CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Crisi

Stop Pujades Transport anuncia noves mobilitzacions al desembre si no s’anuncia la baixada de preu del bitllet

Manifest Stop Pujades Transport – #ATMestemPreparats

Es fa una crida a mobilitzar-se a les estacions de metro, FGC i Renfe, en cas que l’Autoritat del Transport Metropolità decideixi no reduir les tarifes de transport per a l’any 2016.

Un vegada més, en els darrers mesos de l’any les butxaques de les usuàries del transport públic es posen alerta. Són unes butxaques que han estat estripades per la violència d’una crisi que les ha convertit en precàries, aturades i més pobres.

Llegir més »

Butlletí informatiu 151. PGE 2016, de l’estat de la democràcia a l’estat de la deutecràcia

L’estat de la deutecràcia fagocita el social en els PGE 2016

El projecte de PGE 2016, no deixa de ser un aprofundiment de les polítiques neoliberals que des del 2008, els partits de la “deutecràcia” han imposat a la majoria social, des del “terror financer” i el fals dogma de… “o això o el caos”, encara que la seva presentació formal en seu parlamentària, no va deixar de tenir certa “morbositat” per allò de fer treballar a “les seves senyories” en el mes d’agost i, la indecència per part del PP, en presentar uns comptes públics eminentment “electoralistes”, els quals pot ser que siguin impugnats a quatre mesos de les eleccions generals.

Llegir més »

CGT Ensenyament denuncia la falta de recursos per garantir les beques menjador

El Consell Escolar Comarcal del Baix Llobregat denunciava que més de 2000 alumnes es quedarien sense beques de menjador. Situació que també es produïa, en major o menor quantia, a la resta de Consells Comarcals. Paral·lelament, una nota de premsa del Departament d’Ensenyament creava confusió en dir justament el contrari.

En aquest comunicat, la Generalitat afirmava que la partida és oberta pel que fa als dos primers trams (beques garantides del 100% i del 50%), que els 48 milions inicials ja s’han superat en 1,5 milions, i que si al llarg del curs algun infant es troba dintre dels supòsits establerts se li atorgarà la beca.

Llegir més »

Atur, devaluació salarial i sindicalisme de concertació

ATUR, DEVALUACIÓ SALARIAL I SINDICALISME DE CONCERTACIÓ

Ermengol Gassiot Ballbè

Anys de crisi han instituït en molts espais públics el discurs de la lluita contra l’atur. Sembla com si la virulència de la crisi es mesuri únicament en el nombre de persones inscrites com aturades als serveis públics d’ocupació. En conseqüència, la disminució d’aquesta xifra que ens presenten les darreres Enquestesde Població Activa pot entendre’s

Llegir més »

Comunicat de CGT davant l’Enquesta de Població Activa (EPA) 3er Trimestre 2015

EPA III Trimestre 2015

“El mercat laboral de la legislatura del PP … és un mercat de” tot a 100% “

El PP, des que arriba al govern al desembre del 2011, no només pretén “recuperar la taxa de guany del capital “, sinó que la recuperació econòmica, la nominal, la mesura només en dècimes de creixement sobre el PIB, es fa sobre el robatori de salaris, de llocs de treball i de prestacions socials.

Llegir més »

A l’Estat Espanyol hi ha 13 milions de persones en risc de pobresa i exclusió social

A l´Estat espanyol hi ha 13 milions de persones en risc de pobresa
En 2014 es van explicar 13,8 milions de persones en risc d’exclusió social, gairebé un milió més que l’any anterior.

El 29,2% de la població espanyola està en risc de pobresa i exclusió social. En total, són 13.704.003 persones, segons dades de 2014. Les dades parteixen de l’indicador Arope, creat a nivell europeu en el marc de l‘Estratègia Europa 2020 i elaborats a partir de les xifres de l’Institut Nacional d’Estadística. Han estat presentats avui per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN per les sigles en anglès), una coalició d’ONG a nivell europeu que a Espanya té presència a totes les comunitats autònomes.

Llegir més »

Entrevista a Óscar Carpintero, economista: “És necessari transitar a un altre model econòmic sostenible amb l’entorn i les persones”

L’economista Óscar Carpintero reivindica una economia ecològica en la qual s’incorporin indicadors de benestar social.

Óscar Carpintero (Valladolid, 1972), doctor en Economia i professor de la Universitat de Valladolid, planteja que és un autoengany seguir apostant pel creixement davant la urgència del canvi climàtic. Per això, defensa la necessitat d’una transició cap a una economia ecològica.

Llegir més »

Les xifres del deute l’any 2015 a partir de l’informe del Comitè per a l’Anul·lació del Deute del Tercer Món

Resulta evident que el deute extern s’ha convertit en un “instrument de bombament de recursos econòmics dels països en desenvolupament als països creditors”.

El Comitè per a l’Anul·lació del Deute del Tercer Món reedita el 2015 el seu informe Les xifres del deute en el qual, des de fa anys, busca descriure el “sistema deute” del que s’ha revestit la globalització. Exposen tot un elenc de dades que no deixa lloc a dubtes de qui es beneficia amb aquest sistema. Gràcies a l’estudi podem veure com el mecanisme que es va usar al principi als anomenats països del Sud, s’ha anat aplicant també en el Nord, especialment a partir de 2008.

Llegir més »

L’ingrés mensual més freqüent dels habitants de l’estat espanyol es situa entre 600 i 900 euros nets. El 18% de la població no rep cap tipus d’ingrès

L’ingrés mensual més freqüent dels habitants de l´estat espanyol es situa entre 600 i 900 euros nets

Així es desprèn de l’enquesta que ha publicat aquest dimecres el CIS. El 18% assegura no tenir ingressos de cap tipus, enfront del 14,8% que té unes rendes entre 601 i 900 euros al mes, 7 dècimes més que al juliol de 2014.

L’ingrés més freqüent dels espanyols està comprès entre els 601 i els 900 euros nets al mes. Més concretament, el 14,8% de les persones percep unes rendes que oscil·len entre aquestes quantitats.

Els treballadors autònoms representen el 14,3% del total Així es desprèn del baròmetre de juliol de 2015 que ha publicat aquest dimecres el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques), les dades -que s’han obtingut amb les respostes d’una mostra de gairebé 2.500 persones- llancen llum i suposen una radiografia del mercat laboral actual del nostre país. Els espanyols amb uns ingressos mitjans que oscil·len entre els 901 i els 1.200 euros nets se situen en segon lloc, amb el 12,8% del total, seguits de prop pel 12,7% de les persones que compten amb unes rendes mínimes, entre els 301 i els 600 euros al mes. Les persones que no perceben ingressos de cap tipus, però, representen el major percentatge, el 18% del total.

Variacions respecte a 2014

Aquestes dades, però, han sofert variacions respecte al mateix exercici de l’any anterior. En concret, el nombre d’espanyols que compta amb uns ingressos comprès entre els 601 i 900 euros ha ascendit set dècimes respecte als resultats que va obtenir l’organisme en l’enquesta de juliol de 2014, quan les rendes personals del 14,1% dels enquestats se situaven en aquesta mateixa escala. Llavors, les persones amb unes retribucions entre 301 i 600 euros es col·locaven al juliol de 2014, amb el 12,8%, en segona posició, per davant dels espanyols que tenien unes rendes mensuals entre 900 i 1.200 euros, que representaven el 12 , 5%. En aquest mateix exercici, el percentatge de persones que no percebien ingressos de cap tipus s’ha situat al 18,1% del total, un 0,1% més que al juliol de 2015.

L’empresa privada predomina sobre la pública Del total de treballadors a Espanya, el 76,4% treballa en una empresa privada, enfront del 4,6% que fa el mateix en una pública i al 15,7% que es dedica professionalment a l’Administració Pública. Els assalariats fixos segueixen sent, amb diferència, els que dominen el mercat laboral actual. Tal com es desprèn de l’enquesta, el 55,3% treballa o treballava amb aquestes condicions, seguit pels assalariats eventuals o interins (amb caràcter temporal) que sumen el 24,9% del total, mentre que els autònoms representen el 14 , 3%.

El 12,7% dels treballadors espanyols cobra el salari mínim registrat en l’enquesta, entre els 301 i els 600 euros nets mensuals A la cua es troben els membres de les cooperatives, amb un 0,1%, i l’ajuda familiar sense remuneració reglamentada a l’empresa o negoci d’un familiar, que se situa en el 0,2%. Per professions, el 22,3% dels enquestats treballa actualment o treballar en serveis de restauració, protecció o com a venedors, per davant dels treballadors d’indústries manufactureres i de la construcció, amb el 15%, mentre que els professionals científics i intel·lectuals representen el 13,8%.

Les persones sense ocupació o que viuen de les rendes se situen a la cua amb el 0,1%. Per sectors d’activitat, el serveis s’ha convertit en un dels sectors predominants que empeny l’economia espanyola, ja que el 64,4% dels treballadors -i amb un amplíssim marge el segon- es dedica o es dedicava en el seu últim ofici a professions relacionades amb el sector terciari. La indústria se situa segon amb el 16,3%, mentre que la construcció, amb el 9,8%, aconsegueix colar-se en el Top 3. L’agricultura queda relegada a un quart lloc amb el 8,1% del total.

Llegir més »

La pobresa s’agreuja en famílies monomarentals: A l’Estat espanyol hi ha prop de 1,5 milions de llars amb mares soles on el risc de pobresa infantil arriba al 53,3%.

L’informe “Més soles que mai” de Save the Children alerta que a Espanya hi ha prop de 1,5 milions de llars amb mares soles on el risc de pobresa infantil arriba al 53,3%.

Mes soles que mai: La pobresa infantil en famílies monomarentals. Informe Save the children from CGT Catalunya

Save the Children ha presentat l’informe “Mes soles que mai” que estudia la situació de pobresa a les famílies monoparentals, és a dir, les formades per una mare o un pare amb fills. Al document es destaca que a Espanya hi ha 1.754.000 llars amb un sol progenitor, i fins el 82% (prop d’1,5 milions de llars) d’aquestes famílies estan encapçalades per una dona, famílies “monomarentals”.

Llegir més »

Comunicat de CGT davant l’EPA del segon trimestre 2015

L’EPA DEL 2n. TRIMESTRE 2015

PRECARIETAT I PRECARIETAT… L’Estat i les grans Empreses productores de sofriment

L’estat i les grans Empreses (les de l’Ibex 35), semblen donar per bò el model laboral i social que des del 2008 van imposar a la majoria social: acomiadament lliure i barat; destrucció de l’ocupació fixa i amb drets; caiguda vertiginosa de la despesa social en prestacions de desocupació; buidament del fons de reserva de la Seguretat Social i desestabilització del sistema públic de Seguretat Social; creació d’ocupació (temporal) precària i desprovista de drets.

Llegir més »

La diferència entre els catalans que cobren més i els que cobren menys no para de créixer des de 2009: el 20% dels més rics va ingressar 5,7 cops més que el 20% dels més pobres

La diferència entre els catalans que cobren més i els que cobren menys no para de créixer des de 2009

Tot i la previsió d’un creixement econòmic del 3%, el CTESC es mostra preocupat per la pobresa infantil, que arriba a un 27,3% i insta a la lluita contra la vulnerabilitat social

A Catalunya durant el 2013, últim període del que es tenen dades,la diferència d’ingressos el 20% de la població (quintil) amb els ingressos més alts respecte al quintil amb els ingressos més baix va ser de 5,7 cops. Dit d’una altra manera, el 20% dels més rics va ingressar 5,7 cops més que el 20% dels més pobres, segons les conclusions de la memòria anual del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). De fet, aquesta proporció no fa més que augmentar. El 2009 la proporció era del 5,4%. Aquest és un dels aspectes destacats del treball que elaboren els principals interlocultors socials i que mostra no sols l’evolució de l’economia catalana sinó les previsionsde futur.

Llegir més »

Comunicat Comitè Confederal CGT davant l’EPA del primer trimestre de 2015

EPA primer trimestre 2015: El sofriment que pateixen les persones, la majoria social, per culpa de la gran estafa dels poders econòmics i polítics

La EPA corresponent al primer trimestre del 2015, no fa sinó punxar el globus mediàtic dels poderosos (polítics, empresaris, FMI, Comissió Europea i BCE) sobre la recuperació i sortida de la crisi, a causa de les polítiques suïcides i criminals de retallades i robatoris.

L’ocupació (persones amb ocupació) descendeix en 114.300 persones és a dir, es destrueix ocupació, situant-se el total d’ocupats i ocupades en 17.454.800 persones. El sector privat ha baixat l’ocupació en 143.500 persones i el públic l’ha augmentat en 29.200.

Paradoxalment l’atur disminueix en 13.100 persones en aquest trimestre, però en canvi la taxa d’atur augmenta en set centèsimes, situant-se en el 23,78%, és a dir, 5.444.600 persones. L’explicació d’aquesta paradoxa és molt senzilla: disminueix la població activa en 127.400 persones i baixa la taxa d’activitat en 32 centèsimes, situant-se en el 59,45%. Centenars de milers de persones, bé per edat (majors de 64 anys), bé per emigració, deixen de pertànyer a la població activa.

L’ocupació a temps complet baixa aquest trimestre en 130.600 persones, mentre que l’ocupació a temps parcial continua el seu creixement (16.300). Alhora el nombre de persones assalariades segueix la seva carrera cap a la baixa: 89.200 persones assalariades menys en aquest trimestre.

El dolor i el sofriment augmenta encara més, quantitativament i amb major intensitat (és a dir menys recursos encara) i així, el nombre de llars que tenen a tots els seus membres en atur augmenten en 27.300, fins a situar-se en 1.793.600 llars.

La sèrie de la EPA sobre els fluxos de persones que troben una ocupació i que la perden cada trimestre, des del 2008 fins al 2015, no deixa lloc a dubtes, cada trimestre la perden moltes més persones que la troben. Aquest mite del “nou-vell miracle de l’economia espanyola com la que més creix…” ni tan sols se sustenta numèricament: més atur, menys ocupacions, més migracions, major pobresa i amb més intensitat en cada vegada més llars, menys ocupacions de qualitat i a temps complet, menors ingressos salarials (tots els nous contractes realitzats en el 2014 i principis del 2015, es fan amb salaris dels anys 80)…

Aquesta retòrica dels poderosos: polítics, empresaris, FMI, Comissió Europea i BCE, mostra el menyspreu més absolut per les persones, a més d’insultar-nos de manera constant i quotidiana. Pretenen fer bona la nostra submissió per autoritarisme i, a més que diguem allò de Pessoa…”Es pixen sobre nosaltres i hem de dir que està plovent”.

Solament pararem la barbàrie si ens enfrontem i no ens resignem.

LA LLUITA ÉS L’ÚNIC CAMÍ

23 d’Abril de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat EPA 1r trimestre 2015

Llegir més »

Cambrera de pis d’hotel, una feina cada dia amb més precarietat laboral

Cambrera de pis d’hotel, una feina cada dia amb més precarietat laboral
Les retallades de plantilles i el recurs a empreses subcontractades està provocant un greu enduriment en les condicions laborals del servei d’habitacions a l’hostaleria

“Jo tinc assignades 26 habitacions entre dues plantes. Hi ha cops que només amb cinc habitacions de sortida ja vas de puto cul” diu l’Ana Belén

Un any de mossegades a l’escola en valencià
El treball de les cambreres de pis és essencial per al funcionament dels hotels. Es tracta d’una feina feta només per dones, que es dediquen a netejar les habitacions dels establiments i, en la majoria de casos les seves àrees comunes, com la recepció, les escales, les sales o els banys d’ús públic. Habitualment constitueixen entre un 20% i un 25% de les plantilles laborals del sector. La seva funció és una de les que més tenen en compte els clients, pels quals és essencial l’exigència que habitacions estiguin netes i endreçades. I malgrat la seva importància, són pràcticament invisibles per a la majoria dels hostesi de la població en general.

Llegir més »

“Ja n’estem TTIPs” . Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP

“Ja n’estem TTIPs”
Milers de persones es van manifestar ahir a Barcelona en contra del tractat per al lliure comerç i la inversió entre Estats Units i Europa. La mobilització s’emmarca en una convocatòria internacional on hi van participar més de 400 ciutats

Unes 30.000 persones es van manifestar a Barcelona contra el TTIP

Còmplices i responsablesProfessorat i famílies fan una cadena humana per allunyar la premsa de l’institut Joan Fuster
Rere el lema “les persones i el planeta abans que el capital”, vora 30.000 persones, segons l’organització, es van manifestar ahir a la tarda a Barcelona en contra del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP per les sigles en anglès).

Llegir més »

Els ‘supersous’ de l’#Ibex35 augmenten un 15% en dos anys

Els sous dels alts executius catalans que ocupen càrrecs als consells d’administració de les empreses de l’Ibex-35 han crescut un 15,4% en dos anys. Per contra, els salaris bruts dels treballadors en el mateix període han caigut un 3,17% de mitjana. La retribució mitjana per la seva activitat se situa en els 531.492 euros: és a dir, 1.456 euros de sou el dia. El 2012 havien cobrat de mitjana 460.000 euros. Sembla que la recuperació econòmica ha arribat a l’Ibex-35.

Llegir més »

Entrevista a Amaia Pérez Orozco: ‘En temps de crisis es veu clarament que no totes les vides valen igual’

Al maig de 2014 va sortir als carrers el llibre ‘Subversión feminista de la economia. Aportes para un debate sobre el conflicto capital-vida’ (Traficantes de Sueños) escrit per Amaia Pérez Orozco, doctora en economia i activista en moviments socials i feministes.

Aquest llibre pot interessar a qui participant en lluites socials no les volem circumscriure a la mirada “productivista”, això és, al conflicte capital-treball, ja que entenem el conjunt de l’activisme antagonista no com un agregat de lluites al conflicte esmentat. Anar més enllà és apostar per visibilizar i construir el conflicte capital-vida. La concepció tradicional de les lluites anticapitalistes va invisibilitzar, i en bona mesura segueix menyspreant, les mirades feministes i la crítica ecologista. D’alguns d’aquests assumptes que apareixen en el seu llibre anem a conversar amb Amaia.

– Ens dius que vivim un procés de fort augment de la desigualtat i que aquest no és “net”. Quins segments socials són els quals sofrixen aquest procés disímil d’exclusió i precarietat?

Llegir més »

El 15% dels treballadors catalans són pobres

El 15% dels treballadors catalans són pobres

L’informe sobre exclusió de Foessa evidencia que tenir feina no és garantia de poder viure amb dignitat

Només el 33% dels catalans estan en situació d’inclusió plena

Nou de cada deu famílies vulnerables no poden garantir la qualitat i la quantitat del menjar als fills

1,8 milions de catalans estaven l’any 2013 en exclusió social. 200.000, en exclusió severa.

Llegir més »

CGT torna el 21 de març a Madrid caminant cap a la vaga general amb les Marxes de la Dignitat

Les Marxes de la Dignitat, en les quals participa la Confederació General del Treball juntament amb multitud d’organitzacions sindicals, socials i polítiques, tornen el 21 de març a Madrid per a seguir reivindicant, a un any de la històrica manifestació del 22M de 2014 “Pa, Treball, Sostre i Dignitat”.

Un any després de la multitudinària manifestació celebrada el 22 de març de l’any passat, la situació social lluny de millorar ha empitjorat amb un enorme augment de la repressió per a mantenir la política de saqueig del públic que la troica defineix hipòcritament com austeritat.

Des de tots els punts de l’Estat espanyol persones treballadores es mobilitzaran per a defensar les propostes reflectides en la plataforma de reivindicacions del moviment 22M, com pas previ a la convocatòria d’una mobilització general concretada en una vaga general laboral, de consum i social.

La mobilització del pròxim dissabte constarà de deu marxes que partiran des de diferents punts de la Comunitat de Madrid per a confluir a les 18:00 hores a la Plaça de Colón on se celebrarà l’acte central.

El sindicat CGT considera que és necessari seguir protestant en els carrers, al marge de les nombroses propostes electorals i de qui governi després de les eleccions, des del convenciment que “la lluita és l’únic camí” per a recuperar drets i llibertats arravassades.

CGT fa una crida a les persones treballadores per a omplir de dignitat novament el 21 de març els carrers de Madrid i expressar amb determinació i de forma pacífica el rebuig a la situació d’emergència social en la qual es troba atrapada la majoria social.

Rutes de les Marxes de la Dignitat el 21 de març:
http://www.rojoynegro.info/articulo/agitaci%C3%B3n/rutas-las-marchas-la-dignidad-del-21-marzo

GABINET DE PREMSA CONFEDERAL DE CGT

Llegir més »

Els gestors de la vida

Podria començar fent un assaig sobre què és la llibertat d’expressió o de si la funció del sentit de l’humor és trencar tots els límits. Podria parlar de l’element subjectiu que pot condicionar el concepte que cada una té sobre la llibertat d’expressió, elucubrant sobre si cal o no fer broma de tot. Podria trepitjar el terreny dels sentits i discernir quin és més important, el de qui satiritza o el de qui és objecte de la ironia. I, com no, parlar de que comporta traspassar els límits de les persones.

Llegir més »

Comunicat de CGT davant les dades de l’atur del mes de febrer

Comunicat del SP Confederal de la CGT davant les dades de l’atur del mes febrer del SEPE a nivell estatal.

“L’atur registrat en els Serveis Públics d’Ocupació (SEPE), no baixa de 4,5 milions a nivell del conjunt de l’estat espanyol, alhora que la taxa de cobertura per atur cau fins al 52%. Les ocupacions que es creen són el 92% temporals, per hores, d’aprenentatge, de pràctiques i de formació…”escombraries laborals”.

No tenen cap vergonya en dir-nos que “la crisi s’ha acabat”. Per a la CGT, igual que per a la immensa majoria de les persones de l’estat espanyol (el 80% segons l’última enquesta del CIS), les mentides del Govern i de la Troica europea sobre la nostra situació social i material simplement són despreciables i representen una infàmia contra la majoria de la població.

Tant les ocupacions creades (13.500), com l’afiliació a la Seguretat Social (97.000), només obeïxen a dos factors: segueix caient el nombre de persones de la població activa, bé per migracions (la majoria), bé perquè simplement deixen de constar com demandants d’ocupació.

La “creació d’ocupació i l’augment en l’afiliació a la seguretat social” es fa, no pel fet que existeixin més hores de treball, sinó tot el contrari, es reparteix el treball en ocupacions de només unes hores, continuant la pèrdua de milions d’hores de treball a la setmana.

De l’ocupació creada, es distribueix de la manera següent: la contractació indefinida al febrer, no va arribar al 10%, és a dir 120.000 contractes i, per contra, amb la contractació temporal es van realitzar la xifra de 1.100.000 contractes, amb augments espectaculars dels contractes per hores i tota la contractació “escombraria” (aprenentatge, formació i pràctiques). A més, s’amaga de manera perversa i intencionada que la contractació indefinida, bé a jornada completa (els menys), bé a jornada parcial (els més), solament suposen entre el 8% i el 10%, estant farcida de reduccions en les cotitzacions patronals, per la tarifa plana de 100€ fins al 1 de març, o perquè ara en tots els contractes no haurien de cotitzar res fins als 500 €.

La situació d’emergència social, el drama creat per obra i gràcia dels nostres governants i de la Troica, segueix sent agreujada per a les persones amb majors necessitats, els desocupats i desocupades. La Taxa de cobertura d’atur, en les seves dues modalitats, contributiva i assistencial, solament arriba ja al 50% de tota la població parada i, per a major burla i escarni, les quantitats que es perceben segueixen baixant fins a menys dels 680€ de mitjana mensual.

De les 925.342 persones parades que viuen en llars sense ingressos, o en les quals solament hi ha un ingrés corresponent a un treball inferior a 20 hores setmanals, solament 70.000 es beneficiaran de l’anomenada “ajuda d’activació”: els 420 € d’emergència per 6 mesos que es van inventar com “beneficència i caritat” per als exclosos i excloses d’un sistema cada vegada menys protector i més injust.

Des de CGT insistim en una idea bàsica: de la seva crisi-estafa solament sortirem amb un pla d’emergència on el PA, TREBALL, SOSTRE, RENDA BÀSICA, LLIBERTAT i DIGNITAT sigui per a tots i totes i, perquè això sigui una realitat i no simplement un desig, la pressió en el carrer, la MOBILITZACIÓ, de manera contínua, és l’única garantia.

EL 21 DE MARÇ del 2015 tornem a Madrid: Milions i milions de persones, aquest 80% que no creiem en les seves mentides i sofrim els desnonaments, els acomiadaments, la repressió, les imputacions per a empresonar-nos per manifestar la nostra oposició a aquesta barbàrie; les persones que necessitem medicines i atenció sanitària per a poder seguir vius; els joves, nens, que volem una educació lliure, universal i gratuïta; les dones que són ignorades doblement, d’una banda en el seu dret a decidir sobre si volen ser mares o no i, per una altra, en el seu dret a no ser discriminades salarial i socialment; les persones grans que estem fartes de no ser cuidades i ens “maten” tant per falta de cures com per falta de recursos…

TOTS I TOTES A MADRID el 21 de Març per a seguir demostrant que tenim DIGNITAT…

Madrid, 5 de Març de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents

Comunicat SP CGT atur febrer

Llegir més »

El 4 de març concentració contra els pressupostos a les 18h davant el Parlament de Catalunya

COMUNICAT DE L’ASSEMBLEA DE DOCENTS EN CONTRA DELS PRESENTS PRESSUPOSTOS 2015 I CONVOCATÒRIA 4M AL PARLAMENT

En un context de deteriorament constant de la educació pública i de la pròpia situació econòmica i social de milers de persones i famílies provocat per les retallades dels darrers anys i les constants mesures antisocials, ens volen vendre els pressupostos del 2015 com els de la “recuperació” o els de la “despesa social” però ésmentida.

Llegir més »

Es prepara un nou atac contra els salaris. Comunicat davant l’imminent pacte CCOO-CEOE-UGT i CEPYME

ES PREPARA UN NOU ATAC CONTRA ELS SALARIS
Comunicat davant l’imminent pacte CCOO, UGT, CEOE i CEPYME

Aquesta setmana diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò d’una informació que si es confirma és altament preocupant i una mala notícia pel conjunt de la classe treballadora: els sindicats CCOO i UGT i les patronals CEOE i CEPYME estan tancant un acord pel qual desvinculen l’actualització dels salaris de l’evolució del cost de la vida (IPC) i el vinculen, per primer cop a l’Estat espanyol, a l’evolució del PIB. El possible acord, segons ha transcendit, forma part de l’acord de negociació col·lectiva (2015-2017) que aquests dos sindicats estan a punt de tancar amb la patronal. Planteja augments d’un 1% dels salaris en el cas que el PIB creixi per sota el 2% l’any 2015 (l’escenari més probable) i de l’1,5% en el cas hipotètic que el creixement del PIB sigui superior.

Llegir més »

Sobresous legals a sindicalistes?

Avui 17 de febrer he tingut un intercanvi de missatges a través del tuitter. El motiu té a veure amb aquesta notícia que ha publicat El País, referent als milions d’€ que l’antiga Federació de Banca de CCOO va gastar amb viatges, dietes i incentius diversos. De fet, ja ahir el mateix diari havia tret un altre reportatge sobre aquest tema i el seu contingut m’havia sorprès. No tant pel que s’hi deia, sinó per la contundència d’aquest mitjà amb un sindicat del que, en teoria, no està massa allunyat en els períodes en que el PSOE no governa. Ahir no vaig voler entrar a manifestar-me públicament sobre aquest tema. Per una banda, perquè preferia que ho fes el meu sindicat que, de ben segur, hauria reflectit la meva opinió. Per l’altra, perquè no volia esplaiar-me massa en parlar de si hi havia hagut o no corrupció o si algú s’havia venut. Com deia, la notícia tampoc m’havia sobtat massa i, haig de reconèixer-ho, era diumenge i volia estar amb la meva família i amb un grup d’amics.

Llegir més »