DEFENSEM LA NOSTRA SALUT, FÍSICA MENTAL I SOCIAL!
NI ASSETJAMENTS NI REPRESSIÓ SINDICAL

31 de Gener, 11:30h
Concentració a Can Serra (Diputació de Barcelona)
Rambla de Catalunya 126, Barcelona

Des de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona difonem aquest comunicat per a denunciar públicament l’existència a la Direcció de Serveis d’Edificació i Logística de l’Àrea de Presidència, i més concretament a la seva Secció de Seguretat en Obres i Autoprotecció, d’una situació del que nosaltres entenem que és assetjament laboral, contra una treballadora, la Mar Arce Díaz, companya afiliada a aquest sindicat, i Delegada de Prevenció de Riscos Laborals, membre des de l’any 2015 del Comitè de Seguretat i Salut de la Diba a proposta de la CGT. Una situació d’assetjament que no és nova, sinó persistent i perllongada en el temps durant prop de 9 anys, emparada –al nostre entendre– per la Subdirecció d’Edificació, en la qual treballa. Aquesta situació li ha generat i li genera a la companya perjudicis greus a la seva salut, com palesa el fet que hagi caigut durant el temps que l’ha estat patint en repetides situacions d’incapacitat temporal o baixa laboral, i com acrediten diversos informes mèdics que atribueixen el seu estat de salut a causes laborals, i fins i tot aconsellen un canvi de lloc de treball. Els Serveis de Recursos Humans de la Diputació són coneixedors des de fa temps –des de fa anys, de fet– d’aquesta situació. I, malgrat saber-ho, com en tants altres casos, no han fet fins ara res, ni han emprès cap mesura al respecte, tot vulnerant així les obligacions legals de l’empresari de preservar la salut de la treballadora. No s’ha adoptat mai cap mesura de prevenció ni protecció. No s’ha fet l’avaluació de riscos per assetjament del lloc de treball concret de la nostra companya. No s’ha comunicat el risc a Vigilància de la Salut…

Parlem amb els delegats de la secció sindical de CGT a SMATSA, empresa concessionària de la neteja de Sabadell. Actualment, aquesta empresa està sent investigada pels jutjats per un suposat frau en la contractació i, al mateix temps, l’ajuntament ha iniciat els tràmits per fiscalitzar el servei.

La secció sindical de CGT va ser la més votada a les últimes eleccions sindicals, tot i així, no es té una majoria al Comitè d’empresa. Durant les últimes setmanes hi ha hagut una amenaça d’acomiadaments per part de l’empresa, una amenaça de vaga per part de la plantilla, i una amenaça d’intervenció pública per part de l’ajuntament.

Com esteu vivint aquest procés d’internalització del servei de neteja? Què us està comportant com a secció sindical?

La Secció Sindical de la CGT a ATLL denuncia públicament l’ocultisme, encobriment i secretisme  per part de l’Administració i d’ATLL, en referència a la “desprivatització” de la potabilització d’aigua en alta a Barcelona. El divendres passat vam presentar escrit de reclamació d’informació, al Conseller de Territori i Sostenibilitat Sr. Damià Calvet, de les condicions laborals i la situació fiscal de les treballadors i treballadores. Manifestem el nostre rebuig per les nefastes gestions que s’estan duent a terme amb els nostres drets laborals i com a contribuents per part de la nova empresa creada pel Govern, l’Ens d’Abastament d’aigua Ter Llobregat,  i per part de la Concessionària ATLL les quals ens estan generant greus perjudicis com a treballadores.

En data 1 de gener l’Ens d’Abastament d’aigua, el cessionari, ens va donar d’alta als treballadors i treballadores a la Seguretat Social i ATLL Concessionària, el cedent, va mantenir la nostra afiliació. Aquesta situació de doble afiliació a la Seguretat Social pot tenir repercussions i complicacions en la nostra cotització i també generar-nosobligacions fiscals. Administració i patronal estan movent els fils de la nostra vida personal imputant-nos responsabilitats de les que ni tan sols ens han comunicat, provocant-nos perjudici materials i, perquè no dir-ho, ètics. La ciutadania també es veu afectada, primer per l’ocultisme de la informació com de costum, i segon perquè aquesta situació tindrà una despesa econòmica que farà encarir el preu de l’aigua.

La mala salut de la democràcia, el retrocés dels drets socials i laborals que ens envolten tenen les seves conseqüències en l’Hospital Pius de Valls, on la transparència brilla per la seva absència. En la dinàmica de prendre el pèl en general, la direcció de RRHH i la Gerència, deuen pensar que la representació Sindical en el Pius som imbècils.

La secció sindical CGT Nestle Girona està intentat resoldre una situació de gairebé 8 anys de pèrdua de poder adquisitiu, amb la nova negociació de conveni col·lectiu. Però l’empresa no ha cedit en res i després de més de deu mesos d’intenses reunions de negociació, es realitzarà una primera jornada de vaga pel dia 24 de gener del 2019, amb el suport incondicional de l’ assemblea de treballadores.

Amiant en dependències municipals de Cerdanyola on hi ha 60 treballadors i treballadores realitzant les seves feines

L’equip de govern de l’esquerra transformadora no pren mesures

Uns seixanta treballadors i treballadores de la brigada municipal d’obres de l’ajuntament de Cerdanyola, fan els seus treballs en un local amb amiant, segons informes del propi ajuntament i del Comitè de Salut laboral, es constata que hi ha perill per als treballadors per la presència de l’agent cancerigen.

La tarda del passat 16 de gener, les companyes de la Secció Sindical de la CGT a ATLL van ser entrevistades per Radio Klara País Valencià per explicar la inaudita situació que actualment pateixen els i les treballadores d’aquesta empresa en el procés de desprivatització.

Una desprivatització que camina entre la nefasta gestió per part de l’Administració i els interessos econòmics d’Acciona com a soci majoritari de l’ATLL privada per un bé comú, com ésl’aigua.

Des de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona difonem aquest comunicat per a denunciar públicament l’existència a la Direcció de Serveis d’Edificació i Logística de l’Àrea de Presidència, i més concretament a la seva Secció de Seguretat en Obres i Autoprotecció, d’una situació del que nosaltres entenem que és assetjament laboral, contra una treballadora, la Mar Arce Díaz, companya afiliada a aquest sindicat, i Delegada de Prevenció de Riscos Laborals, membre des de l’any 2015 del Comitè de Seguretat i Salut de la Diba a proposta de la CGT. Una situació d’assetjament que no és nova, sinó persistent i perllongada en el temps durant prop de 9 anys, emparada –al nostre entendre– per la Subdirecció d’Edificació, en la qual treballa. Aquesta situació li ha generat i li genera a la companya perjudicis greus a la seva salut, com palesa el fet que hagi caigut durant el temps que l’ha estat patint en repetides situacions d’incapacitat temporal o baixa laboral, i com acrediten diversos informes mèdics que atribueixen el seu estat de salut a causes laborals, i fins i tot aconsellen un canvi de lloc de treball. Els Serveis de Recursos Humans de la Diputació són coneixedors des de fa temps –des de fa anys, de fet– d’aquesta situació. I, malgrat saber-ho, com en tants altres casos, no han fet fins ara res, ni han emprès cap mesura al respecte, tot vulnerant així les obligacions legals de l’empresari de preservar la salut de la treballadora. No s’ha adoptat mai cap mesura de prevenció ni protecció. No s’ha fet l’avaluació de riscos per assetjament del lloc de treball concret de la nostra companya. No s’ha comunicat el risc a Vigilància de la Salut…

Volem denunciar, a més, que això no és en absolut un cas excepcional. Situacions d’assetjament moral es produeixen de forma habitual a la Diputació, i afecten a un nombre no pas menor de companys i companyes, amb conseqüències clarament negatives per a la seva salut, i per a l’organització en conjunt. Molts i moltes de nosaltres som coneixedores de situacions d’assetjament sistemàtic que han provocat que hi hagi treballadors o treballadores de la Diba absolutament trinxats a nivell psicològic, sovint amb seqüeles duradores o fins i tot permanents. Sabem que és un mecanisme habitual en aquesta casa, amb l’objectiu últim, la majoria de vegades, de desfer-se del treballador bé perquè marxa a un altre orgànic, bé perquè deixa l’organització o bé perquè acaben destruint-lo, dit ras i curt. La Diba s’ha demostrat clarament negligent (i molt sovint connivent) pel que fa a la prevenció i la gestió d’aquest problema, com tothom sap, tot emparant de forma habitual, per acció o omissió, la persona assetjadora, que acostuma a trobar-se en una posició de poder. L’únic recurs de caràcter preventiu que la Diputació proposa activar en alguns d’aquests casos és un “Protocol d’Intervenció en l’Àmbit dels Riscos Psicosocials” propi de la casa. Un protocol molt antic, que considerem no atorga les garanties suficients al treballador de tenir un procés d’intervenció just i que considerem que s’hauria de refer i actualitzar per a garantir una intervenció eficaç i justa en els casos d’assetjament moral a la Diputació. Si bé des del passat mes de desembre tenim sobre la taula, finalment, i després de molt de temps reclamant-lo, una proposta inicial per a un nou “Protocol per a la prevenció, detecció, identificació i actuació de l’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions per motius diferents del gènere a la feina”, considerem que el contingut de la mateixa palesa una escassa voluntat de protegir al personal, fet que es fa evident, per exemple, en contemplar dins la CTI (Comissió Tècnica d’Investigació) una composició que no inclouria cap representant de les treballadores. En el cas que ens ocupa, recentment la Diputació li ha proposat a la nostra companya Mar l’activació de l’esmentat “Protocol d’Intervenció en l’Àmbit dels Riscos Psicosocials”, tot reconeixent finalment per escrit que hi ha indicis que s’està donant una situació com la que denunciem. Això sí, en uns termes absolutament eufemístics i recargolats que ratllen gairebé el ridícul: “la possible existència de prou elements que permeten suposar que es produeix un comportament que pot constituir una conducta de violència a la feina a la Subdirecció de Serveis d’Edificació” (comunicació emesa per la cap d l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, amb data de sortida de registre 04/12/2018, i recepcionada aquesta setmana per la nostra companya).

Els comites de Nissan reclamen complir els compromisos industrials

ELS COMITÈS D’EMPRESA DE ZONA FRANCA I MONTCADA DE NISSAN MOTOR IBÈRICA RECLAMEN A LA MULTINACIONAL QUE COMPLEIXI LES SEVES PROMESES, I QUE ADQUIREIXI COMPROMISOS INDUSTRIALS RESPECTE A l’INCERT FUTUR DE LES NOSTRES PLANTES.

Aquesta comunicació vol posar en coneixement dels mitjans de comunicació, de les administracions i de la ciutadania en general, la preocupació que genera en els Comitès d’Empresa de Nissan Motor Ibèrica SA dels centres de Zona Franca i Montcada la situació productiva actual i la incertesa davant el futur industrial de totes dues plantes.

No ens amaguem quan afirmem que difondre i practicar la idea anarquista a les Terres de Ponent no ha tingut un recorregut senzill. Tot i així, també s’ha de posar en valor que el moviment llibertari també té, des de fa temps, vàries capes a les comarques de l’oest. Ja sigui en l’àmbit anarcosindicalista (CGT i CNT), en el divulgatiu i combatiu (Col·lectiu A Les Trinxeres), en el de treball de base i carrer (Assemblea Llibertària de Lleida o el moviment okupa amb la Xispa com estendard del mateix) o en la participació del jovent (Joventuts de Batzac – Joventuts Llibertàries).