del sector es veuen beneficiades per les inversions pagades amb recursos del port, gràcies a les quals s’incrementa el nombre de clients i per tant de negoci. Barcelona és el primer port de creuers d’Europa i el quart del món.

Sota la qualificació d’interès públic, la APB porta a terme projectes dirigits al servei de l’interès privat més que al bé dels ciutadans. Els dos últims han estat l’Hotel Vela, construït en espai de domini públic, i les recents obres, encara en curs, de la Marina del Port Vell per a transformar-lo en un aparcament de luxe per a iots de multimilionaris. Aquesta zona del port quedarà barrada i envoltada de fortes mesures de seguretat, malgrat estar en aquesta part també coneguda com port ciutadà.

Una zona que ha estat objecte de desig

Lloc d’interès urbanístic, el litoral ha estat fruit de remodelacions i projectes distints. Va ser a partir de la segona meitat del segle XX quan més es van intensificar i van ampliar les instal·lacions del port i van entrar en decadència els establiments tradicionals de reparació naval situats en el Passeig de Colón i en la Barceloneta. Punt i a part mereix el Pla de la Ribera (1965), sota govern de l’alcalde franquista Porcioles, que pretenia fer una zona residencial i d’oci en el nord del litoral de Barcelona, el que va deslligar la resistència dels veïns de Poble Nou en ple franquisme.

* Un article de Dani Font publicat a la revista Diagonal.

RETALLADA DE 250.000 EUROS A LA CONTRACTA DE NETEJA VIÀRIA I RECOLLIDA D´ESCOMBRARÍES DE MANRESA.

La Secció sindical de CGT a FCC, es mostra totalment en contra de la brutal retallada de 250.000 euros del pressupost per a la neteja de la ciutat.

Argumentem que es inviable mantenir el nivell de exigència demanat per l’ajuntament amb una retallada d’aquest calibre, que comportarà l’eliminació de manera automàtica de serveis com poden ser les cubes d’esclariment, una escombradora de nit i reducció de freqüència en les de dia, eliminació de camió reforç neteja contenidors “a l’estiu” (que es quan mes oloren els contenidors), eliminació de peó d’escombrat mixt, no es cobreixen jubilacions o baixes definitives amb la constant reducció de plantilla que, des de 2002 a 2014 s’ha reduït en 17 persones, tampoc es farà la compra que hi havia prevista segons contracta de camions de càrrega convencional, furgonetes porter, o camió cuba, ni tampoc la compra de contenidors nous.

Des de la secció sindical de CGT a Autobusos de Barcelona volem deixar ben clar el nostre suport, a tots els moviments socials que estan sorgint en contra de l’última pujada tarifaria.

Una vegada més els polítics i directius que gestionen malament TMB donen mostra de la seva incompetència. Ja són diverses setmanes les que portem rebent mitjançant premsa el missatge de dèficit per part de TMB i per tant no ens ha suposat cap sorpresa veure l’augment abusiu del preu tarifari que entrava en vigor a partir del 1 de Gener del 2014.

Des de CGT/PSA teníem la ingènua esperança, que després de les retallades que actualment estem sofrint els treballadors/es i amb la reducció de servei que ha generat la implantació de la Nova xarxa seria suficient per a no seguir sagnant econòmicament a l’usuari de Transports Metropolitans de Barcelona.

Són molts els anys que els conductors i la ciutadania de Barcelona portem pagant de les nostres butxaques, la gran incompetència que generen els nombrosos directius i fora de conveni que tenim dintre de TMB.

Per aquest motiu volem recordar a tots els nostres companys d’Autobusos de Barcelona i a la ciutadania en general quines són les nostres obligacions dintre del bus…

Els conductors no som inspectors!!!

Bitllet senzill 2,15€

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha acordat aquest dilluns apujar el preu de la T-10, el títol de transport més venut, fins als 10,30 €. L’ATM ha anunciat també la pujada del preu del bitllet senzill, que costarà 2,15 €, i el de la T 50/30, que costarà 42,50 €. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, havia anunciat que l’augment del preu de les tarifes afectaria principalment els bitllets d’ús turístic o ocasional.

Aquesta protesta del dijous 9 de gener, ha estat convocada a les 19h a les estacions de Llucmajor, Torre Baró, Santa Coloma, Sagrera, Sant Andreu, Horta, Arc de Triomf, Fontana, Badalona, Castelldefels, Verneda, Clot i Plaça de Sants. Totes les concentracions confluiren a Plaça Sant Jaume de Barcelona, responent a l’augment d’entre un 3 i un 8% de les tarifes de 2014, per part de l’Autoritat del Transport Metropolità.

Un desafiament als barris més castigats per la crisi, l’atur i les retallades.

Directius del grup intenten substituir els vaguistes amb personal que estava en un ERTO

L’empresa se centra en servir les comandes de certificats de grans clients per evitar-ne la fugida

El conflicte d’Unipost es radicalitza. Després d’una reunió convocada per l’empresa amb el comitè intercentres -no amb el comitè de vaga-, el sindicat convocant, CGT, ha decidit perllongar l’aturada fins al 17 d’aquest mes. Mentrestant la situació es va tensant i el repartiment d’objectes postals segueix col·lapsat, fet que provoca les queixes dels grans clients de la segona companyia de repartiment de correspondència a Espanya.