CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Antimilitarisme

Antimilitarisme

Libia: Una altra “guerra humanitària”?

El 17 de març el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la resolució 1973 que autoritzà la intervenció militar estrangera a Líbia. Hores després, s’iniciaven tres intervencions militars unilaterals: “Harmattan” (França), “Odyssey Down” (EUA) i “Ellamy” (Regne Unit).
També es va afegir l’Espanya de Zapatero, el mateix que va retirar les tropes de l’Iraq, acusant l’ocupació d’estar motivada pels interessos energètics.

Una intervenció il·legal i hipòcrita

És cert que hi ha una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU que autoritza “totes les mesures necessàries” a Líbia, per protegir la població civil i permet l’establiment d’una zona d’exclusió aèria. També és cert que el redactat del text d’aquesta resolució és deliberadament ambigu per permetre diferents interpretacions. Però els límits estan clars: són els que van ser negociats amb els països que finalment es van abstenir en la votació al Consell perquè no es posicionessin en contra, amb la particularitat que tant la Xina com Rússia tenen poder de veto. De ser vetada, la intervenció no hagués estat legitimada per la resolució i seria obertament il·legal. Però és qüestionable que, sense resolució, no hi haguésintervenció militar.

Llegir més »
Antimilitarisme

CGT denuncia la criminal actuació de l’OTAN en denegar l’auxili a persones nàufrags

Davant la nova tragèdia patida en la immigració per mar, la Confederació General del Treball (CGT) DENUNCIA la criminal actuació de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN) que, incomplint tots els tractats internacionals, ha preferit no abandonar la seva missió militar de intervenció a Líbia i deixar sense auxili a un grup de persones naufragar en aigües del Mediterrani.

El passat 25 març 2011 van sortir del port de Trípoli 72 persones rumb a l’illa italiana de Lampedusa a la recerca d’un futur millor, fugint de la guerra, la persecució, la pobresa i la fam. A meitat de la travessa, la barcassa en què viatjaven es va avariar i van realitzar una trucada d’auxili a un religiós de Roma perquè els facilités el rescat. Aquesta persona es va posar en contacte amb les autoritats italianes i va aconseguir que un petit vaixell s’acostés a les personesa punt de naufragar.

Llegir més »
Anarquisme

Costa d’Ivori: França defensa els seus propis interessos

La partida ha acabat per Laurent Gbagbo. El president de Costa d’Ivori haurà d’cedir el seu lloc a Alassane Ouattara, sostingut per les Forces Noves (rebatejades com “Forces republicanes de Costa d’Ivori”), per les forces de l’ONU i per l’Exèrcit francès (la famosa missió Licorne) que han aparegut en escena en l’acte final.

Llegir més »
Antimilitarisme

Objecció Fiscal 2011 – Donem el pas …

Fa 10 anys que va desaparèixer a l’estat espanyol el servei militar obligatori, eliminant l’obligatorietat de realitzar 9 mesos de mili o de Prestació social substitutòria. Lluny, molt lluny, de ser el regal d’un govern comprensiu, va ser el fruit d’una campanya de desobediència civil portada a terme per milers de persones al llarg de gairebé 30 anys, ja des de principis dels anys 70. Hem de ser conscients que sense insubmissió la mili no hauria deixat d’existir.

Llegir més »
cartell Lleida
agenda

Concentració a Lleida el 13 d’abril: Aturem la guerra de l’OTAN contra Líbia

CONCENTRACIÓ: DIMECRES 13 D’ABRIL A LES 19.30 H. PLAÇA PAERIA DE LLEIDA

MANIFEST SOBRE LÍBIA I EL MÓN ÀRAB

Davant els esdeveniments que s’estant succeïnt a Líbia i al món àrab la Plataforma Aturem la Guerra de les Terres de Ponent vol manifestar el següent:

1) La intervenció militar de l’OTAN contra Líbia no solucionarà el conflicte sinó que provocarà més morts, incentivarà un clima de guerra civil i prolongarà el conflicte d’una forma indeterminada.

Llegir més »
Figura 1. Despesa R+D militar últims anys
Antimilitarisme

Pressupost en I+D militar a l’Estat espanyol per al 2011

Xavier Bohigas, Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs – Justícia i Pau –

Els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011 assignen a investigació, desenvolupament i innovació militar una quantitat de 975,87 M€ i l’assignació per a investigació, desenvolupament i innovació civil és de 7.518,49 M€. Això vol dir que un 11,5% del que l’Estat espanyol dedicarà a la investigació, desenvolupament i innovació serà de caràcter militar.

El finançament de la I+D militar prové fonamentalment de dos programes pressupostaris, un és del Ministeri de Defensa i altre del Ministeri d’Indústria. En el pressupost del Ministeri de Defensa hi ha una partida dedicada a la investigació militar, és el programa 464A (Investigació i estudis de les Forces Armades), amb una dotació de 203,9 M€. Però el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç també finança activitats militars d’I+D. Aquestes estan incloses en el programa 464B (Suport a la innovació tecnològica en el sector de la defensa) amb un total de 770,7 M€.

Els centres encarregats de la gestió del pressupost del programa 464A del M. de Defensa són: l’Òrgan central de defensa (Ministeri i Sotssecretaria de Defensa i Secretaria d’Estat), el Canal d’Experiències hidrodinàmiques del Pardo (CEHIPAR) i l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas (INTA). El CEHIPAR i el INTA són centres d’investigació, desenvolupament tecnològic i assistència tècnica. El CEHIPAR centra les seves activitats en la tecnologia naval i el INTA està especialitzat en la investigació i el desenvolupament tecnològic aeroespacial.

Per altra banda, les empreses militars espanyoles rebran 770,7 M€ del Ministeri d’Indústria (a càrrec del programa 464B) per a desenvolupament de projectes tecnològics relacionats amb la defensa. Alguns d’aquests projectes són l’avió de transport militar A400M, el submarí S80, el carro de combat Pizarro, els míssils Spike, la fragata F105 i els helicòpters NH90.

El 70% de les ajudes aniran destinades a empreses privades del sector de defensa i un 30% a empreses públiques. Aquestes ajudes que rebran les empreses dintre d’aquest programa són en forma de crèdits retornables a vint anys amb un interès zero. Fins a ara, la part retornada d’aquests crèdits no arriba al 1% del total concedit. Això fa que el deute acumulat encara no retornat en el 2010 sigui de 14.205,7 M€. De fet aquests crèdits retornables s’han convertit en una via per a finançar la indústria de defensa d’una manera camuflada.

La indústria militar encara pot rebre més diners del Ministeri d’Indústria. Hi ha dos programes d’ajuda al desenvolupament tecnològic-industrial (programa 467C) i aeroespacial (programa 467I), dels quals algunes empreses militars poden rebre finançament gràcies a que les seves activitats són de doble ús (militar i civil). Per tant, hem de considerar els 975,87 M€ que dedicarà l’Estat espanyol el 2011 per a I+D militar com un valor mínim.

En la Figura 1 que adjuntem hem representat l’evolució de la despesa de l’Estat espanyol en I+D militar en els últims anys, tant la que prové del Ministeri de Defensa com la del Ministeri d’Indústria. Es pot veure que, després d’un gran increment entre els anys 1997 i 1999, la despesa es va estabilitzar i ha començat a disminuir a partir del 2009. Per a fer-nos una idea de la grandària de la despesa en I+D militar espanyola, podem comparar-la amb la despesa en altres activitats d’investigació civil. El pressupost del Ministeri de Ciència i Innovació per a l’any 2011 és de 6.613 M€. La dotació de la majoria de programes disminueix, si bé cal remarcar la reducció del 19% en el programa 143A (Cooperació per al desenvolupament). Un dels programes que rep més diners és el 463B (Foment i coordinació de la investigació científica i tècnica), amb 2.016 M€, amb el qual es finança la majoria de la investigació que es fa en totes les universitats espanyoles. El programa 467C (Investigació i desenvolupament tecnològic-industrial) té pressupostat 2.507 M€. Cal dir no obstant això, que el 54% del pressupost del programa 463B i un 84% del programa 467C corresponen a ajudes en forma de crèdits. Per tant és diner que serà retornat.

En la Figura 2 hem representat la despesa en I+D militar i algunes de les dotacions pressupostàries a investigació civil. Destaquem que, per exemple, la despesa pressupostada per a I+D militar és una vegada i mitja superior a la despesa pressupostada per al programa d’Investigació científica que inclou el finançament del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), més de tres vegades superior a la dedicada a la investigació sanitària, 37 vegades superior a la investigació geològico-mineral i mediambiental i més de 50 vegades superior a la dedicada a la d’Astronomia i Astrofísica.

La investigació militar representa un 11,5% del total que l’Estat espanyol dedica a investigació. Aquesta proporció la considerem enorme però, a més, tinguem en compte que l’Estat espanyol dedica, en funció del seu PIB, una quantitat en investigació molt menor que la dels estats més pròxims del seu entorn socioeconòmic. Per això podem afirmar que els últims governs espanyols prioritzen les despeses en I+D per sobre d’altres àrees com la sanitat, educació, medi ambient, etc.

Un aspecte que sempre ha estat polèmic és el qual fa referència als crèdits del Ministeri d’Indústria a les empreses militars. A pesar que siguin crèdits retornables, encara no s’ha abonat l’u per cent dels crèdits concedits. Seria una bona mesura que el govern comencés a reclamar aquests crèdits impagats.

El govern espanyol hauria de reduir notablement les partides pressupostàries dedicades a investigació militar i augmentar notablement les assignades a la investigació civil, si vol acostar-se als estàndards dels estats del seu entorn. L’objectiu de la investigació militar és trobar noves armes i millorar l’armament existent per a fer-lo més eficient. I això significa tenir més armes, i que matin millor.

Si volem una societat més justa i en pau, la investigació militar ha de disminuir de forma dràstica.

* Figura 1. Despesa en R+D militar en els últims anys. Una part prové del Ministeri de Defensa i altra del Ministeri d’Indústria.

* Figura 2. Comparança de la despesa pressupostada per al 2011 en I+D militar i en algunes disciplines civils.

www.centredelas.org/index.php?option=com_content&view=article&id=687%3Apresupuesto-en-id-militar-en-el-estado-espanol-para-el-2011-&catid=42%3Aeconomia-de-defensa&Itemid=63&#9001

Informe exportacions espanyoles d’armament 2000-2009

Adjuntem link a l’Exportacions espanyoles d’armament 2000-2009 del Centre Delàs en el qual es mostra que Espanya s’ha consolidat com un dels exportadors d’armes del món més competitiu, només darrere de les grans potències mundials. A més, les vendes espanyoles no respecten en gran mseura la legislació nacional i de la Unió Europea de venda d’armament.

Llegir més »
Antimilitarisme

CGT convoca i dóna suport a actes contra la intervenció militar a Líbia

La Confederació General del Treball (CGT) fa una crida a les i els afiliats del seu sindicat, així com a la població en general perquè es mobilitzi i participi en els diferents actes: manifestacions, concentracions, … que tindran lloc al llarg de tot l’estat espanyol en els pròxims dies, “Contra la intervenció militar a Líbia, contra la participació del govern espanyol en aquesta guerra, perquè el militarisme no és la solució als conflictes”.

Llegir més »
Anarquisme

Els senyals de la derrota de la revolució líbia

El nostre company Saoud Salem, en vigílies de la resolució 1973 del Consell de Seguretat de l’ONU que donaria pas als atacs aliats, denuncia la tenalla en què es troba la revolució líbia, atrapada entre els interessos i la hipocresia de les potències imperialistes i l’ofensiva del règim de Gaddafi, amenaçant amb estrangular-la.

Llegir més »
Antimilitarisme

L’atac a Líbia en sis actes i un epíleg

Per que si no resultés una realitat tan dramàtica per a tanta gent, caldria riure davant tan bast sainet.

Primer acte.

Insignes propietaris nord-americans de la indústria dels hidrocarburs, al costat dels principals dirigents polítics de La Potència i els seus principals aliats, durant alguna cimera, o en converses de veste’n i vine en fosques ambaixades d’EEUU, hagueren de considerar en el seu moment el bonic que seria que les protestes a favor de la democràcia succeïdes en el món àrab es donessin també a Líbia. Allí, haver-ni n’hi havia, però en evident menor magnitud que en altres països com Egipte, Tunísia o Báhrein. De menor magnitud i també amb pinta de tenir menor projecció i possibilitats d’èxit. No obstant això els serveis d’intel·ligència nord-americans sempre tenen els seus “recursos” per a llençar llenya al foc i alimentar molt o poc els “vents de la llibertat”, sobretot en llocs de tanta riquesa petrolífera i gasística no controlada pels colossos empresarials nord-americans.

Segon acte.

Sembra que et sembra anhels de llibertat i canvi, “algú” va assolir posar d’acord en la necessitat d’acabar amb la sinistra i terrible dictadura de Gaddafi a una part significativa de la pròpia governació de l’estat libi. Perquè com vostès potser sàpiguen, encara que no sigui dada preferent en la divulgació que fa en aquests dies la nostra independentíssima i imparcialíssima premsa, no es tracta d’una revolta de paries i desheretats, sinó d’alts funcionaris i membres de l’exèrcit. És a dir, qui ara diuen ser poc menys que els estendards de la democràcia i reben la nostra justíssima “ajuda” militar, fins a ahir eren conspicus membres de la diabòlica i descarnada dictadura que avui tant es delata. Aquests se les han arreglat per a col·locar-se a la davantera i prendre en les seves mans les banderes dels grups populars que, efectivament i de forma sincera, realitzaven en les principals ciutats líbies, i a imitació del succeït en els països veïns, protestes d’eminent caràcter noviolent per a reivindicar un sistema polític similar al dels estats europeus. I tal cosa és interpretable, clar, però per aquí pensem que la seva motivació tenia, o té, tant d’esperança a viure en un sistema polític més democràtic, com d’esperança a sortir de la pobresa i de la crisi. Coses ambdues que per descomptat no obtindran canviant a Gaddafi per aquests altres. Però bé…

Tercer acte.

Aquesta injecció externa per a multiplicar la protesta social i per a incloure en ella a bona part del propi règim podia haver fet caure a la família Gadaffi. La realitat va mostrar que els suports que aquesta tenia dintre del propi estat, però també entre la població, eren majors del previst. Després d’unes jornades d’incertesa i estranyes remors va semblar quedar clar que Gaddafi no era Mubarak i que simples protestes en carrers i places no solament no anaven a provocar la seva renúncia sinó que podien desencadenar una forta repressió. Els grups organitzats en la des de ja denominada “oposició” van moure fitxa i, materialitzant una espècie de cop d’estat, van tractar de fer-se amb el control de determinats òrgans de govern i instal·lacions de l’estat. La revolta va triomfar en algunes ciutats, especialment Bengasi, però tampoc va assolir la renúncia o fugida del dictador.

Quart acte.

Novament en acció aquesta mà que mou el bressol en les ombres, el grup de buròcrates i militars que s’autoconstitueixen a Bengasi com “govern” dels revoltats comença a rebre suport internacional per part de països des d’un primer moment intevencionistes, com França o com Espanya, i de forma més dissimulada per EEUU. Les institucions mundials controlades per La Potència es van posicionant a poc a poc a favor seu, i grans quantitats de diners procedents de diverses fonts de l’exterior van afluint cap a la part de Líbia no controlada per Gadaffi. Després del fracàs de la “revolució pacífica” ara s’aposta per la via militar. Per a això es procedeix a finançar, alimentar, legitimar i també armar a la facció rebel perquè s’encarregui de “fer el treball” (aquesta opció sol ser preferida abans d’involucrar als propis exèrcits en llargues i costoses guerres). Les operacions militars s’engeguen i l’exèrcit rebel “miraculosament” improvisat en qüestió d’uns dies, obté clares victòries sobre les tropes governamentals que fan preveure un ràpid desenllaç.

Cinquè acte.

No obstant això queda en evidència un nou error de càlcul dels agressors, i les tropes governamentals no solament resisteixen sinó que emprenen una fulgurant reconquesta que amenaça al seu torn amb provocar també un ràpid desenllaç. Com resulta més que evident que tal tipus de desenllaç no és el desitjat pels agentsque han engegat tota la dinàmica, toca córrer, treure’s

Llegir més »
Antimilitarisme

Acció de protesta contra la presència de l’exèrcit al I Fòrum de l’FP i l’Ocupació de Tarragona Professional Point

El 17 de març es va convocar una acció de protesta per la presència militar a espais educatius, en concret al I Fòrum de l’FP i l’Ocupació de Tarragona Professional Point, que segons els organitzadors vol ser un espai de trobada entre els instituts, centres de formació públics i privats de la nostra ciutat i les persones interessades en iniciar una trajectòria formativa post obligatòria o millorar la seva qualificació professional.

Llegir més »
Antimilitarisme

Ni Gaddafi ni l’Imperi, No a la guerra

Ens han ficat una altra vegada en una guerra “humanitària”. Curiosament, també un 19 de març, com fa vuit anys. Encara que aquesta vegada el gos li han posat el collaret d’una resolució de l’ONU, el de Líbia és de la mateixa ventrada que el de l’Iraq o el de l’Afganistan: Un règim tirànic com el de Gaddafi, fins ahir amic de les potències occidentals, on venia a plantar el seu haima, amb els seus camells i verges, i que ara també serveix d’excusa per a un atac bèl.lic que, sens dubte, igualment té uns objectius aliens als de promoure la democràcia i els drets humans.

Llegir més »
Antimilitarisme

CGT a favor d’una solució antimilitarista en el conflicte de Líbia

Després de molts dies d’inoperància dels governs i institucions amb responsabilitat directa en acabar amb la massacre del poble de Líbia per part del dictador Gaddafi i els seus miserables mercenaris, la “solució” trobada i “legitimada” per l’ONU, la Unió Europea, Estats Units, l’OTAN, la Lliga Àrab i altres països rics … ha estat la intervenció militar. Els bombardejos ja han començat amb una ostentació de precipitació, improvisació i objectius difusos.

Llegir més »
xerrada18març2011
agenda

La democràcia s’imposa o es conquereix? Manifestació en solidaritat amb els pobles en lluita, el 20 de març a Barcelona, i debat el divendres 18

La democràcia s’imposa o es conquereix?

A l’Iraq,després de 8 anys d’ocupació, la població segueix resistint a la vegada que la família Couso continua demanant justícia per l’assessinat del seu fill i germà.

A l’Afganistan, l’exercit de l’OTAN (amb la participació directa d’Espanya), no ha portat ni democràcia, ni justícia , ni progrés.

Llegir més »
jpg_egyptrevolution20111.jpg
Anarquisme

Quina democràcia per al món àrab?

Reflexions sobre el sentit de les actuals revoltes àrabs i les seves conseqüències per a la teoria revolucionària, particularment, per als debats entorn de la democràcia i al poder popular.

Llegir més »
Antimilitarisme

Militarisme i Crisi Econòmica

Va ser després de l’11-S de 2001 i la posterior guerra contra el terrorisme internacional (Afganistan i Iraq) iniciada pels EUA amb l’ajuda de la majoria dels països europeus, quan els ja de per si importants despeses militars dels diferents països aliats de EUA van començar a augmentar de manera significativa. Així, els EUA porta gastats en les guerres de l’Iraq i l’Afganistan 01/01 bilions de dòlars. A Europa, no es va arribar tan lluny, però si s’observen els pressupostos de defensa dels diferents països aquests van augmentar per sobre dels PIB nacionals, amb una mitjana del 5% anual.

Llegir més »
Anarquisme

Els comitès populars libis han de ser la base d’una nova vida, no una mera mesura transitòria.

La lluita del poble libi, que és part de l’onada de revoltes populars que s’escampa com foc a tot el món àrab, està adquirint un caràcter veritablement dramàtic, amb el poble que segueix avançant la seva lluita contra un règim decidit a romandre en el poder per tots els mitjans necessaris. Gadaffi, malgrat la seva passat com un mal de cap per als EUA, s’ha convertit en un aliat clau per a la Guerra contra el Terrorisme, cosa que ha estat corroborat per la maldestre i tardana reacció dels EUA davant els esdeveniments a Líbia, així com per la igualment tardana suspensió de la UE de la seva considerable comerç en armes amb el règim libi.

Mentre els EUA i les potències occidentals semblen re-descobrir que, després de tot, no els agradava tant Gadaffi (després d’una dècada de relacions amistoses), ha començat a parlar d’una possible intervenció i portaavions dels EUA s’han aproximat a les costes líbies. Els resultats que podria tenir semblant aventura serien horribles. Mentrestant, els EUA i els seus aliats d’Occident exploren les maneres per assegurar que aquesta revolta, tant a Líbia com a la resta del món àrab, no es tanqui de manera revolucionària, i assegurar que els seus interessos econòmics i estratègics siguin servits de la millor manera possible en un escenari post-Gadaffi. Per entendre millor el que hi passa, aquí teniu un altre diàleg amb el nostre amic i camarada, l’anarquista sirià Mazin Kamalmaz, que edita el bloc revolucionari http://www.ahewar.org/m.asp?i=1385

Llegir més »
Anarquisme

Declaració de solidaritat internacional amb els 46 activistes detinguts a Zimbabwe.

Quan Mohammed Bouazizi es va calar foc, sense voler va desencadenar una onada d’aixecaments i revoltes populars que s’ha estès com la pólvora per tot el nord d’Àfrica i Orient Mitjà. El calor pot sentir-se en llocs tan distants com Zimbabwe, on el dissabte 19 febrer 46 activistes a favor de la democràcia, entre ells estudiants, treballadors i sindicalistes van ser arrestats en la seva capital Harare. Segons la policia, van ser arrestats per tramar una revolta a l’estil d’Egipte per enderrocar a Robert Mugabe, que ha estat en el poder des de 1980, en una reunió per discutir la caiguda de Hosni Mubarak i els esdeveniments en el nord d’Àfrica i Orient Mitjà . Els arrestats, que pertanyen a la Federació de Sindicats de Zimbabwe (ZCTU), la Unió Nacional d’Estudiants de Zimbabwe (ZNSU) i l’Organització Socialista Internacional (ISO), acabaven de veure un documental sobre l’aixecament a Egipte i, d’acord amb els fiscals de l’Estat, parlaven de “organitzar, elaborar estratègies i acabar amb el govern constitucional de Zimbabwe … el camí d’Egipte”.

Llegir més »
Antimilitarisme

Dones de Negre davant les revoltes al Magrib

De les societats civils tunisianes i egípcies, immenses ones de tenacitat i fortes de decisió i de desig de justícia social i de llibertat, erigeixen la conca mediterrània en una gran dama protagonista d’una revolució dels Drets Humans. Una revolució des de la resistència activa no violenta que desvetlla dia a dia una tremenda realitat del que han viscut sota règims sostinguts i recolzats tant per EEUU com pels grans de la UE. Règims que tradueixen formes de neo-colonialisme que perpetua el menyspreu per les societats civils tant a favor d’interessos geo-estratègics com socio-econòmics. Tota una doble moralitat que el nostre món occidental exerceix com característica del seu poder patriarcal.

Així la societat civil egípcia gràcies al règim de Sadat i després de Mubarak es troba des de dècades com una presa política sota control d’explícits interessos del sionisme israelià entramats amb els de la resta del món occidental.

De sobte el nostre univers occidental descobreix que el món mediterrani de l’altra “riba” el formen societats vives, plenes d’aspiracions. Gairebé sempre han prevalgut informacions a favor d’una imatge d’immobilisme i de tradicionalisme reaccionari, aferrant-se abans de res a notícies que puguin alimentar una islamofòbia, la por al “terrorisme” entre les nostres poblacions, posant a penes accent sobre les rebel·lions que s’han anat succeint aquests anys i callant les violacions sistemàtiques dels Drets Humans que s’hi produïen.

Tot un vel que ha tapat, és a dir, ha protegit, els règims titelles de la UE i dels EEUU amb mesures que van des d’ajudes econòmiques escandalosament considerables a vendes d’armes destinades a la repressió. Un vel sobre les violacions de DDHH que uns aixequen tan sols per a certs països quan els seus governs s’enfronten als interessos occidentals. Països que llavors Occident no dubta a amenaçar, i ocupar generant una catàstrofe per a la vida de milions de dones i homes (L’Iraq, Afganistan) quan no va instigant guerres civils (Rwanda i altres països africans com Costa Ivori).

I, si bé ens és coneguda de sobres aquesta política per part de la Dreta occidental, la identitat de la qual amb la cultura de la mort que implica la seva defensa de l’economia capitalista i del liberalisme ens escandalitza, hem de remarcar que entre sectors progressistes s’hagi anat afavorint d’una o altra manera el manteniment d’aquests règims dictatorials i corruptes (un exemple entre molts: tant el partit de Mubarak com el de Ben Ali fins a ara havien format part de la Internacional Socialista), sempre amb l’argument “del mal menor” i de la lluita contra els “radicals islamistes” contribuint a crear un “dimoni” que facilita la militarització del món i de les nostres mentalitats, reforçant les estructures de poder patriarcal basat en la violència i en l’exclusió en totes les societats.

Des del nostre profund i radical rebuig de tot règim que impedeix el lliure desenvolupament de la sobirania popular i dels drets de les dones, i al seu torn des de la nostra convicció que tot tipus de violència -incloent per descomptat la desigualtat social i econòmica, les exclusions sexistes, racistes i culturals-religioses- genera opressió i violència en tots els àmbits de la societat i de manera particular cap a nosaltres les dones, exigim que tots els governs de la UE optin de forma immediata:

* Per una condemna explicita d’aquests règims i les seves violacions dels DD.HH.

* Per posar fi a tota exportació d’armes.

Llegir més »
agenda

Antifascistas alemanes en Barcelona (1933-1939) El Grupo DAS: sus actividades contra la red nazi y en el frente de Aragón

PRESENTACIÓ LLIBRE:

Antifascistas alemanes en Barcelona (1933-1939)

El Grupo DAS:

sus actividades contra la red nazi y en el frente de Aragón

Presentació del llibre, el divendres 25 de febrer de 2011, a les 19 hores, amb els autors: Dieter Nelles, Harald Piotrowski i Carlos García

CCCB – aula 2, Montalegre 5 (Barcelona)

Organitzen:

Ateneu Enciclopèdic Popular i Editorial Sintra

US ESPEREM

Cartell en pdf |http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/IMG/pdf/presentacio_llibre_DAS_WEB.pdf

www.ateneuenciclopedicpopular.org|www.ateneuenciclopedicpopular.org

Llegir més »
Anarquisme

Urgent: Massacre i Revolució a Líbia

Crida a la solidaritat

Urgent: Massacre i Revolució a Líbia

Les notícies que arriben des de Líbia són impactants. El règim de Gaddafi està perpetrant una cruenta massacre sobre la revolta de masses. Els mercenaris reclutats pel règim de Gaddafi, (els equivalents als baltajia del règim de Mubarak) al costat de l’exèrcit regular i les forces de seguretat, obren foc sobre el poble libi desarmat, o en alguns casos, armat només amb armes de foc molt lleugeres. Les forces repressives del règim no només fan servir armes de foc, sinó també artilleria, tancs, avions i helicòpters de combat. Del punt de vista militar, això no pot ser considerat una guerra. Per cert, aquesta és una massacre conduïda pel règim de Gaddafi sota la supervisió de les potències imperialistes d’Europa i Estats Units, que com sempre, només es preocupen pel petroli i els diners, només pels guanys, no pels drets humans o si més no les vides humanes.

Llegir més »
Antimilitarisme

El Govern espanyol va destinar 788 milions d’euros a la guerra l’any 2010

El 2010, es van desplegar 9.557 militars espanyols en operacions a l’exterior. La majoria ho van fer en missions de l’OTAN (4312), seguits dels que ho van fer en les de l’ONU (3191), en les de la UE (1575) i 450 en missions unilaterals espanyoles.

Segons la ministra de Defensa Carme Chacón, actualment, hi ha 2.880 militars que es reparteixen principalment en tres missions: 1.447 són a la guerra de l’Afganistan , en la missió de la Força Internacional d’Assistència per la Seguretat, en el marc de l’OTAN sota el comandament dels EUA (no és una missió de cascos blaus de l’ONU com sovint ens intenta vendre el Govern espanyol), 1.074 estan al Líban , en la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban (aquesta sí que és de cascos blaus ), i 257 en l’Operació Atalanta de la UE per protegir els vaixells pesquers que pesquen en les aigües somalis i en les seves proximitats (així aconseguim una tonyina que li surt una mica car a la butxaca). Encara que, segons altres estimacions, els militars espanyols que actualment hi ha a l’exterior són encara més. La xifra s’elevaria fins als3.184.

Llegir més »
Anarquisme

De llibertaris i afins (Carta oberta a Carlos Taibo)

Benvolgut Carlos, una vegada més les teves valuoses aportacions obren camins a l’esperança. La lucidesa, coherència i rigor que es desprenen dels teus llibres i articles constitueixen des de fa molt temps una de les escasses referències intel.lectuals i ètiques que mobilitzen a la reflexió i a l’acció transformadora per aquest món millor que ambicionem, més lliure, més just, més pròsper i més compromès amb el respecte a la nostra morada vital.

Llegir més »
Anarquisme

El món àrab està en flames: diàleg amb un anarquista sirià

Les grans revoltes que estan sacsejant el món àrab al Iemen, Algèria, Tunísia i ara Egipte han enxampat a tothom per sorpresa. Són, sense cap dubte, un dels esdeveniments més rellevants del nostre temps i estan enviant un clar missatge: no hi ha cap lloc del món condemnat a ser la joguina d’un dictador amb suport imperialista. Règims extraordinàriament autoritaris com el de Ben Ali s’han mostrat completament impotents davant d’un poble en lluita unit i amb determinació. Els que estan duent a terme aquestes revoltes són joves, treballadors, aturats, els pobres, que estan reconfigurant el rostre de la regió, donant calfreds als capitostos a Washington i Tel Aviv. Ni totes les armes reunides del règim de Mubarak ni tota l’ajuda militar nord-americana han pogut frenar l’extensió de la protesta. Els rebels estan mostrant el poder del poble i de la classe treballadora quan s’uneix, la capacitat política de la gent comuna i corrent per aixecar organismes de poder dual amb un clar instint llibertari i estan demostrant al món que ens trobem en una era de canvi revolucionari. Hem
sostingut un ràpid diàleg amb el nostre company i amic Mazen Kamalmaz, de Síria, editor del bloc anarquista àrab http://www.ahewar.org/m.asp?i=1385 que ens parla sobre la importància d’aquest esplèndid desenvolupament polític .

Llegir més »
Antimilitarisme

La veritat de la despesa militar espanyola 2011. Despesa i R+D militar en temps de crisi

El Centre Delàs presenta l’informe: “La veritat de la despesa militar espanyola 2011. Despesa i R+D militar en temps de crisi”, en el que es constata que en una situació de greu crisi econòmica i de pressió internacional per la reducció del dèficit, el Govern espanyol opta per continuar privilegiant la despesa militar i la R+D militar per sobre d’altres com la sanitat o l’educació, que veuen reduïts els seus pressupostosen major quantia que el militar.

Llegir més »