Contra la implantació dels models precaris d’ocupació a Correus, concentració el dimecres 29 de març a l’oficina principal de Correus a Barcelona, a la Plaça Antonio López / Via Laietana, a les 17 hores.

CONTRACTACIÓ A TEMPS PARCIAL EN REPARTIMENT NOTIFICACIONS TORN TARDA. CGT NO NEGOCIA LA PRECARIETAT

El “sindicalisme” col·laboracionista ha facilitat la implantació massiva dels contractes a temps parcial en repartiment de torn de tarda (2000 contractes parcials de 20 h setmanals i 4000 de 8 h setmanals en tot l’estat)

Els contractes a temps parcial haurien de ser una opció del treballador/a per conciliar la seva vida laboral i familiar i no una decisió empresarial.

Des del col·lectiu de detinguts del cas Bemba ens dirigim a persones, col·lectius i organitzacions per a demanar-vos la vostra solidaritat.

Des de fa gairebé 14 anys 11 persones de Sabadell tenen un procés judicial obert pel qual se’ls demana més de 24 anys de presó en total. Aquest procés ve motivat per l’actuació de la ja dissolta Unitat d’Intervenció Ràpida de la Policia Municipal de Sabadell el 27 de setembre del 2003. La intervenció de la policia va provocar un enfrontament amb un grup de joves que estava al conegut bar Bemba, el qual tancava aquella mateixa nit.

Les conseqüències d’aquella actuació policial van ser més de 20 ferits i 11 detinguts, als quals se’ls hi acusa de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, resistència a l’autoritat i danys. Cal dir que l’actuació va estar dirigida a peu de carrer pel llavors alcalde Manuel Bustos, el seu germà regidor de via pública Paco Bustos i l’actual dirigent del PSC de Sabadell Josep Ayuso, alguns dels quals, com sabeu, imputats en diversos casos de corrupció.

Gairebé 14 anys després el procés judicial continua vigent i ara, ens volen jutjar i empresonar-nos. El 24 d’abril del 2017 ens volen jutjar per uns fets que van passar fa més d’una dècada i dels quals, nosaltres, hem estat víctimes de la violència policial i institucional.

Per això, com a col·lectiu de detinguts us demanem la vostra solidaritat i col·laboració en la campanya per demanar l’absolució dels 11 detinguts. Us demanem que us adheriu al manifest (podeu fer-ho al web https://jotambeestavaalbemba.wordpress.com/adhesions/ ) i feu difusió d’aquesta injustícia i que participeu de les mobilitzacions que hi tindran lloc el proper 22 d’abril a Sabadell, a les 18h a la plaça Marcet; i el mateix dia del judici, el 24 d’abril a les 9h a la porta dels jutjats de Sabadell.

Gràcies i seguim lluitant contra les injustícies!

Art i Llibertat.
Les estètiques de l’anarquisme

NOU CURS DE FORMACIÓ DE DEIXA DE SER UNA ILLA-CGT ENSENYAMENT TARRAGONA, reconegut pel Departament d’Ensenyament (15 hores)

Entre els objectius que ens vam marcar a la sindical Deixem de ser una illa de CGT Ensenyament Tarragona s’incloïa el d’oferir formació sobre diferents aspectes culturals, històrics, educatius i socials vinculats a una concepció llibertària del món i que creiem que no s’han explicat prou o que fins i tot no s’han explicat mai.

Des de fa dècades l’empresa minera Iberpotash (actualment propietat de la multinacional israelí ICL) explota les mines de potassa de Sallent i Súria. I també des de fa dècades ha anat desfent-se del runam a la coneguda muntanya del Cogulló de Sallent, causant perjudicis pels aqüífers i el propi riu Llobregat. Durant aquest temps, els abocaments han comptat amb el silenci còmplice de governs de diferent color que no han pressionat com calia a la multinacional per a que complís amb la responsabilitat i cura del territori on estava instal·lada. Així doncs, el resultat és que s’embutxaquen desenes de milions d’euros anuals i ens deixen els residus.

Joan Montseny, educar per transformar la societat

Reus commemora enguany el 75 aniversari de la mort de Joan Montseny i Carret (1864-1942), més conegut com a Federico Urales. Mestre, escriptor, editor, publicista i propagador dels ideals llibertaris, el seu pensament va influir notablement en els moviments socials de l’estat espanyol i d’altres indretsdel món.

CGT denuncia que tot i les sentencies Metro de Barcelona manté ocults noms i salaris del personal fora de conveni

El sindicat diu, que malgrat les ordres judicials, les propostes de l’empresa per executar les decisions contradiuen el fons del veredicte

El sindicat CGT acusa la direcció de Metro de Barcelona, d’incomplir les resolucions judicials que l’obligaven a equiparar el personal fora de conveni a les condicions de l’acord col·lectiu. La mesura afecta els treballadors del grup de Directius i Tècnics (DiT), unes 325 persones, que per sentències del tribunal de primera instància i després pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hauria d’integrar-se en el conveni, com la resta de treballadorsde Metro.

A causa dels acomiadaments injustificats que es vénen produint des de fa temps en el BBVA, s’han convocat diferents concentracions de protesta a les seus principals d’aquesta entitat que tindran lloc dijous 23 de març de 10 a 11 h., a les següents seus:

València (Pl. Ajuntament, 9)
Madrid (Paseo de Recoletos, 10)
Bilbao (Gran Via,12)
Terrassa (Rambla de Egara, 350)
A Corunya (Cantón Pequeño 18-21)
Sevilla (Avda. de la Palmera 61-63)
Las Palmas (Albareda,6)

ENS VOLEN AÏLLATS. REACCIONEM UNITS

Des que tinguéssim accés al Pla “Línies Estratègiques Recursos Humans 2015-2017”, els Sindicats hem traslladat a la Direcció del BBVA el nostre malestar i preocupació. Des de T&C dissenyen una empresa de persones aïllades, sempre en fila, immersos en alguna llista. Per marcar aquest aïllament, la Direcció periòdicament copeja per evidenciar que tothom “no cap” en aquest BBVA. Es construeix una idea per justificar les agressions: “En el BBVA només hi caben els millors”. No obstant això, ni les llistes són objectives, ni la definició de Productivitat es correspon amb el treball realitzat, i el nou valor ‘fort’ -el Compromís- queda totalment en el terreny del discrecional i subjectiu.

El dissabte 25 de març de 2017 de 10 a 19 h a L’INSTITUT SANT ANDREU DE NOU BARRIS, Barcelona, debat extraordinari sobre l’educació pública catalana.

4 blocs temàtics, 24 convidats i una panoràmica crítica i constructiva sobre la nostra institució pública més important.

BLOC 1 MATÍ /// L’educació pública com a eina de transformació social

Quin paper volem donar avui en dia a l’educació pública? Té sentit entendre-la encara com una eina institucional clau per a la transformació social? Què entenem per transformació social? Quins reptes i necessitats de transformació social tenen els nostres alumnes en l’actualitat? Quines eines de transformació social pot proporcionar l’escola pública? Alguna vegada la política educativa pública catalana ha tingut vocació de profunda transformació social?

21M Concentració per uns pressupostos socials

Dimarts 21 de març a les 18h al Parlament #xPressupostosSocials. Aquests no són els nostres pressupostos!!

Previsiblement entre el 21 i el 22 de març s’aprovaran al Parlament de Catalunya els Pressupostos de l’any 2017. Tot i que els hagin volgut maquillar dient que són més socials que els anteriors o els millors possibles, la realitat és que aquests tornen a ser uns pressupostos neoliberals, que perpetuen les retallades i les desigualtats i que segueixen avalant els privilegis d’uns pocs a consta del patiment i la misèria de moltes altres persones. Ni tan sols a l’àmbit d’ensenyament, a on amb la mobilització hem arrencat algunes millores, aquests pressupostos arriben a allò que en el seu moment els sindicats vam coincidir que eren els mínims necessaris i urgents pel proper curs, deixant desateses mesures tan bàsiques com el compromís de no tancar grups públics, la baixada de les ràtios o les substitucions des del primer dia. Tot això, mentre escoles concertades d’elit ja han recuperat la dotació que rebien abans de les retallades i quan sabem que el Departament va desviar entre 2012 i 2014 més de 80 milions d’euros de les Escoles Bressol per pagar concerts.

Any rera any veiem com els diferents governs legislen i aproven lleis que ens retallen drets. Que permeten als empresaris disposar encara més de les nostres vides, dictant-nos en funció dels seus interessos com han de ser les nostres condicions laborals i, quan no els servim, llençar-nosa la cuneta.