CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Antimilitarisme

Antimilitarisme

No amb els nostres diners

Implacables en la seva pressió fiscal, l’Estat no cessa de demanar-nos: IRPF, IVA, impostos indirectes, taxes… I en aquest temps de tremendes retallades en despesa social, de pèrdua de drets i de la majoria de les nostres conquestes, de desmantellament del públic, quan l’eixut estat del benestar que encara gaudíem es trontolla, observem amb vergonya com, any rere any, es renoven enormes inversions en el més estèril de les despeses: la Despesa Militar.

Llegir més »
insubmisos-750x400.jpg
Antimilitarisme

Cap servei a l’Estat, ni civil ni militar. 30 anys més tard…, seguim

Fa pocs dies va fer 30 anys del primer consell de guerra contra dos insubmisos. Va ser el 14 de novembre de 1989 i els companys jutjats en Carlos Hinojosa i en Josep Maria Moragriega. Des d’aquell, en van venir molts d’altres, primer per la jurisdicció militar i després per la civil. En els 8-9 anys següents ens van jutjar a milers d’insubmisos de tot l’estat. A molts ens van condemnar a penes de presó. A d’altres els van inhabilitar per anys. Centenars van entrar a la presó. Tot plegat passava en un estat que s’autoqualificava com a democràtic, com exemple de transició després d’una dictadura i durant molts d’anys d’un govern que es deia d’esquerres. Eren temps de proclames de pau social. Temps en que l’únic conflicte que es reconeixia en els mitjans de comunicació era entre “demòcrates” i “violents” i on s’intentava imposar un culte al consens com a única ideologia possible.

Llegir més »

Concentració l’11 de desembre contra les maniobres militars a Tarragona

L’exèrcit, ni aquí ni enlloc

La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau convoca la ciutadania, les organitzacions per a la justícia global i els moviments socials a una concentració el dilluns, 11 de desembre, a les 19 h, a l’estàtua dels Despullats, per mostrar el nostre rebuig a les maniobres militars previstes a Tarragona aquest mes.

Llegir més »

Triem lluitar, el 3 d’octubre totes i tots a la Vaga General

Els sindicats, organitzacions i col·lectius aquí firmants volem comunicar a les treballadores i al conjunt de les classes populars el nostre posicionament davant els diferents esdeveniments que s’estan produint els darrers dies als carrers de les nostres ciutats i pobles.

Des de fa uns anys hem vist com s’aprofita l’escalada de tensions d’un conflicte, ja històric, per anar tallant els drets fonamentals de la població. Venim d’una tradició sindical i política que històricament ha defensat els drets i les llibertats de la classe oprimida i que ha pres els carrers quan ha calgut lluitar per arrabassar al poder tot allò que ens permeti ser protagonistes del nostre present i futur.

Com a llibertàries i part activa dels moviments sindical, popular i associatiu de Catalunya defensarem sempre el dret d’autodeterminació dels pobles – començant pel nostre. Ho entenem com un principi bàsic del confederalisme, per possibilitar la convivència humana en règim d’igualtat. Tenim clar que tota emancipació plena serà impossible sense el pas previ d’eliminació de l’estructura econòmica que la sustenta, el capitalisme. Mentre això no succeeixi, les condicions de vida de la classe treballadora seguiran sent esclafades per una oligarquia espanyola i catalana que van sempre del bracet per imposar contrareformes laborals i retallades de drets socials.

Tanmateix, volem denunciar la militarització i la repressió que estem patint per part de l’estat espanyol, que tot mostrant la seva cara més crua i autoritària, vol imposar la seva voluntat fins a les darreres conseqüències. Sempre hem estat en contra de qui ha militaritzat Catalunya – i qualsevol territori – per fer front a les grans protestes populars o tot anhel d’emancipació social.

Ens oposem a la repressió de l’estat perquè l’hem patida de forma sistemàtica i continuada en els nostres propis cossos, al carrer i a les empreses. Per això també volem denunciar la naturalesa repressiva de la mateixa Generalitat de Catalunya, la qual en els darrers anys, ha perseguit, colpejat, detingut i empresonat a totes aquelles que no han volgut mirar cap a una altra banda cada cop que els drets civils i humans del poble eren trepitjats. No oblidem la forma en què els mossos d’esquadra ens desallotjaven de Plaça Catalunya, empresonaven i denunciaven a sindicalistes, ens perseguien per participar a la mobilització que envoltava el parlament els dies en què es retallaven els nostres drets socials, o en què a través de macro operatius policials, ens detenien i empresonaven en les recents Operacions Pandora, o morts i mutilacions entre d’altres. Així doncs, no permetrem que ningú ens prengui el que és nostre, porti la bandera que porti.

Per a nosaltres, l’autodeterminació i emancipació dels nostres pobles, viles i ciutats no pot quedar-se solament en la decisió d’un marc territorial concret. La llibertat col·lectiva no serà possible sense l’acció decidida del poble i les treballadores enfront d’un Estat i d’unes elits polítiques que mantenen unes estructures antisocials, heteropatriarcals i opressives, que també estan defensades per alguns actors en l’anomenat sobiranisme català. L’autodeterminació i l’emancipació només seran possibles a través de l’acció insubmisa de les oprimides, que entenguin en aquest fet la defensa i millora de les seves condicions materials de vida. La socialització dels mitjans de producció, de la riquesa i l’eliminació de totes les formes d’opressió, com l’heteropatriarcat i les seves diferents estructures de poder tant explícites com implícites, la més àmplia llibertat de decisió i participació a través de -treure:[la democràcia] l’acció directa i l’autogestió serà el que ens farà realment lliures.

Així doncs, pensem que és el poble constituït com a subjecte polític i de classe, qui ha de servir de fonament per a qualsevol canvi social important i, per tant, celebrem l’extensió d’organitzacions populars de base per practicar desobediència i fer front al context autoritari existent. Volem que aquesta actitud de desobediència i enfrontament a l’autoritat vagi més enllà de la tessitura actual i s’adreci a totes les injustícies a les que estem sotmeses.

Per tot això, fem una crida a les treballadores de Catalunya a participar de les mobilitzacions en defensa dels nostres drets i llibertats, i de forma molt especial a participar de forma massiva de la vaga general convocada pel dia 3 d’octubre. Perquè l’esperit combatiu que recorre històricament aquest indret de la Terra no es doblegarà tan fàcilment, perquè som classe treballadora i volem decidir-ho tot, ara toca sortir al carrer, ara toca lluitar!

Llegir més »

La CGT davant de la barbàrie a Barcelona

Avui ens ha tocat de prop. Aquesta tarda a Les Rambles de Barcelona hi ha hagut un atac contra els i les vianants que ha provocat un nombre indeterminat de víctimes. Mentre seguim amb atenció i preocupació les diferents informacions que ens estan arribant, des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya volem fer palès el següent:

– Mostrem la nostra solidaritat amb les víctimes d’aquest atac. Una solidaritat que fem extensiva a totes les víctimes civils d’atacs, fets per grups armats i exèrcits, a diferents llocs del món avui mateix i altres diesde l’any.

Llegir més »

De la vagafòbia a la militarització

Vivim una època en que les vagues i els conflictes laborals augmenten, especialment a Catalunya i, concretament, a les comarques barcelonines. Vivim una època també on les reaccions contra les vagues afloren sota diverses formes. Uns arguments diversos que conflueixen en construir un estat d’opinió crític, desclassat (o més aviat al servei de qui controla l’economia i la política) que nega les lluites dels i les treballadores que, en definitiva, som pràcticament tota la població. Si bé sempre ha existit, com a mínim sota el capitalisme, aquesta fòbia, la vagafòbia, reneix i torna a créixer. Molts mitjans de comunicació, tertulians i personalitats polítiqueshi participen de manera activa.

Llegir més »

Inversions polèmiques de La Caixa i del Banc Sabadell: explosius, míssils nuclears i tecnologia militar

Els nostres estalvis poden finançar indirectament les morts a l’Orient Mitjà o al nord d’Àfrica, les guerres d’on fugen molts dels refugiats que arriben a Europa. Els principals bancs que operen a l’Estat espanyol financen 34 empreses d’armes que produeixen morters, municions, granades subaquàtiques, bombes adossades i fins i tot míssils nuclears. A Catalunya, la llista l’encapçala CaixaBank, amb inversions en fabricants d’armes que poden acabar matant civils al Iemen. Activistes pacifistes i investigadors del Centre Delàs d’Estudis per la Pau participen en les Junta d’Accionistes de les entitats bancàries per exigir que deixin de finançar aquest tipus d’empreses.

Llegir més »

La campanya Desmilitaritzem l’Educació exigeix la no presència militar a l’Espai de l’Estudiant de Valls

Els col·lectius i entitats que donen suport a la campanya “Desmilitaritzem l’Educació” al Camp de Tarragona han entrat una instància als registres dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona, al de la Diputació de Tarragona i al de l’Ajuntament de Valls on s’hi demana que aquestes institucions escoltin la veu del Parlament i apliquin la Moció sobre la Desmilitarització de Catalunya i duguin a terme totes les accions i gestions necessàries, adoptin les mesures adequades i pertinents i vetllin perquè l’exèrcit deixi de tenir presència d’ara endavant en les properes edicions de l’Espai de l’Estudiant que es celebra a Vallscada any.

Llegir més »

Del banc a les trinxeres. Com els diners dels estalviadors acaben finançant armes

El març del 2005, BBVA concedia un préstec de 25 milions d’euros a Raytheon, productora de munició de dispersió. Aquest és un dels múltiples exemples que il·lustren com la banca convencional financia de moltes maneres la fabricació d’armes

“En referència a la seva consulta, l’informem que CatalunyaCaixa, en els informes anuals publicats, facilita la informació detallada de les inversions realitzades”. Aquesta és la resposta que ofereix el Departament de Comunicació de CatalunyaCaixa, per correu electrònic, quan se li pregunta pels projectes que financien. Però segons el coordinador i investigador del Centre J M Delàs d’Estudis per la Pau, Jordi Calvo, cal arribar a pagar entre 2.000 i 3.000 euros per obtenir tan sols una part de les dades sobre els projectes que financien els grans bancs. La imatge que transmeten les entitats a través de la publicitat fa referència tan sols als projectes amb impacte positiu, malgrat que aquests representin una petita part del total de les inversions. La realitat és que la majoria de clientes no tenen coneixement dels sectors en què s’inverteix el seu capital. “Sense que tu ho sàpigues, s’estan invertint els teus diners en empreses d’armes”, afirma Calvo. De forma indirecta, en dipositar el capital en un banc convencional, només un 7% o un 8% està disponible; la resta ha estat invertit. Una part d’aquesta quantitat és probable que s’hagi destinat al sector armamentístic.

Llegir més »

La militarització dels pressupostos del 2016

Com en anys anteriors, aquest any hem analitzat els Pressupostos Generals de l’Estat aprovats pel Parlament poc abans de la dissolució del mateix i el final de la X legislatura, per detectar la despesa militar que amaga.

Les xifres són escandaloses i parlen per si soles, a pesar que el tema no forma part de la “agenda” política ni “mediática” gràcies al consens des de dalt imposat per les elits més promilitars del país, que en això han aconseguit una evident “pau social”: dels 5.787,89 milions d’euros que el Govern reconeix com a despesa de defensa, passem, segons els nostres càlculs, a una despesa militar previsible durant 2016 d’almenys (sempre fem estimacions a la baixa i seguim el criteri comptable de l’OTAN) de 30.928,86 la milions d’euros, la qual cosa equival al fet que el 81’29% de la despesa militar es troba oculta i disfressada en altres partides presupotàries o es pensa aconseguir mitjançant crèdits extrapresspostaris.

Llegir més »

Campanya d’objecció fiscal 2016 de la CGT

Objecció Fiscal 2016

No amb els nostres diners

Implacables en la seva pressió fiscal, L’Estat no cessa de demanar-nos: IRPF, IVA, impostos indirectes, taxes… I en aquest temps de tremendes retallades en despesa social, de pèrdua de drets i de la majoria de les nostres conquestes, de desmantellament del públic, quan el minso estat del benestar del que encara gaudíem trontolla, observem amb vergonya com, any rere any, es renoven enormes inversions en la més estèril de les despeses: la Despesa Militar.

Llegir més »

L’Estat i el Govern turcs, llancen una guerra total contra els kurds

L’Estat i el Govern turcs, llancen una guerra total contra els kurds (Comunicat del Congrés Nacional de Kurdistan)

Després del cop d’estat perpetrat contra les eleccions del 7 de Juny de 2015, sota el mandat del President Erdogan, l’Estat turc ha llançat una guerra en tota regla contra el poble kurd.

L’estat com és el seu costum, està utilitzant mètodes bruts, inclús ha arribat a desplegar la marina a Kurdistan. Durant unes quantes setmanes s’han implantat tocs de queda en molts pobles i ciutats de Kurdistan. Aquests tocs de queda encara segueixen vigents en Cizre, Silopi i Sur (Diyarbakir). També nombrosos tocs de queda han sigut activats i desactivats en llocs com Nusaybin, Dargecit, Lice i Varto. Fins ara, l’estat turc ha assassinat a un total de 260 civils en aquests pobles i ciutats. La major part d’aquestes morts han sigut provocades pel foc d’artilleria dels tancs, coets i foc de franctiradors.

Llegir més »

Vols saber com desarmar els teus impostos? Taller d’objecció fiscal a les despeses militars, el 27 de maig a Barcelona

Taller d’objecció fiscal a la despesa militar el 27 de maig a Barcelona:

Organitza:
– CGT BARCELONA
– CGT CATALUNYA

[TALLER pràctic de com fer l’objecció Fiscal a la Despesa Militar]

Durada mínima: 1 hora i mitja

Sala Durruti, locals de la CGT Barcelona, Via Laietana 19, 9ena planta
En aquest taller podreu aprendre a fer l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar renta in-situ.

Llegir més »

Campanya d’objecció fiscal 2015 de la CGT

La CGT llança la seva campanya d’objecció fiscal per a 2015, aquest any donem suport els projectes de “Tanquem els CIEs” i “Rereguarda en Moviment”, espererem la participació de totes i tots.

Implacable en la seva pressió fiscal, L’Estat no cessa de demanar-nos: IRPF, IVA, impostos indirectes, taxes… I en aquest temps de tremendes retallades en despesa social, de pèrdua de drets i de la majoria de les nostres conquestes, de desmantellament del públic, quan el poc estat del benestar que encara gaudíem trontolla, observem amb vergonya com, any rere any, es renoven enormes inversions en el més estèril de les despeses: la Despesa Militar.

L’Administració es queda, exercici rere d’exercici, amb centenars d’euros de cada contribuent. Per a què? Per a comprar armament (contra qui s’usarà?), per a absurdes intervencions militars en l’exterior (les noves maneres del colonialisme “humanitari”), per a sostenir el complex de la inútil investigació militar…

Fer Objecció Fiscal

Enfront d’aquest despropòsit, la ciutadania té un arma: l’Objecció Fiscal. L’Objecció Fiscal que no és altra cosa que la nostra negativa a col·laborar amb l’Estat en les despeses de preparació de guerres i en el manteniment de l’estructura militar, desobeint activament en el moment de realitzar la declaració de la renda (IRPF). Consisteix, tècnicament, a aprofitar la declaració de l’IRPF per a desviar una part de la totalitat dels nostres impostos a un projecte que treballi en la defensa d’un progrés social solidari.

Com es fa?

La declaració de l’IRPF suposa una magnífica oportunitat de recuperar aquests diners i destinar-los a una finalitat justa. Qualsevol persona, tingui o no ingressos, tingui o no nòmina, estigui o no donada d’alta, pot fer la declaració d’Hisenda i reclamar aquests diners a l’Estat per a desviar-los a un projecte alternatiu per la Pau. Pot sortir a pagar, a retornar o de quota zero… En tots els casos és possible objectar. Si la declaració és rebuda ja feta o es confecciona amb un programa informàtic, sempre és possible copiar manualment les dades a un imprès en paper –afegint l’objecció– i presentar-la a Hisenda o en el banc.

Dues maneres concretes de fer-la:

Quota fixa: tenint en compte que l’Estat ha destinat aquest últim any la quantitat de 721,83€/persona, per a despeses militars, s’estableix una quota orientativa per a objectar de 84€. Tenint en compte que és orientativa i que la persona que objecta decidirà si la quantitat és major o menor.

Quota oberta: ja que l’administració disposa de tants mitjans per a recaptar els nostres diners, resulta complicat determinar la quantitat exacta que ens cobren al llarg de tot un any. No obstant això, l’Objecció Fiscal és, abans de res, una acció pública i col·lectiva de denúncia al militarisme i una interpel·lació a la societat. És molt més important el fet d’objectar que la quantitat objectada i, per això, qualsevol quantitat (per petita que pugui ésser) és vàlida.

En ambdós casos la mecànica és molt fàcil:

1. Fer la declaració de la renda fins a arribar a l’apartat de “Retencions i altres pagaments a compte”. Ratllar un dels subapartats no utilitzat i escriure damunt: “Per Objecció Fiscal a la Despesa Militar”. En la casella, afegir, la quantitat a objectar (la quota fixa o qualsevol quota oberta decidida).

2. Acabar normalment la resta de la declaració, sense oblidar que el Resultat “de la declaració” ha de veure’s

Llegir més »

Comunicat de CGT: Repudiem els assassinats comesos en el local de Charlie-Hebdo i defensem la llibertat d’expressió

El primer és expressar la nostra ràbia, novament, davant un fet tan brutal com improcedent, inútil i, per a nosaltres, incomprensible. El segon expressar la solidaritat cap a tots i totes les periodistes que exerceixen el seu treball amb honestedat i defensant la llibertat de premsa i d’expressió.

Combatem els fanatismes religiosos, polítics i ideològics

A la CGT respectem la llibertat de creences i, per tant, no podem compartir amb qui pretén eliminar la dels altres per mitjà de l’exercici de la força. Els fonamentalismes han demostrat, al llarg de la història, la seva perillositat per a la pròpia humanitat.

No acceptem l’estigmatizació de col·lectius i apostem per la diversitat

No podem assimilar les accions de persones embolicades en una bandera qualsevol com les accions de tots els qui se senten identificats amb ella. Treballem perquè les persones visquem sense ser submissos a una sola bandera concreta i preferim l’arc de Sant Martí al drap monocolor.

Hem d’aprendre a diferenciar conceptes com àrab, musulmà o islamista. Hem d’aprendre a acceptar-nos tots i a no rebutjar a ningú per formar part d’una etiqueta que col·loquem per a identificar.

No hi ha morts de primera o de segona

La història de la humanitat, i la història actual inclosa, està plagada d’inquisidors, de bandes mafioses, de dictadors, de tirans, de conquistadors,…

Les polítiques seguritàries són part del procés opressor

L’evolució històrica de l’armament i de les mesures centrals de control només demostra que cada vegada l’oponent s’adapta i obliga a seguir en la progressió de la violència. Per eficàcia i per ideologia considerem que les inversions multimilionàries en armes i sistemes de control haurien de frenar-se i reemplaçar-se per polítiques de culturització, alimentació i redistribució de les riqueses i de béns primers.

Solidaritat permanent des de baix

CGT no participarà en el joc de les forces reaccionàries que utilitzen aquesta barbàrie per a construir una societat cada vegada més repressiva i creant la falsa idea d’una unitat nacional que reuneix explotadors/es i explotats/des sota una mateixa bandera pàtria.

Tampoc lluitarem per la llibertat i la igualtat al costat de qui diàriament s’acrediten com enemics de les mateixes. Hem de gestionar les nostres vides i autogestionar els nostres processos col·lectius per a la construcció del món que volem, sense opressors/es.

Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT

Llegir més »

La “rasa” de Gaza

La “rasa” de Gaza

És reiteratiu recordar la posició confederal de suport a la població palestina. Com també és inamovible el nostre rebuig al totalitarisme, a l’abús de poder, a l’opressió de qualsevol estat i/o govern sobre els seus habitants o sobre els seus veïns. Però en aquests moments d’invasió de territoris i d’assassinats indiscriminats a distància, de res serviran els grans posicionaments ideològics ni les paraules buides de compassió.

I per això, des de la CGT, volem expressar el nostre total rebuig a la invasió de la Franja de Gaza duta a terme per l’exèrcit d’Israel. I igualment rebutgem frontalment els bombardejos sistemàtics que el Govern d’Israel ha ordenat executar contra la població de la Franja, assassinant indiscriminadament i disparant contra cases, escoles, hospitals o nens jugant a la platja. Ens sumem a totes les veus que clamen per la fi l’atac per part d’Israel i també a les peticions de sortida immediata del seu exèrcit de la Franja de Gaza i de tot el territori palestí, des d’avui i per sempre.

Per això ens sumem a totes les convocatòries que cridin a la fi de les hostilitats per ambdues parts, a la fi del genocidi d’un sobre els altres, a la fi de l’assassinat de població civil, a la destrucció dels assentaments, al retorn de les seves terres als palestins, a la convivència a Palestina de totes les persones de qualsevol religió, a la no intromissió de les esglésies en els governs …

L’excusa que utilitza el govern sionista que entre la població hi ha terroristes està ja molt gastada, però també sabem, perquè ells s’han encarregat de difondre, que tenen un exèrcit i un armament molt especialitzat i altament qualificat. Llavors, quin és el motiu real d’assassinar nens mentre juguen, d’assassinar a persones que estan pacíficament veient un partit de futbol o simplement intentant viure en aquesta gàbia a l’aire lliure que és Gaza? Igual que quan argumenten el seu “dret a defensar-se”, tots sabem que pedres i coets, no són drons ni míssils. Així doncs no és difícil deduir que el fonament d’aquests atacs i aniquilacions respon a la màxima sionista que diu sobre Palestina i els palestins: “una terra sense poble per a un poble sense terra”. Neteja ètnica i apropiació del territori, d’això es tracta …

Per això des de CGT condemnem l’asfíxia a la qual sotmeten als territoris de Gaza, Cisjordània, i altres territoris ocupats. Condemnem la manca de llibertat de moviments que viu qualsevol palestí que hagi de creuar la frontera per anar a treballar. Condemnem l’assimilació que la seva propaganda mediàtica fa de palestí amb terrorista, tolerant i donant suport al genocidi que s’està duent a terme …

Llegir més »

Informe sobre la política militar del govern de Rajoy elaborat pel Centre J. M. Delàs d’Estudis per la Pau

La política militar del Govern Rajoy

Autors: Tomàs Gisbert, María de Lluch Begur i Gemma Amorós.

Aquest informe del Centre J. M. Delàs ( http://www.centredelas.org/ ) analitza la política militar de Rajoy, els canvis legislatius realitzats que afecten a les Forces Armades espanyoles i presta especial atenció al tracte que reben els seus membres.

La política militar del Govern de Mariano Rajoy no s’ha apartat del consens que ha imperat en la política militar des de la Transició i a pesar de la forta crisi econòmica no hi ha hagut cap qüestionament ni de la despesa militar ni del model de Forces Armades, encara que es reconeix que l’Estat espanyol no sofreix avui dia cap amenaça d’agressió armada.

Els dos objectius principals per a aquesta legislatura són mantenir les capacitats actuals de les Forces Armades i el suport governamental al desenvolupament de la indústria miliar i a l’exportació d’armaments.

El manteniment de les capacitats actuals de les Forces Armades es veu emparat per un discurs nacionalista d’afrontar les amenaces “no compartides” amb els aliats atlàntics i europeus i de tenir una fortalesa militar pròpia com contribució a la seguretat mundial. Discurs que contrasta vivament amb la pèrdua de sobirania real que ha suposat el seguiment de les polítiques econòmiques marcades per la troica i Brussel·les, sense cap tipus de qüestionament.

Legislativament ha continuat, encara que tímidament, el cicle legislatiu de la defensa que van iniciar els governs de Rodríguez Zapatero i ho ha fet amb dos projectes de llei clarament regressius com el de règim disciplinari, que manté l’arrest sense tutela judicial per als militars contravenint el Conveni Europeu dels Drets Humans, i un nou codi penal militar, que no solament manté la jurisdicció militar sinó que amplia el seu abast podent jutjar delictes ordinaris comeses per militars, torna a posar a la Guàrdia Civil sota la jurisdicció militar com norma i fins i tot introdueix l’indefinit agreujant de “conflicte armat” que podrà permetre que els tribunals militars jutgin a civils.

El govern també ha promulgat una nova Estratègia de Seguretat que busca abordar la seguretat des d’una perspectiva integral, però que no ha suposat un canvi de paradigma de les polítiques de seguretat. El paradigma del control continua sent la clau de com s’aborden tots els riscos i les amenaces.

Les polítiques proactives per a disminuir els conflictes en el món i, per tant, els mateixos riscos, són difuses. L’Estat continua sent l’objecte principal de la seguretat i la seguretat de les persones, les polítiques de seguretat humana, la seguretat de viure sense temor i sense necessitat, són inexistents o completament vagues i indeterminades.

Descarrega’t l’informe complet elaborat pel Centre J. M. Delàs d’Estudis per la Pau de Barcelona a http://www.centredelas.org/images/stories/informes/informe22_cas.pdf

Llegir més »

Teoría e historia de la revolución noviolenta, un llibre de Jesús Castañar Pérez sobre l’eficàcia de les estratègies noviolentes

Teoría e historia de la revolución noviolenta

Jesús Castañar Pérez

Virus editorial, 2014, 328 pàg.

Les discussions entre l’esquerra revolucionària sobre la legitimitat de l’ús de la violència i sobre l’eficàcia de les estratègies noviolentes travessen tota la història del moviment obrer i dels moviments socials. A l’Estat espanyol aquesta discussió es va veure renovada i potenciada amb la irrupció d’un potent moviment antimilitarista i la campanya d’insubmissió, en els anys vuitanta i noranta. La capacitat de mobilització, així com la creativitat i originalitat de les seves accions van ajudar a renovar per complet les eines d’acció i agitació dels moviments socials, i el seu llegat segueix estant molt present en les mobilitzacions del 15M, les diferents campanyes per la sanitat i l’educació públiques, i, especialment, en les accions de la PAH.

A pesar de les discussions que segueix provocant la noviolència entre els seus partidaris i detractors, pocs coneixen l’intricat camí que han seguit les idees de la noviolència, i els diferents corrents de les quals ha begut i que s’han anat fargant a partir de les experiències històriques i les discussions teòriques de múltiples protagonistes. Darrere del concepte de noviolència s’amaga una riquíssima tradició teòrica, que abasta des de corrents que l’entenen com un tot (corrent holista), sobre la base de concepcions filosòfiques i/o religioses, fins a corrents que l’entenen com una praxi integral político-social, de caràcter revolucionari, d’influència principalment anarquista, passant per aquelles que aposten per raons merament pragmàtiques per l’acció noviolenta per al canvi polític.

El present llibre ens fa partícips de les discussions i discrepàncies existents entre els corrents defensors de la noviolencia, a l’hora de definir què s’entén per acció noviolenta i quins són els seus límits (el sabotatge o destrucció de béns, la pressió psicològica o la coacció, la violència a nivell simbòlic…), i ens presenta la noviolencia com una eina eficaç de la qual s’han apropiat nombrosos moviments polítics al llarg de la història, sense declarar-se noviolents i sense renunciar a altres formes de lluita.

Llegir més »
Cartell campanya objecció fiscal 2014 CGT
Antimilitarisme

CGT presenta la Campanya d’Objecció Fiscal 2014: Desarma els teus impostos. No amb els nostres diners

La Confederació General del Treball informa de la seva Campanya d’Objecció Fiscal de 2014 que portarà per lema “Desarma els teus impostos – No amb els nostres diners”.

El sindicat manifesta que la forma més perversa d’extensió del capitalisme a nivell mundial és mitjançant el militarisme i la guerra, sent l’Objecció Fiscal a la Despesa Militar la posada en pràctica de la negativa a col·laborar amb aquesta injustícia.

CGT denuncia la implacable pressió fiscal de l’Estat, al mateix temps que les tremendes retallades en despesa social, de pèrdua de drets i de desmantellament del públic, i observa amb vergonya com, any rere any, es renoven enormes inversions en el més estèril de les despeses: la Despesa Militar.

Enfront d’aquest despropòsit, la ciutadania té un arma: l’Objecció Fiscal. Que no és altra cosa que la negativa a col·laborar amb l’Estat en les despeses de preparació de guerres i en el manteniment de l’estructura militar, desobeint activament en el moment de realitzar la declaració de la renda (IRPF).

Consisteix, tècnicament, a aprofitar la declaració de l’IRPF per a desviar una part de la totalitat dels impostos a un projecte que treballi en la defensa d’un progrés social solidari. La declaració de l’IRPF suposa una magnífica oportunitat de recuperar aquests diners i destinar-los a una finalitat justa.

Qualsevol persona, tingui o no ingressos, tingui o no nòmina, estigui o no donada d’alta, pot fer la declaració d’Hisenda i reclamar aquests diners a l’Estat per a desviar-lo a un projecte alternatiu per la Pau.

Les destinacions alternatives que en aquesta ocasió proposa CGT són l’Associació Mares Contra La Repressió, que té com fi facilitar suport psicològic a familiars i víctimes, igual que assessorament i defensa legal i informar a l’opinió pública de la fatal situació de la joventut, i l’Obra Social de la PAH i les Assemblees d’Habitatge, que impulsen la recuperació d’habitatges buits en mans de la banca i de la SAREB per a fer efectiu el dret a l’habitatge i contra els desnonaments.

Com portar a terme l’objecció fiscal:
http://www.cgt.org.es/objecion-fiscal-2014-desarma-tus-impuestos-no-con-nuestro-dinero

Díptic campanya d’objecció fiscal CGT 2014:
http://www.cgt.org.es/sites/default/files/Objecion%20Fiscal%202014.pdf

GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE LA CGT

Llegir més »
Cartell concentració 6 abril
agenda

Concentració el 6 d’abril. Per una Mediterrània en pau: Fora vaixells de guerra del Port de Tarragona.

Concentració per oposar-se als bucs de guerra al port i al militarisme al món.
Diumenge 6 d’abril de 2014, a les 12 h. al Balcó del Mediterrani de Tarragona.

El Paraules per la Pau d’aquest mes canvia d’ubicació per mostrar encara amb més força la nostra oposició ciutadana al recolzament de les activitats de l’armada amb les nostres infraestructures. L’acte comptarà novament amb el suport d’artistes, i gaudirem de les actuacions de Cristobal Karillo i El Toubab.

Llegir més »
Cartell presentacions
agenda

Presentació el 20 de març a Tarragona del llibre “Teoría e historia de la revolución noviolenta”

El dijous 20 de març a les 19h, es presentarà a Tarragona el llibre “Teoría e historia de la revolución noviolenta”, escrit per Jesús Castañar i editat per Virus Editorial.

L’acte l’organitza la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, comptarà amb la presència de l’autor i tindrà lloc a la sala Puig Antich de la CGT de Tarragona, a la plaça Imperial Tàrraco, 1, 3a planta.

“Les discussions entre l’esquerra revolucionària sobre la legitimitat de l’ús de la violència i sobre l’eficàcia de les estratègies noviolentes travessa tota la història del moviment obrer i dels moviments socials.

Llegir més »

El negoci de la guerra aterra de nou a Port Aventura

El fons de capital risc KKR, nou soci del parc temàtic, inverteix en empreses d’armes i té un exdirector de la CIA en nòmina

Les operacions que ha dut a terme Investindustrial a Port Aventura el darrer any han estat un negoci rodó per a la família Bonomi, propietària del fons de capital risc, i perjudicials per a la plantilla del parc temàtic. El fons s’ha embutxacat diversos milions d’euros amb la compra-venda de la meitat del capital del parc, ha retallat la plantilla i ha empitjorat les condicions laborals de les empleades de neteja, malgrat que la instal·lació va guanyar 13,8 milions el 2012. Des de principis de desembre, un altre fons de capital risc, el nord-americà Kohlberg Kravis Roberts & CO (KKR), també intentarà lucrar-se amb el parc de Vila-seca i Salou. Un dels alts càrrecs de la companyia és David Petraeus, exdirector de l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units, la CIA.

Llegir més »

Les deu empreses de la indústria militar més subvencionades per la Generalitat de Catalunya

CELIA CASTELLANO AGUILERA / Setmanari Directa

Fa poc descobríem que la Generalitat catalana ha donat 18’9 milions d’euros públics en nou anys a 35 empreses de Catalunya amb línia de producció militar. La informació va ser recollida en un informe del Centre Delàs per la pau el juny d’enguany i publicada a l’edició 335 del Setmanari Directa. Aquestes són les principipals companyies amb producció militar que s’han beneficiat dels recursos dels contribuents catalansentre el 2002 i el 2011.

Llegir més »

La despesa militar espanyola pel 2014 superarà els 27.000 milions d’euros

Després del pas del Projecte de Pressupostos Generals de l’Estat pel Congrés i el tràmit que actualment duen en el Senat, en breu estaran aprovats definitivament els Pressupostos Generals de l’Estat. Com en anys anteriors, hem fet una anàlisi d’aquest projecte i de les esmenes plantejades pels partits parlamentaris pel que fa a Defensa, per a intentar fer una previsió de la despesa militar espanyola que cap esperar per a 2014.

La Despesa militar espanyola té la peculiaritat d’estar oculta en partides alienes al Ministeri de Defensa (concretament hem detectat partides en 12 dels 13 ministeris), així com en partides d’altres organismes, com pot ser la Casa del Rei, les Classes Passives, els organismes autònoms militars, despeses de diversos ministeris, fons de contingència, etc. També hi ha partides alienes als propis pressupostos generals, com són els crèdits extraordinaris que de forma regular s’atorguen per al pagament dels Programes especials d’Armanents, per al Sistema de Vigilància de l’OTAN o per a les missions militars exteriors, així com l’enorme pes del deute que cal contreure ja sigui per a pagar aquests crèdits extraordinaris o per a finançar l’enorme despesa militar pressupostat.

Amb totes aquestes dades, hem realitzat una estimació de despesa militar de 27.345,78 milions d’euros de despesa militar per a 2014, dels quals gairebé 8 de cada 10 euros estan amagats. Al seu torn hem quantificat en més de 3.300.000 les persones que de manera directa depenen del sistema de defensa muntat per l’estat, ja sigui per ser militars o guàrdies civils en actiu, personal adscrit a la defensa, beneficiaris del sistema de ISFAS o pensionistes i jubilats depenents de la defensa. Un nombre que condiciona i explica part del suport que manté el permanent augment de la despesa militar.

Si sumem a la despesa militar el qual destina l’estat a control social, la xifra arriba als 32.029 milions d’euros, una magnitud aclaparant i que perjudica a la societat. Si vols tenir més informació sobre el nostre informe sobre la despesa militar 2014, pots descarregar-lo a http://es.s

Llegir més »

Entrevista a Ermengol Gassiot Ballbé, Secretari d’Acció Social de CGT Catalunya: “Val més fer que no pas dir”

L’Ermengol va néixer a Barcelona l’any 1972. Després de fer-ho durant molts anys a Terrassa, ara viu a Vilafranca del Penedès. És l’actual Secretari d’Acció Social de la CGT de Catalunya, però sobretot és activista. El treball de camp predomina al càrrec.

És doctor en arqueologia prehistòrica i professor a l’UAB (Universitat Autònoma de Barcelona). Ha realitzat i publicat diferents investigacions sobre arqueologia als Països Catalans i a la costa atlàntica de Nicaragua. També una investigació sobre l’arqueologia forense de la guerra civil.

Llegir més »