CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Antimilitarisme

Alliberament Nacional

Tambors de guerra: anotacions d’un petit viatge balcànic

Fa uns mesos vaig tenir la sort de poder creuar Bòsnia Hercegovina de nord a sud. Un petit viatge que em va servir per copsar, de forma molt sintètica i parcial, una realitat i unes vivències que em transporten al que es remou a les nostres terres. No patiu, no es tracta en aquestes línies de treure del pou de la por la balcanització de Catalunya, pronosticada pel gurus del ranci nacionalisme espanyolista. Vull reflexionar, negre sobre blanc, sobre discursos actuals que em retrotrauen al que es va viure en aquelles terres i del que només ens han explicat una petita i interessada part. És la meva opinió, faltava més, per tant igual de falsa o manipulada que la de tants analistes que, sense posar mai un peu en aquella (i aquesta) terra, escupen i escriuen.

Per començar modestament, solucionem “el problema del catalán”. Qui té problemes amb el català són aquelles persones que no han viscut ni visitat mai Catalunya, més enllà de trobar-se alguna vegada a algú que no tenia cap interès en comunicar-se, cosa bastant infreqüent, per altra banda. Que els expliquin als meus pares la imposició del català: porten quasi 40 anys a Catalunya, i lluny de parlar cap paraula en català, els costa d’entendre’l. I no són molt diferents de molts immigrants que són com ells, amb fills i nets que parlem en català a la feina, amb alguns amics o al nou nucli familiar de forma natural, com una riquesa més.

Llegir més »
agenda

Tertúlia sobre feminisme i antimilitarisme l’11 de febrer a Tarragona

La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, aquest dilluns 11 de febrer organitza una tertúlia amb la Vicky Moreno, membre de dones x dones, un grup de dones feministes i antimilitaristes que concep la solidaritat entre dones com un enriquiment i una font de coneixement i d’educació permanent entre dones de diverses procedències i diverses situacions.

Llegir més »
Antimilitarisme

Antisemitisme?

Fa poc dies vaig llegir a internet un article l’autor del qual, enmig d’una llarga i no gaire ben redactada explicació sobre les raons del fracàs d’Espanya com a estat —i just després d’afirmar salvadorsostrejant que una de les seves grans aportacions a la cultura universal és el robatori—, deixava anar que «España sigue siendo uno de los países más vergonzosamente antisemitasdel mundo, en dura pugna con Venezuela e Irán».

Llegir més »
Antiglobalització

Què hi fa França a Mali?

L’any 2013 ha començat, a França i en la regió del Sahel, al so dels canons. El 11 de gener, el president François Hollande, va enviar urgentment a Mali un cos expedicionari per a detenir un ofensiva jihadista que amenaçava amb abalançar-se sobre Bamako. De manera simultània, a Somàlia, les forces especials franceses llançaven una operació per a intentar rescatar a un agent secret pres com ostatge des de feia tres anys per les milícies islamistes shabab, que va acabar en desengany. Uns dies més tard, prop de la ciutat algeriana de In Amenes, en la frontera amb Líbia, un comando salafista ocupava un complex gasístic i executava a diverses desenes d’estrangers abans que Exèrcit algerià els aniquilés.

D’un extrem a l’altre, sobtadament, el Sàhara està cremant. Quines són les causes de tal situació?

En primer lloc es troba la reivindicació nacionalista tuareg. Els tuaregs, o “homes blaus”, no són ni àrabs ni berbers. Són els habitant històrics del Sàhara, del que controlen, des de fa milers d’anys, les rutes caravaneres. Però el repartiment entre les potències colonials va fragmentar el seu territori a la fi del segle XIX. I quan les independències, en els anys 1960, els nous Estats de la zona del Sàhara els van negar el reconeixement, encara que només fos el d’una autonomia territorial. Raó per la qual, concretament en el nord de Mali (denominat Azawad pels tuaregs) i a Níger, els dos països on se situen les principals comunitats tuaregs, van aparèixer molt prompte moviments armats de reivindicació nacional.

Es van produir grans rebel·lions tuaregs entre 1960-1962, després entre 1990-1995, el 2006 i de nou el 2007. En cada ocasió, conduïdes pels exèrcits de mali i Níger, les repressions van ser feroces. Fugint de les massacres, nombrosos combatents tuaregs es van enrolar llavors, a Líbia, en el sí de la Legió tuareg del coronel Muamar el Gadaf

La segona causa de la situació actual es troba en la guerra civil algeriana de principis dels anys 1990. Després de l’anul·lació de les eleccions de desembre de 1991, virtualment guanyades pels islamistes del Front Islàmic de Salvació (FIS), aquesta guerra va veure enfrontar-se a les Forces Armades algerianes contra els insurgents del Grup Islàmic Armat (GIA). Una organització molt aguerrida en la qual hi havia nombrosos combatents que tornaven d’Afganistan –Ronald Reagan els va qualificar de “Freedom fighters”– on, al costat dels mujaidins, havien fet la guerra als soviètics amb el suport d’Estats Units.

El conflicte algerià va costar la vida a unes 100.000 persones. Va acabar amb la victòria de les autoritats algerianes i la rendició dels escamots islamistes. No obstant això, una fracció dissident, el Grup Salafista per a la Predicació i el Combat (GSPC), va decidir prosseguir la lluita armada. Acorralat per les forces algerianes, va buscar llavors refugi en la immensitat del Sàhara, va prestar lleialtat a Osama Ben Laden i a Al Qaeda el 2007, i va adquirir el nom de Al Qaeda en el Magrib Islàmic (AQMI). Les seves principals accions consisteixen, des de llavors, a segrestar a estrangers a canvi d’importants rescats.

El seu terreny de caça se situa en el Sahel, regió àrida i semidesèrtica que s’estén des de Senegal fins a Txad, passant per Mauritània, Mali, Burkina Faso i Níger. De fet, va ser una katiba (brigada) del grup Al Muwakaún Bidam (“els que signen amb la seva sang”), fundat per un ex-dirigent de AQMI, l’algerià Mojtar Belmojtar, alies “el Borni”, qui va atacar el complex gasístic de In Amenes i va assassinar a desenes d’estrangers.

Finalment, la tercera causa és l’atac de les forces de l’OTAN contra Líbia, el 2011, i el derrocament del coronel Gadafi. Per a aconseguir aquest objectiu, França i els seus aliats (en concret Qatar) no van dubtar a armar als moviments islamistes hostils a Gadafi. Moviments que van obtenir la victòria sobre el terreny. Amb tres conseqüències: 1/ l’ensorrada i la descomposició de l’Estat libi, que segueix sent presa, avui dia, de les lluites mortíferes entre províncies, milícies i clans; 2/ la distribució de l’arsenal militar de Gadafi entri els moviments jihadistes del conjunt del Sahel; 3/ la tornada a Mali d’una part de la Legió tuareg sobrearmada i entrenada.

També cal tenir en compte el teló de fons socioeconòmic. Mali, igual que els altres països del Sahel, figura entre els Estats més pobres del món. La majoria de la seva població viu de l’agricultura. Durant aquests últims anys, les reduccions de les ajudes al desenvolupament decidides pels països rics han afectat particularment al país. La seva principal producció, el cotó, es va esfondrar a causa de les polítiques de dúmping que practica el primer exportador mundial, Estats Units, així com per les sequeres que sofreix de manera regular el Sahel a causa de l’escalfament global.

Per altra banda, les polítiques neoliberals i les privatitzacions imposades pel fons Monetari Internacional (FMI) han conduït a la reducció dels pressupostos socials destinats a educació i sanitat. La pobresa i el malestar social s’han agreujat. Això ha pressionat particularment a una part dels joves a buscar una via de salvació en l’emigració, mentre que uns altres, davant tanta angoixa social, són més sensibles a les crides dels salafistes que els ofereixen, sense major dificultat, armes, poder i diners.

Aquest és el context que van trobar els tuaregs de l’antiga Legió de Gadafi a la seva tornada al nord de Mali provinents de Líbia. Per això no van tenir dificultats per a reclutar. I van decidir integrar-se en el Moviment Nacional per a l’Alliberament de Azawad (MNLA). De gener a abril de 2012, van llançar atacs contra les guarnicions malianes de les principals ciutats de la regió (Tombuctú, Gao i Kidal). Mal equipat, l’Exèrcit malià es va descompondre i es va batre en retirada. Humiliats i exasperats per l’abandó del Govern, un grup de joves oficials dirigits pel capità Sanogo es van revoltar. Van prendre el poder a Bamako el 22 de març de 2012. Però, boicotejats pels països veïns i les grans cancelleries internacionals, aquests colpistes es van mostrar incapaços de redreçar la situació. De fet, Mali, com Estat, es va enfonsar.

Mentrestant, en el nord de Mali, el MNLA proclamava la “independència” de Azawad i s’aliava amb dues organitzacions islamistes radicals –provinents de AQMI– que preconitzaven la instauració de la sharia: el grup salafista Ançar Dine i el Moviment per a la Unicitat i la Jihad a Àfrica Occidental (MUYAO). Aquestes dues organitzacions –que disposen de molts més mitjans financers gràcies a l’ajuda que els aportaria Qatar (1), als rescats pagats (entre altres per Espanya) a canvi d’ostatges occidentals i tràfics diversos (droga, contraban)– van acabar per apartar als tuaregs del MNLA.

Nacions Unides va condemnar la secessió de Azawad, però es va mobilitzar amb massa lentitud. Va caldre esperar al 20 de desembre de 2012 perquè, a petició de França, l’ONU decidís finalment crear la Missió Internacional de Suport a Mali baix Liderat Africà (AFISMA, per les seves sigles en anglès), la qual s’ha confiat als països de la Comunitat Econòmica d’Estats d’Àfrica de l’Oest (CEDEAO, per les seves sigles en francès), que haurà de “reconstituir la capacitat de les Forces Armades malianes” per a recuperar el control del nord de Mali. França va assegurar que sostindria aquest projecte, però François Hollande es va comprometre a no enviar tropes: “Sóc terminant –va declarar el president francès–, no tindrem tropes de terra” (2).

Per la seva banda, els representants de les forces polítiques, socials i religioses de Mali, reunits a Ouagadougou (Burkina Faso) per a entaular converses sobre el futur del seu país, es van oposar a la intervenció de forces militars de la CEDEAO. De totes maneres, una eventual reactivació de la reconquesta militar del nord de Mali no estava prevista abans de setembre de 2013. Aquesta dada no escapava als salafistes de Ançar Dine. No només són, sobre el terreny, els més forts, sinó que tenien ara la certesa que ningú els atacaia en els pròxims nou mesos.

Així doncs, decideixen aprofitar l’oportunitat. I llancen una operació d’una temerària audàcia. Diversos milers d’ells, poderosament armats, a bord d’unes 300 furgonetes pick-up, s’abalancen per sorpresa, el 9 de gener de 2013, sobre la ciutat de Konna, enclau estratègic en el camí cap a Bamako. Vencen a l’Exèrcit malià, que es bat en retirada deixant-los el camp lliure cap a la ciutat de Mopti. I, sobretot, cap a la caserna general d’operacions de l’Exèrcit de Mali que es troba instal·lada a l’aeroport de Sevaré, l’únic on poden aterrar avions de gran capacitat, indispensables per a una eventual reconquesta del nord. Aquí és quan França, sense esperar la crida d’auxili del president interí malià Dioncunda Traoré, decideix intervenir.

François Hollande ordena que les tropes d’elit de l’Exèrcit francès situades prèviament a Níger intervinguin immediatament. Transportades en avions Transall C-160 i amb el suport d’helicòpters de combat, aquestes tropes ataquen immediatament a les columnes islamistes i detenen en sec el seu avanç cap a Mopti i Bamako. Així comença l’operació Serval, amb la participació d’uns 2.500 soldats francesos calorosament acollits per una gran part de la població maliana.

L’objectiu declarat d’aquesta operació ha evolucionat al llarg dels dies. Abans de la seva engegada, François Hollande afirmava, tal com vam veure, que França no intervindria “en cap cas” (3). A l’haver intervingut finalment des del 11 de gener, el president va minimitzar l’abast de l’operació explicant que es tractava “essencialment de bloquejar la progressió cap al sud de terroristes criminals” i, factor determinant, de “protegir als aproximadament 6.000 residents francesos a Mali”.

Però després, el 18 de gener, François Hollande va reconèixer una intenció molt més ambiciosa: donar-se “el temps necessari perquè el terrorisme sigui vençut en aquesta part d’Àfrica”. Finalment, el 20 de gener, el ministre francès de Defensa va admetre clarament: “L’objectiu és la reconquesta total de Mali” (4).

En realitat, els veritables objectius de França romanen confusos. En efecte, París ha explicat que l’operació Serval no fa sinó respondre a una crida d’ajuda per part de Bamako. Però, atès que el Govern malià procedeix d’un cop d’estat, la seva legitimitat per a requerir ajuda és discutible (5). L’altre argument és que els salafistes de Ançar Dine apliquen la sharia a Tombuctú, destrueixen monuments antics i “tallen mans”. I que això és “intolerable”. Cert. Però, quan els salafistes es comporten d’aquesta manera simplement obeïxen a la doctrina wahabí que el “gran aliat d’Occident”, Aràbia Saudita, difon, amb l’ajuda de Qatar –país igualment wahabí–, en el conjunt del món musulmà, i particularment en el Sahel, a cop de milions d’euros. No obstant això, França té les millors relacions del món amb Aràbia Saudita i Qatar, que fins i tot són els seus aliats actualment a Síria per a donar suport als insurgents islamistes i salafistes.

Llegir més »
Portada llibre El Lokal
agenda

Es publica un llibre sobre El Lokal, un racó llibertari a Barcelona, vint-i-cinc anys de cultura i pràctica antagonista

Es publica un llibre coral sobre el Lokal, testimoni d’un espai antiautoritari i de lluites de finals de la dècada dels vuitanta fins ara a Barcelona.

Hi ha espais creats pels moviments socials, com el Lokal del carrer de la Cera, que superen el caràcter temporal d’altres iniciatives i esdevenen paisatge actiu de les lluites que emprenem. El llibre que acaba d’aparèixer narra una possible història del Lokal i ho fa des de les vivències de gent que hi va participar. Així, esdevé un testimoni de l’activisme sorgit desprésde la derrota al referèndum de l’OTAN.

Llegir més »
Antimilitarisme

Quan l’ocupació de Palestina esdevé un negoci suculent: més de 40 empreses amb interessos a casa nostra se’n beneficien

MARC FONT | 05/12/2012 – Setmanari Directa

Diverses companyies israelianes i moltes grans multinacionals s’enriqueixen produint a les colònies hebrees il·legals dels territoris ocupats, espoliant-ne els recursos naturals i construint el mur de l’apartheid i punts de control militar. Moltes d’elles són presents als Països Catalans, on venen productes i tenen fàbriques o delegacions pròpies.

Llegir més »
Cartell 17N Barcelona
agenda

Concentració a Barcelona dissabte 17 de novembre contra l’atac a Gaza per part d’Israel

El divendres 9 de novembre de 2012, les Forces d’Ocupació Israelianes van matar un adolescent que estava jugant a futbol a Gaza; acte seguit van llençar un bombardeig contra tota la Franja de Gaza -sense que hi hagués provocació prèvia- en el que van ser assassinats 7 palestins i més de 40 van ser ferits, fet que va provocar la resposta de la resistència. Els atacs posteriors de l’aviació israeliana continuen elevant la xifra de morts i ferits, i Israel ja ha anunciat la seva intenció d’iniciar una ofensiva terrestre. El dijous 15, tres israelians han mort al sud d’Israel com a conseqüència del llançament d’un coet per part de la resistència palestina, fet que segurament portarà a la intensificació de l’operació militar, en la que desenes o centenars de palestins podrien morir durant els pròxims dies.

Això succeeix quasi 4 anys després de la brutal Operació “Plom Fos”, en la qual més de 1.400 palestins van ser assassinats, i més de 6 anys després de que Gaza comencés a patir un bloqueig salvatge i il·legal. La societat civil palestina està demanant a les organitzacions i individuals solidàries amb la justa causa del poble palestí, que ens concentrem i manifestem davant d’institucions consulars israelianes o de les nostres pròpies institucions per tal d’exigir la fi de l’actual agressió contra la Franja de Gaza.

La nostra veu és imprescindible per frenar aquesta barbàrie. Diguem NO al terrorisme d’Estat israelià! Diguem NO al bloqueig de Gaza! Diguem NO l’ocupació, el colonialisme i l’apartheid sionistes! Diguem NO a la creixent col·laboració entre el govern català i les institucions israelianes! Diguem SÍ al Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra l’Estat d’Israel, per tal d’assolir una pau justa a Palestina!

Llegir més »
Antimilitarisme

Informe sobre la despesa militar espanyola 2013

El Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs presenta el seu nou informe:

“Veritats i mentides en el pressupost militar espanyol de 2013”

S’analitza el dèficit de l’Estat provinent de la compra d’armament, prestant especial atenció als Programes Especials d’Armament. De la mateixa manera que altres anys, s’analitza amb detall el pressupost militar preveuen els pressupost per a 2013. El seu autor és Pere Ortega

Pots consultar l’informe en català a http://www.centredelas.org/images/stories/informes/informe%20despesa%20militar%202013_cat.pdf

Estudi de la despesa militar 2013 estat espanyol from CGT Catalunya

Llegir més »
Alliberament Nacional

Desobedients i sense exèrcit, és clar

Una de les poques coses en què coincideixo amb Artur Mas és que la “Catalunya quatreprovíncies” resultant de tot això que li ha de passar a aquest tros de Països Catalans no ha de tenir exèrcit. La comunitat autònoma, l’estat lliure associat, la colònia de la UE o el que surti de la deriva de les intencions de la manifestació de l’11 de setembre passat no ha de tenir exèrcit. Per molts motius, però un de bàsic i central és per no trair la nostra pròpia història de lluites socials recents. La majoria de les persones que avui apostem per la independència i per la construcció d’una societat més justa i lliure som filles i fills de les lluites socials dels vuitanta i noranta del segle passat i, entre aquestes, d’una que vam guanyar des de la base: l’acabament del servei militar obligatori. Per molt que CyU, PP i López Tena s’entestin a dir que van ser a ellsa qui ho devem.

Llegir més »
Antimilitarisme

El Ministeri de Defensa ha generat una bombolla armamentística

El Ministeri de Defensa dirigit per la ministra Carme Chacón, amb un canvi de Govern a la vista, es va veure obligat a fer clars els comptes, destapant l’existència d’un altre forat a l’economia espanyola: el d’una bombolla armamentística que pot superar els 40.000 milions d’euros.

Des de 1996, el Ministeri de Defensa ha adquirit uns compromisos econòmics entre 31.000 i 37.000 milions d’euros, als que s’han de sumar uns 15.000 milions d’euros aportats pel Ministeri d’Indústria per prefinançar la indústria militar.

Llegir més »
Antimilitarisme

El Govern espanyol amaga que el pressupost de Defensa ha pujat enguany un 17%

CiU i PNB, juntament amb el PP, PSOE i UPyD, avalen un crèdit extraordinari de més de 1.700 milions al ministeri encapçalat per Pedro Morenés que provocarà que la despesa creixi enormement, malgrat que se’n va anunciar una reducció.

Quan el Govern espanyol, presidit per Mariano Rajoy, va presentar els pressupostos estatals per aquest curs va anunciar una retallada als ministeris superior al 17% de mitjana. La cartera de Defensa no s’escapava de la tisorada, però en el seu cas quedava reduïda a menys d’un 9%. A l’hora de la veritat, però, s’ha demostrat que la xifra era falsa i que el ministeri encapçalat per Pedro Morenés, una persona amb uns vincles molt estrets amb la indústria armamentística, rep un tracte totalment privilegiat per part de l’executiu del PP, fins al punt que els seus recursos s’han incrementat amb relació a l’any passat.

Llegir més »
Anarquisme

Josep Maria, seguirem!!!

Hi ha textos que mai no hauria volgut escriure. Aquest és un d’ells. I tanmateix feia mesos i potser anys que sabia que l’escriuria, que sabia que parlaria d’un company que ara ja no hi és, que s’ha mort i mai no hi tornarà a ser. Perquè ahir 13 d’agost es va morir el Josep Maria Yago. Ahir ens va deixar, sense voler però per sempre, el Yago.

Llegir més »
Antimilitarisme

L’aposta de l’Estat espanyol a l’OTAN

A l’octubre de 2011 Rodríguez Zapatero va anunciar la participació espanyola en el sistema de defensa antimíssils dels EUA a Europa, que es traduirà en la instal·lació del seu component naval a la base de Rota. I va pronosticar beneficis econòmics per a la zona.

Al setembre de 2009 Obama va aprovar el projecte d’escut (substitutiu del planejat per l’Administració Bush), consistent en el desplegament gradual de radars i interceptors de míssils, de manera que el 2018 cobreixi tot Europa. S’interconnectarà amb l’escut antimíssils israelià a fi de protegir països àrabs aliats delsEUA.

Llegir més »
Antimilitarisme

Un decret llei converteix l’Estat espanyol en venedor d’armament

NORA MIRALLES | 29/06/2012 – Setmanari Directa

L’Estat espanyol és el setè exportador mundial d’armament. Fins ara, la participació del Ministeri de Defensa en aquesta activitat es limitava a incentivar el sector oferint informació a les empreses espanyoles a través de l’Oficina de Suport Exterior del Ministeri i dedicant bona part del seu pressupost a fomentar la investigació i el desenvolupament (I+D) en noves eines del que ells anomenen “defensa i seguretat”. Però les empreses eren les que feien els contractes d’armament amb els governs estrangers i les que s’encarregaven de complir aquests contractes, mentre que el Ministeri de Defensa facilitava que s’establissin contractes d’exportació d’armament, però no duia a terme l’exportació.

A través del Decret Llei 19/2012 aprovat el 25 de maig d’enguany, el govern augmenta “les capacitats del Ministeri de Defensa en matèria de gestió de programes de material de defensa amb destinació a l’exportació”. A la pràctica i deixant de banda l’ambigüitat del text, l’Estat passarà a exercir directament d’intermediari entre el país que compra el material bèl·lic i les empreses d’armes espanyoles.

Concretament, a través del Ministeri de Defensa, el govern espanyol podrà signar contractes amb els països compradors i comprometre’s a garantir el subministrament de l’armament fabricat per l’empresa espanyola i a supervisar l’execució del contracte. Per altra banda, l’administració espanyola actuaria com a representant del govern estranger davant l’empresa subministradora d’armament.

Llegir més »
Antimilitarisme

Informe sobre el complex militar-industrial a Espanya

El Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs presenta el seu Informe núm. 12: El complex militar-industrial. Un paràsit en l’economia espanyola.

Aquest informe analitza les empreses més rellevants que subministren armament al Ministeri de Defensa i desvetlla l’existència d’un oligopoli militar-industrial, que concentra més del 75% de la facturació total militar.

El complex militar-industrial consisteix en l’entramat o porta giratòria entre la indústria militar, alts comandaments de l’Exèrcit, polítics i grups financers que es beneficien dels contractes de Defensa.

L’informe mostra com la indústria militar ha fet augmentar el deute públic i ha creat el que els autors denominen la bombolla armamentista.

Els seus autors són Pere Ortega i Camino Simarro, ambdós investigadors del Centre Delàs.

Llegir més »
Cartell campanya objecció fiscal CGT 2012
Antimilitarisme

Campanya CGT Objecció Fiscal 2012 a nivell estatal

L’Objecció Fiscal es concreta en el moment d’emplenar l’imprès que facilita l’Agència Tributària per a fer la Declaració de la Renda. El millor és fer la declaració de renda ordinària o simplificada i no la fulla de devolució ràpida. Es pot fer a mà, amb l’ajuda del programa informàtic de l’Agència Tributària.

Et proposem la xifra simbòlica de 84,00 € en protesta pels 84 països empobrits pel deute extern, o bé qualsevol altra quantitat fixa des de €1 . Ingresses la quantitat de la teva objecció fiscal en el projecte que hagis triat (demana dos rebuts, un per a tu i l’altre per a incloure en la teva declaració).

És convenient que adjuntis també una instància dirigida al Delegat d’Hisenda (veure model a http://www.nodo50.org/objecionfiscal) al·legant els motius de la teva Objecció als despesa militars; en ella comuniques el total dels diners desviats i el projecte social alternatiu que has escollit.

Emplenes els impresos de la declaració i a l’arribar a les deduccions generals, ratlla l’enunciat d’una de les caselles i afegeix “per objecció fiscal a les despeses militars” i la quantitat triada. Si utilitzes mitjans informàtics, pots incloure-la en algun dels apartats que la deducció de la quantitat global es fixa en tant “per cent”, o també incloure-la directament a mà.

I per a acabar ens envies les dades de la teva Objecció Fiscal (tipus de declaració, quantitat decomptada i projecte triat) a l’adreça: CGT – OF 2012, C/ Sagunto, 15 1ª, 28010, Madrid, o al correu electrònic: sp-a.social@nullcgt.org.es

RECORDA: Encara que la declaració et surti a pagar, a retornar o de quota líquida zero, sempre et pots declarar persona objectora fiscal, reclamar els diners que dels teus impostos es destina a la despesa militar, i desviar-lo al projecte alternatiu. Si tens dubtes, consulta http://www.nodo50.org/tortuga/article.php3?id_article=3640

L’Objecció Fiscal a la Despesa Militar (OFGM) és la no disposició a col·laborar amb una de les pitjors maneres amb que el capitalisme s’estén a nivell mundial: amb el militarisme i les guerres, encara que aquestes siguin maquillades últimament com “intervencions humanitàries” o “guerres contra el terrorisme”.

Amb la OFGM estem desobeint activament a la despesa militar en el moment de realitzar la declaració de la renda (IRPF). A nivell purament tècnic, consistiria a deduir dels nostres impostos la part que es destinaria a fins militaristes.

Amb la OFGM no estem fomentant o impulsant uns “impostos a la carta” com alguna gent creu, sinó que s’està utilitzant una eina que s’emmarca dintre de la desobediència civil, és a dir, el desobeir i trencar, pública i col·lectivament, una llei o norma que es considera injusta, buscant la seva superació per la societat (en aquest cas, la despesa militar i el militarisme).

La finalitat última de la OFGM és l’eliminació dels exèrcits, la investigació militar i el complex militar-industrial, mitjançant una reducció progressiva de les despeses militars.

Fent OFGM mostrem el rebuig social que té la despesa militar en particular i el militarisme en general, al mateix temps que ens solidaritzem amb altres lluites que es donen en la nostra societat per mitjà dels projectes triats.

Amb els diners que desviem al fer-la OFGM en la nostra declaració, la CGT proposa donar suport econòmicament a lluites concretes, caixes de resistència o projectes socials afins a l’organització i a les idees anarcosindicalistes.

Aportant aquests diners que es treuen dels nostres actes de desobediència aconsegueixen fer realitat projectes socials, i que permeten seguir treballant per una societat més justa i equitativa.

– PROJECTE 1: Solidaritat amb les companyes de VIALIA

Des del passat dia 10 de gener els companys i companyes del servei de neteja de VIALIA de l’estació de ferrocarril de Màlaga, van començar una vaga indefinida a causa del incompliment de l’acta de conciliació davant el Jutjat social 8, per la qual des del 1 de gener de 2012 s’estableixen torns garantint dos descansos setmanals ininterromputs, a l’incompliment de l’acord de desconvocatòria de vaga de novembre de 2011 i a la no aplicació del Conveni de Contractes Ferroviàries.

L’empresa EULEN es dedica a contractar treballadores externes per a la realització dels treballs dels vaguistes, la Policia Municipal roman a les portes de l’estació exercint de vigilant de seguretat amb dret a multa i que els serveis públics de neteja de l’Ajuntament de Màlaga (LIMASA) es facin càrrec de la neteja dels exteriors de l’estació, tasques aquestes que estan assignades al personal de EULEN que es troba en vaga.

CONCEPTE: OF VIALIA Nº Compte: 0182 3394 93 0200613517.

– PROJECTE 2: Comitè de Coordinació de Lluita Popular.

En un context de violència diària, aquest comitè popular ha decidit emprar una nova estratègia de lluita no violenta contra l’ocupació israeliana, contra el mur i contra l’expropiació de les seves terres per part de les forces d’ocupació.

Amb arrels en la creença del poder de la lluita popular no violenta per a lluitar contra l’ocupació israeliana, l’objectiu principal del comitè és fomentar i enfortir la resistència popular dels moviments de base palestins. Els comitès populars presenten una forma d’organització comunitària i una resistència de desobediència civil basada en la tradició de la primera Intifada palestina.

Aquests comitès resisteixen a l’ocupació israeliana de diverses formes no violentes, així com el suport al moviment de BDS (boicot, desinversions i sancions). L’èxit d’aquesta lluita popular es basa també en gran mesura en el suport de la comunitat internacional, de l’augment de la solidaritat i de la visibilitat de les seves accions.

Més informació a http://www.popularstruggle.org

DONACIONS: Utilitzant el servei gratuït de PayPal mitjançant la pròpia pàgina web del comitè.

Llegir més »
Portada informe 11 cas
Antimilitarisme

Informe “Banca armada”

El Centre Delàs presenta el seu informe núm. 11: “La banca armada. Inversions explosives de bancs i caixes”, en el qual es mostra la importància del finançament del negoci de les armes i el volum que ha assolit en els últims anys en seixanta de les entitats financeres que operen a Espanya. Hi apareix el rànquing de la banca armada espanyola, liderat per BBVA i Santander.

Llegir més »
Antimilitarisme

Anàlisi de l’informe sobre el comerç d’armes a l’Estat espanyol corresponent al 1r semestre del 2011

Segons l’anàlisi realitzat pel Centre Delàs, l’Estat espanyol dobla el valor de les exportacions d’armes en un any i ven a països en conflicte. El valor de les exportacions d’armament espanyol realitzades en el primer semestre del 2011 va ascendir a 1.099,8 milions d’euros, fet que suposa un increment del 96,6 per cent respecte al primer semestre del 2010 (559.300.000 d’euros). Aquest elevat import es deu al fet que les partides més importants van ser bucs de guerra (57,4%) i aeronaus (28,8%), productes militars de gran cost. Com és el cas d’una fragata a Noruega, dos bucs de vigilància a Veneçuela, un avió de reabastiment a Austràlia i tres avions de transport militar a Mèxic. El 51,5% de les exportacions espanyoles van tenir com a destinació països de l’OTAN (566.300.000 d’euros) i el 51,9% (570.600.000 d’euros) països UE + OTAN. La resta va ser repartit entre 37 països.

Llegir més »
Antimilitarisme

Colòmbia: invertint en la violència

Canvi de govern, però no de realitat

L’estratègia de Juan Manuel Santos, que va arribar a la presidència l’Agost de 2010, ha estat distanciar-se de les formes guerreristes i autoritàries que tant van deteriorar la imatge del govern de Álvaro Uribe (2002 – 2010), amb els seus clars vincles amb el narcoparamilitarisme i la ultradreta més recalcitrant, en favor de un discurs centrat en la preocupació pels drets humans i una agenda política que inclou diàlegs amb els sectors històricament perseguits i eliminats per la guerra bruta, com les víctimes de crims d’estat, els desplaçats, els indígenes, etc.

Durant el darrer any, l’administració de Santos ha impulsat legislació repressiva i reforçat les rutes d’impunitat per a l’exèrcit ampliant el “fuero militar” (1), alhora que promovia marcs legals que deien buscar la reparació a les víctimes del conflicte armat o el retorn de les comunitats desplaçades per la violència. Però mentre els debats sobre aquestes iniciatives omplien les portades i la comunitat internacional se’n feia ressò, si la situació ha canviat, es a pitjor. Durant el primer any de govern de Santos les agressions a membres del Moviment de Víctimes de Crims d’Estat s’han incrementat en un 48% (2), i almenys 20 líders i membres de comunitats desplaçades que retornaven a els seus territoris han estat assassinats (3).

En aquesta situació, per molt que una llei digui possibilitar el retorn dels desplaçats a les seves terres, ens trobem amb que, per una part, els mateixos paramilitars que els van fer fora segueixen controlant les regions. I per l’altre, que sovint aquestes terres ja estan concebudes a megaprojectes transnacionals en front a els quals, les petites economies dels camperols retornats ja no hi tenen lloc. En paraules de l’advocat German Romero, de la Corporació Jurídica Yira Castro, “si no els treuen a bala, els treuen per la gana”.

Els beneficis de la guerra

En un moment en que, sota el govern de Uribe, la violació dels drets humans i la persecució de opositors i crítics al règim s’havia tornat massa evident, el canvi d’estratègia de Santos ha contribuït a rentar la cara de l’estat colombià i a lubricar la firma dels Tractats de Lliure Comerç amb els EEUU i la UE. Tanmateix, el discurs del postconflicte, que assegura que Colòmbia està sortint de un conflicte armat que ja se’n va cap el mig segle, ve a reforçar la idea de que el país ha aconseguit avenços en el respecte pels drets humans alhora que s’ha convertit en un destí segur per al capital transnacional.

El govern de Santos ha decidit centrar el seu discurs en la noció de “prosperitat democràtica”, una prosperitat arrossegada per les “locomotores del desenvolupament”; mineria, energia, agronegoci , infraestructures… Així es consolida el projecte neoliberal al país: després de que els paramilitars robessin entre 6 y 10 milions d’hectàrees (una superfície que podría ser de la mida de Catalunya, Valencia i Murcia) mitjançant el desplaçament forçat de comunitats camperoles, indígenes i afrodescendents, tota aquesta terra rica en recursos ja està llesta per a ésser entregada al capital transnacional. Una inversió estrangera en la que la UE, junt amb els EEUU i d’altres potencies capitalistes, com la China o Brasil, hi tenen un paper destacat, i que es lucra del model d’espoli de riqueses en un marc de crisi humanitària que va promoure el govern de Álvaro Uribe Vélez i que ara bé a consolidar l’administració de Juan Manuel Santos.

És una realitat ben coneguda que si fem mapes de recursos naturals i megaprojectes de transnacionals, presencia de grups paramilitars i desplaçament forçat i crisi humanitaria, tots aquests fenòmens se superposen en les mateixes àrees del territori colombià.

A Colòmbia, la relació de les empreses transnacionals amb el accionar paramilitar ha estat provada en casos com l’assassinat de sindicalistes per compte de Coca Cola, Chiquita Brand o Drummond, així com en el desplaçament forçat de comunitats que ha beneficiat a Repsol-YPF o a Anglo Gold Ashanti, per a nombrar només alguns casos. Malgrat que avui l’oficialisme assegura que ja no hi han paramilitars, sinó només unes “bandes criminals”, les organitzacions socials i de defensa dels drets humans, constaten que aquestes aliances entre empreses, polítics, terratinents, força pública, paramilitars i narcotraficants, se segueixen donant, així experimentin mutacions i ajustos a la conjuntura actual.

I es que costa imaginar unes “bandes criminals” amb control territorial de les economies legals i il·legals, que tenen capacitat per a mobilitzar la base electoral a favor dels seus candidats i que, ja al 2010, contaven amb uns 12000 membres a les seves estructures, repartides per 29 dels 32 departaments del país (4). Tanmateix, cal afegir que els diversos analisis coincideixen en que aquests grups, ara sota noms com “Rastrojos”, “Urabeños” o “Aguilas Negras”, es troben en una fase d’avenç i creixement per tot el país.

Llegir més »
Antimilitarisme

516.296 euros

Qui busqui feina o recursos per anar tirant, sapigueu que teniu fins a final d’any per presentar-vos a la convocatòria que proposa la “Resolución 150/38241/2011, de 7 de noviembre, de la Dirección General de Relaciones Institucionales de la Defensa, por la que se convocan subvenciones, en régimen de concurrencia competitiva, para la promoción y difusión de la cultura de defensa y de la imagen de las Fuerzas Armadas, correspondientes al año 2012.”

Per si algú es pregunta quines activitats es poden fer per difondre i promocionar aquesta “cultura” la convocatòria del BOE dóna idees com cursos, seminaris, foros, projectes d’investigació, estudis sociològics, jornades, exposicions i, el més preocupant, “Actividades para impulsar y promover acciones en el ámbito escolar, no universitario (educación primaria y secundaria), en materia de educación y promoción, de los temas relacionados con la educación para la paz, la seguridad y la defensa, el patrimonio histórico y la historia militar”.

Si no teniu clar els temes i voleu anar a “tiro fijo” la mateixa convocatòria dona idees que estaran de moda l’any vinent dins del món militar. Temes tant “interessants” com el VIII centenari de la batalla de les Navas de Tolosa al 1612, la commemoració del naixement de Tinent General Manuel Gutiérrez Mellado, el centenari del establiment del Protectorat espanyol al Marroc o l’estratègia espanyola de seguretat.

Llegir més »
Antimilitarisme

Vigila amb els amics…

Ja s’ha consumat a Líbia l’arribada al poder d’un Consell Nacional de Transició Libi que ha rebut, en un temps record, el beneplàcit de la comunitat internacional. On abans hi havia el sàtrapa del Gadafi posem uns altres que, tot i algunes veus que diuen que són propers a Al-Qaeda, encara no es sap molt bé d’on venen. Qüestió de temps.

El que ha passat a Líbia aquests mesos no és res allunyat del que els antimilitaristes ens ensumàvem: matances indiscriminades, suport armamentístic i logístic d’alguns països que ja tenien interessos a Líbia (amb França al capdavant)… lluny del bucòlic avenç amb furgonetes armades amb metralladores conduïdes per un exèrcit de “rebels”, els serveis secrets dels “països democràtics” han fet i desfet, han marcat objectius que les seves forces aèries, han bombardejat, tot amb el silenci còmplice de les agències d’informació que volien una transició el màxim d’ incruenta de cara al món i feta “pels de casa”. La cosa ha colat, una vegada més, de cara a l’opinió pública.

Llegir més »
pegatina_guerra_català
Antimilitarisme

Nous materials de CGT contra la guerra i contra la precarietat

Continuant amb l’edició de materials genèrics per a l’Organització, tal com vam fer amb la Campanya contra l’energia nuclear, s’han editat aquests materials contra la precarietat i contra la guerra, que s’han distribuit a totes les Federacions Locals de la CGT.

Posem a la vostra disposició el material gràfic per al seu ús lliure per part dels ens de la Confederació.

Adjuntem els dissenysen català.

Llegir més »