Territorios en resistencia
Cartografía política de las periferias urbanas latinoamericanas
Raúl Zibechi
Baladre, Zambra, Ecologistasen Acción i CGT, 2011, 184 pàg.
Es tracta d’una sessió especial: presentarem el llibre “Ensenyar, aprendre, salvar-se. Lan Daukaia, Lan Takaia, Swakwi Takaia”, de l’Associació d’Educació Popular Carlos Fonseca Amador.
Dimecres 28 de març, a les 19h. al local de la CGT de Girona (Av. Sant Narcís 28 entr. 2ª), amb les intervencions de Mariona Parra, Ferran Parra, Sebas Parra i Suso Vàzquez.
Vivir en deudocracia
Iban un portugués, un irlandés, un griego y un español…
Quién debe a quién
Editorial Icaria, 2011
Els països del Sud han viscut durant dècades asfixiats pel deute, el FMI i el Banc Mundial. Ara, en el Nord, el deute recau sobre Grècia, Irlanda i Portugal, i ja són països més empobrits i amb major desigualtat social del que eren abans dels “rescats”. A qui li toca ara? A Itàlia? A Espanya?
És necessari aclarir a què responen els ajustaments pressupostaris exigits pel FMI i la UE. Pot el paísveure’s
Memòria gràfica d’una lluita que s’escampa.
Una mirada col·lectiva i propera.
Una veu coral de tots i totes.
Una aproximació al #15M en imatges i tweets.
– “RT#15M – connectades a la xarxa · coordinades a les places”
Presentació a Girona de la traducció al català del llibre d’Antonio Téllez Solà ‘Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)” recentment editat per Virus editorial.
La presentació es fará el dissabte 14 de gener a l’Espai Marfá (C. de Baix, 2 17006 – GIRONA), al darrera del Centre Cívic Can Ninetes del barri de Santa Eugènia, començará a les 11:30h. i anirà a càrrec d’en Patric de San Pedro de Virus editorial i d’Enric Melich, anarquista ex-guerriller.
Organitza: Marxa-homenatge als maquis (Nord-est), dins les Jornades a Girona en memòria i d’homenatge a Quico Sabaté, Paco Conesa, Martín Ruiz, Antoni Miracle i Rogelio Madrigal
Vida, proceso y muerte de Francisco Ferrer Guardia
William Archer
Tusquets Editores. 2010
El 13 d’octubre de 1909 era afusellat a Barcelona Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog, lliurepensador i fundador del moviment de renovació pedagògica conegut com Escola Moderna. Aviat, la notícia d’aquesta execució, dictada en gran mesura com represàlia per la recent insurrecció de la Setmana Tràgica de Barcelona, es va difondre entre els cercles esquerrans europeus. L’assassinat de Ferrer Guàrdia, condemnat per un tribunal militar en un procés despreciable en el qual tornaven a aliar-se el fanatisme catòlic-clerical i la repressió militar.
Pocs mesos després arribava a Barcelona el periodista William Archer. La revista per a la qual treballava li havia encarregat esbrinar de primera mà les circumstàncies que van conduir a aquest procés. Archer va visitar els escenaris de la vida de Ferrer i Guàrdia, es va entrevistar amb qui el van conèixer bé i es va embardissar en el pensament, l’obra i tot tipus de documents relatius a l’autor de L’Escola Moderna, per a reflectir-los magistralment en aquestes pàgines. Reconstrueix així mateix la insurrecció barcelonina contra la lleva militar de juliol de 1909, la subsegüent vaga general i l’assalt i la crema de convents; desemmascara les presses processals del judici a Ferrer i Guàrdia i ofereix una emotiva crònica de les seves últimes hores abans de l’execució. Aquest relat de la intolerància i l’estupidesa polítiques, d’una actualitat esglaiadora, és una important obra de periodisme d’investigació.
William Archer Perth (1856-1924) va estudiar en la Universitat d’Edimburg, on es va llicenciar en Lletres en 1876. Va exercir de crític teatral en diverses publicacions angleses, i a Londres no va trigar en convertir-se en un dels més influents crítics literaris. Archer no oculta la seva creixent simpatia cap a un personatge la vida i mort del qual tan bé va saber relatar en un llibre que manté tot el seu interèsi vigència.
Maroto, el héroe
Una biografía del anarquismo andaluz
Miquel Amorós
Virus editorial, 2011, 312 pàg.
L’anarquisme andalús figura entre els grans buits de la història de la primera meitat del segle XX i, concretament, de la que es refereix al període que abasta la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil i la Revolució. Aquestes dues dècades de cruenta guerra de classes, de les quals sortirien victoriosos els sectors més reaccionaris i, en definitiva, el feixisme, van convertir al anarcosindicalista granadí Francisco Maroto del Ojo en el símbol d’una generació de militants i lluitadors.
Maroto, fill d’una família de tres germans i orfe de pare des de molt jove, va néixer en el barri del Albaicín, on residia bona part de la classe obrera granadina, expulsada del centre després de successives remodelacions urbanístiques. Ebenista de professió, seria un dels principals capdavanters de la CNT a Granada durant la República. Maroto es convertiria en un personatge tan volgut per les classes populars granadines com avorrit per la burgesia i els cacics granadins, els quals formaven «part de la dreta més conservadora i ultramontana». Qualificat de «maleante i delinqüent» en les pàgines del diari monàrquic L’Ideal, Francisco Maroto va participar activament en l’aferrissada conflictivitat obrera existent a Granada en els anys trenta, sofrint la consegüent repressió.
Però seria durant la guerra quan es dibuixarien en Maroto els trets que el converteixen en una figura excel·lent, juntament amb unes altres com el malagueny Juan Santana Calero o el sevillà Juan Arcas. A pesar d’haver aconseguit organitzar una columna de milicians que va demostrar una més que sobrada solvència militar, l’estrepitosa caiguda de Màlaga va ser utilitzada per a criminalitzar a les milícies anarquistes i, en última instància, per a empresonar i treure del mig al propi Maroto. A pesar de les acusacions sense proves i de les incomptables peticions de llibertat, la malvolença cap a ell tant del PCE com del governador civil d’Almería, el socialista Gabriel Morón —juntament amb la passivitat calculada dels organismes dirigents de la CNT, més preocupats pels equilibris en les instàncies de govern que pels presos anarquistes—, van fer que passés bona part de la guerra en la presó.
Capturat pels feixistes a Alacant al gener de 1940, seria afusellat al juliol d’aquell any després de ser salvatgement torturat. La història de Maroto no pot llegir-se com la història d’un sol home, sinó com una biografia d’un anarquisme andalús que en les lluites socials va forjar el caràcter de centenars de militants. Una història que ha estat tancada i barrada tant pel franquisme com pel règim que li succeiria.
Libertarios.
Antología de anarquistas y afines para uso de las generaciones jóvenes.
Carlos Taibo
Los libros del lince, 2010
Encara que es publica coincidint amb el centenari de la CNT, aquesta antologia del pensament anarquista no té pretensions arqueològiques, sinó precisament tot el contrari. Perquè aquí es tracta de rescatar les idees llibertàries que resulten més estrictament actuals, subratllant, per exemple, en quina mesura beuen en aquesta font el feminisme, l’ecologisme. el pacifisme i els moviments de l’antiglobalització i el decreixement. Per això Carlos Taibo, autor de l’antologia, pot afirmar que l’anarquisme és «un pensament viu i iconoclasta que es nega, afortunadament, a morir».
Prenent cites de clàssics com Bakunin, però també de pensadors recents i pròxims a l’esperit llibertari com Cornelius Castoriadis, els textos recollits aquí parlen entre altres coses de:
• construir una societat organitzada sobre principis no coactius;
• recelar de la nefasta professionalització de la política;
• fomentar un món descentralitzat;
• dubtar de les bondats de certa tecnologia nascuda per a servir al sistema capitalista;
• obrir un camí de transformació social que no caigui en els errors de la socialdemocràcia ni el leninisme.
Les col-lectivitzacions a Barcelona 1936-1939
Antoni Castells Duran
Editorial Hacer, 1993
En aquest llibre, un clàssic sobre el tema editat fa més de vint anys, Antoni Castells analitza les característiques socials i econòmiques de la transformació col·lectivista a la industria i els serveis de Barcelona, que es desenvolupa des del juliol del 1936 fins l’ocupació de Catalunya per les tropes franquistes. Tot i que constitueix una experiència única en el món, en la que s’intentà -i en part s’aconseguí- portar a la pràctica els principis del socialisme llibertari, el seu coneixement i anàlisi és molt escàs. Existeix un gran nombre de llibres sobre la guerra civil espanyola en els que es parla de batalles militars i conflictes polítics, però tret d’unes poques excepcions, ignoren o, com a màxim, fan una breu i superficial referencia a la revolució social que es desenvolupà. Aquest llibre contribueix a la lluita per la memòria col·lectiva d’una experiència que el Poder vol fer oblidar.
Pioneras y revolucionarias.
Mujeres durante la República, la Guerra Civil y el Franquismo
Eulàlia Vega
Icària editorial, 2010
Aquest llibre pretén donar visibilitat a les dones llibertàries que van viure en aquesta època històrica. Gràcies a una metodologia renovadora, que incorpora les fonts orals, s’ha pogut rescatar la memòria d’aquestes protagonistes per a solucionar diverses qüestions encara no resoltes per la historiografia. Com van arribar aquestes dones a les idees anarquistes? Per què van iniciar la seva militància? Quins factors van influir en aquesta decisió? Van ser realment tan marginals en els sindicats com s’ha mantingut? Quin tipus d’activitat van fer de forma majoritària? Quin va ser el seu paper en els anys trenta? Com van viure els llargs anys del Franquisme?
Les protagonistes d’aquest llibre van ser pioneres perquè es van rebel·lar contra el paper subordinat que tenien en l’esfera pública i privada, passant a conquistar espais negats a les joves obreres fins al moment de la República i la Guerra Civil. Van ser també revolucionàries perquè van voler abolir les injustícies del sistema social i polític capitalista i perquè van dirigir la seva militància per a construir un sistema igualitari econòmic, social i de gènere.
A 51 anys de l’assassinat del maqui anarquista Quico Sabaté, surt l’edició en català del llibre “Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista (1945-1960)”, en una edició de 320 pàgines realitzada per Virus editorial ( www.viruseditorial.net/ ).
Antonio Téllez a la seva obra ens narra la història de la lluita d’aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que encara no havia arribat el moment de descansar. Calia continuar la lluita fins acabar amb el sanguinari règim que s’havia imposat a l’Estat espanyol desprésde la Guerra Civil.
Amb el títol de “Hay alternativas” i el subtítol de “Propuestas para crear empleo y bienestar social en España” acaba de sortir al carrer un nou llibre llibre de Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón amb pròleg de Noam Chomsky.
NOTA DELS AUTORS
Fa un parell de mesos, l’Editorial Aguilar, va mostrar el seu interès per publicar el nostre llibre “
Memòria Llibertària. 100 anys de moviment llibertari a Ponent
Divendres, 28 d’octubre de 2011 a les 19:30h.
Sala d’Actes de la Biblioteca Pública de Lleida
Amb la participació de les persones implicadesen el projecte.
El dijous 13 d’octubre a les 19h presentem el llibre “Joan Peiró i Belis”. El llibre és el darrer volum de la col·lecció “Cooperativistes Catalans” que coediten la Fundació Roca i Galés i Cossetània edicions.
Joan Peiró i Belis va nèixer al barri d’Hostafrancs el 1887, i va ser vidrier i militant de la CNT. Va destacar com a organitzador de la Federació Nacional del Vidre en la seva joventut. Posteriorment, el 1922, i els anys 1928 i 1929, va arribar a ser secretari general de la CNT, i ministre d’Indústria durant la Segona República. Morí afusellat per les autoritats franquistes el 24 de juliol de 1942 a Paterna, tot cridant: «¡Soldados! ¡Esta es la justicia de Franco!».
– Les veus de les places
@galapita, @hibai_, Arcadi Oliveres, David Fernàndez, Esther Vivas, Flavia Ruggieri, Iván Miró,
Josep Maria Antentas, Santiago López Petit
Icaria editorial, 2011, 104 pàg.
Volem una economia que afavoreix l’especulació financera i el frau fiscal? Una economia que empobreix cada vegada més els pobres i enriqueix cada vegada més els rics? Volem un pas enrere en els drets socials aconseguits? Volem una banca poc transparent i poc ètica? Volem un sistema polític del qual no ens sentim representats?
Recentment ha aparegut publicat per l’editorial Base el llibre “Diario de un miliciano Republicano”. Es tracta del diari manuscrit del jove obrer barceloní Joaquín Aisa Raluy (1917-1977) que vivia a Ciutat vella, als barris de Sant Pere i Santa Caterina. Joaquín Aisa s’havia afiliat al Sindicat de la Fusta de la CNT en qualitat d’aprenent de fuster. El seu pare César Aisa havia arribat a Barcelona procedent d’Aragó i la seva mare era filla de la franja d’Osca. Joaquín seguia les passes del seu pare en afiliar-se a la Confederació, ja que César tenia el carnet del Sindicat del Transport com treballador del port. Joaquín Aisa, com tants joves del seu temps, era afeccionat a la boxa i al ball, era soci del Diana Boxing Club i freqüentava les sales de ball d’aquell temps: la Gavina Blava, Shangai Dancing i Germanor Barcelonina. Precisament, la nit del dissabte 18 de juliol havia anat amb els seus companys a divertir-se a la darrera d’aquestes sales situada al carrer Carders i a la matinada mentre feia temps per a anar a la platja va sentir com sonaven les sirenes i com començava el sarau de trets.
Fragmentos de antropología anarquista
David Graeber
Virus editorial, 2011
L’anarquisme ha tingut i té poca presència en l’àmbit acadèmic, a diferència del marxisme. Això es deu, en gran mesura, a que l’anarquisme ha estat sempre més interessat per la pràctica que per grans disquisiciones teòriques. No ha estat mai la pretensió de l’anarquisme avançar un model futur a aplicar, però sí ser fidel en els mitjans a les finalitats perseguides, d’aquí la indiscutible influència de les idees llibertàries en les pràctiques i maneres d’organització dels moviments crítics amb la globalització capitalista. A l’anarquisme sempre se li ha acusat de falta de solidesa teòrica; al que David Graeber respon: «Més que una Gran Teoria, podríem dir que el que li falta a l’anarquisme és una Base Teòrica: un mecanisme per a confrontar els problemes reals i immediats que emergeixen de tot projecte de transformació».
Així que el propòsit del present assaig no és altre que el de donar resposta a la pregunta: «quin tipus de teoria social pot ser realment d’interès per a qui intentem crear un món en el qual la gent sigui lliure per a administrar els seus propis assumptes?». L’antropologia ha tingut sempre una certa afinitat amb l’anarquisme, ja que «els antropòlegs són l’únic grup de científics socials que coneixen les societats sense Estat que existeixen en l’actualitat; molts han viscut en zones del món on els Estats han deixat de funcionar o almenys han desaparegut temporalment i on la gent s’organitza de forma autònoma».
L’antropologia disposa d’unes eines i d’un saber que pot resultar de gran valor per a assentar les bases d’un projecte de transformació social cada dia més urgent.
Memòria Llibertària
100 anys de moviment llibertari a Lleida
Eva Lega, Javi López, Jordi Soldevila, Jordina Rivas
CGT Lleida, 2011
Aquest treball pretén recollir la història del moviment llibertari a Ponent, just l’any en què es commemora el centenari de la CNT. El treball ha consistit en una síntesi bibliogràfica, un recull de testimonis orals i petites incursions d’arxiu. La voluntat dels autors és posar la primera pedra a un estudi més profund sobre l’anarquisme en aquestes comarques.
“Memòria Llibertària” comença amb les primeres notícies de la presència anarquista a Ponent, durant la dècada de 1870, fins al 2010, pràcticament, cent quaranta anys. Una cronologia que es presenta dividida en tres parts, remarcant el buit de les tres dècades de la dictadura franquista.
Part 1: Moviment llibertari a Ponent (1868-1936);
Part 2: Els llibertaris a la ciutat revolucionària de Lleida;
Part 3: El moviment llibertari a partir de la dècada dels 70.
S’ha fet un web sobre el llibre: http://cgtlleida.org/memoria/wordpress/|http://cgtlleida.org/memoria/wordpress/
En el web hi podeu trobar més informació sobre les tres parts del treball. A més hi trobareu el vídeo-documental que s’ha realitzat amb els testimonis d’aquests 100 anys de moviment llbertari; un recull històric de fotografies i cartells, i finalment; un especial amb les il·lustracions del pintor lleidatà Antoni Garcia Lamolla.
Si voleu un exemplar del llibre poseu-vosen contacte amb la CGT de Lleida.
Els Comitès de Defensa de la CNT a Barcelona (1933-1938)
Dels quadres de defensa als Comitès revolucionaris de barriada, les Patrulles de control i les Milícies Populars.
Agustín Guillamón
Aldarull edicions, 2011
La derrota de l’Exèrcit feixista pel poble de Barcelona, el 19 de juliol de 1936, és un dels mites més arrelats de la història de la Revolució social espanyola. La “espontaneïtat” de la resposta obrera i popular a l’aixecament militar va ser catalitzada i coordinada pels Comitès de Defensa de la CNT. Aquests comitès van ser els nuclis de l’exèrcit de milícies, que van delimitar el Front d’Aragó en els dies següents. També van posar les bases dels nombrosos comitès revolucionaris de barriada, que controlarien Barcelona fins a la reinstauració del poder burgès de la Generalitat, amb el suport imprescindible dels comitès superiors de la CNT i de la FAI. La insurrecció “espontània” de maig de 1937 contra la contrarevolució, dirigida per l’estalinisme, tampoc pot explicar-se sense els Comitès de Defensa dels barris de Barcelona.
Aquest llibre posa de manifest l’existència de diverses formes d’entendre la CNT i l’essència mateixa de la Revolució llibertària en el si del moviment anarcosindicalista de l’època. Aquestes diferències, al llarg del període republicà, i durant la Guerra Civil, van produir nombrosos xocs entre els defensors intransigents de la revolució des dels comitès de base i els que entenien la CNT-FAI com un partit més del camp antifeixista, sempre amb la excusa de la gravetat del moment.
Finalment, tant uns com altres, van ser derrotats políticament al llarg de la guerra. Es deixa entreveure la manera que podria haver adoptat la societat llibertària, en una Barcelona cohesionada i vertebrada a través dels comitès de barriada, protegits pels Comitès de Defensa.
La Mostra del Llibre Anarquista de Barcelona arriba a la seva setena vida. Què ens oferirà el futur? Ens diuen que vivim moments de crisi i incertesa. Alguns proclamen la fi del món per l’any que ve, el col·lapse, potser el naixement d’una nova era. La promesa de llibertat i joia del mil·lenarisme, o una reforçada dictadura global?
Tenim el convenciment que qualsevol canvi del que no participem serà, doncs, en contra nostra. El poder és enemic de la llibertat i es dota de nous mecanismes de dominació, s’adapta i crea noves condicions que ens sotmeten encara més. Anarquistes, com qualsevol ésser humà sensible, intuïm l’opressió que el poder esbossa al nostre horitzó. Analitzem doncs aquestes estratègies que s’elaboren a l’ombra dels medis de comunicació. L’ombra que projecta la seva llum cegadora.
– Indigneu-vos
Stéphane Hessel crida a la insurgència pacífica al seu llibre “Indigneu-vos!” i s’ha convertit en tot un fenomen literari a França i a tot el món gràcies a “Indigneu-vos!”. Es tracta d’un petit escrit, d’unes 30 pàgines, on Hessel fa una crida a la insurrecció pacífica. Es dirigeix sobretot als joves. Els demana que s’indignin davant les desigualtats que imperen en la societat actual i que lluitin per trobar solucions.
Presentació del llibre de Ferran Aisa “República, guerra i revolució: L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939)”.
Com a fil conductor de la conferència sobre la relació dels anarquistes amb el poder.
Amb Ferran Aisa (historiador) i Antonio Estradé (sociòleg).
Dijous26 de maig, 19 h. al local de la CGT de Barcelona (Via Laietana 18, 9a).
Amb motiu de la presentació dels seus darrers dos llibres es celebrarà un acte per parlar de les seves aportacions a l’anàlisi crític de la realitat contemporània.
Dijous 31 de març, 19:30h.
Ateneu Independentista i Popular La Torna, Sant Pere Màrtir, 37 baixos, Gràcia. L3 Diagonal o Fontana, Barcelona
18:00 h.
Projecció del documental
«Ni viejos ni traidores» (en francès subtitulat al castellà),
El dijous 17 de març, a les 19:15 h, la Secretaria de Formació de la FL de CGT Barcelona organitza un acte de presentació del llibre de Ferran Aisa “Poetes en temps de Revolta”, que tindrà lloc al local de Via Laietana 18, 9è, de Barcelona.
