El dia 31 de març de 2009 la Secció Sindical de CGT convoca una nova mobilització contra els acords signats a NISSAN Barcelona, que deixaran en el carrer a 1450 treballadors.

Tal com recull la Direcció de Nissan en la carta que va enviar a tots els treballadors el passat 5 de març, en la qual es refereix a l’acord signat amb els sindicats CCOO, SIGEN-USOC i UGT. “… iniciar la reducció de plantilla des dels 4.250 actuals fins a les 2.800 ocupacions,…”

El dia 25 de març, UGT, CCOO i SIGEN-USOC van signar un ERO temporal per a un total de 3.580 treballadors i fins a un màxim de 79 dies laborals per a 550 d’aquests.

El greu de la situació és que durant el període de consultes, la Direcció ens diu, que aquests 550 treballadors han de suportar el topall de regulació perquè “si treballéssim a 2 torns de treball, i tots els dies aquest seria el nombre de treballadors per als quals no tindria càrrega de treball”.

Com vam dir la setmana passada la memòria de l’expedient de regulació temporal, marca l’estratègia empresarial, que té dos objectius de reducció de costos clara. Externalitzar i subcontractar tasques, i tenir entre un 15% i 20% de treballadors eventuals.

L’acord de reducció de plantilla, permet a aquesta empresa rebaixar la plantilla en 1.450 treballadors, fet totalment injust i innecessari.

Aquesta decisió no amaga més que una reducció de costos laborals a costa dels acomiadaments de la plantilla actual, per a substituir-la per treballadors amb un cost menor a causa de els seus contractes més precaris.

La CGT diu alt i clar, que les millores competitives de la planta no han d’anar a càrrec de l’ocupació ni de les condicions laborals dels treballadors i diem clarament que, NO SOBRA CAP TREBALLADOR.

Per això contra l’acord i contra els acomiadaments, convoquem una concentració de protesta en LES PORTES DELS LOCALS SINDICALS DURANT L’ATURADA D’ENTREPÀ EL DIA 31 DE MARÇ DE 2008.

AL contrari del que alguns volen fer creure, la CGT convoca aquesta concentració de lluita contra els acords, rebutjant qualsevol tipus d’acte violent.

Salut i lluita,

Secció Sindical CGT Nissan

cgtnissan.blogspot.com/

EL PUNT

ENTREVISTA A JUAN ANTONIO SÁNCHEZ PRESIDENT DEL COMITÈ DE MAHLE (CGT)

28/03/09 02:00 – VILANOVA I LA GELTRÚ – LAURA MARÍN

LA PLANTILLA DE MAHLE TORNARÀ AL TREBALL EL DILLUNS DESPRÉS DE DUES SETMANES DE VAGA.

EUROPAPRESS. Barcelona, 27 Març 2009.

Els treballadors de l’empresa de pistons Mahle, a Vilanova i la Geltrú (Barcelona), van acordar avui tornar al treball a partir del dilluns i desconvocar la vaga indefinida que mantenien des de feia dues setmanes en contra de l’acomiadament de 125 treballadors.

L’Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per a acomiadar a aquests empleats, que suposen el 24% de la plantilla, ja va ser acceptat pel Govern el dilluns.

Després de l’èxit de la vaga convocada per tots els sindicats amb representació a Correus de Barcelona (CGT, SIPTE, UGT, CCOO i CSIF) el 12 de Març , seguida pel 80% dels carters, dels quals 600 es van concentrar en l’Oficina Principal de Barcelona, s’ha signat un acord aquest 25 de Març del 2009 entre l’empresa i tots els sindicats.

En l’acord, l’empresa fa marxa enrere en l’intent d’eliminar 25 places de repartiment, i treu un reajustament intern amb 31 places, 6 més de les que volia eliminar, adquirint el compromís per escrit que tot aquest procés es realitzarà per consens, amb dièlg i de forma trasparent, donant la raó als sindicats que sempre hem mantingut que cal realitzar un estudi de les càrregues de treball en la ciutat de Barcelona però que s’ha de realitzar amb uns barems que garanteixin un Servei Públic de qualitat i amb uns temps adequats per a garantir el repartiment.

CGT també hem signat aquest acord, perquè recull les nostres propostes, que no hi haurà cap trasllat forçós, i tot es farà per consens entre les parts. CGT, sindicat mes votat en la cartería de Barcelona, considerem que és un avanç el canvi d’actitud per part de l’empresa, que hagi deixat d’imposar els seus criteris i entri en un procés de diàleg, encara que hagi estat forçat pel seguiment que va tenir la vaga i la por a unes mobilitzacions de major importància que la plantilla estava disposada a assumir.

CGT sabem que tindrem d’estar vigilants i pendents que l’empresa compleixi els pactes. Seguirem exigint que la negociació sigui real amb la participació de tots. S’ha realitzar un estudi seriós i actualitzat, que compensi les zones de repartiment i garanteixi el repartiment diari del correu i amb qualitat a tota la població de dilluns a divendres. En l’actualitat que queda un 7% de les 1178 zones de repartiment en la qual aquesta dividida la ciutat de Barcelona sense repartir. No entenem que segueixin sense cobrir-se totes les baixes, vacances, etc.

CGT Correos Barcelona

Atenció, Atenció…

A babord, les aigües tumultuoses del poder polític. A estribord, les ordes del poder especulatiu. A popa, un passat ple de gent, circumstàncies i experiències. A proa, un futur per descobrir, ple de lluita i compromís.

Que Ponent és una república platanera ho sabem des que les circumstàncies de cadascú ens hi han fet anar a parar. Unes per naixement, d’altres per adopció. Totes per convenciment. I convençudes que calia una barqueta on navegar, quatre fustes on combatre el naufragi cap on ens porta un sistema decadent i podrit que fa aigües per tot arreu. Ell sí. Té forma d’oceà i està infestat de taurons, cocodrils i pops – amb mil i un tentacles – que intenten succionar els espais que, com el nostre, resisteixen l’embastida del tsunami institucional. Aquestes ordes tenen cares vàries, però un sol objectiu: acabar, per tots els mitjans, amb la nostra barca. Li diuen Maranya. Nosaltres li diem LA MARANYA. Les majúscules se les mereix després de resisitir el que ha resisistit. I nosaltresamb ella.

El proper dissabte dia 28 de març, a les 17.00 a la plaça de La Barceloneta, els veïns i veïnes tornem a sortir al carrer. La Barceloneta és un barri popular i no un lloc per especular.

Estem farts d’una política urbanística que beneficia només a uns pocs, de procesos de participació que només són per quedar bé i d’una ciutat en la que cada cop és mes difícil sobreviure.

LA CGT DE BARCELONA DAVANT LES DECLARACIONS DEL RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA (UPF) ON ES FA REFERÈNCIA AL SINDICAT

La CGT de Barcelona, davant les declaracions efectuades pel rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Josep Joan Moreso a TV3 aquest dijous 26 de març, en el programa de Josep Cuni, on se’ns diu que formem part d’unes “minories intolerants” volem puntualitzar:

La CGT té afiliats en les Universitats, entre els professors, el personal no docent i també entre els estudiants. Per tant els afiliats de la CGT estan implicats des del principi en les mobilitzacions contra la nova reforma Universitària (aplicació del Pla Bolonya) i així ho hem fet públic.

La CGT com organització donem suport a la lluita contra l’aplicació des dels rectors i claustres universitaris del Pla Bolonya. Des de l’inici de les mobilitzacions contra el Pla Bolonya, el crit unànime dels estudiants, professors i personal no docent ha estat la falta de negociació i diàleg per part dels gestors universitaris, per tant qui estan aplicant mètodes d’imposició en lloc de buscar consensos són els rectors.

Sobre l’acusació a la CGT de pertànyer a les “minories intolerants”, aquesta és la típica acusació que se sol utilitzar per a no reconèixer que les coses no s’estan fent bé, a més de no assumir la seva pròpia responsabilitat en tot aquest procés.

Els rectors sí que se’ls pot considerar que pertanyen a aquesta minoria selecta de persones que estan tan prop de la perfecció que s’acaben convertint en intolerants, no sentint la necessitat ni de negociar ni d’explicar el que fan i com ho fan.

Ens agradaria que els rectors utilitzessin la mateixa energia per a defensar als que l’altre dia van ser apallissats brutalment per la policia, després del desallotjament de la Universitat.

La CGT, com organització sindical i social, participem en les mobilitzacions que considerem justes i estem oberts al debat amb qualsevol dels rectors que tant parlen de diàleg però que a l’hora de la veritat acaben prenent el camí de l’autoritarisme.

Veure vídeo de les declaracions en el Mati de TV3 a partir del minut 6’25:

www.tv3.cat/videos/1117149

MANIFESTACIÓ 28 març Plaça Universitat 17:30 h. – Barcelona

A TOTA LA CIUTADANIA DE CATALUNYA.

Davant de la crisi només queda la unitat i la mobilització dels treballadors/es.

Ja ningú no pot ocultar que som immersos en una greu crisi que té unes característiques diferents de les anteriors. No solament és una crisi financera originada pels crèdits escombraries i l’especulació. És una crisi econòmica (crisi del sistema capitalista), és una crisi energètica, és també una crisi de recursos (crisi ecològica) i també és una crisi alimentària que afecta sobretot la població del tercer món. Una crisi global que afecta tots els continents.

Aquest dimecres 25 de març més de 50 desocupats i desocupades de Badía van participar en l’Assemblea de desocupats de Badía celebrada en el Casal de l’Esquerra de Badia.

Es va triar un president, un secretari i un portaveu de l’assemblea per a fer d’intermediaris entre l’assemblea i el govern municipal de Badia del Vallés. El dimarts 26 de març a les 18h es reunien amb l’alcaldessa de Badía del Vallès per a transmetre els acords de l’assemblea en matèria d’ocupació local. També es va decidir participar en la manifestació del dissabte a les 17.30h a Barcelona amb el lema: Que la crisi la paguin els Rics!.

El manifest i punts que es van acordar són els següents:

Som més de 2000 els treballadors i treballadors que ens trobem en atur a Badía del Vallès, acomiadats en algun dels nombrosos expedients de regulació d’ocupació, després del tancament d’empreses i tallers, paralitzacions d’obra o als quals no s’ha renovat el contracte precari.

Mentre els banquers a través de les nostres hipoteques i els empresaris de la construcció i immobiliàries amb l’especulació de l’habitatge, gaudeixen del botí de la nostra explotació, del robatori i l’estafa massiva d’aquests últims anys de bonança econòmica. La resposta del Govern al drama social de l’atur consisteix a omplir les butxaques dels causants de la crisi: banquers, especuladors multinacionals que deslocalitzen fàbriques.

Sense oblidar la complicitat dels sindicats majoritaris (UGT i CCOO) amb anys reformes laborals i convenis d’empresa precaris i la no convocatòria d’una VAGA GENERAL davant la situació actual de la classe treballadora.

Davant aquesta situació dramàtica, un col·lectiu de desocupats/des de Badia del Vallès, entenem que no podem perdre el temps esperant passivament que el Govern o l’Ajuntament prenguin mesures efectives contra l’atur.

L’experiència de les crisis anteriors ens ha ensenyat que només nosaltres, desocupats i desocupades, mitjançant la nostra autoorganització en assemblees i la mobilització, podrem aconseguir les nostres reivindicacions:

1.- Reducció de la jornada laboral a 35 hores sense disminució de salari i l’eliminació total de les hores extres en les obres realitzades a Badia del Vallés

2.- Atur indefinit fins a la recol·locació efectiva mentre duri la crisi.

3.- Impedir els desnonaments de les famílies hipotecades si es troba en atur algun dels seus membres.

4.- Generar ocupació pública real, no subcontractada a través d’empreses privades que es quedaran amb una part dels diners destinats als ajuntaments.

5.- Exigir a l’Ajuntament de Badia del Vallès transparència en la contractació de desocupats en les obres de Badia i donar prioritat als desocupats de la localitat en un 100%

Assemblea de Desocupats de Badia

Per discutir com avançar en la coordinació d’un moviment comarcal i el pla de mobilització convoquem a una reunió oberta el proper 14 d’ABRIL A LES 10h AL CASAL D’ESQUERRA DE BADIA (Av. Burgos 18).

Coordinem les lluites al Vallès

La nostra comarca es troba en una situació extremadament greu: Ficotriad, Delphi, Sony, Estampacions Sabadell, Diari de Terrassa, Magnetti Marelli, entre d’altres, són tan sols alguns exemples d’una llarga llista d’empreses que es veuen afectades per la crisi capitalista. L’atur oficial de gener al Vallès Occidental afecta ja a 61.000 treballadores i treballadors.