logo cgt movil
CGT Logo

C/ Burgos 59, Baixos – 08014 Barcelona

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Reforma laboral

Conferència de delegats/des el 31 d’octubre a Barcelona sobre l’última Reforma de la Negociació Col·lectiva

Conferència de delegats/des de CGT sobre l’última Reforma de la Negociació Col·lectiva

Dijous 31 d’octubre de 2013 de 9h 30m. a 13h 30m.

Centre Cívic Fort Pienc, Plaça Fort Pienc 4-5, Barcelona
Metro Línia1- Arc de Triomf
Bus 6,10,42,54,141

Mostra un mapa més gran

Intervindran:

Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat del Social del TSJC

Quim Garreta, Sec. Organització CGT Catalunya

Carlos Garcia, Sec. Acció Sindical CGT Catalunya

Organitza: CGT de Catalunya

Més informació:

– FACEBOOK ACCIÓ SINDICAL CGT CATALUNYA

Cartell en document adjunt.

Llegir més »
22/10/2013 - 02:30:00

Jornada estatal de lluita el 24 d’octubre contra la Reforma de les pensions

Les organitzacions sindicals i socials CGT, Co.Bas, Confederación Intersindical, Coordinadora Sindical de Clase, Intersindical de Aragón i Solidaridad Obrera, davant l’actual situació desfermada per la Patronal i el Govern, amb milers i milers d’acomiadaments i l’anunci de noves retallades en les pensions, cridem a tota la població, a la classe treballadora, a portar a terme accions de protesta i mobilitzacions en la Jornada de Lluita del 24 d’Octubre.

Per a qui defensem la necessària unitat de les lluites, la mobilització estudiantil anunciada per als dies 22,23 i 24 d’octubre, així com la Vaga General en l’ensenyament del 24 d’octubre brinden l’oportunitat d’unir els esforços de la classe treballadora, del moviment estudiantil i de tota la població per a plantar cara a qui ens han declarat aquesta guerra social.

Ens comprometem, per tant, a organitzar manifestacions en tot l’Estat el 24 d’octubre, a preparar aquesta acció mitjançant reunions, actes, assemblees on cridem a les treballadores i treballadors en general, als sectors en lluita, a les organitzacions socials, plataformes i assemblees populars dels barris i pobles a unir forces, a convertir aquesta jornada en un gran dia de lluita, en un pas més en la necessària convocatòria d’una Vaga General, convençuts que la lluita és l’únic camí i no el Pacte Social.

Ens comprometem també a estendre entre la resta d’organitzacions del sindicalisme de classe i els moviments socials aquesta convocatòria amb la finalitat d’assolir la màxima unitat de forces. Així mateix reafirmem la crida a totes elles a unir forces i assolir una coordinació.

Llegir més »
08/10/2013 - 11:03:00

A un any de la reforma laboral: Liquidació final?

A l’Estat espanyol, l’atur es constituia en el nostre mercat de treball, a partir del 2008, en el símbol de la crisi econòmica, i a causa de la rapidesa de destrucció d’ocupació que comporta el model econòmic especulatiu-financer, els governs de Zapatero i de Rajoy forcen mesures legislatives intervencionistes per a desregular el model de relacions laborals, amb l’excusa d’una “bona finalitat”, frenar la destrucció d’ocupació i generar les condicions atractives per al capital, com perquè aquest inverteixi i generi ocupació.

Dues reformes laborals, la del 2010 de Zapatero obre el camí per a la flexibilitat externa i la interna: descausalitzant les contractacions i facilitant l’acomiadament descausalitzant així mateix, alhora que abaratint el seu preu. Rajoy en el 2012 (primer en forma de decretazo al febrer i posteriorment en forma de llei al juliol, amb l’afegit de la reforma de la reforma del decretazo d’agost), liberalitza “ad infinitum” el marc de relacions laborals, liquidant el mínim component democràtic encara existent en aquest model i consagrant la llibertat de l’empresari i en conseqüència la seva voluntat unilateral i la seva discrecionalitat, com norma (llei) d’obligat compliment per a l’altre “actor” de la relació salarial, el treballador/a.

La força de treball és elevada a la categoria de “mercaderia” (usar o millor, usar malament i llençar), alhora que el treballador/a és considerat com un cost variable: els seus salaris es veuen disminuïts; els preus pagats pel temps de treball ni tan sols arriben a la categoria de saldos, doncs s’obliga a treballar milions d’hores a cost zero; les condicions de treball poden ser alterades a la lliure discrecionalitat i voluntat empresarial; desprendre’s

Llegir més »
07/10/2013 - 14:22:25

Els assalariats a l’estat espanyol han perdut gairebé 60.000 milions d’euros amb la crisi

La crisi econòmica ha infligit un fort càstig a la butxaca dels assalariats de l´estat espanyol, fins i tot al dels que encara conserven els seus llocs de treball.

D’una remuneració mitjana de 35.600 euros anuals en 2008 han passat a 34.476 el 2013, si prenem com a referència les dades del primer semestre. Aquest descens, que equival al 3,5%, representa una minva global de gairebé 60.000 milions d’euros o, el que és el mateix, deu bilions de les antigues pessetes.

Llegir més »
10/09/2013 - 13:20:03

Balanç del mes d’agost: 31 desocupats menys i més dificultats per a qui tenen una ocupació

El Govern espanyol anuncia un descens de 31 persones en el nombre d’aturats. A l’agost, amb el Reial Decret 11/2013, l’Executiu va modificar les condicions per a l’Extinció Col·lectiva de Contractes i introdueix reformes sobre l’accés a la jubilació parcial i les prestacions per atur.

Solament el 5,5% dels nous contractes laborals signats a l’agost de 2013 han estat indefinits. Aquesta xifra suposa un 16% de descens respecte a juliol en aquest model de contractació. L’avanç l’ha fet el Servei Públic d’Ocupació Estatal i en ell es mostra que el 93% dels nous contractes d’agost –que superen el milió– s’han signat en condicions de temporalitat. El repunt estacional de l’activitat ha permès al Govern presentar unes dades d’atur amb els quals ha incidit en la suposada millora de l’economia: “Hem tingut el millor mes d’agost des de l’any 2000”, va declarar la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal. El descens és de 31 aturats menys respecte al mes de juliol. Segons el SEPE, l’atur se situa en 4.870.215 persones, mentre que al juliol, l’Enquesta de Població Activa situava aquesta xifra en 5.977.500 persones, a causa dels diferents mètodes de càlcul de les dues agències.

Agost no ha donat un respir tampoc per a qui tenen un treball. El Reial decret-llei 11/2013, publicat el 3 d’aquest mes, és una reforma sobre la reforma laboral aprovada al gener de 2012, orientada a limitar la possibilitat de recórrer els expedients d’extinció col·lectiva de contractes –fórmula actualitzada per a referir-se als Expedients de Regu­­lació d’Ocupació–. A més, el Decret introdueix novetats sobre la jubilació parcial, que suposarà per a moltes dones –la majoria de la població en aquesta situació– una reducció de les pensions contributives, perquè el càlcul de la mateixa estableix coeficients reductors per a qui no hagin completat els 15 anys de cotització necessaris per a percebre les pensions.

El propòsit de disciplinament de la població en atur guia un altre dels canvis aprovats pel govern. A pesar que la irregularitat en el cobrament de prestacions per atur és molt baixa, l’Executiu segueix establint límits al cobrament d’aquest subsidi: s’endureix el règim sancionador al mateix temps que es dóna a les Agències Privades de Col·locació incentius econòmics per a comunicar a l’Administració si algú inscrit en l’atur “incompleix les seves obligacions”.

Ocupació caníbal

L’engegada del nou decret suposa un aprofundiment de la pèrdua de drets i posa en qüestió un dret fonamental com és la tutela judicial efectiva. La referència a l’article 24 de la Constitució és de Vidal Aragonès, advocat del Col·lectiu Ronda i professor de Dret del Treball. Ara­go­nès ha explicat a DIAGONAL les modificacions fonamentals que estableix aquest nou decret governamental. “Si fins a ara han atacat sobre la normativa, ara s’ataca sobre el procediment”, desgrana Aragonès, “han canviat la norma perquè no sigui possible que alguns defectes formals, que en realitat eren de fons, deixin sense efecte determinats ERO”.

D’aquesta manera, es limiten a tres les causes per a declarar nuls els acomiadaments col·lectius: una té origen constitucional, i és la vulneració de drets fonamentals, els altres dos supòsits en els quals es manté la nul·litat és aquells en els quals no es comunica el període de consultes així com la falta de documentació; dues pràctiques que freguen el frau, indica Aragonès. Això tindrà diferents conseqüències: en primer lloc, si no hi ha una causa per a l’obertura d’un procés de ERO, es podrà declarar la improcedència del mateix, no així la nul·litat. Així, l’empresa no ha de mostrar voluntat de negociació, això és, “l’acomiadament és encara més lliure i menys indemnitzat”, resumeix Aragonés.

L’afany del Govern per aprofundir en la deflació salarial s’explicita en una altra de les novetats aprovades a l’agost. A partir d’ara, les multinacionals no estan obligades a presentar comptes consolidats si la seva societat dominant no està domiciliada a l’Estat espanyol. Dit d’una altra manera, si una multinacional presenta un expedient d’extinció col·lectiva, està autoritzada a presentar una realitat econòmica parcial del grup per a justificar la mesura.

També es limiten les taules de negociació, de manera que en les mateixes participaran menys representants del comitè d’empresa. “Això significa que en les grans empreses hi haurà sindicats que quedaran fora”, indica Aragonès, que veu més greu si cap la possibilitat oberta pel decret que en una sola taula es decideixi per diversos centres de treball. Si tot el Decret, segons aquest advocat, està destinat a limitar les opcions del sindicalisme combatiu, aquesta mesura apunta a aquelles plantilles que plantin cara als acomiadaments col·lectius dintre d’una empresa amb diferents centres. Allí on no hi ha sindicats, l’empresa també tindrà més fàcil triar als representants de la plantilla.

Una altra modificació introduïda pel RD 11/2013 és la limitació a les demandes individuals per part dels treballadors. Si fins a ara un integrant de la plantilla podia dur els ERO als tribunals independentment de si la taula de negociació arribava a un acord, a partir d’agost aquesta possibilitat es limita a qüestions que no tinguin a veure amb l’extinció col·lectiva. “És una salvatjada”, resumeix Aragonès, “el seu Estat de dret burgès se l’estan passant pel folro”.

Si el cos a cos en els tribunals havia deixat sense efecte bastants ERO, la nova legislació posa més difícil la defensa davant els acomiadaments col·lectius. Encara així, Aragonès defensa que cal obrir vies per a defensar-se d’aquesta pèrdua de drets, qüestionant els fonaments constitucionals d’aquestes mesures així com la vulneració de drets recollits per l’Organització Internacional del Treball. No obstant això, aquest advocat creu que és necessari que es reprodueixi la contestació perquè aquestes retallades no surtin gratis: “L’única cosa que ens queda és el conflicte social, no hi ha mésalternativa”.

Llegir més »
03/09/2013 - 18:30:00

El futur que ofereix el FMI per a l’Estat espanyol: deute, atur i molta pobresa

Els autors repassen l’informe staff fins el 2018 que acaba de publicar el personal del Fons Monetari Internacional sobre la situació econòmica espanyola i les exigències d’aquest organisme.

Espanya 2018. No és el títol d’una apocalíptica pel·lícula de ciència ficció. És el negre futur que ens ofereix el Fons Monetari Internacional (FMI) en el seu recent informe anual dedicat a l’Estat espanyol. Després d’unes retallades brutals que ens han empobrit massivament, una reforma laboral i una altra de pensions sota la seva pressió, aquesta institució financera internacional radicada a Washington ens recomana més austeritat.

El resultat, segons les seves pròpies previsions, serà més deute, atur, i molta pobresa. En l’Informe del staff, que es va fer públic a principis d’agost de 2013, el FMI planteja desballestar l’Estat del benestar. Això és: Reformar el sistema de pensions, “revisar les despeses de serveis clau com l’educació i la sanitat”, pujar IVA i impostos especials, aprimar l’administració pública en els seus diferents nivells…

A més proposa, en un país amb un atur oficial del 26,3 % de la població activa i amb uns riscos de pobresa i exclusió social disparats, rebaixar els salaris de les/els treballadors un 10% en dos anys. La mesura permetria, segons el Fons, reduir l’atur entre sis i set punts percentuals fins a 2016, disminuir el dèficit i augmentar el PIB. Es nota que si el FMI compleix les seves previsions –una cosa que gairebé mai passa, ja que periòdicament revisa les seves previsions anteriors fins a equivocar-se de nou– ens duria a un 20% d’atur, una taxa que no és per a llençar coets.

Aquest que acabem d’esmentar seria l’escenari més optimista que el FMI ens pot oferir, amb la condició d’accelerar les seves receptes de misèria. El propi Fons reconeix el desastre que ens espera després de quatre anys aplicant servilment les seves receptes i amb un Govern del conservador i corrupte PP amatent a dur els ajustaments a les seves últimes conseqüències, caigui qui caigui. Les estimacions fins a 2018 del Fons Monetari Internacional per a Espanya mostren un panorama de “debilitat perllongada” en el qual l’atur segueix en el 27% el 2014 i supera el 25% el 2018; i en el qual el deute públic es dispara al 106% del PIB sense que el deute privat baixi del 236% del PIB en els pròxims cinc anys.

Al mateix temps, també admet que podria donar-se un escenari a la baixa en el qual s’entrés en una “espiral macro-financera negativa”, que ens duria a nivells elevats de deute públic i privat, en el qual el PIB no fos positiu fins al 2017 i en el qual l’atur seguís per sobre del 27% en un “futur previsible”. A més de grans contradiccions, el FMI en el seu Informe no juga net, al no comptabilitzar el dèficit fiscal en tota la seva amplitud, això és, incloent el caríssim rescat públic a la banca espanyola, que el propi informe xifra en 246.441 milions d’euros.

Olli Rehn avisa que properament avaluaran en detall la reforma laboral espanyola

La proposta de rebaixar els salaris un 10% va rebre el suport de la Comissió Europea (CE) en la veu del seu vicepresident econòmic, Olli Rehn, qui cobra 22.963,55 euros al mes, a més d’un complement per a despeses de 911,38 euros, sense incloure despeses de desplaçament, que són reemborsades.

Per una vegada, Govern, partits polítics i sindicats (alguns d’ells havien pactat la reforma laboral exigida pel FMI i signat el Memorandum d’Enteniment) van expressar la seva oposició a aquesta proposta, però Olli Rehn va tornar al socors del FMI i va escriure sense vergonya, el 6 d’agost, que “aquells que rebutgin de forma instantània (la proposta de baixar salaris) carregaran sobre els seus muscles l’enorme responsabilitat del cost social i humà”. Així, el senyor Olli Rehn, amb un toc de paternalisme, ens infon un sentiment de culpa. No obstant això, molta gent a Espanya pensa que la culpa de l’enorme “cost social i humà” la tenen en primer lloc la seva organització, la Comissió Europea, el FMI i el Govern submís de l’Estat espanyol.

El suggeriment del Fons d’aprofundir la reforma laboral engegada el 2012, busca que les empreses puguin tenir més flexibilitat per a oferir reduccions de jornada i salaris. Com diu Rehn en la seva carta ja esmentada, “el mes que ve avaluarem en detall la reforma laboral espanyola de 2012”. Tot per a alleugerir les indemnitzacions per acomiadament i facilitar els ERO, com exigiria el FMI al Govern de Yorgos Papandreu en un primer memoràndum de 2010 per a Grècia, país on les retallades de salaris no van aconseguir reduir l’atur sinó tot el contrari.

Els manaments del FMI, pilars centrals del capitalisme sense fronteres

No hem de sorprendre’ns de tal recomanació del FMI, ni tampoc que hi doni suport la Comissió Europea. De fet, cada any, en aplicació de l’article IV dels seus estatuts, una missió del Fons visita a les autoritats dels països membres i distribueix les seves recomanacions, la qual cosa els permet seguir més de prop les polítiques econòmiques aplicades pels respectius governs i influir sobre ells.

Les seves recomanacions, que constitueixen condicions als seus préstecs o assessorament, continuen sent les mateixes des de fa dècades: Reducció o congelació dels salaris, reducció de les pensions de jubilació, privatització de les empreses públiques, retallades en sanitat, educació i protecció social… En fi, tot el que permet afeblir el fràgil estat del benestar, destruir la sobirania del país per a sotmetre’s

Llegir més »
02/09/2013 - 15:46:36
Evolució taxa d'atur demarcació Tarragona 2006-2013
Atur

La demarcació de Tarragona lidera la destrucció de llocs de treball en l’àmbit català

Tarragona lidera la destrucció de llocs de treball en l’àmbit català. Segons dades extretes de l’Enquesta de Població Activa (EPA) la província frega el 27% d’atur.

El segon trimestre de l’any sòl ésser, per una zona turística com són les comarques de Tarragona, una època favorable per a la creació d’ocupació. L’activitat econòmica estacional relacionada amb el turisme estival i vinculada al binomi sol i platja, comença a rellançar-se durant els mesos de maig i juny, quan es comença a presentar la temporada per arribar al seu punt màxim, en termes d’ocupació i activitat, als mesos de juliol i agost (tercer trimestre).

Llegir més »
31/08/2013 - 18:32:21

El Govern espanyol escolta la CEOE: redueix a cinc els contractes laborals

El Govern espanyol ha reduït de 41 a cinc els contractes laborals. Fa uns dies, el president de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarial (CEOE),

Joan Rosell, advocava per aquesta reforma i demanava el suport polític que arriba aquest dijous de mà de la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez.

La titular ha comparegut aquest dijous al Congrés per fer balanç del primer any de la reforma laboral. I en la seva intervenció, ha posat sobre la taula el nou esquema contractual espanyol. Els nous models “Actualment hi ha 41 formularis i un complex sistema de bonificacions, un problema que resoldrem d’aquí a poc temps”, ha assegurat Báñez.

La ministra ha precisat que els nous contractes seran de tipus indefinit, temporal, de relleu, de pràctiques i de formació i aprenentatge. La ministra també ha anunciat una millora de la Llei d’Ocupació en matèria d’incentius de contractació en un únic text legal. Segons la seva opinió, la mesura “evitarà la dispersió normativa actual i facilitarà el coneixement exacte dels mateixos als subjectes de la relació laboral”. Contractació i seguretat

L’objectiu, ha recalcat, és “facilitar la contractació i donar seguretat jurídica al treballador” , així com mantenir els incentius existents presentant-los de forma més clara en un model mésúnic.

Llegir més »
30/08/2013 - 02:10:55

Els contractes sense hores, l’explotació que ve a Europa

Al Regne Unit es quadrupliquen en set anys els contractes de zero hores fins arribar als 200.000 l’any passat, uns contractes en que el treballador ha d’estar disponible, sense un mínim d’hores.

La flexibilitat en la contractació laboral ha esdevingut la fórmula màgica quan es parla de creació d’ocupació. A Alemanya hi tenim les minifeines, els contractes a temps parcial que reparteixen feina a tort i a dret i que no desagraden gens a les patronals espanyoles. I ara, des del Regne Unit, ja se’ns parla dels contractes de zero hores, la màxima representació de la contractació de baix cost, que en menys de sis anys s’han triplicat i ja afecten gairebé 80.000 joves: des del 2005 s’ha passat de 50.000 contractes a 200.000.

Quin és el seu secret? Doncs que no estableixen un nombre mínim d’hores per al treballador, que ha d’estar disponible sempre que l’empresa el requereixi. Això sí, pot rebutjar la feina, si les hores li coincideixen amb les d’una altra empresa. Tot un detall.

Llegir més »
27/08/2013 - 11:38:13

L’ocupació avui

Tot sembla indicar que “el capitalisme ha mort… visca el CAPITALISME”. Aquest va ser el crit interclassista dels dirigents polítics i els agents econòmics en els inicis de la gran crisi-estafa.

Hauran mort les classes socials i alhora s’haurà diluït la dependència de la relació salarial de la majoria social i no ens hem assabentat? Serà per això que el capitalisme no necessiti en el sud d’Europa de milions i milions de llocs de treball?

La tesi que se sosté per la Comissió Europea és que cal refundar el model de capitalisme sobre la base d’un nou model productiu, un nou model de formació professional-educacional i un ampli model de “protecció social”. On es troba llavors la clau i l’explicació de la quadratura del cercle? Perquè l’economia espanyola manté improductius a més de 6 milions de persones —i creixent?

Són variades les explicacions, des del paper de l’economia espanyola (també les del sud) en aquest súper-mercat comú, avui UE, fins al propi model de desenvolupament de la nostra economia i els nostres capitalistes, però l’explicació més política l’hem de buscar, senzillament, en el model de relacions laborals (i per tant socials), imperant des de la segona dècada dels 70, l’adaptació a un capitalisme competitiu, globalitzat i modern: la flexibilitat en la contractació individual, la flexibilitat en la concertació col·lectiva, la llibertat de donar per acabat el contracte de treball sense tutela judicial i escurçar les polítiques protectores de l’atur. És la famosa “flexiseguretat” del Tractat de Lisboa i avui rubricada autoritàriament en l’últim Pacte Fiscal.

A l’Estat espanyol, l’atur es constitueix en el nostre mercat de treball, en el símbol de la crisi econòmica, i a causa de la rapidesa de destrucció d’ocupació que comporta aquest model econòmic, força a la “societat” a mostrar-se perplexa pel que està passant i impedeix, si més no, una mirada lúcida sobre les causes del perquè es destrueix tanta ocupació, al mateix temps que aquesta mirada és incapaç d’analitzar el perquè es va generar la mateixa quantitat d’ocupació en el període llarg de creixement —uns deu anys, 98/07-, que ara s’ha destruït en aquests gairebé 6 anys de crisis-estafa.

Davant tal perplexitat i davant la seriosa deterioració de les condicions de vida, sobretot dels milions de persones que perden rendes salarials (decreixement de salaris, acomiadaments) i rendes de protecció (subsidis d’atur) i, en gran part assumeixen riscos de pèrdua del seu hàbitat (habitatge) al no poder plantar cara als crèdits hipotecaris, les respostes que es configuren, totes elles, incideixen en una sola direcció: l’obligada i autoritària flexibilització del contracte, per a convertir al treballador en un mer cost variable, que no és sinó una manera de que actuï com mercaderia nua de drets i prenyada de “productivitat” i la variable depenent d’aquesta salarització primigènia, les retallades de despesa social en situacions d’atur i en el retir de la vida activa, pensions.

L’actual estructura del mercat de treball no és producte de la “casualitat o de les conjuntures econòmiques”, com tampoc ho és de les lleis del mercat, de les quals tot el món parla d’elles però com són controlades per una “mà invisible”, sembla que ningú les ha vist i en conseqüència s’admet de manera naturalitzada que han d’existir i poc o gens podem fer contra els seus designis, doncs són lleis inexorables.

L’actual conjuntura del mercat de treball, igual que la de les dues dècades últimes del segle passat, és a dir anys 90 i dos mil, és producte de normes (lleis) generades i creades per persones molt concretes: governs, sindicats i empresaris i aplicades amb “mà de ferro” i no precisament amb guant de seda per institucions de justícia i ordre (judicatures en tots els ordres, laboral, civil i penal).

La constitució d’aquest ordre social en el terreny laboral s’expressa en els denominats models de relacions laborals. Model de relacions laborals que ha assolit “normalitzar”, davant la societat, la impunitat dels responsables de la violència sistèmica més greu de les últimes dècades: la violència dels actes privats empresarials, siguin aquests públics, semi-públics, multinacionals o PYME, que priven a milions de persones assalariades no només del seu estatut de treballador/a (ocupació i drets), sinó, alhora, els impedeix l’acció lliure de treballar o no salarialment, doncs es neguen rendes bàsiques o salari social suficient per a una vida digna i plena, i a més, se’ls despulla dels seus drets de ciutadania.

El debat fals sobre els “costos laborals i socials”, on semblen entrar aquestes alternatives denominades d’esquerra, social-demòcrates sobre la plena “ocupació”, eludeixen l’origen del problema, que empresaris, governs i sindicats majoritaris, han construït, consentit i implantat totes les polítiques econòmiques i socials, basades en la reducció del preu del treball, la pèrdua de drets laborals i llibertats sindicals i socials, basant, els uns i els altres, les nostres condicions d’ocupació, de pensió, d’habitatge, de transport, d’alimentació, en “el creixement i creixement de l’economia”, i fent desaparèixer del debat social el veritable problema, i el veritable debat: el de l’abolir, avui i aquí, el treball assalariat.

La solució no és la plena ocupació, ni abans ni de bon tros ara que, almenys, una gran part de les consciències han constatat les conseqüències mediambientals i els seus efectes en les maneres de relacionar-nos, de consumir-nos i de destruir-nos, i a més el model capitalista no necessita de milions d’ocupacions que ell mateix ha desnonat, per a la recuperació de les seves taxes de benefici. Avui l’empresariat, els banquers i els seus economistes i executius de qualsevol organisme nacional o supranacional, se saben per sobre de la justícia i la seva impunitat és gairebé total.

Ara es tracta de que la seva iniquitat sigui compensada institucionalment amb el col·locar-se al marge de qualsevol regla. D’això va aquest debat de l’ocupació avui, doncs la pràctica laboral i social sembla que hagi descomptat el dany continu i sistèmic que se’ns ve realitzant des de la primera reforma laboral, l’Estatut dels Treballadors, allà pels finals dels 70 i principi dels 80 del segle passat.

* Desiderio Martín és membre del Gabinet Confederal d’Estudisde la CGT. Article publical al núm. 270 del Rojo y Negro.

Llegir més »
26/08/2013 - 12:55:09
radiografia_la_mentida_del_minijob_a_alemanya.jpg
Crisi

Alemanya: la mentida dels “minijobs”

El país que dirigeix ​​Angela Merkel ha estat sempre la musa per als seus veïns del sud, especialment pel que fa a xifres de l’atur es refereix-amb una taxa del 5,4% enfront del 26,8% d’Espanya-. L’últim suggeriment de l’FMI de rebaixar un 10% els salaris al nostre país per ‘impulsar l’ocupació’ sembla un intent de voler apropar-nos al miracle alemany però, ésor tot el que lluu?

Llegir més »
13/08/2013 - 16:43:45

Comunicat de la CGT davant l’aprovació del Reial decret 11/2013 per part del govern espanyol

SIMFONIA FÚNEBRE PER A LA CLASSE TREBALLADORA

En ple estiu, amb total traïdoria, el Govern, la Patronal, la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional, en definitiva, qui exerceixen el poder, estan orquestrant una simfonia d’ordres, decrets, propostes, estratègies… que, camuflats entre molt soroll mediàtic, sona de forma harmònica a mort i defunció dels drets laborals i socials de la classe treballadora i els col·lectius socials més empobrits.

Les últimes dades de la EPA i de l’INEM mostren els veritables efectes de la reforma laboral aprovada pel govern, destruir ocupació indefinida i crear ocupació precària, a temps parcial, i sense drets.

Els experts contractats pel poder proposen una reforma de les pensions arbitrària, discrecional, que pretén convertir el dret a una pensió pública digna en un negoci.

El cas Bárcenas representa la degradació del sistema democràtic representatiu i comença a ser digerit per l’opinió pública, per a això, està bastant amb una dosi de nacionalisme espanyolista enfront de Gibraltar.

Mentrestant, el FMI, la UE i la pròpia patronal, plantegen que cal reduir els salaris perquè tornem a l’esclavitud, a treballar pel menjar.

Per la seva banda el govern espanyol aprova un nou decret en l’últim consell de ministres que reforma la reforma laboral i afina l’ajustament de la soga que està asfixiant a les i els treballadors.

En aquest sentit, dissabte passat 3 d’agost el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el Reial decret Llei 11/2013, que modifica determinades normes en matèria de contractació a temps parcial, atur i, de forma molt important, procediments d’acomiadaments col·lectius, suspensions de contractes i modificacions de les condicions de treball.

D’aquesta manera, a partir de l’aplicació del Reial decret i, obligat pel Tribunal Constitucional, el govern equipara els temps de cotització exigits per a tenir accés a prestacions de la Seguretat Social en els treballadors a temps parcial, fomentant, d’aquesta manera, aquest tipus de contractació, que ja compta amb diverses bonificacions, enfront de la contractació a temps complet.

A part d’aquesta mesura, com diem obligada, s’estableix la suspensió del cobrament de les prestacions per atur de les i els treballadors que s’absentin del país per un període superior a 15 dies.

Pel que fa a les mesures vinculades als EROs, ERTEs i modificacions del contracte, la reforma redueix els requisits d’aportació de documents per a la validesa dels procediments i estableix un sistema de negociació més controlat, on s’estableixen comissions negociadores que poden acordar acomiadaments col·lectius sense que en les mateixes estiguin representats tots els treballadors i treballadores afectades.

Aquests canvis són una reacció del govern a les sentències judicials que han vingut declarant nuls o improcedents acomiadaments col·lectius per incompliments negociadors i suposen l’enèsima facilitació de l’acomiadament, fent, una vegada més, que la destrucció de llocs de treball sigui una mesura cada vegada més assequible per a la patronal, portant a que siguin les i els treballadors qui suportin tot el pes de la crisi-estafa.

Davant aquest panorama, CGT considera inajornable una mobilització sindical i social general, global, inclusiva, que defensi en el carrer d’una forma continuada, un canvi de rumb en la política econòmica i social, amb nous objectius, una nova partitura, uns nous intèrprets per a una nova simfonia.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya

Attached documents

Comunicat Sinfonia funebre para la clase trabajadora

Llegir més »
09/08/2013 - 13:16:34

Reforma salarial

Salaris més baixos i menys treballadors. Aquests eren els objectius inconfessos d’una reforma laboral que se’ns va imposar airejant unes necessitats i adduint unes pretensions que no tenien res a veure amb la seva verdadera motivació. Mai es va intentar crear ocupació, com tampoc alleujar el suposat excés de rigidesa del marc regulador. No cal dir que la reforma no va tenir mai la voluntat de desactivar la perniciosa dicotomia entre un sector d’assalariats als quals impúdicament es qualificava de sobreprotegits i privilegiats davant la massa desvalguda de treballadors precaritzats. Si alguna cosa es va proposar alterar en aquest àmbit va ser mitjançant l’extensió generalitzada de la precarietat, de­mocratitzant radicalment la desprotecció.

Llegir més »
08/08/2013 - 18:51:25

Davant els insaciables: Devaluació dels costos laborals i la pobresa

Els autors, del col·lectiu IOE, que publica el Baròmetre Social d’Espanya, aborden els efectes devastadors del cicle de reformes dirigit pel capital.

El nefast FMI s’ha despenjat amb la recomanació que el Govern espanyol ha d’aprofundir “la reforma laboral”. El ministre d’Indústria va afirmar que aquesta és “un senyal” molt clar per a “aprofundir el procés reformista”, la bona marxa del qual estaria confirmada per la reducció del dèficit públic (del 9,5% al 6,9%). Però, què succeeix amb la gran majoria de persones que depenem d’un salari –o el seu substitut en forma de prestacions– per a sobreviure? Vegem a on ens està conduint el “reformisme” governamental.

La “senda reformista”

Entre 2007, últim any del cicle econòmic expansiu, i 2011 la desigualtat d’ingressos es va incrementar un 8,6% i Espanya va passar a ser el quart país amb major desigualtat de la Unió Europea, després de Letònia, Bulgària i Portugal, per davant de Grècia o Romania (en 2007 ocupava l’onzè lloc en el rànquing).

Paral·lelament, la població que està per sota de la línia de pobresa es va incrementar un 7,7% –passant del 19,6% al 21,1% dels habitants del país– i Espanya es va situar en el segon lloc del rànquing europeu, només superada per Romania: 920.000 persones van passar en només quatre anys a engrossir la franja de nous pobres.

Òbviament, l’enorme increment de l’atur té molt a veure amb aquesta situació: entre 2007 i 2012 els aturats van passar de 1,8 a 5,8 milions de persones, actualment només la meitat rep alguna prestació per atur. Encara que les pensions van conservar el seu poder adquisitiu fins a l’any anterior, cal recordar que el 2011 hi havia 2,6 milions de pensionistes que percebien 323 euros mensuals.

Però la situació dels assalariats que conserven la seva ocupació no és molt millor. El cost laboral en moneda corrent per hora es va estancar els anys 2011 i 2012; descomptant la inflació, s’ha abaratit. El salari real mig va caure el 2010 (-1,6%) i 2011 (-3,2%). Avui tenir ocupació no és una protecció contra la pobresa: Espanya és el tercer país europeu (després de Romania i Grècia) amb major percentatge d’assalariats pobres (7,1%) molt especialment les persones emprades a temps parcial (18,5%), les menors de 25 anys (14,4%), les majors de 55 (13,9%) i les quals tenen ocupació temporal (13,5%). El rècord, en plena expansió de les campanyes en pro de “l’emprenedoria”, correspon als autònoms depenents (40%). Tot això a pesar que el llindar de pobresa ha retrocedit de 8.000 a 7.500 euros anuals entre 2009 i 2011, a causa de una caiguda de la renda mitja total.

Per tant, la “senda reformista” està assolint èxits clars: hi ha una clara reculada dels ingressos de les classes populars i una transferència dels mateixos cap als creditors financers i cap a les empreses que comencen a gaudir de les privatitzacions.

Encara volen més

Aquests “èxits”, no obstant això, minen la demanda global i, amb això, disminueixen les oportunitats de negoci de les empreses que es dirigeixen al mercat intern. Per què llavors aquesta obstinació a destruir ocupació, retallar els drets socials i portar a la crisi a una àmplia franja de capitalistes mitjans i petits? Segura­­ment per la defensa d’interessos concrets, en primer lloc els del capital financer altament concentrat. Però també, i potser fonamentalment, perquè fins a ara no s’albiren altres formes per a recompondre la taxa de guany global del capital. No oblidem que aquest règim es basa en la recerca contínua de guany, el capital és sempre “valor que es valoritza”: no hi ha inversió sense perspectiva de guany.

La crisi no es deu a una escassesa de capital –encara que així ens ho sembli a la ciutadania del carrer, que veiem seques les aixetes de la banca, de les inversions empresarials i dels pressupostos estatals–, el que falta són oportunitats d’inversió rendible. I això és el que ha deslligat aquest atac redoblat de reformes capitalistes, especialment en la zona euro. Per tant, vindran a per més. Seguiran insistint en “el seu reformisme radical”. Intentant esprémer-nos al màxim. Fins que els parem els peus.

* Article publicat al núm. 201 de la revista Diagonal.

Llegir més »
07/08/2013 - 10:57:22

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s entre d’altres

Reial decret 11/2013 de 2 d’agost: Reforma laboral encoberta que modificat l’Estatut dels Treballadors, Sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO entre altres:

Un dissabte 3 d’agost 2013 el govern ha dinamitat l’Estatut dels Treballadors, amb la publicació en el BOE d’un nou Decret Llei.

Els retocs a la reforma laboral ja han començat. El decret llei sobre pensions per a treballadors a temps parcial modifica també diversos articles de l’Estatut dels Treballadors la redacció actual dels quals era fruit de la reforma laboral.

El Reial decret-llei 11/2013, de 2 d’agost, que sota el títol “per a la protecció dels treballadors a temps parcial i altres mesures urgents en l’ordre econòmic i social”, amaga una nova Reforma Laboral, que dinamita el que queda de l’Estatut dels Treballadors (Articles 40, 41,47, 51 i 82). La norma modifica, la Llei concursal (art. 64), Llei reguladora de la jurisdicció social (articles 124 i 247) i Reial decret 1483/2012 pel qual s’aprova el Reglament dels procediments d’acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i reducció de jornada (articles 3,4, 6, 17, 19, 26, 27 i 28).

El citat RDL també modifica, en matèria d’ocupació, atur i protecció social, la Llei General de la Seguretat Social (disposició addicional setena, articles 207, 209, 212, 213, 215, 231 i 233), Llei d’Ocupació (article 27), Llei sobre infraccions i sancions de l’ordre social (articles 22, 24, 25, 47i 48), Reial decret 1796/2010, de 30 de desembre, pel qual es regulen les agències de col·locació (article 5), i Reial decret 625/1985, de 2 d’abril, pel qual es desenvolupa la Llei 31/1984, de 2 d’agost, de protecció per atur (art. 28).

El Govern espanyol, la CEOE i CEPYME, i els sindicats CCOO i UGT pacten una reforma de la reforma laboral en ple agost, aprovada per Reial decret Llei. Aquesta reforma reforça les Comissions negociadores en detriment dels Comitè d’Empresa. Es permet crear comissions que pontegen als Comitè de Centre en els períodes de consulta de les modificacions substancials de condicions de treball. També limita les demandes individuals d’acomiadament col·lectiu si hi ha pacte entre els negociadors dels ERO.

Els canvis introduïts són limitats, però en la seva majoria tenen un denominador comú: faciliten els expedients de regulació d’ocupació (ERO) de les empreses. En la nova norma, entre altres coses, es fita la grandària de les comissions negociadores dels ERO, es limita a una sola taula la negociació encara que hi hagi diversos centres de treball, s’eximeix a les multinacionals estrangeres de presentar els seus comptes consolidats, es taxen les causes de nul·litat i s’entorpeixen les reclamacions a través de demandes individuals.

El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores “tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen.

El primer, es clarifica com es negociaran els ERO, suspensions de contracte, mesures de mobilitat geogràfica o modificacions substancials de les condicions de treball. Hi haurà una única taula negociadora, amb el que desapareix la possibilitat que la consulta es realitzi de forma separada per centres de treball. A més, es preveu que la comissió negociadora estigui integrada per un màxim de 13 membres en representació de cada part.

En la nova norma s’estableix que encara que la comissió dels treballadors ha de quedar constituïda abans de l’inici del període de consultes, la seva falta de constitució no impedeix ni l’obertura ni el transcurs de les consultes. L’empresa haurà de comunicar “de manera fefaent” als treballadors que realitzarà un ERO. Des de llavors, es dóna un termini de set dies per a constituir aquesta comissió (ampliable a 15 en alguns supòsits), moment a partir del qual comença a comptar el termini del període de consultes. Les multinacionals estrangeres també ho tindran més fàcil, doncs la necessitat de presentar comptes consolidats quan l’acomiadament col·lectiu sigui en una empresa pertanyent a un grup es restringeix als casos que la “societat dominant tingui el seu domicili a Espanya”.

Així mateix, el decret llei canvia la regulació processal dels acomiadaments col·lectius i restringeix les possibles causes de nul·litat dels ERO (que comporta la reincorporació dels treballadors als seus llocs) “únicament” als casos que no s’hagi realitzat el període de consultes, lliurat la documentació requerida i complerts els altres tràmits del procediment o s’hagin vulnerat els drets fonamentals i llibertats públiques. Així, podran declarar-se improcedents ERO que no compleixin amb el fons (les circumstàncies econòmiques), però no podran ser declarats nuls si l’empresa compleix els tràmits. Aquesta norma no tindrà efectes retroactius sobre ERO ja realitzats.

Es limita, també sense caràcter retroactiu, la possibilitat de les demandes individuals contra els acomiadaments col·lectius. Es precisa que tindran efecte de cosa jutjada tant la sentència en la demanda col·lectiva com l’acord de conciliació judicial. Per això, les demandes individuals quedaran limitades a aquelles “qüestions de caràcter individual que no hagin estat objecte de la demanda” col·lectiva.

La sentència ferma o l’acord en conciliació judicial amb l’empresa, posaria el punt final a les reclamacions jurídiques sobre les condicions de l’acomiadament col·lectiu. Es reconeix expressament a la sentència ferma o a l’acord de conciliació judicial del procés col·lectiu l’eficàcia de cosa jutjada sobre els processos individuals, i s’estableix que el termini de caducitat per a la impugnació individual començarà a computar des de la fermesa de la sentència dictada en el procés col·lectiu o, si escau, des de la conciliació judicial. El canvi normatiu evita que les impugnacions indivuals paralitzin les indemnitzacions després d’acords col·lectius.

http://www.boe.es/boe/dias/2013/08/03/pdfs/BOE-A-2013-8556.pdf

Reial decret 11/2013 de 3 agost de reforma laboral encoberta d´Estatut dels Treballadors, ERO i LIOS from CGT Catalunya

Anàlisi Comparatiu RD 11/2013 realitzat per Carlos Hugo Preciado, magistrat de l’Ordre Social del TSJC:

Carlos Hugo Preciado Domènech, Magistrat Especialista Ordre Social del TSJ Catalunya i col·laborador amb el nostre Sindicat, ha elaborat un interessant treball amb les taules del RD-Llei 11/13, que modifica per enèsima vegada el tema dels acomiadaments col·lectius. Així mateix, es modifica la protecció social dels treballadors a temps parcial en compliment (o no) de les sentències del TEDH i del TC sobre la matèria i les prestacions per desocupació.

Llegir més »
04/08/2013 - 23:38:08

Ofensiva contra les pensions

La darrera gran reforma de les pensions del govern del PP data del 15 de març de 2013 i, en el seu redactat, es determina analitzar si el nou sistema aprovat és “sostenible” l’any 2027, després de catorze anys de funcionament. Menys de tres mesos després, l’executiu espanyol encarregava un nou informe a “experts imparcials” per redactar una nova reforma, pressionat per la troica i sota les recomanacions de la banca. El resultat de la proposta serà una rebaixa de les pensions, que afectarà tant les noves com les velles pensions.

Llegir més »
31/07/2013 - 02:23:22

Concentració en defensa de les pensions públiques, el 29 de juliol a Tarragona

Concentració en defensa de les pensions, el 29 de juliol a Tarragona, a les 10.30h. davant de la Subdelegació del Govern, en el marc de la jornada estatal convocada per la CGT.

CGT en defensa de les pensions públiques, suficients i dignes para a totes i tots

Per la CGT l’informe dels “experts” sobre la insostenibilitat del sistema públic de pensions es una altra estafa mésque pretén la privatització.

Llegir més »
24/07/2013 - 02:52:00

De la negociació a la imposició

En les últimes setmanes, una qüestió de caràcter tecnicojurídic com és la ultraactivitat dels convenis col·lectius s’ha convertit en element de discussió quotidiana entre membres de les diferents associacions empresarials i representants sindicals.

Llegir més »
11/07/2013 - 23:40:00

Qui promou la baixada de salaris?

Existeix un devessall ideològic, procedent dels majors centres de reflexió pròxims a la banca privada i a la gran patronal (tals com Fedea, finançada per grans bancs i grans empreses) que estan pressionant perquè baixin els salaris com mesura per a incrementar la competitivitat de l’economia espanyola, afavorint les exportacions el creixement de les quals traurà a Espanya de la recessió. Aquest és també el missatge que estan promovent el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i, com no, el Banc Central Europeu i el Banc d’Espanya.

Aquest missatge és reproduït pels majors mitjans d’informació del país, tant públics com privats, tant orals com escrits. I també, com era d’esperar, es reprodueix en cercles econòmics pròxims a la socialdemocràcia, tot i que la seva presentació i narrativa tendeix a variar. En aquests cercles el missatge que es transmet és que cal ser valent i atrevir-se a fer les reformes que el canceller socialdemòcrata Schröder va fer a Alemanya, que van permetre a l’economia alemanya sortir de la seva crisi a partir de l’augment de les seves exportacions.

L’economista en aquesta òrbita socialdemòcrata que més ha emfatitzat aquest missatge és el professor Josep Oliver, encara que no ha estat l’únic. En realitat, són molts en aquesta òrbita que ho pensen però molts no s’atreveixen a dir-lo.

Les conseqüències d’aquesta política

He escrit críticament i extensament sobre les reformes que Schröder va realitzar en contra del parer del seu Ministre d’Economia i Finances, el Sr. Oskar Lafontaine, qui (en contra de la postura adoptada pel primer, que volia basar la recuperació de l’economia alemanya en el creixement de les exportacions) volia basar aquesta recuperació en l’augment de la demanda domèstica. Va perdre Lafontaine i va guanyar Schröder, el qual va fer unes reformes encaminades a reduir els salaris, diluir la protecció social i afeblir als sindicats.

Les conseqüències en el benestar de les classes populars van ser devastadores. Una xifra recull aquesta situació: al voltant de la meitat de llars alemanyes no paguen impostos sobre la renda per ser massa pobres per a fer-lo. El mercat de treball alemany està clarament deteriorat. I això és el que s’està proposant per a Espanya, amb l’agreujant (d’una enorme importància) que els sindicats a Espanya són més febles que els sindicats alemanys, i com a conseqüència no hi ha a Espanya un sistema de cogestió en les empreses com el que ha jugat un paper determinant en el baix atur en aquell país, resultat de la distribució i reducció del temps del treball, en lloc de l’acomiadament.

Els supòsits que donen suport aquesta postura

Fedea i els que sostenen la necessitat de baixar els salaris per a augmentar la competitivitat de l’economia espanyola i augmentar les exportacions assumeixen que perquè el consumidor alemany compri, per exemple, més vi o oli espanyol, cal baixar el preu d’aquests productes a força de reduir els salaris dels treballadors que els produïxen. Vegem l’evidència que dóna suport aquesta tesi.

En primer lloc, el fet que hagi hagut una baixada de consum de vi i oli espanyol a Alemanya podria deure’s

Llegir més »
08/07/2013 - 11:53:32

La Patronal aprofita la possible caiguda de milers de Convenis per reduir drets laborals

L’ ’“extremadament agressiva” Reforma Laboral (segons paraules de De Guindos) desplega els seus efectes, a més de l’augment exponencial de les cues de l’atur. Al juliol d’enguany 1.500 Convenis d’arreu l’Estat espanyol haurien de renovar-se, però els empresaris estan estenent el missatge de la por per negociar-los el més a la baixa possible. I ho poden fer perquè el govern espanyol els ha donat una nova “arma letal”: els Convenis Col·lectius que no es renovin perdran tota vigència, amb unes conseqüències imprevisibles per uns 3 milions de treballadors. Els salaris i drets minven en una negociació desigual que no es recorda en 30 anys de monarquia postfranquista.

Llegir més »
07/07/2013 - 12:09:07

El Banc d’Espanya admet que la reforma laboral busca “reduir el grau de protecció” dels treballadors fixos

Els responsables polítics necessiten creuar la frontera per dir la veritat sense eufemismes. És la conclusió que deixen els documents que el Govern, el Tresor i el Banc d’Espanya han distribuït entre els inversors estrangers en la sèrie de road-shows que han portat a terme en els últims mesos. La sinceritat més cridanera és la del Banc d’Espanya que admet que l’objectiu de la reforma laboral no era crear ocupació sinó “reduir el grau de protecció dels treballadors fixos” i retallar salaris permetent “més flexibilitat per fixar nòmines”.

Llegir més »
06/07/2013 - 06:12:12

Informe del Gabinet d’Estudis Confederal sobre negociació col·lectiva i l’eliminació de la ultraactivitat dels convenis introduïda per la Reforma Laboral del 2012

Informe del Gabinet d’Estudis Confederal sobre l’eliminació de la ultraactivitat dels convenis introduïda per la Reforma Laboral del 2012 i els efectes de l’acord sobre ultraactivitat dels convenis col·lectius signat per la patronal i els sindicats institucionals el 23 de Maig de 2013, a través de la Comissió de Seguiment de l’II Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012.

Llegir més »
18/06/2013 - 02:37:29

La CGT davant l’acord sobre la ultraactivitat dels convenis col·lectius

L’Acord sobre Ultraactivitat dels Convenis Col·lectius del 23 de Maig de 2013, subscrit per CEOE, CEPYME, CC.OO i UGT, a través de la Comissió de Seguiment de l’II Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2012, 2013 i 2014 (II AENC) és un viatge a cap lloc, que només pretén desmobilitzar a les i els treballadors.

Per a la CGT és fals que l’acord sobre ultraactivitat millori la reforma laboral.

Llegir més »
18/06/2013 - 02:00:00

No són pràctiques, és treball. Sense drets i invisibles en les estadístiques

A l’Estat espanyol existeix una representació de la figura del becari com aquest entranyable jove que passeja per l’oficina fent coses avorrides i poc importants però que tanmateix està carregat d’il·lusions. És la renovació del mite de l’aprenent que passa a la maduresa a través del treball i d’algun que altre cop.

Aquesta assimilació, excepte en l’honorable excepció del vinyetista Forges, ha representat al becari com figura submissa i espantada davant el món del treball. Aquesta visió, que parteix d’una concepció paternalista del món de l’ocupació, és responsabilitat directa d’un model de relacions laborals que segueix sent anacrònic amb la realitat productiva.

El missatge que se’ls dóna als becaris, els quals tenen estudis de FP o universitaris, és el que el món del treball és molt dur i que gràcies a aquells que tenen empreses o aquells que s’han guanyat ocupacions fixes –obviant que la falta de personal tècnic va permetre un accés directe i ràpid dels professionals formats durant els anys ‘70 i ‘80– podran adaptar-se després dels seus anys (inútils) de formació en l’entorn laboral.

Els becaris són una figura que se sosté mitjançant la legislació creada per l’anterior Govern del PSOE (Reials decrets 1543/2011 i 1707/2011), però no hauria de ser aplicada, doncs contravé les normes establertes per l’Estatut dels Treballadors i ratificades per la jurisprudència respecte a la laboralitat –bàsicament: quan s’entén, en dret, que hi ha una relació laboral o no la hi ha–. En resum, poden anomenar-se becaris però són treballadors.

En aquests moments, quan l’atur juvenil supera el 50%, observem com la figura del becari serveix com vàlvula d’escapament per a les aspiracions juvenils de trobar una ocupació, i sobretot de trobar una renda amb la qual sobreviure. Situació que ve aprofitada per la classe empresarial d’aquest país per a posar pel terra els costos laborals –pensem que parlem de salaris sempre inferiors als determinats per conveni col·lectiu, quan hi ha salari, a més de la falta de pagaments a la Seguretat Social–.

Aquesta forma de contractació no està radicada en un sol sector, s’aplica del sector industrial al financer, passant per turisme, comunicació, etc., i en empreses de qualsevol titularitat –empresa privada, pública, administració autonòmica, administració general de l’Estat, etc.– La becarització s’ha convertit en una forma general d’ingrés al mercat laboral per a tots aquells treballadors que tinguin títols formatius.

Amb les dades que estem recopilant amb la campanya “No més beques per treball” estem comprovant que són molts els becaris que sostenen o són part fonamental de l’activitat productiva de les seves empreses, realitzant torns i funcions ordinàries de la resta d’empleats. És a ells als que ens dirigim, ja que a més són conscients de la situació, i per això volem que assumeixin el seu rol, que s’empoderin i reconeguin que si se’ls exigeixen els deures d’un treballador haurien de conquistar els seus drets.

Per això volem obrir el camp del Dret al conflicte i és precisament en l’ordre social en el qual més clarament es pot realitzar això, doncs és en els jutjats socials on el conflicte empresari-treballador pot començar a delinear-se. D’un costat els becaris –sense drets, amb baixa o cap remuneració, invisibles a les estadístiques, etc.–, per l’altre l’empresari: qui aprofita la falta de la condició de treballador per a eliminar els drets, qui garanteix la invisibilitat i qui s’enriqueix del treball infraremunerat, etcètera.

El conflicte jurídic ha de servir-nos per a conscienciar a un grup de treballadors que ho són perquè, posteriorment, comencin a reivindicar i lluitar pels drets de to­ts. Per això serà necessari que tots els treballadors reconeguin que no estem davant pobres recent titulats que no saben res sinó davant companys que estan obligats a afavorir la caiguda salarial que l’austeritat ens imposa.

És necessari visibilizar als becaris per a enfortir la lluita contra la precarietat i l’atur, i l’Oficina Precària es disposa a fer això.

Llegir més »
12/06/2013 - 15:51:35