Ahir dimarts 19 de gener es van celebrar les eleccions sindicals al Comitè d’Empresa del PDI Laboral (Personal Docent Investigador) de la Universitat de Lleida. El sindical més votat ha estat la candidatura presentada per CGT-UdL. Amb una participació de poc més d’un 10% del cens oficial, els resultats van ser els següents:
Ahir dissabte vam veure situacions dramàtiques de treballadores i treballadors que no arribaven als seus tribunals opositors a conseqüència del temporal de neu que va patir Catalunya. A les inclemències climatològiques s’afegia el despropòsit de la data del concurs d’oposició i que, donada la situació d’emergència sanitària, des de CGT ja vam criticar i demanar el seu ajornament automàtic. A més, les persones que van aconseguir opositar manifestaven i denunciaven les males condicions de benestar amb què van haver de fer la prova, ja que les temperatures a les aules eren molt baixes cosa que incomodava molt. Això es sumava a la ja angoixant situació de cada persona provocat per tota quest procés.
Jo dic prou.
Quan la meva vàlua laboral es veurà avaluada en un dia.
Quan jo he demostrat durant anys la meva professionalitat i la dedicació.
Quan hem estat tirant endavant malgrat les retallades…
Malgrat tot el que vaig passar per poder arribar a treballar per la Generalitat ja fa molts anys. On cada una tenim la nostra història …
Ja hi tornem a ser amb les polítiques retalladores del Departament d’Ensenyament. Tot i estar en situació d’excepcionalitat, amb una necessitat urgent de baixar ràtios per esponjar aules i permetre reduir riscos i sobretot com una oportunitat per potenciar la qualitat educativa d’aquest país, la decisió del Departament passa per suprimir una línia de P3 de l’escola Jaume Balmes de Cervera. Això tothom sap que és l’inici d’una nova estocada de mort contra l’escola pública.
Fem una crida al col·lectiu docent a desobeir funcions que no li pertoquen
Continua la presa de pèl, el desgavell i el despropòsit del departament d’educació.
La CGT ENSENYAMENT, amb la campanya: JO NO FARÉ NI LA PCR NI EL TEST D’ANTÍGENS!, fa una crida al col·lectiu docent a desobeir funcions que no li pertoquen.
Aquesta pandèmia està posant sobre la taula la nul·la planificació per part del Departament d’Educació. Fins i tot, està deixant entreveure les seves males intencions per enfonsar, encara més; l’educació pública. Si durant l’inici de la crisi social i sanitària, per allà al mes de març, es podia tenir certa condescendència vers el desgavell de la seva gestió perquè ens va agafar a totes amb el peu canviat (tot i que la CGT ENSENYAMENT ja vam denunciar la manca de recursos, les substitucions que no es van fer, l’escletxa digital que perjudicava a les classes més populars, etc.) el que està passant aquest inici de curs és ja un despropòsit que no podem tolerar.
El dissabte 24 d’octubre s’ha celebrat el Ple Extraordinari de la Federació d’Ensenyament de la CGT de Catalunya, amb un únic punt, l’elecció del nou equip que formarà el Secretariat Permanent. La candidatura s’ha format a partir de reunions prèvies on s’han consensuat postulats i objectius i sobretot, s’ha treballat en la línia de crear equips de suport per tal d’exercir el sindicalisme que caracteritza la CGT, evitant crear inèrcies de delegació i fomentant la participació i la militància. L’equip entrant, que ha comptat amb l’aval de tots els sindicats i federacions assistents, està conformat per nou secretaries que es concreten de la següent manera:
Secretaria General, Marta Minguella (Baix Camp, pública no universitària)
Secretaria d’Organització, Mercè Márquez Martínez (Sabadell, universitat)
Secretaria de Jurídica, Noe Simarro (Barcelona, pública no universitària)
Secretaria de Gènere, Laura Gómez-Pintado (Barcelona, sector social)
Secretaria d’Acció Sindical, Guillem Prats (Barcelona, universitat)
Secretaria de Formació, Soazig Noirault (Barcelona, sector social)
Secretaria d’Acció Social, Agus Liñan (Lleida, pública no universitària)
Secretaria de Finances, Gemma Fuentes (Baix Camp, pública no universitària)
Secretaria de Comunicació, Xarly Lavatelli (Barcelona, universitat)
Els últims anys, i particularment els últims mesos, la classe obrera hem viscut un empobriment de les condicions de treball, en general, i del món universitari i de la recerca, en particular. La COVID19 únicament ha accelerat aquest procés, però ha ofert una oportunitat d’or a la patronal de les universitats i centres de recerca per devaluar, encara més, les condicions de treball de les persones que fem possible el seu funcionament. La nostra incapacitat com a treballadors per organitzar una resposta contundent durant el període de confinament i la posterior tornada a la “normalitat” s’ha traduït en la posada en pràctica de mesures despòtiques per part dels Equips de Govern i de les institucions. Per exemple, en moltes universitats no s’ha comptat amb les treballadores per planificar la tornada a la feina i s’han suspès negociacions per “no ser prioritàries”. No només això, en un moment en què clarament calen més professionals per assegurar la salut, literal i figuradament, del sistema universitari i de recerca, s’ha aprofundit encara més en la precarietat, no renovant contractes i utilitzant l’excusa del teletreball per difuminar els límits de la jornada laboral. Per això considerem que, ara més que mai, se’ns ha acabat el temps. No podem continuar mostrant-nos pacients: és urgent que confrontem obertament la gestió capitalista d’un sector científic i universitari que només entén la formació i la recerca com una mercaderia. Per tant, resulta evident que les greus problemàtiques del món de la recerca i de la universitat continuen tant vigents com abans de la pandèmia. Es continuen produint contractacions fraudulentes i precàries (com en el cas del professorat associat) en els centres públics. No hi ha hagut cap millora respecte les demandes d’estabilització ni del PDI ni del PAS. Els serveis bàsics de les universitats i centres de recerca (cafeteries, neteja, etc.) continuen privatitzats. Cada dia s’aprofundeix més en l’absurda jerarquització acadèmica, trencant el principi “a igual feina, igual salari”. La universitat, lluny de ser pública i gratuïta, manté taxes elevades i preus de matrícula que expulsen els estudiants de classe obrera i popular. Els criteris d’avaluació continuen fomentant un model competitiu que, juntament amb la precarietat, creen un ambient ideal per l’aparició del frau científic, i repercuteix fortament en la salut mental del personal investigador. Davant de tot això, la nostra proposta és clara: un model d’investigació i d’Universitat pública, al servei de les necessitats de la classe treballadora i no del capital. Per tot això, proposem: Erradicar la intromissió del capital al sistema universitari i la recerca. Els models curriculars i la recerca no han de variar en funció dels interessos del capitalista. Cal desenvolupar un sistema de finançament totalment públic i controlat per les persones que fan funcionar la universitat i els centres de recerca: el personal investigador, personal tècnic, professorat, PAS i estudiants. Acabar amb l’obsolet sistema de beques. La universitat ha de ser totalment gratuïta sense condicionants. Eliminar la contractació fraudulenta i la jerarquització i assegurar l’estabilització de la plantilla i la creació d’un cos únic de professorat. A la màxima “a igual feina, igual salari” hi afegim “i igual capacitat de decisió”. Només prenent el control de les decisions que es prenen als centres de recerca i les universitats aconseguirem que deixin d’estar controlades per agents externs. Desenvolupar un model de conciliació personal i domèstica que permeti acabar amb el dilema de “o carrera professional o vida familiar/personal”. Posar fi a la subcontractació de serveis bàsics i adoptar un model de contractació directa. Canviar els criteris d’avaluació per fomentar la cooperació en lloc de la competència. Fer visibles els resultats de la recerca en un format d’accés obert que no comporti el transvasament de fons públics a editorials privades. Reorientar les polítiques contra la COVID19 en universitats i centres de recerca per prioritzar la salut de les persones que hi treballen i estudien. Aquestes només són algunes de les demandes més immediates i urgents. No calen més raons perquè ens posem en marxa, perquè ens unim més enllà dels estaments en què ens han dividit per atomitzar la lluita, en definitiva, per passar a l’ofensiva. Per tot això, aquest 21 d’octubre cridem tot el personal de les universitats i centres de recerca a la vaga. Sols el poble salva el poble, a la vaga! manifiesto_catalan.pdf
Attached documents
Roda de premsa el dijous 15 d’octubre a les 10:00h al Carrer Burgos, 59, de Barcelona
Des de fa anys la Confederació General del Treball (CGT) ve denunciant les precàries condicions laborals en el sector científic i universitari. La no renovació de la plantilla i la falta de places que permetin l’estabilització del personal (investigadors, professors, administratius, etc.) no ha fet més que agreujar-se en els últims anys. Referent a això, la COVID19 ha representat un dur cop a un sector ja greument castigat. Aprofitant la greu emergència sanitària, les institucions (des dels Ministeris de Ciència i d’Universitats fins als equips de govern dels centres) han paralitzat moltes de les negociacions col·lectives que estaven en marxa i han menystingut als representants dels treballadors en el moment d’elaborar els plans de “desescalada”.
VAGA 9-O i 15-O PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT I SEGURA
ATUREM ELS CENTRES ARA PER NO HAVER DE TANCAR-LOS DURANT TOT EL CURS!
Benvolguts/des,
Ens adrecem a vosaltres per explicar-vos els motius de la convocatòria de vaga de treballadores de centres educatius públics de Catalunya de Bressol a Universitat que hem convocat CGT Ensenyament per als dies 9 i 15 d’octubre, juntament amb el Sindicat de Professors de Secundària (aspepc-sps).
Després de la consulta feta al col·lectiu docent i d’haver-ho decidit assembleàriament, CGT Ensenyament convoquem, juntament amb el Sindicat Professors de Secundària (aspepc·sps), a tot el personal docent i laboral del Departament d’Educació i d’altres administracions públiques catalanes (incloent-hi les llars d’infants de titularitat municipal) a dues jornades de vaga els dies 9 i el 15 d’octubre per exigir al Departament que inverteixi en els recursos necessaris per impartir l’educació presencial sense posar en risc la salut de la comunitat educativa.
Han passat ja 6 mesos des de l’esclat de la pandèmia a l’estat espanyol. El virus s’ha cobrat de moment un peatge de desenes de milers de morts en el que es va anomenar la ‘primera onada’, que va tenir tot un seguit de conseqüències derivades de tipus laboral, àmbit de l’ensenyament i un clar aprofitament dels estaments polítics per normalitzar retallades de drets civils i socials.
Ara que s’apropa la tornada a l’escola, l’obertura dels centres i tota la pesca, faig públic un recull que he anat fent aquests mesos, fins a l’1 d’agost, sobre casos positius i negatius de COVID-19 en escoles catalanes i en casals d’estiu.
És clar que una cosa i l’altra no es poden comparar, ja que en un casal, amb grups de 10, sense multituds de joves i espais oberts les condicions són radicalment diferents a les que trobarem en tornar a les aules amb alumnes la tercera setmana de setembre, tot i que nosaltres hi serem des de l’1. Però les he compilat així per tenir el llistat, com a mínim, a banda de conclusions extretes per l’administració de les investigacions fetes per encàrrec sobre la transmissió del virus concretament en casals d’estiu i que faran servir per explicar que les escoles són segures…
Una de les xacres en les relacions laborals és la de l’assetjament. Sovint s’analitza i es contextualitza l’assetjament des d’una dimensió psicosocial, emfatitzant els danys que pateixen els assetjats com a conseqüència dels abusos dels assetjadors, que poden prendre diverses formes: des dels danys psicològics i/o emocionals als físics i sexuals.
En declaracions recents, el conseller Bargalló va expressar que el curs vinent calia organitzar-lo tenint en compte la situació d’emergència educativa i que per això augmentaria la dotació de “personal educatiu” als centres. Ha estat en la compareixença d’aquesta setmana on hem conegut el titular: Educació farà 8258 contractacions de personal docent i no docent per al curs 2020-2021. Aquest augment es concreta de la següent manera: 5.417 corresponen a personal docent, 1.265 a personal d’atenció educativa, 1.239 a monitoratge i 337 a personal d’administració i serveis.
CGT Ensenyament demana la retirada immediata de les oposicions de TEEI
Ja les tenim aquí. Malgrat que les reiterades i continues demandes que han fet des de la Plataforma interines TEEI de Catalunya (tècniques especialistes en educació infantil), des del Departament d’Educació encapçalat pel conseller Josep Bargalló, han fet cas omís i han tirat pel dret. Han convocat unes oposicions que poden deixar al carrer a persones treballadores, la majoria dones amb càrregues familiars, que porten guanyant-se el seu lloc de treball i el reconeixement per part de tota la comunitat educativa des de fa moltíssims anys. Un temps que porten treballant al servei de l’administració pública de la generalitat tenint cura dels infants de P3, els més petits i, segurament, nens vulnerables dels col·lectius presents a les escolesd’infantil i primària de Catalunya.
Municipalització de les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC). Una necessitat vital per a la millora de la qualitat educativa del sistema educatiu públic català. L’exemple de la Seu d’Urgell com a cas paradigmàtic.
Les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC) són serveis públics que el Departament d’Ensenyament ha externalitzat mitjançant la gestió privada. Són un servei públic privatitzat per mitjà del qual s’escolaritza en un espai extern al centre habitual aquell alumnat amb risc d’exclusió social, per tal d’aconseguir que continuï amb la seva preparació acadèmica per l’assoliment de l’ESO.
Des de la CGT Ensenyament Catalunya, davant de la precarietat constant en què es troba el col·lectiu del personal laboral del Departament d’Educació i del concurs d’oposició a què es vol abocar el conjunt de les treballadores i treballadors, així com de l’evolució de la negociació i del nou conveni col·lectiu del personal laboral, exigim a la Generalitat:
• L’aturada de la convocatòria de qualsevol procés de concurs d’oposicions.
DES DE CGT ENSENYAMENT DENUNCIEM PÚBLICAMENT L’IMPAGAMENT SALARIAL A LES VETLLADORES DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ PER PART DE L’EMPRESA SERUNION
Basic Serveis Educatius és una de les societats integrades al holding de SERUNION que el passat mes de gener va guanyar el concurs de serveis de vetlladores del Departament d’Educació a Tarragona, Lleida i Girona. Ara, el conjunt de les 800 persones que integren aquest col·lectiu en aquestes demarcacions es veuen afectades pels abusos laborals per part de l’empresa contractant i per la inacció de l’administració educativa.
Amb les noves instruccions derivades del Decret Llei 8/2020, 24 de març
Les 25000 treballadores del servei de menjador quedaran FORA del paquet de mesures adoptades, i es veuran afectades per un acomiadament massiu o en el millor dels casosper l’aplicació d’un ERTO.
Des de la Secció Sindical d’Ensenyament de la CGT Lleida estem indignats i valorem molt negativament (per no llençar altres improperis més greus) el recent anunci publicat a la premsa que les escoles Terraferma i Arabell seguiran rebent i els aniran augmentant els concerts educatius durant sis anys, fins al curs2026-2027.
El dia 25 de febrer del 2020, a les 10:00 del matí, es celebra el judici pel conflicte col·lectiu presentat per la CGT al TSJC contra les universitats catalanes i el Govern de la Generalitat per l’incompliment de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF). Tant el Síndic de Greuges, en una actuació d’ofici iniciada el maig, com Inspecció de Treball (arran d’una denúncia també de CGT), han exposat plantejaments similars als nostres a les mateixes universitats. Tot i això, aquestes s’han negat a aplicar l’actual marc legal.
Benvolguts/des,
Us convoquem aquest divendres dia 21 de febrer a les 10.45 a una roda de premsa del Comitè d’Empresa del PDI laboral de la Universitat de Barcelona a la Sala de Graus, Facultat de Filologia, edifici Pl. Universitat
En aquesta roda de premsa informarem d’una campanya entre el PDI, impulsada pel comitè d’empresa, per engegar una via judicial que denunciés la situació de precarietat i la contractació fraudulenta del professorat associat.
Des de fa mesos el col·lectiu Doctorandes en Lluita i la CGT hem emplaçat reiteradament a les diferents universitats catalanes a l’aplicació de l’Estatut del personal Investigador en Formació (EPIF) vigent des del 16 de març del 2019. Per aquest motiu, la CGT va presentar un conflicte col·lectiu al TSJC contra les universitats catalanes i el Govern de la Generalitat per incompliment de l’EPIF. Tot i que els informes favorables per part d’Inspecció de Treball i el Síndic de Greuges porten a pensar en una resolució positiva del conflicte, des del col·lectiu de Doctorandes en Lluita som plenament conscients que les lluites no es guanyen ni als despatxos ni als jutjats.
