CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Economia

banner-web.png
Economia

La jubilació i la cotització a les mutualitats laborals

Durant el temps en que es van fer contribucions a les Mutualitats Laborals per les contingències de jubilació, com a règim substitutori o complementari de la Seguretat Social, hi havia períodes en que aquestes aportacions no van ser deduïbles de la base imposable (amb anterioritat a l’1 de gener de 1979) perquè no estava previst.

Llegir més »

Sísif desbocat

L’autor reflexiona sobre l’apropiació de la tecnologia per part del capitalisme i de la necessitat de recuperar-la des d’una perspectiva anticapitalista i subordinada a les necessitats humanes.

Des que fa uns 250 anys la Mule-Jenny va substituir la feina de milers de filadores, l’angoixa de les treballadores per les conseqüències de l’aplicació capitalista de la tecnologia no ha parat de créixer. En els darrers temps la més debatuda d’aquestes conseqüències, especialment a la superfície mediàtica, és la substitució de treballadores per robots, sovint exposada com una fatalitat dels temps moderns, l’enèsima versió del there is no alternative, que convertiria el futur laboral en una distòpia de la precarietat total, en comparació amb la qual, el moment actual podria arribar a semblar estable i, fins i tot, desitjable.

Llegir més »
transicion-energetica-y-evolucion-social-_fesim_-001.jpg
Ecologisme

Transició energètica i evolució social, un document de la Coordinadora de l’auto de la FESIM-CGT

Després de l’anunci per part del Govern espanyol de la fi de la producció i venda d’automòbils amb motors de combustibles fòssils (dièsel, gasolina, gas), la Coordinadora de l’Auto de la FESIM, Federació estatal de la indústria metal·lúrgica de la CGT, fem arribar a la població en general i als qui depenen directa o indirectament de la producció d’automòbils en particular, la nostra anàlisi de la situació i les propostes que des de fa anysvenim fent.

Llegir més »
img_20181107_162252_272.jpg
Comunicats

Comunicat Secretariat Permament de la CGT de Catalunya: No és el sistema judicial, és el capitalisme

Ahir vam rebre la notícia que les pressions de la Banca finalment van assolir tots els seus objectius en els litigis pels pagaments d’impostos derivats d’hipoteques. El Tribunal Suprem s’ha agenollat públicament davant el poder real que estableix i regula el funcionament de la societat: en primer terme els bancs, però al seu costat la resta d’empresaris i oligarques. Ens referim a l’1% de la població de l’Estat espanyol que acumula el 27,2% de tota la riquesa, els anomenats ultra-rics que van duplicar el seu número en el període de Crisi, mentre la classe treballadora patíem i en seguim patint les conseqüències.

Llegir més »

La privatització de les pensions, l’objectiu declarat de la dreta liberal

Aquesta setmana, Christine Lagarde, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), ha visitat l’estat espanyol per inspeccionar les finances i per deixar les coses clares. Per una banda, s’ha mostrat satisfeta de les reformes econòmiques i laborals impulsades per l’anterior govern. Per l’altra, ha declarat que això de vincular les pensions amb la taxa d’inflació, l’índex de preus al consum (IPC), com es pretén ara, «pot fer perillar la sostenibilitat del sistema».

Llegir més »

Les feines de merda estan de moda

‘Bullshit jobs: a theory’ (Feines de merda: una teoria), Simon & Schuster, 2018, és un llibre de publicat fa poc que parla de la consagració del treball i la seva irracional veneració en la societat postmoderna, de com la nostra civilització occidental es troba fanàticament supeditada i dependent del treball i de la necessitat imperiosa de revisar i reformular el concepte treball en els inicis de la revolució 4.0 que ja estem patint.

L’autor del llibre és David Graeber, activista d’Occupy Wall Street —ell va crear el lema ‘Nosaltres som el 99%’—, anarquista i, actualment, docent de la London School of Economics. El llibre recull centenars de testimonis i entrevistes a ciutadans que reconeixen la qualitat inútil i prescindible de la seva feina, a partir dels quals Graeber elabora una peculiar taxonomia de les ocupacions. Són les feinesde merda.

Llegir més »

L’economia catalana creix, però qui en surt beneficiat?

L’economia catalana va tancar l’any 2017 amb una taxa de creixement del 3,4% respecte a l’any anterior, dada que confirma una dinàmica positiva de quatre anys consecutius d’augment del producte interior brut (PIB): el conjunt de la producció mercantil del país. Es tracta d’un nivell important, per sobre del de la zona euro (2,4%). Així ho apunta la Nota de Conjuntura Econòmica (número 100) publicada al mes de juliol pel departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya.

L’informe representa un bon exemple del corol·lari de l’economia neoclàssica: l’aparell teòric que fonamenta la política econòmica i la gestió de la crisi basada en la liberalització i l’austeritat. De manera paradigmàtica, observem com les característiques de l’economia catalana que l’informe destaca com a positives són justament les grans febleses del nostre sistema productiu i els elements constitutius d’una economia perifèrica. No advertir del caràcter dependent del sector exterior i mostrar-lo com a fortalesa és un error que evidencia que no es vol corregir un desequilibri que és estructural en la nostra economia. En les condicions descrites, el creixement econòmic no pot beneficiar el conjunt de la població i molt menys ens permet concloure que la crisi iniciada fa 10 anyshagi quedat enrere. Vegem per què.

Llegir més »

El Mediterrani, aquest cementiri de l’Europa desenvolupada

“La paraula clau és la frontera i la por. Occident té por a l’Islam, els homes tenen por de les dones. Contra això es creen dobles barreres: el visat a la frontera que separa els de el sud dels del nord. I, dins del Magrib, l’espai públic, reservat als homes, del privat en el qual es confina a les dones a l’obediència. (…) El transgressor ha de saltar tres obstacles alhora: la frontera del país, la de la seva diversitat cultural i la de classe inferior i reprimida. –Quin és la seva proposta? –És tan ximple com a simple. En comptes de tancar fronteres, demanar visats, armar-se fins a les dents i donar lloc al naixement de nous feixismes europeus, bastaria amb invertir en educació”.

Llegir més »

El dia que ‘uberitzin’ el teu treball serà massa tard per reaccionar

La lluita dels taxistes va molt més allà que la simple protecció del seu sector, és una batalla en una guerra contra la precarització i atomització de l’ocupació. La ‘uberització’ de l’ocupació està aquí, i si creus que a tu no et passarà o que el teu sector és intocable, t’equivoques.

Si alguna cosa ha aconseguit el capitalisme ha estat l’atomització de l’ocupació. La descomposició de la forces sindicals mitjançant el desmantellament de l’estructura dels treballs i dels llocs on es realitzen. Això no és una cosa que s’hagi inventat o hagi arrencat amb les noves tecnologies en l’última dècada. No és una cosa atribuïble a cap aplicació de mòbil o a cap visionari fundador de ‘s

Llegir més »

Amazon, treballar al límit per entregar al minut

Rere l’aparença asèptica d’un web, la companyia, recentment aterrada a Catalunya, amaga una gran xarxa de centres logístics de distribució on s’imposen condicions laborals extremes, segons revelen treballs periodístics d’infiltració a França, Alemanya i el Regne Unit.

Carles Puigdemont, el 10 de febrer del 2017, va fer d’amfitrió del director general d’Operacions per a Espanya i Itàlia d’Amazon, Fred Pattje, durant una visita a les obres de construcció del nou centre logístic que la companyia inaugurarà el 4 d’octubre al Prat de Llobregat, en uns terrenys a tocar de l’aeroport que l’Incasòl li va vendre per 30 milions d’euros. “La inversió d’Amazon al Prat és una porta d’entrada a l’economia del futur”, emfatitzava Puigdemont davant del conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, i de l’alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor. La foto d’aquell dia anava acompanyada de l’anunci de contractació de “més de 1.500 persones altament qualificades durant els propers tres anys”, segons la nota de prema emesa pel govern català. Pattje va incrementar la xifra a 2.500 persones, sumant-hi els centres logístics de Martorelles, Castellbisbal i l’esquerra de l’Eixample de Barcelona. En aquest últim, situat en un edifici del carrer Rosselló –que durant 55 anys va ser la seu de l’editorial Gustavo Gili– i que du el segell d’ultrarapidesa Prime Now, hi treballen un centenar de persones, sotmeses a la pressió d’entregar la comanda en el termini d’una hora. La premsa catalana ha pogut captar imatges dels dos centres en funcionament –Castellbisbal i Barcelona– i de les obres en marxa al Prat i Martorelles, això sí, sota la supervisió del responsable de comunicació de la companyia.

Llegir més »

Economia col·laboracionista

Economia col·laboracionista

Amb mirada històrica, Xavier Garcia del Seminari d’Economia Crítica Taifa explica com la col·laboració és un tret fonamental del capitalisme, tal i com va exemplificar l’economista Milton Friedman, però amb l’objetiu de beneficiar la classe capitalista

El capitalisme ha desenvolupat, aparentment, la forma més exhaustiva que s’ha conegut fins ara d’economia col·laborativa. És cert que, ja des dels seus inicis, la humanitat ha col·laborat per subsistir; això no obstant, aquest fenomen pren una nova dimensió dins la fàbrica moderna, on difícilment un producte serà el resultat de la feina i dels coneixements d’una sola treballadora, sinó que cadascuna durà a terme una part molt específica de tot el procés de producció. Pura cooperació establerta amb precisió quirúrgica pels enginyers. La tasca de cada treballadora no té sentit si no és en connexió amb la de la resta de membres de la fàbrica, és per això que podem parlar d’un obrer col·lectiu, amb multitud d’ulls i mans que treballen alhora. Les capacitats del treballador individual es veuen incrementades exponencialment per aquesta cooperació, ensems amb l’ús de la tecnologia, de manera que la productivitat es multiplica. Aquest fabulós increment de la productivitat no ha redundat, però, en un guany col·lectiu, ja que el seu objectiu primordial no és la satisfacció de les necessitats socials o individuals. És aquest el motiu pel qual es malbaraten un munt de recursos i hores de treball, com succeeix amb els milions de pisos que continuen buits tot i els milers de persones sense llar, o amb les tones de menjar llençades anualment que no satisfan les necessitat d’aquelles que fan cua als bancs d’aliments, sense menystenir els importants perjudicis a nivell ecològic que aquesta sobreproducció genera. Per entendre com la col·laboració pot conduir a aquest brutal desajust cal veure la forma com es dóna de portesenfora de la fàbrica.

Llegir més »

Curs ‘L’economia social i solidària: experiències cooperatives que eduquen’ entre el 7 de febrer i el 21 de març a Lleida

Des de la Secció Sindical d’Ensenyament de la CGT Lleida presentem el curs: “L’ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA: EXPERIÈNCIES COOPERATIVES QUE EDUQUEN”. Un curs de 30 hores reconegudes pel Departament d’Ensenyament que CONSTARÀ DE 7 SESSIONS ON S’INTRODUIRAN CONCEPTES TEÒRICS I EXPERIÈNCIES PRÀCTIQUES I REALS D’ECONOMIA COL·LABORATIVA que s’estan duent a terme en les Terres de Ponent i la resta de Catalunya.

Curs ORIENTAT A TOT EL PROFESSORAT, especialment al de secundària, i també cap a totes aquelles persones que tenen interès en com funciona l’economia i quines alternatives tenim. UN CURS PER CONTRARESTAR EL DISCURS OFICIAL DE L’EDUCACIÓ FINANCERA CAPITALISTA (EFEC) que s’està introduint als centres educatius.

Llegir més »

Entrevista a Elena Idoate: ‘Sense que canviïn les prioritats de la societat, les dones no tindrem una emancipació’

Entrrevista a Elena Idoate, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, sobre la feminització de la pobresa des del Centre Okupat i Autogestionat La Llavor, al Prat de Llobregat.

Hi ha menys dones amb una feina remunerada que no pas homes, la bretxa salarial encara és una realitat ben visible i les pensions a les quals accedeixen elles són, de mitjana, miserables. Ens apropem al Centre Okupat i Autogestionat La Llavor, al Prat de Llobregat, per parlar amb Elena Idoate, membre del Seminari d’Economia Crítica Taifa, sobre la feminització de la pobresa. Un concepte multidimensional amb el qual també s’aborden qüestions com les tasques de cures, que recauen gairebé sempre en les dones.

Llegir més »

El sindicalisme davant la fi del treball

“Com puc conèixer el que penso fins que no vegi el que dic?”
(W.H.Auden)

Des que Alfred Marshall publicarà els seus ‘Principles’, allà per l’any 1890, catalogant l’economia com a disciplina específica, els factors de producció consignats tradicionalment han estat tres: terra, treball i capital. Tots ells considerats com a recursos escassos i susceptibles d’usos alternatius per aconseguir l’objectiu de satisfer les necessitats humanes. Fins i tot, una de les seves estirps teòriques més influents, la que va des d’Adam Smith a Carlos Marx, passant per David Ricardo i Pierre-Joseph Proudhon, va postular que el “treball” ocupava el centre del sistema, i que de la seva quantia i adequada administració depenia el cost de producció de les mercaderies. En gran manera, aquesta concepció valor-treball va informar l’etapa de la civilització industrial, en els seus diferents i continuats episodis de renovació, donant lloc a una dinàmica social que gravitava sobre la dualitat entre treball i capital. Les organitzacions obreres sorgeixen i s’institucionalitzen a la calor d’aquesta perspectiva alhora antagònica i concurrent.

Llegir més »

Entrevista a Yayo Herrero, militant ecologista: “El classisme ambiental afecta als més pobres”

Yayo Herrero (Madrid, 1965) és antropòloga i enginyera tècnica agrícola. Militant d’Ecologistes en Acció. Per a ella, el canvi climàtic és el repte fonamental del present. No per la seva implicació personal, que també, sinó perquè considera que les desigualtats territorials i de classe estan íntimament lligades a la naturalesa.

– Crema Galícia, cremen Galícia. Quina lectura faria dels incendis, tant des del punt de vista ambiental com del polític?

Llegir més »

Fàbriques recuperades a l’Argentina: Sota el neoliberalisme de Macri, la resistència no cessa

En l’actualitat existeixen 315 fàbriques recuperades a Argentina que lluiten per seguir endavant i configurar una nova manera d’empresa autogestionada.

Una de les experiències més valuoses que van deixar les mobilitzacions populars després de la crisi del 2001 a Argentina, al costat de les assemblees de barri i el moviment piquetero, va ser la de les fàbriques recuperades. Si bé era un fenomen que venia donant-se des de l’ajust neoliberal del govern de Carlos Menem en els anys 90, és a partir de 2001 quan aconsegueix una dimensió rellevant.

Llegir més »

Aplicacions milionàries a l’empara de la desregulació

El capitalisme de plataforma digital s’aprofita de les esquerdes legals i, en alguns casos, es disfressa d’economia col·laborativa per obtenir uns marges de benefici més grans

La transacció és fàcil, ràpida i asèptica. Acaricia la pantalla i obté allò que vol a l’instant. És menjar a domicili, un vehicle amb conductor a l’aeroport, un apartament amb vistes a Praga. La màgia la fa l’aplicació (o app), de la qual no sap gaire més que el que suggereix el logo. Es deixa endur per la senzillesa del procés i l’únic que resulta feixuc ha estat omplir el formulari amb les dades que demanava. A banda d’això, l’app no és gairebé res, un ens immaterial, una simple plataforma, discreta i d’efectes màgics. La usuària gaudeix i se sent partícip d’aquesta anomenada economia col·laborativa de la qual ha sentit parlar a tot arreu. Una categoria que suposa relacions econòmiques horitzontals, en què tant es consumeixen com s’ofereixen serveis i on l’únic paper de les app és posar en contacte les usuàries.

Llegir més »

‘Turismofòbia’ o lluita de classes?

Diu la dita que el nom no fa la cosa. I té raó. Però també és cert que les paraules poden condicionar la realitat. D’aquí que un dels principals objectius de la propaganda sigui poder imposar i generalitzar determinades expressions, conceptes, per descriure situacions, aspectes concrets de la realitat. Aquests dies ho hem vist en la manera unànime que la premsa de l’establishment i els sectors d’orde han qualificat les protestes de diversos sectors populars en contra empreses que es lucren amb el turisme massiu. Un dels qualificatius emprats ha sigut “violència” o, en algun cas, “kale borroka”. De fet, ja fa temps que massa coses que molesten s’assimilen de manera intencionada a “violència”, com ara fer pintades o tallar un carrer. Es tracta de retallar cada vegada més les accions col·lectives al marge dels minsos espais de participació que la política oficial ens deixa. Però no vull parlar ara d’això. Avui vull escriure sobre un dels altres qualificatius que els mitjans de comunicació estan difonent de manera: la turismofòbia.

Llegir més »

És el canvi del model productiu la solució a tots els mals?

Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autora desmitifica el mantra del canvi de model productiu com a fórmula màgica per millorar l’economia i planteja que el problema és el sistema de relacions de producció en què s’insereix, el capitalisme.

Una de les frases més recurrents entre els tertulians dels mitjans de comunicació és la necessitat de canviar el model productiu per tal d’emular països com Alemanya, els Estats Units o Dinamarca. Però, què és el “model productiu”? I, quines repercussions té per al nostre benestar?

Llegir més »

Tarifa elèctrica: el misteri de la factura de la llum. Com es desglossa la factura elèctrica i a quines butxaques va a parar el que paguem?

Dins la sèrie ‘La despossessió quotidiana’, l’autora publica la segona part de l’article sobre la tarifa elèctrica com a mecanisme de despossessió.

Si fem una comparativa entre el que els usuaris finals dels diferents països europeus paguem per cada kilowat que utilitzem cada hora (Kwh), veurem que mentre la mitjana europea és de 0,21€ per Kwh, a Espanya aquest preu és de quasi 0,24. La diferència pot no semblar gaire gran, però ens diu que, aquí, la llum es paga un 14% més cara que a la resta d’Europa. És cert que el rècord no el té Espanya sinó Dinamarca i Alemanya on, en ambdós casos, el Kwh es paga a un preu proper als 0,30€. Tot i així, entre aquests dos països i Espanya, segons les estadístiques oficials de la Unió Europea (Eurostat), hi ha una diferència fonamental. A Dinamarca i Alemanya més del 50% d’aquest import va a impostos i taxes que es destinen, també en ambdós casos, a finançar uns ambiciosos i exitosos programes de transició energètica, mentre que a Espanya, la major part del que es paga és considerat “preu bàsic”. Si aquesta informació és certa i així ho classifiquen les estadístiques europees1, el que això ens estaria dient és que el cost de la generació de l’electricitat a Espanya és més elevat que a la majoria dels països del nostre entorn.

Llegir més »

La desindustrialització accelerada

Dins la sèrie ‘La despossessió de la vida quotidiana’, l’autora planteja els factors que estan darrere la pèrdua de pes econòmic de la indústria i l’amenaça de l’efecte ‘arrossegament’ del retrocés del sector.

Quan es fa referència a la crisi econòmica actual i a la seva repercussió sobre el model productiu, es parla principalment de la bombolla immobiliària i la caiguda del sector de la construcció. Però paral·lelament, també s’ha produït un altre fenomen més preocupant i que sembla passar desapercebut als mitjans de comunicació: l’acceleració del procés de desindustrialització de l’economia espanyola.

Llegir més »

Entrevista amb l’escriptor i activista gallec Manuel Casal Lodeiro: ‘Ja hi som dins el col·lapse i la crisi mundial és la primera etapa del mateix’

L’escriptor i activista gallec Manuel Casal Lodeiro és autor del llibre aparegut recentment «La izquierda ante el colapso de la civilización industrial» (La Oveja Roja, 2016). Una frase resum la seva visió de la situació actual: «Aquest col·lapse ens pot permetre viure amb menys coses en el plànol material, però de manera més justa i enriquidora a d’altres nivells»

– Hola Manuel, podries explicar-nos una mica qui etsi la teva trajectòria política?

Llegir més »